Guiasexualitataula PDF

Treu-li suc a la sexualitat.
Una visi positiva i saludable de la sexualitat

Treu-li suc a la
sexualitat
Una visi positiva i saludable
de la sexualitat
Guia dactivitats per treballar a laula
Diputaci de Barcelona
rea de Salut Pblica i Consum
Servei de Salut Pblica i Consum
Passeig de la Vall dHebron, 171
Edifici Serradell. Llars Mundet
Tel. 934 022 145
www.diba.cat
Treu-li suc a la sexualitat
de la sexualitat
Coordinaci
Magda Bertran Ribera, rea de Salut Pblica i Consum de la Diputaci de Barcelona
Elaboraci de continguts
Nria Bertran de Bes, Francina Costa Guilln, Joan Bertran de Bes, David Paricio Salas, SIDA STUDI,
Departament de Formaci i Prevenci
Revisi de continguts
Victria Badia Batlle, psicopedagoga
Josep Maria Domnech i Gimnez, professor de secundria
Collaboraci
Anna Gutirrez Silva, Centre Jove dAnticoncepci i Sexualiat (CJAS)
Montserrat Pineda Lorenzo, Creacin Positiva
Kati Zaragoza Lorca, STOP SIDA
ngels Comas Zamora, Ajuntament de Granollers
Miryam Gonzlez Cubero, Ajuntament de Cornell de Llobregat
Teresa Torres Fernndez, Ajuntament de Matar
Pilar Uramburu Sampedro, Ajuntament del Prat de Llobregat
Vanessa Vadillo Vicente, Ajuntament de Montcada i Reixac
de ledici, Diputaci de Barcelona

Primera edici: desembre de 2007
Disseny i producci: Direcci de Comunicaci

de la Diputaci de Barcelona
Dipsit legal: B-00.000-2007
ndex
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Funcionament de la guia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Unitat 1. Qu entenem per sexualitat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Fitxa 1.1. Definint sexualitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 1.2. Missatgs que rebem sobre sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Fitxa 1.3. Mites i creences relacionats amb la sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Unitat 2. Parlem de sexualitats? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Fitxa 2.1. Cada persona viu la sexualitat de manera diferent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 2.2. Identitat de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 2.3. Identitat i orientaci sexual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Unitat 3. Com vivim la nostra sexualitat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 3.1. Autoestima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 3.2. Els canvis del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Fitxa 3.3. Els cos hum i el plaer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Unitat 4. Qu pinten lembars, les ITS i el VIH en la meva sexualitat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 4.1. Lembars i les infeccions de transmissi sexual (ITS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 4.2. El VIH i la sida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 4.3. Vies de transmissi del VIH . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Unitat 5. Com viure una sexualitat ms saludable? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Fitxa 5.1. Prevenci = sexe saludable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Fitxa 5.2. El cond - Habilitats tcniques per a la prevenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Fitxa 5.3. Habilitats personals per a la prevenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Material complementari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Relaci entre la Guia dactivitats i lexposici respecte a lestructura i als continguts . . . . . . . . 55
3
Sexualitat.qxd 19/11/07 09:12 Pgina 5
Presentaci
La tasca essencial de lrea de Salut Pblica i Consum de la Diputaci de Barcelona s la dajudar els
ajuntaments en la tasca de promoure la salut de les persones i de vetllar per la bona atenci que
els han de dispensar els serveis sanitaris que sn responsabilitat daltres administracions.
Lajuntament no s noms lestructura poltica elegida pels ciutadans que li donen lautoritat que t
i que administra en primera lnia els seus afers. s, sobretot, lespai de relaci ciutadana en qu con-
flueixen la major part dactivitats bsiques a la vida de la gent: la residncia, el treball, la cultura,
leducaci, loci...
I la Diputaci de Barcelona, que actua sobre lrea territorial i demogrfica ms significativa del pas,
vol i pot ajudar els ajuntaments en aquesta feina primordial.
Lany passat vam elaborar, amb la collaboraci de SIDA STUDI i duna comissi de tcniques muni-
cipals, lexposici Treu-li suc a la sexualitat: una visi positiva i saludable de la sexualitat.
Lexposici ha estat molt ben acollida i valorada pel personal tcnic dels municipis on ha estat expo-
sada, ja que la resposta que han obtingut dels visitants ha estat molt positiva.
Aix s important, perqu no podem imaginar labordament duna qesti tan transcendent per a
tots els humans com sn els afectes i la sexualitat sense un corpus de valors i darguments compar-
tit per tota la gent que est en contacte directe amb els nostres adolescents i joves (parents, mestres,
gestors de loci, agents culturals...), i, naturalment, amb la participaci directa i viva dels mateixos
implicats.
Tamb ens vam comprometre a elaborar una guia didctica per treballar a lescola que permets
treure el mxim suc a lexposici, i el mateix grup dexperts shi ha dedicat enguany, per poder ofe-
rir-vos avui aquesta nova eina de treball.
La guia, concebuda inicialment per a s de professionals de leducaci, i com a complement de lex-

posici, vol aprofundir els coneixements adquirits un cop a laula, i els ha de permetre, tamb, treba-
llar coneixements i debatre sobre sexualitat sense que calgui haver vist lexposici.
La guia sestructura en 5 unitats didctiques, cadascuna amb tres temes, i cada un daquests temes
amb unes quantes preguntes amb el nom de treu-li suc! Cada unitat cont els conceptes terics i
les idees fora que poden ajudar el docent a abordar el tema. Al final de cada unitat es proposen una
srie dactivitats per treballar a laula, que serviran per aprofundir els temes plantejats.
Ens plauria molt que aquest nou material fos veritablement til per a la difcil tasca deducar els nos-
tres joves, de saber-los escoltar, de poder-los respondre dubtes fonamentals, dajudar-los a crixer
com a persones i a saber respectar-se a si mateixos i les altres persones.
Dolores Gmez Fernndez

Presidenta delegada de lrea de Salut Pblica i Consum
Barcelona, desembre de 2007
5
Funcionament de la guia
Qu s?
Som davant duna guia dactivitats que t com a objectiu principal promoure una sexualitat saluda-
ble i positiva entre els joves i les joves de secundria i que inclou tamb els possibles riscos associats.
Amb aquest material volem facilitar una eina que aporti al professorat de secundria, i als educadors
i educadores en general, nous elements per treballar a les aules i altres espais de formaci per al
desenvolupament afectiu i sexual dels adolescents de 12 a 18 anys.
Aquesta guia pedaggica pot ser un complement de lexposici Treu-li suc a la sexualitat. Trobareu
ms informaci daquesta exposici al final de la guia.
Estructura
La guia est formada per 5 unitats didctiques pensades per ser abordades de manera lineal segons
lordre proposat, tot i que lestructura tamb permet treballar-les per separat.
Continguts
Conceptualitzaci del terme sexualitat.
Dimensions de la sexualitat.
UNITAT 1 Fonts dinformaci sobre la sexualitat.
Qu entenem per Impacte dels missatges que rebem.
sexualitat? Creaci de mites entorn de la sexualitat.
Anlisi crtica i deconstrucci dels mites.
Pluralitat de les sexualitats.

Factors condicionants de la vivncia de la sexualitat.
UNITAT 2 Diferncies entre sexe i gnere.
Parlem de sexualitats? Construccions de gnere i relacions de poder.
Diversitat en lorientaci del desig.
Efectes de la pressi social en la identitat sexual.
Factors condicionants de lautoestima.

UNITAT 3 Lautoestima com a factor protector de la salut.
Com vivim la nostra Canvis evolutius en la sexualitat en lmbit fsic, psicolgic i social.
sexualitat? El cos com a mapa de sensacions.
Desgenitalitzaci de les relacions sexuals.
Tipologia de mtodes anticonceptius.

UNITAT 4 Caracterstiques de les ITS.
Qu pinten lembars, les Conceptes VIH i sida.
ITS i el VIH en la meva Mtode de detecci del VIH.
sexualitat? La infecci per VIH.
Prevenci del VIH.
Relaci entre prevenci i salut sexual.

UNITAT 5 Caracterstiques dels preservatius.
Com viure una sexualitat Collocaci del preservatiu mascul i del femen.
ms saludable? El moment de proposar el preservatiu: el quan.
La manera de proposar el preservatiu: el com.
La correspondncia entre els continguts desenvolupats en la guia i en els 20 plafons de lexposici

Treu-li suc a la sexualitat apareix al final de la guia.
7
Cada unitat consta de...
3 fitxes per al docent, que contenen:
Idees fora
Els conceptes terics i les idees clau que cal tenir en compte abans de realitzar una activitat.
Preguntes treu-li suc!

Un seguit de preguntes per suscitar un possible debat inicial a laula i poder copsar els coneixements
i interessos del grup. Aquestes preguntes, per si mateixes, tamb poden ser una activitat.
Activitats
Varietat de propostes dactivitats participatives per poder treballar els continguts de cada unitat, per
escollir segons la realitat de cada grup: tant pel nivell educatiu (caracterstiques especfiques) del grup
com pel nivell dimplicaci (disponibilitat) del docent.
Per facilitar aquesta tria, cada activitat presenta aquests tems: objectius, temps aproximat, materials,
descripci i rol de leducador/a.
+info en lnia
Referncies en lnia on trobar informaci complementria, per si es volen ampliar els continguts.
Materials complementaris
Al final daquesta guia trobareu un recull daltres recursos pedaggics:
Jocs didctics i en lnia.

Programes i guies deducaci afectiva i sexual.
Audiovisuals.
Recursos en lnia per a joves.
Orientacions metodolgiques
En el plantejament genric daquesta guia shan tingut en compte les premisses segents:
Promoure una visi positiva i saludable de la sexualitat, mitjanant la transmissi deines que
permetin al jove i a la jove tenir cura de la seva salut de manera autnoma i plaent. Aquest s un dels
objectius daquesta guia, per la qual cosa caldr tenir-ho en compte, de manera especial, en treba-
llar les unitats 4 i 5 (riscos associats a la sexualitat).
Treballar transversalment des de la perspectiva de gnere i tenint en compte les diverses

opcions dorientaci sexual. s per aquest motiu que farem referncia al concepte parella, indistin-
tament de la identitat dels seus components.
La metodologia que es proposa per realitzar les intervencions segents es basa fonamen-
talment en la utilitzaci de dinmiques participatives de grup, ja que han demostrat que tenen
ms eficcia a lhora dincidir sobre els coneixements, creences, actituds i conductes del grup a
qui van adreades.
8
Davant labordament individual, el treball en grup ens ofereix tot un seguit davantatges:
Permet definir els temes que interessen al grup en el seu propi llenguatge, tal com els comprenen
els seus membres i segons la importncia que ocupen en les seves vides.
Posa en relleu les interpretacions errnies i els mites, amb la possibilitat que sigui el mateix grup qui
els corregeixi.
Permet al jove i a la jove adonar-se que al seu voltant hi ha persones amb inquietuds i dubtes simi-
lars, fet que lajuda a millorar lautoconcepte i lautopercepci.
Les unitats didctiques que presentem a continuaci segueixen el contingut de lexposici.

Recomanem treballar unitats dels dos blocs i voldrem fer mfasi a no treballar els continguts per
temes especfics o separats, ja que aquests materials responen a un procs educatiu continuat i evo-
lutiu.
Paper del docent. Entenem que treballar aquestes temtiques sovint ens pot resultar difcil, per
tots i totes coincidim que s important. Proposem, doncs, aspectes que haurem de plantejar-nos
abans diniciar la nostra intervenci:
Com em posiciono davant els temes que tractarem?

Com els visc? Com els puc transmetre?
Tinc prejudicis?
Davant aquests aspectes, oferim dos consells:
1. Parlar en primera persona en adrear-nos als joves.
2. Assumir les activitats proposades a la guia fins on puguem, tenint en compte que si hi ha algu-
na temtica que ens crea incomoditat, s millor no abordar-la i tractar-ne daltres.
9
UNITAT 1
Qu entenem per sexualitat?
Fitxes teriques per al docent
Fitxa 1.1 Conceptualitzaci del terme sexualitat.

Definint sexualitats Dimensions de la sexualitat.
Fitxa 1.2 Fonts dinformaci sobre la sexualitat.
Missatges que rebem sobre sexualitat Impacte dels missatges que rebem.
Fitxa 1.3 Creaci de mites entorn de la sexualitat.
Mites i creences relacionats amb la sexualitat Anlisi crtica i deconstrucci dels mites.
Activitats
Definim sexualitat.
Recerca de sexualitats.
Com es vivia la sexualitat en altres poques?
s veritat que...?
Com es viu la sexualitat en diferents cultures.
+info en lnia
Desenvolupament psicosexual en ladolescncia:

http://www.iesp.info/documents/02Adolescencia.pdf
La sexualitat i el comportament sexual:

http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/afectivitat-4.html
Diccionari de termes: http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/diccionariA.html
Sexualitat. Preguntes ms freqents: http://www.informaciosexual.net/faqsexualitat.htm
Preguntes i respostes al voltant del sexe: http://es.geocities.com/pediaseu2000/sexe.htm
Sexualitat, sexe, mites, glossari: http://www.kolokon.com/sexo.asp
Els mites: http://www.informaciosexual.net/mites.htm
11
FITXA 1.1 Definint sexualitats
Idees fora
Si busquem el terme sexualitat en els diccionaris, ens trobarem diverses definicions:
Conjunt de fenmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducci, que permet la

recombinaci gentica de carcters.
Diccionari de la Llengua Catalana
Conjunto de condiciones anatmicas y fisiolgicas que caracterizan a cada sexo.

Diccionario de la Lengua Espaola
s per aquest motiu que proposarem una visi ms global, la conceptualitzaci de lOMS, que
entn la sexualitat com:
Una energia que ens motiva a buscar afecte, contacte, plaer, tendresa i intimitat. A ms, influeix en
els nostres pensaments, sentiments, accions i interaccions, i, per tant, influeix en la nostra salut fsi-
ca i mental.
Organitzaci Mundial de la Salut (1974)
Per tant, estem davant un aspecte molt ampli, que comprn diverses dimensions de la vida
duna persona:
Plaer. Sensacions agradables que podem sentir i fer sentir a altres persones i que donen benestar.
Sentiments i emocions. Atracci, passi, seguretat, amor..., per tamb decepci, vergonya,
culpabilitat, gelosia, rbia...
Dificultats i alternatives des de la prevenci. Lembars no planificat, les infeccions de transmis-
si sexual i el VIH sn possibles dificultats que, afortunadament, tenen solucions preventives com
el cond i els anticonceptius. Davant daltres dificultats com prendre decisions qu, com, quan o
amb qui compartir el que pensem i sentim, la comunicaci ser una bona eina per buscar les solu-
cions.
De la mateixa manera, lOMS entn per salut sexual:
La integraci dels elements somtics, emocionals, intellectuals i socials de lsser sexual, per mit-
jans que siguin positivament enriquidors i que potencin la personalitat, la comunicaci i lamor.
Organitzaci Mundial de la Salut (1974)
Per comenar el debat... Preguntes treu-li suc!
Qu s aix de la sexualitat? Com la descriuries?

Amb quines coses relaciones aquesta paraula? En qu et fa pensar?
Quines coses coneixes de la teva sexualitat? Com les has descobert?
12
FITXA 1.2 Missatges que rebem sobre sexualitat
Idees fora
Dia a dia, rebem informaci constantment i, per tant, ens trobem envoltats de missatges, fins i tot
sense ser-ne conscients del tot.
Missatges relacionats amb la sexualitat els trobem en les nostres converses, en els mitjans de comu-
nicaci, la publicitat i en ls del llenguatge.
Cal tenir en compte que els missatges que ens arriben sobre sexualitat normalment sn par-
cials, que difcilment ens parlen de tots els seus aspectes (plaer, sentiments i dificultats). Tot i ser par-
cials, aquests missatges formen una visi concreta del que socialment entenem per sexualitat (las-
pecte fsic que has de tenir, qui tha dagradar, quan has de comenar a tenir relacions sexuals, el
concepte de virginitat...). Aquesta visi nica no es correspon amb la realitat de totes les persones.
Si sexualitat s plaer, sentiments i emocions, i potser dificultats amb solucions, de quina daquestes
dimensions ens parlen:
Els amics?, les amigues?

Les mares?, els pares?
A lescola?, les canons?, els cmics?
Les pellis porno?, les pellis romntiques?
Els programes de TV?, les pgines dInternet?
La informaci que rebem pot arribar a influir en la nostra autoestima, les nostres actituds,
emocions i comportaments. Davant aquesta situaci, podem preguntar-nos: qui ens envia aquest
missatge?, qu ens vol transmetre?, amb quins motius?
Al llarg de la nostra vida, anirem comptant amb una informaci molt valuosa, que rebrem a travs
de lexperincia, el coneixement propi, lautoexploraci i lintercanvi amb altres persones, que seran
vivncies niques.
On aprenem coses de la sexualitat?

Quina informaci tha arribat sobre sexualitat? De qui lhas rebuda?
Com than influt aquests missatges? Qu et fan sentir?
Amb quins et quedes? Quins rebutges?
13
FITXA 1.3 Mites i creences relacionats amb la sexualitat
Idees fora
En la informaci sobre sexualitat sovint ens trobem mites i conceptes erronis que es divulguen amb
gran fora, de boca en boca, i poden confondrens. Podrem dir que, lluny dajudar-nos a entendre
millor la sexualitat, sn informacions que ms aviat ens desinformen i distorsionen la nostra per-
cepci.
Per citar-ne alguns:
Un home de veritat no plora ni expressa els seus sentiments.

Les feines de la casa i leducaci dels fills sn tasca de la dona.
Una dona que es comporta de forma masculina s lesbiana.
Si un nen juga amb nines ser gai.
Lhome ha de portar la iniciativa en les relacions sexuals i sempre hi est disposat.
Les dones no es masturben; s cosa de nois.
La masturbaci produeix esterilitat i impotncia.
Labsncia dhimen prova que una dona ja no s verge.
Si no hi ha penetraci no hi ha sexe.
Com ms gran sigui la mida del penis, ms plaer sobt i ms plaer es proporciona als altres.
Durant la menstruaci no hi ha risc dembars.
La marxa enrere s un bon mtode anticonceptiu.
La primera vegada sempre far mal.
La primera vegada no hi ha risc dembars.
Quan ella diu no, en el fons s que vol.
En una relaci sexual, sempre sha darribar a lorgasme.
Es tracta, doncs, didees socialment creades que, tot i que poden partir de fets reals, es distor-
sionen i es transmeten com a veritats absolutes. Davant de moltes experincies no ens plante-
gem cap explicaci alternativa a la que ens ofereix el mite, i s daquesta manera que, al no qestio-
nar-lo, el mite es va reforant com a veritat. Sn tamb conseqncia duna educaci sexual amb
prejudicis i duna llarga herncia cultural que, encara avui en moltes circumstncies, ens fa difcil par-
lar naturalment i de manera oberta sobre temes relacionats amb la sexualitat.
Qu creus que sn els mites?

Don creus que han sortit?
Quina part de veritat amaguen?
14
ACTIVITATS
Activitat
Nom de lactivitat: Definim sexualitat
Objectius: Construcci collectiva de conceptes, mitjanant les aportacions de tot el grup.
Temps aproximat: 30 minuts.
Materials: Pissarra i guix o paper continu i retoladors de colors.
Descripci: Pluja didees sobre sexualitat.
Rol de leducador/a: Recollir les aportacions que van sorgint i agrupar-les en columnes, segons a qui-
na dimensi fan referncia: plaer, sentiments/emocions, problemes/solucions.
Alternativa: Cadasc escriu la seva definici de sexualitat, de manera annima. Es recullen, es repar-
teixen aleatriament i es posen en com.
Activitat
Nom de lactivitat: Recerca de sexualitats
Objectius: Relativitzar el concepte de sexualitat, adonar-nos de com varia la concepci segons la

visi de cada persona.
Materials: Imatges de diaris, revistes, anuncis...
Descripci: Buscar informaci en forma dimatge que reflecteixi diferents models de sexualitat. Es
posen en com totes les imatges aportades. Cadasc explica els motius pels quals ha escollit la imat-
ge que ha aportat i no una altra.
Rol de leducador/a: Pot aportar altres imatges, per contrastar els models aportats pels joves, que
aparentment no tinguin res a veure amb connotacions sexuals. Per exemple, un paisatge agradable,
que evoca plaer.
Alternativa: Implicar la famlia en la recerca (prvia a lactivitat) dimatges que evoquin models de
sexualitat.
Activitat
Nom de lactivitat: Com es vivia la sexualitat en altres poques?
Objectius: Relativitzar el concepte de sexualitat, adonar-nos de com varia la concepci/vivncia

segons el perode histric.
Temps aproximat: Dues sessions de 45 minuts.
Materials: Qestionari elaborat a laula.
15
Descripci 1a sessi: creaci dun qestionari amb les preguntes que es volen fer. Exemples: quina
informaci van rebre de petits sobre la sexualitat?, qui els en parlava?, estava ben vist parlar-ne?, per
quins motius? 2a sessi: recerca dinformaci, preguntar a persones de diferents generacions (als
avis, pares...). Posteriorment, es posa en com la informaci obtinguda i es busquen similituds i
diferncies amb la informaci que es rep actualment.
Rol de leducador/a: Guiar i moderar la posada en com, recollint la informaci ms esmentada,

repetida, fer referncia a la diferncia existent entre el discurs dirigit a les noies i als nois, aix com si
els ha estat fcil obtenir aquest tipus dinformaci.
Alternativa: Recerca dinformaci, preguntar a persones de diferents generacions (als avis, pares...):
quins mites existien entorn de la sexualitat?
Activitat
Nom de lactivitat: s veritat que...?
Objectius: Posicionar-se davant un mite i desmuntar-lo amb arguments slids.
Materials: Pilota petita i llistat de mites entorn de la sexualitat (vegeu a continuaci).
Descripci: Dinmica del ping-pong: s/no
Divisi de lespai aula en dos camps. Els participants estan drets, situats al mig de lespai. Davant
cada mite enunciat, cadasc se situa en un dels dos extrems, segons si hi est dacord o no. Sels
dna una pilota. Qui t la pilota diu els motius pels quals est en el camp del S o del NO. Posterior-
ment passa la pilota a un company de laltre extrem perqu digui els seus motius.
Rol de leducador/a: Dirigir la dinmica, enunciar els mites a la vegada que es dna informaci vera
sobre largumentaci de cada mite.
Alternativa: Obrir petits debats per contraargumentar els mites, dun en un.
Es poden recollir prviament mites dels mateixos participants, que safegiran al llistat que proposem.
Llistat de mites entorn de la sexualitat

Activitat: s veritat que...?
...la primera vegada que practiquem la penetraci vaginal, em far mal?

Evidentment ser una sensaci nova i estranya per a les dues persones, per la primera vegada
que es practica la penetraci vaginal no ha de ser dolorosa ni sortir sang si estem prou tranquils
i excitats. La clau s que els dos en tinguem ganes, estiguem relaxats i respectem els nostres rit-
mes. Si hi ha excitaci i ganes, hi haur prou fluix vaginal i el penis lliscar b.
...la penetraci anal em far mal?

Si practiquem la penetraci anal, igual que en qualsevol altra prctica sexual, ser per tenir bones
sensacions. Per aix caldr utilitzar lubricant, perqu el penis entri b i les dues persones puguin
sentir plaer.
...masturbar-se s dolent?
Masturbar-se no s dolent. s una opci personal. Qui vol es masturba i qui no vol no ho fa. De
totes maneres, t avantatges. La masturbaci dna plaer i ens ajuda a nois i noies a conixer com
funcionen els nostres genitals, qu ens agrada i com volem que ens acaricin.
16
...a quina edat mha de venir la regla?
La primera menstruaci o regla acostuma a arribar a la majoria de les noies entre els 11 i els
13 anys. No existeix una edat fixa i no s estrany que a algunes noies els arribi abans o desprs.
Des daquest moment, el cos duna dona es prepara cada mes per a un possible embars i, en cas
que no es produeixi, expulsa la sang de linterior de lter o matriu. Si hi hagus embars, aquesta
sang es convertiria en la placenta que alimentaria el nad durant els nou mesos dembars.
...en les relacions sexuals entre noi i noia, el noi sempre ha de portar la iniciativa i la noia
sempre ha de complaurel?
Les relacions sexuals sn una manera dintercanviar plaer i de comunicar-se entre dues perso-
nes, siguin dos nois, dues noies o un noi i una noia. No hi ha cap norma, en el cas de les relacions
noi-noia, que marqui qui dels dos ha de portar la iniciativa. Les relacions sempre shan destablir
de mutu acord en el moment en qu les dues persones tinguin ganes de mantenir-les. El mateix
succeeix amb el plaer, que ha de ser gaudit i compartit per totes dues persones.
Altres:
La dutxa vaginal, preveu lembars?
Un cop et guareixes duna ITS, ja no pots tornar a contraure-la?
Un noi amb el penis ms gran, s ms potent sexualment que un noi amb un de ms petit?
Activitat
Nom de lactivitat: Com es viu la sexualitat en diferents cultures
Objectius: Relativitzar el concepte de sexualitat, conixer i reflexionar sobre la influncia social i les
diferents concepcions de la sexualitat segons diferents cultures.
Materials: Textos: La sexualitat en diferents cultures (vegeu a continuaci).
Descripci: Els participants es divideixen en tants grups com cultures es vulguin treballar. A cada grup
se li reparteix un text amb la informaci necessria sobre la sexualitat duna cultura determinada.
Cada grup explicar el que ha aprs a la resta dels companys. A partir daqu sobre un debat dirigit
amb una srie de preguntes:
Qu tha cridat ms latenci dels costums recollits?

Penses que hi ha raons socials que sostenen aquestes expressions?
Establiu les diferncies ms importants de cadascuna daquestes expressions amb el model
sexual imperant en la nostra societat.
Rol de leducador/a: Dirigir el debat mitjanant les preguntes anteriors. Ajudar a extreure unes con-
clusions de lanlisi feta.
Textos: La sexualitat en diferents cultures

Activitat: Com es viu la sexualitat en diferents cultures
Pobles com els tonga, els lepcha i els balinesos consideren la boca com un rgan perills que
serveix per mastegar i mossegar, poc apte per a demostracions dafecte. Aquests grups sn ms
propensos a refregar-se les galtes.
(Ford i Beach, 1951)
17
Els egipcis no tenien el costum de fer petons a la boca; en canvi, acostaven els nassos i deixa-
ven expirar lal a la boca de laltra persona, ja que compartir lal amb una persona era com
endur-se una mica de la seva essncia.
http://www.egiptologia.net/seshat/cur-19.html
Els dani de Nova Guinea sesperen dos anys per a la consumaci sexual del matrimoni i sabs-
tenen de la cpula matrimonial durant cinc anys desprs del naixement dun fill.
(Heider, 1976)
Els costums dels achuar a lEcuador sobre els llocs on no es poden tenir relacions sexuals sn
lhort, que s un espai femen intern, i la part pblica de la casa o tamkamash, que s un espai
mascul dins lhabitatge. En canvi, sn permeses a lekent, lrea femenina de la casa, on es reu-
neixen lhome amb una de les seves dones per jugar, i a la selva, on lhome i una de les seves
dones aprofiten la privacitat per poder tenir relacions sexuals durant les expedicions de cacera.
http:/www.hoy.com.ec/libro6/vida/vida12.htm
A la tribu fon, de loest afric, una de les tantes formes de matrimoni s que una dona adopti el
rol dhome per casar-se amb diverses dones, si hi estan dacord, per escollir desprs un membre
del sexe mascul i tancar-se en un lloc per ser fecundades. Lhome no t cap obligaci paternal.
http://www.nuestrapagina.com.mx/sexualidad/sexualidadrara.htm
Els indis, a la Patagnia, consideren una mica ms les dones, ja que per mantenir-les contentes
(produir-los orgasmes intensos), es colloquen al voltant del penis un guesquel, una espcie da-
nell fet de pl de mula. Lutilitzen noms durant el coit.
http://www.nuestrapagina.com.mx/sexualidad/sexualidadrara.htm
Font: Educacin afectivo-sexual en la etapa de secundaria. Govern de Canries
18
UNITAT 2
Parlem de sexualitats?
Fitxa 2.1
Pluralitat de les sexualitats.
Cada persona viu la sexualitat de
Factors condicionants de la vivncia de la sexualitat.
manera diferent
Fitxa 2.2 Diferncies entre sexe i gnere.
Identitat de gnere Construccions de gnere i relacions de poder.
Fitxa 2.3 Diversitat en lorientaci del desig.
Identitat i orientaci sexual Efectes de la pressi social en la identitat sexual.
Activitats
Carta a un amic o amiga.

Aix s una passada / aix s un pal...
El beb que ve.
Nria i Manel - Les etiquetes de gnere en les relacions de parella.
+info en lnia
Sexualitat, dubtes freqents: http://mural.uv.es/sanvimi/Web/index.htm
Qu s sexe? Qu s sexualitat?: http://www.sexojovenonline.com/quees.html
Creences, mites i preguntes sobre lorientaci sexual:

http://www.barcelonesjove.net/uploads/S%202.pdf
Educaci sexual i drets sexuals:

http://sexoysalud.consumer.es/modelos-de-educacion-sexual
25 qestions sobre orientaci sexual:

http://www.felgt.org/_felgt/archivos/113_es_25%20cuestiones%20sobre%20la%20orientaci%c3%
b3n%20sexual.pdf?cl=es-ES
Centre de Recursos de lassociaci Inclou: Gais i lesbianes en leducaci:

http://www.arsmm.com/centrerecursos/
19
FITXA 2.1 Cada persona viu la sexualitat de manera diferent
Idees fora
Cal partir de dues premisses importants:
Totes les persones tenim sexualitat des del naixement fins a la mort, pel fet que som ssers
sexuats.
Totes les persones vivim de forma diferent.
Si tractem de manera conjunta les dues premisses, podem concloure que hi ha tantes maneres de
viure la sexualitat com persones. Per aix s important parlar de sexualitats en lloc de sexualitat.
Un exemple de la variabilitat del concepte ampli de sexualitats el tenim en nosaltres mateixos, ats
que les nostres prpies vivncies de la sexualitat canvien al llarg de la nostra vida. No tenim les
mateixes sensacions fsiques, sentiments i dificultats quan tenim 7 anys, 21 o 80.
Les persones tamb vivim de diferents maneres la sexualitat perqu pot tenir diverses funcions, que
es poden agrupar principalment en tres: ertica, relacional/afectiva i reproductiva. Una persona
potser voldr viure noms una daquestes tres vessants, o dues o totes tres, i pot canviar de parer o
de prioritat diverses vegades al llarg de la vida.
La nostra vivncia de la sexualitat tamb dependr de:
Si ens sentim homes o dones.

Si sentim atracci per homes i/o per dones.
Lentorn on haguem crescut, amb la seva prpia visi de la sexualitat.
En qualsevol cas, la manera de viure la sexualitat s molt important ja que incideix directament
sobre lequilibri i lharmonia personal i, per tant, sobre el nostre benestar.
La sexualitat s rica i variada, tant com ho som les persones. s important que tots i totes puguem
viure la nostra vida sexual de manera que ens faci sentir b, dacord amb els nostres desitjos, creen-
ces, vivncies o all que considerem important. Totes les formes de viure-la, dexpressar-la,
mereixen el mateix respecte.
Creus que a totes les parts del mn els homes i les dones viuen la sexualitat de la mateixa manera?
Creus que al nostre entorn (ciutat, poble, barri...) totes les persones que coneixem viuen de la
mateixa manera la sexualitat?
Com ha canviat la teva sexualitat al llarg de la teva vida? Vius la sexualitat de la mateixa manera ara
que fa cinc anys?
20
FITXA 2.2 Identitat de gnere
Idees fora
En el moment del naixement dun nad se li assigna un sexe (home o dona) a partir del seus genitals
(penis-vulva). Per no noms aix, des daquell mateix moment rebr estmuls diferents amb rela-
ci a la construcci social del que cada grup hum considera home o dona.
s important diferenciar:
Sexe, que respon a qestions biolgiques (anatmiques, gentiques i fisiolgiques).

Gnere, que s una construcci social.
Les societats imposen uns papers socials en la vida quotidiana, que sadjudiquen segons el
sexe de les persones i que en la majoria dels casos no permeten qestionar i sassumeixen com a
immutables, tot i que podrien no ser-ho.
La construcci de gnere es basa en les diferncies i genera desigualtats entre homes i

dones. Aquestes diferncies, en molts casos, shan convertit en estereotips i han generat prejudicis;
per aix ens fa la sensaci que sn diferncies normals i naturals o b que tenen a veure amb temes
biolgics.
Cal tenir molt present, quan es parla de diferncies entre homes i dones, aquelles que responen a fets
biolgics i aquelles que responen a construccions socials. Si ens preguntem el perqu de les cons-
truccions i les analitzem, veurem si sn fruit dalgun raonament contrastable o b es tracta
duna relaci de poder basada en el simple fet dhaver nascut amb uns genitals o uns altres.
Qu sespera de mi com a dona o com a home?

Un noi que senrotlla amb tres noies un cap de setmana s un heroi, i... qu s una noia que fa el
mateix?
Una noia com cal ha de ser sensible i preocupar-se pel que pugui passar, i... qu diuen dun noi
sensible?
Don creieu que sorgeixen les diferncies dels exemples anteriors entre homes i dones?
21
FITXA 2.3 Identitat i orientaci sexual
Idees fora
Al comenament daquesta mateixa unitat hem vist com cada persona pot viure la seva sexualitat
de maneres molt diferents. Aix dna lloc a lexistncia de diferents orientacions del desig
sexual.
Les persones que neixen biolgicament amb un sexe per se senten de laltre sexe es defineixen com
a transsexuals. Una altra possible diferncia pot tenir a veure amb el fet de si una persona se sent
atreta sexualment pel seu mateix sexe o b per laltre.
Com que cada persona s diferent, cada parella tamb ho ser. Tant si parlem de parelles forma-
des per dos nois, dues noies o un noi i una noia, totes elles podran gaudir del plaer, compartir
sentiments i emocions i tamb es poden trobar dificultats. Aquestes tres dimensions de la sexua-
litat les tenim totes les persones pel fet de ser sexuades i totes les parelles pel fet destar formades
per persones.
Tots i totes, sigui quina sigui la nostra identitat i orientaci sexual, volem viure la sexualitat en
tota lamplitud, per de vegades lentorn social i cultural ens ho pot dificultar. Hi ha casos din-
comprensi, crtiques i discriminaci vers persones per la seva identitat i orientaci sexual.
Considerar que la parella formada per home i dona s la normal, mentre que les altres no ho sn,
crea un problema a aquestes ltimes, ja que la pressi social dificultar que visquin i sexpressin tal
com sn.
s important vincular la identitat i lorientaci sexual amb els drets humans i el respecte vers
laltre. Puc no compartir lopci duna altra persona, per aix no em dna dret a criticar-la i discri-
minar-la.
Creus que noms existeix un tipus de parella?

Qu penses de les persones que tenen una orientaci sexual diferent de la teva? Com creus que
sn les persones homosexuals?, les heterosexuals?, les bisexuals? Thas plantejat mai quina s la
teva orientaci sexual?
22
ACTIVITATS
Activitat
Nom de lactivitat: Carta a un amic o amiga
Objectius: Facilitar posar-se al lloc de laltre. Fomentar la reflexi i actituds dempatia vers les diferents
orientacions sexuals.
Materials: Informaci de la carta (vegeu a continuaci).
Descripci: Es distribueix la primera part del text, on el millor amic o amiga ens explica que sha enamo-
rat i demana consell. Cada participant escriu una carta de resposta, oferint-li consell per a la seva situa-
ci, des de lacceptaci. Es distribueix la segona part de la carta, on sexposa que la persona de qui sha
enamorat s del seu mateix sexe. Els passos que cal seguir sn els mateixos que en la primera part.
Rol de leducador/a: Animar els participants a contestar com si de veritat es tracts del millor amic o
amiga. Promoure que sanalitzin les actituds mostrades i facilitar la reflexi.
Informaci de la carta
Activitat: Carta a un amic o amiga
1a part
Durant les vacances has rebut una carta dun dels teus millors amics o amigues. Texplica que sha
enamorat duna persona fantstica, divertida i amb qui comparteix moltes visions de la vida. Et confes-
sa que el que est sentint s bestial i no sassembla a res del que ha viscut abans. Tot i aix, el to de la
carta no sembla gaire entusiasta; et demana consell perqu se sent confs o confosa i no sap qu fer.
Ha de confessar / fer pblic el que sent per aquesta persona?
2a part
Gires el full de la carta i tadones que la carta continua. En un to molt confidencial, et comunica que
ltimament sha adonat dalguna cosa que ja sanava suposant des de feia un temps: s homose-
xual. I que la persona fantstica que ha conegut s del seu mateix sexe. Explica que ja sap que aix
li comportar alguns conflictes en les seves relacions personals, potser amb la famlia, al centre
destudis o a la feina, i langoixa una mica perqu no sap qu fer. Et comenta que de moment pre-
fereix mantenir-ho ocult fins que no spiga com afrontar aquesta situaci. Malgrat que sap que ha
de decidir per si mateix, li agradaria conixer la teva opini, per lamistat que teniu.
Qu li contestaries?
Activitat
Nom de lactivitat: Aix s una passada / aix s un pal...
Objectius: Reflexionar sobre les construccions de gnere i didentitat sexual.
Temps aproximat: 45 minuts (30 min en petit grup; 15 min en plenari).

23
Materials: Pissarra o paper continu.
Descripci: Divisi en dos subgrups: nois i noies. Cada grup ha delaborar un llistat daspectes posi-
tius i negatius del fet de ser noi o noia, mitjanant una pluja didees. Posterior posada en com.
Rol de leducador/a: Dinamitzar les discussions dels grups i moderar el debat final.
Activitat
Nom de lactivitat: El beb que ve
Objectius: Fomentar la reflexi, fer aflorar els mateixos prejudicis, estereotips i mites que es relacio-
nen amb determinades orientacions sexuals per treballar-los.
Temps aproximat: 45 minuts (30 min en petit grup; 15 min en plenari).
Materials: Folis i pissarra.
Descripci: Divisi en quatre subgrups: dos de nois i dos de noies. Sexposa el cas duna parella que
espera una criatura. Sels informa que el resultat de la prova dorientaci sexual (prova fictcia) diu que
el beb ser gai. Han de valorar els avantatges i els inconvenients que la criatura es trobar durant la
seva vida a causa de la seva condici. Dos grups treballaran el beb nen i dos grups el beb nena.
Posterior posada en plenari.
Rol de leducador/a: Dinamitzar les discussions dels grups i moderar el plenari.
Activitat
Nom de lactivitat: Nria i Manel - Les etiquetes de gnere en les relacions de parella
Objectius: Identificar rols sexuals, prejudicis i etiquetes. Presentar la comunicaci com una eina indis-
pensable per a la resoluci de conflictes.
Materials: Cas Nria i Manel (vegeu a continuaci).
Descripci: Exposici del cas duna parella que, per manca de comunicaci i sinceritat, no sentenen
prou b. Identificar etiquetes dels personatges: el noi, un cremat; la noia, una estreta. Identifiqueu
qu pot pensar i sentir cada personatge en aquesta situaci. Com sabr un el que sent laltre, i vice-
versa?
Rol de leducador/a: Exposar el cas i guiar en la identificaci de tpics i etiquetes que es posen als
personatges. Conduir la dinmica a la recerca dels possibles sentiments i emocions dels personat-
ges per poder entendre el seu posicionament i els seus motius. Incidir en la comunicaci com a pos-
sible soluci a la majoria de problemes.
Cas Nria i Manel

Activitat: Nria i Manel - Les etiquetes de gnere en les relacions de parella
La Nria t 16 anys i en Manel 17; van al mateix institut i fa un temps que sagraden i surten junts.
Shi troben molt b, quan estan lun amb laltre, parlen de les seves coses, es fan petons i saca-
ricien, per noms satreveixen a fer-ho per damunt la roba.
24
Passen els dies i en Manel li demana a la Nria de mantenir relacions ms ntimes. Ella respon que
ja li va b com estan i li diu que no.
Aquest cap de setmana han dormit junts. La Nria est molt contenta perqu en Manel ha res-
pectat la seva decisi (i aix que ha tingut ocasions per passar-se). Per en Manel, convenut que
vol tenir relacions completes (fer lamor) amb la Nria, el diumenge al vespre, al acomiadar-se,
li diu que a la propera no sescapar.
La Nria no sap qu fer perqu li agrada el Manel i creu que si li continua dient que no, potser el
perdr.
1. Hi ha gent que diu que la Nria s una estreta i en Manel, un cremat. Hi ests dacord? Per
qu susen aquests qualificatius i no daltres?
2. Per qu acostumem a etiquetar la gent daquesta manera? Potser t a veure amb el que hem
aprs sobre com ha de comportar-se un noi, i com ha de comportar-se una noia?
3. Per qu creus que la Nria diu no? Quins motius pot tenir?**
4. Per qu creus que el Manel insisteix tant? Quins motius pot tenir?***
5. Creus que la frase a la propera no sescapar s adequada? Lamenaa forma part de les
relacions respectuoses?
6. Com podran solucionar aquesta crisi de parella? Com sabr lun el que pensa i sent laltre?
Creus que la comunicaci (parlar + escoltar) els podr servir?
**
Emocions de la Nria - Possibles pors: Embars, ITS, VIH/sida, qu diran (els pares, els amics...), la primera vega-
da (sentir dolor i desconeixement), vergonya (no agradar, mostrar el fsic nu...)...
***
Emocions del Manel: Pressi del grup damics (qu li diran si s lnic que no ho ha fet?)
Ell no pot tenir por? Com a noi: ha de nixer ensenyat, no pot ser insegur, ha destar sempre preparat i excitat, ha de
durar, ser experimentat, no t inseguretats sobre el seu cos, la mida del penis, si ejacula massa rpid...?
25
UNITAT 3
Com vivim la nostra sexualitat?
Fitxa 3.1 Factors condicionants de lautoestima.

Autoestima Lautoestima com a factor protector de la salut.
Fitxa 3.2 Canvis evolutius en la sexualitat en lmbit fsic,
Els canvis del cos psicolgic i social.
Fitxa 3.3 El cos com a mapa de sensacions.
El cos hum i el plaer Desgenitalitzaci de les relacions sexuals.
Activitats
Tot el que havies volgut saber i mai havies gosat preguntar.

Qu li agrada? / Qu le pone?.
Qu ha canviat en el meu cos en els darrers 5 anys?
El llenguatge de les mans.
Dinmiques de confiana.
+info en lnia
Autoestima, enamorament, atracci: http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/afectivitat.html
Autoestima: http://www.barcelonesjove.net/uploads/Autoestima.pdf
Creixement i sexualitat: http://www.centrejove.org/home.htm
Coneixement del meu cos, canvis en el meu cos:

http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/coneixement.html
Canvis puberals: http://www.adolescenciaytu.com
El petting, zones ergenes, el plaer sexual:

http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/petting.html
Primeres relacions sexuals: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/primvegades.pdf
27
FITXA 3.1 Autoestima
Conceptes terics / Idees fora
Entenem per autoestima la concepci que tenim de nosaltres mateixos/es, siguem homes o dones.
La nostra autoestima, per, est condicionada per la nostra experincia personal i per molts
altres elements externs. Per exemple, lopini que tenen de nosaltres els nostres amics, les ami-
gues, aix com la importncia que la societat dna a determinats aspectes de la persona.
Per altra banda, tamb existeixen uns certs models ideals de com ha de ser fsicament el noi o
noia perfecte, com sha de comportar, com sha de vestir i, fins i tot, quins gustos ha de tenir.
Aquests models es basen en estereotips que, lluny de la realitat, no inclouen la diversitat.
Amb relaci a la vivncia de la nostra sexualitat, el concepte que tinguem de nosaltres mateixos/es
s molt important. Una baixa autoestima pot comportar situacions com la por al rebuig pel nostre
fsic i manera de ser, fet que ens pot fer vulnerables davant possibles situacions de risc.
Parlem de tenir una bona autoestima quan ens sentim ms a gust amb nosaltres mateixos/es; quan
som capaos dassumir que ning no s perfecte i aix ens fa ser conscients de les nostres limita-
cions i punts febles i tamb de les nostres capacitats i punts forts.
Quan decidim compartir la nostra sexualitat amb una altra persona, lautoestima tamb s un ele-
ment molt important. Tenir una bona autoestima (estimar-nos a nosaltres mateixos/es) ens aju-
dar a viure de manera positiva aquesta relaci; saber qu s el que vull fer i el que no en cada
situaci i poder comunicar aquests pensaments i sentiments a la meva parella. En cas contra-
ri, es pot produir la situaci en qu una persona amb baixa autoestima vegi redut el seu poder de
decisi i faci en tot moment el que la seva parella vol, sense plantejar-se si a ella li ve de gust o no i no
comunicant mai els sentiments que determinades situacions li poden fer viure.
Per estimar, en primer lloc, s molt important estimar-nos i acceptar-nos tal com som i, en segon,
entendre que lautoestima s un procs canviant al llarg de la vida.
Quines sn les parts que ms tagraden del teu cos?

Quines sn les parts que menys tagraden del teu cos?
Creus que hi ha un model ideal de noi i de noia?
Don creus que surt aquest model ideal?
28
FITXA 3.2 Els canvis del cos
Aix com hem vist que la nostra sexualitat pot variar al llarg de la nostra vida, el nostre cos tamb expe-
rimenta canvis importants. Ladolescncia (entesa en un sentit ampli) s un moment en qu aquests
canvis tenen una importncia especial per al descobriment i reconeixement de nosaltres matei-
xos i de les persones amb qui ens relacionem.
Al llarg de ladolescncia es produeixen canvis fisiolgics importants: el nostre cos deixa de ser el cos
dun nen/a per passar a ser el duna persona adulta. Dentre aquests canvis, s important destacar
laparici de pl en diferents parts el cos; el canvi en el to de veu dels nois; laparici dels pits en les
noies; el desenvolupament duna nova complexi fsica; canvis en els genitals... El fet de compartir
lespai de lescola amb altres nois i noies de la mateixa edat comporta que es realitzin compa-
racions amb relaci a aquests canvis corporals. Tal com hem dit en parlar del concepte de sexuali-
tat en general, tots i totes som diferents i aquests canvis tamb es poden produir de manera dife-
rent en cada persona, a ritmes ms o menys rpids, i poden aparixer amb anys de diferncia entre
una persona i una altra.
Per durant aquesta etapa no noms es produeixen canvis fsics sin tamb psicolgics i
socials: la nostra manera de pensar tamb canvia. Aix, les nostres vivncies, expectatives, gus-
tos, passions, pors, angoixes, la relaci amb els pares o amics i amigues, el que la societat espera de
nosaltres pel fet que ja ets una dona / ja ets un home... tot canvia.
Tots aquests canvis ens poden sobtar i, en algunes ocasions, fins i tot desbordar-nos. Per tant, s
molt important, en primer lloc, poder identificar i elaborar quins sentiments ens desperten i
poder compartir-los amb alguna persona en qui confiem.
Ets igual fsicament ara que fa cinc anys?

Quins sn els canvis que has experimentat? Com els has viscut?
Penses les mateixes coses? / Tens les mateixes opinions ara que fa cinc anys?
Els teus amics i amigues, tamb han canviat fsicament al llarg dels darrers cinc anys? Tots heu
canviat alhora? Hi ha hagut diferncies?
29
FITXA 3.3 El cos hum i el plaer
La nostra sexualitat i la capacitat de plaer estan presents en tota la nostra vida i en tot el nostre cos,
no noms en els genitals (penis o vagina). Podem sentir plaer fsic amb tot el cos, ja que s molt
sensible. Partint daquesta premissa, s que es pot afirmar que hi ha unes parts al cos anomena-
des zones ergenes que, pel fet fisiolgic de tenir un nombre molt ms gran de terminacions
nervioses, poden ser una part molt ms sensible i tenir un paper primordial en relaci amb el plaer
en les nostres relacions sexuals.
Hi ha zones ergenes comunes al cos de nois i noies, com ara la boca, els mugrons, lanus i el peri-
neu (zona entre el genital penis o vulva i lanus). Tamb hi ha zones ergenes exclusivament rela-
cionades amb els genitals dels nois (com ara el gland o els testicles) i els de les noies (com ara la vul-
va, el cltoris i les seves terminacions a lentrada de la vagina).
En cada relaci i segons cada persona, ens poden venir de gust diferents carcies, petons, maneres
destimulaci, etc. Novament, s importantssima la comunicaci, com tamb arribar a acords:
si vull que la meva parella spiga qu s el que ms magrada, lhi haur de dir perqu ho tingui pre-
sent; si vull saber qu s el que li agrada a la meva parella, lhi haur de preguntar. Descobrir el nos-
tre plaer i el de la nostra parella comportar un aprenentatge. De gaudir, tamb se naprn.
Com que tot el nostre cos pot provocar-nos sensacions agradables, ser interessant descobrir-lo i
descobrir-les. Com diem al comenament, cal desgenitalitzar les nostres relacions sexuals i no
centrar el plaer nicament en el penis i la vulva per no caure en la concepci estereotipada de
sexualitat = penetraci.
En qualsevol cas, s important recordar que cadasc de nosaltres t dret a decidir tenir o no tenir
relacions sexuals com, quan i amb qui vulgui. Tenim dret a dir no en qualsevol moment o a gau-
dir dunes relacions sexuals segures amb relaci a lembars i les ITS; tenim dret a canviar dopini,
i, sobretot, tenim dret a passar-nos-ho b.
Coneixes el teu cos?

Quines sn les zones del teu cos amb qu obtens ms plaer?
Quines carcies tagraden ms?
30
ACTIVITATS
Activitat
Nom de lactivitat: Tot el que havies volgut saber i mai havies gosat preguntar
Objectius: Facilitar un espai de debat. Fomentar el dileg i lentesa entre sexes.
Materials: Targetes de paper i sobre.
Descripci: Individualment i de manera annima es formulen preguntes al sexe contrari, escrivint en

una targeta els dubtes sobre tot el que volem saber de laltre sexe i mai hem gosat preguntar i es
recullen en un sobre. A mesura que senuncien duna en una, un voluntari respon la pregunta. Poste-
riorment es pot obrir un debat sobre les preguntes ms freqents, o les ms repetides.
Rol de leducador/a: Informar que les preguntes no han danar adreades a una persona sin al grup
de nois o de noies, en general. Enunciar cada pregunta i moderar el dileg.
Alternativa: Cadasc fa un llistat amb tres columnes.
1. El que es diu dels nois: idees que, en general, es tenen de la sexualitat dels nois.
2. El que es diu de les noies: idees que, en general, es tenen de la sexualitat de les noies.
3. El que jo visc i sento: idees que jo tinc de la sexualitat com a noi o noia que sc.
Finalment, es posa en com, es fa un llistat conjunt i sobre un debat.
Activitat
Nom de lactivitat: Qu li agrada? / Qu le pone?
Objectius: Identificar diferents formes dobtenir plaer i relativitzar-les veient la multiplicitat dopini i les
diferents preferncies.
Materials: Fotografies de premsa amb persones desconegudes.
Descripci: Divisi en petits grups, tants com fotografies es vulguin analitzar. Cada grup ha dimagi-
nar qu els deu agradar i qu els deu generar ms plaer a aquestes persones desconegudes i en fa
un llistat. Un cop en gran grup, cada portaveu comenta els aspectes que els ha suggerit cada foto-
grafia que els ha correspost.
Rol de leducador/a: Seleccionar fotografies variades. En finalitzar, suggerir: en la vida real, com ho
descobrirem? Preguntant-ho.
Activitat
Nom de lactivitat: Qu ha canviat en el meu cos en els darrers 5 anys?
Objectius: Compartir experincies per a la construcci collectiva del coneixement.

31
Materials: Paper i bolgraf.
Descripci: Els participants expressen les idees amb relaci a la pregunta qu ha canviat en el meu
cos?. Qu sels ocorre, mitjanant una pluja didees en petit grup. Se seleccionen consensuant les
ms rellevants i un portaveu de cada grup les esmenta i les posa en com en el gran grup. Depenent
dels continguts que surtin en lactivitat, pot derivar en un debat posterior en qu es faci una anlisi cr-
tica dels cnons de bellesa i esttica dominants, i del culte al cos.
Rol de leducador/a: Guiar i moderar lactivitat en gran grup.
Alternativa: Escriure individualment una carta al cos: dir-li qu sents, qu tagrada i qu no. Posterior-
ment, analitzar com li has parlat. En to amists o enfadat... Guiar-ho vers la conclusi que la relaci
que tenim amb el nostre cos s canviant (es proposa guardar-la i llegir-la passat un temps per com-
provar-ho).
Activitat
Nom de lactivitat: El llenguatge de les mans
Objectius: Comunicar-se a travs del cos i reconixer el cos de laltre. Treballar els lmits i el respecte.
Materials: Espai fsic que permeti dur a terme lactivitat amb comoditat.
Descripci: Divisi del grup en dues rotllanes, una dins laltra. Cadasc t per parella la persona de
laltra rotllana que t al davant. La consigna per a un grup s que acarici, i per a laltre, que es deixi
acariciar fins on vulgui. Desprs sinverteixen els grups. Un cop acabada la dinmica, es dna lloc
que les persones que ho desitgin manifestin com shan sentit, en un grup i en laltre.
Rol de leducador/a: Afavorir un bon clima i recordar en tot moment que amb les mans dels uns als
altres es transmetr: et respecto, et reconec i et valoro.
Activitat
Nom de lactivitat: Dinmiques de confiana
Objectius: Fomentar la confiana entre companys, identificar sensacions i verbalitzar-les. Desenvolu-

par altres estils de comunicaci diferents del llenguatge verbal. Prendre conscincia del propi cos,
com a vehicle de comunicaci i com a receptor de sensacions.
Materials: Espai fsic que permeti dur a terme lactivitat amb comoditat; mocador per tapar els ulls i
aparell de msica (opcional).
Descripci: Moures lentament per lespai i, en entrar en contacte amb algun company, agafar-li les
mans, notar-ne la textura, temperatura, fora, suavitat... Variant: crear parelles aleatriament i fer un
massatge a lesquena o a les mans, lun a laltre.
Posteriorment, es posa en com com ens hem sentit durant lactivitat.
32
Rol de leducador/a: Procurar que la dinmica es faci en silenci. Posar msica suau, de fons, per faci-
litar un ambient adequat. Dinamitzar el debat.
Alternativa: Dinmica de lampolla. Dempeus, en cercle petit (grups de cinc persones) i una al mig.
Consisteix que la persona que est a linterior, amb els ulls tancats i els braos plegats, sigui capa
de deixar-se moure pel grup que la mant dreta, fent-la girar, i de recolzar tot el seu pes en el grup
que lenvolta.
33
UNITAT 4
Qu pinten lembars, les ITS i el VIH en la meva sexualitat?
Fitxa 4.1
Tipologia de mtodes anticonceptius.
Lembars i les infeccions de transmissi
Caracterstiques de les ITS.
sexual (ITS)
Fitxa 4.2 Conceptes VIH i sida.
El VIH i la sida Mtode de detecci del VIH.
Fitxa 1.3 Evoluci de la infecci pel VIH.
Vies de transmissi del VIH Prevenci del VIH.
Activitats
Lou.
Escollir el mtode anticonceptiu.
Qu passaria si...?
La festa: la cadena de contagi.
+info en lnia
Lembars: http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/embaras.html
Les ITS: http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/its.html
Mtodes anticonceptius, embars i IVE, infeccions de transmissi sexual:

http://www.centrejove.org/home.htm
Power Point sobre mtodes anticonceptius:

http://salutjove.buscadorjove.info/calaix/sexualitat%20i%20anticoncepci%204.pdf
Quadre dITS ms comunes: http://www.infojoven.cl/4-2.php
VIH/sida. Preguntes ms freqents:

http://www.sidastudi.org/cat/serveis.asp?pag=./Serveis/tu_preguntes/faq/faq.asp
Vies de transmissi del VIH: http://www.stopsida.org/_cat/_vihsida_cat/vihsidacat.htm
Equitat de gnere en la prevenci del VIH, microbicides:

http://www.creacionpositiva.net
35
FITXA 4.1 Lembars i les infeccions de transmissi sexual (ITS)
Idees fora
Lembars pot ser un dels millors esdeveniments de la vida de les persones. Per si es produeix quan
no est planificat, pot comportar moltes dificultats tant a les persones afectades com al seu entorn
ms immediat.
Els mtodes anticonceptius. El preservatiu mascul, el preservatiu femen i els anticonceptius

hormonals (pndoles, anell vaginal, pegat, implants subcutanis i injectables musculars) eviten lem-
bars si sutilitzen correctament. A diferncia dels preservatius, la resta de mtodes no prevenen de
les ITS i, abans dutilitzar-los, val la pena consultar un servei sanitari, servei de planificaci familiar o
centre datenci a joves.
Enretirar el penis de la vagina abans de lejaculaci (marxa enrere) o mantenir relacions sexuals en el
perode menys frtil de la dona (mtode del calendari) no sn mtodes anticonceptius; poden reduir
el risc dembars per no neviten la possibilitat. Per respectar el propi cos i el de la parella, cal pen-
sar abans quina s la millor soluci quan es vol prevenir lembars.
En situacions durgncia, s a dir, si shan tingut relacions sexuals amb penetraci i no sha utilitzat
o no sha fet servir correctament algun dels mtodes anticonceptius, es pot intentar evitar lem-
bars durant les primeres 72 hores, ja sigui prenent lanomenada pndola de lendem (tracta-
ment postcoital o anticoncepci demergncia) o b mitjanant la collocaci dun dispositiu intrau-
ter (DIU) per part de personal mdic.
La llei permet la interrupci voluntria de lembars (avortament) en el cas de tres supsits (violaci
de la dona, malformacions dels fetus, perill de la salut fsica o psquica de la dona). No s una decisi
fcil de prendre i cal tenir en compte limpacte que pot comportar a la nostra vida.
Les infeccions de transmissi sexual (ITS) sn aquelles que es transmeten principalment a travs de
les relacions sexuals no protegides i per compartir els estris dhigiene personal.
Entre les ITS hi trobem infeccions vriques com el VIH/sida, les hepatitis A, B, C i el virus del
papilloma hum. Per altra banda, tamb hi ha la gonorrea, la sfilis, les clamdies, lherpes
genital o els condilomes. Aquestes darreres, encara que poden ser asimptomtiques, sovint donen
senyals diversos com: picor als genitals o a lanus, molstia a lorinar, berrugues, lesions o canvis en
el fluix vaginal. Si notem qualsevol daquestes molsties, cal anar a un servei sanitari o centre per a
joves, malgrat la possible vergonya, per rebre tractament, evitar complicacions i reduir les possibili-
tats de passar la infecci a altres persones.
El preservatiu mascul o el preservatiu femen, a part de prevenir lembars, protegeixen de la

majoria dITS.
Quina s la millor manera de prevenir lembars?

Utilitzes o penses utilitzar algun mtode anticonceptiu?
Quin i per quins motius aquest i no un altre? Quines ITS existeixen? Com reaccionaries si veus que
tens algun smptoma dITS?
36
FITXA 4.2 El VIH i la sida
Idees fora
El VIH (virus dimmunodeficincia humana) s un virus que destrueix les defenses del cos i cau-
sa la sida. Un cop es produeix la infecci, el VIH va minvant les defenses del cos sense necess-
riament donar smptomes. Noms al cap dels anys sen comencen a notar els efectes, quan les
defenses ja sn molt baixes, i deixa el cos vulnerable, per la qual cosa semmalalteix ms fcilment.
La sida (sndrome dimmunodeficincia adquirida) s el conjunt de smptomes i senyals provocats

per alguna malaltia oportunista. Aprofitant el fet que el VIH ha deixat el cos molt baix de defenses,
aquestes malalties ataquen lorganisme. s lltima fase clnica de la infecci per VIH.
Com que el VIH es transmet per la sang, el semen (incls el lquid pre-seminal, del qual no existeix
evidncia cientfica que el confirmi o descarti com a potencial transmissor) i el fluixos vaginals,
noms ens podem infectar si mantenim determinades prctiques sexuals sense protecci o compar-
tim objectes on pugui haver-hi restes de fluids sexuals o de sang recent. Per tant, conviure, treballar,
respirar el mateix aire, abraar-nos, petonejar-nos, compartir banys, gots, cigarretes o anar a la pis-
cina no suposa cap risc de transmissi del VIH.
La prova. Lnica manera de diagnosticar el VIH s demanant una anlisi de sang especfica a
un servei sanitari o centre jove. Perqu la prova sigui com ms fiable millor, cal esperar tres mesos des
de la darrera prctica de risc.
A les ONG especialitzades, la prova del VIH, a ms de ser confidencial i gratuta, tamb pot ser an-
nima. Algunes disposen de lanomenada prova rpida, que permet saber el resultat de lanlisi el
mateix dia.
Anar a fer-se la prova de vegades resulta difcil per la por al resultat o per la vergonya a demanar-la.
Tot i aix, el VIH s un virus que es transmet, com tants daltres, per les relacions sexuals. Fer-se la
prova s un acte de salut per a la mateixa persona i per a les altres.
Qu s el VIH?
Una persona, pot estar molt guapa, sana i forta i tenir el VIH?
Quina s lnica manera de saber si tinc el VIH?
37
FITXA 4.3 Vies de transmissi del VIH
Idees fora
La infecci es produeix quan el VIH present als fluids sexuals (semen i fluix vaginal) i a la sang du-
na persona entra a lorganisme duna altra persona a travs duna ferida oberta o de les muco-
ses (interior de la boca, vulva, vagina, punta del penis, anus i recte ).
Les prctiques sexuals amb les quals es pot produir una transmissi del VIH, si no sutilitzen
els preservatius, sn la penetraci anal, la penetraci vaginal i, amb un risc ms baix, el sexe
oral (fellaci i cunnilingus).
Els petons, les carcies, les pessigolles, els massatges i la masturbaci en parella no representen risc
de transmissi del VIH.
Si evitem compartir objectes on puguin quedar restes de sang (fulles dafaitar i depilar, agulles o
raspalls de dents), tampoc no hi haur risc. En cas que ens vulguem fer un prcing o un tatuatge, sha
danar a llocs on sofereixin totes les garanties sanitries i els materials utilitzats siguin dun sol s.
Coneixent els possibles riscos que comporten algunes prctiques sexuals, si decidim utilitzar el pre-
servatiu segurament aconseguirem centrar-nos en all que la majoria de persones busca en les rela-
cions sexuals: gaudir del plaer, compartir sentiments i comunicar-se.
El VIH s un virus: no t en compte si som joves o vells, si estimem o no, si hem nascut aqu o venim
de lluny, si ens agraden els homes o les dones o tots dos, si tenim ms o menys parelles o si guanyem
molts o pocs diners. Quan dues o ms persones volen mantenir relacions sexuals, lnic que
ajuda a prevenir el VIH s el preservatiu.
Com es transmet el VIH? I com pots prevenir-lo?

Se tacudeixen prctiques sexuals que pots fer sense cap risc?
Com reduir el risc en les teves prctiques?
38
ACTIVITATS
Activitat
Nom de lactivitat: Lou
Objectius: Reflexionar sobre la responsabilitat de la cura dun infant.
Temps aproximat: Una setmana (si s possible). A laula, 1 hora.
Materials: Un ou per alumne o per grup.
Descripci: Individualment, o b en grup, sencomana als joves la tasca de tenir cura dun ou, sen-
se poder separar-sen durant una setmana. Passats aquests dies, es posa en com lexperincia
i sexposen les dificultats i limitacions que shan trobat en el dia a dia. Aleshores, es desvetlla la
idea que la figura de lou representa un fill. Sobre el debat, imaginant com hauria estat condiciona-
da la setmana, amb totes les seves activitats quotidianes, si haguessin hagut de tenir cura daquest
fill.
Rol de leducador/a: Explicar lactivitat i dinamitzar el debat desprs de lexperincia.
Activitat
Nom de lactivitat: Escollir el mtode anticonceptiu
Objectius: Debatre els avantatges i inconvenients dels diferents mtodes. Afavorir lempatia entre
nois i noies. Fomentar el canvi dactituds.
Materials: Pissarra.
Descripci: Es planteja un cas: els components duna parella heterosexual divergeixen sobre el mto-
de anticonceptiu que han dutilitzar; ell prefereix la pastilla anticonceptiva, i ella, el preservatiu (s un
exemple orientatiu; es poden escollir altres mtodes anticonceptius). Es divideix el grup entre nois i
noies. Cada grup ha de defensar amb arguments per qu el seu personatge prefereix un mtode.
Elles representaran el posicionament del noi i ells representaran el de la noia. Primer treballen per
separat i desprs es posen en com els arguments duns i altres.
Rol de leducador/a: Explicar lactivitat, atendre els grups quan treballen per separat i promoure el
debat en el gran grup.
Activitat
Nom de lactivitat: Qu passaria si...?
Objectius: Afavorir lempatia i reflexionar sobre lopini de les persones del nostre entorn.
Materials: Targetes amb les situacions plantejades.
39
Descripci: Individualment o en petit grup, es busquen respostes davant cada situaci. Finalment,
sobre un debat, primer per subgrups que han treballat la mateixa situaci i desprs es posen en
com totes les situacions:
Situaci 1. Estic embarassada (o la meva parella nest).

Situaci 2. Sc seropositiu/iva. Qu passaria? Qu em dirien? Com reaccionarien? (els pares, la
parella, els amics i amigues, el professor/a, el metge/essa). Quin tracte tagradaria rebre? Qu tagra-
daria que et diguessin?
Situaci 3. Tarriba un sms dun amic o amiga que diu: Ho he fet sense cond amb alg que no
coneixia. Qu faig? Qu li diries? El/la miraries diferent? Quins riscos et preocuparien ms: lem-
bars, el VIH o altres ITS?
Rol de leducador/a: Exposar les situacions triades i conduir el debat.
Activitat
Nom de lactivitat: La festa: la cadena de contagi
Objectius: Afavorir la reflexi sobre la percepci del risc de contraure el VIH i identificar les emocions
que sen deriven. Reforar els coneixements sobre la transmissi i la prevenci de la infecci del VIH
i daltres ITS.
Materials: Una targeta de paper i un bolgraf per alumne. El 70% de les targetes estan marcades amb
un quadradet al marge (vol dir que no utilitzen el preservatiu). Un 20% tenen una rodona (vol dir que
aquella persona fa servir el preservatiu). Un 10% t un triangle (vol dir que aquella persona t el VIH i
no utilitza preservatiu). Els percentatges sn orientatius.
Descripci: Es distribueixen aleatriament les targetes entre els participants sense dir-los qu volen
dir les marques. Primer de tot, en una cara de la targeta han descriure tres coses que els importen a
la vida. Tot seguit, sels explica que comena una festa durant la qual shan daixecar de la cadira,
compartir all que han escrit amb les altres persones i, si hi estan dacord, posar el seu nom a laltra
cara de la targeta. Al cap de 10 minuts es dna per acabada la festa i sasseuen de nou. Sels reve-
la que els noms que hi ha a la seva targeta sn els de les persones amb qui representa que han man-
tingut relacions sexuals. I tamb sels revela el significat dels smbols. Es fa aixecar una persona que
ens diu si ho ha fet amb cond o sense, si t el VIH i amb quines persones ha estat. Aquestes perso-
nes tamb saixequen i fan el mateix. Al final, gaireb tota laula est dempeus i, de manera directa o
indirecta, quasi tothom representa que ha estat en contacte amb el VIH. Sels fa seure i sobre el
debat: com ens sentim?, qui sn les niques persones que no shan de preocupar de res (els que han
fet servir el preservatiu)?, els que feien servir cond, tenen el VIH (no ho sabem, per s intranscen-
dent, perqu han pres mesures de prevenci)?, com he decidit, durant la festa, amb qui tenir rela-
cions sexuals?, a la vida real, com ho decidir?, i com decidir amb qui faig servir el preservatiu i amb
qui no?
Rol de leducador/a: Preparar les targetes, assegurar-se que tothom tingui bolgraf, repartir les targe-
tes, explicar lactivitat, fer les preguntes per generar debat i reflexi.
40
UNITAT 5
Com viure una sexualitat ms saludable?
Fitxa 5.1
Relaci entre prevenci i salut sexual.
Prevenci = sexe saludable
Fitxa 5.2 Caracterstiques dels preservatius.
Habilitats tcniques per a la prevenci Collocaci del preservatiu mascul i del femen.
Fitxa 5.3 El moment de proposar el preservatiu: el quan.
Habilitats socials per a la prevenci La manera de proposar el preservatiu: el com.
Activitats
Gegants encantats.
Avantatges / inconvenients de ls del preservatiu.
El moment / la manera.
Paula i Marc - La negociaci del preservatiu.
+info en lnia
Educaci per a la salut: http://www.edu365.cat/eso/salut/index.htm
Salut i joves: www.clikasalud.com
Centres de salut i serveis per a joves de Catalunya - cercador:

http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/centres.html
Quadern de lanticoncepci:
http://www.diba.cat/salutpconsum/salutpublica/descarrega/documentacio/anticoncepcio.pdf
Cond, preguntes ms freqents: http://www.informaciosexual.net/faqanticoncepcio.htm
Cond, el que cal saber: http://www.sexojovenonline.com/saber.html
41
FITXA 5.1 Prevenci = sexe saludable
Idees fora
Podem entendre com a sexualitat ms saludable aquella en la qual puc anar aprenent a iden-
tificar els meus desitjos, temors i sentiments i respectar-los, jo mateix/a i amb les persones amb
qui em relaciono.
Tots i totes ens hem de donar loportunitat de decidir qu s viure unes relacions sexuals ms salu-
dables per a nosaltres, i plantejar-ho a la persona amb qui ens relacionem. Si jo decideixo plantejar-
me qu vull fer respecte a aix, puc gaudir de les meves relacions i, a ms, fer salut.
Podem entendre la salut com un procs global que viu la persona dins la seva construcci personal.
La salut s una manera de viure cada cop ms autnoma, solidria i joiosa.
Dr. Jordi Gol i Gurina
X Congrs de Metges i Bilegs en Llengua Catalana, 1976
En el nostre entorn tenim accs a diferents tipus de mtodes de prevenci per viure unes rela-
cions sexuals ms saludables. Cada mtode t caracterstiques diferents, i podem triar el que cre-
guem ms adequat per a cadasc i per a cada moment vital. Cal aprofitar-los!
Amb ls dun cond podem evitar un embars no planificat i la majoria dITS. Est fet dun material
que permet gaudir del contacte entre dues persones i, alhora, deixar de banda aquestes preocupa-
cions.
On trobar-lo: es pot comprar a les farmcies, botigues de condons, mquines expenedores o super-
mercats, i obtenir-lo gratutament en algunes ONG i punts dinformaci juvenil.
Qu entens per una sexualitat ms saludable? I qu entens per relacions sexuals saludables? Tots
i totes entenem el mateix?
Quins avantatges/desavantatges t fer servir un mtode anticonceptiu efectiu? I avantatges/desa-
vantatges de no fer-ne servir?
Podem tenir relacions sexuals agradables i plaents fent servir el cond? De quins factors dependr
perqu siguin agradables?
42
FITXA 5.2 El cond - Habilitats tcniques per a la prevenci
Idees fora
Tenir relacions sexuals amb cond i sense cond pot ser una mica diferent, per una parella tindr
el mateix plaer i riquesa de sensacions: la sensibilitat ve donada per la intimitat, les carcies, lexci-
taci, el desig, el fet de sentir-se b... En definitiva, fer tot all que ens ve de gust dacord amb laltre
i que ens fa sentir cmodes.
Els preservatius estan fets de materials especials que permeten mantenir la sensibilitat: ltex
o poliuret. En cas que una persona tingui allrgia al ltex, sempre hi ha lalternativa de laltre mate-
rial. Nexisteixen de diversos colors, varietats, aromes i sensibilitats.
s difcil que puguin trencar-se, si es tenen en compte alguns aspectes per a un bon s: obser-
var en lembolcall la data de caducitat i lhomologaci (CE), fer-ne servir noms un alhora, usar-ne un
de nou per a cada prctica sexual i collocar-lo correctament.
Preservatiu mascul. En la collocaci, s molt important que abans de desenrotllar-lo sobre el penis
fem pressi amb els dits en el dipsit, i assegurar aix un petit espai sense aire per al semen. Un cop
sha produt lejaculaci, cal enretirar el penis subjectant-lo per la base del preservatiu, assegurant
que, en la prdua de lerecci, el cond no rellisqui i vessi el semen.
Preservatiu femen. Per collocar-lo, cal plegar lanella interior i introduir-la a la vagina, tan endins
com sigui possible. Per extreurel, cal retrcer lanella exterior per evitar que vessi el semen i estirar-
lo amb suavitat.
Es poden utilitzar lubricants aquosos com la glicerina, que es poden adquirir a les farmcies. Sha
devitar ls de lubricants oliosos com la vaselina, ja que poden fer malb el preservatiu.
El primer cop, en fer servir un cond, potser no sabrem collocar-lo b o ens far vergonya... Podem
practicar abans del moment en qu haguem de fer-lo servir: aix ens donar ms tranquillitat.
Com en tot, podem aprendre; s bo poder assajar abans de trobar-nos en situaci.
La frmula del plaer
El plaer s contacte fsic agradable, per tamb s benestar, tranquillitat, respecte i actuar com creus
que s millor.
cond = tranquillitat condons de colors = diversi

tranquillitat + sexe = plaer diversi + sexe = plaer
cond = plaer cond = plaer
Es pot sentir plaer amb el cond? Permet sentir el contacte amb laltra persona? Quin tagrada ms:
el mascul o el femen?
43
FITXA 5.3 Habilitats personals per a la prevenci
Idees fora
Respectar-se un/a mateix/a pot entendres com respectar all que sigui millor per a un/a.
Escoltar-nos i saber el que sentim, qu ens fa sentir b o no, s molt important per al respecte cap a
nosaltres mateixos/es. Hem de poder expressar aix quan sigui necessari i, alhora, respectar laltre/a.
Cal que em pregunti i mescolti respecte de quina ser la meva actitud davant les relacions
sexuals i quines mesures de salut vull prendre.
Un cop s all que sento, la capacitat de comunicar-ho ens pot ajudar moltes vegades a aclarir
malentesos. De vegades, una situaci entre dues persones no acaba com voldrem, per si ho veiem
necessari, podem esgotar les possibilitats de comunicaci amb laltre/a.
Si decidim utilitzar el cond, cal que el tinguem a m quan pensem que podrem estar amb una
persona. I, en arribar el moment, deixar clar que el volem fer servir; podem treurel, mostrar-lo i
fer-lo present amb naturalitat, diversi, erotisme...
Sobre el moment en qu es proposa fer servir el cond, sigui proposant-lo explcitament o b noms
traient-lo don el guardem, cada persona ha de triar el moment que la faci sentir ms cmoda. Cal
pensar-hi!: inventar algun comentari adequat, quan en una relaci es comena a intuir el que passar,
quan comencin les carcies, o quan sestigui a punt de mantenir la prctica sexual en qu volem fer
servir el cond...
Quan la parella no vol fer servir el cond quan se li proposa, podem preguntar-li per qu i
intentar desmuntar els seus arguments buscant una bona resposta. Alguns exemples:
Si ens diu que talla el rotllo, podem demostrar-li que collocar-lo pot formar part del joc.
Si diu que sn cars, podem contestar que hi ha ONG que els donen gratutament.
Si ens diu que usant-lo no se sent el mateix, podem fer-li entendre que sentir-nos protegits i prote-
gides ens pot transmetre ms tranquillitat (sentir que controlem la situaci), i aix poder-nos con-
centrar ms en el que realment ens interessa: gaudir!
Com afrontem els malentesos amb la parella?

Per comunicar-nos, qu cal que faci una persona mentre laltra parla?
Com ens comuniquem quan ens hem enfadat o estem dolguts o dolgudes?
I si la situaci t a veure amb algun aspecte de la meva sexualitat?
44
ACTIVITATS
Activitat
Nom de lactivitat: Gegants encantats
Objectius: Posar en prctica les habilitats tcniques de prevenci, mitjanant la collocaci adequa-
da del preservatiu.
Materials: Maqueta pedaggica Gegants encantats amb cinc figures de penis. Hi ha una versi
amb una nica figura individual (vegeu materials complementaris). Preservatius masculins diversos.
Descripci: Dun en un, es practica pas a pas la collocaci correcta dun preservatiu mascul, sota
supervisi de leducador/a.
Passos: penis en erecci - obriu lembolcall del preservatiu subjecteu-ne la punta per evitar len-
trada daire desenrotlleu-lo sobre el penis fins a la base subjecteu el preservatiu per la base del
penis en enretirar-lo prdua de lerecci traieu el preservatiu nus comproveu que no shagi
trencat.
Rol de leducador/a: Guiar lactivitat i donar la veu als joves perqu puguin ser ells els que enuncin els
passos que cal seguir i latenci que cal fer en cada pas, tot corregint aspectes incorrectes, si s
necessari.
Activitat
Nom de lactivitat: Avantatges/inconvenients de ls del preservatiu
Objectius: Treballar les habilitats socials per a la prevenci.
Materials: Pissarra.
Descripci: Pluja didees en petit grup, sobre els pros i els contres de ls del preservatiu, valorant
possibles conseqncies tant de la utilitzaci com de la no-utilitzaci. Posteriorment, es posen en
com i es debaten.
Rol de leducador/a: Fomentar el debat i la reflexi sobre els estereotips que puguin anar sortint i
poder desmuntar-los entre tots els participants.
Activitat
Nom de lactivitat: El moment / la manera
Objectius: Relacionar les dificultats que podem trobar a lhora de proposar ls del preservatiu amb la
manca de referents que en puguem tenir.
Materials: Pissarra o paper continu.
45
Descripci: Recollir les aportacions de la pluja didees, a la pissarra o en paper continu, mitjanant
dues columnes:
Maneres de lligar.
Maneres de proposar ls del preservatiu a la parella.
Comparar-les per fer evident quantes maneres de lligar coneixem i, en canvi, la manca de models que
tenim per a la segona.
Rol de leducador/a: Dinamitzar la pluja didees i conduir el grup a treuren una conclusi.
Activitat
Nom de lactivitat: Paula i Marc - La negociaci del preservatiu
Objectius: Treballar les habilitats socials i personals per a la prevenci, de manera vivencial. La comu-
nicaci per a la resoluci de conflictes.
Materials: Cas Paula i Marc (vegeu a continuaci).
Descripci: Partint de la informaci del cas, desenvolupeu-lo mitjanant un role playing. Dos volunta-
ris escenifiquen els rols (la Paula i el Marc) i, en qualsevol moment, el grup pot aturar lescena i parlar
per boca dun dels personatges, en primera persona.
Rol de leducador/a: Dirigir lescenificaci inicial, orientant el grup a identificar els sentiments i emo-
cions dels personatges, i a buscar els perqus de la seva actitud (qu deu sentir?, qu deu pensar
que passar?). Fer incidncia en els acords no verbals de la comunicaci entre aquests personatges.
Cas Paula i Marc

Activitat: Paula i Marc - La negociaci del preservatiu
1a part: rols, comunicaci i respecte
La Paula i el Marc tenen entre 17 i 18 anys. Tots dos ja han tingut altres parelles amb les quals han
mantingut relacions sexuals. Fa poc que surten junts i sha creat una qumica molt especial.
El Marc t moltes ganes destar amb ella i decideix trucar-li per proposar-li un sopar romntic; el
Marc ha pogut aconseguir que el seu germ, que viu sol, li deixi el pis aquella nit.
El Marc truca a la Paula per convidar-la a sopar a un restaurant. Ella est contenta per la cita, per
pensa que el Marc voldr mantenir relacions sexuals i no t clar si ho vol, perqu pensa que fa poc
que surten.
Aquella nit tots dos estan nerviosos. Durant el sopar comena a haver-hi un intercanvi de mirades
i carcies amb les quals es troben molt b. El Marc li diu que li agrada molt i que t ganes destar
amb ella. Aleshores li comenta que ha aconseguit el pis del seu germ.
1. Qu en penses, de com treu el tema el Marc?

2. Com penses que reaccionar la Paula?
3. Penses que pot aparixer un conflicte entre ells?
46
2a part: el moment
Desprs de sortir del restaurant, el Marc li comenta danar al pis del seu germ. Tots dos saben
qu pot passar. Ser el millor moment per treure el tema del preservatiu o potser millor esperar a
arribar a casa?
Van cap al pis del germ del Marc, sinstallen al sof i es comencen a enrotllar. Tornen a pensar
en el preservatiu. Ho tenen clar, per... qui dels dos treu el tema?
Finalment van cap a lhabitaci i, com que fa molta calor, es comencen a treure la roba. ltima
oportunitat per proposar el cond, o ara o mai.
47
Material complementari
A continuaci, trobareu una selecci daltres recursos pedaggics per complementar les vostres
intervencions educatives:
Jocs didctics i en lnia.

Programes i guies deducaci afectiva i sexual.
Audiovisuals.
Recursos en lnia per a joves.
Gran part daquests referncies tenen un enlla per accedir-hi i la resta estan disponibles al centre de
documentaci i recursos pedaggics de SIDA STUDI.
www.sidastudi.org
Coneix el nostre fons: http://www.sidastudi.org/cat/Serveis/coneix/coneix.asp
Jocs didctics
Trivial educacin sexual

Ametsa Soft, 2004.
Les habituals categories del Trivial tradicional han estat reemplaades per: anatomia reproductiva,
mtodes anticonceptius, salut i comportament sexual, malalties de transmissi sexual, embars,
curiositats i paper dambds sexes.
Desmitifcate
Consell de la Joventut dExtremadura, 1999.
Recorregut a travs dunes caselles en qu els jugadors han de contestar preguntes. Incideix en
temtiques com la sexualitat, el VIH/sida i les drogues, per posar fi als mites existents.
TriVIHal
Federaci Catalana dONG/sida, 2001.
Joc de preguntes i respostes amb estructura i dinmica de Trivial en qu shan de respondre pregun-
tes de diferents mbits sobre VIH/sida.
Gegants encantats
Maqueta pedaggica amb cinc figures de penis per posar en prctica les habilitats tcniques de la
collocaci del preservatiu. Nhi ha una versi amb una nica figura individual.
Jocs en lnia
Estimat - Alliberat - Enraonat - Aventurat

Videojocs sobre aspectes de la violncia social. Acci Escolta de Catalunya. Estimat: per a leradi-
caci de la violncia de gnere
http://www.accioescolta.org/ca/projecte_fitxa.php?id=6
La primera vegada - Aprn a decidir

http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/anima_primvegada.html
Infeccions de transmissi sexual - Compte amb les aparences

http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/anima_its.html
VIH/sida - Com es transmet? http://www.actuava.org/actua1.html

49
What would you do? Love, flirtation or friendship?
www.unicef.org/voy/hivaidsgame/shell/index.html
Catch the sperm

www.tucows.com/get/211796_89347
Condom game
http://viral.lycos.co.uk/games/condomgame.html
Programes i guies deducaci afectiva i sexual
Orientacions educatives per a leducaci afectiva i sexual a segon cicle dESO. Programa Salut
i escola
Departament de Salut. Direcci General de Salut Pblica. Barcelona, 2006
Coneix, respecta, estima. Programa de sexualitat i afectivitat per a alumnes dESO

Ajuntament de Matar, 2004
Educaci sexual i afectiva. Una proposta per a lESO i recursos a Internet:

http://www.xtec.es/~imarias/sexaf2.htm
Programa de educacin afectivosexual. Educacin secundaria obligatoria

Govern basc. Departament dEducaci, Universitats i Investigaci. Departament de Sanitat. Vitria, 2000
Programa de educacin afectivosexual: educacin sexual, gnero y constructivismo

Junta dAndalusia. Conselleria dEducaci i Cincia i Institut Andals de la Dona. 1999
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/publicaciones/valores/afecsex1.pdf
Cos, sexualitat i reproducci. Crdits variables Editorial Castellnou. 1997
Sex o no sex: guia dactivitats

PDS - Promoci i Desenvolupament Social. Barcelona, 2006
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Salut/sexonosex_guia.pdf
Educacin de las sexualidades. Gua de orientacin. Promocin y educacin para la salud

Creu Roja Joventut. Madrid, 2003
Cuadernos sobre VIH/sida

Creu Roja Joventut. Madrid, 2004
www.cruzrojajuventud.org/portal/page?_pageid=94,364904&_dad=portal30&_schema=PORTAL30
Somos precavidos. Cuaderno de educacin sobre el sida

Junta dAndalusia. Conselleria de Salut. 2001
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos/documentos/sida_profesorado.pdf
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos/documentos/sida_alumnado.pdf
Materiales educativos para la prevencin del VIH/sida y otras enfermedades de transmisin sexual
Regi de Mrcia. Conselleria de Sanitat. 2006
Quaderns educatius del Servei de Salut Pblica i Consum de la Diputaci de Barcelona

Malalties de transmissi sexual http://www.diba.cat/salutpconsum/salutpublica/descarrega/
documentacio/malaltiesTransmissioSexual.pdf
La sida http://www.diba.cat/salutpconsum/salutpublica/descarrega/documentacio/sida.pdf
Anticoncepci http://www.diba.cat/salutpconsum/salutpublica/descarrega/documentacio/
anticoncepcio.pdf
50
Audiovisuals
Sexualitat, identitat i relacions de gnere a travs del cinema

Fitxes didctiques de pellcules de ficci. Edualter
http://www.edualter.org/material/cineiddssrr/indexcat.htm
El sexe i les relacions afectives en els mitjans de comunicaci

Guia dactivitats Mediarelate. Fundaci Jaume Bofill. 2005
Distancias cortas: gua didctica para el uso educativo de cortometrajes para la prevencin
de la transmisin del VIH/sida
Consell de la Joventut dEspanya, 2003
Sexisme, sexualitat i joves
Organisme: JIS (Joves per a la Igualtat i la Solidaritat), Pandora.

Any: 2004.
Durada: 16 min.
Resum: vdeo dentrevistes a expertes en leducaci afectiva i sexual i de tallers amb adolescents.
Eines i informaci sobre estratgies dintervencions educatives des duna perspectiva no sexista i no
discriminatria. Cont guia de suport al vdeo i materials didctics per treballar els rols de gnere i la
relaci entre sexes.
Adolescncia, identitats i diversitat sexual
Organisme: JIS (Joves per a la Igualtat i la Solidaritat), Pandora.

Any: 2007.
Durada: 19 min.
Resum: vdeo que recull dinmiques de tallers deducaci afectiva i sexual, entrevistes dexperincies
personals i fragments de les pellcules Ma vie en rose i Fucking Amal. Cont guia de suport al vdeo i
materials didctics per treballar la relaci entre sexe i gnere, per desterrar els estereotips i afavorir les
conductes de respecte envers la diversitat sexual.
Cine, emocin y educacin
Organisme: Conseyu de la Moced del Principu dAsturies, PAVSA.

Any: 2005.
Durada: 16 min.
Resum: DVD i CD multimdia amb espots, vdeos, fotografies i propostes dactivitats per a la preven-
ci de les ITS i del VIH. Tamb cont el documental subtitulat en castell The education of Shelby
Knox.
Guia didctica: www.princast.es/salud/prevenciones/SIDA/cine/separata.pdf
Sexualitats
Organisme: Fundaci Jaume Bofill.

Any: 2001.
Durada: 22 min.
Resum: document que planteja diferents aspectes de la sexualitat dels adolescents, amb la finalitat
desdevenir un instrument de suport per al professorat interessat a treballar qestions relacionades
amb leducaci afectiva i sexual. Cont guia didctica amb propostes dactivitats.
51
El lugar no importa. La luna es imprescindible
Organisme: Consejo de la Juventud de Espaa.

Any: 2001.
Durada: 67 min.
Resum: recull els curtmetratges Bailongas, En malas compaas, Hongos, Des-control, El juego de
las sillas y Sida y otras enfermedades, que serveixen per aprofundir en els eixos segents: salut, iden-
titat sexual, relacions personals, s del preservatiu, VIH i altres ITS. Cont guia didctica dels curts i
propostes dactivitats.
Gua educativa para sexo ms seguro
Organisme: Conselleria de Sanitat i Consum. Govern de Canries.

Any: 2001.
Durada: 25 min.
Resum: programa de prevenci de malalties de transmissi sexual i sida.
Cont els curtmetratges: No hay problema, yo controlo; S, pero desde el principio; El riesgo es
nuestro; Diferente pero igual; Si bebes no controlas; Quin lo compra?
Guia educativa: http://www.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/3/3_5/3_5_6/manual_2006/ppal.jsp
Habla con ellos
Organisme: SEC (Societat Espanyola de Contracepci), Organon.

Any: 2006.
Durada: 21 min.
Resum: breu presentaci dels diferents mtodes de contracepci, a travs dels dubtes dun parell de
noies adolescents sobre les primeres relacions sexuals i de les inquietuds dels seus pares davant la
nova realitat.
Guia educativa: http://www.anticonceptivoshoy.com/Images/programa_tcm722-173380.pdf
Sexo seguro
Organisme: Govern basc. Servei Basc de Salut.

Any: 2001.
Durada: 27 min.
Resum: vdeo amb cinc histries curtes. Lobjectiu s plantejar elements per al debat i lanlisi dacti-
tuds i situacions relacionades amb la prevenci del VIH/sida. Cont guia explicativa del vdeo.
Preservat, tia; preservat, tio
Organisme: Ajuntament de Cornell, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Any: 2003.
Durada: 10 min.
Resum: document que tracta laugment de la percepci dels beneficis de ls del preservatiu. Recull
suggeriments de formes divertides de proposar-ne ls a la parella, aix com un ventall dopcions
segures a lhora de tenir relacions sexuals.
52
Forrito, el condn
Organisme: Paneka Animaestudio.

Any: 2006.
Durada: 48 min.
Resum: srie depisodis de dibuixos animats de 2 minuts de durada que t com a protagonista un pre-
servatiu que viu diferents situacions amb persones. Descarregable a www.mundofred.com/index.html
El segueix un curtmetratge (28 minuts) titulat Confesiones de un condn.
Descarregable a www.paneka.com/Teaser_Confesiones.mpg
3.000 guiones contra un virus
Organisme: AESSA, CRIPS, Metges del Mn.

Any: 1994.
Durada: 112 min.
Resum: 30 curtmetratges entorn del VIH/sida de realitzadors que han posat en escena guions escrits
per joves menors de 20 anys. Convida a la reflexi sobre les mltiples dimensions daquesta infecci
i de ls del preservatiu.
Recursos en lnia per a joves
Aquesta fitxa est pensada per ser lliurada als joves, perqu cont informaci que els pot ser dinters.
Informaci de centres de salut i serveis per a joves:

www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/centres.html
www.informaciosexual.net/adrecesjoves.htm
www.fpfe.org/guiasexjoven
Dubtes en lnia i consulta telefnica:

www.centrejove.org
www.informaciosexual.net
www.sidastudi.org
Altres webs sobre sexualitat:

www.sexejoves.gencat.net
www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/primvegades.pdf
www.sexojovenonline.com
www.joves.net/sexe
www.goxoki.com
www.sexoconseso.com
www.yquesexo.com
53
Relaci de la Guia dactivitats i lexposici respecte
a lestructura i als continguts
UNITAT Plaf (p. 1-19) Pregunta treu-li suc! Conceptes referencials
1 P1 Qu s la sexualitat? Creus que coneixes la teva Concepte de sexualitats,
Qu sexualitat? dimensions: plaer, sentiments/
entenem per emocions, dificultats i solucions.
sexualitat? P3 Com/on aprenem On has aprs coses sobre la Missatges que rebem sobre
sobre sexualitat? sexualitat? sexualitat.
P8 s veritat que? Qu opines de cadascun dels Mites i creences relacionats amb
Mhan dit que mites plantejats? la sexualitat.
2 P2 Vivim per igual la Com ha canviat la teva sexualitat Cadasc viu la sexualitat de
Parlem de nostra sexualitat? al llarg de la teva vida? manera diferent.
sexualitats? P5 Un noi que senrotlla Quines coses mhan ensenyat Identitat de gnere.
amb tres noies, heroi. que han de fer les nenes Construccions de gnere.
I una noia? o han de fer els nens?
P4 Quants tipus de parella I tu, qu penses de les persones Identitat i orientaci sexual.
hi ha? que tenen una orientaci sexual
diferent de la teva?
3 P7 Quines sn les parts Coneixes el teu cos? Els canvis fisiolgics del cos.
Com vivim ms sensibles del meu Qu creus que tagrada? El cos hum i el plaer.
la nostra cos?
sexualitat? P6 Vols practicar el sexe Com et sents quan no tescolten? Comunicaci i respecte.
oral? De vegades no escoltes?
Conclusi P9 Per qu tenim relacions Per qu creus que tens o voldries tenir relacions sexuals?
sexuals?
4 P10 Quina s la millor Utilitzes o penses utilitzar algun Mtodes de prevenci
Qu pinten manera de prevenir mtode anticonceptiu? Quin? dembarassos no planificats.
lembars, lembars quan no s el Per qu?
les ITS i el VIH millor moment?
en la meva P11 Quines infeccions de Com reaccionaries si veus que ITS - Infeccions de transmissi
sexualitat? transmissi sexual tens algun smptoma? sexual.
existeixen?
P12 Qu s el VIH? Com es pot prevenir el VIH? El VIH/sida.
I la sida?
P14 Com es transmet Se tacudeixen prctiques sexuals Vies de transmissi del VIH.
el VIH? que pots fer sense cap risc?
Quines?
5 P13 Com s si estic Quina s lnica manera de saber Indicadors de salut, prova del VIH.
Com viure una infectat/ada? si tinc el VIH?
sexualitat ms P15 Com puc prevenir Saps fer servir un cond? Habilitats tcniques per a la
saludable? el VIH i altres ITS? prevenci.
P16 El moment Vols usar el cond? Quin creus Habilitats personals per a la
que s el millor moment per dir-ho? prevenci.
P17 La manera I tu, com lhi diries? Habilitats personals per a la
prevenci.
P19 Resum Qu s per tu el plaer? Frmula del plaer
dels continguts Qu s el ms important per tu? El cond s salut.
Conclusi P18 Per qu hauria de fer El cond. I tu, per qu el vols utilitzar?
servir el cond?
Vegeu plafons de lexposici Treu-li suc a la sexualitat a
http://www.diba.es/salutpconsum/salutpublica/descarrega/exposiciosexualitat.pdf
55
Treu-li suc a la sexualitat. Una visi positiva i saludable de la sexualitat
Treu-li suc a la
sexualitat
de la sexualitat
Diputaci de Barcelona
rea de Salut Pblica i Consum
Servei de Salut Pblica i Consum
Passeig de la Vall dHebron, 171
Edifici Serradell. Llars Mundet
Tel. 934 022 145
www.diba.cat

Guiasexualitataula PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guiasexualitataula PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Treu-li suc a la sexualitat.

Una visi positiva i saludable de la sexualitat

Guia dactivitats per treballar a laula

de ledici, Diputaci de Barcelona

Disseny i producci: Direcci de Comunicaci

La guia, concebuda inicialment per a s de professionals de leducaci, i com a complement de lex-

Dolores Gmez Fernndez

Barcelona, desembre de 2007

Pluralitat de les sexualitats.

Factors condicionants de lautoestima.

Tipologia de mtodes anticonceptius.

Relaci entre prevenci i salut sexual.

La correspondncia entre els continguts desenvolupats en la guia i en els 20 plafons de lexposici

3 fitxes per al docent, que contenen:

Preguntes treu-li suc!

Al final daquesta guia trobareu un recull daltres recursos pedaggics:

Jocs didctics i en lnia.

Treballar transversalment des de la perspectiva de gnere i tenint en compte les diverses

Les unitats didctiques que presentem a continuaci segueixen el contingut de lexposici.

Com em posiciono davant els temes que tractarem?

Fitxes teriques per al docent

Fitxa 1.1 Conceptualitzaci del terme sexualitat.

Desenvolupament psicosexual en ladolescncia:

La sexualitat i el comportament sexual:

Diccionari de termes: http://www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/diccionariA.html

Sexualitat. Preguntes ms freqents: http://www.informaciosexual.net/faqsexualitat.htm

Preguntes i respostes al voltant del sexe: http://es.geocities.com/pediaseu2000/sexe.htm

Sexualitat, sexe, mites, glossari: http://www.kolokon.com/sexo.asp

Els mites: http://www.informaciosexual.net/mites.htm

Si busquem el terme sexualitat en els diccionaris, ens trobarem diverses definicions:

Conjunt de fenmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducci, que permet la

Conjunto de condiciones anatmicas y fisiolgicas que caracterizan a cada sexo.

De la mateixa manera, lOMS entn per salut sexual:

Per comenar el debat... Preguntes treu-li suc!

Qu s aix de la sexualitat? Com la descriuries?

Els amics?, les amigues?

Per comenar el debat... Preguntes treu-li suc!

On aprenem coses de la sexualitat?

Per citar-ne alguns:

Un home de veritat no plora ni expressa els seus sentiments.

Per comenar el debat... Preguntes treu-li suc!

Qu creus que sn els mites?

Nom de lactivitat: Definim sexualitat

Objectius: Construcci collectiva de conceptes, mitjanant les aportacions de tot el grup.

Temps aproximat: 30 minuts.

Materials: Pissarra i guix o paper continu i retoladors de colors.

Descripci: Pluja didees sobre sexualitat.

Nom de lactivitat: Recerca de sexualitats

Objectius: Relativitzar el concepte de sexualitat, adonar-nos de com varia la concepci segons la

Temps aproximat: 30 minuts.

Materials: Imatges de diaris, revistes, anuncis...

Nom de lactivitat: Com es vivia la sexualitat en altres poques?

Objectius: Relativitzar el concepte de sexualitat, adonar-nos de com varia la concepci/vivncia

Temps aproximat: Dues sessions de 45 minuts.

Materials: Qestionari elaborat a laula.

Rol de leducador/a: Guiar i moderar la posada en com, recollint la informaci ms esmentada,

Nom de lactivitat: s veritat que...?

Objectius: Posicionar-se davant un mite i desmuntar-lo amb arguments slids.

Temps aproximat: 30 minuts.

Materials: Pilota petita i llistat de mites entorn de la sexualitat (vegeu a continuaci).

Descripci: Dinmica del ping-pong: s/no

Llistat de mites entorn de la sexualitat

...la primera vegada que practiquem la penetraci vaginal, em far mal?