25.

ELS VERBS: REMARQUES DE MORFOLOGIA

25.1. Canvis de conjugació inadequats

a. Hi ha un grup de verbs que s'han format a partir de córrer, c/oure, batre, fondre, metre, rebre
i rompre que conjuguem incorrectament com si foren de la tercera conjugació, mentre que un
altre grup de verbs de la tercera conjugació s'assimilen incorrectament a la primera:
SEGONA CONJUGACIÓ TERCERA CONJUGACIÓ
concórrer, discórrer ... (i no *concurrir, *discurrir... ) abaratir (i no *abarata!)
excloure, incloure ... (i no *excluir, *incluir...) aclarir (i no *aclara!)
abatre, combatre ... (i no *abatir, *combatir... ) acovardir (i no *acovarda!)
confondre, difondre ... (i no *confundir, *difundir. .. )
admetre, ometre ... ( i no *admitir, *omitir... )
apercebre, concebre ... (i no *apercibir, *concebir...)
interrompre, irrompre ... (i no *interrumpir, *irrumpir... )

La campanya transcorreria (*transcurriría) tranquil-lament si volgueren.

Li han rebatut l'argumentació.
No vol en abaratir (*abarata!) el preu del tabac.

b. Una altres verbs solem ter-los acabar incorrectament en -éixer (i, els conjuguem malament):

afavorir (*afavoréixe!) florir (*floréixe!) romandre (*permanéixe!)

compadir (*compadéixe!) pertanyer (*pertenéixe!)
defallir (*defal/éixe!) prevaler (*prevaléixe!)

El sentit comú no és el sentit que preval (*prevaleiX¡ sempre.

El problema ha romas (*permanescu~ molts anys sense solució.

25.2. L'infinitiu, el participi i el gerundi

a. Hi ha una serie d'infinitius de la segona conjugació i de participis que presenten dues formes
correctas, encara que una de les dues és preferible a l'altra:

INFINITIUS PARTICIPIS
preferibles 1
1
acceptables preferibles : acceptables
cabre venir :1 caber vindre complit reblit :1 complert reblert
caldre ve ure : caler vare establit sofrít : establert sofert
1 1
doldre : doler fengut suplit : fenyut suplert
ha ver : haure oferit tOf(:Ut : ofert tort
1 1
soler : soldre omplit : omplert
1
ten ir : tindre
1
pertangut : pertanyut
valer : valdre plangut : planyut
1 1

tema 25 1curs practic de valencia

 b. Hi ha un grup de participis que es formen a partir de l'acabament de l'infinitiu:

ACABAMENTS EXEMPLES
infinitiu participi infinitiu participi
-tendre -tés atendre atés (i atesa, atesos, ateses)
-ten ir -tingut detenir detingut (i detinguda, detinguts, detingudes)
-metre -més admetre admés (i admesa, admesos, admeses)
-córrer -corregut ocórrer ocorregut (i ocorreguda, ocorreguts, ocorregudes)
-traure -tret contra ure contret (i contreta, contrets, contretes)
-rompre -romput interrompre interromput (i interrompuda, interromputs, interrompudes)

c. Són incorrectas les formes de gerundi acabadas en *-guent o en *-quent

corrent (*correguen~. coneixent (*coneguen~. devent (*deguen~. eixint (*isquen~. vivint (*visquen~ ...

25.3. L'imperatiu
a. Alguns verbs presenten dues formes d'imperatiu pera la 2a persona del singular i del plu-
ral:

estar esta/estigues esteu/estigueu

ten ir tin (té, ten)/tingues teniu/tingueu
veure ves /veges veieu/vegeu

1un altre grup presenta dues formes pera la 1a persona del plural:

eixir eixim (isquem)

abrir obrim (obriguem)
omplir omplim (ompliguem)

b. Encara que els verbs cabre i saber presenten dues formes per a l'imperatiu (i per al present
de subjuntiu) són preferibles les formes pures a les que presenten l'increment g/gu:

IMPERATIU: 0, cap, capia ... (0, capigues, capiga... ); 0, sapies, sapia ... (0, sapigues, sapiga ... )
PRES. SUBJ. capia, capies ... (capiga, capigues ... ); sapia, sapies .. . (sapiga, sapigues... )

c. Si la segona persona del singular de l'imperatiu té -gu-, també en tindra la segona del plural;
en cas contrari s'ha d'evitar l'ús d'aquest so velar:

IMPERATIU
VELARITZAT NO VELARITZAT
digues digueu atén ateneu res pon responeu
estigues estigueu be u beveu riu rieu
pugues pugueu ca u caieu vi u viviu
sigues sigueu dus dueu
vulgues vulgueu escriu escriviu
inclou incloeu
pren preneu

curs practic de valencia 1tema 25

25.4. El present
a. Alguns verbs de la tercera conjugació admeten dues flexions (incoativa i pura), encara que
és preferible la flexió incoativa en registres formals: acudir, afegir, ajupir, arrupir-se, brunzir,
cenyir, consumir, engolir, escopir, fregir, 1/egir, /luir, mentir, oir, penedir-se, percudir, presumir,
renyir, resumir, teixir, tenyir, vestir.
PARTICIPIS
PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERATIU
incoativa :pura incoativa :pura incoativa :pura
afegesc/isc ,afig afegesca/isca ,afija 1
1 1 1
afegeixes/ixes :afiges afegesques/isques :afiges afegeix/ix :afiQ
afegeix/ix :atig
1
afegesca/isca :afija
1
afegesca/isca :afija
1

afegim :afegim afegim :afegim afegim :afegim

afegiu :afegiu
1
afegiu :afegiu
1
afegiu :afegiu
1

afegeixen/ixen :afigen afegesquen/isquen :afigen afegesquen/isquen :afigen

b. Són purs només (i es conjuguen com dormir) els verbs bullir, brumir, brunyir, col/ir, cosir,
cruixir, eixir, esmunyir-se, fugir, grunyir, morir, munyir, pruir, pudir, punir, retrunyir, sentir, sor-
tir, tossir.

c. Mentre que són incoatius (i es conjuguen com agrair) la resta de verbs de la tercera conju-
gació.

d. En el valencia general són preferibles les formes en -isc a les formes en -ese per a la prime-
ra persona del present d'indicatiu i pera totes les del present de subjuntiu. Pera la 2a, 3a i 6a
persones del present d'indicatiu són preferibles les formes en -eix a les formes en -ix:

EXEMPLE A PARTIR DEL VERB SERVIR

PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERATIU
preferibles :admissibles preferibles : admissibles preferibles : admissibles
servise ,servese servisea :servesea 1
1 1 1
serveixes :servixes servisques :servesques serveix :servix
1 1
serveix .servix
1
servisca :servesea servisea .serves
1
ea
1
servim :servim servim :servim servim :Servim
1 1
serviu •serviu
1
serviu :1 serviu serviu •1serviu
serveixen :servixen servisquen :servesquen servisquen :Servesquen
1 1

e. Alguns verbs palatalitzen incorrectament algunas formes; pero no s'ha d'usar el grup ixc, sinó
seo squ:

PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU

crese (*creixc) cresea, cresques .. . (*creixca, *creixques ... )

ise (*ixc) isea, isques ... (*ixca, *ixques... )
nase (*naixc) nasea, nasques ... (*naixca, *naixques ... )
patise (*patixc) patisea, patisques ... (*patixca, *patixques.. .)
vise (*vixc) visea, visques ... (*vixca, *visques ... )

tema 25 1curs practic de valencia

h. Les formes del singular i de la 3a persona del plural deis verbs acabats en -iar (acariciar,
agraciar, apreciar, atrofiar... ) són planes i, per tant, la vocal tónica del present d'indicatiu i de
subjuntiu (i també l'imperatiu) és la -i- de l'acabament:

PRES. IND.: acaricie, acaricies, acaricia, acariciem, acaricieu, acaricien

PRES. SUBJ.: acaricie, acaricies, acaricie, acariciem, acaricieu, acaricien
IMPERATIU: 0, acaricia, acaricie, acariciem , acaricieu, acaricien

25.5. El preterit
a. En l'estandard valencia són preferibles les formes amb -r- del preterit imperfet de subjuntiu a
les formes amb -s-:

cantara, cantares ... (cantés, cantesses... ); temera, temeres .. . (temés, temesses .. .); servira, servires ... (servís,
servisses ...)

b. Són preferibles les formes no reforc;:ades de !'auxiliar del perfet perifrastic i de !'auxiliar del
preterit indefinit:

vaig, vas (vares) , va, vam (varem) , vau (varell¡, van (varen)
he (hai{j¡ , has, ha, hem (havem) , heu (havell¡ , han

c. Uns quants verbs de la segona conjugació adopten una -i- consonantica en l'imperfet d'indi-
catiu:

creia, creies .. .; deia, deies ... ; duia, duies ... ; feia , feies .. .; jeia, jeies .. .; queia, queies ... ; reia, reies ... ; treia,
treies ... ; veia, veies ...

Mentre que un altre grup adopten una i tónica:

clola, cloles ... ; co'ia, coles ... ; noia, noles ... ; plaYa, pla'ies ... ; rala, raYes .. .

tema 25 1curs practic de valencia

 28. LES PERÍFRASIS VERBALS
La perífrasi verbal consisteix en la unió d'un verb auxiliar conjugat amb alguna de les formes no
personals deis verbs (infinitiu, gerundi o participi). Les perífrasis modals indiquen si el verb s'ex-
pressa com una obligació o una necessitat, com una possibilitat o com una probabilitat; mentre que
les perífrasis aspectuals indiquen si l'acció del verb ja ha comenc;at (valor progressiu), si s'esta
realitzant (valor duratiu) o si ja s'ha realitzat (valor perfectiu):
PERÍFRASIS MODALS PERÍFRASIS ASPECTUALS
VALOR PERÍFRASI VALOR PERÍFRASI
obligació caldre + infinitiu progressiu arrancar a + infinitiu
caldre + que + verb comen9ar a+ infinitiu
haver-se de+ infinitiu llan9ar-se a + infinitiu
ha ver+ de + infinitiu posar-se a+ infinitiu
ser necessari + infinitiu rompre a+ infinitiu
ser necessari + que + verb anar a+ infinitiu
estar a punt de+ infinitiu
tornar a + infinitiu
_a!_~ _Q_~r_u_n_<!i _____________
991J!ifJ}l
---------- --------- ------ - -------------- ----------
possibilitat poder+ infinitiu duratiu anar + gerundi

---------- --------------- --------- ------ ---------- l!~!é!_r_ :!""J;j~~~r:!~i_----------- -----

probabilitat deure + infinitiu perfectiu deixar + participi
quedar + participi
restar+ participi
estar + participi
arribar a + infinitiu
acabar de+ infinitiu

26.1. Remarques sobre les perífrasis verbals

26.1.1. Perífrasis d'infinitiu
Anar a + infinitiu

a. Aquesta combinació no és una perífrasi si el verb anar manté el seu sentit original de 'des-
plac;ar-se d'un lloc a l'altre' i, dones, és plenament correcta:

Aniré a jugar al poliesportiu de primer i després estudiaré.

b. Aquesta construcció és correcta quan indica la 'disposició a ter alguna cosa', o la 'imminemcia
d'una acció':

,i Joan anava a eixir quan va sonar el telefon .

"5 Va a passar !'autobús ara mateix .
.1:1
•
w Pero no és correcta si té valor de futur ja que cal usar el futur simple:
•5= On aniras (*vas a anal) de vacances l'estiu proper?
u
ID
c..

curs practic de valencia 1tema 26

 c. Tampoc no és correcta pera indicar 'amena9a o advertencia', jaque l'expressarem en futur
també:

Ara sabreu (*aneu a sabe~ qui mana ací.

d. Per a expressar una circumstancia possible en futur, tampoc no s'ha d'utilitzar, i cal reforQar
el verb en futur amb algun adverbi de dubte:

Si llegisc el discurs finalment, potser creuran (*van a creure) que tinc vocació de polític.

e. En el cas que es vulga refor9ar un dubte, una negació o una afirmació, i també en certes
locucions verbals, cal recórrer a solucions no tipificades per evitar o esmenar l'ús incorrecte
de la perífrasi:

-De segur que els votaras? (*Vas a votar-los?) -Per descomptat que els votaré (*No vaig a votar-/os~ .
A veure (*Anem a veure) , qui sap on es fara el míting?

Deure + infinitiu

Les construccions incorrectes deure + de+ infinitiu, haver-hi que+ infinitiu, o tenir que+ infinitiu
són cales del castella que cal evitar. La perífrasi deure + infinitiu (sense afegir de) convé reservar-la
pera expressar probabilitat (encara que pot tenir un caracter obligatiu: Pots i deus fer-ho):

Deuen ser (*Deuen de se~ les set.

Per contra, l'obligació s'expressa mitjan9ant les construccions haver de o caldre :

Has d'estalviar (*Tens que estalvia~ energia eléctrica.

Cal viure (*Hi ha que viure) plenament el temps d'oci.

Estar per + infinitiu

Aquesta perífrasi és correcta pera indicar que una cosa 'esta pendent de realització' :

El treball esta per acabar.

Pero no és normativa si expressa un 'estímul de realitzar alguna cosa':

El professor va estar a punt de suspendre (*estava per suspendre) els alumnes que no van assistir a !'última
classe del curs.

Venir a + infinitiu

Aquesta combinació és correcta si el verb venir manté el seu sentit original de 'transportar-se
d'un lloc a l'altre':

Vindra a comprar pa a la una.

tema 2& 1curs pritctic de valencia

 En sentit d'aproximació o amb valor d'intencionalitat és preferible usar els temps verbals simples
corresponents, o altres construccions:

El pa costa unes (*ve a costar) seixanta pessetes [o costa aproximadament].

El tercer volum completa (*ve a completar) la historia del socialisme fins a l'actualitat.

*Acabar per + infinitiu

Aquesta perífrasi pretén expressar 'la culminació d'una acció després d'un procés'; pero com que
és incorrecta usarem locucions o adverbis com al final, a l'últim, finalment

Després de molts anys de festeig, al final va accedir (*va acabar per accedir) a casar-se.

*Estar al+ infinitiu

Aquesta perífrasi sol usar-se incorrectament per indicar la 'imminemcia d'una acció'. Cal substi-
tuir-la per altres expressions:

L'autobús esta a punt d'arribar (*esta a !'arribar).

*Haver-hi que+ infinitiu

Aquesta perífrasi és un cale del castella que cal evitar usant la combinació caldre + infinitiu per
expressar obligació, o mitjanc;:ant altres expressions si té valor d'interjecció:

Cal anar (*Hi ha que anal) a veure l'última pel·lícula d'Aimodóvar.

Sempre l'he de pagar jo. Quina punyeta! (*Hi ha que fastidiar-se) .

*Ser de+ infinitiu

Aquesta perífrasi és incorrecta en el sentit de 'ser necessari realitzar una acció' i, dones, l'hem de
substituir per caldre + infinitiu, o per altres expressions:

Cal esperar (*És d'esperar) que elllibre que et vaig deixar continue en bon estat.
No és gens estrany (*és d'estranyar) que l'equip guanye la competició.

*Soltar-se a+ infinitiu

Aquesta perífrasi indica 'la superació d'un obstacle que impedia una acció'. Hem d'evitar-la recor-
rent a altres construccions:

Estudia valencia, prompte es llan~ara a (*se soltara) parlar-lo.

*Tenir-hi que+ infinitiu

Aquesta perífrasi és un cale del castella que cal evitar usant la combinació haver de + infinitiu o
altres combinacions (vegeu l'apartat Deure + infinitiu) :

Has de reflexionar (*Tens que reflexionar) sobre el tema [o cal que o és necessari que].

curs practic de valencia /tema 28

 28.1.2. Perífrasis de gerundi
Estar+ gerundi

Aquesta perífrasi és correcta amb valor de continurtat o reiteració:

Está content tot el matí. Esta comprant tots els discos de Llach que s'editen.

Pero és incorrecta si expressa altres valors i, dones, són preferibles les formes verbals simples:

Escolte (*Estic escoltan~ les noticies, mentre tu prepares el dinar.

Venir+ gerundi

Aquesta construcció és correcta si el verb venir manté el seu valor original de 'desplacar-se':

El teu cosí ve cantant cap ací.

Pero la perífrasi, amb valor de continuí'tat que es projecta cap al present, cal substituir-la pel
temps verbal simple corresponent o per la perífrasi estar+ gerundi:

Recordem (*Venim recordan~ contínuament que no s'ha d'estudiar només el dia abans de l'examen.
Fa uns dies que estic redactant (*vine redactan~ el treball.

"Portar+ gerundi

Té un valor duratiu, pero és incorrecta i s'ha de substituir perla perífrasi estar+ gerundi:

Esta nevant (*Porta nevan~ tota la nit.

28.1.3. Perífrasis de participi

Tenir + participi

Aquesta construcció és correcta si el verb tenir manté el valor original de 'possessió' o 'manteni-
ment':

Tinc comprats diversos llibres de psicologia.

Pero no és correcta en cas contrari:

Cree (*Tínc entéS¡ que el ministre vol dimitir.

tema 28 1curs practic de valencia