Verbs Present

RECURSOS DE VALENCIÀ Blog d'enllaços
i descàrregues
EL VERB:
FORMES DE
PRESENT
http://recursosvalencia.blogspot.com/ V.170221 1 / 121
http://recursosvalencia.blogspot.com/
Índex, definició i nota. 1/1
1. Present d'indicatiu. 03
2. Present de subjuntiu. 11
3. Present d'imperatiu. 13
4. Exercicis de present (107 exercicis) 15
Definició.
- Temps verbal que indica simultaneïtat respecte al moment de l’acte de parla
o respecte a un interval de temps que inclou el moment de l’acte de parla.
Nota.
- Les definicions estan tretes del Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua.
2 / 121
1. Present d'indicatiu. 1/8
- Expressa l'acció coexistent en l'instant de parlar.

Estic molt bé amb tu.
- Expressa conceptes intemporals.
Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. (art. 1r)
- Indica fenòmens habituals.
Vaig a l'institut de vesprada.
- Actualitza fets històrics.
Joan Fuster naix a Sueca el 23 de novembre de 1922.
- Denota un futur immediat.
La classe de hui tracta dels temps verbals de present.
- No és correcta la perífrasi verbal de futur: anar + a + infinitiu.
La classe de hui va a tractar dels temps verbals de present.
La classe de hui tracta dels temps verbals de present.
La classe de hui tractarà dels temps verbals de present.
- Indica també ordres, té valor imperatiu.
Ara te'n vas a casa i et gites, que fas mala cara!
3 / 121
Models de verbs regulars de 1a, 2a i 3a (formes pura i incoativa). (1)
parlar (1a) témer (2a) batre (2a) sentir (3a pur) patir (3a incoat.)
parle/o tem/o bat/o sent/o patisc/eixo
parles tems bats sents patixes/eixes
parla tem bat sent patix/eix
parlem temem batem sentim patim
parleu temeu bateu sentiu patiu
parlen temen baten senten patixen/eixen
Altres variants: B variant balear i C variant catalana
parlo (C-B) temo (C-B) bato (C-B) sento (C-B) pateixo (C) / patesc (B)
parles tems bats sents patixes / eixes
parla tem bat sent patix / eix
parlem (C) / parlam (B) temem batem sentim patim
parleu (C) / parlau (B) temeu bateu sentiu patiu
parlen temen baten senten patixen / eixen
(1) No estan contemplades totes les variants admeses.
4 / 121
Presents d'indicatiu irregulars.
anar cabre caure dir-se dur

vaig cap caic em dic duc
vas caps caus et dius dus
va cap cau es diu du
anem cabem caiem/caem ens diem duem
aneu cabeu caieu/caeu vos/us dieu dueu
van caben cauen es diuen duen
eixir escriure estar fer haver
isc escric estic faig he
ixes escrius estàs fas has
ix escriu està fa ha
eixim escrivim estem fem hem
eixiu escriviu esteu feu heu
ixen escriuen estan fan han
5 / 121
Presents d'indicatiu irregulars.
obrir omplir poder saber ser

òbric òmplic puc sé sóc
obris omplis pots saps eres
obri ompli pot sap és
obrim omplim podem sabem som
obriu ompliu podeu sabeu sou
obrin omplin poden saben són
tindre / tenir vindre / venir veure viure voler
tinc vinc veig visc vull
tens véns veus vius vols
té ve veu viu vol
tenim venim veiem vivim volem
teniu veniu veieu viviu voleu
tenen vénen veuen viuen volen
6 / 121
Verbs de la 3a conjugació que canvien el lexema.
acollir collir cosir descosir recollir

acull cull cus descús recull
aculls culls cuses descuses reculls
acull cull cus descús recull
acollim collim cosim descosim recollim
acolliu colliu cosiu descosiu recolliu
acullen cullen cusen descusen recullen
recosir sortir tossir teixir vestir
recús surt tus tix / tisc vist
recuses surts tusses tixes vistes
recús surt tus tix vist
recosim sortim tossim teixim vestim
recosiu sortiu tossiu teixiu vestiu
recusen surten tussen tixen visten
7 / 121
Verbs purs de la 3a conjugació que encara no hem vist.
bullir / bollir brumir (1) brunyir (2) cruixir dormir

bull brum bruny cruix dorm
bulls brums brunys cruixes dorms
bull brum bruny cruix dorm
bullim/bollim brumim brunyim cruixim dormim
bulliu/bolliu brumiu brunyiu cruixiu dormiu
bullen brumen brunyen cruixen dormen
esmunyir (3) fugir grunyir morir munyir (4)
esmuny fuig gruny muir muny
esmunys fuges grunys mors munys
esmuny fuig gruny mor muny
esmunyim fugim grunyim morim munyim
esmunyiu fugiu grunyiu moriu munyiu
esmunyen fugen grunyen moren munyen
(1) brunzir. Les bales passaven brunzint, (2) traure llustre (a pedres, metalls)
(3) fer passar esvarant per una estretor, (4) traure la llet d'una femella
8 / 121
Verbs purs de la 3a conjugació que encara no hem vist.
pruir (1) pudir (2) retrunyir (3)

pru put retruny
prus puts retrunys
pru put retruny  Atenció!
pruïm pudim retrunyim no hi ha més formes pures
pruïu pudiu retrunyiu
pruen puden retrunyen
sentir assentir dissentir
sent assentisc dissentisc
sents assentixes dissentixes  Atenció!
sent assentix dissentix sentir és forma pura
sentim assentim dissentim assentir i dissentir, no
sentiu assentiu dissentiu
senten assentixen dissentixen
(1) produir pruïja (desig persistent, picor intensa)

(2) fer pudor, (3) retronar, ressonar un soroll fort.
9 / 121
Verbs de la 3a conjugació amb flexions pura i incoativa.
afegir ajupir fregir llegir lluir (1)

afig/afegisc ajup/ajupisc frig/fregisc llig/llegisc lluïsc/llu
afiges/afegixes ajups/ajupixes friges/fregixes lliges/llegixes lluïxes/llus
afig/afegix ajup/ajupix frig/fregix llig/llegix lluïx/llu
afegim ajupim fregim llegim lluïm
afegiu ajupiu fregiu llegiu lluïu
afigen/afegixen ajupen/ajupixen frigen/fregixen lligen/llegixen lluïxen/lluen
oir renyir teixir tenyir vestir
oig/oïsc riny/renyisc tix/tisc/teixisc tiny/tenyisc vist/vestisc
ous/oïxes rinys/renyixes tixes/teixixes tinys/tenyixes vistes/vestixes
ou/oïx riny/renyix tix/teixix tiny/tenyix vist/vestix
oïm renyim teixim tenyim vestim
oïu renyiu teixiu tenyiu vestiu
ouen/oïxen rinyen/renyixen tixen/teixixen tinyen/tenyixen visten/vestixen
(1) es conjuga incoatiu amb significat de fer goig. Eixe vestit lluïx molt.
es conjuga pur amb significat de brillar. Les estrelles lluen.
10 / 121
2. Present de subjuntiu. 1/2
- Expressa accions irreals o imaginàries.

Espere que vinguen tots demà.
- En oracions temporals futures s'usa el present de subjuntiu i el futur.
Quan / a penes / així que acabe, aniré a la festa.
Quan / a penes / així que acabaré, aniré a la festa.
- En oracions de relatiu substantives s'usa el present de subjuntiu i el futur.
Els qui arriben primer, ja s'encarregaran d'ordenar-ho tot.
Els qui arribaran primer, ja s'encarregaran d'ordenar-ho tot.
- En verbs de temor s'usa el subjuntiu i l'indicatiu.
Tinc por que escriguen el document sense consultar-nos.
Tinc por que escriuran el document sense consultar-nos.
- Expressa probabilitat la perífrasi verbal poder ser + que + verb en subjuntiu.
Pot ser que vaja a ta casa a sopar.
- En oracions encapçalades per adverbis de dubte s'aconsella l'indicatiu.
Possiblement aniré a ta casa a sopar.
Potser aniré a ta casa a sopar.
Potser que vaja a ta casa a sopar.
11 / 121
2. Present de subjuntiu. 2/2
parle tema bata senta patisca
parles temes bates sentes patisques
parlen temen baten senten patisquen
parli (C-B) temi (C-B) bati (C-B) senti (C-B) pateixi (C) / esqui (B)
parlis (C-B) temis (C-B) batis (C-B) sentis (C-B) pateixis (C) / esquis (B)
parli (C-B) temi (C-B) bati (C-B) senti (C-B) pateixi (C) / esqui (B)
parlem temem / iguem (B) batem sentim / iguem (B) patim / patiguem (B)
parleu temeu / igueu (B) bateu sentiu / igueu (B) patiu / patigueu (B)
parlin (C-B) temin (C-B) batin (C-B) sentin (C-B) pateixin (C) / esquin (B)
12 / 121
3. Present d'imperatiu. 1/2
- Formula els manaments, les ordres, els precs. El subjecte va darrere.

Vés-te'n al llit a dormir!
- No té la 1a persona del singular (ningú s'ordena a si mateix).
Digueu-li (vosaltres) que vinga al més aviat possible.
- En la forma negativa s'usa el present de subjuntiu.
Menja fins que t'atipes. (atipar = fartar).
No menges tant que rebentaràs.
Beveu, que hi ha prou beguda per a tots.
No begueu tant que vos embassareu.
- Per a expressar ordres i prohibicions no s'ha d'usar l'infinitiu.
No fumeu dins del recinte.
No fumar dins del recinte.
- L'infinitiu precedit de preposició, té valor imperatiu.
A treballar, que ja heu descansat!
13 / 121
3. Present d'imperatiu. 2/2
parla tem bat sent patix/eix

parlen temen baten senten patisquen
parla tem bat sent patix / eix

parli temi (C-B bata senti (C-B) pateixi (C) / patesqui (B)
parlem temem / temiguem (B) batem sentim / sentiguem (B) patim / patiguem (B)
parleu / parlau (B) temeu bateu sentiu patiu
parlin (C-B) temin (C-B) baten sentin (C-B) pateixin (C) / esquin (B)
14 / 121
4. Exercicis de present.
Activitat
- Es tracta de conjugar en present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
- La pregunta està a la part de baix de la pàgina.
- En la pàgina següent teniu la resposta i el significat.
- Es recomana utilitzar la forma verbal primera.
Significat d'alguns signes
- Punts suspensius […]: eixa accepció no està transcrita sencera.
- Doble fletxa gris []: hi ha més accepcions.
Hi ha més de cent verbs. Mediteu i a rodar la sénia!
primer verb:
abstindre's
15 / 121
abstindre's [apstíndɾes] / abstenir-se [apsteníɾse]
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

jo m'abstinc m'abstinga
tu t'abstens t'abstingues abstín-te
ell/ella/vosté s'absté s'abstinga abstinga's
nosaltres ens abstenim ens abstinguem abstinguem-nos
vosaltres vos absteniu vos abstingueu absteniu-vos
ells/elles/vostés s'abstenen s'abstinguen abstinguen-se
1. v. pron. Privar-se de fer alguna cosa. Abstindre's d'opinar. Si teniu dubtes,

absteniu-vos.
2. v. pron. Privar-se d'alguna cosa, especialment de menjar o beure.
M'abstindré de les postres.
següent verb:
adequar
16 / 121
adequar [aðekwáɾ]

jo adeqüe adeqüe
tu adeqües adeqües adequa
ell/ella/vosté adequa adeqüe adeqüe
nosaltres adeqüem adeqüem adeqüem
vosaltres adeqüeu adeqüeu adeqüeu
ells/elles/vostés adeqüen adeqüen adeqüen
v. tr. i pron. Adaptar o ajustar (una cosa) a una altra. Adequar el projecte als
objectius que es volen aconseguir. El local s'adequa totalment a les nostres
necessitats.
següent verb:
admetre
17 / 121
admetre [admétɾe]

jo admet admeta
tu admets admetes admet
ell/ella/vosté admet admeta admeta
nosaltres admetem admetem admetem
vosaltres admeteu admeteu admeteu
ells/elles/vostés admeten admeten admeten
1. v. tr. Donar entrada (a algú) en algun lloc, rebre'l. M'han admés en

l'associació.
2. v. tr. Acceptar (alguna cosa) com a verdadera o vàlida. Admetre una teoria
científica. Cal admetre la nostra derrota. 
següent verb:
alçar
18 / 121
alçar [alsáɾ]

jo alce alce
tu alces alces alça
ell/ella/vosté alça alce alce
nosaltres alcem alcem alcem
vosaltres alceu alceu alceu
ells/elles/vostés alcen alcen alcen
1. v. tr. i pron. Posar dret (a qui està gitat o assentat). Necessite ajuda per a
alçar el malalt. El xiquet es va alçar a soles.
2. v. pron. Eixir del llit. Hui m'he alçat molt enjorn. 
següent verb:
anar
19 / 121
anar1 [anáɾ] anar2 m.

jo vaig vaja
tu vas vages vés
ell/ella/vosté va vaja vaja
nosaltres anem anem anem
vosaltres aneu aneu aneu
ells/elles/vostés van vagen vagen
1. v. intr. Moure's passant d'un punt a un altre en una direcció determinada,

per un camí determinat, d'una manera determinada... 
17. v. pron. [acompanyat del pronom adverbial en] Partir d'un lloc per a anar a
un altre. Se n'anaren al mercat. Aneu-vos-en. 
següent verb:
aparéixer
20 / 121
aparéixer / aparèixer [apaɾéjʃeɾ]

jo aparec aparega
tu apareixes aparegues apareix
ell/ella/vosté apareix aparega aparega
nosaltres apareixem apareguem apareguem
vosaltres apareixeu aparegueu apareixeu
ells/elles/vostés apareixen apareguen apareguen
1. v. intr. Mostrar-se a la vista d'una manera sobtada, alguna cosa que estava
oculta. El sol aparegué entre els núvols.
2. v. intr. i pron. Mostrar-se, un esperit o una cosa de l'altre món, adquirint una
forma visible. Li va aparéixer la Mare de Déu... 
següent verb:
argüir
21 / 121
argüir [aɾɣwíɾ]

jo arguïsc arguïsca
tu arguïxes/güeixes arguïsques arguïx/güeix
ell/ella/vosté arguïx/güeix arguïsca arguïsca
nosaltres arguïm arguïm arguïm
vosaltres arguïu arguïu arguïu
ells/elles/vostés arguïxen/güeixen arguïsquen arguïsquen
1. v. intr. Formular arguments a favor o en contra d'una opinió, d'una decisió,

d'una mesura. No podem argüir res contra unes proves tan contundents.
2. v. tr. Deduir d'una manera raonada.
3. v. tr. Ser indici (d'alguna cosa).
següent verb:
atendre
22 / 121
atendre [aténdɾe]

jo atenc atenga
tu atens atengues atén
ell/ella/vosté atén atenga atenga
nosaltres atenem atenguem atenguem
vosaltres ateneu atengueu ateneu
ells/elles/vostés atenen atenguen atenguen
1. v. intr. Parar atenció, escoltar. Atendre a les paraules de l'orador.

2. v. tr. Tindre en compte, en consideració (alguna cosa). Atendre les normes.
Atendre els consells.
3. v. tr. Tindre atencions (amb algú). Atendre els convidats. 
següent verb:
atényer
23 / 121
atényer / atènyer [atéɲeɾ]

jo ateny atenya
tu atenys atenyes ateny
ell/ella/vosté ateny atenya atenya
nosaltres atenyem atenyem atenyem
vosaltres atenyeu atenyeu atenyeu
ells/elles/vostés atenyen atenyen atenyen
1. v. tr. Aconseguir. Accelerà la marxa per atényer les primeres posicions.

2. v. intr. Arribar. La notícia no va atényer als mitjans de comunicació.
següent verb:
batre
24 / 121
batre1 [bátɾe] batre2 m.

jo bat bata
tu bats bates bat
ell/ella/vosté bat bata bata
nosaltres batem batem batem
vosaltres bateu bateu bateu
ells/elles/vostés baten baten baten
1. v. tr. Pegar colps repetits (sobre una cosa), especialment quan constituïx
una manipulació. Batre una estora per a desempolsegar-la...
2. v. tr. i intr. AGR. Separar (el gra de la palla dels cereals o de la tavella dels
llegums) a colps o per mitjà d'un altre procediment mecànic... 
següent verb:
beure
25 / 121
beure1 [béwɾe] beure2 m.

jo bec bega
tu beus begues beu
ell/ella/vosté beu bega bega
nosaltres bevem beguem beguem
vosaltres beveu begueu beveu
ells/elles/vostés beuen beguen beguen
1. v. tr. i pron. Ingerir (un líquid). Beure aigua. Beure una copa de vi. Beure un
glopet d'anís. S'ha begut un pitxer d'aigua.
2. v. intr. Consumir begudes alcohòliques. Des que va estar malalt ha deixat
de beure. 
següent verb:
cabre
26 / 121
cabre [kábɾe]

jo cap càpia/càpiga
tu caps càpies/càpigues cap
ell/ella/vosté cap càpia/càpiga càpia
nosaltres cabem capiem/capiguem capiem
vosaltres cabeu capieu/capigueu cabeu
ells/elles/vostés caben càpien/càpiguen càpien
1. v. intr. Poder, una cosa, ser continguda en una altra. En la nova sala caben
ben bé quaranta persones. Els llibres no caben en la caixa.
2. v. intr. Ser possible o congruent, una cosa, en relació amb una altra. Sobre
això, no hi caben discussions.
següent verb:
canviar
27 / 121
canviar [kaɱviáɾ]

jo canvie canvie
tu canvies canvies canvia
ell/ella/vosté canvia canvie canvie
nosaltres canviem canviem canviem
vosaltres canvieu canvieu canvieu
ells/elles/vostés canvien canvien canvien
1. v. tr. i intr. Substituir o reemplaçar (una persona o una cosa) per una altra,
especialment per una altra de la mateixa categoria o de la mateixa...
2. v. tr. i pron. Modificar o transformar. La malaltia li ha canviat el caràcter.
L'estada en l'estranger l'ha canviat. La tristor es va canviar en alegria. 
següent verb:
caure
28 / 121
caure [káwɾe]

jo caic caiga
tu caus caigues cau
ell/ella/vosté cau caiga caiga
nosaltres caiem caiguem caiguem
vosaltres caieu caigueu caieu
ells/elles/vostés cauen caiguen caiguen
1. v. intr. Moure's, una cosa, de dalt a baix per l'acció del seu propi pes. Caure
en el buit.
2. v. intr. Separar-se, una cosa, d'allò que la subjectava i li impedia cedir a
l'acció de la gravetat. Caure una fulla, un fruit, de l'arbre. Caure una dent.
següent verb:
cerndre
29 / 121
cerndre [sɛ_ɾndɾe]

jo cernd cernda
tu cernds cerndes cernd
ell/ella/vosté cernd cernda cernda
nosaltres cerndem cerndem cerndem
vosaltres cerndeu cerndeu cerndeu
ells/elles/vostés cernden cernden cernden
1. v. tr. Passar pel sedàs (farina o qualsevol matèria reduïda a pols) per a
separar-ne les parts més grosses o les impureses.
2. v. intr. Plovisquejar a gotes molt menudes.
següent verb:
cloure
30 / 121
cloure [klɔ_wɾe]

jo cloc cloga
tu clous clogues clou
ell/ella/vosté clou cloga cloga
nosaltres cloem cloguem cloguem
vosaltres cloeu clogueu cloeu
ells/elles/vostés clouen cloguen cloguen
1. v. tr. i pron. Fer que (una cosa) quede tancada. Cloure les parpelles.
Cloure's la nit.
2. v. tr. i intr. Fer que una cosa cobrisca l'obertura (d'una altra cosa) de
manera que el seu interior quede aïllat de l'exterior... 
següent verb:
cobrir
31 / 121
cobrir [kobɾíɾ]

jo cobrisc cobrisca
tu cobrixes/eixes cobrisques cobrix/eix
ell/ella/vosté cobrix/eix cobrisca cobrisca
nosaltres cobrim cobrim cobrim
vosaltres cobriu cobriu cobriu
ells/elles/vostés cobrixen/eixen cobrisquen cobrisquen
1. v. tr. i pron. Posar una cosa damunt (d'una altra) per a tapar-la o per a
protegir-la. Cobrix els mobles amb teles abans de començar a pintar...
2. v. pron. Protegir o tapar-se el cap amb un capell. Es va cobrir després de
saludar els presents. 
següent verb:
collir
32 / 121
collir [koʎíɾ]

jo cull culla
tu culls culles cull
ell/ella/vosté cull culla culla
nosaltres collim collim collim
vosaltres colliu colliu colliu
ells/elles/vostés cullen cullen cullen
1. v. tr. Arrancar (un fruit, una flor) de la planta. Collir pomes, taronges. Collir
flors.
2. v. tr. Arrancar (una planta) del lloc on està sembrada o ha crescut. T'hem
collit unes bledes. Collirem una mata de romer. 
següent verb:
complaure
33 / 121
complaure [kompláwɾe]

jo complac complaga
tu complaus complagues complau
ell/ella/vosté complau complaga complaga
nosaltres complaem complaguem complaguem
vosaltres complaeu complagueu complaeu
ells/elles/vostés complauen complaguen complaguen
1. v. tr. satisfer (a algú) assentint als seus gustos o accedint als seus desitjos.
m'agradaria complaure't, però no puc donar-te el que em demanes.
2. v. pron. Trobar satisfacció o plaer en alguna cosa. Es complau en els èxits
dels amics.
següent verb:
compondre
34 / 121
compondre [kompɔ_ndɾe]

jo componc componga
tu compons compongues compon
ell/ella/vosté compon componga componga
nosaltres componem componguem componguem
vosaltres componeu compongueu componeu
ells/elles/vostés componen componguen componguen
1. v. tr. Produir (una obra intel·lectual o artística) ...

2. v. tr. ART/PINT. Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de...
3. v. tr. i intr. MÚS. Produir (una obra musical). Compondre una simfonia. 
5. v. pron. Arreglar, algú, el seu aspecte físic, adornar-se... 
següent verb:
concebre
35 / 121
concebre [konsébɾe]

jo concep conceba
tu conceps concebes concep
ell/ella/vosté concep conceba conceba
nosaltres concebem concebem concebem
vosaltres concebeu concebeu concebeu
ells/elles/vostés conceben conceben conceben
1. v. tr. i intr. Formar (idea d'alguna cosa) dins del propi pensament. Concebre
una opinió, un article. Un director teatral que concep amb rapidesa.
2. v. tr. Començar a sentir (un desig, un afecte, un sentiment). Concebre
esperances. 
següent verb:
conéixer
36 / 121
conéixer / conèixer [konéjʃeɾ]

jo conec conega
tu coneixes conegues coneix
ell/ella/vosté coneix conega conega
nosaltres coneixem coneguem coneguem
vosaltres coneixeu conegueu coneixeu
ells/elles/vostés coneixen coneguen coneguen
1. v. tr., intr. i pron. Formar-se o tindre una idea més o menys completa
(d'algú o d'alguna cosa). Coneix tots els carrers de València. El xiquet
encara no coneix. Conéixer-se a si mateix.
2. v. tr. Haver vist, llegit o sentit (a algú o alguna cosa)... 
següent verb:
confondre
37 / 121
confondre [koɱfóndɾe]

jo confonc confonga
tu confons confongues confon
ell/ella/vosté confon confonga confonga
nosaltres confonem confonguem confonguem
vosaltres confoneu confongueu confoneu
ells/elles/vostés confonen confonguen confonguen
1. v. tr. i pron. Prendre l'una per l'altra (dos persones o dos coses que se
semblen). Sempre el confonc amb el germà. Si no et fixes bé, els dos
colors es confonen.
2. v. pron. Equivocar-se. Es va confondre i no contestà bé la pregunta. 
següent verb:
constrényer
38 / 121
constrényer / constrènyer [konstɾéɲeɾ]

jo constreny constrenya
tu constrenys constrenyes constreny
ell/ella/vosté constreny constrenya constrenya
nosaltres constrenyem constrenyem constrenyem
vosaltres constrenyeu constrenyeu constrenyeu
ells/elles/vostés constrenyen constrenyen constrenyen
1. v. tr. Obligar (a algú) a fer alguna cosa. El va constrényer a confessar el

crim.
2. v. tr. DRET Obligar per manament de l'autoritat a pagar un deute o a
complir un deure d'obligació legal. 
següent verb:
convertir
39 / 121
convertir [koɱveɾtíɾ]

jo convertisc convertisca
tu convertixes/eixes convertisques convertix/eix
ell/ella/vosté convertix/eix convertisca convertisca
nosaltres convertim convertim convertim
vosaltres convertiu convertiu convertiu
ells/elles/vostés convertixen/eixen convertisquen convertisquen
1. v. tr. i pron. Transformar o fer tornar diferent. Convertir el ferro en acer.

Convertir una casa en bar. L'arbre s'ha convertit en un muntó de cendres.
2. v. tr. REL. Induir (a algú) a creure i abraçar una religió. Convertir els
infidels. 
següent verb:
córrer
40 / 121
córrer [kóreɾ]

jo córrec córrega
tu corres córregues corre
ell/ella/vosté corre córrega córrega
nosaltres correm correguem correguem
vosaltres correu corregueu correu
ells/elles/vostés corren córreguen córreguen
1. v. intr. Caminar molt de pressa i amb impuls de manera que a cada passa
els peus queden en l'aire. Era molt aficionat a córrer.
2. v. tr. Recórrer 1. Corria deu quilòmetres cada matí.
3. v. tr. i intr. ESPORT Participar (en una carrera)... 
següent verb:
cosir
41 / 121
cosir [kozíɾ]

jo cus cusa
tu cuses cuses cus
ell/ella/vosté cus cusa cusa
nosaltres cosim cosim cosim
vosaltres cosiu cosiu cosiu
ells/elles/vostés cusen cusen cusen
1. v. tr. Unir (dos o més peces de tela, de cuiro o d'un altre material) amb
puntades fetes per mitjà d'una agulla enfilada. Cosir les peces d'un vestit.
2. v. intr. CONF. Fer una labor amb una agulla enfilada. No sap cosir. 
següent verb:
coure
42 / 121
coure1 [kɔ_wɾe] coure2 m.

jo coc coga
tu cous cogues cou
ell/ella/vosté cou coga coga
nosaltres coem coguem coguem
vosaltres coeu cogueu coeu
ells/elles/vostés couen coguen coguen
1. v. tr. GASTR. Preparar (un aliment) sotmetent-lo a l'acció del foc. Coure
l'arròs. Coure verdures, carn, peix. Coure el dinar. 
8. v. intr. [p.p. cogut -uda] Produir una sensació molesta o dolorosa semblant
a la que causa una cremada. Em cou l'esquena a causa del sol. 
següent verb:
créixer
43 / 121
créixer [kɾéjʃeɾ]

jo cresc cresca
tu creixes cresques creix
ell/ella/vosté creix cresca cresca
nosaltres creixem cresquem cresquem
vosaltres creixeu cresqueu creixeu
ells/elles/vostés creixen cresquen cresquen
1. v. intr. Fer-se més gran o augmentar, un organisme viu, gradualment i de

manera natural. Les plantes creixen molt de pressa...
2. v. intr. Adquirir longitud, la barba, els cabells, les ungles. En pocs dies t'ha
crescut molt la barba. 
següent verb:
creure
44 / 121
creure [kɾéwɾe]

jo crec crega
tu creus cregues creu
ell/ella/vosté creu crega crega
nosaltres creiem creguem creguem
vosaltres creieu cregueu creieu
ells/elles/vostés creuen creguen creguen
1. v. tr. i pron. Considerar o acceptar (alguna cosa) com a certa. No cregues

el que han dit en la reunió: és una falsedat. S'ho creu tot. 
6. v. intr. Tindre fe en l'existència o en la veracitat d'algú o d'alguna cosa.
Creure en l'ésser humà. Creure en la paraula, en la innocència, d'algú. 
següent verb:
cruixir
45 / 121
cruixir [kɾujʃíɾ]

jo cruix cruixa
tu cruixes cruixes cruix
ell/ella/vosté cruix cruixa cruixa
nosaltres cruixim cruixim cruixim
vosaltres cruixiu cruixiu cruixiu
ells/elles/vostés cruixen cruixen cruixen
1. v. intr. Fer cert soroll, un cos, per la fricció de les seues parts o per
trencament. 
3. v. tr. Fatigar molt, deixar fet malbé. La mudança ens va cruixir. 
següent verb:
descosir
46 / 121
descosir [deskozíɾ]

jo descús descusa
tu descuses descuses descús
ell/ella/vosté descús descusa descusa
nosaltres descosim descosim descosim
vosaltres descosiu descosiu descosiu
ells/elles/vostés descusen descusen descusen
1. v. tr. i pron. Fer que (alguna cosa) deixe d'estar cosida. Descús la vora i la
farem de nou. El repunt estava mal fet i es va descosir.
2. descosir-se de riure loc. verb. Riure molt.
següent verb:
desfer
47 / 121
desfer [desféɾ]

jo desfaig desfaça
tu desfàs desfaces desfés
ell/ella/vosté desfà desfaça desfaça
nosaltres desfem desfem desfem
vosaltres desfeu desfeu desfeu
ells/elles/vostés desfan desfacen desfacen
1. v. tr. i pron. Destruir (allò que s'ha fet).

2. v. tr. i pron. Desajuntar les parts o els elements que constituïxen (una
cosa). 
següent verb:
dir
48 / 121
dir1 [díɾ] dir2 m.

jo dic diga
tu dius digues digues
ell/ella/vosté diu diga diga
nosaltres diem diguem diguem
vosaltres dieu digueu digueu
ells/elles/vostés diuen diguen diguen
1. v. tr. Manifestar (el pensament) amb paraules. Vull que em digues el teu
parer sobre el tema... 
4. v. pron. Parlar amb un mateix fent-se una reflexió... 
6. v. tr. i intr. Recitar. Em va dir un poema... 
següent verb:
doldre
49 / 121
doldre [dɔ_ldɾe]

jo dolc dolga
tu dols dolgues dol
ell/ella/vosté dol dolga dolga
nosaltres dolem dolguem dolguem
vosaltres doleu dolgueu doleu
ells/elles/vostés dolen dolguen dolguen
1. v. intr. Causar sentiment, saber mal. Li dol haver-ho perdut. Em dol la seua
llunyania.
2. v. pron. Patir o sentir dolor físic. Em dolc de l'esquena per haver dormit
malament. 
següent verb:
donar
50 / 121
donar [donáɾ]

jo done done
tu dónes dónes dóna
ell/ella/vosté dóna done done
nosaltres donem donem donem
vosaltres doneu doneu doneu
ells/elles/vostés donen donen donen
1. v. tr. Cedir la possessió o la propietat (d'una cosa) a algú a canvi de no res.

10. v. intr. JOCS Repartir les cartes als jugadors. Ara em toca donar a mi. 
18. v. pron. Procurar-se, elegir per a si mateix. El poble es donà un
representant. 
següent verb:
dur
51 / 121
dur2 [dúɾ] dur1 adj.

jo duc duga
tu dus dugues dus
ell/ella/vosté du duga duga
nosaltres duem duguem duguem
vosaltres dueu dugueu dueu
ells/elles/vostés duen duguen duguen
1. v. tr. Portar. Dus-li-ho a casa. Duia bigot.

2. a l'hivern per la moquita i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur
mocador V. hivern 3.
3. alaba't ruc, que a la fira et duc V. ruc 5. 
següent verb:
eixir
52 / 121
eixir [ejʃíɾ]

jo isc isca
tu ixes isques ix
ell/ella/vosté ix isca isca
nosaltres eixim isquem isquem
vosaltres eixiu isqueu eixiu
ells/elles/vostés ixen isquen isquen
1. v. intr. Passar, algú o alguna cosa, de dins cap a fora. Eixirem de classe a
les dotze.
2. v. intr. Aparéixer o manifestar-se, allò que no es veia o no existia. M'ha eixit
un granet en el nas. 
següent verb:
engolir
53 / 121
engolir [eŋgolíɾ]

jo engul/engolisc engula/engolisca
tu enguls/engolixes engules/engolisques engul
ell/ella/vosté engul/engolix engula/engolisca engula
nosaltres engolim engolim engolim
vosaltres engoliu engoliu engoliu
ells/elles/vostés engulen/engolixen engulen/engolisquen engulen
1. v. tr. i pron. Fer passar, per la gola, de la boca a l'esòfag (alguna cosa que
s'ingerix). Engolir un tros de carn...
2. v. pron. Menjar àvidament i abundantment. S'ha engolit tot el plat d'arròs en
un moment. 
següent verb:
entendre
54 / 121
entendre1 [enténdɾe] entendre2 m.

jo entenc entenga
tu entens entengues entén
ell/ella/vosté entén entenga entenga
nosaltres entenem entenguem entenguem
vosaltres enteneu entengueu enteneu
ells/elles/vostés entenen entenguen entenguen
1. v. tr. i pron. Percebre amb la intel·ligència el sentit o el significat (d'alguna

cosa), tindre una idea clara (d'alguna cosa)... 
3. v. intr. Tindre coneixements (d'alguna cosa), saber-ne molt. Entén en
mecànica. Entén molt de cine. 
següent verb:
escopir
55 / 121
escopir [eskopíɾ]

jo escup/escopisc escupa/escopisca
tu escups/escopixes escupes/escopisques escup/escopix
ell/ella/vosté escup/escopix escupa/escopisca escupa/escopisca
nosaltres escopim escopim escopim
vosaltres escopiu/ escopiu escopiu
ells/elles/vostés escupen/escopixen escupen/escopisquen escupen/escopisquen
1. v. intr. Llançar saliva de la boca. No escopiu, és de mala educació.

2. v. tr. Llançar per la boca (una cosa que no siga saliva). Escopir sang.
Escup el menjar, si no t'agrada.
3. v. tr. Dir (alguna cosa) amb menyspreu o violència... 
següent verb:
escriure
56 / 121
escriure [eskɾíwɾe]

jo escric escriga
tu escrius escrigues escriu
ell/ella/vosté escriu escriga escriga
nosaltres escrivim escriguem escriguem
vosaltres escriviu escrigueu escriviu
ells/elles/vostés escriuen escriguen escriguen
1. v. tr. i intr. Representar (idees, paraules, quantitats o sons musicals)

utilitzant lletres, xifres o altres signes convencionals. El mestre dictava
paraules i els alumnes les escrivien... 
4. v. pron. Tindre correspondència epistolar, cartejar-se. S'escriuen sovint. 
següent verb:
estar
57 / 121
estar [estáɾ]

jo estic estiga
tu estàs estigues estigues
ell/ella/vosté està estiga estiga
nosaltres estem estiguem estiguem
vosaltres esteu estigueu estigueu
ells/elles/vostés estan estiguen estiguen
1. v. intr. i pron. Viure en un lloc, habitar una casa. Sóc d'Ibi, però ara estic a
Benifaió. És de Xàtiva, però ja fa temps que s'està a Burjassot. 
5. v. cop. Quedar-se en un estat o en una posició, un ésser animat. Va estar
amagat fins que l'altre se'n va anar. Estigues quiet o no podré torcar-te. 
següent verb:
evacuar
58 / 121
evacuar [evakuáɾ]

jo evacue evacue
tu evacues evacues evacua
ell/ella/vosté evacua evacue evacue
nosaltres evacuem evacuem evacuem
vosaltres evacueu evacueu evacueu
ells/elles/vostés evacuen evacuen evacuen
1. v. tr. Desocupar o abandonar (un lloc). Evacuar un edifici.

2. v. tr. Traure d'un lloc (les persones que l'ocupen) per a evitar danys.
Evacuaren tots els xiquets de l'escola en deu minuts. 
4. v. intr. FISIOL. Defecar 1. 
següent verb:
fer
59 / 121
fer2 [féɾ] fer1 adj.

jo faig faça
tu fas faces fes
ell/ella/vosté fa faça faça
nosaltres fem fem fem
vosaltres feu feu feu
ells/elles/vostés fan facen facen
1. v. tr. Fabricar o elaborar (alguna cosa), donar-li existència. Fer una

escultura, una casa, un dibuix. Fer un treball d'investigació. 
39. v. intr. Ser indiferent, no importar. Tant em fa. 
45. v. pron. Tractar-se amb algú. No som parents, però ens fem molt. 
següent verb:
fondre
60 / 121
fondre [fóndɾe]

jo fonc fonga
tu fons fongues fon
ell/ella/vosté fon fonga fonga
nosaltres fonem fonguem fonguem
vosaltres foneu fongueu foneu
ells/elles/vostés fonen fonguen fonguen
1. v. tr. i pron. FÍS. Convertir (un sòlid) en líquid per mitjà de l'acció de la
calor. Fondre cera. El gelat se li fonia en les mans.
2. v. tr. i pron. Dissoldre (una matèria sòlida) en un líquid. Has de fondre el
medicament en aigua. El terròs de sucre es fonia en el café. 
següent verb:
fugir
61 / 121
fugir [fuʤíɾ]

jo fuig fuja
tu fuges fuges fuig
ell/ella/vosté fuig fuja fuja
nosaltres fugim fugim fugim
vosaltres fugiu fugiu fugiu
ells/elles/vostés fugen fugen fugen
1. v. intr. Allunyar-se corrent, per por o per un altre motiu, d'algú o d'alguna
cosa, a fi d'evitar un dany, un disgust o una molèstia. Quan ens va sentir, el
cérvol va fugir.
2. v. intr. Allunyar-se, alguna cosa, ràpidament. L'avió fugia... 
següent verb:
haver
62 / 121
haver1 [avéɾ] haver2 m.

jo he haja
tu has hages
ell/ella/vosté ha haja
nosaltres hem hàgem
vosaltres heu hàgeu
ells/elles/vostés han hagen
1. v. aux. Amb el participi passat de qualsevol verb, constituïx els temps

compostos que denoten que l'acció expressada pel verb principal està... 
4. v. impers. [acompanyat del pronom adverbial hi] existir, ser, trobar-se,
acomplir-se. Hi ha massa llibres en la prestatgeria... 
següent verb:
imprimir
63 / 121
imprimir [impɾimíɾ]

jo imprimisc imprimisca
tu imprimixes/eixes imprimisques Imprimix/eix
ell/ella/vosté imprimix/eix imprimisca imprimisca
nosaltres imprimim imprimim imprimim
vosaltres imprimiu imprimiu imprimiu
ells/elles/vostés imprimixen/eixen imprimisquen imprimisquen
1. v. tr. GRAF. Marcar amb tinta lletres, figures o altres caràcters (en el paper
o en un suport anàleg), per mitjans mecànics o electrònics. 
3. v. tr. i pron. Fixar indeleblement en la memòria o en l'ànim. Un record que
s'ha imprés en la ment de tots. 
següent verb:
incloure
64 / 121
incloure [iŋklɔ_wɾe]

jo incloc incloga
tu inclous inclogues inclou
ell/ella/vosté inclou incloga incloga
nosaltres incloem incloguem incloguem
vosaltres incloeu inclogueu incloeu
ells/elles/vostés inclouen incloguen incloguen
1. v. tr. Posar (una cosa) dins d'una altra. Vaig incloure una carta en el paquet
que et vaig enviar.
2. v. tr. Contindre, comprendre. El llibre inclou molts mapes. El preu del viatge
inclou el transport i l'estada.
següent verb:
jaure
65 / 121
jaure [ʤáwɾe]

jo jac jaga
tu jaus jagues jau
ell/ella/vosté jau jaga jaga
nosaltres jaiem jaguem jaguem
vosaltres jaieu jagueu jaieu
ells/elles/vostés jauen jaguen jaguen
1. v. intr. Estar, algú o algun animal, estés en posició horitzontal,

especialment per a descansar o per a dormir. El llit ha d'estar ben fet per a
jaure còmodament.
2. v. intr. Estar, un cadàver, en la fossa. Ara jau eternament. 
següent verb:
jugar
66 / 121
jugar [ʤuɣáɾ]

jo jugue jugue
tu jugues jugues juga
ell/ella/vosté juga jugue jugue
nosaltres juguem juguem juguem
vosaltres jugueu jugueu jugueu
ells/elles/vostés juguen juguen juguen
1. v. intr. Fer alguna cosa amb l'única finalitat d'entretindre's. Els xiquets
passen el dia jugant. No pot eixir a jugar fins que no acabe els deures. 
9. v. tr. Executar (un joc o una partida d'un joc). Jugar un partit de tenis. 
12. v. pron. Arriscar-se a perdre alguna cosa... 
següent verb:
llegir
67 / 121
llegir [ʎeʤíɾ]

jo llig/llegisc llija/llegisca
tu lliges/llegixes lliges/llegisques llig/llegix
ell/ella/vosté llig/llegix llija/llegisca llija/llegisca
nosaltres llegim llegim llegim
vosaltres llegiu llegiu llegiu
ells/elles/vostés lligen/llegixen lligen/llegisquen lligen/llegisquen
1. v. tr. i intr. Distingir i interpretar el significat (dels caràcters escrits o

impresos). Encara no sap llegir.
2. v. tr. Adquirir coneixement del contingut (d'un escrit) a través de la lectura.
Vam llegir la notícia en el diari. Llegir una carta, un poema, una novel·la. 
següent verb:
lluir
68 / 121
lluir1 [ʎuíɾ] lluir2 v. tr.

jo lluïsc/lluu lluïsca/llua
tu lluïxes/lluus lluïsques/llues lluïx/lluu
ell/ella/vosté lluïx/lluu lluïsca/llua lluïsca/llua
nosaltres lluïm lluïm lluïm
vosaltres lluïu lluïu lluïu
ells/elles/vostés lluïxen/lluen lluïsquen/lluen lluïsquen/lluen
1. v. intr. Aparéixer lluminós, reflectir la llum... 

4. v. tr. Exhibir, fer que es veja, que es note bé (algú o alguna cosa). Li
agrada lluir la moto. Té moltes joies, però no les lluïx.
5. v. pron. Eixir airós, amb bon èxit... 
següent verb:
malvendre
69 / 121
malvendre [malvéndɾe]

jo malvenc malvenga
tu malvens malvengues malvén/malvèn
ell/ella/vosté malvén/malvèn malvenga malvenga
nosaltres malvenem malvenguem malvenguem
vosaltres malveneu malvengueu malveneu
ells/elles/vostés malvenen malvenguen malvenguen
v. tr. Vendre malament, a baix preu. Han hagut de malvendre un camp per a
pagar el deute.
següent verb:
mentir
70 / 121
mentir [mentíɾ]

jo mentisc mentisca
tu mentixes/eixes mentisques mentix/eix
ell/ella/vosté mentix/eix mentisca mentisca
nosaltres mentim mentim mentim
vosaltres mentiu mentiu mentiu
ells/elles/vostés mentixen/eixen mentisquen mentisquen
1. v. intr. Manifestar alguna cosa que no respon a la veritat. Sempre que

parla, mentix. Va mentir a tots els companys.
2. v. intr. [generalment en frases negatives] Enganyar, fallar. La seua cara no
mentix mai. 
següent verb:
moldre
71 / 121
moldre [mɔ_ldɾe]

jo molc molga
tu mols molgues mol
ell/ella/vosté mol molga molga
nosaltres molem molguem molguem
vosaltres moleu molgueu moleu
ells/elles/vostés molen molguen molguen
1. v. tr. Reduir (un sòlid) a pols o a fragments menuts, especialment per

compressió, fricció o percussió. Moldre café, blat.
2. arribar i moldre V. arribar 25.
següent verb:
morir
72 / 121
morir [moɾíɾ]

jo muir muira
tu mors muires muir
ell/ella/vosté mor muira muira
nosaltres morim morim morim
vosaltres moriu moriu moriu
ells/elles/vostés moren muiren muiren
1. v. intr. i pron. Deixar de viure. Morir d'un infart. Les plantes s'han mort per
culpa de la calor.
2. v. pron. Experimentar una sensació o un sentiment molt intensament. Ens
moríem de ganes que començara la festa. Té una set que es mor... 
següent verb:
moure
73 / 121
moure [mɔ_wɾe]

jo moc moga
tu mous mogues mou
ell/ella/vosté mou moga moga
nosaltres movem moguem moguem
vosaltres moveu mogueu moveu
ells/elles/vostés mouen moguen moguen
1. v. tr. i pron. Posar en moviment. Hui no he pogut moure el cotxe. No

mogues el cap que et faràs mal. Sempre esteu movent-vos.
2. v. intr. Partir, anar-se'n. Vam aplaudir quan notàrem que l'autobús ja movia.
3. v. tr. i pron. Posar en acció. Quin interés et mou a fer això?... 
següent verb:
nàixer
74 / 121
nàixer [nájʃeɾ]

jo nasc nasca
tu naixes nasques naix
ell/ella/vosté naix nasca nasca
nosaltres naixem nasquem nasquem
vosaltres naixeu nasqueu naixeu
ells/elles/vostés naixen nasquen nasquen
1. v. intr. FISIOL. Eixir del claustre matern.

2. v. intr. ZOOL. Eixir de l'ou, un animal ovípar. Han nascut molts pollets.
3. v. intr. ZOOL. Eixir, el pèl o la ploma, en el cos d'un animal. Ja li han nascut
algunes plomes. 
següent verb:
obrir
75 / 121
obrir [obɾíɾ]

jo òbric òbriga
tu obris òbrigues obri
ell/ella/vosté obri òbriga òbriga
nosaltres obrim obrim obrim
vosaltres obriu obriu obriu
ells/elles/vostés obrin òbriguen òbriguen
1. v. tr. Fer accessible (alguna cosa tancada) llevant o movent allò que la
tanca. Obrir un armari, un sobre, una caixa. 
3. v. pron. Donar a conéixer, algú, els seus sentiments... 
11. v. intr. MED. Operar obrint el cos o un òrgan... 
següent verb:
oir
76 / 121
oir [oíɾ]

jo oig/oïsc oja/oïsca
tu ous/oïsxes oges/oïsques ou/oïx
ell/ella/vosté ou/oïx oja/oïsca oja/oïsca
nosaltres oïm ogem ogem
vosaltres oïu ogeu oïu
ells/elles/vostés ouen/oïxen ogen/oïsc ogen/oïsquen
1. v. tr. Sentir, percebre amb el sentit de l'oïda.

2. v. tr. DRET Admetre l'autoritat judicial (peticions, raonaments o proves de
les parts) abans de dictar la resolució.
següent verb:
omplir
77 / 121
omplir [omplíɾ]

jo òmplic òmpliga
tu omplis òmpligues ompli
ell/ella/vosté ompli òmpliga òmpliga
nosaltres omplim omplim omplim
vosaltres ompliu ompliu ompliu
ells/elles/vostés omplin òmpliguen òmpliguen
1. v. tr. i pron. Ocupar totalment o parcialment (un receptacle o un espai buit)

amb alguna cosa. Omplir una botella fins a la mitat. Omplir un cabàs de
taronges. La barca es va omplir d'aigua.
2. v. pron. Menjar o beure en excés. Cada dissabte s'omplin. 
següent verb:
parlar
78 / 121
parlar1 [paɾláɾ] parlar2 m.

jo parle parle
tu parles parles parla
ell/ella/vosté parla parle parle
nosaltres parlem parlem parlem
vosaltres parleu parleu parleu
ells/elles/vostés parlen parlen parlen
1. v. intr. Expressar el pensament o els sentiments per mitjà del llenguatge

articulat. El xiquet encara no parla. Parlar clar. Qui molt parla, molt erra. 
3. v. pron. Tindre tracte, fer-se. Fa temps que no es parla amb son pare. 
7. v. tr. Usar (un idioma determinat) per a expressar el seu pensament... 
següent verb:
passejar
79 / 121
passejar [paseʤáɾ]

jo passege passege
tu passeges passeges passeja
ell/ella/vosté passeja passege passege
nosaltres passegem passegem passegem
vosaltres passegeu passegeu passegeu
ells/elles/vostés passegen passegen passegen
1. v. intr. i pron. Caminar per un lloc per distraure's, per fer exercici, per
prendre l'aire. Ens agradava passejar per la platja. Es passejava pel jardí.
2. v. tr. Fer un passeig portant (a algú) que no es val per ell mateix o de qui
ens fem càrrec. Passejar el xiquet... 
següent verb:
patir
80 / 121
patir [patíɾ]

jo patisc patisca
tu patixes/eixes patisques patix/eix
ell/ella/vosté patix/eix patisca patisca
nosaltres patim patim patim
vosaltres patiu patiu patiu
ells/elles/vostés patixen/eixen patisquen patisquen
1. v. tr. Rebre l'acció (d'una cosa que causa un dany, un dolor o una ofensa).
Patir fam, son. Patir calor, fred. Patir misèria, privacions. Patir tortures.
2. v. intr. Sentir un dolor físic o psíquic. Ell patia i callava. Ha mort sense patir.
3. v. intr. Estar afectat d'un dolor o d'un mal físic... 
següent verb:
péixer
81 / 121
péixer [péjʃeɾ]

jo pesc peixa
tu peixes peixes peix
ell/ella/vosté peix peixa peixa
nosaltres paixem paixem paixem
vosaltres paixeu paixeu paixeu
ells/elles/vostés peixen peixen peixen
1. v. tr. Proveir d'aliment o de pastura.

2. v. tr. Empapussar.
3. v. intr. RAM. Pasturar.
següent verb:
perdre
82 / 121
perdre [pɛ_ɾðɾe] [pɛ_ðɾe]

jo perd perda
tu perds perdes perd
ell/ella/vosté perd perda perda
nosaltres perdem perdem perdem
vosaltres perdeu perdeu perdeu
ells/elles/vostés perden perden perden
1. v. tr. Deixar de tindre (una cosa) a causa d'alguna contingència. Perdre

diners en una inversió. 
4. v. intr. TÈXTIL Disminuir el color, d'un teixit. El pantaló perd. 
9. v. pron. Errar el camí. Hem arribat tard perquè ens hem perdut. 
següent verb:
pertànyer
83 / 121
pertànyer [peɾtáɲeɾ]

jo pertanc pertanga
tu pertanys pertangues pertany
ell/ella/vosté pertany pertanga pertanga
nosaltres pertanyem pertanguem pertanguem
vosaltres pertanyeu pertangueu pertanyeu
ells/elles/vostés pertanyen pertanguen pertanguen
1. v. intr. Ser, una cosa, propietat d'algú. Les terres que veus pertanyen a la
comunitat.
2. v. intr. Formar part d'una cosa. Les obres d'art que s'exposen pertanyen a
la mateixa sèrie. 
següent verb:
poder
84 / 121
poder1 [poðéɾ] poder2 m.

jo puc puga
tu pots pugues pugues
ell/ella/vosté pot puga puga
nosaltres podem puguem puguem
vosaltres podeu pugueu pugueu
ells/elles/vostés poden puguen puguen
1. v. tr. Ser capaç físicament o mentalment, tindre la força, l'habilitat o els

mitjans (de fer una cosa). No podia córrer més... 
5. v. intr. Ser capaç, tindre força per a fer. Un ciclista que pot més que ningú.
No podia més, ja li fallaven les forces. 
següent verb:
prendre
85 / 121
prendre [péndɾe]

jo prenc prenga
tu prens prengues pren
ell/ella/vosté pren prenga prenga
nosaltres prenem prenguem prenguem
vosaltres preneu prengueu preneu
ells/elles/vostés prenen prenguen prenguen
1. v. tr. Agafar (una cosa) amb la mà. Prendre una poma de l'arbre. 
7. v. pron. Reaccionar davant d'un fet o d'una idea. Prendre-s'ho tot
malament. 
15. v. intr. RAM. Concebre, la femella d'un animal. L'egua ha pres. 
següent verb:
previndre
86 / 121
previndre [pɾevíndɾe] / prevenir [pɾeveníɾ]

jo previnc previnga
tu prevens previngues prevén
ell/ella/vosté prevé previnga previnga
nosaltres prevenim previnguem previnguem
vosaltres preveniu previngueu preveniu
ells/elles/vostés prevenen previnguen previnguen
1. v. tr. Advertir (a algú) amb antelació d'alguna cosa. Vos previnc que ve una
tempesta.
2. v. tr. Preveure (una cosa) per a impedir-la o per a evitar-ne els efectes.
Previndre un constipat. 
següent verb:
pudir
87 / 121
pudir [puðíɾ]

jo put puda
tu puts pudes put
ell/ella/vosté put puda puda
nosaltres pudim pudim pudim
vosaltres pudiu pudiu pudiu
ells/elles/vostés puden puden puden
1. v. intr. Fer pudor. El peix comença a pudir. Pudir a all, a ceba.

2. v. intr. Portar indicis d'una cosa, tindre'n l'aspecte. La seua invitació put a
suborn. 
següent verb:
raure
88 / 121
raure [ráwɾe]

jo rac raga
tu raus ragues rau
ell/ella/vosté rau raga raga
nosaltres raem raguem raguem
vosaltres raeu ragueu raeu
ells/elles/vostés rauen raguen raguen
1. v. intr. Estar en un lloc determinat, residir. On deu raure ara, aquell?

2. v. intr. Consistir. En això rau la teua sort.
3. v. tr. Passar un instrument tallant o aspre per la superfície (d'una cosa) per
a llevar-li el pèl, el borrissol, l'herba o les desigualtats... 
següent verb:
rebre
89 / 121
rebre [rébɾe]

jo rep reba
tu reps rebes rep
ell/ella/vosté rep reba reba
nosaltres rebem rebem rebem
vosaltres rebeu rebeu rebeu
ells/elles/vostés reben reben reben
1. v. tr. Prendre o acceptar algú (allò que se li oferix, es tramet o es paga).

Rebre una carta. Rebre el sou. Rebre una mala notícia.
2. v. tr. Ser objecte de l'arribada (d'una cosa). La meua habitació rep la llum
del migdia. 
següent verb:
reeixir
90 / 121
reeixir [reejʃíɾ]

jo reïsc reïsca
tu reïxes reïsques reïx
ell/ella/vosté reïx reïsca reïsca
nosaltres reeixim reïsquem reisquem
vosaltres reeixiu reïsqueu reeixiu
ells/elles/vostés reïxen reïsquen reïsquen
1. v. intr. Tindre èxit, algú, en alguna cosa que emprén.

2. v. intr. Eixir bé, un objectiu que algú es proposa.
3. v. intr. Sobreeixir, ressaltar.
següent verb:
renyir
91 / 121
renyir [reɲíɾ]

jo riny rinya
tu rinys rinyes riny
ell/ella/vosté riny rinya rinya
nosaltres renyim renyim renyim
vosaltres renyiu renyiu renyiu
ells/elles/vostés rinyen rinyen rinyen
1. v. intr. Trencar l'amistat o el tracte personal amb algú. Han renyit i ara ja no
es parlen. Està renyit amb sa mare.
2. v. tr. Bonegar, marmolar.
següent verb:
resoldre
92 / 121
resoldre [rezɔ_ldɾe]

jo resolc resolga
tu resols resolgues resol
ell/ella/vosté resol resolga resolga
nosaltres resolem resolguem resolguem
vosaltres resoleu resolgueu resoleu
ells/elles/vostés resolen resolguen resolguen
1. v. tr. Desfer (una dificultat), donar solució (a un dubte), trobar la solució

(d'un problema o d'una qüestió)... 
4. v. intr. Prendre, una autoritat o un òrgan competent, una resolució...
5. v. tr. i pron. Descompondre (una cosa) reduint-la als seus elements... 
següent verb:
respondre
93 / 121
respondre [respɔ_ndɾe]

jo responc responga
tu respons respongues respon
ell/ella/vosté respon responga responga
nosaltres responem responguem responguem
vosaltres responeu respongueu responeu
ells/elles/vostés responen responguen responguen
1. v. tr. Dir (alguna cosa) amb relació al que ha dit o ha preguntat una altra
persona. Va respondre que no ho sabia.
2. v. intr. Contestar (a algú, a una pregunta, a una qüestió). Li ho ha preguntat
vint vegades i encara no li ha respost. 
següent verb:
riure
94 / 121
riure1 [ríwɾe] riure2 m.

jo ric riga
tu rius rigues riu
ell/ella/vosté riu riga riga
nosaltres riem riguem riguem
vosaltres rieu rigueu rieu
ells/elles/vostés riuen riguen riguen
1. v. intr. i pron. Fer el moviment peculiar dels músculs de la cara,

principalment de distensió de la boca, acompanyat de l'emissió de... 
5. v. tr. Celebrar rient (allò que diu o fa algú). Tots riuen les gràcies de la
xiqueta. 
següent verb:
romandre
95 / 121
romandre [romándɾe]

jo romanc romanga
tu romans romangues roman
ell/ella/vosté roman romanga romanga
nosaltres romanem romanguem romanguem
vosaltres romaneu romangueu romaneu
ells/elles/vostés romanen romanguen romanguen
1. v. intr. Quedar-se, no anar-se'n d'un lloc. Mai romanien molt de temps en la

mateixa ciutat.
2. v. intr. Mantindre's en un estat determinat. El manuscrit ha romàs inèdit
durant molt de temps.
següent verb:
saber
96 / 121
saber1 [sabéɾ] saber2 m.

jo sé sàpia/sàpiga
tu saps sàpies/sàpigues sàpies
ell/ella/vosté sap sàpia/sàpiga sàpia
nosaltres sabem sapiem/sapiguem sapiem
vosaltres sabeu sapieu/sapigueu sapieu
ells/elles/vostés saben sàpien/sàpiguen sàpien
1. v. tr. Conéixer completament (una cosa), tindre coneixement que és o que

ha ocorregut. Saps per què no ha vingut? Saber les conseqüències de...
2. v. tr. Posseir la ciència, l'art o la pràctica (d'una cosa)... 
4. v. intr. Tindre un determinat sabor. 
següent verb:
sentir
97 / 121
sentir [sentíɾ]

jo sent senta
tu sents sentes sent
ell/ella/vosté sent senta senta
nosaltres sentim sentim sentim
vosaltres sentiu sentiu sentiu
ells/elles/vostés senten senten senten
1. v. tr. i intr. Percebre per mitjà dels sentits, generalment amb exclusió de la
vista. Sentir fred, calor. Sentir una olor estranya... 
5. v. pron. Tindre consciència del propi estat. Sentir-se bé, malament. 
següent verb:
ser / ésser
98 / 121
ser1 / ésser [séɾ] ser2 m.

jo sóc siga
tu eres sigues sigues
ell/ella/vosté és siga siga
nosaltres som siguem siguem
vosaltres sou sigueu sigueu
ells/elles/vostés són siguen siguen
1. v. cop. [amb un substantiu, un adjectiu, un participi o equivalents, com a

predicat nominal] Expressa la qualitat essencial del subjecte o l'estat
transitori, però sense expressar-ne la duració ni parar-hi atenció, o bé
l'estat en què el subjecte es troba transitòriament, irreversiblement o... 
següent verb:
seure
99 / 121
seure [sɛ_wɾe]

jo sec sega
tu seus segues seu
ell/ella/vosté seu sega sega
nosaltres seiem seguem seguem
vosaltres seieu segueu seieu
ells/elles/vostés seuen seguen seguen
v. intr. Estar, algú, sobre un suport de manera que el seu cos descanse sobre
l'extremitat inferior del tronc. Vull seure al teu costat. Seure en terra. Els
jugadors suplents seuen en la banqueta.
següent verb:
sofrir
100 / 121
sofrir [sofɾíɾ]

jo sofrisc sofrisca
tu sofrixes/eixes sofrisques sofrix/eix
ell/ella/vosté sofrix/eix sofrisca sofrisca
nosaltres sofrim sofrim sofrim
vosaltres sofriu sofriu sofriu
ells/elles/vostés sofrixen/eixen sofrisquen sofrisquen
1. v. tr. Patir1 1 i 2. Es tracta d'evitar que el malalt sofrisca. Ha sofrit els

dolors amb molta resignació.
2. v. tr. Suportar, tolerar. No pot sofrir la faena que té. No sé com pots sofrir
que et conteste així. 
següent verb:
sotaiguar
101 / 121
sotaiguar [sotajɣwáɾ]

jo sotaigüe sotaigüe
tu sotaigües sotaigües sotaigua
ell/ella/vosté sotaigua sotaigüe sotaigüe
nosaltres sotaigüem sotaigüem sotaigüem
vosaltres sotaigüeu sotaigüeu sotaigüeu
ells/elles/vostés sotaigüen sotaigüen sotaigüen
1. v. tr. AGR. Sorregar.

2. v. tr. i intr. Acabar amb l'alegria d'una festa a causa d'una mala notícia o
d'una discussió.
següent verb:
teixir
102 / 121
teixir [tejʃíɾ]

jo tix/teixisc tixa/tisca
tu tixes/teixixes tixes/tisques tix
ell/ella/vosté tix/teixix tixa/tisca tixa
nosaltres teixim teixim teixim
vosaltres teixiu teixiu teixiu
ells/elles/vostés tixen/teixixen tixquen/tisquen tixen
1. v. tr. TÈXTIL Entrellaçar fils, especialment els de la trama amb els de l'ordit,
o les bagues formades amb un sol fil, per a fer tela o un treball anàleg.
Teixir cotó, llana, seda, cànem. 
No estan contemplades totes les variants admeses.
següent verb:
témer
103 / 121
témer [témeɾ]

jo tem tema
tu tems temes tem
ell/ella/vosté tem tema tema
nosaltres temem temem temem
vosaltres temeu temeu temeu
ells/elles/vostés temen temen temen
1. v. intr. Sentir por. No temes per la seua seguretat: estaran bé.

2. v. tr. Tindre por (a algú o alguna cosa). Témer la mort.
3. v. tr. Sospitar (alguna cosa desagradable o perjudicial).
4. v. tr. Sentir (per algú, especialment per Déu) un sentiment d'extrema...
següent verb:
tindre / tenir
104 / 121
tindre [tíndɾe] / tenir [teníɾ]

jo tinc tinga
tu tens tingues tin
ell/ella/vosté té tinga tinga
nosaltres tenim tinguem tinguem
vosaltres teniu tingueu teniu/tingueu*
ells/elles/vostés tenen tinguen tinguen
1. v. tr. Posseir (alguna cosa). Tenim una casa en el camp. Té molts diners.
Té els cabells rulls. Tindre paciència, memòria, talent. Tindre el control de
la situació. 
* La forma tingueu s'usa quan porta un complement explícit
següent verb:
tenyir
105 / 121
tenyir [teɲíɾ]

jo tiny/tenyisc tinya/tenyisca
tu tinys/tenyixes tinyes/tenyisques tiny/tenyix
ell/ella/vosté tiny/tenyix tinya/tenyisca tinya/tenyisca
nosaltres tenyim tenyim tenyim
vosaltres tenyiu tenyiu tenyiu
ells/elles/vostés tinyen/tenyixen tinyen/tenyisquen tinyen/tenyisquen
1. v. tr. i pron. Impregnar (una cosa) d'una matèria colorant per a donar-li
color o canviar el que té. Tenyir-se els cabells.
2. v. tr. Donar (a alguna cosa) una aparença que no és la seua, o que l'altera.
Tiny els seus escrits d'un cert dramatisme.
següent verb:
tondre
106 / 121
tondre [tóndɾe]

jo tonc tonga
tu tons tongues ton
ell/ella/vosté ton tonga tonga
nosaltres tonem tonguem tonguem
vosaltres toneu tongueu toneu
ells/elles/vostés tonen tonguen tonguen
1. v. tr. Tallar arran (el pèl, la llana). Tondre la llana del ramat.
2. v. tr. Tallar arran la llana o el pèl (d'un animal, d'una tela). Tondre les
ovelles.
següent verb:
tòrcer
107 / 121
tòrcer [tɔ_ɾseɾ]

jo torç torça
tu torces torces torç
ell/ella/vosté torç torça torça
nosaltres torcem torcem torcem
vosaltres torceu torceu torceu
ells/elles/vostés torcen torcen torcen
1. v. tr. Deformar (un cos) per l'acció d'una força que tendix a fer girar un dels
seus extrems o una de les seues parts al voltant del seu eix... 
2. v. tr. i pron. Doblegar o encorbar (una cosa o una part d'una cosa). Va
tòrcer la cullera amb els dits. L'arbre s'ha torçut. 
següent verb:
tossir
108 / 121
tossir [tosíɾ]

jo tus tussa
tu tusses tusses tus
ell/ella/vosté tus tussa tussa
nosaltres tossim tossim tossim
vosaltres tossiu tossiu tossiu
ells/elles/vostés tussen tussen tussen
v. intr. FISIOL./PAT. Expel·lir d'una manera violenta i sorollosa l'aire dels

pulmons.
següent verb:
traduir
109 / 121
traduir [tɾaðuíɾ]

jo traduïsc traduïsca
tu traduïxes/eixes traduïsques traduïx/eix
ell/ella/vosté traduïx/eix traduïsca traduïsca
nosaltres traduïm traduïm traduïm
vosaltres traduïu traduïu traduïu
ells/elles/vostés traduïxen/eixen traduïsquen traduïsquen
1. v. tr. Expressar en una llengua (allò que ha sigut dit o escrit en una altra).
Traduir un text de l'anglés al valencià. Traduir Molière en valencià.
2. v. tr. Passar (una cosa) d'un sistema d'expressió a un altre, manifestar-la
d'una forma diferent de l'original. Va fer una rialla nerviosa que traduïa la
seua por.
següent verb:
trair
110 / 121
trair [tɾaíɾ]

jo traïsc traïsca
tu traïxes/eixes traïsques traïx/eix
ell/ella/vosté traïx/eix traïsca traïsca
nosaltres traïm traïm traïm
vosaltres traïu traïu traïu
ells/elles/vostés traïxen/eixen traïsquen traïsquen
1. v. tr. Violar la fidelitat que es deu (a algú o a alguna cosa). Trair un amic.
Trair la pàtria.
2. v. tr. Enganyar fingint bona voluntat. Ha traït la confiança que havíem
depositat en ell. Va trair el seu jurament. 
següent verb:
traure
111 / 121
traure2 [tɾáwɾe] traure1 m.

jo trac traga
tu traus tragues trau
ell/ella/vosté trau traga traga
nosaltres traiem traguem traguem
vosaltres traieu tragueu traieu
ells/elles/vostés trauen traguen traguen
1. v. tr. Fer eixir (alguna cosa o a algú) fora del lloc on està tancat o retingut.
Traure les caixes de l'armari. Traure un reu de la presó. 
13. v. intr. ESPORT En els jocs de pilota, posar-la en joc. 
següent verb:
trencar
112 / 121
trencar [tɾeŋkáɾ]

jo trenque trenque
tu trenques trenques trenca
ell/ella/vosté trenca trenque trenque
nosaltres trenquem trenquem trenquem
vosaltres trenqueu trenqueu trenqueu
ells/elles/vostés trenquen trenquen trenquen
1. v. tr. Produir (una obra intel·lectual o artística) ...

2. v. tr. ART/PINT. Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de...
3. v. tr. i intr. MÚS. Produir (una obra musical). Compondre una simfonia. 
5. v. pron. Arreglar, algú, el seu aspecte físic, adornar-se... 
següent verb:
valdre / valer
113 / 121
valdre [váldɾe] / valer [valéɾ]

jo valc valga
tu vals valgues val
ell/ella/vosté val valga valga
nosaltres valem valguem valguem
vosaltres valeu valgueu valeu
ells/elles/vostés valen valguen valguen
1. v. intr. Tindre, algú o alguna cosa, una qualitat o un conjunt de qualitats que
la fan ser apreciada. És un jugador que val molt. 
5. v. tr. Estar valorat (en un cert preu). Esta camisa val trenta euros. 
7. v. pron. Servir-se, fer ús. Es va valdre d'enganys per a guanyar més. 
següent verb:
véncer
114 / 121
véncer / vèncer [vénseɾ]

jo venç vença
tu vences vences venç
ell/ella/vosté venç vença vença
nosaltres vencem vencem vencem
vosaltres venceu venceu venceu
ells/elles/vostés vencen vencen vencen
1. v. tr. Ser superior (a algú o a alguna cosa) en una batalla, una competició,
un joc. Véncer l'enemic en un combat. Véncer les dificultats, els obstacles...
2. v. intr. Eixir victoriós en una contesa física o moral, en una disputa, un plet.
Véncer en una discussió, en una aposta. 
següent verb:
vendre
115 / 121
vendre [véndɾe]

jo venc venga
tu vens vengues ven
ell/ella/vosté ven venga venga
nosaltres venem venguem venguem
vosaltres veneu vengueu veneu
ells/elles/vostés venen venguen venguen
1. v. tr. ECON. Transferir o oferir (alguna cosa) a algú a canvi d'una quantitat
de diners estipulats. Ha venut la casa dels pares. En esta botiga vénen tota
classe de comestibles. Vendre en gros, a la menuda. 
4. v. pron. Deixar-se subornar. S'ha venut als enemics. 
següent verb:
vindre / venir
116 / 121
vindre [víndɾe] / venir [veníɾ]

jo vinc vinga
tu véns vingues vine
ell/ella/vosté ve vinga vinga
nosaltres venim vinguem vinguem
vosaltres veniu vingueu veniu
ells/elles/vostés vénen vinguen vinguen
1. v. intr. Desplaçar-se, algú o alguna cosa, d'un lloc al lloc on es troba el

parlant o l'oient, o a un altre lloc en companyia del parlant. Vine a sopar, he
de contar-te una cosa. L'avió ve de Mallorca. 
11. v. pron. [acompanyat del pronom adverbial en] Vindre 1... 
següent verb:
vestir
117 / 121
vestir [vestíɾ]

jo vist/vestisc vista/vestisca
tu vistes/vestixes vistes/vestisques vist/vestix
ell/ella/vosté vist/vestix vista/vestisca vista/vestisca
nosaltres vestim vestim vestim
vosaltres vestiu vestiu vestiu
ells/elles/vostés visten/vestixen visten/vestisquen visten/vestisquen
1. v. tr. i pron. Cobrir o adornar el cos (d'algú) amb roba. La mare vist el xiquet
de bon matí. Els soldats s'han de vestir ràpidament.
2. v. tr. Cobrir o adornar (una cosa). Vestir la casa. Vestir un llit. 
9. v. intr. Donar prestigi. Sembla que ara practicar l'equitació vist molt. 
següent verb:
veure
118 / 121
veure [véwɾe]

jo veig veja
tu veus veges veu
ell/ella/vosté veu veja veja
nosaltres veiem vegem vegem
vosaltres veieu vegeu vegeu
ells/elles/vostés veuen vegen vegen
1. v. tr. i pron. FISIOL. Percebre la imatge (d'un objecte) amb els ulls. Des del
Penyagolosa es veu el mar. Veure's reflectit en l'aigua del bassal.
2. v. tr. i pron. Ser testimoni ocular (d'un fet o d'una situació). Vaig veure
l'accident. Quan es va veure tancat començà a cridar. 
següent verb:
viure
119 / 121
viure1 [víwɾe] viure2 m.

jo visc visca
tu vius visques viu
ell/ella/vosté viu visca visca
nosaltres vivim visquem visquem
vosaltres viviu visqueu viviu
ells/elles/vostés viuen visquen visquen
1. v. intr. Tindre vida, estar viu. Menjar per a viure. Deixar de viure.
2. v. intr. Passar la vida d'una determinada manera. Viure bé, tranquil,
modestament. 
4. v. intr. Residir, habitar. Viure en el camp, en la ciutat... 
l'últim verb:
voler
120 / 121
voler1 [voléɾ] voler2 m.

jo vull vullga/vulga
tu vols vullgues/vulgues vullgues/vulgues
ell/ella/vosté vol vullga/vulga vullga/vulga
nosaltres volem vullguem/vulguem vullguem/vulguem
vosaltres voleu vullgueu/vulgueu vullgueu/vulgueu
ells/elles/vostés volen vullguen/vulguen vullguen/vulguen
1. v. tr. Tindre intenció (de fer o de fer que es faça alguna cosa). Vol canviar
de treball. Volia que l'ajudaren i ho ha aconseguit. 
Cogito ergo sum

(Descartes)
121 / 121

Verbs Present

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Verbs Present

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RECURSOS DE VALENCIÀ Blog d'enllaços

Índex, definició i nota. 1/1

1. Present d'indicatiu. 1/8

- Expressa l'acció coexistent en l'instant de parlar.

1. Present d'indicatiu. 2/8

Models de verbs regulars de 1a, 2a i 3a (formes pura i incoativa). (1)

Altres variants: B variant balear i C variant catalana

(1) No estan contemplades totes les variants admeses.

1. Present d'indicatiu. 3/8

Presents d'indicatiu irregulars.

anar cabre caure dir-se dur

1. Present d'indicatiu. 4/8

Presents d'indicatiu irregulars.

obrir omplir poder saber ser

1. Present d'indicatiu. 5/8

Verbs de la 3a conjugació que canvien el lexema.

acollir collir cosir descosir recollir

1. Present d'indicatiu. 6/8

Verbs purs de la 3a conjugació que encara no hem vist.

bullir / bollir brumir (1) brunyir (2) cruixir dormir

1. Present d'indicatiu. 7/8

Verbs purs de la 3a conjugació que encara no hem vist.

pruir (1) pudir (2) retrunyir (3)

(1) produir pruïja (desig persistent, picor intensa)

1. Present d'indicatiu. 8/8

Verbs de la 3a conjugació amb flexions pura i incoativa.

afegir ajupir fregir llegir lluir (1)

2. Present de subjuntiu. 1/2

- Expressa accions irreals o imaginàries.

2. Present de subjuntiu. 2/2

Models de verbs regulars de 1a, 2a i 3a (formes pura i incoativa). (1)

Altres variants: B variant balear i C variant catalana

(1) No estan contemplades totes les variants admeses.

3. Present d'imperatiu. 1/2

- Formula els manaments, les ordres, els precs. El subjecte va darrere.

3. Present d'imperatiu. 2/2

Models de verbs regulars de 1a, 2a i 3a (formes pura i incoativa). (1)

parla tem bat sent patix/eix

Altres variants: B variant balear i C variant catalana

parla tem bat sent patix / eix

(1) No estan contemplades totes les variants admeses.

Hi ha més de cent verbs. Mediteu i a rodar la sénia!

abstindre's [apstíndɾes] / abstenir-se [apsteníɾse]

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

1. v. pron. Privar-se de fer alguna cosa. Abstindre's d'opinar. Si teniu dubtes,

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

1. v. tr. Donar entrada (a algú) en algun lloc, rebre'l. M'han admés en

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

anar1 [anáɾ] anar2 m.

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

1. v. intr. Moure's passant d'un punt a un altre en una direcció determinada,

aparéixer / aparèixer [apaɾéjʃeɾ]

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

1. v. intr. Formular arguments a favor o en contra d'una opinió, d'una decisió,

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

1. v. intr. Parar atenció, escoltar. Atendre a les paraules de l'orador.

atényer / atènyer [atéɲeɾ]

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

1. v. tr. Aconseguir. Accelerà la marxa per atényer les primeres posicions.

batre1 [bátɾe] batre2 m.

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

beure1 [béwɾe] beure2 m.