[IVITRA Research in Linguistics and Literature7] M. Teresa Cabré Castellví, Ona Domènech Bagaria, Rosa Estopà Bagot - Mots nous en català _ New words in Catalan_ Una panoràmica geolectal _ A diatopic view (2014, John Benjamins Pub

Mots nous en català / New words in Catalan
IVITRA Research in Linguistics and Literature

Studies, Editions and Translations
This series aims to publish materials from the IVITRA Research Project.
IVITRA carries out research on literary, linguistical and historical-cultural studies,
and on history of literature and translation, specially those related to the Crown
of Aragon in the Middle Ages and the Renaissance. The materials in the series will
consist of research monographs and collections, text editions and translations, within
these thematic frames: Romance Philology; Catalan Philology; Translation and
Translatology; Crown of Aragon Classics Translated; Diachronic Linguistics; Corpus
Linguistics; Pragmatics & Sociolinguistics; Literary and historical-cultural studies;
and E-Learning and IST applications.
A complete list of titles in this series can be found on

http://benjamins.com/catalog/ivitra
Editor
Vicent Martines Peres
University of Alicante / RABLB
International Scientific Committee

Carlos Alvar Giuseppe Mazzocchi
Robert Archer Juan Francisco Mesa
Concepción Company Company Joan Miralles
Adelaida Cortijo Josep Maria Nadal
Antonio Cortijo Maria Àngels Fuster Ortuño
Ricardo Silveira Da Costa Akio Ozaki
Dominique De Courcelles José Antonio Pascual,
Ramon Ruiz Guardiola Hans-Ingo Radatz
Sara Poot Herrera Rosabel Roig-Vila
Dominic Keown Vicent Salvador
Elena Sánchez López Francisco Franco Sánchez
Coman Lupu Ko Tazawa
Isidor Marí Joan Veny
Josep Martines Curt Wittlin
Jordi Antolí Martínez
Volume 7
Mots nous en català / New words in Catalan
Una panoràmica geolectal / A diatopic view
Edited by M. Teresa Cabré, Ona Domènech and Rosa Estopà
Mots nous en català /
New words in Catalan
Una panoràmica geolectal / A diatopic view
Edited by
M. Teresa Cabré
Universitat Pompeu Fabra
Ona Domènech
Universitat Oberta de Catalunya
Rosa Estopà
John Benjamins Publishing Company

Amsterdamâ•›/â•›Philadelphia
TM
The paper used in this publication meets the minimum requirements of
8
theâ•¯American National Standard for Information Sciences – Permanence

of Paper for Printed Library Materials, ansi z39.48-1984.
Library of Congress Cataloging-in-Publication Data
Mots nous en català / New words in Catalan : Una panoràmica geolectal / A diatopic view
/ Edited by M. Teresa Cabré, Ona Domènech and Rosa Estopà.
p. cm. (IVITRA Research in Linguistics and Literature, issn 2211-5412 ; v. 7)
Includes bibliographical references and index.
1. Catalan language--New words. I. Cabré, M. Teresa (Maria Teresa) editor. II.
Domènech, Ona, editor. III. Estopà, Rosa, editor. IV. Title: New words in
Catalan.
PC3813.M68 2014
449’.981--dc23 2014019615
isbn 978 90 272 4013 2 (Hb ; alk. paper)
isbn 978 90 272 6967 6 (Eb)
© 2014 – John Benjamins B.V.

No part of this book may be reproduced in any form, by print, photoprint, microfilm, or any
other means, without written permission from the publisher.
John Benjamins Publishing Co. · P.O. Box 36224 · 1020 me Amsterdam · The Netherlands
John Benjamins North America · P.O. Box 27519 · Philadelphia pa 19118-0519 · usa
Table of contents
Autors i autores / Authors vii

Abreviacions usades / Abbreviations xiii
Presentació: La neologia, més enllà de l’actualització de diccionaris 1

M. Teresa Cabré
Foreword: Neology, more than updating dictionaries 3
M. Teresa Cabré
Prefaci 5
Ona Domènech i Rosa Estopà
Preface 14
Ona Domènech and Rosa Estopà
Capítol 1
Prefixació / Prefixation 23
Jordi Ginebra, Roser Llagostera i Xavier Rull
Capítol 2
Sufixació / Suffixation 41
Capítol 3
Composició culta / Neoclassical compounding 67
Capítol 4
Composició patrimonial i sintagmació / Vernacular compounding
and syntagmatic compounding 85
Andreu Sentí
vi Mots nous en català / New words in Catalan
Capítol 5
Manlleus del castellà / Spanish loanwords 115
Carolina Bastida
Capítol 6
Manlleus de l’anglès / English loanwords 133
Maria Gené-Gil
Capítol 7
Truncació / Truncation 145
Immaculada Fàbregas Alegret
Capítol 8
Neologismes semàntics / Semantic change 179
Imma Creus i Joan Julià-Muné
Bibliografia 207
Annexos 213
Index 275
Autors i autores / Authors
Carolina Bastida
Professora associada del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Edu-
cació de la Universitat Autònoma de Barcelona; professora del Bàtxelor en llen-
gua catalana de la Universitat d’Andorra. Membre del grup de recerca Percepció,
Llenguatge i Temps (Universitat Autònoma de Barcelona), del grup de recerca en
Llengües (Universitat d’Andorra) i de l’Observatori de Neologia (Institut Univer-
sitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra). Ha participat en diver-
sos projectes de recerca sobre neologia, psicologia del llenguatge, sociolingüística
i polítiques lingüístiques.
Lecturer in the Department of Basic, Evolutionary and Educational Psychol-
ogy at the Universitat Autònoma de Barcelona; professor of the degree in Catalan
Language at the Universitat d’Andorra. Member of the research group Perception,
Language and Time (Universitat Autònoma de Barcelona), of the Languages re-
search group (Universitat d’Andorra) and of the Observatori de Neologia (Institut
Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra). She has partic-
ipated in various research projects on neology, psychology of language, sociolin-
guistics and language policy.
Imma Creus
Professora del Programa Sènior en Cultura, Ciència i Tecnologia de la Universitat
de Lleida, professora del postgrau d’assessorament lingüístic en els mitjans audi-
ovisuals (Universitat Autònoma de Barcelona) i professora d’ensenyament secun-
dari. És membre del grup de recerca consolidat en Fonètica (GRECFON) i de la
Càtedra d’Estudis Asiàtics, ambdós de la Universitat de Lleida. Ha participat com
a docent en diversos cursos de postgrau i màster relacionats amb l’estudi i anàlisi
de la llengua oral i l’assessorament lingüístic, alhora que ha desenvolupat la seva
recerca en projectes vinculats amb la fonètica, la morfologia i la lingüística aplica-
da de la qual n’ha derivat diverses publicacions.
Teacher of the Senior Program in Culture, Science and Technology at the
Universitat de Lleida and of the postgraduate course in linguistic advisory in the
audiovisual media (Universitat Autònoma de Barcelona) and teacher of second-
ary education. She is a member of the consolidated Phonetics research group
(GRECFON) and of the Càtedra d’Estudis Asiàtics, both located at the Universitat
viii Mots nous en català / New words in Catalan
de Lleida. Imma has participated as teacher in various postgraduate courses and

masters related to the study and analysis of oral language and linguistic advisory,
while carrying out her research in projects based on phonetics, morphology and
applies linguistics, from which various publications have originated.
Ona Domènech
Professora agregada del Departament d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta
de Catalunya, membre del grup de recerca consolidat IULATERM i de l’Observa-
tori de Neologia de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat
Pompeu Fabra. Ha participat en diversos projectes de recerca sobre neologia i
terminologia, i ha publicat diversos treballs sobre aquests temes. Té una àmplia
experiència en el camp de l’assessorament lingüístic (com a correctora i traducto-
ra), i també en la docència i la recerca en l’àmbit dels llenguatges d’especialitat, la
terminologia i la neologia.
Senior Lecturer in the Department of Arts and Humanities at the Universitat
Oberta de Catalunya, member of the consolidated research group IULATERM
and of the Observatori de Neologia of the Institut Universitari de Lingüística
Aplicada at the Universitat Pompeu Fabra. She has participated in various re-
search projects on neology and terminology, and has published various works
on these topics. She has great experience in the field of linguistic advisory (both
as a corrector and a translator), as well as in teaching and research in the field of
specialized language, terminology and neology.
Rosa Estopà
Professora titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), professora del Màster online en Terminologia
de l’IDEC i consultora de Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalu-
nya. És membre del grup de recerca consolidat IULATERM i de l’Observatori de
Neologia de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF, del qual ha
estat coordinadora durant els anys 2004–2008 i 2012–2013. Ha participat en di-
versos projectes de recerca sobre terminologia i neologia, i ha publicat nombrosos
treballs sobre aquests temes.
Senior Lecturer in the Department of Translation and Language Sciences at
the Universitat Pompeu Fabra (UPF), professor of the online master in Terminol-
ogy at the IDEC and consultant of Catalan Philology at the Universitat Oberta de
Catalunya. She is a member of the consolidated research group IULATERM and
of the Observatori de Neologia of the Institut Universitari de Lingüística Aplica-
da at the UPF, which she was the coordinator of during the years 2004–2008 and
2012–2013. She has also participated in various research projects on terminology,
neology, and has published numerous works on these topics.
Autors i autores / Authors ix

Posseeix un doctorat europeu en lingüística general com també l’Habilitació
francesa per dirigir recerca (HDR) en el camp de la lingüística romànica. Des de
1999 és professora titular (maître de conférences) a la Universitat de Bretagne-Sud
(Lorient) on imparteix classes de lingüística espanyola i catalana. Com a investi-
gadora del grup ERIMIT (Equipe de recherche interlangues: mémoires, identités,
terriroires) de la Universitat de Rennes 2, col·labora amb el Departament d’Espa-
nyol de la Universitat de Relacions Internacionals de Moscou i és membre actiu
de l’Associació Francesa de Catalanistes i de la Federació Internacional d’Associ-
acions de Catalanística.
She holds both a European PhD in General Linguistics and a French Accred-
itation to Supervise Research (HDR) in the field of Romance Linguistics. Since
1999 she has been a Senior Lecturer (maître de conférences) at the Université
de Bretagne-Sud (Lorient) where she gives classes on Spanish and Catalan Lin-
guistics. As a researcher of the group ERIMIT (Equipe de recherche interlangues:
mémoires, identités, terriroires) at the Université de Rennes 2, She collaborates
with the Spanish Department at the Moscow State Institute of International Rela-
tions and is an active member of the Associació Francesa de Catalanistes and of
the Federació Internacional d’Associacions de Catalanística.
Maria Gené-Gil
Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra (UPF),
traductora jurada per la Generalitat de Catalunya i diploma d’estudis avançats en
el marc del doctorat de Llengües i Lingüística Aplicada de la Universitat de les
Illes Balears. Actualment realitza la tesi doctoral sobre aprenentatge de l’anglès
com a llengua estrangera, línia de recerca en la qual ha publicat diversos treballs.
És membre de l’Observatori de Neologia de l’Institut Universitari de Lingüística
Aplicada de la UPF. És traductora i correctora autònoma, i consultora de la Uni-
versitat Oberta de Catalunya.
She holds a degree in Translation and Interpreting from the Universitat
Pompeu Fabra (UPF), she is an official translator for the Generalitat de Catalunya
and has a master in advanced studies in the framework of the doctorate pro-
gram in Languages and Applied Linguistics at the Universitat de les Illes Balears.
Currently, she is carrying out her doctoral dissertation on learning English as a
foreign language, a line of research in which she has published various works.
She is a member of the Observatori de Neologia of the Institut Universitari de
Lingüística Aplicada at the UPF. She is a self-employed translator and corrector,
and teacher at the Universitat Oberta de Catalunya.
x Mots nous en català / New words in Catalan
Jordi Ginebra
Catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Vir-
gili i coordinador del grup de recerca ERLEU. Ha estat Visiting Research Fellow de
la Universitat de Birmingham i membre del Consell Consultiu del Programa de
la Gramàtica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha participat en diversos
projectes de recerca sobre lèxic, gramàtica, fraseologia i història de la llengua. Ha
publicat nombrosos articles i llibres, entre els quals destaca el Diccionari d’ús dels
verbs catalans (1999), en col·laboració amb Anna Montserrat.
Professor in the Department of Catalan Philology at the Universitat Rovira i
Virigili and coordinator of the research group ERLEU. He was a Visiting Research
Fellow at the University of Birmingham and a member of the Consell Consul-
tiu del Programa de la Gramàtica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. He
has participated in various research projects on the lexicon, grammar, phraseol-
ogy and history of the language. He has published numerous articles and books,
amongst which the Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999) is noteworthy, in
collaboration with Anna Montserrat.
Joan Julià-Muné
Catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universi-
tat de Lleida, on dirigeix el grup de recerca consolidat en Fonètica (GRECFON)
i la Càtedra d’Estudis Asiàtics. Ha organitzat i participat en diversos màsters de
lingüística aplicada i dirigit projectes de recerca sobre fonètica descriptiva, la llen-
gua dels mitjans de comunicació i l’ensenyament de segones llengües. Entre les
seves tasques investigadores i publicacions destaquen les relatives a la història de
la lingüística, la lingüística contrastiva i l’ortoèpia, especialment en català, anglès,
espanyol, rus i xinès mandarí.
Professor in the Department of Catalan Philology and Communication at
the Universitat de Lleida, where he directs the consolidated research group on
Phonetics (GRECFON) and the Càtedra d’Estudis Asiàtics. He has organized and
participated in various masters on applied linguistics and has directed research
projects on descriptive phonetics, the language of the media, and the teaching of
second languages. Amongst his research works and publications those related to
the history of linguistics, comparative linguistics and orthology, in particular in
Catalan, English, Spanish, Russian, and Mandarin are noteworthy.
Roser Llagostera
Professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat
Rovira i Virgili i professora de l’Institut de Llengües de la Universitat de Lleida.
Membre de l’equip de recerca Llengua, Estructura i Ús (ERLEU), ha treballat en
Autors i autores / Authors xi
l’àmbit de la neologia, la morfologia i la sintaxi, i també de la fraseologia, tema al

qual dedica la tesi doctoral.
Lecturer in the Department of Catalan Philology at the Universitat Rovira i
Virgili and teacher of the Institut de Llengües at the Universitat de Lleida. She is
a member of the research group Language, Structure and Use (ERLEU), and she
has worked in the field of neology, morphology and syntax, and also in phraseol-
ogy, to which her doctoral dissertation is dedicated.
Xavier Rull
Professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i
Virgili. És autor dels llibres Diccionari del vi (1999), La formació de mots. Qüesti-
ons de normativa (2004), Els estrangerismes en català (2008), La composició culta
en català (2009), El parlar d’Andorra dels segles XVII i XVIII (2010) i Repertori an-
dorrà. 300 joies del vocabulari del Principat d’Andorra (2014). També ha fet estudis
de terminologia i toponímia.
Senior Lecturer in the Department of Catalan Philology at the Universitat
Rovira i Virgili. He is the author of the books Diccionari del vi (1999), La forma-
ció de mots. Qüestions de normativa (2004), Els estrangerismes en català (2008),
La composició culta en català (2009), El parlar d’Andorra dels segles XVII i XVIII
(2010) and Repertori andorrà. 300 joies del vocabulari del Principat d’Andorra
(2014). He has also completed studies in terminology and toponymy.
Andreu Sentí
Doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. La seua recerca s’ha
centrat en la semàntica històrica cognitiva, concretament en l’estudi de la mo-
dalitat i l’evidencialitat, i en la neologia. Ha estat professor al Departament de
Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i professor visitant a la Universitat
de Basilea i a la Universitat Catòlica de Lovaina Ha estat beneficiari de diverses
beques d’investigació i ha participat en diversos projectes com l’elaboració de la
Gramàtica del català antic. Investigador de l’Institut Superior d’Investigació Co-
operativa IVITRA.
PhD in Catalan Philology from the Universitat d’Alacant. His research has
been centered on historical cognitive semantics, particularly on the study of mo-
dality and evidentiality, and in neology. He has been a teacher in the Depart-
ment of Catalan Philology at the Universitat d’Alacan and a Visiting Scholar at the
University of Basel and the Université Catholique de Louvain. He has received
various research grants and has participated in various projects, such as the elab-
oration of the Gramàtica del català antic. He is a researcher at the Institut Superior
d’Investigació Cooperativa IVITRA.
Abreviacions usades / Abbreviations
Denominacions i abreviacions dels nodes

Alacant ALC
Andorra AND
Illes Balears BAL
Barcelona BCN
Girona GIR
Lleida LLEI
Perpinyà PER
Tarragona TGN
Denominacions i abreviacions dels tipus de neologismes

Sufixació FSUF
Prefixació FPRE
Composició FCOM
Composició culta FCULT
Lexicalització FLEX
Conversió sintàctica FCONV
Sintagmació FSINT
Siglació FTSIG
Acronímia FTACR
Abreviació FTABR
Variació FVAR
Sintàctic SINT
Semàntic S
Manlleu M
Manlleu adaptat AM
Manlleu de l’anglès ME / AME
Manlleu del castellà MS / AMS
Manlleu del francès MF / AMF
Denominacions i abreviacions de les categories gramaticals

adj adjectiu
f nom femení
loc locució
m nom masculí
m i f nom masculí i femení
v intr verb intransitiu
v pron verb pronominal
v tr verb transitiu
xiv Mots nous en català / New words in Catalan
Denominacions i abreviacions de les publicacions periòdiques (fonts de buidatge)
Node Codi Font

NEOXOC (Alacant) Avanc L’Avanç
NEOXOC (Alacant) EMV-Opinio Levante-EMV – Secció Opinió
NEOXOC (Alacant) EMV_Panora Levante-EMV – Secció Panorama
NEOXOC (Alacant) EPO El Periòdic d’Ontinyent
NEOXOC (Alacant) EPPV El Punt – País Valencià
NEOXOC (Alacant) ET El Temps
NEOXOC (Alacant) EuropaPres Agencia Europa Press – Secció Valencià
NEOXOC (Alacant) LIN L’Informatiu
NEOXOC (Alacant) Pagina26 Pagina26
NEOXOC (Alacant) QEP Quadern del País
NEOXOC (Andorra) DAN Diari d’Andorra
NEOXOC (Andorra) DBD Diari Bondia
NEOXOC (Andorra) EPA El Periòdic
NEOXOC (Balears) BA Diari de Balears
NEOXOC (Barcelona) ARA Ara
NEOXOC (Barcelona) AV Avui
NEOXOC (Barcelona) PC El Periódico (versió en català)
NEOXOC (Girona) DG El Diari de Girona
NEOXOC (Girona) PD El Punt diari
NEOXOC (Girona) PD El Punt Diari de Girona
NEOXOC (Lleida) BONDIA Bon dia
NEOXOC (Lleida) SEGRE Segre
NEOXOC (Perpinyà) Diguem-ho! Diguem-ho!
NEOXOC (Perpinyà) EF El Fiçó
NEOXOC (Perpinyà) EPP El Punt Perpinyà
NEOXOC (Perpinyà) LC La Clau
NEOXOC (Perpinyà) VW Vilaweb Catalunya Nord
NEOXOC (Tarragona) DCMP Del Camp
NEOXOC (Tarragona) DiaTar Diari de Tarragona
NEOXOC (Tarragona) DT-Camp Diari de Tarragona – Secció Camp
NEOXOC (Tarragona) Ebredigita EbreDigital
NEOXOC (Tarragona) ElPuntTarr El Punt – Camp de Tarragona
NEOXOC (Tarragona) EP-TARR El Punt – Tarragona
NEOXOC (Tarragona) MEBRE Més Ebre
NEOXOC (Tarragona) MT Més Tarragona-Reus-Costa Daurada
NEOXOC (Tarragona) Tinet Tinet
NEOXOC (Tarragona) VA El Vallenc
Presentació
La neologia, més enllà de l’actualització
de diccionaris
M. Teresa Cabré
Ara fa vint-i-cinc anys que vaig llançar un projecte col·lectiu centrat en la reco-
pilació de neologismes de la premsa editada a Barcelona en català i en castellà.
Així va néixer l’any 1989 l’Observatori de Neologia (OBNEO), primer ubicat a
la Universitat de Barcelona i, a partir de 1993, a la Universitat Pompeu Fabra. El
projecte pretenia agrupar tots aquells i aquelles estudiants que s’havien engrescat
amb la lexicologia i volien continuar associats al món universitari quan acabessin
els estudis.
La idea de posar en marxa un projecte que es proposava fer una recopilació
dels neologismes que apareixien a la premsa catalana i castellana editada a Bar-
celona tenia una finalitat pràctica molt precisa: servir a l’actualització dels dic-
cionaris existents. Va ser per aquesta raó que l’OBNEO va adoptar com a criteri
d’identificació de neologismes el que s’anomenava criteri d’exclusió lexicogràfica,
segons el qual una unitat és neològica si no apareix consignada en els diccionaris
que formen part d’un corpus d’exclusió. L’adopció d’aquest criteri, i no d’altres que
podien haver estat també vàlids, estava plenament justificada per la finalitat del
projecte: fornir els diccionaris existents de noves unitats que podien ser candida-
tes a esdevenir-ne entrades.
Una activitat d’aquest tipus, pensàvem, devia ser indispensable en qualsevol
empresa lexicogràfica. No sabíem aleshores com els editors de diccionaris s’ho fe-
ien per ampliar la nomenclatura en les successives edicions i nosaltres preteníem
establir un mètode per facilitar-los la tasca.
La situació lexicogràfica del català a finals dels anys vuitanta era bastant mi-
grada. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) només disposava del Diccionari general
de la llengua catalana (DLC) que s’havia publicat per primera vegada l’any 1932
com un diccionari d’autor amb el nom de Pompeu Fabra. L’aparició de la Gran
Enciclopèdia Catalana havia suposat un salt enorme en la modernització del lèxic
sobretot per la gran aportació de terminologia dels àmbits d’especialitat. Quan de
2 Mots nous en català / New words in Catalan
la informació de l’Enciclopèdia es va publicar el Diccionari de la llengua catala-

na − avalat indirectament per l’Institut per mitjà d’una Introducció signada pel
secretari de l’IEC −, la societat va disposar d’un diccionari adaptat a la situació del
moment, que salvava l’enorme esvoranc que s’havia produït amb els nombrosos
anys de prohibició pública i formal de la llengua. Aquesta actualització va ser el
resultat de la cooperació de gairebé tots els especialistes del país que tenien algun
interès en l’ús de la llengua, en la possibilitat que el català retornés a la normali-
tat social. Però el DLC també s’havia d’anar actualitzant perquè l’entorn canviava
sense parar. I algun dia l’IEC hauria de proposar-se de confegir un nou diccionari
institucional, com així va ser el 1995.
L’Observatori va sorgir amb ganes de complementar aquest esforç i servir d’ei-
na d’actualització permanent. No pretenia que tots els neologismes recollits en-
tressin a formar part dels diccionaris, ni molt menys. Sabíem ja que moltes unitats
noves són efímeres o que sovint no responen a cap necessitat de denominació. El
que preteníem era detectar la novetat que apareixia realment en la premsa perquè
fossin els lexicògrafs els qui destriessin el gra de la palla. Per això li vam donar el
nom d’Observatori quan encara no era una paraula que estigués de moda.
Les dades de l’OBNEO creiem que han estat útils per a la finalitat que pre-
tenien i han proporcionat informació a institucions com l’IEC, organismes com
l’Instituto Cervantes, i empreses editorials com Enciclopèdia Catalana i Vox-Â�
Biblograf (ara Larousse).
Però l’Observatori havia d’experimentar amb els anys una expansió que no
havíem sospitat. A poc a poc va anar ampliant-se amb nous grups de recerca
associats, agrupats en forma de xarxa. Els criteris per a aquesta expansió van ser
el corpus a observar i la llengua en la qual treballar. Així va néixer la xarxa Ante-
nas, formada per grups que representen distintes varietats del castellà d’Espanya
i Amèrica Llatina; la xarxa NEOROC, formada per organismes interessats en les
varietats del castellà d’Espanya; la xarxa NEOROM, per a les llengües romàni-
ques, i més recentment la xarxa NEOXOC, centrada en la recopilació i l’anàlisi
dels neologismes de les diferents modalitats dialectals de la llengua catalana.
El llibre que teniu a les mans és el primer treball col·lectiu d’aquesta xarxa,
finançada per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i integrada per les Universitats
d’Alacant, Andorra, Girona, Illes Balears, Lleida, Universitat de Perpinyà Via Do-
mícia, Universitats Oberta de Catalunya i Pompeu Fabra de Barcelona, i Universi-
tat Rovira i Virgili de Tarragona. Una xarxa com aquesta, que aprofundeix en les
varietats d’una llengua, seria excessiva si la neologia es limités a servir per a l’actua-
lització de diccionaris, però la possibilitat que els neologismes recopilats siguin un
objecte d’estudi ens permet detectar pistes sobre com evolucionen les llengües i els
dialectes. Aquest estudi pretén ser una primera mostra d’aquesta evolució.
M. Teresa Cabré Barcelona, setembre de 2013

Foreword
Neology, more than updating dictionaries
M. Teresa Cabré
It has been twenty-five years now since I launched a group project focused on
compiling neologisms from the edited press in Barcelona in both the Spanish
and Catalan languages. Thus, in 1989 the Observatori de Neologia (OBNEO)1
was born, first located at the Universitat de Barcelona and, since 1993 at the Uni-
versitat Pompeu Fabra. The project aimed at uniting all of those students who
had become captivated by lexicology and wanted to remain in contact with the
university world after graduating.
The idea of initiating a project focused on collecting neologisms from the
Spanish and Catalan edited press in Barcelona had a very specific purpose: to be
useful in the updating of existing dictionaries. For this reason, the OBNEO adopt-
ed as a criterion for the identification of neologisms what was called the criterion
of lexicographic exclusion, by which a unit is considered to be a neologism if it is
not assigned to the dictionaries that form part of an exclusion corpus. Adopting
this criterion instead of others that might have also been valid was fully justified
by the project’s purpose: to provide existing dictionaries with new units that could
become candidates for entries.
An activity such as this, we thought, must be indispensable in any lexico-
graphic company. We did not then know how dictionary editors arranged the
elaboration of nomenclature in consecutive editions, and we hoped to establish a
method to facilitate the task.
The lexicographic circumstances of the Catalan language at the end of the
1980’s were quite limited. The Institut d’Estudis Catalans (IEC) only had at their
disposal the Diccionari General de la Llengua (DLC), which had first been pub-
lished in the year 1932 as a dictionary under the authorship of Pompeu Fabra.
The appearance of the Gran Enciclopèdia Catalana had signified a giant leap in
the modernization of the lexicon, chiefly because of the great contribution of
1. TN: Neology Observatory.

specialized terminology. When, based on the information from the Encyclopedia,

the Diccionari de la llengua catalana was published (endorsed indirectly by the
Institut by means of an Introduction signed by the IEC Secretary), society then
had at its disposal a dictionary adapted to the current situation, which filled the
enormous gap produced by a long period of public and formal prohibition of the
language. This update was the result of the cooperation of almost all the country’s
specialists that had some interest in language usage, under the possibility that
Catalan might return to social normality. But the DLC also had to continue being
updated because the scene was changing ceaselessly. And some day the IEC would
have to propose to elaborate a new institutional dictionary, as happened in 1995.
The Observatory emerged with the hopes of complementing this effort and
serving as a permanent updating tool. It most certainly did not intend for all of
the compiled neologisms to form part of the dictionary. We already knew then
that many new units are short-lived, or that often they respond to no denomina-
tion need. What we did propose was to detect novelty that actually appeared in
the press so that the lexicographers could then pick and choose. For that reason,
we used the name Observatory when it was not yet a popular word.
We believe that the data from the OBNEO have been useful for the purpose
that we had hoped it would be. Data have been provided to institutions such as the
IEC, organizations such as the Instituto Cervantes and publishing companies such
as the Enciclopèdia Catalana and the business Vox-Biblograf (now, Larousse).
Over time, however, the Observatori experienced unexpected growth. Little
by little it grew, with new associated research groups joined in the form of a net-
work. The criteria for this expansion were the observed corpus and the working
language. Various networks were born: the Antenas network, formed by groups
that represent distinct varieties of Castilian and Latin American Spanish; the
NEOROC network, formed by organisms interested in the varieties of Castilian
Spanish; the NEOROM network, dedicated to romance languages and, most re-
cently, the NEOXOC network, focused on collecting and analyzing the neolo-
gisms from different dialectal modalities of the Catalan language.
The book at hand is the first collective piece of work from this network, fi-
nanced by the Institut d’Estudis Catalans and formed by the Universities of
Alacant, Andorra, Girona, Lleida, Perpignan, the Universitat Oberta de Catalunya,
Pompeu Fabra in Barcelona, and Rovira i Virgili in Tarragona. A network such as
this, that studies the varieties of a language in depth, would be excessive if neology
were limited to serving the updating of dictionaries, but the possibility that col-
lected neologisms might serve as an object of study in themselves might allow us
to detect clues about how languages and dialects work. This study aims to be a first
sample of this evolution.
M. Teresa Cabré Barcelona, September 2013

Prefaci

Universitat Oberta de Catalunya / Universitat Pompeu Fabra
1. La xarxa NEOXOC
NEOXOC és una xarxa d’observatoris de neologia de les varietats geolectals del

català, creada l’any 2008 sota l’impuls de l’Observatori de Neologia de la Uni-
versitat Pompeu Fabra (OBNEO),1 que persegueix dos grans objectius generals:
contribuir a l’anàlisi descriptiva de la neologia en llengua catalana i conèixer els
recursos lingüístics que utilitzen els seus parlants per crear paraules noves en les
diferents varietats geolectals.
Aquesta xarxa ha participat en diversos projectes de recerca,2 dirigits per
M. Teresa Cabré i finançats per l’Institut d’Estudis Catalans, i actualment està
formada per vuit grups o nodes vinculats a les universitats catalanes següents:3
– Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

– Universitat Oberta de Catalunya
– Universitat d’Alacant
– Universitat d’Andorra
– Universitat de Girona
1. L’OBNEO és un grup de recerca que des de l’any 1989 es dedica a la detecció sistemàtica i
a l’anàlisi de neologismes lèxics que apareixen en els mitjans de comunicació de gran difusió
en català i en castellà. Actualment compta amb una base de dades d’uns 60.000 neologismes
diferents de la llengua catalana que provenen de textos escrits i orals, i que es poden consultar
lliurement a través del Cercador OBNEO accessible a http://obneo.iula.upf.edu/bobneo/index.
php.
2. Projecte “NEOXOC: desenvolupament d’una xarxa d’observatoris de neologia de les va-
rietats geolectals del català” (Programa de recerca 2008–10, codi PT2008-S0402-CABRE01);
responsable principal: M. Teresa Cabré. Projecte “La dimensió geolectal de la llengua catalana
a través de la neologia. Anàlisi de la influència de l’anglès” (Programa de recerca 2012–14, codi
PT2012-S04-CABRE); responsable principal: M. Teresa Cabré.
3. Al web de NEOXOC trobareu la informació completa de la xarxa i la llista actualitzada dels
membres de cada node.
6 Ona Domènech i Rosa Estopà
– Universitat de les Illes Balears

– Universitat de Lleida
– Universitat de Perpinyà Via Domícia
– Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
2. Criteri de neologicitat i metodologia de treball
És sabut que la novetat no existeix en si mateixa, sinó només per referència a

alguna altra cosa; per tant, quan parlem de neologismes o paraules noves, d’en-
trada cal definir per a qui una unitat lèxica és nova i en relació amb quin codi.
El criteri amb què treballa la xarxa NEOXOC —que és el mateix que segueix des
dels inicis l’OBNEO4— per establir la neologicitat d’un mot és el criteri lexicogrà-
fic: es considera neologisme qualsevol paraula que no apareix en un corpus le-
xicogràfic d’exclusió determinat prèviament. Aquest corpus d’exclusió, constituït
d’obres normatives i descriptives, està format per les obres de referència bàsiques
següents:
Diccionari de la llengua catalana. [2a edició]. Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans, 2007.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,
1998.
Gran Enciclopèdia Catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.
La metodologia de buidatge de NEOXOC parteix d’aquest criteri lexicogràfic,

però també té en compte els quatre aspectes metodològics següents: les modali-
tats geolingüístiques de treball, les fonts de buidatge, el nombre d’exemplars que
es buida i els corpus lexicogràfics d’exclusió.
En relació amb les modalitats geolingüístiques de treball, partim de les cinc
modalitats dialectals territorials bàsiques que estableix l’Institut d’Estudis Cata-
lans (2009:â•›12) quan fa referència a l’estàndard: baleàric, septentrional, valencià,
nord-occidental i central, de manera que es buiden textos de totes aquestes varie-
tats. Així més concretament:
– El node d’Alacant analitza textos de premsa en valencià.

– El node d’Andorra s’ocupa de textos de premsa del nord-occidental, en con-
cret de l’andorrà.
4. Els detalls de la metodologia de treball de l’OBNEO es poden consultar en el document en

línia següent: Metodologia del treball en neologia: criteris, materials i processos [http://www.iula.
upf.edu/repositori/04mon008.pdf].
Prefaci / Preface 7
– El node de Balears buida textos del baleàric, més concretament del mallorquí.
– El node de Tarragona se centra en textos que responen a la varietat tarragoni-
na del català central i en textos de la varietat tortosina del català occidental.
– El node de Barcelona s’ocupa de la varietat del central de Barcelona.
– El node de Lleida treballa amb la varietat lleidatana del nord-occidental.
– El node de Girona analitza els textos de la varietat gironina de la modalitat
central.
– El node de Perpinyà s’ocupa de la varietat rossellonesa del septentrional.
Quant a les fonts de buidatge, partim d’un corpus constituït per textos procedents
de la premsa de gran difusió. Sempre que és possible, es prioritza la selecció de
periòdics de la zona; en el cas que en un territori no n’existeixin (com passa, per
exemple, a la Catalunya del Nord), es treballa amb revistes de característiques
semblants. També s’intenta treballar sempre amb publicacions que tinguin una
edició en línia, perquè d’aquesta manera es facilita el tractament automàtic del
text. Algunes de les publicacions buidades pels diferents nodes de la xarxa són:
Alacant: El Temps; Pàgina26; L’Informatiu; El Punt (poblacions del País
Valencià); Levante-emv, Agència Europa Press-Secció valencià
Andorra: Diari Bondia Andorra, Diari d’Andorra, El Periòdic d’Andorra
Barcelona: Avui, El Periódico (ed. en català), Ara
Girona: El Diari de Girona, El Punt Digital
Illes Balears: Diari de Balears
Lleida: Diari Bondia Lleida, Segre
Perpinyà: La Clau, El Fiçó, El Punt Perpinyà
Tarragona: Diari de Tarragona (Seccions Camp i Ebre), L’EbreDigital, El Punt
(Camp de Tarragona), El Punt (Tarragona), DiariMésEbre, Tinet.
Pel que fa al nombre d’exemplars per font que és objecte de buidatge, cal dir que
pot variar d’un punt geogràfic observador a un altre, perquè pot ser que hi hagi
un exemplar amb molt contingut neològic i un altre que en tingui molt poc. Per
això, s’ha preferit partir d’un nombre determinat de neologismes enregistrats, de
manera que es treballa per aconseguir un mínim de 1.000 neologismes anuals di-
ferents per a cada un dels grups de buidatge. No obstant això, la xarxa parteix d’un
consens metodològic en relació amb els dies del mes analitzats, de manera que
tots els grups buiden com a mínim les edicions dels dies 5, 15 i 25 de cada mes.
Finalment, en relació amb el corpus d’exclusió, el fet d’utilitzar obres lexicogrà-
fiques generals per determinar si una paraula és neològica o no fa que es puguin
considerar neologismes mots o sintagmes que simplement són dialectalismes
molt arrelats en un territori, i que sovint ja estan documentats en altres fonts le-
xicogràfiques especialitzades geolingüísticament. Per aquest motiu, a NEOXOC,
tot i utilitzar el mateix corpus d’exclusió format per obres lexicogràfiques generals,
per a cada neologisme detectat s’anota amb una marca explícita el fet que apare-
gui documentat en una de les obres següents: el Diccionari català-valencià-balear,
d’Alcover-Moll, i el Vocabulari específic rossellonès amb traducció en francès i en
català normatiu, de Renat Botet. D’aquesta manera, no es perd la informació so-
bre quines són les paraules que, malgrat no ser als diccionaris generals, són molt
utilitzades en una varietat determinada (atès que apareixen documentades en la
premsa estàndard i formal), però, alhora, es deixa constància del fet que ja apa-
reixen documentades en obres lexicogràfiques dialectals i que, per tant, no són
paraules noves com les altres en el si de la varietat en què s’usen.
Les eines de treball utilitzades pels diferents nodes de NEOXOC, elaborades
per l’OBNEO, són accessibles en línia a l’adreça següent: http://www.iula.upf.edu/
recurs04ca.htm. Per enregistrar les dades s’usa la plataforma de treball en línia
OBNEO, que permet que els col·laboradors treballin telemàticament i simultà-
niament. Aquesta plataforma funciona de manera integrada amb l’extractor de
neologia formal en línia BUSCANEO, que a partir de textos d’Internet i utilitzant
un gestor de diccionaris permet el buidatge automàtic de tots els neologismes que
no siguin semàntics o sintagmàtics. Per aquest motiu, tot i que la major part del
buidatge que duu a terme NEOXOC es fa per mitjà del BUSCANEO, també n’hi
ha una part d’estrictament manual, per garantir la detecció de neologia semàntica
i sintagmàtica.
Les dades, un cop revisades i validades, s’aboquen a una base de dades defi-
nitiva. Finalment, el cercador en línia d’accés obert OBNEO permet la consulta
de les dades de NEOXOC, com també de tots els neologismes lèxics detectats per
l’Observatori de Neologia.
3. Les dades objecte d’anàlisi
A partir de les dades recollides per NEOXOC durant els any 2008, 2009 i 2010
hem dut a terme aquest estudi contrastiu sobre els diferents tipus de recursos ne-
ològics en cada una de les varietats geogràfiques de la llengua catalana. En aquest
període hem recollit unes 25.000 ocurrències que corresponen a uns 12.000 lemes
diferents. Aquestes dades es distribueixen per nodes de manera desigual, tal com
es pot observar en la Taula 1 següent.
En primer lloc, doncs, convé comentar les diferències en el nombre de dades
obtingudes per cada grup de treball, fet que s’explica, fonamentalment, per les di-
ferents dimensions de cada grup. Malgrat això, en general la majoria de nodes han
Prefaci / Preface 9
Taula 1.â•‡ Nombre de neologismes per nodes

Node Lemes Ocurrències
Alacant â•⁄1.182 â•⁄1.539
Andorra â•⁄2.148 â•⁄3.690
Balears â•⁄2.214 â•⁄2.971
Barcelona â•⁄5.367 â•⁄8.977
Girona â•⁄1.774 â•⁄2.638
Lleida â•⁄1.799 â•⁄2.740
Perpinyà â•⁄â•⁄â•‹252 â•⁄â•⁄â•‹257
Tarragona â•⁄1.268 â•⁄2.069
Total 16.004 24.881
recollit un nombre força similar de neologismes (al voltant de 1.200–2.200 lemes

o de 1.600–2.900 ocurrències), amb l’excepció de Barcelona, que n’ha obtingut
un nombre significativament elevat (prop de 5.400 lemes/9.000 ocurrències), i
de Perpinyà, que n’ha obtingut un nombre marcadament reduït (252 lemes/257
ocurrències).
Les dades de Barcelona s’expliquen per la dimensió del grup de treball, que
compta amb un nombrós equip de col·laboradors, fet que li permet buidar un
nombre força elevat d’exemplars de diaris. El reduït nombre de dades de Perpinyà
s’explica, d’una banda, perquè aquest node no ha estat operatiu durant els anys
2009 i 2010, de manera que només disposem de dades del 2008; i de l’altra, pel
reduït nombre de publicacions periòdiques en català que hi ha a la Catalunya del
Nord. En aquest sentit, també cal tenir en compte que la singularitat d’aquestes
publicacions —es tracta de premsa no diària de la qual no hi ha versió digital—,
ha comportat que el buidatge només fos manual, per la impossibilitat d’utilitzar
l’extractor BUSCANEO en suport paper. Per aquest motiu les dades recollides
per Perpinyà inclouen molts neologismes semàntics i sintagmàtics —mentre que
aquests són força minoritaris en la resta de nodes, atès que el buidatge manual ha
estat força reduït—, i no garanteixen una cobertura absoluta dels neologismes for-
mals, a diferència de les dades procedents de les altres zones. Totes aquestes raons
ens han dut a excloure les dades de Perpinyà de l’anàlisi contrastiva general duta
a terme en aquest estudi, malgrat que en alguns moments puntuals s’hi poden
trobar algunes referències en la mesura que puguin resultar d’interès.
En segon lloc, en relació amb les dades analitzades en aquest estudi, cal tenir
en compte que els resultats relatius als lemes obtinguts poden variar lleugera-
ment segons la manera de fer-ne el recompte. Si quantifiquem el nombre de lemes
sumant els que apareixen en cada un dels nodes del projecte (premsa editada a
Alacant, Andorra, Barcelona, Illes Balears, Girona, Lleida i Tarragona), però
Taula 2.â•‡ Distribució general per recursos

Procediment Percentatge
1. Sufixació 16,8%
2. Prefixació 16%
3. Composició culta 12,8%
4. Manlleus de l’anglès 12,7%
5. Manlleus del castellà â•⁄9,2%
6. Altres manlleus â•⁄6,7%
7. Composició â•⁄7,1%
8. Semàntics â•⁄5%
9. Sintagmàtics â•⁄4,8%
10. Escurçaments â•⁄2%
11. Variació â•⁄2,4%
12. Sintàctics â•⁄0,8%
13. Prefixació i sufixació â•⁄0,6%
14. Lexicalització â•⁄0,6%
15. Altres â•⁄2,5%
sense eliminar-ne posteriorment les duplicacions —hi ha lemes neològics que

apareixen en més d’un node—, el resultat és de 16.004 neologismes diferents.
Mentre que el recompte del global de lemes obtinguts, eliminant totes les repetici-
ons entre els nodes, és de 15.753. En aquest sentit, en els diferents capítols d’aquest
estudi, quan es presenten les dades objecte d’anàlisi s’indica, pel que fa als lemes,
el tipus de recompte que s’ha dut a terme.
Finalment, la Taula 2 mostra la distribució percentual dels diversos recur-
sos de formació partint dels lemes diferents recollits pel conjunt de la xarxa
NEOXOC durant el període 2008–2010.
4. Estudi contrastiu
L’estudi que ara presentem és el resultat del treball dut a terme per la xarxa
NEOXOC i pretén oferir, d’una banda, una descripció dels neologismes recollits
durant el període 2008–2010, i de l’altra, una anàlisi contrastiva territorial que
permeti posar de manifest les diferències i/o les semblances dels neologismes
recollits pels diferents nodes, tant pel que fa als lemes detectats, com pel que fa als
recursos de formació que els han originat.
L’estudi s’estructura en set capítols, cadascun dels quals s’encarrega de la
descripció, quantitativa i qualitativa, i de l’anàlisi territorial contrastiva, de dife-
rents tipus de neologismes, segons quins siguin els recursos que els han originat,
Prefaci / Preface 11
d’acord amb la tipologia de neologismes seguida per NEOXOC i recollida al pro-

tocol de treball de l’OBNEO:
– capítol 1: Prefixació
– capítol 2: Sufixació
– capítol 3: Composició culta
– capítol 4: Composició patrimonial i sintagmació
– capítol 5: Manlleus del castellà
– capítol 6: Manlleus de l’anglès
– capítol 7: Truncació
– capítol 8: Neologismes semàntics
Finalment, el volum es clou amb dos annexos relatius a les dades objecte d’anà-
lisi. El primer annex recull els exemples de neologismes citats en cadascun dels
capítols precedents. I el segon annex inclou una mostra de les dades recollides per
NEOXOC durant el període 2008–2010, que permet fer-se una idea general de les
singularitats de les formes neològiques detectades pels diferents nodes, així com
trobar exemples concrets de la variació neològica diatòpica recollida.
Els llistats d’aquest segon annex presenten, per a cada neologisme documentat,
la informació següent: categoria gramatical, font i tipus de neologisme. L’annex
inclou quatres llistats diferents: el primer llistat correspon a un recull dels 10 ne-
ologismes més freqüents documentats en gairebé totes les zones estudiades, amb
la inclusió d’un parell de contextos d’ús per a cada forma; el segon llistat inclou
una mostra dels 100 neologismes més freqüents a tota la xarxa, independentment
del fet que no s’hagin documentat en tot el territori analitzat; en aquest cas, per a
cada forma no hi ha el context d’ús, però sí que s’inclou el nombre de repeticions
documentades; el tercer llistat mostra els neologismes de cada un dels nodes de la
xarxa que tenen una freqüència superior a 5; i, finalment, el darrer llistat inclou
els 30 neologismes de cada node que només s’han documentat en aquella zona
i, que, d’alguna manera, es poden considerar “hàpax dialectals”. Tot plegat ens
ofereix una informació interessant i força concreta sobre la diversitat neològica
dialectal de la llengua catalana.
5. A tall de conclusió: primeres constatacions
Les dades recollides fins al moment permeten apuntar unes tendències força com-
partides en relació amb la neologia estàndard difosa a través dels mitjans de co-
municació escrita d’arreu del territori de parla catalana.
D’una banda, pel que fa als recursos de formació de noves paraules, veurem
com les distintes varietats diatòpiques de la llengua catalana mostren, en general,
un elevat grau d’homogeneïtat i tendeixen a seguir les pautes descrites en altres
estudis, recents o més antics. Així, la representativitat dels diferents recursos de
formació és força similar en els diferents nodes; el conjunt dels prefixos, sufixos
i formants cultes —quant a nombre, inventari i productivitat— també és força
semblant, i la distribució de les categories gramaticals en els neologismes analit-
zats segueix una pauta general similar.
És cert, però, que malgrat aquesta homogeneïtat, l’anàlisi contrastiva sistemà-
tica de les dades de cada un dels set nodes del projecte proporciona uns resultats
en alguns punts relativament poc homogenis, que són especialment destacables
en els processos de la prefixació, sufixació i composició culta, mentre que resulten
gairebé imperceptibles en la resta de processos (composició patrimonial, sintag-
mació, manlleus, semàntics i truncació).
Pel que fa a la prefixació, per exemple, sorprèn el poc pes d’aquest recurs en el
conjunt dels procediments de formació de mots que mostren les dades de Giro-
na, les oscil·lacions remarcables entre els diferents nodes quant a la quantificació
de les categories gramaticals, o algunes diferències en la productivitat d’alguns
prefixos en cada node concret, si es compara amb la productivitat general (com
ara el fet que pre- i ex- siguin molt poc productius a Alacant i a Andorra, respec-
tivament, o que re- i inter- siguin força productius a les Balears i a Girona, res-
pectivament). De manera semblant, en relació amb la sufixació, destaca l’escassa
productivitat d’alguns sufixos en determinades zones (per exemple -à/-ana (i la
variant -ià/-iana) a Tarragona i a les Illes Balears) o l’elevada productivitat d’altres
sufixos en algunes zones concretes (com ara -er/era, -er i -era a les Illes Balears
i a Girona, -ment a les Illes, -ció a Lleida, -ble a Andorra, -ari/ària a Alacant, o
-at/-ada, -at i -ada a les Illes i a Lleida). Quant a la presència i productivitat dels
diferents formants cultes, també s’hi observen petits contrastos que trenquen una
mica l’elevat nivell d’homogeneïtat. Entre altres, el fet que a Lleida mini- supera
auto-, o que a Girona les dades s’aparten prou de la pauta global.
D’altra banda, pel que fa a les formes neològiques detectades, destaca el fet
que una bona part dels neologismes documentats en una zona concreta només
són presents en el buidatge d’aquell territori, però no en els altres. En aquest sen-
tit, doncs, resulten altament significatives les absències de determinades formes
neològiques, és a dir, els hàpaxs detectats a cada zona. Una bona part d’aquests
hàpaxs (sobretot en el cas dels neologismes sufixats i dels manllevats) estan mo-
tivats pels centres d’interès de cada zona, però sorprèn que la resta d’hàpaxs, que
d’entrada hom esperaria trobar-los en qualsevol dels altres nodes, no presentin
cap vinculació especial, històrica o cultural, amb les diferents àrees geogràfiques.
En definitiva, aquest primer estudi de conjunt dut a terme per NEOXOC ens
permet, doncs, detectar alguns contrastos territorials interessants. Tant el volum
de dades analitzades, com el període temporal objecte d’estudi ens han permès di-
buixar una primera aproximació. La neologia d’un període determinat reflecteix
l’evolució d’una llengua i expressa els canvis que es produeixen en una societat, i
fins i tot alguns dels neologismes constitueixen paraules que simbolitzen el més
rellevant d’una època. Tot i així, per poder determinar amb certesa si es tracta de
tendències territorials significatives, tant pel que fa a la llengua com a la societat
que la parla, cal tenir més perspectiva i més varietat de dades. Precisament per
això considerem que la continuïtat del projecte té un gran interès, atès que només
el seguiment de la neologia diatòpica del català durant un període de temps prou
llarg permetrà escatir-ne la motivació.
Ona Domènech Barcelona, novembre de 2013

Rosa Estopà
Preface
Ona Domènech and Rosa Estopà

1. The NEOXOC network
NEOXOC is a network of neology observatories of the diatopic varieties of Cata-

lan. It was created in 2008 through the initiative of the Observatori de la Neologia
at the University Pompeu Fabra (OBNEO),1 in order to pursue two general objec-
tives: to contribute to the descriptive analysis of neology in the Catalan language
and to learn about the linguistic sources that Catalan speakers use to create new
words in different diatopic varieties.
This network has participated in various research projects,2 run by M. Teresa
Cabré and financed by the Institute d’Estudis Catalans, and is currently formed by
eight groups or nodes linked to the following Catalan universities:3
– Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

– Universitat Oberta de Catalunya
– Universitat d’Alacant
– Universitat d’Andorra
1. The OBNEO is a research group that, since 1988, is dedicated to the systematic detection
and analysis of lexical neologisms that appear in mass media in Catalan and Spanish. It current-
ly disposes of a database of 60,000 different neologisms in the Catalan language from written
and oral text. They can be consulted freely through the OBNEO search engine at: http://obneo.
iula.upf.edu/bobneo/index.php.
2. Project “NEOXOC: desenvolupament d’una xarxa d’observatoris de neologia de les varie-
tats geolectals del català” (Research project 2008–10, code PT2008-S0402-CABRE01); project
leader: M. Teresa Cabré. Project “La dimensió geolectal de la llengua catalana a través de la
neologia. Anàlisi de la influència de l’anglès” (Research project 2012–14, code PT2012-S04-
CABRE); project leader: M. Teresa Cabré.
3. At the NEOXOC website you will find complete information about the network and the
updated member list of each node.
– Universitat de Girona
– Universitat de les Illes Balears
– Universitat de Lleida
– Universitat de Perpinyà Via Domícia
– Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
2. Criterion of neologicity and work methodology
It is a well-known fact that novelty does not exist on its own, but only in reference
to something else. Therefore, when we talk about neologisms or new words, we
must begin by defining for whom a lexical unit is new and in relation to what
code. The criterion by which the NEOXOC network operates – and the OBNEO4
has utilized since its beginnings – in order to establish the neologicity of a word
is the lexicographic criterion: any word that does not appear in a previously de-
termined lexicographic exclusion corpus is considered to be a neologism. This
exclusion corpus, constituted by normative and descriptive titles, is formed by the
following basic works of reference:
Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana,
1998.
Gran Enciclopèdia Catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.
The NEOXOC extraction method is based on this lexicographic criterion, but

also considers the following four methodological aspects: the geolinguistic work
modalities, the extraction resources, the number of issues per extraction resource
and the lexicographic exclusion corpora.
With respect to the geolinguistic work modalities, we start with the five ba-
sic territorial, dialectal modalities that the Institut d’Etudis Catalans established
(2009:â•›12) in reference to the standard, so that extraction is done in texts of all
of these varieties: Balearic Catalan, Northern Catalan, Valencian, Northwestern
Catalan and Central Catalan. Thus, more specifically:
– The Alacant node analyzes text from the press in Valencia.

– The Andorra node is responsible for texts from the press in Northwestern
Catalonia, specifically from Andorra.
4. Details on the OBNEO’s work methodology can be consulted in the following online doc-
ument: Metodologia del treball en neologia: criteris, materials i processos [http://www.iula.upf.
edu/repositori/04mon008.pdf].
– The Balearic node does extraction of Balearic texts, specifically Majorcan

texts.
– The Tarragona node focuses both on texts in the Tarragona variety of Central
Catalan and texts in the Tortosa variety of Western Catalan.
– The Barcelona node is responsible for the central variety from Barcelona.
– The Lleida node works with the Lleida variety of Northwestern Catalan.
– The Girona node analyzes texts in the Girona variety of the central modality.
– The Perpignan node is responsible for the Roussillon variety of the North.
As for the extraction resources, we work from a corpus made up of mass media
text. Whenever possible, the selection of newspapers from the zone is prioritized;
in the event that none exist in a certain territory (as is the case, for example, in
Northern Catalonia), magazines with similar characteristics are chosen to work
from. Also, there is always an attempt to work with publications that have an
online edition, because this facilitates the automatic processing of the text. Some
of the publications used for extraction in the different nodes of the network are:
Alacant: El Temps; Pàgina26; L’Informatiu; El Punt (poblacions del País
Valencià); Levante-emv, Agència Europa Press-Secció valencià
Andorra: Diari Bondia Andorra, Diari d’Andorra, El Periòdic d’Andorra
Barcelona: Avui, El Periódico (ed. en català), Ara
Girona: El Diari de Girona, El Punt Digital
Illes Balears: Diari de Balears
Lleida: Diari Bondia Lleida, Segre
Perpinyà: La Clau, El Fiçó, El Punt Perpinyà
Tarragona: Diari de Tarragona (Seccions Camp i Ebre), L’EbreDigital, El Punt
(Camp de Tarragona), El Punt (Tarragona), DiariMésEbre, Tinet.
With respect to the number of issues per resource that are the object of extraction,
it’s worth noting that this can vary from one geographic observing location to the
next, because it is possible that there may be an issue with much neologic content
and another with very little. Thus, a minimum extraction of 1,000 different re-
corded neologisms yearly has been established for each extraction group. Howev-
er, the network operates from a methodological consensus in relation to the days
of the month analyzed so that all groups extract at least the issues printed on the
5th, 15th, and 25th of each month.
Finally, in relation to the exclusion corpus, by using general lexicographic
works to determine whether a word is a neologism, it is possible to consider that
words or syntagmas are neologisms when they are simply dialecticisms deeply
rooted in a territory and are often already documented in other specialized geo-
linguistic, lexicographic resources. For this reason, at NEOXOC, even though the
same exclusion corpus format for general lexicographic works is used, it is ex-
plicitly noted for every detected neologism if it appears in one of the following
works: the Diccionari català-valencià-balear, by Alcover-Moll, and the Vocabulari
específic rossellonès amb traducció en francès i en català normatiu, by Renat Botet.
In this way, information is not lost about which words are, in spite of not being
in the general dictionaries, widely used in a determined variety (given that they
appear documented in the standard and formal press). However, at the same time
a record is made of the fact that they already appear documented in dialectal lexi-
cographic works and that, therefore, they are not new words like the others in the
variety in which they are used.
The work tools used by the different NEOXOC nodes, created by the
OBNEO, can be accessed online at the following address: http://www.iula.upf.edu/
recurs04ca.htm. To record data, the online work platform OBNEO is used, which
allows collaborators to work online and simultaneously. This platform functions
in a integrated way with the online formal neology extractor BUSCANEO, which
allows automatic extraction of all the neologisms that are not semantic or syntag-
matic from internet texts and through the use of a dictionary manager. For this
reason, even though the majority of the extraction done by NEOXOC is through
BUSCANEO, there is also a strictly manual part, which guarantees the detection
of semantic and syntagmatic neology.
The data, once revised and validated, go to a definitive database. Finally, the
open access online search engine OBNEO permits enquiries of the NEOXOC
data, in addition to all the lexical neologisms detected by the Observatori de
Neologia.
3. The analyzed data
From the data collected by NEOXOC during the years 2008, 2009 and 2010, we
have carried out a comparative study on the different types of neologic sources in
each of the geographical varieties of the Catalan language. In this period of time,
we collected 25,000 occurrences that correspond to 12,000 different lemmas. The-
se data are distributed through the nodes unevenly, as can be observed in Table 1.
In the first place, it is worth commenting on the differences in the quantity
of data obtained by each work group, which is explained fundamentally by the
different dimensions of each group. Regardless, the majority of nodes generally
collected a rather similar number of neologisms (around 1,200–2,200 lemmas
Table 1.â•‡ Number of neologisms per node

Node Lemmas Occurrences
Alacant â•⁄1.182 â•⁄1.539
Andorra â•⁄2.148 â•⁄3.690
Balearic Islands â•⁄2.214 â•⁄2.971
Barcelona â•⁄5.367 â•⁄8.977
Girona â•⁄1.774 â•⁄2.638
Lleida â•⁄1.799 â•⁄2.740
Perpignan â•⁄â•⁄â•‹252 â•⁄â•⁄â•‹257
Tarragona â•⁄1.268 â•⁄2.069
Total 16.004 24.881
or 1,600–2,900 occurrences), with the exception of Barcelona, where a signifi-

cantly higher number was obtained (close to 5,400 lemmas/9,000 occurrences),
and Perpignan, where a markedly lower number was obtained (252 lemmas/257
occurrences).
The data from Barcelona is explained by the dimensions of the work group,
which includes a numerous team of collaborators and allows for the extraction of
a rather large number of newspapers daily. The smaller dataset from Perpignan is
explained on the one hand by the fact this this node was not operating during the
years 2009 and 2010, so we only have data from 2008; and on the other hand, by
the smaller number of newspaper publications in Northwestern Catalan. Along
the same lines, it is also necessary to keep in mind that the singularity of these pub-
lications (non daily press for which there is no digital version) has meant that the
extraction was done manually, due to the impossibility of using the BUSCANEO
extractor on paper. For these reasons, the data collected by Perpignan include
many semantic and syntagmatic neologisms (while these are the minority in the
other nodes, since there was little manual extraction), and they do not guarantee
absolute coverage of all formal neologisms, unlike the data from other zones. For
all of these reasons, we have excluded the data from Perpignan in the general com-
parative analysis in this study, despite specific moments in which reference is made
to these data as they are interesting.
In the second place, and in relation to the data analyzed in this study, it must
be considered that the results related to the obtained lemmas can vary slightly
according to how the recount was carried out. If we quantify the number of lem-
mas, adding those that appear in each of the project nodes (edited press in Ala-
cant, Andorra, Barcelona, the Balearic Islands, Girona, Lleida and Tarragona), but
without first eliminating the duplications (there are neologic lemmas that appear
in more than one node), the result is 16,004 different neologisms. However, after
Table 2.â•‡ General distribution for each resource

Procedure Percentage
1. Suffixation 16.8%
2. Prefixation 16%
3. Neoclassical compounding 12.8%
4. English loanwords 12.7%
5. Spanish loanwords â•⁄9.2%
6. Other loanwords â•⁄6.7%
7. Vernacular compounding â•⁄7.1%
8. Semantic change â•⁄5%
9. Syntagmatic compounding â•⁄4.8%
10. Truncation â•⁄2%
11. Variation â•⁄2.4%
12. Syntactic change â•⁄0.8%
13. Prefixation and suffixation â•⁄0.6%
14. Lexicalization â•⁄0.6%
15. Others â•⁄2.5%
eliminating duplications, the global recount of the obtained lemmas is 15.753.

Therefore, throughout this work, when the analyzed data are presented for the
lemmas, the type of recount carried out is specified.
Finally, Table 2 presents the distribution in percentages of the various for-
mation sources based on the diverse lemmas collected by the entire NEOXOC
network during the period of 2008–2010.
4. Comparative study
The study that we now present is the result of work carried out by the NEOXOC
network and it aims to offer, on the one hand, a description of the neologisms
collected during the period 2008–2010, and on the other hand, a comparative
territorial analysis that makes it possible to reveal the differences and/or similar-
ities between the neologisms collected by the different nodes, for both detected
lemmas and for the formation sources that originated them.
The study is structured into seven chapters, each of which takes on the quanti-
tative and qualitative description and comparative territorial analysis of different
types of neologisms, according to which sources originated them, in agreement
with the neologism typology followed by NEOXOC and collected in the OBNEO
protocol:
– Chapter 1: Prefixation
– Chapter 2: Suffixation
– Chapter 3: Neoclassical compounding
– Chapter 4: Vernacular compounding and syntagmatic compounding
– Chapter 5: Spanish loanwords
– Chapter 6: English loanwords
– Chapter 7: Truncation
– Chapter 8: Semantic change
Finally, this volume is closed with two annexes related to the analyzed data. The
first annex collects the examples of the neologisms cited in each of the preced-
ing chapters. The second annex includes an example of the data collected by
NEOXOC during the period of 2008 to 2010, which allows us to form a general
idea about the singularities of the neologic forms detected by the different nodes,
and also to find concrete examples of variation in the collected diatopic neology.
The lists of this second annex present, for each documented neologism, the
following information: grammatical category, source and type of neologism. The
annex includes four different lists. The first list contains a collection of the 10 most
frequent neologisms documented in almost all of the studied zones, with a couple
of usage contexts included for each form. The second list includes a sample of the
100 most frequent neologisms in the entire network, regardless of whether they
have been documented in the all of the analyzed territories; in this case, there is
no usage context for each form, but the number of documented repetitions is in-
cluded. The third list shows the neologisms from each node that have a frequency
higher than 5. And finally, the last list includes the 30 neologisms from each node
that have been documented only in that node and that, in some way, can be consi-
dered, “dialectal hapaxes”. All together, it offers us interesting and rather concrete
information about the dialectal neologic diversity of the Catalan language.
5. A preliminary conclusion: First confirmations
The data collected until now allow us to point out some shared tendencies in re-
lation to the standard neology diffused through the written media in the territory
where Catalan is spoken.
On the one hand, as far as the formation sources of new words is concerned,
we will see how the various diatopic varieties of the Catalan language show, in gen-
eral, an elevated degree of homogeneity and tend to follow the models described
in other studies, both recent and old. Thus, the representation of the different for-
mation sources is rather similar in the different nodes; all together, the prefixes,
suffixes and classical formants – in regards to number, inventory and productivi-

ty – are also very similar, and the distribution of the grammatical categories in the
analyzed neologisms follows a similar general pattern.
However it is true that, in spite of this homogeneity, the systematic compar-
ative analysis of the data from each of the seven project nodes provides some re-
sults that are not very homogenous. These are especially notable in the processes
of prefixation, suffixation and neoclassical compounding, while they are near-
ly imperceptible in the other processes (vernacular compounding, syntagmatic
compounding, loanwords, semantic change and truncation).
Regarding prefixation, for example, some surprising results are: how infre-
quently neologisms from Girona use this formation procedure; the remarkable
oscillations between the different nodes in the quantification of grammatical cat-
egory; and differences in the productivity of some prefixes in each concrete node,
if compared with general productivity (for example, the fact that pre- and ex- are
much less common in Alacant and Andorrra, respectively, or that re- and inter-
are very productive in the Balearic Islands and Girona, respectively). Similarly,
in relation to suffixation, the scarce productivity of some suffixes in determined
zones is noteworthy (for example, -à/ana (and the variant -ià/-iana) in Tarragona
and in the Balearic Islands) or the elevated productivity of other suffixes in some
specific zones (like, -er/era, -er and -era in the Balearic Islands and Girona, -ment
in the Islands, -ció in Lleida, -ble in Andorra, -ari/ària in Alacant, or -at/-ada, -at
and -ada in the Islands and Lleida). As for the presence and productivity of dif-
ferent classical formants, small contrasts that break the level of homogeneity are
also observed. Among others, the fact that in Lleida mini- beats auto-, or that in
Girona, the data are quite distinct from the global pattern.
On the other hand, regarding the detected neologic forms, the fact that a
good part of the documented neologisms in one concrete zone are only present in
the extraction in that territory and not in others is noteworthy. In this sense, then,
the absence of particular neologic forms, that is to say, the hapaxes detected in
each zone, turns out to be highly significant. A good part of the hapaxes (mostly
in the case of suffixed neologisms and loanwords) are motivated by the centers of
interest in each zone, but surprisingly, the rest of the hapaxes, which one would
expect to find in any of the other nodes, do not present any special link, either
historical or cultural, with the different geographical areas.
In short, this first overall study carried out by NEOXOC allows us, then, to
detect some interesting territorial contrasts. Both the volume of the analyzed data
and the temporal period that was the object of study, has allowed us to make a
first approach. The neology from a determined period reflects the evolution of a
language and expresses the changes that are produced in a society, and even some
of the neologisms constitute words that symbolize the most relevant aspects of a
period. Even so, in order to determine with certainty if these are related to signif-
icant territorial tendencies, in regards to both the language and the society that
speaks it, more perspective and variety of data is necessary. Precisely for this rea-
son we believe that the continuity of this project is of great interest: it is necessary
to continue collecting and analyzing data in a systematic way in order to come to
solid conclusions, since only the monitoring of the diatopic neology of Catalan
during a sufficiently long period of time will allow us to elucidate the motives.
Ona Domènech Barcelona, November 2013

Rosa Estopà
Capítol 1
Prefixació / Prefixation

Universitat Rovira i Virgili
Evidence from the NEOXOC project confirms that trends related to prefixation
in Catalan are in line with the expectations derived from previous research. Be-
tween 2008 and 2010, the Project collected 1.890 neologic lexical units coined
by use of prefixation, 16.20% of the total neologisms collected, which positions
prefixation as the second most productive word formation process after suffix-
ation. The set of prefixes – in terms of number, inventory and productivity –
also follows the guidelines indicated in previous studies.
No one prefix could be associated with a specific node, and therefore
considered characteristic of a given territorial area. We can most likely, then,
deduce that language in the media register is very homogenous across the lin-
guistic domain. Although samples with regional specificity can be found, this
specificity is based on the lexical component. Thus, among the neologisms, the
words pseudoensaïmada, vicebatle, antimallorquí, and interinsular clearly have a
Balearic flavor. The neologisms interparroquial and interpirinenc sound like they
are from Andorra, while the word hemidelta evokes the Terres de l’Ebre. Words
like the adjective antilínia (Girona, Barcelona, Perpignan), the verb desestaci-
onalitzar (Andorra, Tarragona), and the words sobreexplotar and sobreoferta
(Balearic Islands, Alacant) suggest specific territorial realities, as well.
The comparative analysis of the data from each of the nodes suggests
heterogeneity in the frequency of prefixes and of grammatical categories. Re-
garding the weight of prefixation among the whole set of word formation pro-
cesses, data from Girona contrasts with the project globally considered: figures
range from 5.24% (Girona) to 14.34% (Lleida, the next), and peaks at 23.94%
(Alacant). The global distribution of data from Tarragona is also surprising:
this node obtains very similar figures for nouns, adjectives and verbs, which is
outstanding when compared to data from all the other nodes. Productivity of
different prefixes in every node compared to the global result also shows some
unpredictable mismatches. At present we have no explanation for these con-
trasts. They could be traces of specific trends in each area, or they could be due
to our analysis of the data still being too limited, that is, that we still have not
done enough analysis to be able to project the results to the whole language. For
24 Jordi Ginebra, Roser Llagostera i Xavier Rull
this reason the continuity of the research project seems necessary. The system-
atic and extensive collection of data for several years would allow us to reach
some firm conclusions.
Keywords: neology, morphology, word formation, prefixation, Catalan,

language of the media, language variation, diatopic variation
1. Introducció
La prefixació és un dels procediments de formació de mots tradicionalment més

productius en català, i les dades del projecte NEOXOC confirmen que la ten-
dència actual de la llengua no canvia. El projecte ha recollit durant el període
2008–2010, a partir de la premsa en català dels Països Catalans, 1.890 neologismes
formats per prefixació, que representen un 16% del total de neologismes recollits,
una xifra que gairebé iguala la del procediment més productiu, la sufixació, que
representa el 16,8% dels mots nous.1 Si quantifiquem el nombre de neologismes
sumant els que apareixen en cada un dels nodes del projecte (premsa editada a
Alacant, Andorra, Barcelona, Illes Balears, Girona, Lleida i Tarragona), però sen-
se eliminar posteriorment les duplicacions —hi ha lemes neològics que apareixen
en més d’un node—, el resultat és de 2.709 neologismes formats per mitjà de la
prefixació, xifra que representa un 17,2% del total de neologismes detectats, i que
així esdevé lleugerament superior al percentatge de la sufixació, que representa el
17% del mots nous: el nombre total de sufixats és superior, doncs, però els prefi-
xats són més recurrents.2
1. En altres estudis basats en dades procedents igualment del BOBNEO (Cabré 2002:â•›767–
770, amb dades de l’any 1995; Domènech; Estopà 2011:â•›14–15, amb dades del 2008 de tota la
xaxa NEOXOC) era la prefixació el recurs que figurava com a més productiu, per damunt de
la sufixació. El que es detecta en tots els treballs, en qualsevol cas, és que tots dos procediments
són molt productius i són els dos que apareixen sempre al capdamunt de la jerarquia de pro-
ductivitat. Hem de fer constar l’agraïment a Albert Ventura per l’ajut en la feina de buidatge de
la premsa i extracció dels neologismes.
2. En aquest capítol no es justifica quins són els morfemes que han estat considerat prefixos i
quins han estat classificats com a formants cultes. Per a aquesta qüestió, vegeu el capítol dedicat
a la composició culta. Sí que cal fer notar, de tota manera, que la inclusió en la llista dels prefixos
d’alguns dels morfemes que hem classificat com a formants cultes donaria un volum de neolo-
gismes per prefixació clarament superior al de la sufixació. Així resulta, per exemple, en l’estudi
d’Alves (2010) sobre neologia en el portuguès contemporani del Brasil, que quantifica els mots
formats per prefixació en el 27% del total de neologismes (sobre un 10% de la sufixació). Alves
inclou entre els prefixos morfemes com mini-, micro-, macro-, mega-, nano-, ciber-, narco-, eco-
i bio- .
Capítol 1.â•‡ Prefixació / Prefixation 25
2. Representativitat de la prefixació per nodes
Quan establim la representativitat del procediment en relació amb cada un dels

nodes del projecte (Alacant, Andorra, Barcelona, Illes Balears, Girona, Lleida i
Tarragona), podem apreciar que les dades no són del tot homogènies.3 La prefi-
xació és el primer procediment a Alacant, Andorra, Barcelona i Tarragona. A les
Illes Balears i Lleida ocupa la segona posició. I a Girona, la cinquena. Pel que fa
als percentatges, a Alacant els neologismes per prefixació són un 23,9% del total
de neologismes del node, a Andorra un 21,8%, a les Illes Balears un 19,5%, a Tar-
ragona un 19,5%, a Barcelona un 17,2%, i a Lleida un 14,3%. En canvi, a Girona
són un 5,2%. La variació, doncs, és petita i esglaonada entre Alacant i Lleida, però
és molt gran entre, d’una banda, el bloc format pels sis primers nodes i, de l’altra,
el bloc format únicament per Girona (com a dada complementària peculiar cal
fer notar que el percentatge a les Illes Balears és més alt que a Barcelona i a Tar-
ragona, encara que a Barcelona i Tarragona és el procediment més productiu i a
les Balears no).4
Taula 1.â•‡ Percentatge (en relació amb el total de cada node) de neologismes formats per
prefixació durant el període 2008–2010
Node Percentatge Recurrència
ALC 23,9% 1a posició
AND 21,8% 1a posició
BAL 19,5% 2a posició
TGN 19,5% 1a posició
BCN 17,2% 1a posició
LLEI 14,3% 2a posició
GIR â•⁄5,2% 5a posició
3. El projecte NEOXOC també compta amb un node a Perpinyà, però s’ha exclòs d’aquest
estudi perquè no ha estat operatiu durant tot el període objecte d’estudi, i per tant les dades
recollides són molt escasses. De tota manera, s’hi faran referències en la mesura que pugui
resultar d’interès.
4. A Perpinyà la prefixació ocupa la sisena posició, amb un 6,7%, però això segurament s’ex-
plica (a part del fet que les dades són molt reduïdes) per les característiques del sistema de reco-
llida de dades (premsa no diària i metodologia de buidatge manual), que afavoreix la captació
de manlleus sintagmàtics i semàntics i, per tant, fa baixar la proporció dels altres processos.
3. Categories gramaticals dels neologismes
Els neologismes formats per prefixació són fonamentalment noms (813 unitats,
que representen un 43% dels lemes) i adjectius (787, un 41,6%). Hi ha també 286
verbs (que representen un 15,1%). Dels noms, 507 són masculins i 306 són feme-
nins. Pel que fa als verbs, cal indicar que —seguint la classificació de l’OBNEO—
la majoria són transitius (un total de 234 unitats, que representen el 81,8% dels
verbs), mentre que la resta són pronominals (29 unitats) i intransitius (23 unitats).
Hi ha, finalment, 4 adverbis (un reduïdíssim 0,2%).
Si examinem les ocurrències en comptes dels lemes (un mateix lema pot ha-
ver estat detectat en diverses ocasions i per diversos nodes), els percentatges de
fitxes de noms, adjectius i verbs varien lleugerament: tenim documentades 1.701
fitxes de noms (un 37,7% del total de les fitxes), 1.894 fitxes d’adjectius (un 41,9%)
i 921 de verbs (un 20,4%). Hi ha més noms (més lemes) a la base de dades, doncs,
però els adjectius “ocorren” amb més freqüència: es repeteixen més. Les ocurrèn-
cies dels verbs també creixen en relació amb els lemes.
Quan procedim a la quantificació de les categories gramaticals per nodes, ob-
tenim les xifres de la Taula 4. La proporció de noms sobre el total de neologismes
per prefixació de cada node oscil·la d’un 46,2% (Girona) a un 36% (Tarragona). La
desviació sobre la mitjana (que és de 40,2%) és relativament alta. Cal adonar-se,
però, que la variació podria ser poc significativa si tenim en compte el nombre
total d’unitats de cada node. Així, els nodes que s’allunyen més de la mitjana (per
excés Girona, amb un 46,2%; per defecte Tarragona, amb un 36%) són els que han
recollit un nombre menor d’unitats. Es pot suposar, doncs, que un increment de
les dades d’aquests nodes faria tendir els resultats cap a l’homogeneïtzació. És una
qüestió, en qualsevol cas, que caldrà comprovar empíricament, quan aquest incre-
Taula 2.â•‡ Categoria gramatical dels neologismes formats per prefixació en el període
2008–2010
Nom Adjectiu Verb Adverbi Total
Lemes 813 787 286 4 1.890
Percentatge 43% 41,6% 15,1% 0,2%
Taula 3.â•‡ Ús (en ocurrències) de les categories gramaticals dels neologismes formats per
prefixació en el període 2008–2010
Nom Adjectiu Verb Total
Ocurrències 1.701 1.894 921 4.516
Percentatge 37,7% 41,9% 20,4%
Taula 4.â•‡ Nombre i percentatge (en relació amb el total de cada node) de noms, adjectius,
verbs i adverbis formats per prefixació en el període 2008–2010
Node Nom Adjectiu Verb Adverbi Total unitats
ALC 112 ( 39,6%) 121 (42,8%) â•⁄ 50 (17,7%) – 283
AND 186 (39,7%) 180 (38,5%) 100 (21,4%) 2 (0,4%) 468
BCN 385 (41,7%) 389 (42,1%) 148 (15,9%) 1 (0,1%) 923
BAL 166 (38,5%) 175 (40,6%) â•⁄ 90 (20,9%) – 431
GIR â•⁄ 43 (46,2%) â•⁄ 38 (40,9%) â•⁄ 12 (12,9%) – â•⁄93
LLEI 103 (39,9%) 128 (49,6%) â•⁄ 26 (10,1%) 1 (0,4) 258
TGN â•⁄ 91 (36%) â•⁄ 93 (36,8%) â•⁄ 69 (27,3%) – 253
ment es produeixi (potser fins i tot es podrà determinar, també empíricament, un

nivell crític mínim a partir del qual la variació, si continua, esdevé significativa).
Quant als adjectius, la proporció oscil·la entre el 49,6% de Lleida i el 36,8% de
Tarragona. És també una oscil·lació notable (la mitjana és del 41,6%). Encara és
més notable l’oscil·lació en relació amb els verbs, que va del 27,3% de Tarragona
al 10,1% de Lleida. De fet, el que resulta més sorprenent és, d’una banda, la baixa
proporció de verbs a Lleida i, de l’altra, la distribució global de Tarragona, amb
xifres de noms, adjectius i verbs semblants, circumstància que contrasta amb les
dades dels altres nodes, que solen mostrar que abunden més noms i adjectius, i
que el nombre de verbs és considerablement més reduït. De moment, però, no
tenim cap explicació que faci llum sobre aquesta particularitat de les dades proce-
dents dels nodes de Lleida i Tarragona.
4. Anàlisi de la prefixació. Distribució i caracterització general

dels prefixos
En la creació dels 1.890 neologismes hi han intervingut un total de 52 prefixos. El

més recurrent és anti-, que intervé en 279 dels 1.890 mots nous. El segueixen re-
(que forma 157 neologismes), pre- (121), super- (92), co- (79), des- i multi- (78),
post- (75), semi- (73), ex- (72), inter- (65), pro- (64) i sub- (60) (per esmentar els
prefixos que intervenen en la creació de 60 o més mots nous). Si comparem la pre-
fixació amb la composició culta en sentit ampli, el resultat és que, d’acord amb les
previsions, en la prefixació un nombre menor de morfemes (52 prefixos) generen
un nombre més gran d’unitats (1.890 neologismes), mentre que en la composició
culta intervé un nombre més gran de morfemes (més de 200 formants cultes o
cultistes), que generen un nombre més reduït d’unitats (1.506 neologismes). En la
Taula 5 es presenten els prefixos ordenats per productivitat decreixent.
Taula 5.â•‡ Prefixos productius durant el període 2008–2010

Prefix Nombre de neologismes Percentatge sobre el total
que ha generat de nous mots prefixats
anti- 279 14,8%
re- 157 â•⁄8,3%
pre- 121 â•⁄6,4%
super- â•⁄92 â•⁄4,9%
co- â•⁄79 â•⁄4,2%
des- â•⁄78 â•⁄4,1%
multi- â•⁄78 â•⁄4,1%
post- â•⁄75 â•⁄4%
semi- â•⁄73 â•⁄3,9%
ex- â•⁄72 â•⁄3,8%
inter- â•⁄65 â•⁄3,4%
pro- â•⁄64 â•⁄3,4%
sub- â•⁄60 â•⁄3,2%
pseudo- â•⁄55 â•⁄2,9%
ultra- â•⁄48 â•⁄2,5%
no- â•⁄46 â•⁄2,4%
neo- â•⁄44 â•⁄2,3%
hiper- â•⁄37 â•⁄2%
i-/im-/in- â•⁄37 â•⁄2%
contra- â•⁄36 â•⁄1,9%
sobre- â•⁄30 â•⁄1,6%
vice- â•⁄28 â•⁄1,5%
extra- â•⁄23 â•⁄1,2%
trans-/tras- â•⁄20 â•⁄1,1%
bi-/bis- â•⁄18 â•⁄1%
mono- â•⁄15 â•⁄0,8%
para- â•⁄15 â•⁄0,8%
tri- â•⁄14 â•⁄0,7%
a- â•⁄13 â•⁄0,7%
pluri- â•⁄12 â•⁄0,6%
en- â•⁄11 â•⁄0,6%
infra- â•⁄11 â•⁄0,6%
poli- â•⁄11 â•⁄0,6%
supra- â•⁄11 â•⁄0,6%
intra- â•⁄10 â•⁄0,5%
mal- â•⁄â•⁄9 â•⁄0,5%
arxi- â•⁄â•⁄7 â•⁄0,4%
sots- â•⁄â•⁄6 â•⁄0,3%
avant- â•⁄â•⁄5 â•⁄0,3%
pan- â•⁄â•⁄4 â•⁄0,2%
Taula 5.â•‡ (continuació)
Prefix Nombre de neologismes Percentatge sobre el total

que ha generat de nous mots prefixats
dis- â•⁄â•⁄3 â•⁄0,2%
quasi- â•⁄â•⁄3 â•⁄0,2%
hemi- â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
meta- â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
peri- â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
sense- â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
sota- â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
e- â•⁄â•⁄1 â•⁄0,1%
hiber- â•⁄â•⁄1 â•⁄0,1%
rere- â•⁄â•⁄1 â•⁄0,1%
sud- â•⁄â•⁄1 â•⁄0,1%
sur- â•⁄â•⁄1 â•⁄0,1%
D’una manera general, la productivitat dels prefixos en la premsa dels Països

Catalans durant el període 2008–2010 coincideix amb la tendència ja detectada
en altres estudis basats en dades de l’OBNEO (Cabré 2002; Freixa 2004). Així, el
prefix més productiu és anti- i, entre els prefixos de contrarietat o privació, és al-
tament productiu des-. També pot assenyalar-se, en sintonia amb aquests estudis,
que multi- és molt més productiu que els equivalents poli- i pluri-, que super- és
avui més productiu que no pas sobre-, que semi- supera amb escreix quasi- entre
els prefixos de gradació negativa, o que un dels prefixos catalans més clàssics, en-,
té avui una productivitat molt baixa. Quant a constatacions de tendència més
innovadora, es pot indicar que el prefix no- té una productivitat mitjana (i no pas
baixa, com s’havia assenyalat) i que el prefix a- perd capacitat productiva.5
Pel que fa a l’inventari dels elements, tots els prefixos que han operat durant
els anys 2008–2010 en la premsa provinent de la xarxa NEOXOC (Taula 5) estan
registrats —es poden trobar, per exemple, en les llistes de prefixos catalans de
Freixa (2004:â•›94–95), Cabré (2009:â•›20) o Gené; Salvà (2009:â•›52)—, fins i tot els
d’aparició recent, com ara els prefixos e- ‘electrònic’ (que trobem una vegada, al
neologisme e-recepta) i sense- (que trobem dues vegades, a sense-sostre i a sense-
papers). Les úniques excepcions són el prefix gal·licitzant sur- ‘sobre’ (que apareix
5. Si calculem la productivitat mitjana (Pr) dels prefixos per mitjà de la fórmula Pr = nâ•›:â•›p, és a
dir, dividint el nombre total de neologismes generats (n) pel nombre de prefixos (p), el resultat
és de 36,4. El prefix no- ha generat 46 neologismes i, per tant, se situa en la franja mitjana o
mitjana alta.
a surreal) i el prefix hiber- del mot hiberbanda.6 Quant a altres particularitats en

relació amb els diferents prefixos o en relació amb el procediment de prefixació,
cal fer notar la consignació d’una variant del prefix des-, la forma anglicitzant de-
(deconstruir, decodificador); la detecció de prefixats amb base numèrica (sub-21)
o síglica (anti-PP), i l’aparició —tot i que de moment gairebé testimonial— de
procediments mixtos: en el neologisme trivot el prefix tri- s’adjunta a una base
(vot) que és el resultat de la truncació de pivot (hi ha, doncs, prefixació i truncació
simultànies), i en el neologisme postpost el prefix post- s’adjunta al mateix prefix
habilitat com a base (reanalitzat, doncs, com a lexema: hi ha prefixació i reanàli-
si —o conversió— simultànies).
No és aquest el lloc (i tampoc no hi ha espai) per descriure el comporta-
ment concret de cada un dels prefixos que han operat durant el període (si no
és que es detecten precisament contrastos entre nodes). Però ha semblat oportú
fer uns quants comentaris breus sobre els cinc prefixos més productius. El pre-
fix anti- opera sobretot per formar adjectius (aproximadament quatre cinquenes
parts dels nous mots amb anti-), a partir de bases adjectives (antiacadèmic, an-
tiadhesiu, antiamericà, antiàrab, antiautonòmic, antiavortista, etc.), però també
de bases nominals (antiavortament, antiautopista, antiallaus, antibloqueig): té,
doncs, poder recategoritzador, tal com ja assenyalaven Freixa (2004:â•›96), Alves
(2010:â•›165) per al portuguès i Adamo (2010:â•›154) per a l’italià, el qual destaca
que la capacitat d’anti- de recategoritzar constitueix una innovació.7 Quan forma
noms, la base pot ser un nom (antiaforisme, anticorrupució, anticonsumisme) o
un adjectiu (anticancerigen, per exemple, en la frase “un inhibidor d’enzim que
actua com a anticancerigen”): el prefix, doncs, també recategoritza nominalment
bases adjectives. El prefix re- —que segueix també la pauta descrita per Freixa
2004:â•›111)— forma sobretot verbs a partir de bases verbals (reconnectar, reconfir-
mar, reconfigurar, revisitar, requalificar, reutilitzar, resignificar) i, en menor mesu-
ra, noms a partir de bases nominals (reagrupació, reallotjament, recapitalització,
reasfaltatge), per bé que gairebé sempre a partir de bases nominals deverbals —o,
6. De tota manera, en el primer cas caldria inquirir si no seria més adequat descriure surreal
com una mena de derivat regressiu provinent de surrealisme (i aquest, llavors, com un manlleu
del francès). El segon cas és més complex. La frase és la següent: “Mario Gallego ha afegit que es
pretén donar cobertura d’Internet i TDT, i en els casos de nuclis aïllats mitjançant hiberbanda
per cobertura via ràdio.” El mot podria contenir un error ortogràfic, i ser, per tant, iberbanda,
un ús com a nom comú del nom propi de l’empresa de telecomunicacions de banda ampla
Iberbanda (nom que llavors s’intueix que deu estar formar per banda i una truncació d’Ibèria).
Finalment, cal indicar que no apareix sud- en cap de les llistes esmentades, segurament perquè
no es considera pròpiament un prefix.
7. De fet, com recorda Alves (2010:â•›165), en estudis anteriors sobre el francès o el portuguès
europeu ja s’havia detectat aquesta propietat del prefix anti-.
si més no, abstractes—, i algun adjectiu (reelecte, refilldeputa). Cal destacar l’apa-
rició, ni que sigui testimonial, de dues variants intensificadores del prefix, rede- i
rete-, que trobem en els neologismes redebaix i reteprovada.8 Pel que fa al sufix
pre-, forma, sense recategoritzar, verbs (preassignar, prebullir, pretractar), noms
(preassignació, preautonomia, precampanya) i adjectius (preadolescent, preadop-
tiu, prebenjamí). El sufix assenyala la prioritat en el temps (Freixa 2004:â•›106), per
bé que la relació semàntica amb el primitiu presenta dos models. En mots com
prehispànic, preguerra o preinstal·lació el sufix indica ‘anterior a X’ (on X és la
base). En mots com prejubilar o prebullir, el prefix indica ‘X és anterior a Y’ (on X
és la base i Y una variable). Així, tradició prehispànica és ‘tradició anterior al món
hispànic’, com ambient de preguerra és ‘ambient anterior (i pròxim) a la guerra’.
En canvi, prejubilar-se és ‘jubilar-se abans de (la data regular de jubilació)’, com
prebullir és ‘bullir abans de (preparar l’àpat)’. El quart prefix més productiu, super-,
forma noms, adjectius i (en menor mesura) verbs, sense recategorització. Avui
ha deixat arraconat el valor locatiu (‘sobre de’) i preval el valor intensificador.9 El
prefix que ocupa el cinquè lloc, co-, és utilitzat per a la formació de noms, verbs
i adjectius a partir de les bases corresponents (tampoc no és recategoritzador,
doncs). Té valor comitatiu, i això vol dir que els noms i adjectius que fan de base
tenen caràcter predicatiu. Avui, almenys en la premsa, el prefix co- és de producti-
vitat alta, tot i que en estudis descriptius anteriors se’l caracteritza com a no gaire
productiu (Gràcia et al. 2000:â•›54).
Si en comptes d’examinar el nombre de neologismes que ha generat cada
prefix, examinem la freqüència dels neologismes (el nombre d’ocurrències dels
lemes, ja que un mateix mot nou pot haver estat detectat en diverses ocasions
i per diversos nodes), constatem que, en general, els neologismes es repeteixen
poc. Això era previsible quan, per a cada prefix, el nombre absolut de neologis-
mes —i de fitxes— és petit (si un prefix, per exemple, “opera” tres vegades, el
resultat de l’operació sol ser la formació de tres derivats diferents), però no tant
quan el nombre absolut de neologismes i de fitxes és gran. Així, de les 378 fitxes
de mots formats amb el prefix més productiu, anti-, s’obtenen 279 lemes diferents
8. No és aquest el lloc per al debat teòric, però de fet també podrien considerar-se prefixos
independents. I, a més, els mots redebaix i reteprovada també podrien analitzar-se com a casos
de derivació successiva, amb un sufix re- que opera dues vegades i que provoca la segona vegada
la substitució de re- pels al·lomorfs de- o te-. Fora de l’àmbit de la premsa, el prefix rede-, que ja
consignava el DCVB, ha estat recollit en la parla popular de Cambrils (vegeu Navarro 2012:â•›92).
9. Pot ser que l’ús creixent de super- i d’altres prefixos (hiper-, ultra-, arxi-) i formants (macro-,
mega-) que poden expressar intensitat o gradació creixent faci recular, en els adjectius, el recurs
tradicional al sufix -íssim. Almenys això és el que s’esdevé avui en el portuguès del Brasil (Alves
2010:â•›162–163).
(un índex de repetició d’1,4: no gaire allunyat del mínim possible, que és 1). L’ín-
dex de repetició de les fitxes corresponents als altres deu prefixos més productius
és el següent: 2 (re-), 1,4 (pre-), 1,3 (super-), 1,7 (co-), 1,4 (des-), 1,3 (multi-), 1,3
(post-), 1,2 (semi-), 1,2 (ex-). És cert que hi ha contrastos: el prefix re- contrasta
amb anti- i amb pre-, per exemple. Se’n poden adduir altres casos: les 55 fitxes de
pseudo- proporcionen 55 lemes diferents (índex: 1), mentre que les 61 fitxes de so-
bre- només proporcionen 30 lemes (índex: 2). En tot cas, és important assenyalar
que l’índex, en general, és baix.
5. Anàlisi contrastiva dels nodes. Els prefixos
Quan s’analitza la presència o absència dels prefixos en els diferents nodes, els
resultats són els següents. Fins al lloc 34 de l’escala general de productivitat, pràc-
ticament tots els prefixos són “transversals”, ja que apareixen en tots els nodes,
amb excepcions comptades: no trobem pseudo- (núm. 14) a Girona ni a Lleida,
no trobem no- (núm. 16) a Girona, Lleida i Tarragona, no trobem neo- (núm. 17)
a Tarragona, no trobem mono- (núm. 26) a Alacant i Lleida, no trobem a-
(núm. 24) a Tarragona, no trobem en- (núm. 31) a Girona i Lleida, i no trobem
infra- (núm. 32) a Girona. És cert que alguns prefixos tenen una presència molt
petita en algun node, i que això pot arribar a contrastar força amb els altres nodes
(per exemple, a Girona només hi ha 2 derivats amb pre-, que globalment és el ter-
cer prefix més productiu). Però, en general, la imatge que se n’obté és harmònica
(especialment homogènia entre Andorra, Barcelona i Balears, que comparteixen
els 36 primers prefixos, i no tant —però força— amb Alacant, que en comparteix
34 amb els altres tres). A partir del lloc 35 de l’escala general de productivitat, que
correspon a intra-, la “transversalitat” es fa forçosament problemàtica (cal tenir
en compte que ens referim a prefixos que només han generat 10 o menys neolo-
gismes per a tota la xarxa NEOXOC): trobem intra- en 4 dels 7 nodes, mal- en 5,
arxi- en 4, sots- en 4, avant- en 4, pan- en 4 i la resta en 3 o menys. N’hi ha 4 que
només apareixen en un node: e-, hiber-, rere-, sud-.
Pel que fa al nombre total de prefixos que operen en cada node, les dades són
també previsibles i no hi ha resultats que obliguin a cap comentari especial. Com
es pot observar en la Taula 6, trobem més prefixos en els nodes que han recollit
més neologismes (amb excepcions, també previsibles, en la franja dels nodes amb
menys unitats recollides), i la productivitat mitjana dels prefixos descendeix a me-
sura que descendeix el nombre de mots nous (en mostres més reduïdes, el mateix
nombre de prefixos genera un nombre més petit de neologismes que en mostres
més extenses, on els prefixos es “repeteixen” més).
Taula 6.â•‡ Nombre de neologismes i nombre de prefixos operatius de cada node

Node Nombre Nombre Productivitat mitjana
de neologismes de prefixos dels prefixos
BCN 923 48 19,2
AND 468 44 10,6
BAL 431 42 10,3
ALC 283 36 â•⁄7,9
LLEI 258 34 â•⁄7,6
TGN 253 36 â•⁄7
GIR â•⁄93 24 â•⁄3,9
Quan s’analitza la productivitat dels prefixos en relació amb els nodes con-
crets, i es compara aquesta productivitat amb la general, les observacions que cal
fer són les següents. A Alacant el prefix anti- és el més productiu, seguit de re-, en
consonància amb les previsions derivades de les dades globals, però el prefix pre-
descendeix fins a la 12a posició (2,1%, en contrast amb el 6,4% de la taula gene-
ral). També baixa notablement la productivitat de semi- (del 3,9% al 0,7%) i la de
ex- (del 3,8% al 2,5%). En canvi, puja força la productivitat de post- (de la setena
posició a la tercera, del 3,9% al 6,7%), la de pro- (de l’onzena a la quarta, del 3,4%
al 5,3%) i la de vice- (de la vintena a la quarta, del 1,5% al 5,3%). A Andorra, els
tres primers prefixos són els previsibles, però alterant la posició i els percentatges:
sorprèn que anti- no arribi ni als dos terços de re- (que és el que hi ocupa la prime-
ra posició), i que se situï darrere pre-. Cal fer notar, a més, l’ascens de co- (de 4,2%
a 7,1%) i d’inter- (de 3,4% a 5,1%, de la desena a la cinquena posició) i el descens
impactant de ex- (de 3,8% a 0,2%), prefix que hi genera un únic neologisme. Les
dades de Barcelona coincideixen prou amb les de la taula general: es pot fer notar
que ex- puja de la novena a la cinquena posició, però en percentatge la diferència
no és excessiva (de 3,8% a 4,8%).
Pel que fa al node de les Balears, cal destacar l’augment de la productivitat de
re- (de 8,3 a 13,9) —que de tota manera no supera anti-â•›—, i el descens de multi- i
semi-. A Girona és notable el descens d’anti- (de 14,8% a 9,6%, fet que li suposa
passar de la primera a la segona posició), de pre-, de des- i de post- i, pel que fa
al moviment contrari, l’ascens moderat de multi- i, sobretot, l’ascens sorprenent
d’inter-, que passa de la desena a la primera posició (i de 3,4% a 11,7%). Hi ha
també altres contrastos. De tota manera —tornem sobre això més endavant—, cal
tenir en compte que el reduït nombre de neologismes per prefixació de Girona
probablement fa molt poc significatius els percentatges. A Lleida les dades coin-
cideixen força amb les de la taula general. Potser es pot destacar que des- passa
de la sisena posició a la novena, i que semi- passa de la vuitena a la cinquena.
Finalment, a Tarragona és remarcable que super- baixa de la quarta a la dotzena,
i que inter- puja de la desena a la tercera. Cal fer notar que supra-, que ha format
onze neologismes, n’ha format cinc —gairebé la meitat— a Tarragona.10 En la
Taula 7 hi ha la informació dels prefixos que apareixen en cada un dels nodes,
de la freqüència absoluta d’aquests prefixos en cada node i de la posició quant a
productivitat que hi ocupen. En la Taula 8 hi ha informació dels 10 prefixos més
productius i de la productivitat que tenen en cada node.
Taula 7. Prefixos productius durant el període 2008–2010, distribuïts pels nodes en què
es documenten, amb la posició, entre parèntesis, que ocupen quant a productivitat dins
cada node
Prefix Posició ALC AND BCN BAL GIR LLEI TGN
global
anti- â•⁄1a 46 (1a) 42 (3a) 149 (1a) 63 (1a) â•⁄ 9 (3a) 36 (1a) 33 (2a)
re- â•⁄2a 31 (2a) 66 (1a) â•⁄ 79 (2a) 60 (2a) 10 (2a) 22 (3a) 45 (1a)
pre- â•⁄3a â•⁄ 6 (12a) 47 (2a) â•⁄ 50 (3a) 28 (3a) â•⁄ 2 (8a) 23 (2a) 16 (4a)
super- â•⁄4a 12 (6a) 20 (8a) â•⁄ 46 (4a) 15 (8a) â•⁄ 3 (7a) 18 (4a) 4 (12a)
co- â•⁄5a â•⁄ 9 (9a) 33 (4a) â•⁄ 36 (6a) 25 (4a) â•⁄ 3 (7a) 13 (7a) 16 (4a)
des- â•⁄6a 12 (6a) 23 (6a) â•⁄ 35 (7a) 17 (7a) â•⁄ 2 (8a) â•⁄ 9 (9a) 12 (6a)
multi- â•⁄6a 10 (8a) 21 (7a) â•⁄ 33 (8a) â•⁄ 9 (11a) â•⁄ 5 (5a) 14 (6a) 13 (5a)
post- â•⁄7a 19 (3a) 14 (10a) â•⁄ 35 (7a) 19 (6a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 7 (11a) â•⁄ 6 (10a)
semi- â•⁄8a â•⁄ 2 (16a) 18 (8a) â•⁄ 32 (9a) â•⁄ 7 (13a) â•⁄ 2 (8a) 15 (5a) â•⁄ 9 (7a)
ex- â•⁄9a â•⁄ 7 (11a) â•⁄ 1 (20a) â•⁄ 44 (5a) 19 (6a) â•⁄ 2 (8a) â•⁄ 9 (9a) â•⁄ 3 (13a)
inter- 10a â•⁄ 8 (10a) 24 (5a) â•⁄ 30 (10a) 20 (5a) 11 (1a) â•⁄ 9 (9a) 18 (3a)
pro- 11a 15 (4a) â•⁄ 5 (16a) â•⁄ 36 (6a) 10 (10a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 7 (11a) â•⁄ 6 (10a)
sub- 12a â•⁄ 5 (13a) 15 (9a) â•⁄ 24 (14a) 17 (7a) â•⁄ 2 (8a) â•⁄ 9 (9a) â•⁄ 9 (7a)
pseudo- 13a â•⁄ 8 (10a) â•⁄ 7 (14a) â•⁄ 25 (13a) 13 (9a) – – â•⁄ 2 (14a)
ultra- 14a 13 (5a) 14 (10a) â•⁄ 28 (11a) â•⁄ 9 (11a) â•⁄ 2 (8a) â•⁄ 8 (10a) â•⁄ 3 (13a)
no- 15a â•⁄ 6 (12a) â•⁄ 6 (15a) â•⁄ 27 (12a) â•⁄ 8 (12a) – – –
neo- 16a 11 (7a) â•⁄ 5 (16a) â•⁄ 25 (13a) â•⁄ 7 (13a) â•⁄ 5 (5a) â•⁄ 2 (15a) –
hiper- 17a â•⁄ 6 (12a) â•⁄ 9 (13a) â•⁄ 19 (16a) â•⁄ 3 (16a) â•⁄ 2 (8a) â•⁄ 3 (14a) â•⁄ 2 (14a)
i-/im-/in- 17a â•⁄ 5 (13a) 15 (9a) â•⁄ 21 (15a) 17 (7a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 2 (15a) â•⁄ 7 (9a)
contra- 18a â•⁄ 4 (14a) â•⁄ 7 (14a) â•⁄ 14 (18a) â•⁄ 9 (11a) â•⁄ 4 (6a) â•⁄ 4 (13a) â•⁄ 8 (8a)
sobre- 19a â•⁄ 6 (12a) 12 (11a) â•⁄ 18 (17a) â•⁄ 8 (12a) â•⁄ 1 (9a) 10 (8a) â•⁄ 6 (10a)
vice- 20a 15 (4a) â•⁄ 1 ( 20a) â•⁄11(19a) â•⁄ 8 (12a) â•⁄ 2 (8a) â•⁄ 4 (13a) â•⁄ 1 (15a)
extra- 21a â•⁄ 3 (15a) 10 (12a) â•⁄10(20a) â•⁄ 3 (16a) â•⁄ 2 (8a) â•⁄ 5 (12a) â•⁄ 2 (14a)
trans-/tras- 22a â•⁄ 4 (14a) â•⁄ 5 (16a) â•⁄â•⁄4 (25a) â•⁄ 3 (16a) â•⁄ 6 (4a) â•⁄ 5 (12a) â•⁄ 5 (11a)
bi-/bis- 23a â•⁄ 1 (17a) â•⁄ 5 (16a) â•⁄14(17a) â•⁄ 1 (18a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 4 (13a) â•⁄ 4 (12a)
mono- 24a – â•⁄ 2 (19a) â•⁄â•⁄7 (22a) â•⁄ 2 (17a) â•⁄ 4 (6a) – â•⁄ 4 (12a)
para- 24a â•⁄ 4 (14a) â•⁄ 2 (19a) â•⁄â•⁄7 (22a) â•⁄ 2 (17a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 1 (16a) â•⁄ 2 (14a)
10. El node de Perpinyà ha recollit 13 neologismes formats per prefixació, 5 dels quals amb
anti- (el 38,5%), 2 amb sobre- i els altres amb extra-, inter-, no-, pre-, re- i sots-.

Prefix Posició ALC AND BCN BAL GIR LLEI TGN
global
tri- 28a â•⁄ 1 (17a) â•⁄ 3 (18a) â•⁄â•⁄8 (21a) â•⁄ 1 (18a) â•⁄ 2 (8a) â•⁄ 2 (15a) â•⁄ 3 (13a)
a- 30a â•⁄ 1 (17a) â•⁄ 5 (16a) â•⁄â•⁄6 (23a) â•⁄ 5 (14a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 1 (16a) –
pluri- 31a â•⁄ 2 (16a) â•⁄ 4 (17a) â•⁄â•⁄5 (24a) â•⁄ 1 (18a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 4 (13a) â•⁄ 1 (15a)
en- 32a â•⁄ 1 (17a) â•⁄ 3 (18a) â•⁄â•⁄7 (22a) â•⁄ 2 (17a) – – â•⁄ 1 (15a)
infra- 32a â•⁄ 1 (17a) â•⁄ 1 (20a) â•⁄â•⁄5 (24a) â•⁄ 1 (18a) – â•⁄ 2 (15a) â•⁄ 1 (15a)
poli- 32a â•⁄1(17a) â•⁄ 2 (19a) â•⁄â•⁄4 (25a) â•⁄ 4 (15a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 1 (16a) â•⁄ 1 (15a)
supra- 32a â•⁄ 3 (15a) â•⁄ 2 (19a) â•⁄â•⁄5 (24a) â•⁄ 3 (16a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 3 (14a) â•⁄ 5 (11a)
intra- 33a – â•⁄ 3 (18a) â•⁄â•⁄4 (25a) â•⁄ 3 (16a) – â•⁄ 2 (15a) –
mal- 34a â•⁄ 3 (15a) â•⁄ 2 (19a) â•⁄â•⁄5 (24a) â•⁄ 4 (15a) â•⁄ 1 (9a) – –
arxi- 35a â•⁄ 1 (17a) â•⁄ 6 (15a) â•⁄â•⁄1 (27a) – – â•⁄ 1 (16a) –
sots- 36a â•⁄ 1 (17a) – â•⁄â•⁄2 (26a) â•⁄ 1 (18a) – – â•⁄ 2 (14a)
avant- 37a – â•⁄ 2 (19a) â•⁄â•⁄2 (26a) – – â•⁄ 2 (15a) â•⁄ 1 (15a)
pan- 38a – – â•⁄â•⁄1 (27a) â•⁄ 1 (18a) â•⁄ 1 (9a) â•⁄ 1 (16a) –
dis- 39a – â•⁄ 1 (20a) â•⁄â•⁄2 (26a) – – – –
quasi- 39a – â•⁄ 1 (20a) â•⁄â•⁄1 (27a) â•⁄ 1 (18a) – – –
hemi- 40a – – â•⁄â•⁄1 (27a) – â•⁄ 1 (9a) – â•⁄ 1 (15a)
meta- 40a – â•⁄ 1 (20a) – â•⁄ 1 (18a) – – –
peri- 40a – â•⁄ 1 (20a) â•⁄â•⁄1 (27a) – – – –
sense- 40a – – â•⁄â•⁄1 (27a) – â•⁄ 1 (9a) – –
sota- 40a – â•⁄ 1 (20a) – â•⁄ 1 (18a) – – –
e- 41a – – – – – – â•⁄ 1 (15a)
hiber- 41a – â•⁄ 1 (20a) – – – – –
rere- 41a – – â•⁄â•⁄1 (27a) – – – –
sud- 41a – – â•⁄â•⁄1 (27a) – – – –
sur- 41a – – â•⁄â•⁄1 (27a) â•⁄ 1 (18a) – – â•⁄ 1 (15a)
Taula 8.â•‡ Els 10 prefixos més productius i la productivitat (expressada en percentatge)

que tenen en cada node
Prefix General ALC AND BNC BAL GIR LLEI TGN
anti- 14,8% 16,3% â•⁄9% 16,1% 14,6% â•⁄9,6% 13,7% 12,9%
re- â•⁄8,3% 11% 14,1% â•⁄8,6% 13,9% 10,6% â•⁄8,4% 17,6%
pre- â•⁄6,4% â•⁄2,1% 10% â•⁄5,4% â•⁄6,5% â•⁄2,1% â•⁄8,8% â•⁄6,3%
super- â•⁄4,9% â•⁄4,2% â•⁄4,3% â•⁄5% â•⁄3,5% â•⁄3,2% â•⁄6,9% â•⁄1,6%
co- â•⁄4,2% â•⁄3,2% â•⁄7,1% â•⁄3,9% â•⁄5,8% â•⁄3,2% â•⁄5% â•⁄6,3%
des- â•⁄4,1% â•⁄4,2% â•⁄4,9% â•⁄3,8% â•⁄3,9% â•⁄2,1% â•⁄3,4% â•⁄4,7%
multi- â•⁄4,1% â•⁄3,5% â•⁄4,5% â•⁄3,6% â•⁄2,1% â•⁄5,3% â•⁄5,3% â•⁄5,1%
post- â•⁄4% â•⁄6,7% â•⁄3% â•⁄3,8% â•⁄4,4% â•⁄1,1% â•⁄2,7% â•⁄2,3%
semi- â•⁄3,9% â•⁄0,7% â•⁄3,8% â•⁄3,5% â•⁄1,6% â•⁄2,1% â•⁄5,7% â•⁄3,5%
ex- â•⁄3,8% â•⁄2,5% â•⁄0,2% â•⁄4,8% â•⁄4,4% â•⁄2,1% â•⁄3,4% â•⁄1,2%
Les diferències observades, quant a productivitat, en el comportament dels

prefixos en els diferents nodes podrien respondre a tendències pròpies de la
premsa de cada un dels territoris analitzats, però podrien respondre també a di-
vergències aleatòries provocades per l’extensió, problablement encara reduïda, de
les dades. Tinguem en compte que el node que mostra un comportament més
allunyat del que indica la taula general de dades considerades globalment és el de
Girona, que és també el node que ha recollit un nombre menor de neologismes
derivats per prefixació, 94. En canvi, el node de Barcelona, que ha recollit 923
prefixats nous, mostra un comportament que és gairebé calcat del de la taula ge-
neral. Caldrà examinar en el futur si, a mesura que els altres nodes recullen dades
que s’acostin numèricament a les de Barcelona, els resultats dels diferents nodes
s’homogeneïtzen o mantenen perfils distintius.
6. Anàlisi contrastiva dels nodes. Característiques dels neologismes
No s’ha detectat cap prefix que pugui considerar-se més típic o propi d’una deter-
minat node i, per tant, d’una determinada zona territorial. Potser el que se’n pot
deduir és que el llenguatge del registre periodístic és molt homogeni arreu del
domini lingüístic (encara que cal puntualitzar que, pel que sembla, la sufixació sí
que és moderadament sensible a la variació territorial: vegeu Domènech; Estopà
2011 i el capítol sobre la sufixació d’aquest llibre).
De fet el nombre de neologismes per prefixació que trobem en més d’un node
és considerable. Així, tot i que són pocs els que apareixen en tots set nodes (n’hi
ha 9: antisistema, bicentenari, interanual, intergeneracional, reallotjar, renegociar,
reorientar, sobredimensionar i ultraconservador), n’hi ha 20 que es documenten
en sis – entre parèntesis s’indica el node que no el documenta –: anticatalà (Gi-
rona), anticrisi (Girona), antifranquista (Girona), antitaurí (Girona), cofinançar
(Girona), desincentivar (Girona), extraesportiu (Tarragona), incivisme (Girona),
postelectoral (Tarragona), interterritorial (Gir), multifuncional (Girona), reagru-
pament (Lleida), reiniciar (Girona), resituar (Girona), reubicar (Lleida), sobrecost
(Girona), sobreoferta (Girona), subdirector (Andorra), supramunicipal (Andorra),
transfronterer (Balears).
Fixem-nos que en 13 dels 20 casos el node que desconeix el neologisme és
Girona, que és el node que ha recollit un nombre menor de neologismes pre-
fixats, molt reduït en comparació amb els altres nodes. N’hi ha 27 que es recu-
llen en cinc nodes (també s’indica entre parèntesis els nodes que no el recullen):
anticorrupció (Girona, Tarragona), codirector (Lleida, Girona), colíder (Alacant,
Girona) contrarellotge (Alacant, Balears), copagament (Alacant, Tarragona), cores-
ponsabilitat (Girona, Tarragona), desencontre (Lleida, Tarragona), deslegitimar
(Lleida, Girona), exalt càrrec (Andorra, Tarragona), inassumible (Lleida, Girona),

multidisciplinari (Lleida, Girona), prealerta (Alacant, Girona), precandidat (Gi-
rona, Tarragona), predemocràtic (Andorra, Lleida), prepagament (Alacant, Giro-
na), proactiu (Alacant, Girona), reagrupar (Lleida, Girona), recol·locar (Lleida,
Girona), redefinir (Balears, Girona), redimensionar (Alacant, Girona), redisseny
(Lleida, Girona), redissenyar (Lleida, Girona) refundar (Girona, Tarragona), rein-
troduir (Lleida, Girona), sobreexplotar (Girona, Tarragona), suboficial (Alacant,
Tarragona), superheroi (Girona, Tarragona). Finalment, cal indicar que els neolo-
gismes que es documenten en quatre, tres o dos nodes són nombrosos.
Les mostres d’especificitat territorial no es poden buscar, de moment, en els
prefixos, però sí, fins a cert punt, en les bases i, per tant, en els derivats que en
resulten. Així, tenen un segell clarament balear els neologismes formats per pre-
fixació postmatisme (base: Matas), expessemer (base: PSM), pseudoensaïmada,
vicebatle, antimallorquí, extinent de batle i interinsular. Tenen pàtina andorrana
els neologismes interparroquial (la base és el mot parròquia com a designador
d’una unitat administrativa civil) i interpirinenc. Fa pensar en les Terres de l’Ebre
el mot hemidelta. I responen a realitats territorials (històriques o circumstancials)
l’adjectiu antilínia (Girona, Barcelona, Perpinyà), que qualifica els qui s’oposen
a la línia MAT; el verb desestacionalitzar (Andorra, Tarragona), que descriu una
necessitat relativa al turisme, el sector econòmic principal del país dels Pirineus i
de la Costa Daurada; els mots sobreexplotar i sobreoferta (Illes Balears, Alacant),
que segurament tenen a veure amb característiques d’una classe de turisme propi
de la zona que es vol superar; i les paraules subcomarca, cocapitalitat i interfron-
terer (que il·lustren realitats o conflictes administratius de Tarragona i les Terres
de l’Ebre), i anticementiri i subcampus (la primera té relació amb el rebuig del ma-
gatzem de residus nuclears i la segona amb l’estructura territorial de la Universitat
Rovira i Virgili).
7. Conclusions
Les dades del projecte NEOXOC confirmen que la tendència actual de la llengua,
pel que fa a la prefixació, segueix el patró descrit en altres estudis, recents o més
antics. Com s’ha indicat, el projecte ha recollit, en la premsa en català dels Països
Catalans durant el període 2008–2010, un total de 1.890 unitats lèxiques neolò-
giques formades per mitjà de la prefixació, que representen el 16% del total del
neologismes, una xifra lleugerament inferior a la del procediment més productiu,
la sufixació. El conjunt dels prefixos —quant a nombre, inventari i productivitat—
segueix també, en general, les pautes indicades en estudis previs.
Però l’anàlisi contrastiva sistemàtica de les dades de cada un dels set nodes del
projecte (Alacant, Andorra, Barcelona, Illes Balears, Girona, Lleida i Tarragona)
proporciona uns resultats en alguns punts relativament poc homogenis. Pel que
fa al pes de la prefixació en el conjunt dels procediments de formació de mots,
contrasten les dades de Girona amb les de tots els altres nodes considerats glo-
balment: es passa d’un 5,2% (Girona) a un 14,3 (Lleida, el següent), i s’arriba a un
23,9% (Alacant). Quant a la quantificació de les categories gramaticals per nodes,
les oscil·lacions són remarcables: la proporció de noms sobre el total de neologis-
mes de cada node varia d’un 46,2% (Girona) a un 36% (Tarragona), la d’adjectius
d’un 49,6% (Lleida) a un 36,8% (Tarragona), i la de verbs d’un 27,3% (Tarragona)
a un 10,1% (Lleida). També resulta sorprenent la distribució global de Tarrago-
na, amb xifres de noms, adjectius i verbs semblants, circumstància que contrasta
amb les dades dels altres nodes. Quan s’analitza la productivitat dels prefixos en
cada node concret i es compara amb la productivitat general, hi ha també uns
quants desajustaments poc previsibles. Entre altres, el fet que a Alacant el prefix
pre- descendeixi fins a la 12a posició (amb un 2,1%, en contrast amb el 6,4% de la
taula general), o que hi pugi força la productivitat de post- (del 3,9% al 6,7%), de
pro- (del 3,4% al 5,3%) i de vice- (del 1,5% al 5,3%); el fet que a Andorra anti- no
arribi ni als dos terços de re-, o que ex- hi tingui un descens impactant (de 3,8% a
0,2%); el fet que a les Balears augmenti la productivitat de re- (de 8,3% a 13,9%);
que a Girona anti- descendeixi de 14,8% a 9,6%, i que inter- passi de la desena a la
primera posició (de 3,4% a 11,7%).
Ara per ara no tenim cap explicació que justifiqui tots aquests contrastos.
Cal tenir en compte que el projecte NEOXOC acaba de néixer, i que aquest és el
primer estudi de conjunt que es fa de les dades recollides. Podria ser que aquests
contrastos fossin indicadors de tendències o de particularitats de la llengua en
cada territori, i podria ser que fossin simplement el resultat contingent d’haver
analitzat una quantitat de dades encara massa reduïda, sense valor representatiu
per al conjunt de l’idioma. Precisament per això sembla que la continuïtat del pro-
jecte té un gran interès. La recol·lecció sistemàtica i extensa de dades durant uns
quants anys ha de premetre arribar a conclusions sòlides. Ha de permetre deter-
minar amb seguretat, per tant, si en l’evolució de la prefixació en català hi ha o no
tendències territorialment divergents. És una informació que convé tenir no sols
com a part del coneixement descriptiu de la neologia en català sinó també com a
bagatge per articular, si escau, accions de planificació lingüística.
8. Bibliografia citada
Adamo, Giovanni (2010). “L’Osservatorio neologico della lingua italiana”. Dins Cabré, M.
Teresa et al. (ed.) (2010). Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Ro-
màniques. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu
Fabra. 151–160.
Alves, Ieda Maria (2010). “A importância da neologia no deio das línguas românicas (o portu-
guês brasileiro)”. Dins Cabré, M. Teresa et al. (ed.) (2010). Actes del I Congrés Internacio-
nal de Neologia de les Llengües Romàniques. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística
Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. 161–169.
Cabré, M. Teresa (2002). “La derivació”. Dins Solà, Joan et al. (dir.) (2002). Gramàtica del català
contemporani. Vol. I. Barcelona: Empúries. 731–775.
Cabré, M. Teresa (2009). “La classificació dels neologismes: una tasca complexa”. Dins Cabré,
M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els
neologismes. Vic/Barcelona: Eumo Editorial / Universitat Pompeu Fabra. 9–37.
Domènech, Ona; Estopà, Rosa (2011). “La neologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre vari-
etats diatòpiques de la llengua catalana”. Caplletra 51 (tardor 2011). 9–33.
Freixa, Judit (2004). “Neologismes formats per prefixació”. Dins Observtori de Neologia (2004).
Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora. 83–112.
Gené, Maria; Salvà, Francesca (2009). “Els neologismes prefixats: anàlisi del grau de neologi-
citat a partir de diferents filtres establerts”. Dins Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.). Les
paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic/Barcelona: Eumo Edito-
rial / Universitat Pompeu Fabra. 49–66.
Gràcia, Lluïsa; et al. (2000). Configuración morfológica y estructura argumental: léxico y diccio-
nario. Vitòria: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.
Navarro, Pere (2012). El parlar de Cambrils. Cambrils/Valls: Ajuntament de Cambrils / Cosse-
tània Edicions.
Capítol 2
Sufixació / Suffixation

The derivative process of suffixation has always been considered one of the most
common and genuine mechanisms that the romance languages have to form
new words. Therefore, the study of this process in the diatopic varieties of
Catalan is crucial to the linguistic knowledge available about the language.
In this chapter we present the results obtained through the description and
comparative analysis of the suffixed neologisms collected during three years
(2008–2010) in different linguistic domains of the Catalan language. The data
collected by the NEOXOC network prove that suffixation is (16.8%), together
with prefixation (16%), one of the most productive mechanisms in the forma-
tion of neologisms in the territory of the Catalan language, as in the majority of
the zones suffixation is either the first or second most recurrent resource.
In general, we will see how the neologisms documented in texts of a stan-
dard and formal register use suffixes with little difference between the diverse
territories. Nevertheless, the analyzed data allow us to detect some singularities
amongst the different zones, both in as far as the type of suffixes used and the
specific neologisms or lemmas are concerned.
Regarding the suffixes used, we will see how vernacular suffixes (of the
Catalan language) predominate. They are mostly lexical in type (rather than
evaluative), and tend to be nominalizers and adjectivizers (much more so than
the verbalizers). The majority of the zones largely coincide in choosing the
most productive suffixes (-ista, -isme, -itzar, -itat and -dor/dora), but the data
obtained also allow the detection of some interesting differences, such as the
scarce productivity of certain suffixes in specific zones or the high productivity
of other suffixes in other specific zones.
As for the documented neologic forms, the analysis reveals that (a) the suf-
fixes used to create neologisms are those that had already been detected in pre-
vious studies (even though some vary in frequency of use with respect to what
is mentioned in classic grammar books); (b) there are no new suffixes in some
of the studied linguistic varieties, and (c) although the different zones use the
same suffixes, there is scarce coincidence in lemmas amongst the extraction re-
sources. Thus, the absence of specific neologic forms is greatly significant since,
in spite of the homogenity of the comparative corpus, the majority of the neol-
ogisms documented in a specific zone are present only in the extraction carried
out in that territory, and not in the others.
Keywords: neology, morphology, word formation, suffixation, Catalan, language

of the media, language variation, diatopic variation
1. Representativitat i categories gramaticals
El procés derivatiu de la sufixació ha estat considerat de sempre un dels meca-

nismes més habituals i genuïns que tenen les llengües romàniques per formar
paraules noves. Les dades recollides per la xarxa NEOXOC constaten aquesta
afirmació: la sufixació (16,8%) és, juntament amb la prefixació (16%), un dels
mecanismes més productius en la formació de neologismes en els territoris de
llengua catalana.
Si mirem els neologismes sufixats de cada una de les zones estudiades i con-
trastem el valor percentual de la sufixació i la representativitat del recurs a cada
zona, també observem que, tot i que els valors presenten força oscil·lació, a la
majoria de les zones la sufixació és el primer o el segon recurs més recurrent, tal
com es recull a la Taula 1.1
La regularitat de la sufixació també queda corroborada quan es compara
aquest recurs amb els mecanismes més recurrents en cada una de les zones. La
Taula 2 següent mostra el valor de la sufixació com un dels mecanismes més relle-
vants per al manteniment de la vitalitat de la llengua catalana, en contrast amb els
Taula 1.â•‡ Percentatge de neologismes formats per sufixació en la premsa catalana

Zona ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN
Percentatge 19,8% 17,4% 20% 14,9% 24,7% 7,8% 19,1%
Recurrència 2n més 2n més 1r més 2n més 1r més 4t més 2n més
recurrent recurrent recurrent recurrent recurrent recurrent recurrent
1. Recordem que les dades de la premsa de Perpinyà no s’han inclòs en aquest estudi perquè
no es poden comparar de manera absoluta amb les de la resta de zones: primer, perquè només
disposem de les dades corresponents al 2008; segon, pel tipus de publicació que s’ha buidat
(premsa no diària), i tercer, per la metodologia emprada en el buidatge (que en aquest cas ha
hagut de ser manual ja que no es comptava amb la versió digital de les publicacions correspo-
nents). Aquest darrer fet fa que s’hagin recollit molts manlleus sintagmàtics i semàntics i que,
en el cas dels formals, no tinguem, doncs, la seguretat que la cobertura sigui absoluta. La sufi-
xació suposa el 10,26% de les dades recollides.
Capítol 2.â•‡ Sufixació / Suffixation 43
Taula 2.â•‡ Els mecanismes més recurrents de formació de mots per zones
Zones ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN
Recursos
Prefixació 23,9% 21,8% 19,5% 17,3% â•⁄5,5% 14,5% 20,2%
Sufixació 19,8% 17,4% 20% 14,9% 24,7% â•⁄ 7,8% 19,1%
Composició culta 14,5% 15% 10% 11,1% 14,4% 13,9% 16,6%
Manlleu de l’anglès â•⁄9,5% 13,2% â•⁄8% 11,1% 21,2% 23% 13,3%
Taula 3.â•‡ Categories gramaticals dels neologismes sufixats

ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN
Noms 49,1% 49,7% 54,2% 50,1% 51% 55% 51,6%
Adj. 40,2% 39% 36,3% 42,3% 40,3% 36,4% 36,8%
Verbs 10,7% 11,2% â•⁄9,2% â•⁄7,5% â•⁄8,2% â•⁄8,6% 11,6%
Total 234 374 443 798 439 140 242
mecanismes de formació més comuns (en cursiva es remarca el recurs de forma-

ció més productiu a cada zona).
La Taula 2 confirma una dada que ja s’havia posat de manifest en estudis
anteriors duts a terme per l’OBNEO:2 la derivació, ja sigui per prefixació o per
sufixació, és el recurs més productiu de creació lèxica en el català actual. Tot i
així, destaquen alguns valors de derminats nodes que se situen a molta distància
d’aquesta tendència general, com ara el 7,78% de sufixats que trobem a Lleida,
valor per al qual, de moment, no podem donar cap explicació, fora del fet que és
un dels nodes dels quals es disposa d’un nombre més reduït de dades,3 la qual cosa
podria explicar, en part, aquest desajustament.
Pel que fa a les categories gramaticals dels neologismes formats per sufixació,
es constata que hi ha una coincidència en la distribució dels neologismes en totes
les zones, com es representa en la Taula 3. Així, si descartem les dades de la Cata-
lunya del Nord, observem que a la resta del territori els sufixats són, aproximada-
ment, en un 50% noms, en un 40% adjectius i només en un 10% verbs.4
2. Vegeu, per exemple, els resultats de l’estudi publicat a OBNEO (1998:â•›6).

3. Lleida es va incorporar al projecte activament a partir del 2009, de manera que les seves
dades corresponen únicament a dos anys (2009 i 2010).
4. Hem de tenir en compte que en aquest projecte els adverbis formats a partir d’un adjectiu
femení i el sufix -ment, no es recullen, per la seva productivitat i per l’alt grau de predictibilitat
semàntica, d’acord amb els criteris metodològics que segueix l’Observatori de Neologia.
Aquestes dades també coincideixen força amb les obtingudes en estudis pre-
cedents de l’OBNEO,5 de manera que permeten confirmar el fet que la majoria
dels neologismes formats per sufixació són noms i adjectius, seguits d’un percen-
tatge força més baix de verbs.
2. Sufixos: coincidències i singularitats
A continuació es recullen els sufixos6 registrats en la totalitat de la xarxa, ordenats

alfabèticament i amb la indicació del nombre total de neologismes diferents (le-
mes) que han generat en el conjunt del territori.7
La Taula 4 mostra un nombre força elevat de sufixos diferents (69), dels quals
podem destacar alguns aspectes generals que serien comuns a tots els nodes par-
ticipants en l’estudi.
En primer lloc, constatem que la gran majoria dels sufixos utilitzats per ge-
nerar neologismes són els propis de la llengua catalana, ja que només nou dels
seixanta-nou sufixos detectats són propis d’altres llengües; concretament, vuit
corresponen a sufixos d’influència castellana: -aço (del cast. -azo: petardaço), -ata
(psociata), -ero -era (pepero, blavero), -eto (bareto), -ino (catalino8), -ito (ganxito, hit-
lerito), -ita (blairita,9 uemita10), -ón (criticón), -utxo (del cast. -ucho: catalanutxo);
5. Vegeu també les dades obtingudes en aquest sentit a OBNEO (1998:â•›9–10).

6. La representació gràfica dels sufixos analitzats reprodueix, majoritàriament, la documen-
tada al Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana (consultable en línia a
http://www.diccionari.cat/), tot i que per facilitar la presentació de les dades hem agrupat al-
guns sufixos en funció de la forma gràfica que presenten; p. ex., formes com -dor/-dora (‘agent,
professió’) i -dor, -dora (‘lloc o objecte d’acció’), o -tori (‘lloc destinat a’) i -tori/-tòria (‘que té
la característica de’) es presenten agrupades perquè formalment són idèntiques, malgrat que
puguin tenir diferents restriccions morfològiques i semàntiques; altres formes s’han agrupat
amb les seves variants gràfiques (ex.: -ià/-iana es presenta juntament amb -à/-ana), i en altres
casos s’han agrupat els sufixos amb les seves variants cultes (ex.: -tori/-tòria s’ha agrupat amb la
variant culta -ori/-òria; -dor/-dora amb -or/-ora…).
7. En aquest recompte el total de lemes s’han obtingut a partir de la suma dels lemes diferents
recollits per cada node, de manera que les dades inclouen els lemes repetits entre nodes.
8. Documentat a la revista El Temps del 4 de març de 2009, amb el sentit de ‘seguidor del Barça
no català’: “Tot i parlar des d’una emissora en català, es tracta d’amagar la pròpia identitat, que
els amics no l’acusin de barretinaire, de ser de la ceba, catalino, etcètera.”
9. Relatiu a Tony Blair, primer ministre del Regne Unit entre 1997 i 2007, i documentat com a
adjectiu a Alacant.
10. Relatiu al partit polític Unió Mallorquina i documentat com a nom i com a adjectiu a
Mallorca.
Taula 4.â•‡ Sufixos recollits a tota la xarxa NEOXOC (2008–2010)

Sufix Nombre de neologismes Percentatge sobre el total
que ha generat de nous mots sufixats
-er/-era, -er, -era 471 20,4%
-ista 341 14,8%
-dor/-dora, -dor, -dora (var. -or/-ora) 181 â•⁄7,8%
-isme 172 â•⁄7,4%
-itzar 106 â•⁄4,6%
-itat 102 â•⁄4,4%
-à/-ana, -à, -ana (var. -à/-iana) â•⁄93 â•⁄4%
-at/-ada, -at, -ada â•⁄86 â•⁄3,7%
-ic/-ica, -ic, -ica â•⁄70 â•⁄3%
-ble â•⁄62 â•⁄2,7%
-ment, -menta â•⁄51 â•⁄2,2%
-al â•⁄49 â•⁄2,1%
-ció â•⁄45 â•⁄1,9%
-aire â•⁄41 â•⁄1,8%
-ar â•⁄36 â•⁄1,5%
-et-/eta, ,-et, -eta â•⁄32 â•⁄1,4%
-ejar â•⁄29 â•⁄1,2%
-iu/-iva, -iu â•⁄27 â•⁄1,2%
-ari/-ària, -ari â•⁄26 â•⁄1,1%
-ístic/-ística, -ístic, -ística â•⁄25 â•⁄1,1%
-atge â•⁄23 â•⁄1%
-ori/-òria, -ori, -òria â•⁄23 â•⁄1%
-ant, -ent â•⁄20 â•⁄0,8%
-eria â•⁄19 â•⁄0,8%
-ós/-osa â•⁄19 â•⁄0,8%
-enc/-enca, -enc, -enca â•⁄13 â•⁄0,6%
-eig â•⁄12 â•⁄0,5%
-esc/-esca, -esca â•⁄12 â•⁄0,5%
-ia â•⁄12 â•⁄0,5%
-ero/-era, -ero, -era â•⁄â•⁄9 â•⁄0,4%
-ès/-esa, -ès, -esa â•⁄â•⁄7 â•⁄0,3%
-í/-ina, -í, -ina â•⁄â•⁄7 â•⁄0,3%
-il/-il·la, -il â•⁄â•⁄6 â•⁄0,2%
-ot/-ota, -ot, -ota â•⁄â•⁄6 â•⁄0,2%
-ing â•⁄â•⁄5 â•⁄0,2%
-itis â•⁄â•⁄5 â•⁄0,2%
-ito, -ita â•⁄â•⁄5 â•⁄0,2%
-ó, -ona â•⁄â•⁄5 â•⁄0,2%
-è/-ena â•⁄â•⁄4 â•⁄0,2%
-ificar â•⁄â•⁄4 â•⁄0,2%
-às â•⁄â•⁄3 â•⁄0,1%
Taula 4.â•‡ (continuado)
Sufix Nombre de neologismes Percentatge sobre el total

que ha generat de nous mots sufixats
-ata â•⁄â•⁄3 â•⁄0,1%
-icida â•⁄â•⁄3 â•⁄0,1%
-ís, -issa â•⁄â•⁄3 â•⁄0,1%
-òleg/-òloga, -òleg â•⁄â•⁄3 â•⁄0,1%
-um â•⁄â•⁄3 â•⁄0,1%
-ura â•⁄â•⁄3 â•⁄0,1%
-am â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
-arro, -arra â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
-íssim/-íssima, -íssima â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
-ívol/-ívola â•⁄â•⁄2 â•⁄0,1%
-aço â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-ància â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-ança â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-astre â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-ença â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-ència â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-eto â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-ici/-ícia â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-icidi â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-icle â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-illa â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-ino â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-itud â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-òfon/-a â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-ón â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-ol/-ola â•⁄â•⁄1 â•⁄0,20%
-uca â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
-utxo â•⁄â•⁄1 â•⁄0,04%
i un, a un sufix manllevat de l’anglès: -ing (balconing, bicing, edredoning). A més,

cal destacar que, en tots els nodes, aquests deu sufixos presenten un nombre
d’ocurrències molt baix, que no supera l’1 o bé és inexistent.
En segon lloc, comprovem que la gran majoria dels sufixos documentats cor-
respon, lògicament, a sufixos lèxics, és a dir, a aquells que “imposen la categoria
lèxica i un significat relacionat amb aquesta categoria al mot derivat”,11 fonamen-
talment perquè a NEOXOC, seguint els criteris de buidatge fixats per l’OBNEO,
11. Gramàtica de l’IEC (en línia), p. 296.

no recollim la formació d’augmentatius, diminutius i superlatius, excepte si apor-

ten un significat lèxic diferent. Tot i així, destaca el fet que tenim documentats
alguns sufixos que, malgrat ser considerats com a valoratius per la gramàtica de
l’IEC, actuen més aviat com a sufixos lèxics, en el sentit que no es limiten a aportar
un matís semàntic valoratiu, sinó que creen un mot amb un significat lèxic dife-
rent. Vegeu-ne alguns exemples:
Sufixos augmentatius:
-às (pensionàs: “UGT i CCOO insten Lleida a dir ‘no’ al pensionàs.” SEGRE,
19/02/2010).
-arro (xaletarro: “De la primera jornada, però, tampoc no es podrà oblidar
mai la declaració d’Hidalgo, que entre el ‘ho vaig fer sense adonar-me’n’ i les
‘torrades agrícoles’ amb les quals justificà el xaletarro rural donà arguments
de sobra a un receptiu tribunal per animar la sovint avorrida rutina d’un acte
judicial.” BA, 09/05/2008).
Sufixos diminutius:
-eta (batalleta: “La força de les xarxes socials i la idea (vaja, la certesa) que la
plena sobirania és més a prop que mai han engrescat una setantena de per-
sones de 40 anys en amunt a evocar batalletes i a discutir sobre el futur de la
nació independent, amb una copa de vi a la mà i amb l’autoestima de saber
que el temps els ha donat la raó.” ARA, 19/03/2012); pureta: “Des dels anys 80
les seves històries són més filosòfiques que obertament sexuals. Li pesen els
50? Potser és que m’estic convertint en un pureta.” PC, 24/02/2010).
-ona (litrona: “Els amants de les litrones i els garrafons fan servir els seients
per congregar-s’hi.” DG, 01/08/2008; furgona: “Segurament el trailer pujava
direcció Manresa i la furgona direcció Terrassa.” AV, 09/01/2010, 17/03/2010).
-ol/-ola (muntanyol -ola: “Bezsonoff va rebre del seu avi —els pares li parlaven
en francès— la llengua catalana, un llatí salvatge, mig pescaire, mig munta-
nyol.” AV, 09/05/2010).
Pel que fa als sufixos lèxics, la gramàtica de l’IEC distingeix entre els patrimonials
i els cultes no productius, i defineix aquests darrers com “una sèrie de sufixos
cultes que han transcendit en un gran nombre de mots heretats del català, però
que, en general, actualment no intervenen en la formació de mots” (p. 342). Cer-
tament, a NEOXOC la majoria de sufixos documentats són patrimonials, però cal
esmentar el fet que hem recollit també alguns sufixos cultes. La majoria presenten
una productivitat força baixa —generen entre 1 i 4 neologismes—, amb l’excepció
del sufix àton -ic/-ica, del qual tenim documentats prop de 70 casos. Vegem al-
guns exemples d’aquests sufixos cultes: -íac/-íaca (beatlemaníac -a, megalomaníac
-a); -il (barraquil, caciquil, montillil, zapateril); -itud (incomplitud); -ura (malcria-
dura, emprenyadura, rodadura); -or (curtor, mollor); -ori/-òria (dissuassori -òria);
-ic/-ica (abrahàmic -a, acordeònic -a; al·lergològic -a, antitabàquic -a, gratacèlic -a,
internàutic -a). D’acord amb les dades recollides per NEOXOC, doncs, el sufix
-ic/-ica és molt productiu en el català actual per formar adjectius, com ja havia
remarcat l’OBNEO en diversos estudis (OBNEO 1998, 2004).
Finalment, destaca el fet que la major part dels sufixos documentats presen-
ten un nombre d’ocurrències força baix, i només prop d’una vintena de sufixos
són els responsables de la gran majoria dels neologismes recollits, com ara -er,
-era, -er/-era (n i adj), -ista (n i adj), -dor, -dora, -dor/-dora (n i adj), -isme (n),
-itzar (v), -itat (n) o -ic, -ica, ic/-ica (n i adj).
En la Taula 5 de la pàgina següent hem recollit els sufixos més recurrents a
cada un dels nodes. Per a cada sufix tenim la informació del nombre de lemes o
types detectats a cada node (columna Types) i, també la posició que ocupa aquell
sufix en aquell node dins del rànquing de productivitat (columna P., amb les xifres
en cursiva quan indiquen les 10 primeres posicions).
D’acord amb el que hem vist més amunt en relació amb les categories gra-
maticals, observem que en gairebé tots els nodes els sufixos més productius són
-ista, -isme, -itzar, -itat i -dor/-dora . La majoria d’aquests sufixos generen noms i
adjectius, i només un (-itzar) permet formar verbs. Però no a tot arreu hi ha una
coincidència absoluta en relació amb els sufixos més productius, sinó que tro-
bem alguns contrastos que criden l’atenció. Per exemple, sorprèn el percentatge
de neologismes detectats a la premsa de Lleida amb el sufix -ció, a les Illes amb el
sufix -ment, i a Tarragona i Girona amb el sufix -ic/-a; o la productivitat del sufix
-ble a Andorra i del sufix -ari/-ària a Alacant. Aquests sufixos són força menys
productius en la resta de territoris. Per ara, no tenim cap explicació per a aquestes
dades, però confiem que l’observació constant durant un període més ampli de
temps permetrà constatar si es tracta d’una tendència significativa o de simples
esdeveniments aïllats.
2.1 Els sufixos -ista i -isme
El sufix -ista, que pot crear formes nominals i adjectives, és el més productiu a
tots els grups. D’acord amb la gramàtica de l’IEC, -ista s’utilitza com un sufix no-
minalitzador que, adjuntat a una base nominal o adjectival, forma noms d’ofici i
noms dels partidaris d’un cert sistema, dels qui professen una certa doctrina, dels
qui estan afiliats a un partit o dels qui practiquen un esport o un art. Les dades
de l’OBNEO ja havien mostrat que aquest sufix és el tercer sufix nominalitzador
més freqüent (OBNEO 2004:â•›54; Cabré i Estopà 2009:â•›73). Així mateix, les dades
de NEOXOC també mostren un sufix -ista adjectivador molt productiu, que ge-
nera adjectius unint-se majoritàriament a bases nominals (aznarista, baladista,
cabdillista), i també a algunes bases adjectives (autoctonista, bilingüista, esquer-

ranista, estatalista, igualitarista, multilateralista) i, de manera molt escadussera,
a alguna base verbal (autodeterminista, encaixista). Cal no oblidar, però, que tots
els adjectius referits a persones poden substantivar-se i convertir-se en noms. De
fet, les dades analitzades mostren força neologismes en -ista documentats tant
amb la categoria nominal com adjectiva (aznarista, carodista, creuerista, cruyffis-
ta, mileurista, saragossista, viverista). I també destaquen alguns derivats amb -ista
formats sobre bases poc habituals, com ara sintagmes (guerracivilista, peix-al-co-
vista) o diminutius (historietista12).
Entre els neologismes nominals i adjectivals formats amb -ista en tots els no-
des predominen, en primer lloc, els relatius a la temàtica política i econòmica,
bé siguin formats a partir de noms propis de polítics (aznarista, bonista, carodis-
ta, castrista, chavista, felipista, obamista, pujolista, puigcercosista, vidalquadrista),
de noms propis de partits o de determinats grups o organitzacions (andalusista,
camorrista, jihadista, penabista, perredista), o de denominacions de tendències,
doctrines o sistemes (abortista, autoctonista, bipartidista, castellanista, estatalista,
garantista, sostenibilista, multilateralista, municipalista). En segon lloc, també a
tot el territori trobem el sufix -ista aplicat a noms d’oficis i professions (ambienta-
lista, barista, baterista, clarinista, economicista, gruista, matrimonialista, paradis-
ta, projeccionista, radiofonista, ressenyista, tenorista, vibrafonista, viverista), així
com als practicants o professionals d’un esport (barranquista, beisbolista, migcam-
pista, parapentista, senderista, taekwondista, windsurfista) o de determinades acti-
vitats d’oci o esbarjo (autocaravanista, bloguista, campista, cicloturista, creuerista,
crucigramista). Un altre grup molt abundant arreu correspon als dels partidaris
o seguidors d’un determinat equip esportiu (benfiquista, madridista, milanista,
racinquista, saragossista, sevillista) o d’algun personatge conegut del món dels es-
ports (cruyffista, guardiolista).
El fet que la premsa diària sigui la font on s’han documentat els neologis-
mes analitzats podria explicar, almenys en part, l’elevada productivitat del sufix
-ista, detectat sobretot en neologismes propis de l’àmbit polític, econòmic i es-
portiu, que són habituals en textos que tracten temes d’actualitat en aquest tipus
de premsa. I això mateix explicaria també l’elevada productivitat del sufix -isme,
considerat per totes les gramàtiques com l’afix que, adjuntat a bases nominals,
forma noms de doctrina o d’opció ideològica. De fet, la relació semàntica entre els
dos sufixos és tan estreta, que es podria considerar que es tracta del mateix sufix.
El sufix -isme és el segon més productiu a Alacant, Barcelona i Girona, el
tercer a Mallorca i Lleida, el quart a Andorra i el setè a Tarragona. Les dades re-
collides confirmen que, tal com l’OBNEO ja havia detectat en estudis anteriors,
12. Tot i que historieta es tracta d’un diminutiu lexicalitzat.

aquest sufix ha tendit a modificar la seva regla de formació i a admetre com a base
“una gran diversitat de substantius i adjectius per tal de formar qualsevol tipus de
‘tendència partidista’ més enllà del que serien doctrines i opcions ideològiques”
(OBNEO 2004:â•›60), com ara bonrotllisme, buenisme, frikisme, perepunyetisme o
sensecorbatisme. En general, entre els neologismes analitzats, en tot el territori
predominen les bases que són noms propis de personalitats polítiques (aguirris-
me, berlusconisme, guerrisme, kennedisme, pujolisme, vidalquadrisme, zapateris-
me, salazarisme) i, pel que fa als noms comuns, les relacionades amb l’actualitat
política, econòmica i social (austerisme, balearisme, barretinisme, blaverisme, ca-
maleonisme, centrisme, col·leguisme, confederalisme, endollisme, mileurisme, mili-
tantisme, multiculturalisme, municipalisme, parroquialisme, sobiranisme).
2.2 Els sufixos -dor/-dora, -dor i -dora
Els sufixos -dor/-dora, -dor i -dora, que s’adjunten a bases verbals per formar
noms i adjectius, també són dels més productius en tots els nodes, ja que ocupen
el segon lloc a Andorra, Balears i Tarragona, el tercer a Barcelona i Girona, el cin-
què a Alacant i el vuitè a Lleida.
En els diferents territoris el comportament d’aquests sufixos és el mateix:
majoritàriament trobem el sufix -dor, responsable de la formació de noms que
indiquen l’agent de l’acció expressada pel verb, sovint amb un cert valor semàntic
d’’especialista en’, proper a les denominacions d’oficis, valor que no solen recollir les
gramàtiques tradicionals: agregador, boicotejador, col·locador, contractador, corda-
dor, cotitzador, cuidador, desenvolupador, enverinador, empalmador, ensarrona-
dor, falsejador, gestionador, maltractador, opinador, puntuador, versionador, etc.
També apareix amb força freqüència el sufix -dor/-dora formant adjectius a
partir de formes verbals, que solen ser verbs de la primera conjugació (castellanit-
zador -a, castigador -a, comercialitzador -a, criminalitzador -a, desdramatitzador
-a, desmotivador -a, englobador-a, menystenidor -a, minimitzador -a, modernitza-
dor -a, motivador -a, rehabilitador -a).
Finalment, trobem —tot i que en un nombre més reduït— els sufixos -dor i
-dora que, a partir de formes verbals, formen substantius referits a noms de lloc i
d’objectes o instruments (airejador, aromatitzador, climatitzador, depiladora, des-
saladora, dessalinitzadora, desodoritzador, localitzador, pavimentadora, etc.).
2.3 El sufix -itat
El sufix -itat, que s’adjunta a bases adjectives per crear noms abstractes que ex-
pressen qualitat, també és força productiu en tots els nodes. Destaca el fet que
a Andorra i Tarragona aquest sufix ocupa la tercera posició en el rànquing de

productivitat, a Alacant, Barcelona i Lleida, la quarta, a Mallorca la cinquena, i a
Girona la setena. Si comparem aquestes dades amb les dels altres sufixos que per-
meten produir noms de qualitat en català (-eria, -ia, -etat, -ància, -or), constatem
que actualment el sufix més productiu en tot el domini lingüístic és -itat, ja que la
resta de casos tenen una presència molt inferior.
Aquesta tendència, ja constatada en anàlisis anteriors dutes a terme per
l’OBNEO (2004:â•›62), es podria explicar per diverses raons, ja adduïdes en aquells
estudis, com ara el fet que, d’acord amb Cabré (1994, 2002), els adjectius amb el
sufix -ble o que acaben amb u àtona o semivocal prenen sempre la forma -itat (ine-
vitabilitat, sostenibilitat, traçabilitat, assertivitat, connectivitat, explosivitat, progres-
sivitat); o el fet que també opten per aquest sufix els adjectius acabats en -al, que
és un sufix força productiu actualment (al·legalitat, cibercriminalitat, comensalitat,
convencionalitat, federalitat, foralitat, habitualitat, incondicionalitat, intemporali-
tat, interculturalitat, multiculturalitat, ordinalitat, radialitat, sectorialitat, terrenali-
tat, textualitat, tradicionalitat, transnacionalitat, transversalitat, vialitat, etc.).
En aquest mateix sentit, diferent autors com Rull (2004:â•›196–197), Cabré
(2002:â•›769) o Obradors; Solé (2004:â•›62), consideren que el sufix -itat és la forma
més rendible que té el català actual per crear mots nous que signifiquen ‘qualitat’
expressada abstractament i, per tant, substantivament, i això sobretot perquè hi
ha adjectius formats amb determinats sufixos que requereixen per força el sufix
-itat (com ara -al, -ar, -bl, ‘ic, -’il, -ani). A més, hi ha altres sufixos que, tot i que
tradicionalment regien altres formes, modernament prefereixen -itat, com ara -iv,
-ós o -aç. Les dades recollides per NEOXOC corroboren aquestes afirmacions,
com mostren els exemples següents: gradualitat, diagonalitat (-al); bipolaritat,
modularitat (-ar): coresponsabilitat, factibilitat, ocupabilitat (-bl), problematicitat,
tecnicitat (-’ic); imbecibilitat (-’il); quotidianeitat (-ani); contributivitat, hiperacti-
vitat (-iv); contenciositat, cremositat (-ós).
Finalment, cal destacar la presència d’alguns casos en què el sufix -itat, ad-
juntat a gentilicis de diverses zones del domini lingüístic català o a topònims de
països forans, s’usa per expressar conceptes identitaris: andorranitat, balearitat,
barcelonitat, mallorquinitat, valencianitat; i marroquinitat (documentat a Barce-
lona) i portugalitat (documentat a Andorra). I un cas en què el trobem adjuntat a
un nom propi: aznaritat, documentat a les Balears.
2.4 El sufix -itzar
Com hem vist quan parlàvem de les categories gramaticals, només al voltant d’un
10% dels neologismes sufixats recollits per NEOXOC són formes verbals, i totes
pertanyen a la primera conjugació.
La major part de neologismes verbals documentats estan generats a partir del

sufix -itzar, que adjuntat a una base nominal o adjectival forma verbs que expres-
sen accions o processos. La Taula 5 mostra que -itzar és un dels sufixos més pro-
ductius avui dia: a Alacant ocupa la tercera posició; a les Balears i a Tarragona, la
quarta; a Andorra i Girona, la cinquena, i a Barcelona i Lleida, la sisena. El trobem
documentat en els diferents nodes, tant adjuntat a bases nominals (bancaritzar,
bunqueritzar, calendaritzar, dretitzar, empatitzar, folkloritzar, guionitzar, ideo-
logitzar, monitoritzar, vampiritzar), com adjectivals (anonimitzar, bipolaritzar,
canibalitzar, feixistitzar, judicialitzar, fiabilitzar, fidelitzar, fragilitzar, histeritzar,
judicialitzar, marginalitzar, medicalitzar, perennitzar, precaritzar, sanitaritzar,
territorialitzar).
Bernal (2000) defensa que en català -itzar s’empra per crear verbs que tenen
un valor causatiu i, alhora, un matís de complexitat o tecnicitat, mentre que fora
d’aquests usos sembla que ens trobem davant de calcs d’altres llengües, com ara
l’anglès o el castellà, que fan un ús diferent del sufix equivalent, que actua més
aviat com un verbalitzador neutre, sense que hi hagi necessàriament cap matís de
complexitat. L’autora constata que -tzar és el sufix verbalitzador menys restrictiu
i alhora el més productiu. Les dades recollides per NEOXOC confirmen el fet
que aquest sufix és el més recurrent per formar verbs i que, majoritàriament, els
neologismes amb -itzar tenen aquest sentit de causalitat, amb un matís de com-
plexitat, tot i que també s’han documentat algunes formes que semblen calcs del
castellà o de l’anglès. Per exemple, garantitzar —que està documentada amb el
mateix sentit que la forma sense -itzar garantir—, pot considerar-se un calc del
castellà; i computeritzar, externalitzar i internalitzar es poden considerar, respec-
tivament, calcs de les formes angleses computerize, externalize i internalize.
I acabem destacant el fet que algunes de les formes verbals documentades
amb -itzar s’adjunten a bases que són noms propis, sobretot topònims (africanit-
zar-se, andorranitzar, brasileritzar, gironitzar, guantanamamitzar, madridititzar,
mediterranitzar, mexicanitzar, palestinitzar, valencianitzar), però també de perso-
natges coneguts, com berlusconitzar-se o zapateritzar.
2.5 Els sufixos -er/-era, -er i -era
Dels sufixos -er/-era, -er i -era destaca el fet que ocupen la segona posició a les
Balears, la quarta a Girona, la cinquena a Barcelona, Lleida i Tarragona, la sisena
a Alacant i la vuitena a Andorra. A les Illes es tracta, per tant, d’un grup de sufixos
molt productiu. Majoritàriament els trobem adjuntats a bases nominals i formant
noms —i de vegades adjectius— d’oficis i professions, o d’aficions i dedicacions
diverses. En alguns casos, els neologismes documentats són formes tradicionals
ja recollides al DCBV d’Alcover-Moll i que, per tant, podem considerar dialecta-

lismes més que neologismes en sentit estricte (barranquer, femeter, firer, marger,
mulater -a, muntanyer); altres casos, tot i que també fan referència a professions
o ocupacions tradicionals no estan recollits al DCVB (celleter, dimonier -a, farer,
hosteler, siullerer, ximbomber, ximbomber -a); finalment, tenim un tercer grup
format per unitats no documentades a cap dels diccionaris consultats i que es re-
fereixen a noves professions o dedicacions (bloguer -a, festivaler -a, grafiter, moter,
rocker -a, rumber -a, pancarter, tiqueter).
La resta de nodes de NEOXOC també han documentat, tot i que en menor
nombre, noms i/o adjectius d’oficis o dedicacions i aficions formats amb -er/-era,
-er i -era. Exemples:
Girona: bloguer -a, anxover, calçater, discotequer, festivaler, moter -a, motxi-
ller, perniler, postrer, raper, rumber, trialer -a.
Barcelona: autobuser -a, bloguer, carriler, cocaler, discotequer -a, festivaler -a,
grafiter -a, jazzer -a, mitinguer -a, motxiller, motxiler, raper, rocker -a, rumber
-a, teatrer -a, trialer -a.
Alacant: bloquer -a, carriler, jogueter, jogueter -a, escaleter, farer, gaiater, mui-
xeranguer -a, rocker -a, xirimiter.
Tarragona: bitller, fuseller -a, grafiter, llaguter, marisquer -a, moter -a, munta-
nyer, pilaner, rocker -a.
Andorra: buner (‘gaiter tradicional andorrà’), festivaler -a, grafiter, motxiller,
pister, raper, rocker, setanter -a.
Lleida: carriler, loter, moter -a, pister, rocker -a, rumber -a, trialer -a.
I també en tots els nodes trobem exemples d’adjectius formats amb -er/-era que
expressen relació o pertinença: (empresa) grifonera, (indústria) comiquera, (em-
presa) facturera, (massacre) tortuguer -a, (torre) fuseller -a, (recorregut tradici-
onal) sanferminer -a. Destaca el fet que en força casos el sufix s’adjunta a noms
propis, que sovint corresponen a partits polítics: (ex.: peper -a (Partit Popular),
lliguer (Lliga Regionalista), ppsoer -a (PSOE), furer -a (Fura dels Baus), diagonaler
-a (av. Diagonal)).
El mateix sufix -er/-era, com a creador de gentilicis, només el trobem docu-
mentat a les Balears, amb les formes calvianer -a i santantonier -a. I amb el signifi-
cat de ‘propens a’, el tenim documentat a les Illes (dematiner -a), a Girona (canyer
-a) i a Alacant (breguer -a).
En diversos nodes trobem els sufixos -er i -era documentats amb diversos
significats: amb el sentit de ‘lloc on hi ha’ tenim cimentera a Andorra, Barcelona,
Girona i Tarragona; parrera a Mallorca; sofrera a Tarragona i taulellera a Alacant.
Fent referència a ‘objecte destinat a’ trobem llançadera a les Balears i bitlleter a
Girona. I amb el significat de ‘ganes de’ tenim diversos exemples a les Illes (mirera,
comandera, estudiera) i un a Girona (fluixera).
2.6 Els sufixos -à/-ana, -à i -ana (-ià/-iana)
Un altre sufix força productiu és -à/-ana (i la variant -ià/-iana): ocupa la setena

posició de productivitat a Alacant, Barcelona i Lleida, la vuitena a Girona, la de-
sena a Andorra i l’onzena a les Illes; destaca el fet que a Tarragona la seva recur-
rència és molt més baixa (ocupa el lloc catorzè).
El comportament d’aquest sufix és semblant en tot el territori: gairebé en la
totalitat dels casos documentats el trobem formant adjectius, a partir de noms
propis, amb el significat de ‘partidari o seguidor de’, ús que recullen la majoria
de les gramàtiques: alcoverià -ana, almodovarià -ana, aznarià -ana, berlusconià
-ana, carodià -ana, chaconià -ana, chandlerià -ana, chopinià -ana, dalinià -ana,
estellesià -ana, fellinià -ana, heraclitià -ana, hitchockià -ana, hitlerià -ana, lorquià
-ana, machadià -ana, maradonià -ana, mozartià -ana, orteguià -ana, planià -ana,
proustià -ana, pujolià -ana, ronaldinhià -ana, sarkozià -ana, tarantinià -ana…
També trobem alguns casos en què s’adjunta a noms propis de lloc, com ara res-
taurants (bullinià -ana) o topònims (dakarià, hollywoodià -ana, estocolmià -ana).
La peculiaritat gràfica de molts noms propis fa que alguns dels neologismes
documentats amb aquest sufix presentin dobles formes (dylanià -ana / dylannià
-ana, sarkosià -ana / sarkozynià -ana, shakespearià -ana / shakesperià -ana) o in-
cloguin segments epentètics, com la -n- de bullinià -ana, dalinià -ana, mironià
-ana, planià -ana o rousseaunià -ana.
Finalment, destaca el fet que la variant -ià/-iana és la més productiva, mentre
que els neologismes formats amb -à/-ana són molt escassos i majoritàriament
també es tracta d’adjectius —i en algun cas de noms— formats a partir de noms
propis (espriuà, gildebiedmà -ana, guardiolà -ana, herculà, pompeà).
2.7 El sufix -al
El sufix -al és força productiu a Andorra, on el trobem en la setena posició, a

Alacant, on ocupa la vuitena, i a Tarragona, on té el nové lloc. A Girona i Lleida el
trobem en la desena posició, i a Barcelona i les Balears, en l’onzena.
El comportament d’aquest sufix és el mateix a tots els nodes. Crea neologimes
adjectivals majoritàriament a partir de mots patrimonials, tal com hem detectat
en altres estudis de l’OBNEO, més que no pas a partir de bases cultes, tal com des-
criuen les gramàtiques. Una explicació d’aquest fet la trobem a Rull (2004:â•›134–
135), que considera possible que aquest sufix, tradicionalment, s’adjuntés a mots
patrimonials, i que fos a partir de la codificació fabriana que s’establís que, a l’hora
de crear neologismes, només podia adjuntar-se a arrels cultes: “Fabra mateix va
apostar per la forma cerebral i no pas per la forma cervellal, tal com pretenien al-
guns autors, que consideraven cerebral un castellanisme, derivat de cerebro.”
D’altra banda, diversos autors —Rull (2004), Obradors; Solé (2004:â•›67)— con-
sideren que el català modern abusa del sufix -al per influència de l’anglès, tot i que,
com exposa Rull (2004:â•›131) els límits no sempre són clars, perquè en molts casos,
encara que existeixi un adjectiu equivalent format amb un altre sufix, la forma en
-al ha pres un sentit especialitzat (sovint a partir d’un calc de l’anglès), de manera
que ja resulta imprescindible. Ex.: educacional/educatiu, opcional/optatiu, etc.
Les dades recollides per NEOXOC mostren que a tots els nodes la majoria
d’adjectius amb -al s’han format a partir de mots patrimonials, sovint per calc de
l’anglès. Aquí en tenim alguns exemples: accionarial, actoral, concessional, con-
cursal, conductual, delictual, disfuncional, diagnostical, dotacional, educacional,
espaial, informacional, intranscendental, invitacional, perimetral, poblacional, ob-
jectual, tutorial, vacacional, vacunal, veguerial.
2.8 Els sufixos -ic/-ica, -ic i -ica
Com hem vist abans, el sufix -ic/-ica, considerat per la Gramàtica de l’IEC com un
sufix culte que actualment no intervé en la formació de mots, en el nostre corpus
apareix, contràriament, com una de les formes més productives: a Girona i Tarra-
gona ocupa el sisè lloc; a Barcelona i les Balears, el setè; a Alacant i a Andorra el
trobem en novena posició, i a Lleida, en desena.
El seu comportament és semblant al llarg de tot el territori: tal com ja havíem
documentat en estudis anteriors fets per l’OBNEO (2004:â•›69–70), aquest sufix ma-
joritàriament s’adjunta a bases nominals especialitzades per crear adjectius13 que
expressen relació o pertinença (alopècic -a, amiotròfic -a, anorèxic -a, bibliomètric
-a, cataclísmic -a, dendrogeomorfològic -a, diglòssic -a, epifànic -a, fisioteràpic -a,
hipoglucèmic -a, homofòbic -a, laparoscòpic -a, neuropsiquiàtric -a, otorrinolarin-
gològic -a, partitocràtic -a, psoriàsic -a, reumatològic -a, taquicàrdic -a, geotènic
-a), tot i que també trobem força exemples en què la base és una paraula de la llen-
gua general (acordiònic -a, calendàric -a, gasoilític -a, gratacèlic, energumènic -a,
robòtic -a, piràtic -a, tabàquic -a, tígric -a, vampíric -a) o un nom propi (abrahàmic
-a, gestàltic -a, internètic -a, japònic -a).
13. Cal esmentar que tres de les formes recollides funcionen com a noms: genòmica, dislèxic,
patagònic.
2.9 El sufix -ble
El sufix -ble és extraordinàriament productiu a Andorra, on ocupa la sisena posi-

ció, i força productiu a Barcelona i Girona, on ocupa la vuitena. La resta de nodes,
però, en recullen força casos, tot i que amb un nivell de productivitat que va bai-
xant gradualment: a les Balears ocupa la novena posició, a Alacant, la desena, a
Tarragona, l’onzena i a Lleida la tretzena.
El funcionament que n’observem a tots els nodes coincideix amb el que ja
s’havia detectat en estudis anteriors de l’OBNEO: majoritàriament crea adjectius
adjuntant-se a bases verbals de la primera conjugació (apilable, categoritzable,
desaconsellable, descarregable, descartable, desembragable, detectable, endollable,
esperable, estalviable, externalitzable, fusionable, gestionable, impactable, indispo-
sable, jutjable, materialitzable, matisable, odiable, pensable, pescable, plantejable,
relativitzable, repudiable, ressenyable, retornable, revisable, sancionable, subhasta-
ble, territorialitzable, traficable), tot i que també trobem alguns casos en què la
base és de la segona o de la tercera conjugació: reconeixible, intuïble, menystenible,
recurrible (format a partir del castellanisme recurrir).
Un parell dels neologismes recollits corresponen a formes creades a partir
d’una base nominal: candidable, justiciable. La primera coincideix amb l’ús del
sufix -ble documentat per Rull (2004:â•›149): “Per bé que el sufix -bl s’adjunta a
verbs, podem trobar-lo també adjuntat a noms, especialment per indicar ‘[càrrec]
al qual s’opta’. (…) En aquest cas, hi ha una a inicial al sufix (que no hi és quan
s’adjunta a verbs, cf. soluble o admissible), segurament per arrossegament dels de-
rivats de la I conjugació (-a-)”.
2.10 Els sufixos -at/-ada, -at i -ada
Aquests sufixos són força productius a les Illes i a Lleida, on els trobem en sisena
posició; els segueix Tarragona, en la vuitena posició; i Alacant, Barcelona i Girona
en la novena. A Andorra, en canvi, ocupa el tretzè lloc.
El sufix -at només el trobem documentat a Barcelona, on s’han recollit un
parell de casos en què, adjuntat a un nom propi, expressa un sentit proper a ‘de-
marcació o jurisdicció’. Vegem-ne els exemples amb el context d’aparició:
(1) Ha nascut el guardiolat. (Relatiu a Josep Guardiola, PC, 04/02/2010, 23/02/
2010.)
(2) Si Guti prodigués més cops de taló i Ronaldo recorregués menys a la mala
educació esportiva, el Reial Madrid no tindria necessitat d’anar als mitjans
afectes per construir l’extravagant teoria del villarat. (Relatiu a Ángel María
Villar, president de la RFEF, PC, 02/02/2010, 23/02/2010.)
El sufix -at/-ada, que indica ‘possessió o abundància’ i és responsable de la forma-

ció d’adjectius, apareix documentat a Barcelona (un lema: alleonat -ada), Lleida
(dos lemes: medicalitzat -ada, quintaessenciat -ada), Tarragona (dos lemes: pe-
atonalitzat -ada, quitranat -ada) i Girona, on és molt productiu, ja que s’hi han
recollit 8 lemes: bancaritzat -ada, cronificat -ada, customitzat -ada, finiquitat -ada,
oscaritzat -ada, pixelat -ada, remasteritzat -ada, teatralitzat -ada.
El sufix -ada és el més productiu del grup i apareix documentat a tots els
nodes. Els casos recollits responen, tal com recullen les gramàtiques, bé a noms
d’acció (americanada, cacicada, clucada, idiotada, igualada, internada, manguera-
da, marcianada, polissonada, xarlotada, xaronada), bé a noms col·lectius amb el
sentit de ‘conjunt o gran quantitat de’ (bustiada, calerada, camionada, casserolada,
filferrada, fotrecada, pastarada, tractorada, turistada, ventolada). En el primer cas
destaquen com a més neològiques les formes en què la base és un nom propi o un
neologisme (aznarada, frikada, garzonada, juancarlada, ribotada, maragallada,
xarlotada), i en el segon cas, els noms d’activitats col·lectives de caràcter lúdic o
de protesta (baldanada, bicicletada, carretillada, carxofada, garoinada, pamtoca-
mada, raquetada, sindriada; camionada, casserolada, tractorada).
A les Illes el sufix -ada és molt productiu, però una gran part de les formes
que s’hi recullen ja figuren al diccionari Alcover-Moll, de manera que no po-
dríem considerar-les neològiques dins d’aquella varietat dialectal (ex.: betzolada,
capada, dimoniada, doblerada, espinagada, mestressada, nigulada, polissonada a
Mallorca). I el mateix podem dir de tres dels set lemes documentats a Alacant
(fiblonada, matxada i poalada).
2.11 Els sufixos -ció i -ment
Finalment, volem fer esment d’un parell de sufixos que formen noms a partir de
les bases lèxiques verbals i que són força productius només en alguna o algunes
de les zones estudiades: el sufix -ció i el sufix -ment.
El sufix -ció ocupa la segona posició a Lleida i la novena a Barcelona i les Ba-
lears. Els casos recollits corresponen a noms que, partint d’una base lèxica verbal,
expressen l’acció o l’efecte del verb. Es tracta d’un sufix obligat per al verbs acabats
en -itzar. Si tenim en compte que, tal com vèiem a l’apartat 3.5, -itzar és un sufix
molt productiu a tots els nodes, resulta estrany que -ció només sigui força produc-
tiu en tres nodes.
Com indica Rull (2004:â•›61), aquest sufix implica un matís de complexitat
en l’acció, fet que el diferencia d’altres sufixos, que donen nominals amb valor
més neutre, i això fa que sigui el sufix més usat quan el verb ja té un sentit de
complexitat en l’acció, i quan el verb no el té, aquest matís l’aporta el sufix -ció.
Aquest funcionament és el que, efectivament trobem en els casos recollits als tres
nodes esmentats, molts dels quals parteixen de formes verbals que també són
neològiques:
LLEI: ambularització, antenització, externalització, guetització, hooliganització,
judicialització, mercantilització, musealització, pernoctació, ritualització, via-
nalització, victimització.
BAL: baremació, catalització, desacreditació, il·legalització, pelegrinació, pernoctació,
personació, remembració, requalificació, sanació.
BCN: bancarització, externalització, funcionarització, futbolització, grecificació,
il·legalització, intermediació, judicialització, monetarització, patuesització, per-
llongació, pernoctació, portugalització, reflotació, requalificació, revalorització,
sectorització, territorialització, titulització, victimització, vietnamització.
El sufix -ment ocupa el cinquè lloc a les Illes Balears i el desè a Barcelona i Tar-
ragona. D’acord amb les gramàtiques, en català -ment és el sufix més productiu
d’entre els que permeten formar noms d’acció a partir de verbs; es tracta d’un
sufix neutre, que no aporta cap matís al significat original del verb radical, i que
és obligat quan hi ha el prefix verbalitzador en- o a-. Els exemples recollits als tres
nodes esmentats mostren aquest comportament:
BCN: acolloniment, acomplexament, apunyalament, arrodoniment, atrapament,
creuament, desenrunament, desproveïment, engatament, enrocament, envia-
ment, esbiaixament, esquerdament, ignorament, impartiment, interpretament,
menysteniment, rebrotament, recruament.
BAL: acaramunyament, acurçament, apunyalament, arreplegament, creuament,
desajustament, desenrunament, desmarcament, emparellament, encalentiment,
encausament, enfadament, engegament, engrillonament, esbucament, escandi-
ment, escorament, malversament, qüestionament, reallotjament, redescobri-
ment, reflotament.
TGN: apunyalament, arrestament, creuament, descarregament, desembassament,
desenrunament, llençament.
També cal esmentar que, a més d’aquestes neologismes amb -ment, a NEOXOC
s’han documentat tres casos de mots formats amb la variant femenina del sufix
-ment: empipamenta (BCN), emprenyamenta (GIR) i ploramenta (BCN). El sufix
-menta no està recollit ni als diccionaris ni a les gramàtiques, però, alguns autors
com Duarte; Alsina (1986:â•›109) i també Rull (2004:â•›74) el documenten com una
variant de -ment que s’usa en un registre col·loquial i informal, amb un caràcter
marcadament popular, i que implica un engrandiment o exageració de l’acció.
Per acabar aquest apartat relatiu als sufixos, sembla interessant remarcar que
en alguns dels neologismes detectats s’observa com una mateixa base pot rebre
sufixos diferents segons els nodes o, fins i tot, dins un mateix node:
blocaire (Andorra), blogaire (Barcelona), bloguer -a (Barcelona, Girona i
Mallorca), bloquer -a (Alacant), bloguista (Alacant), bloquista (Tarragona);
botellada (Alacant, Mallorca), botellot (Alacant, Mallorca);
internàutic / internètic (Barcelona);
opinador (Alacant, Andorra, Barcelona, Mallorca i Tarragona), opinaire
(Alacant);
versador / versaire (Girona).

O bé el fet que hi ha bases molt recurrents, a les quals s’adjunten diversos tipus
de sufixos, per donar lloc a una gran varietat de formes neològiques, la qual cosa
constitueix un exemple més de la vitalitat de la llengua. Ex:
clientelar, clientelisme, clientelista, clientelitzar;
comunitarisme, comunitarista, comunitzador;
mileurisme, mileurista;
sorollejar, sorollista;
sostenibilisme, sostenibilista, sostenibilitat;
territorialitzar, territorialitzable, territorialització;
unilateralisme, unilateralista;
valenciania, valencianitat, valencianitzar;
viverisme, viverista;
xabolisme, xabolista;
zapateril, zapaterisme, zapaterista, zapateritzar, zapaterívol.
3. Ocurrències: coincidències i singuralitats
L’observació de la repetició absoluta dels lemes mostra que només el 3,7% dels
nous mots detectats sufixats tenen una recurrència igual o superior a set. I per
tant aquests són els únics neologismes candidats a aparèixer en les nostres fonts
en totes les zones estudiades. Efectivament, el contrast d’ocurrències entre les
fonts de les diverses zones revela l’escassa coincidència de formes i posa de ma-
nifest el fet que només tres neologismes s’han documentat en els set territoris
estudiats: identitari -ària, maltractador i mileurista. La Taula 6 recull aquest baix
índex de coincidència.
Taula 6.â•‡ Lemes compartits per més d’una zona amb ocurrència 7 o superior
Zones Lemes Representativitat Ocurrències
Totes 3 3% (dels lemes amb identirari -ària, maltractador, mileurista
una recurrència igual
o superior a 7)
0,1% (del total de
sufixats)
6 6 6% (dels lemes) garantista, mileurista, paradista, rocker -a, tarifari
0,2% (dels sufixats) -ària, vacacional
5 23 23,5% (dels lemes) bipartidista, caciquil, castrista, clientelar, col·locador,
0,9% (dels sufixats) desenrunament, exitós -a, glamurós -a, modernit-
zador -a, interculturalitat, opinador, oscaritzar,
passotisme, pernoctació, pujolisme, rigorositat,
rocker, sevillista, sobiranisme, tacticisme, teatralitzar,
transversalitat, tunejar
4 27 27,6% (dels lemes) apunyalament, aznarisme, bicicletada, cimentera,
1% (dels sufixats) descartable, enganxina, estatalista, estilisme, exter-
nalitzar, gasista, grafiter, identificatiu -iva, incri-
minatori -òria, itinerància, jihadista, judicialitzar,
laportisme, mediàtic -a, multiculturalitat, negacio-
nisme, negacionista, ocupabilitat, recaptatori -òria,
seguidisme, sostenibilitat, suggerent, tripleta
3 17 19,4% (dels lemes) bonisme, desenvolupador, dissuasori -òria, gasís-
0,7% (dels sufixats) tic -a, intercanviador, inundabilitat, madridisme,
manualitat, mundialista, ordinalitat, patrullatge,
perimetral, publicitar, pujolista, quantiós -a, revalo-
ritzar, territorialitzar
2 12 14,7% (dels lemes) botellot, caleró, carodista, dessalinitzadora, empare-
0,4% (dels sufixats) llament, escoleta, estatueta, eurovisiu -iva, localitza-
dor, radiofonista, requalificació, traçabilitat
Per valorar adequadament l’escassa coincidència entre els lemes documentats

en cada zona cal tenir present que cada node no buida necessàriament el mateix
nombre de diaris, tal com s’ha comentat a la Presentació d’aquest estudi. D’altra
banda, tot i que es fixen les mateixes dates per a tots els nodes,14 tampoc no hi
ha un buidatge exhaustiu de tots els diaris de tots els mesos de l’any. Per tant, per
treure conclusions significatives sobre aquesta manca de coincidència de lemes
cal continuar obtenint més dades. Això no obstant, hi ha un fet que, al nostre
parer, cal remarcar: les absències de determinades ocurrències en les diferents
14. Els diaris buidats sempre són els del 5, el 15 i el 25 de cada mes, tot i que no es fa, necessà-
riament, un buidatge exhaustiu de tots els dies de tots els mesos dels anys objecte d’estudi.
Taula 7.â•‡ Lemes detectats només en una zona

Nre. de lemes Nre. d’hàpax Exemples d’hàpax territorials
exclusius (hàpaxs (freqüència 1) sufixats
territorials) dins de cada zona
Alacant 84,3% 53,9% blaver, falderet, jogueter, llevantinis-
me, poalada, valenciania, xirimiter
Andorra 82,4% 45,8% andorranitat, eurovisiu, pister, pluri-
anualitat, trementinaire
Barcelona 89% 58,7% bilingüista, chaconià, futbolització,
zapaterisme
Girona 87,1% 55,2% anxover, gironitzar, grupista, dretit-
zar, planià, politiquer
Illes Balears 80,5% 58,7% alcoverià -ana, autoctonista, barcelo-
nejar, balearista, matisme, polisso-
nada
Lleida 77,6% 47% bondià, -ana, rumbler, -era
Tarragona 80,5% 43,6% carxofada, desembassament, inunda-
bilitat
zones, excepte en una, o dit altrament, l’alt índex d’hàpaxs territorials, atès que la
majoria de neologismes documentats en un node només són presents en el bui-
datge d’aquell territori, com es representa en la Taula 7.
Després d’analitzar els lemes detectats només en una zona i de contrastar
aquestes dades en cada territori, observem una vegada més que cada varietat de
la llengua és específica i conceptualitza el món a la seva manera. Així, entre els
neologismes que només apareixen en una determinada zona, n’hi ha molts que
indiquen com el context social, polític i econòmic influeix marcadament en el
lèxic d’una llengua, i que aquesta afirmació és vàlida fins i tot quan analitzem
llengua escrita, varietat estàndard i registre formal, en territoris relativament pro-
pers. O dit d’una altra manera: en el lèxic nou que usen els diaris es percep la vida
social, els interessos culturals, polítics i econòmics d’una determinada societat a
un nivell microterritorial.
Per exemple, no és gratuït que, en relació amb les professions i aficions, an-
xover i anxovar només apareguin a Girona; jogueter només a Alacant; cavallista
i navegador només a Mallorca; ramblista només a Barcelona, i pister i tremen-
tinaire només a Andorra. Tampoc és casual que només en els diaris de Girona
trobem gironitzar; en els de Mallorca, balearisme, balearitat i mallorquinitat; en
els d’Andorra, andorranitat i parroquialista; en els d’Alacant, blaver, llevantinisme
i valenciania; en els de Lleida, alturgellenc, i en els de Barcelona, diagonaler o
provincialitzar.
Aquestes distincions lèxiques són una prova més que una bona part de les
necessitats de paraules noves de la llengua general estan fortament condiciona-
des per les vivències socioculturals més properes. Com remarca el mestre Tusón,
“cada llengua conté, en el capítol del lèxic, les petjades o senyals de tot allò que
cada poble fa en el món particular que li ha pertocat” (2004:â•›78). I per això, cada
llengua conté “les paraules necessàries per assenyalar amb precisió tot allò de l’en-
torn (o del món particular) que és rellevant per al grup i que li permetrà la super-
vivència i el plaer” (2004:â•›76). Les dades que hem estudiat mostren que podem
substituir llengua per varietat diatòpica, és a dir, que aquestes diferències queden
paleses també a un nivell més concret de la llengua, tot i que els textos analitzats
siguin formals i la varietat emprada l’estàndard.
Taula 8.â•‡ Camps lèxics

Política i conceptes Derivats de Aficions, profes- Gastronomia Altres
identitaris patronímics sions i activitats i festes
econòmiques
dretitzar carodista anxover garoinada espargolaire
Girona
espanyolitis dalinià anxovar tomatada tamborrada

gironitzar planià calçater tractorada
politiquer carrossaire
autoctonista alcoverià -ana cordador cavallista betzolada
antimallorquinista aznaritat femeter encimentada doblerada
balearisme cirerista grifoner -a mulater -a esbucament
balearitat matisme hosteler santantonier
barcelonejar matonisme malversament ximbomber
Mallorca
bilingüista mironià navegador

castellanitzador nadalista xaleterisme
castellanòfon xaleteria
catalanicida xaletarro
foralitat
mallorquinitat
bipartidista campsista gaiter figatell poalada
blaver herculà -ana jogueter matxada xaronada
blaverisme lermisme muixeranguer -a
blaveritzar zaplanista putxero
catalino zaplanisme xirimiter
Alacant
llevatista
llevantinisme
mediterranitzar
valenciania
valencianitat
valencianitzar
Política i conceptes Derivats de Aficions, profes- Gastronomia Altres

identitaris patronímics sions i activitats i festes
econòmiques
andorranitat sarkosià bipedestador
andorranitzar buner
andorranisme externalitzar
Andorra
parroquialista pister
perredista trementinaire
pirineisme
portugalitat
ebrenc -a castellitis baldanada tractorada
calçotaire carxofada
Tarragona
embolador calamanxí
llaguter carretillada
pilaner sindriada
tinetaire
anticatalunyisme chaconià autobuser cockteleria barraquil
Barcelona
barcelonitat laportista diagolaner dessaladora

catalanutxo obiolista grafiter dessalinitzador
marroquinitat zapaterisme ramblista
provincianitzar troler
alturgellenc -a loter espargidor
moter regable
Lleida
pister tractorada
palot
trialer
En la Taula 8 proposem una primera classificació d’aquestes singularitats que

revelen uns camps lèxics molt suggerents dels interessos i del moviment social de
cada zona.
En un futur, també seria interessant fer l’anàlisi d’un camp semàntic molt
acotat per observar-hi la variació neològica en els diferents territoris de parla ca-
talana. Per exemple, podríem estudiar com conviuen opcions distintes per deno-
minar una mateixa realitat; com ara botellón (manlleu sense adaptar, documentat
a la majoria de nodes) i botelló (un manlleu adaptat del castellà, documentat a les
Illes Balears i a Lleida), que coexisteixen amb botellada (BAL) o botellot (ALC,
BAL), format a partir de sufixos catalans.
4. Conclusions
Si la neologia formada per sufixació és un dels recursos més productius i genuïns

en llengua catalana, l’estudi d’aquest procés en les varietats geolectals del català és
un aspecte crucial per al coneixement lingüístic de la llengua. En aquest capítol
hem presentat els resultats obtinguts a partir de la descripció i l’anàlisi contrastiva
dels neologismes sufixats recollits durant tres anys (2008–2010) en diferents do-
minis lingüístics de la llengua catalana. Tot i que els neologismes documentats en
textos escrits en un registre formal i estàndard utilitzen sufixos poc diferenciats
entre els diversos territoris, les dades analitzades han permès detectar algunes
coincidències i singularitats entre les diferents zones, tant pel que fa al tipus de
sufixos utilitzats, com pel que fa als neologismes o lemes concrets documentats.
En relació amb els sufixos utilitzats, hem vist com en totes les zones predo-
minen a bastament els sufixos patrimonials (propis de la llengua catalana), ma-
joritàriament de tipus lèxic (i no valoratius), i nominalitzadors i adjectivadors
(molt per sobre dels verbalitzadors). La majoria de les zones coincideixen força en
la tria dels sufixos més productius (-ista, -isme, -itzar, -itat i -dor/-dora), però les
dades obtingudes també permeten detectar algunes diferències interessants, com
ara l’escassa productivitat d’alguns sufixos en determinades zones (per exemple
-à/-ana (i la variant -ià/-iana) a Tarragona i a les Illes Balears) o l’elevada pro-
ductivitat d’altres sufixos en algunes zones concretes (com ara -er/era, -er i -era
a les Illes Balears i a Girona, -ment a les Illes, -ció a Lleida, -ble a Andorra, -ari/
ària a Alacant, o -at/-ada, -at i -ada a les Illes i a Lleida). Tot i que, ara per ara, no
tenim cap explicació per a aquestes dades, confiem que l’observació constant du-
rant un període de temps més ampli permetrà constatar si es tracta de tendències
significatives.
Quant a les formes neològiques documentades, l’anàlisi duta a terme posa de
manifest (a) que els sufixos utilitzats per crear neologismes són el que ja s’havien
detectat en anteriors estudis —malgrat que alguns varien la seva freqüència d’ús
respecte del que mencionen les gramàtiques clàssiques—, (b) que no hi ha sufi-
xos nous en algunes de les varietats lingüístiques estudiades, (c) que tot i que les
diferents zones usen els mateixos sufixos hi ha una escassa coincidència de lemes
entre les fonts buidades. En aquest sentit, resulten altament significatives les ab-
sències de determinades formes neològiques, és a dir, els hàpaxs detectats a cada
zona, ja que la majoria de neologismes documentats en una zona concreta només
són presents en el buidatge d’aquell territori, però no en els altres. I l’anàlisi con-
creta d’aquests hàpaxs ha permès constatar, una vegada més, com les necessitats
de paraules noves estan fortament condicionades per les vivències socioculturals
més properes, de manera que, fins i tot dins d’una mateixa llengua, en un registre
estàndard i en un mateix gènere —la premsa diària— cada varietat dialectal mos-
tra la seva particular conceptualització de la realitat que li és més propera.
En definitiva, aquest estudi dut a terme amb les primeres dades obtingudes en
el si del projecte NEOXOC permet apuntar unes tendències que, a mitjà termini,
amb una anàlisi més aprofundida i detallada que parteixi d’un nombre més elevat
de dades, pot aportar, al nostre entendre, conclusions rellevants sobre la variació
dialectal neològica de la llengua catalana.
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. [en línia]. Barcelo-
na: Institut d’Estudis Catalans. http://dcvb.iec.cat [Consulta: 10 de març de 2013]. [DCVB]
Bernal, Elisenda (2000). Els sufixos verbalitzadors del català. Descripció sintacticosemàntica.
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Cabré, M. Teresa (1994). A l’entorn de la paraula. València: Servei de Publicacions de la Uni-
versitat de València.
Cabré, M. Teresa (2002). “La derivació”. Dins Solà, Joan et al. (ed.). Gramàtica del català contem-
porani. Vol. I. Barcelona: Empúries. 731–775.
Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar
els neologismes. Vic/Barcelona: Eumo Editorial / Universitat Pompeu Fabra.
Duarte, Carles; Alsina, Àlex (1986). Gramàtica històrica del català. Volum III. Barcelona: Curial.
Gramàtica de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. http://www.
iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/ [Consulta: 5 d’abril de 2013].
Observartori de Neologia (1998). Descripció quantitativa dels neologismes documentats durant
l’any 1995 a la premsa en català. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada,
(Papers de l’IULA. Sèrie Informes, 23).
Observatori de Neologia (2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora.
Obradors, Isabel; Solé, Elisabet (2004). “Neologismes formats per sufixació”. Dins Observatori
de Neologia. Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora. 48–82.
Rull, Xavier (2004). La formació de mots. Qüestions de normativa. Vic: Eumo.
Tusón, Jesús (2004). Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística. Barcelona:
Empúries.
Capítol 3
Composició culta /
Neoclassical compounding

Universitat Rovira i Virgili
The data from the NEOXOC Project corresponding to the years 2008–2010
provide 2,039 neologic lexical units formed by neoclassical compounding (1,506
after eliminating the words detected in more than one node). Neoclassical com-
pounding is therefore one of the most productive processes, after suffixation,
prefixation, and English loanwords. Upon analyzing the representativeness of
neoclassical compounding in comparison to other neologic processes in each
node, we find that it carries about the same weight as it does over the global
data set. Differences are hardly perceptible, and this fact can be easily explained
if we consider that neoclassical compounding belongs to language varieties that
are not particularly sensitive to regional variation.
More than 200 roots generated the 1,506 neologisms. The most frequent
is auto-, especially involved in the creation of verbs. It is followed at a great
distance by mini-, macro- and micro-, three elements with aspective value. We
then find eco-, euro-, ciber- and bio-, being the lexical content morphemes
most frequently used for word formation in contemporary Catalan media. As
a general trend, prototypical neoclassical compounding – the union of two
classical roots – is not very productive today, whereas hybrid formations, or ne-
ologisms with a classical root (in fact, an affix created from a learned root) and
a vernacular word, are very common, a point that coincides with the fact that
prefixation is a more productive process in word formation than compounding.
The current strength of Catalan prefixation is to a large extent due to prefixes
originated in classical roots. It should also be noted that other different kinds of
compounding have been found: compounds à la savante, compounds created
with pesudoclassical forms, and neologisms created with suffixes originated in
classical roots.
Regarding the productivity of the different elements in the material col-
lected, it should be noted that data also shows that compounding is a word
formation process hardly affected by territorial variation. The first 14 out of the
25 most productive elements are found in all nodes. Finally, it should be noted
that some nodes have collected new compounds that are not found in any other
node, and this could be a sign of regional trends, although most of them do not
show any specific cultural link with the geographic areas. In any case, it is an
issue that should be considered in the future.
Keywords: neology, morphology, compounding, neoclassical compounding,

Catalan, language of media, language variation, diatopic variation
1. Introducció
La composició culta és un procediment de formació de mots en què es combinen

dos o més morfemes, dits generalment formants cultes, que tenen com a carac-
terística que només ocorren combinats amb altres formants cultes. S’anomenen
així —bé que en la tradició lexicològica catalana reben altres noms— perquè
provenen d’antigues paraules de llengües clàssiques (llatí i grec antic). N’és un
exemple helicòpter, format per helic(o) ‘hèlix’ i ‘pter(o) ‘ala’. A partir de la seva po-
sició, hom anomena els formants amb el terme forma prefixada si va en primera
posició (helic(o) a helicòpter) i forma sufixada si va en darrera posició (‘pter(o)
a helicòpter). En tot cas, cal entendre aquesta denominació com una descripció
sintàctica —la posició que ocupen en el compost culte— més que no pas com una
definició característica del morfema (com es podria desprendre d’algunes obres
que empren aquests termes).1 En efecte, al compost culte pterodàctil el formant
‘pter(o) el veiem funcionant com a forma prefixada.
Alguns formants cultes que solen funcionar com a formes prefixades, com
heter(o), prot(o) o aut(o), poden i solen operar també com a prefixos, és a dir,
morfemes que s’adjunten a un mot ja existent (heterosexual, protopartit-polític,
autolesionar-se, agroturisme). Es pot dir, doncs, que molts d’aquests morfemes te-
nen un doble ús: com a formants cultes (en forma prefixada) i com a prefixos ad-
juntables a qualsevol mot (Rull 2009:â•›16). Gràcia (2002:â•›825) anomena compostos
híbrids els mots formats per un formant culte adjuntat a un mot patrimonial, no
tan sols quan el formant actua com a prefix (agroturisme) sinó també quan el mot
patrimonial va primer (castellologia, filmoteca).2 D’acord amb els protocols i la
1. Vegeu, per exemple, TERMCAT (1990). Aprofitem aquesta primera nota per fer constar
l’agraïment a Albert Ventura per l’ajut en la feina de buidatge de la premsa i extracció dels
neologismes.
2. Cal advertir que algun cop és difícil discernir fins a quin punt un formant culte actua com a
tal o com a prefix, fet que dificulta establir un límit clar entre els dos usos. És el cas de bio- ‘vida’.
A biòleg actua com a formant culte pròpiament dit i a bioremediació actua clarament com a pre-
fix. Tanmateix, a biocenosi aparentment és un prefix, però en realitat aquest terme està format
Capítol 3.â•‡ Composició culta / Neoclassical compounding 69
praxi de l’OBNEO, estudiem tots dos recursos —composició culta estricta o prò-
piament dita i prefixació amb prefixos originats en formants cultes— en aquest
capítol, tot i que conceptualment caldria separar-los. Quan no diem res més es-
pecífic, doncs, ens referim de manera global al conjunt format pels neologismes
d’una i altra mena. (El lector, doncs, no s’ha de sorprendre si veu estudiats en
aquest capítol morfemes com auto-, mega-, mini- o macro-, quan probablement
la seva intuïció li faria esperar veure’ls analitzats en el capítol de la prefixació.)3
2. Dades generals i representativitat del recurs
En el trienni 2008–2010 s’han recollit, en els set nodes (Alacant, Andorra, Barce-
lona, Illes Balears, Girona, Lleida i Tarragona), un total de 2.039 unitats lèxiques
neològiques formades mitjançant composició culta, que representen un 12,9%
del total de neologismes recollits. Cal tenir en compte que aquestes xifres no des-
compten duplicacions de compostos cultes que apareixen en més d’un node (per
exemple, aerolínea), atès que l’objectiu del treball és, entre altres, comprovar el
grau de productivitat dels diversos recursos neològics segons el territori (per això,
si un compost culte com aerolínia apareix en quatre nodes, s’ha comptat quatre
vegades). Si no tenim en compte les repeticions (i cada lema nou es compta no-
més un sol cop), el nombre total de compostos cultes és de 1.506, xifra que repre-
senta llavors el 12,8% dels neologismes. Es tracta, doncs, d’un dels recursos més
productius: ocupa el quart lloc, després de la sufixació, la prefixació i els manlleus
de l’anglès.
La distribució per territoris de l’aportació de compostos cultes és la següent.
El node que aporta menys compostos cultes és Alacant (172), mentre que el que
n’aporta més és Barcelona (599, que representen gairebé un terç de la totalitat del
per bio-, ceno- (del grec koinós ‘comú’) i un sufix. A més, quan un formant culte actua com a
prefix, pot conservar el significat però també pot adquirir un significat nou. Quan passa això
darrer sol donar-se un fet paral·lel: el formant pot usar-se també com a substantiu independent.
Així, auto- ‘a/per un mateix’ apareix a autofàgia; també a automòbil, que per truncació dóna el
substantiu auto ‘automòbil’ – més usual antigament que avui dia –, que llavors s’habilita com
a prefix (auto-), i el veiem en autoescola ‘escola d’automobilistes’. Per a més informació sobre
aquestes qüestions, a més de Rull (2009), vegeu Bernal (2010), Estopà (2011), Vallès (2000;
2004:â•›146–195; 2007), Feliu (2004:â•›123–124), Cabré, Freixa; Solé (2001:â•›204), Feliu, Ramírez;
Talamino (2000) i Freixa (2009), els quals, a més de fer-hi una aproximació metodològica, se
centren en casos concrets (tele-, eco-, homo-), alguns dels quals creats sense que hi hagi real-
ment un formant culte anterior (euro-, ciber-). Més avall reprenem aquesta qüestió.
3. Per a una exposició de síntesi sobre com tracten gramàtiques i diccionaris els límits entre
composició culta i prefixació, vegeu Feliu (2004:â•›113–118). Vegeu també Rull (2009:â•›15–18).
Taula 1.â•‡ Nombre de neologismes formats per composició culta detectats per cada node
durant el període 2008–2010 i percentatge de cada node respecte del total de compostos
cultes recollits
Node Quantitat de compostos cultes Percentatge respecte del total de compostos cultes
BCN â•⁄â•‹599 â•⁄29,4%
AND â•⁄â•‹322 â•⁄15,8%
GIR â•⁄â•‹258 â•⁄12,7%
LLEI â•⁄â•‹253 â•⁄12,4%
BAL â•⁄â•‹222 â•⁄10,9%
TGN â•⁄â•‹213 â•⁄10,4%
ALC â•⁄â•‹172 â•⁄â•⁄8,4%
Total 2.039 100%
conjunt dels compostos cultes recollits) seguit d’Andorra (322). La resta de nodes
se situen a la franja d’uns 200–250 compostos cultes.4
Quan analitzem la representativitat del procediment en relació amb cada un
dels nodes del projecte, el que es pot apreciar és que el resultat oscil·la entre el
percentatge màxim de Tarragona (16,8%) i el mínim de les Illes Balears (10%).
A Perpinyà el percentatge és del 4,8%, però, com ja s’ha explicat, l’escassedat de
les dades del node fa que la quantificació no sigui significativa. A més, el contrast
entre el node de Perpinyà i la resta dels nodes també cal atribuir-lo a les carac-
terístiques del sistema de recollida de dades (premsa no diària i metodologia de
buidatge manual), que afavoreix la captació de manlleus sintagmàtics i semàntics
i, per tant, fa baixar la proporció dels altres processos. Deixant això a banda, la
creació neològica a la Catalunya del Nord mitjançant composició culta hauria de
ser objecte d’estudi a part per la seva singularitat. En efecte, en un buidatge de la
premsa nord-catalana fet per un dels autors d’aquest treball immediatament abans
del període d’estudi —del maig del 2005 al setembre del 2007— es van detectar
aqueixos compostos cultes: jacobino-bonapartisme, stato-nacional, franco-francès
‘nacionalista francès xovinista’, nucleòcrat, helio-marítim, poli-minusvàlid, autoru-
ta ‘autopista’, tegevelatria ‘idolatria al TGV’ i septimaniàtic —fent un joc de parau-
les: ‘partidari de posar el nom de Septimània a la regió del Llenguadoc-Rosselló’,
ja que els rossellonesos ho consideraven una mania desnaturalitzadora dels pro-
francesos. Com es pot comprovar, molts tenen a veure amb l’argot polític francès.
Es pot presumir, doncs, que la tensió territorial entre la Catalunya del Nord i
França és una font important de creació lèxica mitjançant composició culta.
4. Perpinyà ha recollit 12 compostos cultes. Tanmateix, fins i tot amb tan poques dades es
detecten comportaments pareguts als altres nodes, com ara que el formant més productiu és
auto- i que tele- és força productiu.
Taula 2.â•‡ Percentatge (en relació amb el total de cada node) de neologismes formats per
composició culta durant el període 2008–2010
Node Quantitat de neologismes Quantitat de compostos Percentatge de compostos
del node cultes del node cultes en relació amb el
total de cada node
TGN â•⁄1.268 â•⁄â•‹213 16,8%
AND â•⁄2.148 â•⁄â•‹322 15%
ALC â•⁄1.182 â•⁄â•‹172 14,6%
GIR â•⁄1.775 â•⁄â•‹258 14,5%
LLEI â•⁄1.799 â•⁄â•‹253 14,1%
BCN â•⁄5.368 â•⁄â•‹599 11,2%
BAL â•⁄2.214 â•⁄â•‹222 10%
Total 15.753 2.039
3. Categories gramaticals dels compostos cultes
Els neologismes formats per composició culta són fonamentalment noms (860,
que representen un 57% del total) i, en menor mesura, adjectius (546, un 36%).
Hi ha 99 verbs (que representen un 6,6%), i un únic adverbi, frontolateralment,
recollit a Lleida. La proporció és propera a la consignada per Estopà; Souto; Vidal
(2009:â•›134) per a les dades de l’OBNEO de l’any 2004: noms (60%), adjectius (31%),
verbs (9%). Es pot concloure, doncs, que actualment la composició culta és bàsi-
cament un mecanisme de creació de noms i adjectius (i de verbs amb auto-, com
direm tot seguit). Fora d’aquests casos és un recurs molt poc productiu. D’entre
els noms en trobem, en una proporció semblant, tant de masculins (464 lemes)
com de femenins (396). Pel que fa als verbs —seguint la subcategorització de
l’OBNEO—, la majoria són pronominals (un total de 56), mentre que la resta són
transitius (41) i intransitius (2). Sobta que apareguin més verbs pronominals que
transitius, i la clau de volta cal buscar-la en el fet que la major part dels verbs con-
signats en aquest apartat de composició culta (88 dels 99) són verbs creats amb el
formant auto- ‘a un mateix’, que genera unitats verbals que —tot i que dit una mica
impròpiament— són formalment pronominals, però gramaticalment transitives.5
La distribució de les categories gramaticals per nodes segueix la pauta gene-
ral, tot i que hi ha desviacions. Quant a la proporció de verbs, és notable que sigui
tan baixa a Lleida (2,4%) i, sobretot, a Girona (0,8%). La proporció d’adjectius
oscil·la entre el 44,2% i el 30,8%, una oscil·lació que pot considerar-se previsible.
Les diferències en relació amb els noms són una mica més grans: van del 63,5%
5. Per a aquesta qüestió, i en general per a un estudi detallat del formant auto- adjuntat a
verbs, vegeu Ginebra (2011).
Taula 3.â•‡ Nombre i percentatge de noms, adjectius i verbs formats per composició culta
en relació amb el total de compostos cultes de cada node durant el període 2008–2010
Node Noms Adjectius Verbs
ALC â•⁄ 79 (45,9%) â•⁄ 76 (44,2%) 17 (9,9%)
AND 184 (57%) 108 (33,7%) 30 (9,3%)
BCN 350 (58,4%) 198 (33,1%) 51 (8,6%)
BAL 126 (56,8%) â•⁄ 74 (33,3%) 22 (9,9%)
GIR 145 (52,3%) 110 (43%) â•⁄ 2 (0,8%)
LLEI 156 (61,6%) â•⁄ 90 (36%) â•⁄ 6 (2,4%)
TGN 136 (63,5%) â•⁄ 65 (30,8%) 12 (5,7%)
(Tarragona) al 45,9% (Alacant). Ara per ara no és possible determinar si aquestes

variacions cal atribuir-les a les propietats de la creació neològica en cada territori
o al fet que les dades són encara reduïdes. En la Taula 3 hi ha, per nodes, la infor-
mació sobre les diferents categories gramaticals i els percentatges.6
4. Nombre, classe i productivitat dels formants que intervenen

en la composició culta
En la creació dels 1.506 neologismes hi han intervingut més de 200 formants. El

més recurrent és auto-, que intervé —sobretot per a la creació de verbs— en 173
dels 1.506 mots nous. El segueixen, a una gran distància, mini- (69 neologismes),
macro- (65) i micro- (57), tres formants de valor aspectivoapreciatiu. Després hi
ha eco-, euro-, ciber- i bio-, els quatre formants de contingut lèxic més freqüents
en la formació de mots de la premsa catalana d’avui. En general, les pautes semàn-
tiques i quantitatives dels formants que han intervingut en els neologismes per
composició culta recollits en el projecte NEOXOC coincideixen amb les descrites
per Feliu (2004) per a les dades del BOBNEO de l’any 2000.
En la Taula 4 es presenten els formants que tenen una freqüència igual o supe-
rior a 4. En relació amb algun dels formants, cal que fem uns quants comentaris.
El segment tele- presenta més d’un significat: ‘distància’ (telecinètic, teleportar, te-
levot) i ‘televisió’ (teleconsum, teleescombraria, telegènia, teleporqueria); s’observa,
però, que en neologia el segon significat és més productiu. No s’ha comptat com a
neologisme format amb tele- l’adjectiu telecinquer, que és un derivat per sufixació
(amb el sufix adjectivador -er) sobre el compost Tele 5 (originalment nom propi,
6. A Perpinyà s’han recollit 8 noms, 3 verbs i 1 adjectiu, i per tant les proporcions no són
rellevants.
Taula 4.â•‡ Formants cultes més productius (de freqüència igual o superior a quatre)
durant el període 2008–2010 (presentats en ordre decreixent)
Formant Nombre de neologismes que ha Percentatge sobre el total de nous
generat compostos cultes
auto- 173 11,5%
mini- 69 4,6%
macro- 65 4,3%
micro- 57 3,8%
eco- 52 3,5%
euro- 47 3,1%
ciber- 38 2,5%
bio- 37 2,5%
mega- 35 2,3%
socio- 33 2,2%
tele- 32 2,1%
video- 28 1,9%
franco- 22 1,5%
foto- 20 1,3%
hispano- 20 1,3%
politico- 18 1,2%
agro- 15 1%
nano- 15 1%
geo- 13 0,9%
neuro- 13 0,9%
psico- 13 0,9%
filo- 12 0,8%
ludico- 12 0,8%
catalano- 11 0,7%
castellano- 9 0,6%
-fòbia 9 0,6%
historico- 9 0,6%
juridico- 9 0,6%
-mania 9 0,6%
electro- 8 0,5%
-’leg -’loga 8 0,5%
termo- 8 0,5%
ciclo- 7 0,5%
civico- 7 0,5%
germano- 7 0,5%
proto- 7 0,5%
biblio- 6 0,4%
etno- 6 0,4%
giga- 6 0,4%

Formant Nombre de neologismes que ha Percentatge sobre el total de nous
generat compostos cultes
hidro- 6 0,4%
-logia 6 0,4%
musico- 6 0,4%
narco- 6 0,4%
paleo- 6 0,4%
penta- 6 0,4%
radio- 6 0,4%
alter- 5 0,3%
andorrano- 5 0,3%
anglo- 5 0,3%
artistico- 5 0,3%
gastro- 5 0,3%
-cidi 5 0,3%
cripto- 5 0,3%
eno- 5 0,3%
italo- 5 0,3%
-itis 5 0,3%
orto- 5 0,3%
quadri-/tri- 5 0,3%
retro- 5 0,3%
-teca 5 0,3%
tecno- 5 0,3%
afro- 4 0,3%
albano- 4 0,3%
arabo- 4 0,3%
arqueo- 4 0,3%
audio- 4 0,3%
basco- 4 0,3%
cardio- 4 0,3%
cientifico- 4 0,3%
craneo-/io- 4 0,3%
medico- 4 0,3%
meta- 4 0,3%
poetico- 4 0,3%
tecnico- 4 0,3%
valenciano- 4 0,3%
per tal com és una marca). El formant ciber- prové d’una truncació del mot ciber-
nètic, del grec kybernētikós ‘relatiu al pilot’, un derivat del verb kybernáō ‘portar
el timó, governar’. Per tant, en rigor no podria considerar-se un formant culte,
perquè no prové d’un mot grec sinó que s’ha generat ex novo a partir d’un mot
d’origen grec. El formant foto- també té més d’un significat: ‘llum’ (fotodegradació,
fotooxidant, fotoprotector, fotodepilar) i ‘fotografia’ (fotoàlbum, foto-enciclopèdia,
fotoblog, fotodocumental, fotodenúncia). S’hi compten fotònic i fotònica, tot i que,
en realitat, són derivats per sufixació (fotó [amb una n final latent] + sufix adjec-
tivador -’ic). Igualment, radio- és polisèmic: ‘radiació’ (radio-fàrmac), ‘radiofonia
tècnica’ (radiomarcatge, radioseguiment, radiorecerca), ‘radiofonia comercial’ (ra-
diofórmula, radiorellotge, radiopredicador); cal fer notar que els significats segon
i tercer són més productius en neologia que el primer. Quant a -’leg /-’loga, cal
indicar que hi ha 7 neologismes amb la primera forma i 1 amb la segona. Pel que
fa al doblet germano-/germanico-, és molt més usat el primer que el segon (només
1 neologisme).
5. Comentaris generals sobre les dades. Al límit de la composició culta
Com s’ha dit en la introducció, alguns formants funcionen com a formes sufixades
i també com a prefixos. El que es comprova en l’anàlisi del material recollit —coin-
cidint amb el que ja detectava Feliu (2004:â•›121)— és precisament que la composi-
ció culta estricta és poc usual en neologia, almenys en els registres mitjans de la
llengua (cas del periodisme). La composició culta deu ser molt més rendible en el
llenguatge tecnicocientífic, sobretot en disciplines com la medicina, la biologia o
la geologia. De fet, només unes quantes desenes de les 1.506 unitats neològiques
registrades són compostos cultes estrictes, com ara arboricidi, cianotipia, cinòfil,
dendrogeomorfologia, dendromètric, diplòsia, dorsàlgia, endometrial, ergòmetre,
feminicidi, fibromiàlgia, germanòfon, glaciòleg, gloticidi, hectòmetre, hemiplèxia,
heptavalent, ictiònim, kallitipia, megapolis, mercadotècnia, ortògrad, ortopantomo-
grafia, pubàlgia, teodomina, termosalinògraf i trombospondina.7 En canvi, els ne-
ologismes formats amb prefixos provinents de formants cultes (o assimilats) són
7. En rigor, podria debatre’s si els mots del tipus dendrogeomorfologia són compostos cultes
estrictes, ja que no estan formats per la unió de formants cultes “copulativament” (vegeu Rull
2009:â•›34), sinó per la unió d’un formant culte (dendro-) i una paraula ja existent en la llengua
(geomorfologia). De tota manera, aquesta mena de formacions (formant culte + compost culte)
solen tractar-se dins la composició culta estricta. En realitat, en aquest cas el compost culte que
fa de base de dendrogeomorfologia és també un mot del tipus formant culte + compost culte
(geo- i morfologia).
abundants, circumstància que harmonitza amb el fet que la prefixació en general és

un procediment habitual en neologia (vegeu l’apartat sobre prefixació). Bona part
de la vitalitat actual de la prefixació catalana es deu a aqueixos prefixos originats
en formants cultes (el cas d’auto- és el més clar). Alguns d’aqueixos prefixos (euro-,
eco-, video-, etc.) han arribat a tenir un significat diferent del que tenien (o tenen)
com a formants cultes, d’acord amb un procés d’adquisició de polisèmia ja obser-
vat per diversos autors.
Un altre tipus neològic recollit són els anomenats compostos a la manera culta
(vegeu, entre altres, Cabré 1994:â•›86; Feliu 2004:â•›127–129). Aquesta classe d’uni-
tats es forma amb un segon element patrimonial (és a dir, amb un element que
no és pas cap formant culte) i amb un primer element també patrimonial que es
cultitza per mitjà de l’addició d’una vocal de suport o al final (de vegades amb al-
guna altra modificació associada). Hi ha uns quants elements “cultistes” d’aquesta
mena, que originen un nombre no petit de neologismes. Entre altres, afectivo-
emocional, afectivosexual, andorrano-espanyol, andorranocatalà, artisticoreligiós,
basco-navarrès, bascofrancès, britanicoturístic, burocràtico-autoritari, castellano-
lleonès, catalano-cubà, cubanoamericà, didacticopactista, econòmico-immobiliari,
economicocomercial, eròtico-polític. Caldria escatir, de tota manera, la veritable
naturalesa lingüística d’aquestes formacions, ja que no és del tot clar que siguin
realment neologismes lèxics; més aviat sembla que són el resultat de determina-
des contingències textuals.8 Potser per aquesta raó s’explica que siguin formants
poc productius, a diferència d’auto-, eco-, mega-, etc.
Dins del que hem etiquetat de manera laxa com a composició culta, el mate-
rial recollit ens serveix encara per distingir dues categories més. En primer lloc
trobem neologismes amb un segon element que és un formant culte (i, per tant,
no funciona com a mot independent), i amb un primer element que tampoc no és
un mot independent, però alhora no és pròpiament un formant culte (és a dir, un
formant procedent del grec o del llatí), sinó una creació que, en certa manera, ac-
tua com a formant culte: una mena de formant cultoide o cultista. Són casos com
aparatologia, cienciòleg, cristianofòbia, daligrama, femicidi, gaudiòleg, hergeòleg,
homòfob, islamofòbia, mamòcrata, moriscologia, orquidiòfil, ratomàquia, rumoro-
logia, telegènia, totòleg, txupòpter, videògraf.9
8. Feliu (2004:â•›129) ja suggereix alguna cosa en aquesta línia, i el dubte també es detecta en
Estopà; Souto; Vidal (2009:â•›135).
9. Vegeu també Feliu (2004:â•›120). Aquestes formacions sí que són veritables híbrids, i potser
són les que haurien d’anomenar-se compostos a la manera culta. Atès, però, que aquesta expres-
sió ja es fa servir per a la classe de formacions descrita en el paràgraf anterior, potser caldria dir-
ne compostos cultistes o pseudocultes. La diferència bàsica entre aquests mots i els anomenats
compostos a la manera culta seria que, en els compostos a la manera culta, el segon element és
En segon lloc, alguns formants cultes que solen funcionar com a formes su-
fixades, sense perdre aquesta posició de segon element del compost, s’adjunten a
un mot ja existent, i no pas a un formant culte. Es tractaria d’un fenomen paral·lel
al que ha estat descrit com a prefixació amb prefixos originats en formants cultes,
però relacionat amb la sufixació: formants cultes en posició sufixada que operen
com a veritables sufixos (sufixos, doncs, originats en formants cultes). Hem trobat
uns quants sufixos d’aquesta mena: -itis (espanyolitis, capsulitis, dissenyitis, barce-
lonitis, independentitis), -latra (fusteròlatra), -teca (viatgeteca, bebeteca, devedete-
ca, rondalloteca) i -mania (gossosmania, abbamania, mickymania, phelpsmania,
zafonmania). Amb tot, val a dir que, almenys d’acord amb les dades que tenim, la
formació de mots amb prefixos originats en formants cultes és molt més produc-
tiva que la formació de mots amb sufixos originats en formants cultes.10
Finalment, cal esmentar el formant -sfera per la seva singularitat. El seu ús
va estendre’s en el món internàutic quan van popularitzar-se els blogs. Significa
‘conjunt de blogs relacionats’ i, per tant, ja no té el significat original d’’esfera’
que veiem en atmosfera, biosfera, semiesfera, etc. En el buidatge fet pel projecte
NEOXOC 2008–2010, hi apareixen els compostos blogosfera i blocosfera ‘conjunt
de blogs relacionats’ i catosfera ‘blogosfera catalana’. Amb aquestes dades pot sem-
blar un formant poc recurrent (amb 3 neologismes no figura a la Taula 4); però, en
català, aquest formant ha tingut una vitalitat inusitada en adjuntar-se a topònims i
creant, així, les denominacions de les blogosferes de regions, comarques i ciutats.
Aquests neologismes, que podrien considerar-se noms propis, no figuren en el
buidatge fet pel projecte NEOXOC però val la pena referir-s’hi perquè evidencien
la vitalitat d’aquest formant.11
un mot independent. Aquí, en canvi, és un formant culte. A més, en els compostos a la manera
culta el primer element és igualment un mot independent (amb alguna modificació, i en aquest
punt és on hi pot haver problemes de delimitació), i aquí no: és un formant cultista. En la pràc-
tica sovint el primer membre pot semblar que és el mateix per a les dues classes de formacions
(i ser-ho materialment). Però la distinció no sembla complexa: islamofòbia (compost cultista),
islamoàrab (compost a la manera culta).
10. Vegeu també Cabré, Freixa; Solé (2001:â•›204–205). Feliu (2004:â•›120–121) tracta aquests ca-
sos com a casos de composició culta transgressora, entenent que el primer element del neolo-
gisme és una nova forma prefixada a la manera culta, tot i que també planteja, per al cas dels
neologismes que contenen com a segon element el formant -teca, que calgui considerar-lo un
sufix. De fet el material que Feliu examina avala en part la seva posició, ja que uns quants dels
neologismes contenen un primer element que no és ben bé un mot de la llengua, sinó una
truncació d’un mot de la llengua.
11. Una llista no tancada de les blogosferes regionals, comarcals o ciutadanes catalanes és
aquesta: Penedesfera ‘blogosfera del Penedès’, Ebresfera ‘de les Terres de l’Ebre’, Vallesfera ‘del
6. Representativitat en els diferents nodes
Per la seva naturalesa, la composició culta és un dels procediments neològics que

menys sensibles ha de mostrar-se a la variació territorial. El material analitzat
mostra que això és així, efectivament. En la Taula 5 hi ha les dades, per nodes,
relatives als 25 formants més productius, i el que s’hi observa és, en general, una
gran homogeneïtat. Així, els 14 primers formants apareixen en neologismes de
tots els nodes (amb l’excepció de ciber- per a Alacant), i fins a les dues o tres darre-
res posicions del rànquing no trobem formants absents en més d’un node.
Amb tot, hi ha alguns petits contrastos que val la pena d’assenyalar. En primer
lloc, si era previsible que el formant auto- fos el més productiu en tots els nodes,
això és així només en cinc dels set nodes. A Lleida mini- (23 neologismes) supera
auto- (20 neologismes), i a Girona el comportament d’auto- sorprèn força: hi ha
formats només 3 neologismes, com mini-, i tots dos formants resulten molt menys
productius que eco- (11 neologismes), euro- (14), socio- (11) o video- (8). En ge-
neral, les dades de Girona s’aparten prou de la pauta global: el formant més pro-
ductiu és euro-, que, en canvi, ocupa la sisena posició en la taula general. Altres
formants que no presenten sintonia amb els de la taula general són eco-, socio-,
video- i ludico- (a Girona aquest formant intervé en 7 neologismes, mentre que en
els altres nodes no forma neologismes o intervé, com a màxim, en 3). Tampoc no
presenten sintonia (ara perquè hi resulten excessivament poc productius) auto-,
mini- i macro-. Els altres nodes presenten dades més homogènies. D’Alacant cal
destacar que no ha recollit cap mot nou format amb ciber-, un dels formants més
productius, i que ha recollit 3 dels 4 compostos amb el segment valenciano-. Pel
que fa a Andorra (i això potser també era previsible), cal fer notar que és l’únic
node que recull el formant andorrano- (que intervé en 5 neologismes). De Tarra-
gona es pot assenyalar que bio-, socio- i video- superen els formants més produc-
tius després d’auto-; queden per damunt, doncs, de mini-, macro-, micro-, eco-,
euro- i ciber-.
El particularisme territorial, doncs, no sembla que de moment pugui buscar-se
en la classe i productivitat dels formants cultes (amb les excepcions indicades de
valenciano- i andorrano-), sinó potser en els resultats finals, és a dir, en els neolo-
gismes concrets. De fet hi ha un nombre gens petit de nous compostos cultes que
apareixen només en un dels nodes, i això pot ser indici de tendències neològiques
territorials. Molts d’aquests hàpaxs, però, són hàpaxs que a primer cop d’ull no
sembla que presentin cap vinculació especial semàntica o pragmàtica (històrica
Vallès’, Pallarsfera ‘del Pallars’, Osonasfera o Osonosfera ‘d’Osona’, Bagesfera ‘del Bages’, Mares-
mesfera ‘del Maresme’, Anoiasfera o Anoiaesfera ‘de l’Anoia’, Ripollesfera ‘del Ripollès’, Girosfera o
Gironasfera ‘de Girona’, Lleidasfera ‘de Lleida’, Barcelonasfera ‘de Barcelona’.
Taula 5.â•‡ Els 25 formants cultes més productius durant el període 2008–2010 distribuïts
pels nodes en què es documenten, amb indicació dels neologismes de cada node
Formant ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN
auto- 25 51 38 84 â•⁄3 20 15
mini- â•⁄5 16 11 31 â•⁄3 23 â•⁄5
macro- â•⁄7 20 12 28 â•⁄2 17 â•⁄9
micro- â•⁄7 14 â•⁄5 19 â•⁄5 14 â•⁄9
eco- â•⁄8 15 â•⁄7 23 11 â•⁄9 â•⁄8
euro- â•⁄7 15 â•⁄5 31 14 â•⁄4 â•⁄2
ciber- – â•⁄6 â•⁄4 18 â•⁄9 â•⁄6 â•⁄1
bio- â•⁄5 â•⁄6 â•⁄3 11 â•⁄6 â•⁄8 11
mega- â•⁄4 â•⁄7 â•⁄7 19 â•⁄3 â•⁄5 â•⁄4
socio- â•⁄7 12 â•⁄7 11 11 â•⁄7 12
tele- â•⁄5 â•⁄6 â•⁄5 19 â•⁄8 â•⁄9 â•⁄3
video- â•⁄4 â•⁄7 â•⁄4 14 10 10 12
franco- â•⁄3 â•⁄6 â•⁄4 â•⁄9 â•⁄4 â•⁄6 â•⁄1
foto- â•⁄3 â•⁄2 â•⁄3 â•⁄8 â•⁄4 â•⁄4 â•⁄3
hispano- â•⁄2 â•⁄4 â•⁄7 â•⁄9 â•⁄1 â•⁄4 –
politico- – â•⁄4 â•⁄1 â•⁄7 â•⁄3 â•⁄4 â•⁄1
agro- â•⁄2 â•⁄1 â•⁄2 â•⁄4 â•⁄5 â•⁄5 â•⁄7
nano- â•⁄4 â•⁄2 – â•⁄4 â•⁄5 â•⁄1 â•⁄3
geo- â•⁄2 â•⁄3 â•⁄2 â•⁄3 â•⁄5 â•⁄1 â•⁄5
neuro- â•⁄2 â•⁄4 â•⁄6 â•⁄4 â•⁄1 â•⁄2 â•⁄1
psico- â•⁄2 â•⁄3 â•⁄5 â•⁄5 â•⁄4 â•⁄2 â•⁄2
filo- â•⁄3 â•⁄1 â•⁄1 â•⁄4 â•⁄5 – –
ludico- â•⁄1 â•⁄2 – â•⁄1 â•⁄7 â•⁄3 â•⁄2
catalano- â•⁄3 â•⁄2 – â•⁄7 – â•⁄2 –
castellano- â•⁄1 – â•⁄3 â•⁄5 – â•⁄1 â•⁄1
o cultural) amb les àrees geogràfiques concretes, i són, doncs, unitats que hom
esperaria poder trobar-se en qualsevol dels altres nodes. És el cas, per exemple, de
minicursa, biopirateria, jurídico-legal, bioemprenedor, autoràdio, infoentreteniment,
còmic-musical, hipovirus, mini-mamut, vídeo-concurs, macroplataforma, tecnoparc,
historicoturístic, microxarxa, autosostenir, científico-lúdic o densiometria, que no-
més es documenten al node de Tarragona. De sociolúdic, sociosportiu, radiotelevi-
siu, economicocomercial, autoregenerar-se, macroescultura, macrocrisi, videodiari,
jurídicoesportiu o megaclàssic, que només es documenten al node d’Andorra. O
de geohidrològic, fratomagmàtic, ludicocultural, beatlemania, dendrogeomorfolo-
gia, turisticoesportiu, radioajuda, bibliometria o hidrologicoforestal, que només es
documenten al node de Girona. I n’hi ha més. De fet, de nous compostos cul-
tes que donin indicis clars de la seva procedència geogràfica n’hi ha ben pocs. Si
deixem de banda mots com cibergendarmes i la sèrie hispanoandorrà, francoandor-

rà, lusitanoandorrà i belgoandorrà, que identifiquen el node d’Andorra, tenim un
nombre escàs i poc clar d’elements: potser ecotaxa i infovespre tenen aire balear (el
govern balear va ser el primer a instituir l’impost), barcelonitis fa pensar en el node
de Barcelona, catalanovalenciana (adjectiu aplicat a la llengua) i fusteròlatra en
el d’Alacant, porcicultors i agroindustrial en el de Lleida, agroramader i daligrama
en el de Girona, i agro-rock, biorefineria i follòdrom en el de Tarragona.12 El que
caldria escatir, doncs, és si el que fa que uns hàpaxs es detectin en un node concret
(quan, com s’ha dit, hom esperaria a primer cop d’ull poder trobar-los en qualsevol
dels altres nodes) són les contingències de la casualitat o alguna raó lingüística o
extralingüística.
7. Conclusions
Les dades dels set nodes del projecte NEOXOC corresponents al trienni 2008–
2010 proporcionen 2.039 unitats lèxiques neològiques formades per mitjà de la
composició culta (entès aquest concepte en el sentit més general), que esdevenen
1.506 lemes quan es descompten les duplicacions (unitats detectades en més d’un
node). La composició culta, doncs, és un dels recursos neològics més productius
després de la sufixació, la prefixació i els manlleus de l’anglès. Quan analitzem la
representativitat del procediment en relació amb cada un dels nodes del projecte,
el resultat és que el pes de la composició culta sobre el conjunt dels procediments
neològics en cada un dels nodes és, amb petites variacions, aproximadament el
mateix que el pes de la composició culta sobre el total de les dades del projecte.
Les diferències entre nodes són petites, i aquestes diferències poc perceptibles
són fàcilment explicables si tenim en compte que la composició culta, almenys en
primera instància, pertany als registres menys sensibles a la variació territorial, a
diferència del que podria passar amb la sufxació (de fet, la sufixació sembla més
sensible a la variació territorial que la prefixació, i la prefixació més que la com-
posició culta).
Pel que fa a les categories gramaticals, els neologismes formats per compo-
sició culta són fonamentalment noms i adjectius. De noms n’hi ha de masculins
12. El primer grup musical català que va proclamar-se impulsor del rock agrícola van ser Els
Pets, de Constantí, al Tarragonès. El mot biorefineria es pot relacionar amb Tarragona perquè
és l’únic lloc dels Països Catalans on hi ha una refineria de petroli. I, pel que fa a follòdrom –
‘recinte per follar’, encara que literalment seria més aviat ‘recinte per fer curses (?) per follar –,
cal recordar que la demanda d’un espai d’aquesta mena era un dels punts estrella del programa
de la CORI en les eleccions municipals de Reus del 2007.
i de femenins en una proporció semblant. Hi ha també verbs, majoritàriament

creats amb el formant auto-. La distribució de les categories gramaticals en els
nodes segueix la pauta general, tot i que hi ha desviacions (escassa proporció de
verbs a Lleida i, sobretot, a Girona; oscil·lacions més altes del que seria previsible
en els percentatges de noms). Ara per ara no és possible determinar si aquestes
variacions cal atribuir-les a les propietats de la creació neològica en cada territori
o al fet que les dades són encara reduïdes.
En la creació dels 1.506 neologismes hi han intervingut més de 200 formants.
El més recurrent és auto-, que intervé sobretot per a la creació de verbs. El se-
gueixen, a una gran distància, mini-, macro- i micro-, tres formants de valor as-
pectivoapreciatiu. Després hi ha eco-, euro-, ciber- i bio-, els quatre formants de
contingut lèxic més freqüents en la formació de mots de la premsa catalana d’avui.
Com a tendència general, la composició culta estricta —la unió de dos formants
cultes— és poc productiva, mentre que la formació de neologismes amb un for-
mant culte (de fet, ja, afixos provinents de formants cultes) i un mot patrimonial
és molt abundant, circumstància que harmonitza amb el fet que la prefixació en
general és el procediment més habitual en neologia. En realitat, bona part de la
vitalitat actual de la prefixació catalana es deu a prefixos originats en formants
cultes. A més, cal indicar que es detecten altres varietats de la composició culta:
els compostos a la manera culta, els compostos cultoides o cultistes i els sufixats amb
sufixos originats en formants cultes.
Quant a la presència i productivitat dels diferents formants en el material re-
collit per cada un dels nodes cal indicar que les dades també mostren que la com-
posició culta és un procediment de creació de mots que es mostra poc sensible a
la variació territorial. S’observa, en general, una gran homogeneïtat. Dels 25 for-
mants més productius (dades generals), els 14 primers apareixen en neologismes
de tots els nodes (amb l’excepció de ciber- per a Alacant), i fins a les dues o tres
darreres posicions del rànquing no trobem formants absents en més d’un node.
Amb tot, hi ha petits contrastos que valdria la pena de seguir en el futur. Entre
altres, el fet que a Lleida mini- supera auto-, o que a Girona les dades s’aparten
prou de la pauta global. També en aquest punt caldrà determinar si la variació cal
atribuir-la a les propietats de la creació neològica en cada territori o al fet que les
dades són encara reduïdes.
Finalment, cal indicar, en relació amb els neologismes concrets recollits, que
hi ha un nombre gens petit de nous compostos cultes que apareixen només en un
dels nodes, i que això podria ser indici de tendències neològiques territorials, tot i
que la majoria d’hàpaxs de moment no sembla que presentin cap vinculació espe-
cial semàntica o pragmàtica (històrica o cultural) amb les àrees geogràfiques espe-
cífiques. És, en tot cas, un punt més que caldria estudiar en el futur, quan hi hagi
més dades: si el que fa que uns hàpaxs es detectin en un node concret (quan, com
s’ha dit, hom esperaria a primer cop d’ull poder trobar-los en qualsevol dels altres
nodes) són circumstàncies aleatòries o alguna raó lingüística o extralingüística.
Bernal, Elisenda (2010). “Nuevos prefijos: implicaciones para la morfología y la lexicografía”.

Dins Iliescu, Maria; Siller-Runggaldier, Heidi; Danler, Paul (ed.) (2010). Actes du XXV
Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes. Vol. VII. Berlín: Walter de
Gruyter. 361–373.
Cabré, M. Teresa (1994). A l’entorn de la paraula (II). Lexicologia catalana. València: Universitat
de València.
Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (2001). “Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica
en català i en castellà”. Caplletra 30. 199–212.
Estopà, Rosa (2011). “Neologisms at the boundaries of prefixation, composition and syntagma-
tic composition in catalan: controversial and open questions”. Organon 25 (50). 275–291.
Estopà, Rosa; Souto, Manuel; Vidal, Vanesa (2009). “Neologismes formats per composició i
sintagmació”. Dins Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris
per detectar i mesurar els neologismes. Vic/Barcelona: Eumo Editorial / Universitat Pompeu
Fabra. 111–150.
Feliu, Judit (2004). “Neologismes formats per composició culta”. Dins Observatori de Neologia
(2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora. 113–130.
Feliu, Judit; Ramírez, Sergi; Talamino, Òscar (2000). “El formant ciber-: funcionament i distri-
bució”. Dins Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.) (2000). La neologia en el
tombant de segle. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. 183–192.
Freixa, Judit (2009). “La interferència en la innovació lèxica del català: anàlisi dels neologismes
amb ciber- i homo-”. Revista de Llengua i Dret 51. 259–281.
Ginebra, Jordi (2011). “Un cas de neologia lèxica i sintàctica: els verbs formats amb el prefix
auto-”. Dins Lloret, Maria-Rosa; Pons, Clàudia (ed.) (2011). Noves aproximacions a la fo-
nologia i la morfologia del català. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler. Alacant: Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana. 217–242.
Gràcia, M. Lluïsa (2002). “Formació de mots: composició” [apartat “La composició culta”].
Dins Solà, Joan et al. (dir.) (2002). Gramàtica del català contemporani. Vol. I. Barcelona:
Empúries. 824–825.
Rull, Xavier (2009). La composició culta en català. Palma: Moll.
TERMCAT (1990). Formació de termes amb elements cultes. Barcelona: Departament de Cultu-
ra, Generalitat de Catalunya.
Vallès, Teresa (2000). “La innovació lèxica en la premsa: un repte per a la lingüística”. Dins
Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.) (2000). La neologia en el tombant de
segle. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. 43–53.
Vallès, Teresa (2004). La creativitat lèxica en un model basat en l’ús. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat.
Vallès, Teresa (2007). “Els prefixoides del català”. Dins Lorente, Mercè et al. (ed.) (2007). Estudis
de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré i Castellví. Barcelona:
Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra / Documenta Uni-
versitaria. 459–471.
Capítol 4
Composició patrimonial i sintagmació /

Vernacular compounding
and syntagmatic compounding
Andreu Sentí
Universitat d’Alacant
This chapter focuses on both syntagmatic (i.e. a neologism made by following

syntactic rules) and vernacular compounding (i.e. a neologism made by fol-
lowing lexical rules). We have studied both kinds of neologisms collected in all
Catalan nodes. Vernacular compounding is the fifth most frequent kind of neol-
ogism formation source, and syntagmatic compounding occupies the eighth po-
sition. In general terms, no significant differences are found among the different
regions.
Regarding vernacular compounding, we show that the genuine word-for-
mation pattern NN, in which there is a dependence relation (as in filferro), is no
longer used to create new words in Catalan. Additionally, the genuine word-for-
mation pattern VN still produces new words, but it only represents 11.5% of all
vernacular compound neologisms. We have found VN neologisms related to
agentive nouns (aparcacotxes, cerca-talents), tools (parafocs, marcapàgines), spa-
tial areas (passaplats), and also neologisms with a metaphorical meaning
(escanya-pobres, buscavides).
According to data collected by the NEOXOC network, the majority of
neologisms correspond to the pattern NN with no dependence relation (as
in actriu cantant), which is made up of two Ns with no obvious nucleus. This
kind of neologism is not as genuine as filferro, but they are very frequent.
Evidently, two classes can be distinguished. On the one hand, a coordinated
NN compound, which creates a neologism that gets its meaning from the two
nouns (as in acte-homenatge, actor-cantant, aler-pivot). This class represents the
majority of neologisms in all Catalan zones. On the other hand, an attributive
NN compound whose first N is the nucleus and the second one is a specifier
(like an adjective). In some cases, it is difficult to establish how a neologism gets
its meaning from the first and second nouns. That is why our approach from
cognitive linguistics and blending (Fauconnier & Turner 2002) allows for a
new account to these phenomena (Schmid 2011): the new word compresses the
meanings from two inputs (the first and the second nouns) into a new meaning.
86 Andreu Sentí
Similarly, the adjectival vernacular compounding AA has been studied follow-

ing this approach.
Concerning syntagmatic compounding, it gives rise to a neologism when
there is fixation and, sometimes, idiomaticity. NA units are the most frequent in
all zones: balança fiscal, banda ambla, bombolla immobiliària. There are neolo-
gisms with a compounded meaning: federalisme fiscal, país emergent, and there
are neologisms with a metaphorical meaning (idioms): caixa tonta, llengua bla-
va, ovella negra. Other kinds of syntagmatic compounding include the follow-
ing: N SP (cançó d’autor), V N (carregar piles), V SP (pujar al carro).
To sum up, we find a similar evolution of these kinds of compounds in all
Catalan zones. The most genuine patterns are decreasing, and the NN com-
pounds – the closest to syntagmatic compounds – are increasing.
Keywords: neology, compounding, syntagmatic compounding, Catalan,

blending, cognitive semantics, language variation, diatopic variation
1. Valoració quantitativa
La composició és un dels mecanismes de les llengües romàniques per formar

mots nous. Aquest mecanisme ha estat definit de diferents maneres segons les
gramàtiques. En aquest estudi hem seguit el criteri de l’Observatori de Neologia1
que ha diferenciat entre neologismes formats per sintagmació (cançó d’autor),
per composició patrimonial (pop-rock), per composició culta (euroescèptic) i per
prefixació (antitelevisió). En aquest apartat ens ocuparem dels neologismes for-
mats per composició patrimonial i sintagmació (vegeu els capítols dedicats a la
composició culta i a la prefixació en aquesta mateix obra). És a dir, analitzarem els
neologismes generats amb la unió de dos (o més) lexemes catalans; quan el procés
de formació del neologisme segueix les regles de la sintaxi, parlarem d’unitats sin-
tagmàtiques lexicalitzades, mentre que, si segueix les regles lèxiques, entendrem
que són compostos patrimonials.
El projecte NEOXOC ha arreplegat 834 lemes neològics formats amb la com-
posició patrimonial (FCOM) en la premsa en català dels Països Catalans entre els
anys 2008–2010, que representen el 7,1% del total dels neologismes extrets al si
d’aquest projecte. Pel que fa a les unitats sintagmàtiques (FSINT), s’han arreple-
gat 569 lemes que representen un 4,8% dels neologismes. Aquests mecanismes
se situen en la cinquena i vuitena posició respectivament, respecte dels diferents
mecanismes de formació de mots.
1. L’Observatori de Neologia segueix Corbin (1992) i Cabré (1994); també tenim en compte
Gràcia (2002) i Lorente (2002).
Capítol 4.â•‡ Composició patrimonial i sintagmació / Vernacular and syntagmatic compounding 87
Taula 1.â•‡ Comparació de la representativitat de la FCOM i la FSINT entre nodes

Node Percentatge Recurrència Percentatge Recurrència
composició sintagmació
ALC â•⁄8,2% 5a posició 1,1% 13a posició
AND â•⁄3,4% 8a posició 3,2% â•⁄ 9a posició
BAL â•⁄5,4% 8a posició 2,3% 10a posició
BCN â•⁄5,7% 7a posició 6,9% â•⁄ 5a posició
GIR 10% 4a posició 0,4% 21a posició
LLEI â•⁄6,1% 5a posició 4,6% â•⁄ 8a posició
TGN â•⁄5,5% 5a posició 1,1% 13a posició
Si mirem de contrastar la importància que han tingut en cada node d’estudi,

hom pot observar que la composició patrimonial, en conjunt, es troba entre els
mecanismes més recurrents en tots els nodes —ocupa entre la quarta i vuitena
posició i els percentatges estan entre un 3,4 i un 10%. El node que presenta un
ús menor d’aquest mecanisme de formació de mots nous és Andorra (vuitena
posició amb un 3,4%); els nodes que despunten per l’extrem oposat són Girona i
Alacant amb un 10 i 8,2 per cent, respectivament. Les unitats sintagmàtiques, en
canvi, presenten molta més variació —se situen entre la cinquena i vint-i-unena
posició, i representen entre un 6,9 i un 0,4 per cent. Aquesta diferència tan prego-
na entre nodes sembla que podria respondre a la dificultat d’enregistrar neologis-
mes formats per sintagmació, més que no a una variació geogràfica. El buidatge
automàtic arreplega poques unitats sintagmàtiques perquè les paraules que les
conformen sí que apareixen sovint enregistrades en els diccionaris. Per això, en la
mesura que s’incrementés el buidatge manual, segurament la presència d’unitats
sintagmàtiques augmentaria notablement.2
Els neologismes formats per composició patrimonial i sintagmació arreple-
gats en el projecte NEOXOC són en la gran majoria noms —75 i 80% respectiva-
ment en tots els nodes. Això ratifica el fet que els parlants necessiten més unitats
nominals que d’altres categories gramaticals. Aquest comportament unitari en tot
el domini català coincideix amb estudis de neologia catalana referits a períodes
anteriors, com s’observa a OBNEO (2004:â•›143–144) i Estopà (2010), que només
feien referència al català central.
2. Així també augmentaria, probablement, el nombre de neologismes semàntics. Amb tot, el

percentatge dels compostos patrimonials podria disminuir significativament.
88 Andreu Sentí
2. Anàlisi dels neologismes formats per composició patrimonial

i sintagmació
2.1 Introducció: conceptes, límits i tipus
La formació de neologismes per composició patrimonial o pròpia3 és la unió de

dos o més radicals catalans (simples o complexos) que formen una unitat lèxi-
ca. Aquesta unitat nova fa referència a un significat nou, funciona com un mot
simple i, en alguns casos, esdevé una unitat fònica. Així, parallamps, rentaplats,
filferro o ferrocarril s’han generat amb aquest mecanisme de formació de mots.
D’altra banda, la formació de neologismes per sintagmació4 és la lexicalit-
zació d’una estructura sintàctica que configura una unitat lèxica nova, com ara:
blat de moro o pou cec. Així, doncs, mentre que la composició patrimonial forma
paraules en el component morfològic, la sintagmació forma unitats lèxiques en el
component sintàctic, és a dir, aquestes unitats lèxiques provenen d’una construc-
ció que segueix les regles de la sintaxi i que ha estat lexicalitzada.
Aquesta distinció discreta és la que proposa l’Observatori de Neologia
(IULA – UPF) i és la que assumim en aquest estudi.5 Ara bé, la consideració de
quin és el component de la gramàtica (morfològic o sintàctic) en què es genera la
composició i la sintagmació no és compartit per tots els lingüistes. Com resumeix
Estopà (2010: 131), hi ha tres posicions. Hi ha qui considera que la composició es
genera en la sintaxi (Benveniste 1966; Di Sciullo / Williams 1987; Lieber 1992).
Hi ha qui considera que es genera en el component morfològic (Fabra 1956). Fi-
nalment, hi ha qui entén que els compostos són heterogenis (Corbin 1992; Cabré
1994; Gràcia 2002; Lorente 2002; Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia 2004). Hi ha un
grup de compostos amb unes característiques determinades que es formen en el
component morfològic, com, per exemple, els compostos que havíem citat més
amunt filferro o ferrocarril, en què hi ha una relació de dependència entre els
dos constituents, i que no poden explicar-se per les regles de la sintaxi ja que
3. També anomenada per Badia (1962: apartat 350) composició pròpia o sintètica.
4. Aquest mecanisme també es coneix com a composició impròpia o compostos sinàptics. Badia
(1962: apartat 350, 2) s’hi refereix com a composició per juxtaposició.
5. Tanmateix, no hi ha unanimitat a l’entorn d’aquestes etiquetes per a la formació de mots en
la lingüística contemporània. Alguns autors, com Bréal (1911), són poc restrictius amb el terme
composició i només hi posen una condició: han d’expressar un únic concepte. En canvi, d’altres,
com Jespersen (1942), exigeixen que els compostos no poden ser la suma dels significats dels
constituents; llavors, exclouen de la composició filferro, però admetrien seqüències sintàctiques
com blat de moro (Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia 2004:â•›110). Per tant, el que havíem descrit com
a sintagmació és el que Jespersen (1942) considera com a composició.
ometen la preposició de: ‘fil de ferro’ i ‘carril de ferro’. Aquests són els compostos
que tradicionalment s’han inclòs dins la composició pròpia (Badia 1962: apartat
350). L’altre grup de compostos cal situar-lo, si més no, en un lloc de transició
entre el nivell morfològic i el sintàctic, és a dir, prop de les unitats sintagmàtiques.
Són compostos formats per dos constituents de la mateixa categoria gramatical
(dos noms o dos adjectius) que no mostren la relació de dependència dels com-
postos propis estrictes: vagó restaurant, verd poma.6 Ara bé, com defensa Gràcia
(2002:â•›816), aquestes unitats difícilment poden ser generades per la sintaxi i, per
tant, no convé igualar aquests compostos als sintagmàtics.
Aquesta última perspectiva és especialment interessant perquè posa en relleu
que les fronteres entre els components gramaticals no són tan clares com havia
defensat la lingüística tradicional i la generativa. Precisament, la lingüística cogni-
tiva pot oferir un marc teòric que ajude a descriure els diferents tipus de compos-
tos. Per això, si bé assumirem la distinció que hem proposat entre els compostos i
els sintagmàtics en l’inici d’aquest apartat, el cert és que serà útil també incorporar
inherentment a l’anàlisi les nocions de prototipicitat de Geeraerts (1997). Això
permetrà classificar aquestes nocions en termes de prototipicitat i, també, difu-
minar les fronteres entre les diferents tipologies. A més a més, serà especialment
útil quan tractem d’analitzar els compostos de transició del tipus vagó restaurant,
ja que entre aquests compostos hi ha diferents tipologies i característiques semàn-
tiques que caldrà considerar.
2.2 Compostos nominals
En aquest apartat analitzarem els compostos nominals —que representen la gran

majoria dels neologismes formats per composició. En primer lloc, presentarem la
teoria de la integració conceptual i, seguidament, descriurem els trets semàntics
dels diferents tipus de compostos [N N].7 A continuació, tractarem els compostos
de tipus [V N] i, finalment, mostrarem altres tipologies.
2.2.1 L’anàlisi semàntica dels compostos [N N]: la teoria de la integració

conceptual
La diferència principal entre els compostos [N N] i la resta és que aquests són
endocèntrics, és a dir, el nucli semàntic de l’estructura és dins el compost i no
fora de la unitat lèxica. En canvi, els compostos nominals [V N] i [Prep N] són
6. Cal assenyalar que la Gramàtica de la llengua catalana (en preparació) de l’Institut d’Estudis
Catalans, considera aquests compostos com a sintagmàtics.
7. Les abreviatures que utilitzem són: N ‘nom’, A ‘adjectiu’, Prep ‘preposició’, V ‘verb’.
90 Andreu Sentí
exocèntrics. Ara bé, no sempre veurem quin dels dos noms serà el nucli, si és que
el nucli és algun dels dos. Aquests compostos són el resultat de diferents tipus de
relacions semàntiques entre els dos noms que el conformen i, sovint, s’hi ha de
sumar algun significat més, que no podem adjudicar a cap dels dos inputs. Per
això, analitzar semànticament i internament la relació entre els dos constituents
del compost pren especial rellevància.
D’una banda, hi ha els compostos com actriu-cantant, un compost format per
dos constituents nominals que aporten la mateixa quantitat de contingut semàn-
tic. Aquest és, doncs, un compost coordinat (o aglutinant o copulatiu). En altres
compostos, la relació semàntica entre els constituents és diferent ja que el primer
nom fa de nucli i el segon el subcategoritza o l’especifica. Aquests són els compos-
tos [N N] aposicionats (o atributius).8 Així, en el compost mosquit tigre la relació
interna entre els dos noms que el constitueixen és diferent, el primer nom (mos-
quit) és el nucli perquè aporta el contingut semàntic fonamental del neologisme
i el segon nom (tigre) funciona com un especificador que classifica el tipus de
mosquit a què fa referència el compost. A més a més, en aquest cas, l’especificador
complementa el nucli amb un sentit figurat.
Aquesta distinció, però, no és tan discreta. La relació que s’estableix entre
els dos constituents per formar el compost no és sempre tan clara. De fet, sense
conèixer el context en què s’utilitza difícilment podríem deduir-ne el significat o
la relació entre el primer i el segon nom. Així, doncs, trobarem dificultats per totes
bandes.9 Alguns compostos són, als nostres ulls, de frontera entre els aposicionats
i els aglutinants: catàleg-llibre, artista-celebritat, acte-festa. En altres casos com ara
pop-rock, funk-rock o jazz-rock sembla que podríem preguntar-nos si el concepte
denotat pel compost és realment un pop amb alguna cosa del rock, o és una cosa
diferent amb igual aportació dels dos estils musicals. I, també, els compostos su-
posadament coordinats, com castell-monestir, acte-homenatge o xerrada-taller no
sempre estan constituïts per dos noms que aporten el mateix grau de contingut
semàntic. De fet, per algun motiu hi ha un ordre entre els dos constituents. Pos-
siblement, el primer element és el més destacable. És per això que trobem mu-
seu-arxiu al costat de arxiu-museu.
Tot plegat fa necessari descriure la composició [N N] com un procés d’inte-
gració dels continguts semàntics dels dos noms a una nova unitat lèxica, el neo-
logisme, el qual incorpora en graus diferents l’aportació dels dos noms; i, a més
a més, incorpora contingut semàntic nou pel fet d’unir aqueixos noms i crear el
neologisme en un context i uns coneixements enciclopèdics concrets. En aquest
8. En termes de Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia (2004), compostos atributius.

9. Estopà (2010:â•›139–142) resumeix les principals dificultats de l’anàlisi dels compostos propis.
sentit, la lingüística cognitiva esdevé un marc teòric adequat i, concretament, la

teoria de la integració conceptual de Fauconnier i Turner (2002)10 —altrament dita
blending— una eina d’anàlisi vàlida.
La teoria de la integració conceptual (Fauconnier; Turner 2002) consisteix en
la projecció dels continguts conceptuals de dos o més inputs en un nou espai inte-
grat on es combinen. Així mateix, es redueix la complexitat conceptual dels espais
mentals originals i hi ha canvis de concepció gestàltica, alhora que s’hi incorpora
l’experiència dels parlants. Aquest procés es coneix com a compressió, el resultat
del qual és una estructura emergent (Turner 2007; Schmid 2011:â•›219). Així, els
compostos no s’entenen com la suma dels valors semàntics de cada constituent,
sinó com una estructura emergent després que els dos inputs que la formen s’ha-
gen integrat i hagen incorporat nocions experiencials alienes al significat de cada
constituent, és a dir, hagen comprimit l’experiència dels parlants. El contingut
conceptual del compost és el resultat de tres processos d’integració: la composició
(projeccions dels dos inputs), la compleció (incorporació del coneixement enciclo-
pèdic i experiencial, un marc o esquema addicional i independent) i l’elaboració
(prova de consistència i adequació del contingut conceptual de l’espai integrat,
que funcionarà gràcies al marc). Aquest procés funciona seguint uns principis
constitutius11 i uns principis reguladors.12 De tots aquests principis, sembla, però,
que el que més intervé en la constitució dels compostos és el Principi de Relle-
vància13 (Schmid 2011). Els oients assumeixen que un compost denota una uni-
tat d’experiència única i que els dos components s’han unit perquè es relacionen
d’una determinada manera. És el resultat de l’enfortiment semàntic que resulta
de l’experiència dels parlants. El procés pel qual l’oient busca aquesta relació i les
connexions rellevants entre els constituents funciona segons els principis de per-
cepció i concepció gestàltica. És aquesta naturalesa gestàltica dels compostos el
10. Schmid (2011) ha provat d’aplicar aquesta teoria a l’estudi dels neologismes compostos
[N N] i ha conclòs que és una teoria molt vàlida per a explicar les relacions que s’estableixen
entre els noms i el concepte emergent. Vegeu també Ungerer (2007).
11. Els constitutive principles marquen el funcionament de la integració conceptual com hem
explicat (Turner 2007:â•›378).
12. Els governing principles estan intensament relacionats amb les relacions vitals que tractarem
a continuació i marquen el funcionament d’aquestes relacions. Aquests principis i les relacions
vitals tenen l’objectiu de crear espais integrats a escala humana (Turner 2007:â•›382).
13. Aquest principi ha estat definit així per Fauconnier; Turner (2002): “The Relevance Prin-
ciple: other things being equal, an element in the blend should have relevance, including rel-
evance for establishing links to toher spaces and for running the blend. Conversely, an out-
er-space relation between the inputs that is important for the purpose of the network should
have a corresponding compression in the blend” (Turner 2007:â•›328).
92 Andreu Sentí
que desencadena la recerca de la rellevància interna i, conseqüentment, el procés

d’integració conceptual. L’oient incorpora les implicacions discursives contextu-
als i, amb això, sorgeix l’estructura emergent. L’oient selecciona les relacions que
s’estableixen entre els components. Aquestes relacions vitals —segons la termi-
nologia de Fauconnier; Turner (2002)— són en certa manera una especificació
de les relacions i projeccions semàntiques metafòriques i metonímiques, segons
la terminologia tradicional. Les relacions vitals14 —juntament amb els principis
constitutius i reguladors de la teoria de la integració conceptual— expliquen el
funcionament cognitiu i pragmàtic dels compostos, les relacions semàntiques en-
tre els constituents del compost i el significat de l’estructura emergent. Haurem
d’analitzar, doncs, els compostos situant-los al si d’una xarxa d’integració concep-
tual molt complexa.
2.2.2 Els compostos nominals [N N]. La diversitat semàntica en la frontera

entre la composició i la sintagmació
El grup dels compostos nominals formats per dos noms representa la gran majo-
ria dels neologismes, concretament el 62,3% dels formats per composició de les
dades del projecte NEOXOC. El predomini absolut d’aquesta tipologia coincideix
en tots els nodes (veure Taula 2).
Taula 2.â•‡ Comparació de la representativitat dels compostos

[N N] en cada node
Node Representativitat dels compostos [NN]
ALC 47,4%
AND 79,6%
BAL 51,8%
BCN 61,3%
GIR 65,2%
LLEI 77%
TRG 61,5%
14. Les relacions vitals de Fauconnier i Turner (2002) són: CANVI, IDENTITAT, TEMPS,
ESPAI, CAUSA-EFECTE, PART-TOT, REPRESENTACIÓ, PAPER, ANALOGIA, NO-ANA-
LOGIA, PROPIETAT, SIMILITUD, CATEGORIA, INTENCIONALITAT i SINGULARITAT.
Schmid (2011) ha contraposat les relacions vitals de la teoria de la integració conceptual amb
les dades de compostos [N N] de Ryder (1994). Schmid (2011) ha conclòs que en el cas dels
compostos nominals totes les relacions vitals no tenen la mateixa representativitat. Les més fre-
qüents són: CATEGORIA, CANVI, ESPAI, TEMPS, IDENTITAT, CAUSA-EFECTE, INTEN-
CIONALITAT, PART-TOT, PROPIETAT, SIMILITUD, SINGULARITAT, CONTENIDOR,
FET DE, MATÈRIA i SUBSTÀNCIA.
Tradicionalment, en català, s’ha fet una distinció entre uns compostos propis
formats per la unió de dos lexemes que mantenen una relació de dependència
entre si, com filferro, i uns altres que són a la vora de la composició sintagmàtica
i que no mantenen aqueixa relació, com acte-homenatge o mosquit tigre (Gràcia
2002: apartats 7.3.1.5 i 7.3.4.1). A continuació, pararem atenció als compostos
amb aqueixa relació de dependència i veurem que difícilment trobarem algun
neologisme d’aquesta mena. Després, ens centrarem en el segon tipus, del qual
formen part els neologismes arreplegats, i mostrarem tota la variació semàntica
que resulta de la unió de dos noms. En primer lloc, els compostos coordinats i,
tot seguit, els compostos aposicionats. Veurem que tots els neologismes nominals
responen a un mateix procés cognitiu: la integració conceptual.
Composició pròpia amb relació de dependència: [N N]

En català, hi ha uns compostos [N N] que mostren una relació de dependència
clara entre els dos noms que l’integren —així com també els compostos [V N].
Aquest grup de compostos no són gaire productius en la nostra llengua, però
són genuïns: filferro i ferrocarril. Un lexema n’és el nucli i, l’altre, el complement,
el qual és un sintagma preposicional que el modifica: ‘fil de ferro’ i ‘carril de fer-
ro’. Per tant, de vegades és el primer element del compost el que fa de nucli i,
en altres compostos, és el segon constituent. Precisament aquests compostos es
caracteritzen per tenir aquesta relació de genitiu, una relació de dependència evi-
dent. Els considerem compostos patrimonials perquè trenquen les regles de la
sintaxi catalana atès que no incorporen la preposició. Aquests compostos tenen
algunes característiques que mostren que en molts casos els parlants han perdut
la consciència que estan integrats per dos constituents. De fet, el primer element
sol perdre l’accent i el compost només té un accent principal, com qualsevol altre
mot. A més a més, el tancament de les vocals tòniques obertes a tancades àtones,
així com també, la reducció vocàlica a la vocal neutra en els dialectes orientals
mostra el comportament fonològic d’aquests compostos com a mots simples. Pel
que fa a la formació del plural, només és el segon element el que es flexiona, com
qualsevol altre mot.
En cap dels nodes del projecte NEOXOC, així com tampoc en estudis ante-
riors (OBNEO 2004; Estopà 2010), no s’han documentat neologismes d’aquesta
mena.15 Això palesa la poca producció de noves paraules amb aquest mecanisme.
15. Hi ha alguns neologismes, però, que mostren aquesta relació de dependència en major o
menor grau, tot i que no és del tot clar. Per això, els estudiarem junt amb la resta de compostos
[N N]. Així, alguns neologismes en què el primer element és el nucli, com filferro són: càmera
web ‘càmera de/per a la web’, caratotxo ‘cara de/com un totxo’, carril bici o carril-bici ‘carril de/
per a bicis’, carril bus-taxi ‘carril per a bus i taxi’, cartaweb ‘carta a la web’, migcamp ‘mig del
94 Andreu Sentí
Els compostos [N N] coordinats o aglutinants: descripció

En el conjunt dels compostos nominals [N N], els coordinats o aglutinants, com
acte-homenatge representen la majoria en tots els nodes (un 64,9% dels compos-
tos nominals [N N] de tot el territori). Aquests neologismes expressen una entitat
nova que incorpora tant el significat del primer element com del segon. La gran
majoria dels compostos estan formats per dos constituents que tenen una relació
de similitud. En el neologisme acte-homenatge, per exemple, trobem una relació
vital externa entre acte i homenatge de SIMILITUD. La integració d’aquests dos
inputs en l’espai integrat (o blend), té com a resultat una relació interna d’IDEN-
TITAT,16 la qual genera l’estructura emergent d’acte-homenatge.17 Aquest procés
es repeteix en la immensa majoria de compostos coordinats: activitat-espectacle,
actor-cantant, aler-pivot, composició-arranjament, demòcrata-cristià, dimissió-ces-
sament, intèrpret-conferenciant, model-cantant, etc.
En aquest grup, la majoria de neologismes responen a aqueix patró. Ara bé,
en alguns casos, sembla que el primer element tinga més pes o faça la funció de
nucli i, per tant, s’acostaria als [N N] aposicionats: circ-espectacle, concurs-tast,
museu-arxiu, paper film, sabata-joia, teatre-fòrum, etc. De fet, en alguns d’aquests
neologismes, és difícil conèixer la relació entre els dos noms, així com el signifi-
cat de l’estructura emergent, com hem vist a tall dels compostos tipus pop-rock
(i altres semblants: folk-rock, folk-pop, jazz-rock, jazz-pop, jazz-funk, punk-rock,
rumba-reggee, ska-rock).
Els compostos com roig-i-blanc tenen una relació vital diferent. Es compri-
meixen amb la relació de CANVI (tradicionalment, metonímia). A més, en la
compleció incorporen el marc de la representativitat dels colors en l’esport.18 En
altres casos, la relació entre un nom i l’altre és el TEMPS: atac-i-gol, aturfeina,
camp’. I altres en què el nucli és el segon, com ferrocarril, són: centreliberal ‘liberal de centre’,
centrenacionalista ‘nacionalista de centre’, fotofòrum ‘fòrum de fotos’, gasoldependència ‘depen-
dència de Gasol’, messidependència ‘dependència de Messi’, motoclub o moto-club ‘club de moto’,
nord-català o nordcatalà ‘català del nord’, videocomentari ‘comentari de vídeo.
16. La relació vital d’IDENTITAT sol intervenir prototípicament en aquest tipus de compostos
coordinats; és el resultat de la compressió d’una relació de SIMILITUD que connecta els ele-
ments centrals dels espais dels dos constituents.
17. La relació vital de PROPIETAT també hi intervé. De fet, és quasi sempre present en l’espai
integrat o blend, ja que la compressió al blend es fa amb atributs remarcables que dóna una
propietat a l’estructura emergent.
18. Hi ha una bona colla de compostos [N i N] formats amb colors: blanc i roig, blanc-i-negre,
blanc-i-roig, blanc-i-verd, blanc-i-vermell, blau-grana, groc-i-negre, roig-i-blanc, verd-i-negre.
Cal destacar que els compostos d’aquesta mena —també quan fan d’adjectius— es caracteritzen
perquè cada constituent fa referència a un element de la realitat, un color, de manera més sepa-
rada que en altres compostos.
boca-orella, conferència-col·loqui, copia-enganxa, esmorzar-dinar, matí-migdia,

sopar-concert, sopar-col·loqui, sopar-homenatge, tarda-vespre, tardor-hivern, ves-
pre-nit. Efectivament, en aquests casos, la seqüència temporal és el que lliga els
components i permet generar la nova identitat. El primer element és anterior tem-
poralment al segon.
La relació vital de CAUSA-EFECTE és la que es comprimeix en l’estructura
emergent del compost gastar-gaudir, el qual incorpora les nocions de consumisme
i diners. En compostos com acte-homenatge, activitat-espectacle, bossa-obsequi,
calendari-parenòstic, circ-bestiarit, llibre-catàleg, llibre-guia, tèxtil-pell observem
que la relació vital de SIMILITUD es perfila amb una relació d’hiperonímia.19 En
primer lloc, apareix l’hiperònim i, en segon lloc, l’hipònim, tal com és d’esperar en
les llengües romàniques (Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia 2004:â•›130).20
Hi ha algun altre compost que integra els dos noms amb la relació vital
d’IDENTITAT, però, en canvi, els dos inputs tenen una relació contrària a la simi-
litud, com, per exemple: amor-odi.
El compost granja-escola presenta una xarxa més complexa, atès que és una
unitat lèxica més arrelada o enfortida semànticament que integra un concepte
concret. La composició crea una relació locativa (ESPAI) entre els dos inputs.
Aquesta relació vital es materialitza, en certa manera, com a CONTENIDOR
(granja) i CONTINENT (escola). En el procés de compleció, s’incorporen a la
xarxa semàntica les nocions de ‘vida rural’, ‘vida urbana’ i ‘educació infantil’, sense
les quals no podríem elaborar el compost tal com ho fem. Altres compostos tam-
bé integren la relació d’ESPAI: cova mina, gimnàs spa, hotel-balneari, hotel-casino,
iglú-hotel, etc.
Finalment, hi ha un bon grapat de neologismes semblants a aquesta mena
de compostos que tenen la particularitat que la relació entre els dos compo-
nents és d’antonímia (Estopà 2010:â•›137). Són compostos que mantenen l’entitat
individual de cada constituent; sembla, doncs, una relació bilateral:21 atac-de-
fensa, cara-creu, càrrega-benefici, català-japonès, causa-efecte, cost-benefici, em-
prenyat-damnificat, església-estat, pressió-contenció, qualitat-preu, victòria-fracàs,
xuleria-Â�trompada, etc.22
19. Estopà (2010:â•›137) reconeix aquesta relació en neologismes catalans.

20. Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia (2004:â•›129–130) els consideren de tipus sumpsumtive.
21. Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia (2004) diferencien aquest grup de la resta perquè tenen un
valor de direcció.
22. Gràficament trobarem molta variació en els compostos nominals [N N]: els dos noms se-
parats, junts amb un guionet, o junts com un sol mot. Sembla, però, que les dades mostren una
certa tendència. Els compostos nominals coordinats es documenten en la immensa majoria
96 Andreu Sentí
Els compostos [N N] aposicionats: descripció

Els compostos [N N] aposicionats representen un 28,6% del conjunt de compos-
tos nominals formats per dos noms. Semànticament, són compostos endocèn-
trics. A diferència dels anteriors, hi ha un dels dos noms (inputs) que fa de nucli
i l’altre funciona com a complement categoritzador-especificador; és a dir, és un
nom que fa de modificador, funciona com si fos un adjectiu atributiu.
Aquests compostos formen una estructura emergent que ha comprimit la
relació de PROPIETAT —a diferència dels anteriors que comprimien la relació
d’IDENTITAT. Així, en arròs bombeta, per exemple, observem que els dos inputs
tenen una relació externa de PROPIETAT: atès que és un arròs, té la propietat X.
A més, en aquest cas, la relació de SIMILITUD entre arròs i bombeta pot ser la
base per a aquesta associació. Com podem veure, aquesta anàlisi permet mostrar
quin és l’element nuclear del compost. Altres exemples són: art natura, aval llo-
guer, bus-mecànic, cançó protesta, cistella tipus, ciutat dormitori, esquí cros, estació
base, etapa reina, factor pista, gol fantasma, home gol, màquina eruga, valor refugi,
zoo immersió, etc.
A més a més de la relació vital de PROPIETAT, en cada compost aposicionat
podem trobar altres relacions que també configuren l’estructura emergent. Així,
alguns comprimeixen la relació d’ESPAI: barri búnquer, biblioplatja, futbol platja,
moble bar. La relació de CAUSA-EFECTE també la trobem a banyador miracle o
bomba-trampa. En compostos en què hi ha una intervenció humana és freqüent
la relació d’INTENCIONALITAT: bomba-trampa, cançó protesta.
En aquest procés d’integració els compostos prenen elements contextuals, im-
plicatures, coneixements experiencials que enforteixen semànticament la unitat
lèxica nova. Dèiem que aquestes nocions o marcs semàntics no deriven necessària-
ment de cap dels dos inputs sinó que s’integren al llarg d’aquest procés. Així, banya-
dor miracle, a més a més d’integrar la relació de PROPIETAT i CAUSA-EFECTE,
incorpora més elements com ‘estiu’, ‘platja’ o ‘culte al cos i al ventre pla’.
Així mateix, categoria estrella ha integrat la noció de ‘esport’; ciutat dormitori
els conceptes de ‘àrea metropolitana’ i ‘àrees industrials’; home llop assumeix el
nom d’un personatge fantàstic amb uns trets concrets; pis pastera és el resultat de
la integració de les nocions de ‘emigració’, ‘pobresa’ i ‘estats’ a partir de la metoní-
mia pastera > immigració; al seu torn hora vall integra els marcs del ‘trànsit’ i les
‘grans ciutats’; clàusula terra incorpora les nocions ‘bancàries’ i l’esquema metafò-
ric TERRA ÉS BAIX (pocs diners) i SOSTRE ÉS ALT (gran quantitat de diners); o
pack crisi que arrela semànticament en el marc de la ‘crisi econòmica’.
units amb guionet. En canvi, els compostos nominals aposicionats es troben escrits principal-
ment separats (i també un grapat amb guionet). Això coincideix amb les dades de neologismes
anteriors (2000–2008) arreplegats en estudis anteriors, segons Estopà (2010).
La proposta d’Schmid (2011) de focalitzar l’atenció en el Principi de Rellevàn-

cia és molt útil en l’estudi dels compostos. En el procés d’integració conceptual
és fonamental la participació de l’oient en la recerca de l’element rellevant que
relaciona els dos noms, seguint les característiques de la percepció gestàltica, i
incorporant les implicatures contextuals. És això el que permet formar l’estructura
emergent. Així, en el compost aposicionat dona objecte, és un tret del nom objecte
el que és rellevant i que fonamenta la relació amb dona. Sense aquesta voluntat
de trobar la rellevància no pot entendre’s aquesta integració. Per exemple, en el
neologisme mosquit tigre, el segon nom té una relació interna de PROPIETAT
‘animal gran’. El segon input, doncs, aporta aquesta propietat i quan els dos inputs
s’integren en el blend comprimeixen una relació de SIMILITUD entre mosquit i
aquesta propietat del tigre. Aquest mateix procés explica màquina eruga.
Fins ara hem tractat els compostos nominals [N N] aposicionats que tenen
com a nucli el primer nom, com ara esportista revelació, ja que continua sent un
esportista. Aquests representen la majoria d’aquest subtipus de neologismes, un
66,4%. En canvi, hi ha un grup de mots nous en què sembla que és el segon nom
el que fa la funció de nucli (26% dels lemes aposicionats): appleaddicte, ciberdelin-
qüent, ciberestafa, frikifestival, moto-bomba, porno política, gasoldependència, etc.
Tot i que no formen un grup discret i tenen punts de contacte amb els anterior
i també amb els compostos aglutinants, sembla que l’element que aporta més con-
tingut a l’espai integrat siga el segon nom. Possiblement la influència de l’anglès
té un pes important en aquest sentit. L’exemple prototípic és el de cotxe-bomba,
moto-bomba, vehicle-bomba, furgoneta bomba, motxilla-bomba, calçotets bom-
ba.23 Aquests compostos no comprimeixen la relació d’IDENTITAT (com els
coordinats), ni la relació de PROPIETAT (com els apositius), sinó que més aïna
observem una relació d’ESPAI, una relació metonímica en què el primer element
és el contenidor i el segon el continent. A més a més, en els contextos en què es fa
necessari aquest neologisme el més rellevant és la bomba i no tant la forma que
en pren.
Hem vist que bomba és un generador de compostos. Així mateix, hi ha altres
compostos que també es formen amb un nom prolífic en la creació de neolo-
gismes per composició. Tanmateix, en aquest casos és el primer element el que
resulta prolífic:
camió-cisterna, camió-escala, camió radar, camió-taller
vaixell-draga, vaixell-escola, vaixell hospital
dinar-col·loqui, dinar míting, dinar-míting, dinar-tertúlia, sopar míting
23. Compartim, doncs, el punt de vista de l’OBNEO (2004) i d’Estopà (2010:â•›138, 140), enfront
de Feliu et al. (2002) que els classifiquen com a aposicionats amb el primer nom com a nucli.
98 Andreu Sentí
ciberdelinqüent, ciberestafa, ciberseguretat

aguiladicte, appleaddicte, touraddicte, xuixoaddicte
freaky-artista, frikifestival, frikitest
El neologisme compost aposicionat vaixell hospital tindrà un espai integrat amb

un significat o altre segons la integració de l’experiència compartida: el nucli serà
vaixell (amb la relació de PROPIETAT) si el conceptualitzem com un tipus de vai-
xell, o serà un hospital (amb la relació metonímica d’ESPAI) si destaquem aquest
input. És el conjunt del procés d’integració contextual el que en determinarà l’es-
tructura emergent.
2.2.3 Compostos nominals amb estructura [V N]

Aquest tipus de compostos són molt presents en català: és un dels mecanis-
mes tradicionalment més productius (Gràcia 2002). En les dades del projecte
NEOXOC els compostos verbonominals representen un 11,6% —xifra que es re-
dueix lleument en els nodes d’Alacant, Andorra, Lleida i Tarragona.
Aquestes dades, però, palesen que aquest mecanisme de formació de mots ge-
nuí no és tan viu en la creació neològica, com ja havien vist en un estudi anterior
OBNEO (2004:â•›149).
Tradicionalment, s’ha considerat que aquests compostos estaven conformats
per la unió d’un lexema verbal i un de nominal. El compost funciona de com-
plement categoritzador-especificador d’un nom implícit en el context i fora de la
unitat lèxica (OBNEO 2004:â•›149), és a dir, té un nucli semàntic exocèntric.24 La

nominals [V N] en cada node
Nodes Representativitat dels compostos [V N]
ALC â•⁄5,2%
AND â•⁄6,8%
BAL 10%
BCN 10,1%
GIR 11,3%
LLEI â•⁄6,4%
TRG â•⁄5,7%
24. Tanmateix, Grossmann (1986) i Valera (1990) han proposat considerar el primer element
un nom deverbal però sense un sufix agentiu fonològicament ple. D’aquesta manera, el primer
element pot ser el nucli del compost, de caràcter agentiu i, el segon, un complement. Així doncs,
a torra-pipes, expressem ‘un torrador de pipes’. El fet que no tinguem *torradepipes dóna suport
a la teoria que aquest tipus de compostos són patrimonials i no sintagmàtics.
gran majoria dels compostos estan formats per un verb agentiu i un nom en plural
que fa la funció de complement directe: mataanyells, matacapellans, matagegants,
miraprims, torra-pipes, xuclatintes. El nucli exocèntric, que sovint és un individu o
un estri, es fa necessari a l’hora d’entendre el significat del compost: empassaboles,
parafocs, passaplats, parapilotes.
Tal com explica Gràcia (2002:â•›799), la flexió dels compostos nominals d’aquest
tipus és al final. De fet, la majoria dels compostos tenen el nom en plural i és inva-
riable. Gràficament, no hi ha variació ja que tots aquests neologismes els trobem
escrits com un sol mot: gairebé sempre junts i en alguns pocs casos amb l’ús del
guionet.25
La relació semàntica entre els constituents d’aquests compostos i el significat
de l’estructura emergent és més clara que en els compostos anteriors, tot i que,
com dèiem, ens cal recórrer al nucli exocèntric. Gràcia (2002:â•›797) especifica di-
ferents identificacions semàntiques per als compostos nominals d’aquest tipus.
Vegem que els neologismes arreplegats mostren tota aquesta varietat semàntica:
a. neologismes que denoten éssers que fan una determinada acció (noms agen-
tius): aparcacotxes, aparcanins, atrapasomnis, buscaplanetes, caçatalents, caça-
gangues, cerca-talents, contaacudits, contacontes, guarda-rail, guarda-espatlles,
mataanyells, matagegants, punxadiscos.
b. objectes que serveixen per fer una acció (noms d’instrument): escurapersones,
parafocs, portacontenidors, netejaparabrises, marcapàgines, matasegells, porta-
folis, portamaletes, portafotos, salvapantalla, tallaous, tapanaps, tapapenis.
c. llocs on es fa una determinada acció (locatius): passaplats, portavions,
recolzabraços.
d. metafòrics, a vegades amb connotacions pejoratives: buscavides, bufallaunes
escanya-pobres, esclafacanyes, menjacervells, miraprims, pixafred, pixapins,
torra-pebrots, torra-pipes, xuclaculs, xuclatintes.
Aquests compostos mostren una relació d’INTENCIONALITAT, especialment

quan el nucli és humà, com punxadiscos. Com explica Schmid (2011:â•›236), la rela-
ció CAUSA-EFECTE és més abstracta, però està relacionada amb la d’INTENCI-
ONALITAT quan hi ha un agent, ja que aquesta provoca uns efectes intencionats,
com ara: “uns cotxes aparcats” en aparcacotxes, o uns “vots caçats” en caçavots. Tal
com hem vist amb els compostos [N N], els neologismes nominals [V N] incor-
poren semànticament les nocions contextuals com a resultat de l’experiència dels
parlants. Així destrossaponts incorpora informació en relació amb el “calendari
25. L’ús que fan del guionet, els neologismes, no és, de vegades, el que recomana la normativa.
Ací els arrepleguem, però, tal com apareixen.
100 Andreu Sentí
laboral i escolar” i “dies festius”. Amb aquesta perspectiva podrem explicar, espe-
cialment, els compostos amb valor metafòric que no responen a la composiciona-
litat, com esclafacanyes, escura-olles, matagegants o menjaflors.
Un bon grapat d’aquests neologismes han estat creats induïts per altres llen-
gües.26 Aquest és el cas de aparcacotxes, buscavides, caçatalents, netejaparabrises,
passacarrer, passaplats, punxadiscos, salvapantalla. Aquests neologismes estan
enregistrats en espanyol al DRAE. Cal fer notar que, en el cas de salvapantalla,
el valor semàntic del primer element lèxic del compost és un préstec semàntic
de l’anglès. Pel que fa a passacarrer, ha estat induït pel castellà pasacalle, enfront
del genuí cercavila. Aparcacotxes (en espanyol peninsular és aparcacoches) no ha
estat la forma acceptada pel TERMCAT, que ha optat per la forma sintagmàtica
aparcador -a de cotxes. Igualment, netejaparabrises és una forma induïda pel cas-
tellà limpiaparabrisas —el TERMCAT proposa eixugaparabrisa. Així com també,
enfront del normatiu cercatalents (DIEC2) hi hem trobat variació gràfica (cer-
ca-talents) i lèxica (caçatalents) —aquesta última induïda pel castellà. Punxadiscos
és la traducció literal del neologisme normalitzat de l’espanyol pinchadiscos per
donar resposta a l’anglicisme disc jockey. En canvi, en català, el TERMCAT ha
optat per discjòquei. Xuclacul sembla una forma igualment induïda per l’espanyol
chupaculos.27 Al seu torn, contacontes és un mot força divulgat arreu del domini
lingüístic. Tanmateix, el TERMCAT recomana l’ús de rondallaire, això sí, al costat
del sinònim complementari contacontes. Des del punt de vista de la gènesi del
mot, creiem que el castellà pot haver induït la creació d’aquest neologisme, atès
que, almenys en català central, els contes no es conten, sinó que s’expliquen. Açò
justificaria la preferència d’aquesta institució pel mot rondallaire. Per una altra
banda, el francès també indueix a la creació de neologismes en català pròxims a la
llengua francesa a la Catalunya del Nord: parafocs és un neologisme documentat
en la premsa nord-catalana paral·lela al francès parefeu. El normalitzat tallafocs
català, al seu torn sembla induït per l’espanyol cortafuego o cortafuegos.
Tot i que, com veiem, la influència de l’espanyol és forta, hi ha alguns neolo-
gismes originals, com aparcanins28 —tot i que el TERMCAT ha proposat escola
bressol—, o mataanyells, pixapins, pixafred o torra-pipes. A més a més, hem d’asse-
nyalar que miraprims és una versió neològica del normatiu primmirat. Finalment,
26. Sovint s’han anomenat calcs aquest tipus de neologismes. Tal com explica Álvarez de
Miranda (2009), preferim distingir entre calcs (quan hi ha algun afix forà) i creacions induïdes
(quan els lexemes formen part de la llengua, però la creació del compost ha estat empesa per la
influència externa, cosa que pot comportar manlleu semàntic).
27. Aquest mot no apareix al DRAE, però és ben conegut en espanyol peninsular.
28. Deu tenir un to irònic.
sobre guarda-rail hem de dir que en català existeix guarda-rodes, un mot que hau-
ria pogut projectar-se semànticament i ser la denominació del concepte modern
de protecció dels laterals de les vies públiques; tanmateix, ha quedat relegat a ‘piló
que, col·locat a les vores dels camins o de les carreteres, serveix per evitar que els
vehicles surtin fora de la calçada’ (DIEC2).
2.2.4 Altres tipologies

En català hi ha altres tipus de compostos patrimonials nominals: [V+nt N]N por-
tantveus, [N V+nt]N terratinent, o [V V]N alçaprem. En les ocurrències del nostre
estudi no hem localitzat cap compost neològic d’aquestes característiques i, per
tant, veiem que no són productius en la neologia contemporània catalana. Tan-
mateix, hem arreplegat algun compost [prep N]N com sense embuts, sense papers,
sensesostre. També hi ha alguns compostos nominals amb altres estructures que in-
clouen adverbis: aquí-i-ara, fora-carretera, foravila, pixafluix, quasiobligació, tot-u.
2.3 Compostos adjectivals
Els compostos adjectivals representen el 17,3% dels lemes objecte d’estudi en el

conjunt dels nodes. Particularment, en cada zona del territori trobem dades rela-
tivament similars, tot i que hi ha dos extrems clars, el node d’Alacant, que supera
el 30%, i el node d’Andorra, que no arriba al 4% de compostos adjectivals.
En el buidatge de la premsa en català entre els anys 2008–2010 sols hem lo-
calitzat compostos adjectivals del tipus [A A]. Els altres compostos adjectivals
propis del català formats per [N A/participi] (camacurt) o [A/Adv Participi/
V+nt] (primmirat) són molt poc productius. Del primer tipus tenim capllaçat -da
(TGN), centrecatalà -ana (BAL); i del segon tipus: malnascut -da (GIR), malsofrit
-ida (BAL). Alguns altres com: malcuitós -osa (BCN), quasi-mític -a (ALC).

adjectivals en cada node
Node Representativitat dels compostos adjectivals
ALC 36,8%
AND â•⁄3,7%
BAL 16,9%
BCN 18%
GIR 16,3%
LLEI 12,2%
TGN 23,1%
102 Andreu Sentí
Vegem, doncs, els compostos adjectivals [A A]. La relació semàntica entre els
adjectius que formen aquest compost, així com el significat que resulta de la nova
unitat lèxica, també ha generat controvèrsia (Gràcia 2002:â•›817).29 Això es deu al
fet que els compostos adjectivals presenten una certa heterodòxia, similar a la
que hem vist en els compostos nominals [N N]. Ara bé, cal distingir tres tipus de
compostos adjectivals amb aquesta estructura. D’una banda tenim uns compostos
que expressen un concepte nou i unitari, com verd-blau30 que expressa un color
que no és ni verd ni blau, sinó que té una mica de cada. D’altra banda, hi ha com-
postos adjectivals en què els lexemes mantenen una relació d’addició, simplement
és la unió de dos adjectius. Per exemple, continuant parlant de colors, verd-i-groc
es refereix als dos colors i no a un color que identifiquem com a diferent. Aquests
compostos estan a la vora de la composició sintagmàtica. I encara hi ha els com-
postos que mostren una relació bilateral entre els dos constituents ja que són dues
entitats ben diferenciades: esquerra-dreta o català-japonès.31
Per veure més clarament la frontera entre aquestes tres tipologies és necessari,
ben sovint, disposar de tot el context i conèixer aspectes enciclopèdics:
El seu color oscil·la entre les tonalitats vermelloses a ple sol i entre el verd pàlÂ·
lid i el color verd-blau més intens quan es troba a l’ombra. (DG, 13/05/2008)
Així mateix, ha explicat que va fugir almenys quatre vegades de la concentra-
ció del seleccionat verd-i-groc amb el propòsit de tenir trobades amoroses i
alguna vegada hi va portar dones. (PC, 22/04/2008)
(…) perquè si es posava l’eix esquerra-dreta per damunt de l’eix nacional,
quedava oberta la seva frontera electoral amb el PSC. (ET, 25/03/2008)
Com veiem, a (2) el neologisme en qüestió fa referència als dos colors emble-
màtics d’un grup esportiu. En canvi, a (1) el nou element lèxic indica un color
diferent del verd i del blau, però pròxim a tots dos.
29. Cabré; Rigau (1986:â•›144–145) entenen que no tenen nucli; al seu torn Mascaró (1986:â•›73)
considera que aquests compostos són sintagmàtics, endocèntrics i amb els dos adjectius simè-
trics; en canvi, Gavarró (1990:â•›173–174) defensa que el nucli és el lexema de la dreta; Gràcia
(2002) separa els del tipus verd-blau dels de verd-i-groc; Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia (2004)
els estudien sota l’etiqueta de compostos adjectivals copulatius.
30. Sovint en català hem trobat blauverd, tanmateix en els neologismes extrets tenim verd-blau.
Això pot mostrar que la relació entre els lexemes és equitativa i que cap dels dos lexemes n’és el
nucli intern.
31. Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia (2004) diferencien aquest grup de la resta perquè tenen un
valor de direcció. Són equivalents als compostos nominals que tenen una relació d’antonímia
(vegeu l’apartat 2.2.2).
La flexió de gènere i nombre es fa normalment al final del mot: albicelestes,

socialcristians.32 En canvi, de vegades no és així, com, per exemple, artístiques-lú-
diques, mitjà-baix o mitjana-baixa. Això els acosta als neologismes sintagmàtics.
Tanmateix, la tendència dels parlants és a fer la flexió al final del mot, cosa que
mostraria un major grau de lexicalització de la unitat nova.
Tractem, en primer lloc, els neologismes del model còmic-musical o fix-dis-
continu, francovalenciana, romanticmodernista, pastoral-social, quartmundista,
verd-blau, etc. Aquests tenen un significat fruit de la integració semàntica dels
dos constituents (o inputs) que el conformen. Sembla que podem entendre que el
substantiu que complementa verd-blau és d’un color verd amb tocs blaus, o tirant
a blau, així com també, que és un tipus de blau tirant a verd, és a dir, un color
diferent al verd i al blau però que es caracteritza per tenir trets de tots dos. Aquest
tipus de compostos adjectivals, doncs, és corresponent als compostos nominals
[N N] que s’elaboren mitjançant una integració conceptual. En aquests compostos
la relació que es comprimeix en l’espai integrat del neologisme és la IDENTITAT
(centreliberal, marxistaestelinista); per tant, són compostos paral·lels als [N N] co-
ordinats. També trobem la relació de PROPIETAT (mitjà-baix, poprocker) en què
el primer element seria el nucli semàntic i el segon l’especificador i, per tant, seria
equivalent als [N N] aposicionats. Sembla, doncs, que l’ordre dels constituents
esdevé crucial, ja que el català focalitza l’atenció sobre el primer element.
A diferència dels neologismes [N N], en els compostos adjectivals d’aquesta
mena no és tan evident la integració conceptual, sinó que es veu més clar el caràcter
aglutinant dels adjectius. Els [N N], pel fet de ser compostos nominals i referir-se
a una entitat, elaboraven un significat unitari. En canvi, els compostos adjectivals
[A A] equivalents són sovint una suma de trets del substantiu que acompanyen,
tot i que no tenen un referent independent per a cada constituent del compost:
esportiu-cultural, esportiva-social, fabricant-expenedor, reivindicatiu-festiu, inde-
pendentista-catalanista, radical-conqueridor, turística-esportiva, ultradretà-racis-
ta o artístic-lúdic. En alguns casos en què hi ha la relació d’IDENTITAT els dos
32. Un comentari a banda es mereix albiceleste. En català hi ha els mots albí -na, i celeste, segons
el diccionari normatiu (DIEC2). El primer lexema, doncs, ha perdut l’accent. Pel que fa al segon
lexema, sembla que celeste no té una llarga tradició catalana atès que només hem trobat una
ocurrència en el CICA, en un poema d’Ausiàs March, però amb la forma celest. Al DCVB se
cita només un exemple de celeste localitzada al Comentaris dels Càntichs y estancias del Infern
del Divino Poeta Dantes Alighieri. En aquest mateix diccionari, a més, en l’entrada a celeste s’hi
refereix a celest com a una variació formal i en cita l’exemple del poema ausiasmarquià a què ens
referíem i, també, un poema de Teodor Llorente. També apareix en Corella i en occità (agraïm
a Josep Martines aquesta informació). Tot això ens pot fer pensar que aquesta forma ha estat
induïda per la versió espanyola homògrafa: albiceleste.
104 Andreu Sentí
adjectius són un hiperònim i un hipònim: financer-fiscal, econòmic-empresarial,

cultural-museístic.
Finalment, hi ha compostos com nord-català en què els constituents tenen
una relació de LLOC o PROPIETAT bastant evident ‘català del nord’. Altres exem-
ples són: nord-català, nord-caucàsic, nord-coreà, nord-irlandès, nord-occidental,
etc. En aquests, per tant, el nucli semàntic és en segon lloc.
Els compostos del segon grup, del tipus verd-i-groc —que complementen un
nom amb dos trets clarament independents— són bastant productius, com ja
havia detectat Gràcia (2002:â•›822). La relació morfosintàctica entre aquests com-
postos és totalment equitativa, és una relació copulativa i, per tant, el nom que
modifiquen es veu afectat individualment pels dos lexemes del compost. De fet,
a voltes trobem compostos units per la i copulativa: blanc-i-negre, roig-i-blanc,
etc. En altres ocasions es pot donar la unió de tres lexemes: enòfil-poètic-musical
o valencià-català-balear. Malgrat tot això, l’enfortiment o arrelament semàntic del
compost dependrà de l’ús i altres aspectes pragmàtics. Així els neologismes com
albiceleste tenen un gran arrelament basat en la metonímia que serveix per ano-
menar la selecció de futbol argentina. Tot i que la distinció amb el grup anterior
es fonamenta en les diferències semàntiques de l’estructura emergent que tenen
aquests tres grups de compostos, és cert que sovint la frontera és difusa, en mots
com: castellano-andalús, castellano-manxec, catalana-aragonesa, catalanovalen-
cià, etc. Aquests neologismes fan referència a una entitat que és una barreja dels
dos constituents o fa referència a dues entitats per separat? Segons el context i el
coneixement enciclopèdic serà una cosa o altra.
2.4 Les unitats sintagmàtiques: caracterització general
Els compostos sintagmàtics són unitats lèxiques que s’han format perquè una es-
tructura sintàctica lliure s’ha lexicalitzat. Com indica Lorente (2002:â•›869):
Generades inicialment en la sintaxi, formen part del lèxic de la llengua, gràcies
a la fixació en l’ús i a la referencialitat, a més d’altres aspectes que afecten només
algunes estructures, com la idiomaticitat, el significat exocèntric, la motivació
metafòrica o els elements culturals a què remeten.33
La lexicalització, com veiem, és el procés que genera aquests neologismes. En el

cas dels compostos sintagmàtics, s’aconsegueix mitjançant dues operacions: la fi-
xació formal i l’assignació d’un significat específic. Aqueixa fixació atorga caràcter
de concurrència o col·locació a la unitat lèxica nova: casa rural. En alguns casos,
33. Lorente (2002) anomena locucions nominals les unitats sintagmàtiques.

a més, hi intervé la metaforització en tota la unitat o en una part, la idiomaticitat

i, també, la recategorització del sintagma (Lorente 2002:â•›837). Com veurem, hi
ha un contínuum en el nivell de lexicalització i diferents graus de metaforització:
bitllet verd, firmar un gol, moure fitxa o l’ull de l’huracà.
Per tant, tots aquests neologismes comparteixen una certa rigidesa sintàctica,
és a dir, tenen limitacions a l’hora d’inserir elements dins el sintagma o modificar
elements que formen la unitat sintagmàtica. Així, el neologisme forçar la màqui-
na, no admetria *forçar ràpidament la màquina (Lorente 2002:â•›871–873; Pérez
Gaztelu; Zabala; Gràcia 2004:â•›153–154), però sí forçar molt la màquina. Els neolo-
gismes arreplegats fan la flexió del plural com qualsevol sintagma: camises verdes,
energies renovables, xarxes socials, etc.
Des del punt de vista semàntic, aquestes unitats són principalment endocèn-
triques, és a dir, el nucli d’aquesta unitat és un dels constituents, i coincideix amb
el nucli sintàctic del sintagma: corredor de la mort, itinerari autoguiat. La relació
semàntica entre el nucli i la resta del sintagma pot ser: hiperònim-hipònim, fun-
ció, contenidor-contingut, qualitats, lloc, causa, efecte, mitjà, lloc, etc.
2.4.1 Les unitats [N A] / [A N]

Les unitats sintagmàtiques nominals amb aquesta estructura abstracta [N A] re-
presenten la majoria dels neologismes formats amb aquest tipus de formació de
mots, concretament el 54,8%. En tots els territoris, aquest tipus de neologisme és
molt representatiu, tot i que amb diferències lleus.
Ara bé, cal advertir que la poca representativitat dels nodes de Girona i Tar-
ragona es pot deure al fet que en aquests nodes s’han arreplegat pocs neologismes
formats per sintagmació i, per tant, el percentatge de representativitat es basa en
poques dades.
La immensa majoria d’aquests neologismes tenen l’ordre N A: balança fis-
cal, banda ampla, bombolla immobiliària, cap quadrat, casa rural, grip nova, llum
Taula 5.â•‡ Comparació de la representativitat dels neologismes formats

per sintagmació [N A] en cada node
Node Representativitat del neologismes [N A]
ALC 50%
AND 44,1%
BAL 43,6%
BCN 54,3%
GIR 33,3%
LLEI 57,1%
TGN 33,3%
106 Andreu Sentí
verda, planta dessaladora, etc.; però també n’hi ha alguns amb l’ordre invers:34 alt
càrrec, alta costura, alta muntanya, baix cost, primer equip, tristpartit, etc.
Aquests neologismes sovint són endocèntrics: el nom és el nucli i l’adjectiu fa
la funció de categoritzador-especificador. Des del punt de vista formal, no presen-
ta diferències amb la sintaxi lliure, el significat és, doncs, composicional. Aquest
és el cas de la majoria dels neologismes arreplegats: actriu secundària, agenda
política, agressió sexual, apagada analògica, assistència lletrada, capa tàctil, cen-
tral atòmica, consultoria immobiliària, cotització social, delegació sectorial, energia
renovable, eutanàsia activa, federalisme fiscal, figura imposada, foto estàtica, país
emergent, partida ordinària, persona dependent, sostre fals, etc. La relació entre els
constituents d’aquesta tipologia sol ser de PROPIETAT, així, un concert econòmic
és un acord que té la propietat de ser de caire econòmic. En altres casos pot ser
la relació de INTENCIONALITAT en aturada tècnica; o l’ESPAI en casa rural;
SIMILITUD del color en fumata blanca; CATEGORIA en l’extensió semàntica de
correu electrònic; TEMPS en grip nova o divorci exprés. Tal com hem vist amb els
compostos, les unitats sintagmàtiques també integren l’experiència dels parlants
i per això els neologismes han incorporat nocions contextuals. A tall d’exemple,
fumata blanca no s’entén sense el “procés d’elecció del papa”, o casa rural sense el
marc del “turisme d’interior” o “l’allotjament turístic”, etc.
Alguns neologismes, però, estan més lexicalitzats perquè hi ha hagut una me-
taforització d’algun element. Així, hi ha uns quants neologismes que tenen un
nucli endocèntric, però l’adjectiu és metafòric: catifa vermella, energia verda, llista
grisa, llista negra, mà negra, mans netes, marca blanca, setmana blanca, vaca boja,
zona blava. Com veiem, sovint són colors que assumeixen la representació d’al-
gun aspecte que està motivat per la situació o pel context real. Per exemple, una
marca blanca, és una marca i, per tant, és una unitat sintagmàtica. És blanca per-
què s’estableix una relació interna de l’input de SIMILITUD entre el color blanc i
la noció d’una marca que no es promociona i es ven a bon preu. Tot seguit, els dos
inputs es comprimeixen en la relació de PROPIETAT, una marca que té aqueixa
propietat. Des d’aquesta perspectiva, podem dir que la seqüència és composicio-
nal. És a dir, que no hi ha idiomaticitat en el sentit que el significat final és la suma
dels constituents, però tenint en compte que els constituents només prenen aquest
significat metafòric quan formen aquesta unitat sintagmàtica. Per això, entenem
que la fixació de la unitat forma una col·locació. Per tant, podríem parlar d’una
unitat sintagmàtica lexicalitzada que té un sentit figurat.35
34. Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia (2004:â•›157) informen que en aquest cas, els adjectius són
qualificatius i no mai de relació.
35. Ginebra (2003:â•›18–19) proposa aquesta distinció semàntica entre la idiomaticitat i el sentit
figurat lexicalitzat (o fixat).
En altres casos, és el nucli del sintagma el que té un caràcter metafòric: cadena

humana, cuina electoral, estàtua humana, forquilla salarial, maquinària electoral,
neteja ètnica, neteja lingüística, cadàver polític, horitzó electoral, rescat financer,
balança fiscal, bandera social, bombolla immobiliària.
Finalment, hi ha neologismes més lexicalitzats en què el significat del conjunt
de la unitat sintagmàtica és metafòric o metonímic: caixa tonta, [virus] llengua
blava, llum verda, patata calenta, taca negra, línia vermella, ovella negra. Vegem-Â�
ne un exemple. El neologisme cap quadrat no és un cap, per tant, aquesta uni-
tat sintagmàtica és exocèntrica (algú és un cap quadrat). A més a més, cap és
una metonímia del caràcter d’un individu i quadrat una metàfora de la rigidesa
i tossuderia. Per tant, aquesta unitat sintagmàtica és el resultat de la integració
conceptual d’aquests dos elements metafòrics i metonímics. En aquest cas, doncs,
sembla que la composicionalitat es manté i, per tant, no és la idiomaticitat el que
lexicalitza el sintagma, sinó que tots dos elements assumeixen significats figu-
rats.36 Des de la perspectiva de la teoria de la integració conceptual, entenem que
hi ha la relació de CATEGORIA (canvi semàntic metafòric) en què els inputs no
tenen cap relació amb els respectius significats rectes. Amb els significats figurats,
comprimeixen una relació de PROPIETAT.
En molts compostos sintagmàtics, la influència d’altres llengües ha induït la
formació del neologime. Així, per exemple, una tauleta electrònica ha estat induït
per l’anglès tablet, per denominar una nova referencialitat tecnològica.37
2.4.2 Les unitats [N SP]

Les unitats sintagmàtiques amb l’estructura [N SP] és la segona més representa-
tiva del conjunt de neologismes arreplegats als diversos nodes, concretament un
27,5%. Amb lleus variacions, en la majoria de nodes, les unitats sintagmàtiques
[N SP] representen un percentatge important però moderat del total.
El node d’Alacant destaca per ser el que més representativitat té d’aquesta
mena d’unitats sintagmàtiques. Ara bé, cal relativitzar-ne la xifra, atès que és un
node amb pocs neologismes formats per sintagmació ja que en el projecte s’ha
realitzat menys buidatge manual.
Aquesta estructura es realitza amb diferents preposicions, però la immen-
sa majoria són amb la preposició de, com és d’esperar en una llengua romànica
(Pérez Gaztelu; Zabala; Gràcia 2004:â•›154–157). La immensa majoria de les uni-
tats sintagmàtiques amb la preposició de no tenen cap determinant. Responen,
36. Tal com hem vist amb l’exemple de marca blanca (Ginebra 2003:â•›18–19). En canvi, Lorente
(2002:â•›873) sembla que considera també aquestes construccions metafòriques com a idiomàti-
ques, com per exemple a números vermells.
37. El TERMCAT arreplega la forma tauleta tàctil en el CERCATERM.
108 Andreu Sentí
Taula 6.â•‡ Comparació de la representativitat dels neologismes

formats per sintagmació [N SP] en cada node
Node Representativitat dels neologismes [N SP]
ALC 50%
AND 22%
BAL 18%
BCN 29,20%
GIR 33,30%
LLEI 22,20%
TGN 33,30%
doncs, a l’estructura [N de N]: aula d’acollida, camí de ferro, cançó d’autor, cistella
de preus, comèdia d’embolics, fàbrica de somnis, fira de carrer, forquilla de preus,
igualtat de gènere, lliga de campions, mà de ferro, moneda de canvi, picada d’ullet,
política de mà estesa, prestació d’atur, prova de foc, sala de cures, síndrome de
Peter Pan, violència de gènere, vacances de neu, etc. També n’hi ha uns quants amb
l’estructura [N de Det N]: afegit de l’ànima, boig del volant, companyia de la poma,
crisi de l’aigua, joia de la corona, lletra del tresor, passada de la mort, píndola de
l’endemà, política del no, política del misto.
Com hem dit adés, totes aquestes unitats sintagmàtiques comparteixen al-
guns trets: no admeten altres elements enmig i tenen una referencialitat única. En
canvi, els primers (línia de crèdit) es diferencien dels segons (pastilla de l’endemà)
en què s’allunyen de la sintaxi lliure, ja que no tenen article i, conseqüentment,
es mostren més lexicalitzats. Pel que fa a la metaforització, hi ha unitats compo-
sicionals com administració de loteria o camp de desplaçats; unitats amb el nucli
metafòric: ball de xifres, forquilla de preus; unitats amb el complement metafòric:
jugada de pissarra, política del misto; i algunes poques unitats completament me-
tafòriques: arma de doble tall, puny d’acer, tret de sortida.
A més a més de la preposició de, hem arreplegat unitats sintagmàtiques amb
la preposició a: cara a cara, colze a colze, peatge a l’ombra, olla a pressió. I algun
neologisme esporàdic amb altres preposicions: escalada en gel, cafè per a tothom,
patinatge sobre gel, u contra u.
2.4.3 Les unitats sintagmàtiques verbals [V N] i [V SP]. Altres

El tercer grup d’unitats sintagmàtiques més representatiu —el 10,4%— són uni-
tats verbals.
Com veiem en la Taula 7, les unitats sintagmàtiques verbals són més repre-
sentatives en els nodes d’Andorra i Balears que en els altres. No obstant això, en
tots els casos és el tercer grup de representativitat dels neologismes formats per
Taula 7.â•‡ Comparació de la representativitat de les unitats sintagmàtiques

verbals en cada node
Nodes Representativitat de les unitats sintagmàtiques verbals
ALC –
AND 22%
BAL 23,10%
BCN â•⁄6,50%
GIR –
LLEI 14,30%
TGN –
sintagmació, excepte a les Illes Balears, ja que aquesta mena d’unitats té més pre-
sència que les unitats amb l’estructura [N SP]. Tal com hem vist en els altres casos,
la poca presència d’aquest tipus de neologismes als nodes d’Alacant, Girona i Tar-
ragona justificaria l’absència d’aquesta tipologia.
En definitiva, la formació de verbs nous a partir de la lexicalització de sintag-
mes verbals, representa, doncs, un mecanisme important per generar-ne. Això
contrasta amb la poca o nul·la capacitat que té el mecanisme de la composició per
generar verbs.
Com assenyala l’OBNEO (2004: 155), la majoria d’unitats sintagmàtiques
verbals tenen significat metafòric; tant els neologismes amb l’estructura [V N]:
carregar piles, descobrir el pastís, donar la talla, estrényer el cinturó, fer bandera, fer
pinya, forçar la màquina, gastar-se una morterada, marcar l’agenda, moure fitxa,
ofegar el peix, trencar motllos, treure ferro, vendre la moto; com també neologismes
formats amb l’estructura [V SP]: agafar-se a un clau roent, anar de farol, pujar
al carro, passar-s’ho pel forro, posar contra les cordes, quedar en entredit. Molts
d’aquests neologismes, possiblement, han estat induïts pel castellà, ja que aquesta
llengua té expressions equivalents. En canvi, hi ha algun neologisme que mostra
la creativitat genuïna del català: agafar-se a l’emblanquinat, entrar en olivetes o
gastar-se una morterada.
Altres neologismes verbals amb estructures semblants són: anar sobrat, estar
fugit, tenir bona esquena, tenir-ho pelut. També hem arreplegat algun neologisme
amb un quantificador com risc zero o tolerància zero; i un sintagma oracional:
campi qui pugui. Finalment, hem trobat una bona colla de neologismes formats
per locucions introduïdes per preposicions: a correcuita, a cop de talonari, a tota
castanya, de baix cost, en clau de, etc.
110 Andreu Sentí
3. La composició i la sintagmació: contrast amb altres anàlisis anteriors
Per tal de valorar les dades dels neologismes formats per composició i per sintag-
mació entre 2008–2010, caldrà considerar alguns estudis anteriors que s’hi han
dedicat: OBNEO (2004) i Estopà (2010).38 Les dades del projecte NEOXOC són
la continuació en l’estudi de la neologia catalana que ens permetrà contrastar les
dades amb una certa diacronia.39
En primer lloc, les dades mostren que la composició i la sintagmació són me-
canismes que forneixen la llengua catalana, principalment, de nous substantius.
L’OBNEO (2004) assenyala que un 85% dels lemes són noms, Estopà (2010) troba
un 85,8% de compostos nominals en la premsa escrita i un 96,9% en l’oral, i en
les dades més recents de NEOXOC els compostos nominals representen un 75% i
les unitats sintagmàtiques nominals un 80%. Com era d’esperar, també coincidei-
xen les dades de NEOXOC amb les d’OBNEO (2004) en el fet que la composició
gairebé no genera verbs, mentre que sí que se’n formen per la lexicalització de
sintagmes verbals. Aquestes dades, doncs, amplien les tendències que ja s’havien
detectat a l’àrea barcelonina al conjunt del territori.
Pel que fa a la producció neològica d’aquests mecanismes, Estopà (2010) as-
senyala que la composició patrimonial perd representativitat progressivament des
de 1995 (8,8%) fins a la primera dècada del segle XXI, en què s’estabilitza al vol-
tant d’un 2,5% (el 2008) en l’àrea de la premsa escrita de Barcelona. Açò contrasta
amb el 7,1% que representa la composició en el conjunt del domini lingüístic ca-
talà en el període (2008–2010), segons les dades de NEOXOC que presentem. Cal
no avançar una conclusió ràpida que considerés una recuperació d’aquest tipus de
formació de mots. D’una banda perquè en el node de Barcelona la diferència no
és tan pregona (té un 5,7%) i, de l’altra, perquè hi ha algunes diferències metodo-
lògiques que podrien explicar-ho.40
38. L’estudi OBNEO (2004) aporta un aplec de neologismes enregistrats entre 1999–2001.
Estopà (2010) estudia els compostos patriomials entre 2000-2008. A més a més, també tindrem
en compte les obres gramaticals de referència en l’estudi del català: Solà et al. (2002) i la Gramà-
tica de la llengua catalana de l’IEC (en preparació).
39. Cal tenir en compte, però, que les dades de la xarxa NEOXOC aporten neologismes de tot
el domini lingüístic, mentre que en els estudis suara esmentats se centraven en neologismes de
la premsa barcelonina.
40. Possiblement el fet que en les dades de NEOXOC trobem un percentatge més elevat de
compostos que en estudis anteriors es deu al fet que el buidatge de la premsa ha estat prin-
cipalment automàtic. El buidatge manual hauria suposat arreplegar-ne més de sintagmàtics i
neologismes semàntics que possiblement haurien fet abaixar el percentatge de representativitat
dels neologismes formats per composició patrimonial.
Una de les conclusions de l’OBNEO (2004) és que la sintagmació és un recurs

que genera més neologismes que la composició. En canvi, les dades actuals mos-
tren que si bé això encara és cert en el node de Barcelona, en la resta de nodes i el
conjunt del domini la composició té més representativitat.41
La principal tendència que es confirma en tots els nodes és que el tipus de
composició patrimonial que es consolida en català és diferent de la tradicional.
Els compostos patrimonials més genuïns del català com els del tipus filferro ja
no generen neologia. Així mateix, els compostos [V N] com menjacervells tenen
una presència més reduïda (11,6%). Ara bé, tot i que certament aquest tipus de
compostos ja no genera tants neologismes, les dades d’Estopà (2010) i NEOXOC
mostren una major representativitat que les de l’OBNEO (2004). Diacrònicament,
els neologismes [V N] representen un 6% (a OBNEO 2004), un 17,4% (a Estopà
2010) i un 11,6% (segons NEOXOC). El tipus de composició que representa la
gran majoria dels nous mots són noms amb l’estructura [N N] (62,3%) i adjectius
[A A] (17,3%): en total hi ha un 79,6% dels neologismes formats per composició
que fiten amb les unitats sintagmàtiques.42 Aquestes dades coincideixen amb la
tendència que ja mostraven OBNEO (2004) i Estopà (2010). Possiblement l’èxit
d’aquests compostos ha estat induït per l’anglès.
4. Conclusions
En aquest capítol hem analitzat els neologismes formats per composició patrimo-
nial i sintagmació que han estat arreplegats en la premsa en català de tot el domini
lingüístic. El contrast territorial d’aquesta panoràmica indica que la neologia cata-
lana segueix una tendència compartida.
Pel que fa a la composició, tots els nodes han manifestat un comportament si-
milar. Així, hem constatat que, tot i que aquest mecanisme de formació de parau-
les noves és important en tots els nodes, hi ha la tendència a abandonar els tipus de
composició més genuïns. Els compostos nominals en què els constituents mante-
nen una relació de dependència (filferro) ja no generen mots nous i els compostos
[V N] representen sols un 11,5%. En canvi, els compostos que dominen quasi tota
la creació neològica són els que s’aproximen a la sintagmació (vagó-restaurant),
amb un 79,6%. Els compostos nominals [N N] mostren una gradació semàntica
important que hem reduït a dos tipus: els coordinats (actriu-cantant), que són la
41. Potser això també es deu al fet que el buidatge automàtic no arreplega gairebé cap les unitats
sintagmàtiques (vegeu la nota anterior).
42. Dins d’aquesta tipologia, els compostos nominals [N N] coordinants són la majoria; sembla
que hi ha hagut un augment d’aquesta mena respecte les dades de Gràcia (2002).
112 Andreu Sentí
majoria, i els aposicionats (mosquit tigre o cotxe bomba). La teoria de la integració

conceptual ajuda a explicar el concepte de l’estructura emergent i les relacions
internes entre els constituents. Així, mentre que els coordinats com actriu-cantant
solen comprimir la relació de SIMILITUD i IDENTITAT, els aposicionats com
mosquit tigre mostren la relació de PROPIETAT. Hi ha un bon grup d’aposicionats
en què el nucli és el segon constituent, com cotxe bomba, i solen comprimir la
relació d’ESPAI. Aquestes relacions vitals, i altres que també hi intervenen, jun-
tament amb el Principi de Rellevància i la incorporació de nocions contextuals
en l’estructura emergent són fonamentals per descriure aquests neologismes. Tot
plegat, ajudarà a esvair dubtes sobre compostos que difícilment podrem situar en
un conjunt: acte festa, castell-monestir, pop rock, etc.
Al seu torn, els neologismes sintagmàtics tenen un pes menor que els com-
postos en les dades de NEOXOC. Això, més que una tendència, sembla el resultat
de l’extracció automàtica de les paraules noves, ja que amb un buidatge manual
augmentaria la representativitat de la sintagmació.
Les unitats sintagmàtiques més representatives són les que tenen l’estructura
[N A] i [N SP] amb la preposició de. Trobem una gradació en la lexicalització.
Així, hi ha unitats que són composicionals com administració de loteria o casa
rural, altres en què el primer o segon element és metafòric (ball de xifres o marca
blanca) i algunes unitats —poques— que són totalment metafòriques (llengua
blava o puny d’acer).
Tant en el cas dels compostos com dels neologismes sintagmàtics hem pa-
lesat la influència d’altres llengües, especialment del castellà. Així, trobem alguns
compostos del tipus [V N] (pixapins) que han estat induïts pel castellà, com ne-
tejaparabrises o punxadiscos, al costat d’altres més genuïns com ara aparcanins o
torra-pipes. Entre els neologismes sintagmàtics hem trobat unitats induïdes pel
castellà, especialment en les unitats verbals com donar la talla, quedar en entredit,
al costat d’alguna de genuïna com entrar en olivetes.
Álvarez de Miranda, Pedro (2009). “Neología y pérdida léxica”. Dins De Miguel, Elena (ed.).
Panorama de la lexicología. Barcelona: Ariel.
Badia Margarit, Antoni Maria (1962). Gramática catalana. 2 Vol. Madrid: Gredos.
Benveniste, Émile (1966). Problèmes de linguistique générale. París: Gallimard.
Bréal, Michel (1911). Essai de sémantique (science des significations). París: Hachette.
Cabré, M. Teresa; Gemma Rigau (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana.
Cabré, M. Teresa (1994). A l’entorn de la paraula. 2 vol. València: Universitat de València.
Torruella, Joan (dir.); Pérez Saldanya, Manel; Martines, Josep; Martines, Vicent (selecció de tex-
tos) [en línia]. Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA). http://www.cica.cat/ [Con-
sulta: entre juny 2009 – gener 2010] [CICA]
Corbin, Danielle (1992). “Hypothèses sur les frontières de la composition nominale”. Cahiers
de grammaire. 17. 26–55.
Di Sciullo, Anne-Marie; Williams, Edwin S. (1987). On the definition of word. Massachussetts:
Massachussets Institute of Technology.
Estopà, Rosa (2010). “La composició patrimonial en català perd representativitat. Estudi d’un
corpus de neologismes de premsa i de ràdio”. Estudis Romànics, 32. Barcelona. 125–147.
Fabra, Pompeu (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.
Feliu, Judit; Garcia, Yanik; Obradós, Isabel (2002). “Aspectes de composició: neologismes nom-
nom”. Dins Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.) (2002). Lèxic i neologia. Bar-
celona: Observatori de Neologia, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat
Pompeu Fabra. 217–224.
Fauconnier, Gilles; Turner, Mark (2002). The way we think. Conceptual blending and the mind’s
hidden complexities. New York: Basic Books.
Gavarró, Anna (1990). Syntactic Theory and the Grammar of Catalan Compounds. Edinburgh:
University of Edinburgh. [Tesi doctoral]
Geeraerts, Dirk (1997). Diachronic Prototype Semantics. A contribution to Historical Lexicology.
Oxford: Clarendon Press.
Ginebra, Jordi (2003). “Fraseologia, concurrències lèxiques i llengua estàndard”. Dins Pradilla,
Miquel Àngel; Ginebra, Jordi (ed.). Identitat lingüística i estandardització. Valls: Cossetània
Edicions. 7–55.
Gràcia, Lluïsa (2002). “Formació de mots: composició”. Dins Solà, Joan et al. (dir.). Gramàtica
del Català Contemporani. Vol. 1. Barcelona: Editorial Empúries. 777–829.
Gramàtica de la llengua catalana (en preparació) [en línia]. Institut d’Estudis Catalans. http://
www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/
Grossmann, Maria (1986). “Anàlisi dels compostos catalans tipus somiatruites”. Estudis de Llen-
gua i Literatura Catalanes, XII. 155–169.
Jespersen, Otto (1942). A Modern English grammar on historical principles. Part 6. Morphology.
London and Copenhagen: Munksgaard.
Lieber, Rochelle (1992). “Componding in English”. Revista di Linguistica. 4/1. 79–96.
Lorente, Mercè (2002). “Altres elements lèxics”. Dins Solà, Joan et al. (dir.). Gramàtica del Català
Contemporani. Vol. 1. Barcelona: Editorial Empúries.
Mascaró, Joan (1986). Morfologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Neoloteca [en línia]. TERMCAT. http://www.TERMCAT.cat/neoloteca.
Observatori de neologia (2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Editorial Meteora.
Pérez Gaztelu, Elixabete; Zabala, Igone; Gràcia, Lluïsa (ed.) (2004). Las fronteras de la composi-
ción en lenguas románicas y en vasco. San Sebastián: Universidad de Deusto.
Ryder, Mary Ellen (1994). Ordered chaos. The interpretation of English noun-noun compounds.
Berkeley: University of California Press.
Schmid, Hans-Jörg (2011). “Conceptual blending, relevance and novel N+N-compounds”. Dins
Handl, Sandra; Schmid, Hans-Jörg (ed.). Windows to the Mind: Metaphor, Metonymy and
Conceptual Blending, Berlin, New York: De Gruyter Mouton.
Solà, Joan et al. (dir.) (2002). Gramàtica del Català Contemporani. Barcelona: Editorial
Empúries.
114 Andreu Sentí
Turner, Mark (2007). “Conceptual Integration”. Dins Geeraerts, Dirk; Cuyckens, Hubert (ed.).
The Oxford handbook of cognitive linguistics. Oxford: Oxford University Press.
Ungerer, Friedrich (2007). “Word-formation”. Dins Geeraerts, Dirk; Cuyckens, Hubert. (ed.).
The Oxford handbook of cognitive linguistics. Oxford: Oxford University Press.
Varela, Soledad (1990). “Composición nominal y estructura temática”. Revista Española de Lin-
güística. 20.1. 55–81.
Capítol 5
Manlleus del castellà / Spanish loanwords
Carolina Bastida
Universitat d’Andorra
Loanwords are a strategy to expand the vocabulary of a language, by which a

word is borrowed from a donor language and directly incorporated into a recip-
ient language. In written language, these borrowed units can go through a pro-
cess of graphic adaptation to the recipient language, or they can preserve their
original orthography. The use of loanwords may be motivated by the need to
describe a new reality or just by linguistic creativity and expressivity. One of the
languages that most frequently lends lexical units to Catalan is, after English,
Spanish (32% of all loanwords, and 9.2% of all neologisms). Within Spanish
loanwords we find a high percentage of (graphically) adapted neologisms. Over-
all, the adapted loanwords represent 48.9% of all Spanish loanwords. This high
proportion of adapted loanwords reflects the degree of assimilation of certain
lexical units to the Catalan orthographic system. Some lexical units show great
formal variation (pelotazo, pelotaso, pelotasso), due to fluctuation between the
normative form in Spanish and different degrees of graphic adaptation to Cata-
lan, and also great productivity (apijar, pijada, pijerío…). The typological prox-
imity and the contact between both languages result in speakers using words in
Catalan that they do not perceive as loanwords from a psychological perspec-
tive. This phenomenon is known as interference. In our data, approximately
60% of all loanwords may be the result of this phenomenon. This proportion
is fairly high if we bear in mind that our extraction sources undergo several
editing filters. Regarding the thematic aspects, the most outstanding feature is
the large number of derogatory nouns and adjectives, used mostly as personal
qualifiers. We also find numerous units related to Spanish and Latin American
cultural expressions. In regards to the occurrence of Spanish loanwords across
the different territories, the data show great variability. The scarce coincidence
of lexical units across regions leads us to the conclusion that there is a high de-
gree of idiosyncrasy regarding the use of Spanish loanwords in each territory.
Most units recorded in a specific region are not found in the rest of territories.
The analysis of Spanish loanwords shows that, due mostly to cultural proximity
and typological similarity of the Spanish and Catalan languages, they are one
of the most frequent strategies to incorporate new words into written Catalan
language.
116 Carolina Bastida
Keywords: neology, borrowing, Spanish loanwords, Catalan, interference,

1. Introducció
La neologia per manlleu és un recurs d’ampliació lèxica en què, enlloc de fer ús

dels recursos de formació propis de la llengua, es pren una unitat lèxica d’una
llengua de partida i s’incorpora a la llengua d’arribada.
En la neologia de la llengua escrita, aquestes unitats manllevades poden pas-
sar per un procés d’adaptació gràfica a la llengua d’arribada (xiringuito), o bé po-
den conservar la seva grafia d’origen (campechano). L’ús de manlleus lingüístics
pot respondre a la necessitat de designar una nova realitat (narcotiendita) o a
motius d’expressivitat o creativitat lingüística (superguay).
Una de les llengües que presta més material lèxic al català en el corpus de la
xarxa NEOXOC és el castellà, juntament amb l’anglès. En molts casos la percep-
ció de “neologicitat” dels manlleus del castellà és molt baixa, ja que hi ha unitats
que no s’utilitzen per designar realitats noves ni com a recursos estilístics inno-
vadors. Hem de tenir en compte que el criteri de l’Observatori de Neologia per
a la detecció de neologismes és d’exclusió lexicogràfica, és a dir: són candidates a
neologismes totes aquelles unitats que no apareixen a les obres de referència del
català, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i el Gran
Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana, independentment
del temps que faci que s’observen en el sistema de la llengua catalana. És impor-
tant recollir les paraules provinents del castellà com a noves incorporacions al ca-
talà per veure quina necessitat té la llengua escrita d’ampliar el lèxic amb paraules
d’altres llengües en un moment determinat, i també per saber quina proporció
d’aquests mots s’incorporen plenament al català al llarg del temps, i amb quina
forma gràfica.
2. Anàlisi quantitativa: representativitat
Durant els anys 2008, 2009 i 2010 els vuit nodes de la xarxa NEOXOC han recollit
3.445 unitats lèxiques noves que provenen d’altres llengües (ja siguin en la seva
forma original o amb grafia adaptada al català). Així, els manlleus representen el
28,6% del total de neologismes recollits per tots els nodes de la xarxa. La Taula 1
mostra la representativitat de cada llengua de manlleu sobre el total de neologis-
mes creats amb aquest recurs.
Capítol 5.â•‡ Manlleus del castellà / Spanish loanwords 117
Taula 1.â•‡ Representativitat de cada llengua sobre el total de manlleus

Llengua de manlleu Percentatge
Anglès 44%
Castellà 32%
Francès â•⁄7%
Altres â•⁄7%
Llatí â•⁄4%
Italià â•⁄3%
Alemany, basc, grec, rus â•⁄3%
Taula 2.â•‡ Representativitat de les principals llengües de manlleu en cada node de la xarxa
NEOXOC
Node Anglès Castellà Francès Altres
Alacant 41,8% 22,3% 11,1% 24,7%
Andorra 52,8% 28,6% â•⁄7,9% 10,7%
Balears 36% 45,3% â•⁄5,1% 13,5%
Barcelona 41,5% 35,4% â•⁄6,2% 17,5%
Girona 58,7% 16% â•⁄5,9% 19,4%
Lleida 56,9% 18,9% â•⁄6,2% 11,5%
Tarragona 54,1% 29,4% â•⁄4,4% 12%
L’anglès és la llengua de manlleu més freqüent en la premsa en català, seguida

del castellà, que representa el 32% del total de neologismes per manlleu. La resta
de llengües tenen una freqüència baixa en les dades globals de la xarxa. Si con-
trastem aquestes dades en cada node, però, observem que les proporcions no són
constants. En dos dels vuit nodes l’anglès no és la primera llengua de manlleu; a
les Illes Balears ho és el castellà, sobretot a causa d’un alt grau d’interferència amb
aquesta llengua. A Perpinyà,1 en canvi, la llengua de manlleu més freqüent és el
francès, com a llengua majoritària de la Catalunya del Nord. En aquest cas, molts
dels manlleus també es produeixen pel fenomen d’interferència.
Veiem també que hi ha regions on la diferència entre la freqüència de man-
lleus de l’anglès i el castellà és reduïda, com és el cas de Barcelona, mentre que en
altres, com ara Girona, la freqüència de manlleus del castellà és força baixa en
relació amb els manlleus de l’anglès.
Així com, en general, la proporció de manlleus del castellà no és tan alta com
la de manlleus de l’anglès en el català de la premsa escrita, és interessant apuntar
1. En relació amb les dades procedents de Perpinyà, vegeu la nota 2.

Taula 3.â•‡ Nombre, percentatge i posició dels manlleus del castellà sobre el total
de neologismes
Nodes Lemes Percentatge Recurrència
Alacant â•⁄64 â•⁄5,4% 6a posició
Andorra 171 â•⁄8% 5a posició
Balears 264 11,9% 3a posició
Barcelona 557 10,4% 4a posició
Girona 109 â•⁄6,1% 5a posició
Lleida 146 â•⁄8,1% 5a posició
Tarragona 100 â•⁄7,8% 5a posició
que en la neologia del català oral aquesta tendència s’inverteix (Domènech; Estopà
2009). En una modalitat més espontània i no revisada, els manlleus del castellà
representen el 56,2% del total de manlleus, mentre que els de l’anglès només re-
presenten el 26,3%.
En termes globals, els manlleus del castellà representen el 9,2% del total de
neologismes recollits per tots els grups (1.102 lemes), i ocupen la cinquena po-
sició en freqüència, per darrere dels processos de sufixació, prefixació, manlleus
de l’anglès i composició culta. En la majoria de nodes els manlleus del castellà
es troben entre la quarta i la sisena posició, o entre el 5,4% (Alacant) i el 10,4%
(Barcelona) sobre el total de neologismes (Taula 3). Al node de Balears on, com
hem vist, el castellà és la llengua de manlleu més freqüent, aquest recurs ocupa la
tercera posició.2
Com a curiositat, és interessant veure que a Andorra, tot i ser un estat on el
català és l’única llengua oficial, no es percep cap diferència en la freqüència de
manlleus del castellà en relació amb les regions on el català i el castellà conviuen
com a llengües oficials, probablement perquè la situació sociolingüística és força
semblant a la d’aquestes regions i existeix el mateix grau d’interferència lingüística.
2. El cas de Perpinyà s’ha de tractar a part de la resta per diversos motius: els manlleus del
castellà ocupen la tretzena posició en els neologismes recollits per aquest node i, de fet, trobem
una única ocurrència de manlleus del castellà en aquesta regió. En primer lloc, el volum de da-
des recollides a Perpinyà és molt inferior que a la resta de regions (257 lemes). En segon lloc, el
sistema de detecció de neologismes ha estat diferent del de la resta de nodes (buidatge manual i
premsa no diària) i, per últim, i de manera més important, la influència del castellà a la Catalu-
nya del Nord és, naturalment, molt menys significativa que a la resta de regions que formen part
de la xarxa NEOXOC. Per tant, tot i que la tendència que apunta el recompte de manlleus del
castellà de Perpinyà és coherent amb els usos lingüístics d’aquesta regió, hem d’interpretar les
dades amb prudència, ja que la pràctica absència d’aquest tipus de neologisme fa que les dades
d’aquest node siguin poc comparables amb la resta.
Taula 4.â•‡ Manlleus del castellà: adaptats i no adaptats

Node Manlleus cast. Adaptats No adaptats Adaptats No adaptats
(sobre total (sobre total (sobre total (proporció) (proporció)
neologismes) neologismes) neologismes)
Alacant â•⁄5,4% 2,6% 2,8% 48,4% 51,6%
Andorra â•⁄8% 4,1% 3,9% 50,3% 49,7%
Balears 11,9% 6,3% 5,6% 53% 47%
Barcelona 10,4% 4,9% 5,5% 46,7% 53,3%
Girona â•⁄6,1% 2,9% 3,2% 47,7% 52,3%
Lleida â•⁄8,1% 2,4% 5,7% 30,1% 69,9%
Tarragona â•⁄7,8% 5,2% 2,6% 66% 34%
Les diferències en la representativitat dels manlleus del castellà en els diversos

nodes (l’11,9% de les Illes Balears i el 5,4% d’Alacant, per exemple) poden origi-
nar-se, naturalment, en les particularitats de cada variant geolectal, però també,
en part, en els criteris més o menys restrictius del llibre d’estil aplicat o en els di-
ferents nivells de cura en la correcció lingüística de cadascuna de les publicacions
buidades.
A l’Observatori de Neologia es distingeix entre manlleus adaptats (aconteixe-
ment) i no adaptats (engañabobos). Així com en la resta de les principals llengües
de manlleu del nostre corpus el grau d’adaptació és molt baix (en el cas de l’anglès,
per exemple, només el 9% dels manlleus presenta algun grau d’adaptació gràfica),
en els manlleus del castellà observem un alt percentatge de neologismes adaptats.
En termes globals, els manlleus adaptats del castellà representen el 48,9% del total
de manlleus del castellà. Com veiem a la Taula 4, la major part dels nodes pre-
senten aproximadament la mateixa proporció de manlleus adaptats i no adaptats,
és a dir: un cert equilibri entre ambdues modalitats. Els nodes que no segueixen
aquesta tendència són Lleida, on el percentatge de manlleus no adaptats és força
més alt que el de manlleus adaptats, i Tarragona, on aquesta darrera tendència
s’inverteix.
En el cas del castellà, la proporció entre manlleus adaptats i no adaptats ens
dóna una idea (tot i que no de manera unívoca, com veurem més avall) del per-
centatge de casos d’interferència lingüística en el nostre corpus i, en tot cas, reflec-
teix el grau d’assimilació de certes unitats lèxiques al sistema ortogràfic del català.
3. Categories gramaticals
Els neologismes per manlleu del castellà recollits a NEOXOC són principalment
noms, tot i que també trobem una proporció significativa de verbs (17,4%) i
Taula 5.â•‡ Manlleus del castellà segons la categoria gramatical

Categoria gramatical Lemes Percentatge Exemples
Adjectius 181 16,7% colindant, cutre, novedós -osa
Noms 699 64,8%
Noms femenins 232 21,3% bírria, incautació, gominola
Noms masculins 464 42,5% artilugi, botellón, finiquito
Verbs 188 17,4%
Verbs transitius 131 12,1% agobiar, lidiar, solventar
Verbs intransitius â•⁄36 â•⁄3,3% abogar, afincar, pringar
Verbs pronominals â•⁄21 â•⁄1,9% escaquejar-se, forrar-se, xivar-se
Taula 6.â•‡ Percentatge d’adjectius, noms i verbs en cada node de NEOXOC

Alacant Andorra Balears Barcelona Girona Lleida Tarragona
Adj. 10,9% 13% 21,6% 16,3% 11,2% 17,8% 12%
Noms 71,9% 67,8% 58,7% 59,8% 78,7% 71,2% 64%
Verbs 12,5% 18,1% 16,3% 20,3% â•⁄8,3% â•⁄4,1% 24%
d’adjectius (16,7%). La resta de categories són residuals, tot i que trobem diver-
ses ocurrències d’un pronom, algo (documentat en tres nodes), alguns exemples
d’adverbis (entonses, ademés, menos) i algunes interjeccions (joder, al loro, vinga).
Pel que fa als noms, són més freqüents els masculins que els femenins, i pel que
fa als verbs, els transitius són els que presenten una proporció més alta, com s’ob-
serva a la Taula 5.
Si distingim entre els diversos nodes (Taula 6), veiem que la distribució entre
les diferents categories gramaticals varia poc de regió a regió. Els noms són la
categoria gramatical més freqüent en tots els nodes.
Pel que fa a la distinció entre manlleus adaptats i no adaptats, és destacable el
fet que els verbs són la categoria gramatical on trobem més manlleus adaptats (el
76% dels verbs provinents del castellà són adaptats). Pel que fa a la resta de cate-
gories gramaticals, no hi ha diferències entre el nombre de manlleus adaptats i no
adaptats. El cas dels verbs és atribuïble al fet que, generalment, per designar rea-
litats noves o per afegir expressivitat al discurs els parlants recorren als noms i als
adjectius (perroflauta, macrobotellón, follonero -a…), més que no pas als verbs. En
alguns casos el verb manllevat aporta matisos semàntics, com en el cas d’enxufar
(que en l’accepció de “col·locar una persona en un càrrec sense que hagi fet mè-
rits”, no es pot substituir per l’equivalent català, endollar), però majoritàriament
ens trobem amb casos de substitució per interferència (solventar, medir, medrar),
com veurem més avall.
4. Anàlisi dels manlleus del castellà
4.1 Aspectes de flexió
Les regles de flexió que segueixen les unitats lèxiques analitzades estan en corre-
lació amb l’adaptació dels manlleus; majoritàriament, els manlleus no adaptats en
què el referent és plural segueixen les regles de la flexió nominal castellana, com
ara en els exemples següents:
(1) La resta l’ocupen els quejíos de les cantaoras, els ai, ai, ai dels palmeros i una
percussió potentíssima. (EPA, 05/04/2008)
(2) Va concentrar els darrers anys de la política espanyola en una magistral
col·lecció de chascarrillos directes a la vena socialista i va marxar. (AV,
07/01/2009)
D’altra banda, els neologismes que es troben dins de la categoria de manlleus

adaptats del castellà en general adapten la flexió de nombre al sistema flexiu de
la llengua catalana, ja sigui de forma conscient o perquè les unitats lèxiques són
fruit de la interferència:
(3) L’encara president del govern Rodríguez Zapatero acudeix a culpar els “pode-
rosos”, els abusons o els “avars” (Pagina26, 05/10/2009)
(4) Segurament s’acomiadà d’ell amb paraules carinyoses, plenes d’esperances i
de desitjos cap a aquell jove disciplinat i entregat a la causa de triomfar. (BA,
09/11/2008)
Podem apuntar dues possibles causes d’aquesta diferència entre els manlleus
adaptats i no adaptats. Una de caire psicolingüístic: si l’emissor no té consciència
d’estar emprant una unitat castellana, sinó que la utilitza com si formés part del
sistema del català (és a dir, si la unitat lèxica és una interferència), utilitzarà na-
turalment les regles de la flexió catalana. D’altra banda, el grau de penetració i la
freqüència d’ús d’una unitat determinada dins del discurs en català també en pot
afectar el comportament pel que fa a la flexió.
4.2 Variació formal
Un dels aspectes que destaquen dels manlleus del castellà recollits a la premsa
escrita és l’alt grau de variació formal que presenten algunes unitats lèxiques. A
continuació n’exposem alguns exemples:
pichichi (BCN, LLEI)/pitxitxi (AND, BAL, BCN, GIR, TGN)

pelotazo (ALC, AND, BCN, LLEI)/pelotaso (ALC)/pelotasso (BAL)
trilero (AND, BCN) /triler (BCN, GIR)/triller (BCN)
botellón (AND, BAL, BCN, GIR, LLEI, TGN)/botelló (LLEI)
gilipollas (BCN)/gilipolla (BAL)/gilipolles (BCN, TGN)
butrón (AND, BCN)/butron (BCN)/butró (GIR, LLEI)/butro (GIR)
culebrón (AND, BCN)/culebron (BCN, GIR)/culebró (BCN)/culebrot (ALC,
AND, BCN, LLEI)
Les variacions responen sobretot a una vacil·lació entre la forma normativa en la

llengua de partida i diferents graus d’adaptació gràfica al català. Hem d’apuntar
que en molts casos es documenten diverses formes d’un lema dins d’una mateixa
font de buidatge. Així, com en el cas de pichichi, trobem diversos lemes amb les
grafies ch i tx (pachanguero/patxanguero, per exemple). El cas de les unitats caste-
llanes acabades amb el sufix -ón és, potser, on trobem un grau més alt de variació.
Hem documentat formes no adaptades (culebrón, botellón, butrón) i formes adap-
tades en diferents graus: respectant les normes d’accentuació del català (culebron,
butron), eliminant la grafia n final per assimilació amb altres paraules (botelló) o
substituint el sufix -ón castellà pel sufix augmentatiu -ot del català (culebrot).
És interessant també observar la productivitat que presenten en el corpus de
NEOXOC certes unitats manllevades del castellà. Els exemples més clars són cutre
i pijo, que han generat els derivats cutrerío, cutrada, cutresalchichero, cutreweb i
apijar, pijada, pijerío, pijoter, pijoprogre, respectivament. Els casos en què un man-
lleu genera tantes unitats derivades que funcionen amb normalitat dins del siste-
ma sintàctic i semàntic de la llengua catalana (i que poden estar documentades en
la llengua d’origen o es poden haver creat directament a la llengua d’arribada) in-
diquen clarament una assimilació plena de la unitat lèxica per part dels parlants.
4.3 Interferència
La proximitat tipològica i el contacte permanent del castellà i el català fan que els
parlants utilitzin unitats en català que no perceben com a manlleus des d’un punt
de vista psicològic. A les dades de NEOXOC es documenta un gran volum de mots
derivats d’aquest fenomen, que coneixem com a interferència,3 juntament amb els
3. Payrató (1985:â•›56) defineix la interferència lingüística com “estrangerisme (de procedència

forana) que ha estat adaptat”. Tal com assenyala Hernández García (1998), existeixen múlti-
ples classificacions de la interferència lingüística. En el nostre cas ens referim a interferències
lèxiques que probablement han passat al codi escrit a través de l’oral, i que no són manlleus
deliberats de la llengua d’origen, sinó errors resultants de la proximitat tipològica, geogràfica i
cultural d’ambdues llengües.
manlleus utilitzats amb consciència que són unitats que provenen d’una altra llen-
gua i l’ús de les quals es justifica pel context o per la no existència d’un equivalent
català per al referent (un exemple clar d’aquest últim grup seria cantaor).
Per poder valorar si un manlleu és una interferència s’ha de recórrer al con-
text en què apareix per observar-ne el funcionament semàntic. No podem saber
si un verb com ara abogar és una interferència si no veiem com funciona en el seu
context d’aparició. En aquest cas, per exemple, trobem:
(5) A la campanya electoral anunciaven i s’omplien la boca que s’aplicaria mà
dura en aquestes accions i abogaven per la ‘violència zero’ als camps de futbol
catalans. (Ebredigital, 09/10/2009)
La manca d’una marca tipogràfica, d’un context discursiu que justifiqui l’ús deli-
berat d’un manlleu adaptat del castellà i l’existència d’un verb equivalent en català
(‘advocar’), ens fan pensar que es tracta d’una interferència. De fet, si observem el
cas dels verbs més de prop, veiem que la pràctica totalitat dels verbs provinents del
castellà són fruit de la interferència, per bé que aquesta apreciació implica un cert
grau de subjectivitat. El fet que es tracti de verbs que tenen un equivalent clar i
ben conegut en català (nutrir/’nodrir’, medir/’mesurar’, aclarar/’aclarir’, rebatir/’re-
batre’, retar/’reptar’), que en els contextos s’utilitzin sense cap marca tipogràfica
ni cap aclariment que es tracta d’una unitat d’origen castellà, i que es conjuguin
seguint les normes del català, ens indica que són manlleus del castellà que s’utilit-
zen sense intencionalitat. També trobem uns quants casos, però, que no semblen
fruit de la interferència. Alguns exemples són birlar, compadrear i mangonejar
que tenen un caràcter marcadament expressiu o lúdic.
Etiquetar un manlleu com a interferència és una tasca que, com ja hem apun-
tat, implica certa subjectivitat; d’una banda trobem casos d’interferència molt
clars, com hem vist en les formes verbals, però observem també casos fronterers,
en què es fa difícil determinar si l’emissor utilitza la unitat sense consciència que
es tracta d’un manlleu del castellà o si l’ús es justifica per motius d’expressivitat:
(6) Em va mirar amb aquells ulls que tantes vegades havien estat còmplices de la
meva infantesa, determinats, vius i carinyosos. (DAN, 25/02/2008)
(7) És l’enèsima guarrada que ens han encolomat aquest cop els ucraïnesos amb
l’oli de gira-sol. (EPA, 01/05/2009)
Per fer un recompte aproximat de la proporció d’interferències en els manlleus

del castellà hem optat per considerar ambdós grups com a interferències, i hem
exclòs d’aquesta categoria aquelles unitats que no tenen un equivalent clar en
català (chapapote, movida, rociero,), i aquelles que, en el context, s’utilitzen amb

una clara intenció expressiva o humorística (dominguero, gaiumb, pepero).4
D’acord amb aquests criteris, hem estimat que aproximadament el 60% dels
manlleus del castellà podrien ser fruit de la interferència lingüística. Aquesta pro-
porció és força elevada si tenim en compte que les fonts que informen el banc de
neologismes passen per filtres de correcció —generalment informàtics i també
humans.
Existeix, com hem avançat més amunt, una correlació clara entre els manlleus
adaptats i les interferències, però alhora en el corpus trobem una proporció con-
siderable de manlleus no adaptats que també es poden considerar interferències,
com ara apertura, garrafal, orquesta o valla.
4.4 Manlleus no lexicogràfics
Entenem per manlleus no lexicogràfics aquelles unitats que, tot i provenir clara-
ment d’una determinada llengua, no apareixen a les obres lexicogràfiques de refe-
rència de la llengua de partida. La immensa majoria d’unitats lèxiques provinents
del castellà recollides a NEOXOC apareixen, amb coincidència de significat, a les
obres de referència del castellà,5 però aproximadament el 12% dels manlleus del
castellà no es registren en aquests diccionaris, i per tant són neològics també en la
llengua de partida. Tot i que al capítol sobre manlleus de l’obra Llengua catalana i
neologia (OBNEO 2004:â•›235) s’apunta que aquests manlleus doblement neològics
estan formats, en el cas del castellà, principalment per sufixació i sintagmació, al
corpus de NEOXOC observem unes dades una mica diferents: trobem sobretot
noms i adjectius de caràcter col·loquial que presenten variació ortogràfica o abre-
viació respecte de la paraula normativa. Per exemple agüela, apoderao, perroflau-
ta, quillo, xuxe. Però també trobem alguns manlleus no lexicogràfics formats per
sufixació, com ara zapaterazo, buenismo o opusero.
Al corpus també es documenta un nombre significatiu de neologismes se-
màntics, és a dir, unitats lèxiques que es registren a les obres de referència del
castellà però que en els contextos en què les trobem a NEOXOC adquireixen un
nou significat. Alguns exemples són pelotazo, botellón, mulero i tomate.
4. En el buidatge manual disposem d’un altre indici per poder excloure un manlleu de la ca-
tegoria “interferència”: les marques tipogràfiques (cursiva, cometes). Aquesta possibilitat, però,
no existeix quan es treballa amb el programa d’extracció automàtica BUSCANEO.
5. Hem consultat el Diccionario de la lengua española de la RAE i el Diccionario de la Lengua
Española Lema.
En general, aquests manlleus no lexicogràfics fan referència a fenòmens potser

massa recents perquè apareguin documentats al diccionari (corralito, triunfito, po-
litono) o d’abast massa restringit per als criteris de les obres lexicogràfiques (tunne-
jar, chumba-chumba), o que designen una realitat efímera (triunfito, pegamoide).
4.5 Aspectes temàtics
En explorar els camps semàntics dels manlleus del castellà recollits a NEOXOC,
l’aspecte que crida més l’atenció és el gran nombre de noms i adjectius de to ne-
gatiu o despectiu i que s’utilitzen generalment com a qualificatius de persona
(garrulo, gilipolles, plasta). De fet, en l’intent (sempre subjectiu) de classificar els
manlleus del castellà en categories temàtiques, aquesta ha estat la més freqüent.
Taula 7.â•‡ Camps temàtics dels manlleus del castellà

Categoria Exemples
Noms i adjectius bujarrón -ona, cantamanyanes, cazurro -a, barriobajero, capullo,
despectius caradura, cateto -a, cursilón, cutresalchichero, enterao, follonero, fulana,
85 gabatxo -a, garrulo, gilipolles, guarro, hortera, listillo, macarra, mamón,
mangante, maricón, marrullero, ninyato, paleto, papanates, pijo, plasta,
politicucho, pringat, putero, quillo, sudaca, tortillera, xanxullero -a,
xupòpter
Cultura espanyola caserío, corrida, cortijo, culebrón, destape, encierro, flamenco, guajira,
i llatinoamericana guayabera, kaserón, mantilla, morcilla, pazo, peineta, rociero, ruedo,
68 sambenito, sanfermines, triler, vaquilla, xupinasso
Societat aborregar, amarillisme, bananero, barriobajero, benemérita, botellón, bu-
38 enismo, currante, enchufisme, finiquito, jefe, jonqui, macrobotellón, mule-
ro, narcotiendita, navajero, opusero, patera, pelotazo, picoleto, quinqui
Menjar espanyol calimotxo, carajillo, chilli, cochinillo, cocido, fajita, frijol, guacamole, mo-
i llatinoamericà jito, níscalo, pescaíto frito, pil-pil, polvorón, putxero, rebujito, sobao, sofrit,
36 tintorro, verdejo, xipiró, xupito, xurrasco
Música espanyola bachata, bailaora, bolero, bulería, cante jondo, copla, cumbia, duende,
i llatinoamericana farruca, garrotín, lolailo, mariachi, merengue, movida, palo, pasodoble,
34 quejío, rumbero, shotis, tablao, tocaor, tonadillera, txa-txa-txa
Esports albiceleste, chorreo, colchonero, futbolero, manque pierda, maracanazo,
31 matalasser, merengon -a, merengue, míster, pájara, panocho, perico,
perico -a, pitxitxi, puenting, roja, tangana, trainer
Política coloradismo, colorado, corralito, decretazo, desarrollista, facha, fascisme,
24 fatxerio, nonacionalismo, nonacionalista, pensionazo, pepero, peperu,
politicucho, politiqueo, rojigualda, tupamaro, zapaterazo
També observem un gran nombre de manlleus que fan referència a les ma-
nifestacions culturals de les diverses regions d’Espanya i d’Amèrica llatina (i que
hem dividit en cultura general, menjar i música), el món dels esports, la política i
aspectes socials.6 Del total de manlleus del castellà (1.102) hem pogut detectar el
camp semàntic de 324 unitats, és a dir, del 29,4%, perquè la resta són d’ús general.
A la Taula 7 es poden observar les set categories temàtiques principals, el nombre
d’unitats que hem classificat dins de cada categoria i alguns exemples de cada
camp temàtic (per qüestions d’espai, els hem limitat a 20 lemes).
4.6 Marques d’ús
A OBNEO (2004:â•›219–220) es parla de dos tipus de manlleu que responen a dife-

rents necessitats del català a l’hora d’incorporar unitats lèxiques noves:
– manlleus denominatius: designen una realitat (cante jondo, mojito, caserío)

– manlleus expressius: reflecteixen una activitat més lúdica i expressiva (moder-
nillo, superguay, a tot quisqui).
Sembla que aquest ús lúdic i expressiu és el que predomina en els manlleus del
castellà recollits als diversos nodes de NEOXOC; un dels trets més destacables
d’aquest tipus de neologisme és l’alt grau de col·loquialitat. Gairebé el 30% de tots
els manlleus del castellà són unitats col·loquials (298 lemes). La major part estan
recollides als diccionaris de llengua castellana i marcades com a veus col·loquials
(mal rollo, papanatisme, politiqueo, xupòpter), i altres són neologismes no lexico-
gràfics, però amb un marcat caràcter col·loquial (superguay, mamoneo, perroflau-
ta, xuxe). Així doncs, en el nostre corpus destaca un to col·loquial, humorístic,
i fins i tot —com hem vist en els exemples de la categoria temàtica de noms i
adjectius despectius— vulgar.
4.7 Ocurrències i coincidències
La Taula 8 mostra els manlleus del castellà que tenen una freqüència igual o supe-
rior a 15 ocurrències a la base de dades de NEOXOC.
La unitat lèxica vivenda, un exemple de manlleu adaptat fruit de la interferèn-
cia, és, de llarg, el manlleu del castellà més freqüent en el corpus. És, també, com
veurem més avall, una de les dues úniques paraules que apareixen en sis dels nodes
de la xarxa NEOXOC. D’entre les unitats més freqüents destaquen manlleus molt
6. En les categories de cultura i folklore, esports i política les nostres dades coincideixen amb
les tendències que s’apunten a OBNEO (2004:â•›237).
Taula 8.â•‡ Els manlleus del castellà més freqüents de NEOXOC

Manlleu Ocurrències Nodes
vivenda 106 ALC 8, AND 4, BAL 7, BCN 75, LLEI 1, TGN 11
nòvia/nòvio â•⁄50 ALC 1, BAL 1, BCN 39, GIR 1, LLEI 7, TGN 1
pichichi/pitxitxi â•⁄29 AND 1, BAL 3, BCN 12, GIR 1, LLEI 9, TGN 3
tonteria â•⁄29 BAL 1, BCN 24, TGN 2
pijo/pija/pijo -a â•⁄28 ALC 3, AND 2, BAL 4, BCN 16, LLEI 2, TGN 3
tonto/tonto -a â•⁄28 BAL 2, BCN 23, GIR 1, LLEI 2
botelló/botellón â•⁄27 AND 6, BAL 2, BCN 8, GIR 5, LLEI 5, TGN 1
pepero/peperu/pepero -a â•⁄25 BAL 10, BCN 13, GIR 2
disfrutar â•⁄24 BCN 7, LLEI 17
cutre â•⁄23 ALC 1, AND 2, BAL 1, BCN 18, GIR 1
xiringuito â•⁄20 AND 2, BAL 3, BCN 11, LLEI 1, TGN 3
mercadillo â•⁄20 AND 1, BCN 1, LLEI 18
bolo â•⁄19 AND 11, BAL 1, BCN 6, LLEI 1
pelotaso/pelotasso/pelotazo â•⁄16 ALC 2, AND 1, BAL 2, BCN 7, LLEI 4
incautar â•⁄15 AND 1, BAL 1, BCN 11, TGN 2
perico/perico -a â•⁄15 BAL 2, BCN 11, GIR 1, LLEI 1
habituals en la llengua oral espontània, com ara nòvia/nòvio, disfrutar o tonteria

que, com veiem, s’han consolidat en el llenguatge de la premsa escrita. D’altra ban-
da, unitats lèxiques com pichichi/pitxitxi, botelló/botellón o incautar són més prò-
pies de la premsa escrita i la seva freqüència s’explica pels temes recurrents tractats
als mitjans de comunicació.
Pel que fa a les freqüències hem de destacar la singularitat del cas de Llei-
da, on trobem nombroses repeticions de certes unitats lèxiques. Per exemple, els
manlleus mercadillo (20 ocurrències; 18 corresponen a Lleida), disfrutar (24 ocur-
rències; 17 corresponen a Lleida), alterne (9 ocurrències; 8 corresponen a Lleida),
o pichichi (11 ocurrències; 9 corresponen a Lleida, mentre que a la resta de nodes
es prefereix la forma adaptada pitxitxi). Aquest fenomen no s’ha documentat en
els altres nodes, i caldrà fer-ne el seguiment de manera longitudinal per poder
explicar-lo.
Si contrastem les ocurrències dels manlleus del castellà amb les dades dels
diversos nodes, veiem que hi ha pocs lemes que es trobin a la majoria de nodes.
De fet, no en trobem cap que es repeteixi en tots vuit. Trobem dues unitats que
coincideixen en sis nodes (vivenda que, com hem vist més amunt, és el manlleu
del castellà més freqüent a la premsa escrita, i botellón), i fins a un màxim de tres
que coincideixen en cinc nodes. La gran majoria de lemes amb més d’una ocur-
rència només coincideixen en dos nodes. La Taula 9 mostra les coincidències de
lemes en els diversos nodes.
Taula 9.â•‡ Coincidència de lemes entre els nodes de NEOXOC

Nodes Lemes Ocurrències
Alacant, Andorra, Balears, â•⁄1 vivenda (8, 4, 7, 75, 1, 11)
Barcelona, Lleida, Tarragona
Andorra, Balears, Barcelona, â•⁄1 botellón (6, 2, 8, 5, 5, 1)
Girona, Lleida, Tarragona
Alacant, Andorra, Balears, â•⁄1 cutre (1, 2, 1, 18, 1)
Barcelona, Girona
Alacant, Andorra, Balears, â•⁄2 afincar (2, 1, 1, 2, 4), quantiós -osa (4, 4, 4, 1, 1)
Barcelona, Tarragona
Andorra, Balears, Barcelona, â•⁄2 pitxitxi (1, 3, 8, 1, 3), foro (4, 2, 1, 1, 1)
Girona, Tarragona
Andorra, Balears, Barcelona, â•⁄3 fèmina (8, 1, 1, 1, 2), incautar (1, 1, 11, 1, 1), xiringuito
Lleida, Tarragona (2, 3, 11, 1, 3)
Alacant, Andorra, Barcelona, â•⁄1 pelotazo (2, 2, 6, 4)
Lleida
Alacant, Andorra, Balears, â•⁄1 novedós -osa (1, 2, 5, 4)
Tarragona
Alacant, Andorra, Barcelona, â•⁄1 solventar (1, 3, 1, 4)
Tarragona
Alacant, Balears, Barcelona, â•⁄2 cayuco (1, 2, 2, 4), pepero (1, 10, 11, 1)
Girona
Alacant, Balears, Barcelona, â•⁄2 pijo (3, 4, 15, 2), xulo (2, 1, 3, 1)
Lleida
Alacant, Barcelona, Girona, â•⁄1 event (1, 1, 1, 1)
Tarragona
Alacant, Barcelona, Lleida, â•⁄1 nòvia (1, 20, 3, 1)
Tarragona
Andorra, Balears, Barcelona, â•⁄3 bolo (11, 1, 6, 2), triunfito (1, 1, 3, 2), xuleria (2, 1, 6,1)
Lleida
Andorra, Barcelona, Girona, â•⁄1 cantaor/cantaora (5, 7, 6, 3)
Lleida
Andorra, Barcelona, Girona, â•⁄1 catxondo (1, 2, 1, 1)
Tarragona
Balears, Barcelona, Girona, â•⁄2 decimonònic (3, 2, 1, 1, peatonal (3, 1, 2, 3)
Tarragona
Balears, Barcelona, Girona, â•⁄3 guiri (4, 2, 2, 1), nòvio (1, 19, 1, 4), perico (2, 10, 1, 2)
Lleida
Alacant, Andorra, Barcelona â•⁄1 indiano (1, 2, 1)
Alacant, Andorra, Lleida â•⁄1 culebrot (1, 2, 1)
Alacant, Andorra, Tarragona â•⁄1 farra (1, 2, 1)
Alacant, Balears, Barcelona â•⁄1 algo (1, 1, 4)
Andorra, Balears, Barcelona â•⁄3 carinyo (1, 1, 5), carinyós -osa (1, 1, 1), dolència (2, 1, 1)
Andorra, Balears, Lleida â•⁄2 cubata (1, 1, 1), xulesc -a (1, 3, 1)

Nodes Lemes Ocurrències
Andorra, Barcelona, Girona â•⁄2 fardar (2, 5, 2), futbolero -a (1, 1, 3)
Andorra, Barcelona, Lleida â•⁄5 bailaor/bailaora (6, 7, 2), copla (3, 3, 1), mercadillo
(1, 1, 18), movida (1, 1, 1), plumero (1, 5, 1)
Andorra, Girona, Lleida â•⁄1 corralito (1, 1, 1)
Balears, Barcelona, Girona â•⁄1 barco (1, 2, 1)
Balears, Barcelona, Lleida â•⁄3 enxufat -ada (3, 4, 1), guai (1, 8, 2), tonto -a (2, 23, 2)
Balears, Barcelona, Tarragona â•⁄2 flipar (2, 1, 1), tonteria (1, 24, 2)
Balears, Girona, Lleida â•⁄1 alterne (1, 1, 8)
Barcelona, Girona, Lleida â•⁄3 encierro (3, 1, 3), macarra (1, 1, 1), guateque (1, 1, 1)
Barcelona, Girona, Tarragona â•⁄1 camarot (1, 2, 1)
Barcelona, Lleida, Tarragona â•⁄1 tinglado (3, 1, 1)
Alacant, Barcelona â•⁄3 alcançar (1, 1), bitàcora (1, 1), mandanga (1, 2)
Alacant, Girona â•⁄1 enxufisme (1, 1)
Alacant, Lleida â•⁄1 pazo (1, 1)
Andorra, Balears â•⁄4 caradura (1, 1), denostar (2, 1), deportiu -iva (1, 1), valla
(1, 1)
Andorra, Barcelona 14 agobiar (1, 1), atravessar (2, 1), bírria (1, 1), butrón (1, 1),
caserío (1, 1), culebrón (2, 1), desfondar (1, 1), despotricar
(1, 1), destape (1, 1), destripar (1, 1), escaquejar-se (1, 1),
guacamole (1, 3), habilidós -osa (1, 1), pájara (1, 1)
Andorra, Lleida â•⁄3 cachondeo (1, 1), duende (3, 1), rociero -a (1, 1)
Andorra, Tarragona â•⁄2 medició (2, 2), fluxe (1, 3)
Balears, Barcelona 35 bolso (1, 1), calanya (1, 1), careto (1, 1), càrnic -a (2, 1),
currar (1, 2), descollonar-se (1, 3), despreci (1, 2), devenir
(1, 1), embaucar (1, 2), empalagós -osa (1, 2), engatussar
(1, 1), enterar-se (1, 5), enxufar (3, 7), farol (2, 1), florero
(1, 1), fulana (1, 1), garrulo (1, 1), jefe (2, 1), litrona (1, 1),
mangonejar (2, 1), marabunta (2, 1), matxacar (1, 2),
medrar (1, 1), parrafada (2, 1), pijada (1, 1), pitar (1, 2),
politiqueo (1, 1), pringat (1, 1), raro (1, 1) rojigualdo -a
(1, 2), sopa boba (1, 1), sublevar (1, 1), tio (3, 4), virgueria
(1, 1), xanxullo (1, 2)
Balears, Girona â•⁄3 bonobús (2, 1), calimotxo (3, 1), dominguero (2, 1)
Balears, Tarragona â•⁄3 abultar (1, 1), acondicionament (1, 1), cunya (1, 1)
Barcelona, Girona â•⁄2 forrar-se (4, 1), peató (1, 1)
Barcelona, Lleida 13 cúmbia (1, 1), disfrutar (7, 17), fiesta (2, 1), hortera (4, 1),
mariachi (1, 1), mono (1, 1), morbo (1, 2), pasodoble (1, 1),
pichichi (3, 8), rodeo (2, 2), roja (1, 1), tonadillera (2, 3),
xivatada (3, 4)
Barcelona, Tarragona â•⁄9 apretar (4, 3), bronca (13, 1), cotarro (1, 1), derribar (1, 2),
flamenco -a (1, 1), gilipolles (7, 1), piropo (1, 1), refrendar
(1, 7), xupar (2, 1)
Girona, Lleida â•⁄1 albiceleste (1, 1)
Taula 10.â•‡ Lemes exclusius de cada node

Nodes Lemes exclusius (hàpax) Percentatge Exemples
Alacant â•⁄42 65,6% peatonalitzat -ada
Andorra 113 66% cadera
Balears 183 69,3% embuster -a
Barcelona 430 77,1% artilugi
Girona â•⁄80 73,4% txupòpter
Lleida â•⁄95 65% xupinasso
Tarragona â•⁄65 65% solterona
En observar les dades veiem que les parelles de nodes que presenten un major
nombre de coincidències són Barcelona i Balears, Barcelona i Andorra, i Bar-
celona i Lleida. No obstant això, es fa difícil treure conclusions del nombre de
coincidències entre les diferents parelles de nodes, ja que el nombre de manlleus
recollits al node de Barcelona és molt superior al de la resta i, per tant, de moment
no ens donen una informació sobre coincidències que puguem interpretar com a
similituds entre dues regions pel que fa a l’ús de manlleus del castellà.
La minsa coincidència entre nodes ens fa pensar que hi ha un alt grau d’idi-
osincràsia en l’ús de manlleus del castellà a cada regió. De fet, tal com veiem a la
Taula 10, la majoria de manlleus del castellà registrats en un node concret s’hi
troben de manera exclusiva, és a dir, són hàpax territorials.
Així doncs, tot i que diversos nodes es comporten de manera molt similar pel
que fa a la representativitat dels manlleus del castellà sobre el total de neologismes
recollits (a excepció, com hem vist, de les Illes Balears i Perpinyà), sembla que l’ús
dels manlleus concrets respon més a necessitats designatives o expressives localit-
zades en cada regió, o fins i tot a interferències pròpies de cada zona.
5. Conclusions
Segons les dades obtingudes a la xarxa NEOXOC durant els anys 2008, 2009 i
2010, el manlleu d’altres llengües és un dels recursos més productius per incorpo-
rar unitats lèxiques noves al català escrit. Aquest tipus de neologisme representa el
32% del total de lemes recollits per tots els nodes de la xarxa. L’anglès és la llengua
de manlleu més freqüent en la premsa en català, seguida del castellà, que repre-
senta el 32% del total de manlleus. La resta de llengües té una freqüència baixa en
les dades recollides. En totes les regions el castellà és la segona llengua de manlleu,
excepte a les Illes Balears (en què és la primera, seguida de l’anglès) i a Perpinyà
(en què la primera llengua de manlleu és el francès). De manera global, els man-
lleus del castellà són el cinquè recurs més productiu d’actualització del lèxic.
Un dels aspectes més destacables dels manlleus del castellà és que s’observa
un alt percentatge d’unitats lèxiques adaptades en alguna mesura a l’ortografia i a
les regles de derivació de la llengua catalana. A més, els manlleus recollits presen-
ten un alt grau de variació formal. Les variacions responen sobretot a una vacil·la-
ció entre la forma normativa en la llengua de partida i diferents graus d’adaptació
gràfica al català.
Una altra característica clau dels manlleus del castellà a la premsa escrita en
català és l’alt nombre d’interferències que trobem. La proximitat tipològica i el
contacte permanent del castellà i el català fan que els parlants utilitzin unitats
lèxiques del castellà que no perceben com a manlleus des d’una perspectiva psi-
cològica. Aquest tipus de manlleu conviu (aproximadament a parts iguals) amb
aquells que s’empren amb consciència que són unitats que provenen d’una altra
llengua i l’ús de les quals es justifica pel context o per la no existència d’un equi-
valent català per al referent.
En contrastar les ocurrències dels manlleus del castellà amb les dades dels
diversos nodes, veiem que hi ha pocs lemes que es trobin paral·lelament en di-
verses regions. La minsa coincidència entre nodes ens fa pensar que hi ha un alt
grau d’idiosincràsia en l’ús de manlleus del castellà a cada regió. De fet, la majo-
ria de manlleus del castellà registrats en un node concret s’hi troben de manera
exclusiva.
La descripció i l’anàlisi contrastiva que hem presentat posa de manifest que,
tant per la proximitat cultural com per la similitud tipològica del català i el cas-
tellà, els manlleus del castellà són un dels recursos més freqüents per incorporar
noves paraules en el català de la premsa escrita. Caldrà seguir ampliant el volum
de dades per poder observar de manera diacrònica quins d’aquests manlleus pre-
senten un arrelament en el sistema lingüístic català (i en quines regions) i quins
cauen en desús, ja sigui perquè la realitat que designen deixa de ser material d’ac-
tualitat per als mitjans de comunicació o perquè la llengua catalana ha trobat
altres solucions mitjançant els recursos propis d’actualització lèxica.
Domènech, Ona; Estopà, Rosa (2009). “La neología en textos orales“. Revista de Investigación
Lingüística 12. 39–64.
Hernández García, Carmen (1998). “Una propuesta de clasificación de la interferencia lingüís-
tica a partir de dos lenguas en contacto: el catalán y el español”. Hesperia: Anuario de
filología hispànica 1. 61–80.
Payrató, L. (1985). La interferència lingüística. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, Publicaci-
ons de l’Abadia de Montserrat.
Capítol 6
Manlleus de l’anglès / English loanwords
Maria Gené-Gil
Universitat de les Illes Balears1
A very productive mechanism to create neologisms in Catalan is that of bor-

rowing from other languages, especially from English, due to its condition of
lingua franca. In this chapter we analyze the neologisms created by English
loanwords, detected between 2008 and 2010 in general written media, which
total 2,322. We present a diatopic study of this morphological process, focusing
on the differences and similarities between the different Catalan dialectal mo-
dalities. Although there were few differences in the neologisms created from
English loanwords among the different nodes of the NEOXOC network, we
found some noteworthy similarities and particularities of this type of words
among territories, especially regarding frequency and thematic areas. Loan-
words were about 10–15% of total neologisms in each node, with the exception
of Girona and Lleida, where the percentages were above 20%. Regarding repe-
tition and frequency, most English loanwords were hapaxes, and territorial dif-
ferences in this sense were scarce. More specifically, blog was the most frequent
neologism created by borrowing from English, and was found in every node, as
well as play-off, lobby, ska and spa, which were also between the most frequent
ones in every node. It was in thematic areas where most differences between the
nodes arose, which showed that denominative needs were greatly affected by the
circumstances relevant to each zone. Although sports was the thematic area to
which the majority of the most frequent neologisms belonged, in Andorra this
area reached 80%, where most of these words were related to snow sports. ICT
and music were also very productive overall. It is clear that the huge presence
of the English language in these thematic areas is the reason why they were the
most frequent in the case of English loanwords. Surprisingly, we found very few
instances of expressive English loanwords, which may be accounted for by the
fact that the publications analyzed used a standard model of language. To sum
1. Aquesta recerca s’ha pogut dur a terme gràcies al suport del Servei Lingüístic de la Uni-
versitat de les Illes Balears. En aquest sentit, agraesc especialment la col·laboració de la Sra.
Magdalena Ramon, cap del Gabinet de Terminologia, el Dr. Ramon Bassa, director del Ser-
vei durant la primera etapa del projecte NEOXOC, i la Dra. Rosa Calafat, directora actual del
Servei.
134 Maria Gené-Gil
up, this preliminary study on neologisms created by English loanwords allows

us to observe some tendencies that should be confirmed in future research by
conducting a more profound analysis with a bigger corpus, especially by focus-
ing on the hapaxes of each territory, since they form the majority of the data.
Keywords: neology, borrowing, loanwords, Catalan, English as a lingua franca,

1. Introducció i representativitat
En aquest capítol analitzam els neologismes formats per manllevació de l’anglès,

tant manlleus adaptats (AME) com no adaptats (ME) (OBNEO 2004a), buidats
entre els anys 2008 i 2010 pels diferents nodes de la xarxa NEOXOC: Alacant
(ALC), Andorra (AND), Barcelona (BCN), Girona (GIR), les Illes Balears (BAL),
Lleida (LLEI) i Tarragona (TGN). Per fer-ho, estudiam les qüestions lingüísti-
ques que consideram que poden ser més representatives de la manllevació de
l’anglès, incidint especialment en les particularitats territorials. Així doncs, per
exemple, no tractam de les categories gramaticals, ja que anàlisis preliminars que
hem duit a terme ens han confirmat que els neologismes formats per manllevació
de l’anglès no presenten cap particularitat territorial en aquest sentit ni cap tret
digne de menció que els diferenciïn dels neologismes formats per altres processos
morfològics.2
Abans de començar és important definir el que entenem per manlleu: “Un
manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de
partida a la llengua d’arribada” (TERMCAT 2005:â•›11). Així doncs, entenem per
manlleu no adaptat una “paraula que procedeix d’una altra llengua [en el nostre
cas, l’anglès] i que s’ha incorporat a la nostra llengua en la seva forma original”,
és a dir, sense cap tipus d’adaptació a les normes ortogràfiques i fonètiques del
català, com a l’exemple (1). D’altra banda, un manlleu adaptat és un manlleu que
s’adequa a les regles de la llengua d’arribada i s’integra en el cabal lèxic fins que se
sent com un forma pròpia (TERMCAT 2005:â•›15–16), com l’exemple (2).
(1) Miranda s’uneix així al baby boom de Victoria’s Secret, seguint els passos
d’altres companyes de treball […], que ja van donar a llum els seus nadons fa
diversos mesos. (DG, 05/08/2010)
2. L’únic tret destacable en aquest sentit és un clar domini del gènere gramatical masculí en-
front del femení, fet que d’altra banda no hauria de sorprendre, ja que el gènere masculí té
major productivitat en català, perquè és el gènere no marcat i sol correspondre a la manca de
desinència.
Capítol 6.â•‡ Manlleus de l’anglès / English loanwords 135
(2) L’altre dia ens comentava el míster que ja hi havia prou limitacions a l’entitat
perquè damunt hi haja tantes lesions, tantes que dificulten més si cal l’objectiu
d’estar en Primera. (LIN, 11/10/2010)
Atès l’estatus de l’anglès com a lingua franca de comunicació global, no estranya

que l’anglès —juntament amb el castellà, com veim en el capítol anterior— sigui
la llengua de la qual procedeixen la majoria dels neologismes manllevats en català
(Bardagil et al. 2009; OBNEO 2004b). De fet, potser per això la manllevació de
l’anglès és el quart recurs més productiu de formació de neologismes, només su-
perat per la prefixació, la sufixació i la composició culta (vegeu el capítol sobre su-
fixació d’aquest volum). Del total de neologismes trobats entre 2008 i 2010, 2.322
són manllevats de l’anglès, que representen el 12,7% (2.142 ME i 180 AME).3 A
la Taula 1 observam que el node que més n’ha aportat ha estat Barcelona, amb un
28%, seguit de Lleida, amb un 19%, i Girona, amb un 17%.
Com que el nombre total de neologismes que ha aportat cada node és força
diferent,4 és interessant veure el percentatge que representen els ME i AME sobre
el total de neologismes de cada àrea territorial. La manllevació de l’anglès té un
pes relatiu més alt a Lleida (25%) i a Girona (23%), i més baix a Alacant i les Illes
Balears (amb un 10% i un 9%, respectivament), com es recull a Taula 2. Pensam
que la situació sociolingüística dels diferents territoris no permet explicar aques-
tes diferències tan marcades, les quals possiblement són degudes a les diferències
Taula 1.â•‡ Percentatge de neologismes manllevats de l’anglès per nodes

Tipus manlleu ME AME
Nodes
ALC â•⁄4,8% 0,3%
AND 12,3% 1,3%
BAL â•⁄7,8% 1,3%
BCN 25,8% 2,3%
GIR 16,3% 0,9%
LLEI 17,9% 1%
TGN â•⁄7,3% 0,6%
3. Si no indicam el contrari, per coherència metodològica, en aquest treball eliminam la re-

petició interna o intragrupal (és a dir, comptam com una sola ocurrència els neologismes que
es repeteixen en un mateix grup) però no la intergrupal (és a dir, no descomptam els neologis-
mes que apareixen a més d’un grup, però només en comptam una ocurrència per grup en què
apareix).
4. L’ordre dels nodes en funció del nombre de neologismes totals aportats són: Barcelona, les
Illes Balears, Andorra, Lleida, Girona, Tarragona i Alacant.
136 Maria Gené-Gil
Taula 2.â•‡ Percentatge de neologismes manllevats de l’anglès sobre

el total de neologismes per nodes
Tipus manlleu ME AME
Nodes
ALC â•⁄9,5% 0,7%
AND 13,3% 1,4%
BAL â•⁄8,2% 1,3%
BCN 11,2% 1,0%
GIR 21,4% 1,2%
LLEI 23,2% 1,3%
TGN 13,4% 1,1%
de temes i de criteri editorial de les publicacions que es buiden a cada zona (prem-
sa de temàtica general), tot i que caldria una major observació per poder arribar
a explicar-ho de manera més concloent.
Un nombre considerable de manlleus de l’anglès apareixen més d’un cop.
Quant a la repetició interna,5 si comptam el nombre de neologismes formats per
manllevació de l’anglès que tenen set o més ocurrències en una mateixa regió,
Alacant i Tarragona són els dos territoris amb un grau de repetició interna menor,
i Barcelona i Lleida els que tenen més manlleus de l’anglès amb un nombre d’ocur-
rències igual o superior a set, com els que es mostren als exemples (3), (4) i (5):
(3) No obstant [això], i en un inici tan mogut de temporada, va guanyar Lewis
Hamilton, el favorit des que va aconseguir la pole dissabte. (PC, 18/03/2008)
(4) Gran rebombori per l’esmòquing de Carme Chacón i rius de tinta per justifi-
car o criticar el seu look en la Pasqua Militar. (AV, 09/01/2009)
(5) A hores d’ara ja és prou llarga la llista de clàssics del cine o documentals
d’interès, que es perden en nom d’aquesta quota de pantalla, sempre en prime
time, sense que realment hi hagi una audiència que ho justifiqui. (SEGRE,
09/10/2009)
Destaca que a totes les zones la majoria dels manlleus de l’anglès6 són hàpaxs
(amb percentatges que van del 66% d’Andorra al 86% d’Alacant), fet que indica
que només entre un 34% i un 14% dels manlleus de l’anglès de cada zona aparei-
xen més d’un cop (vegeu la Taula 3). Aquest grau de repetició interna relativament
5. Consideram que un neologisme es repeteix quan es documenta més d’un cop amb la matei-
xa forma ortogràfica, categoria gramatical (i gènere en el cas dels substantius) i significat.
6. Atès que els AME suposen un percentatge molt petit sobre el total de manlleus de l’anglès
(7,7%), en endavant no els tindrem en compte per dur a terme la nostra anàlisi.
Taula 3.â•‡ Ocurrències i percentatges per nodes

Percentatges ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN
Ocurrènciess
>10 â•⁄0,0% â•⁄0,7% â•⁄1,1% â•⁄2,0% â•⁄0,8% â•⁄2,2% â•⁄0,0%
â•⁄10 â•⁄0,0% â•⁄0,4% â•⁄0,0% â•⁄0,5% â•⁄0,3% â•⁄0,5% â•⁄0,0%
â•⁄â•⁄9 â•⁄0,0% â•⁄0,0% â•⁄0,0% â•⁄0,5% â•⁄0,0% â•⁄0,0% â•⁄0,0%
â•⁄â•⁄8 â•⁄0,9% â•⁄0,4% â•⁄0,0% â•⁄0,2% â•⁄0,3% â•⁄0,7% â•⁄0,0%
â•⁄â•⁄7 â•⁄0,0% â•⁄0,7% â•⁄0,0% â•⁄1,2% â•⁄0,8% â•⁄1,2% â•⁄0,0%
â•⁄â•⁄6 â•⁄0,9% â•⁄0,4% â•⁄0,0% â•⁄2,0% â•⁄0,5% â•⁄1,7% â•⁄1,2%
â•⁄â•⁄5 â•⁄0,0% â•⁄1,8% â•⁄2,2% â•⁄2,5% â•⁄2,9% â•⁄1,9% â•⁄0,6%
â•⁄â•⁄4 â•⁄1,8% â•⁄4,6% â•⁄1,7% â•⁄3,0% â•⁄1,6% â•⁄3,6% â•⁄2,4%
â•⁄â•⁄3 â•⁄2,7% â•⁄5,6% â•⁄2,8% â•⁄6,8% â•⁄4,0% â•⁄7,0% â•⁄5,9%
â•⁄â•⁄2 â•⁄8,0% 19,3% 13,3% 11,2% 13,5% 10,3% 12,4%
â•⁄â•⁄1 85,7% 66,3% 79,0% 70,1% 75,5% 70,9% 77,6%
baix podria indicar que els manlleus de l’anglès tenen tendència a servir per a
necessitats denominatives puntuals o que els parlants els perceben com a poc ne-
ològics. No obstant això, podria respondre també a la metodologia de treball de
l’OBNEO, ja que només es recull una ocurrència de cada neologisme per publica-
ció i número. Així doncs, per exemple, el fet que un neologisme s’hagi recollit deu
vegades en un mateix node significa que s’han buidat almenys deu publicacions
diferents (o deu números diferents de la mateixa publicació). Per tant, el fet que hi
pugui haver publicacions més productives que d’altres quant a neologismes tro-
bats podria anar en detriment de la repetició interna, ja que per assolir el nombre
de neologismes acordat per node caldria buidar menys publicacions.
2. Freqüències i àrees temàtiques
A continuació, a la Taula 4 presentam la llista dels neologismes més repetits (amb

20 o més ocurrències) en total i el nombre d’ocurrències que presenten a cada re-
gió.7 Destaca el fet que els dos neologismes més documentats blog8 (77) i play-off
(68) tenen ocurrències a totes les regions, així com també lobby (44), ska (21) i spa
(21), que ocupen les posicions cinquena, divuitena i dinovena, respectivament.
Tarragona és la zona on es documenten menys dels neologismes més freqüents.
D’altra banda, és destacable el cas de rider, atès que 21 de les 27 ocurrències (un
7. Els neologismes de la Taula 4 marcats en cursiva són els que es documenten a totes les
regions.
8. Aquest neologisme es va incorporar al DIEC2 el febrer de 2013.
138 Maria Gené-Gil
Taula 4.â•‡ Neologismes més freqüents (vint o més ocurrències) en total i ocurrències per
nodes
Posició9 Neologisme ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN Total
â•⁄ 1 blog 8 â•⁄ 7 19 36 â•⁄ 1 â•⁄ 2 4 77
â•⁄ 2 play-off 2 11 â•⁄ 3 13 11 23 3 68
â•⁄3 internet 1 â•⁄0 11 42 â•⁄0 â•⁄0 0 54
â•⁄4 pole 0 â•⁄2 â•⁄4 25 10 â•⁄8 0 49
â•⁄ 5 lobby 6 â•⁄ 1 â•⁄ 5 19 â•⁄ 5 â•⁄ 6 1 44
â•⁄6 hat-trick 0 10 â•⁄3 â•⁄3 â•⁄5 10 0 31
â•⁄7 look 0 â•⁄2 â•⁄4 12 12 â•⁄1 0 31
â•⁄8 share 0 â•⁄0 â•⁄2 â•⁄5 12 11 0 30
â•⁄9 rider 0 21 â•⁄0 â•⁄1 â•⁄1 â•⁄4 0 27
10 hip-hop 2 â•⁄1 â•⁄0 13 â•⁄5 â•⁄4 0 25
11 web 0 â•⁄0 â•⁄0 â•⁄3 â•⁄0 22 0 25
12 reality 0 â•⁄0 â•⁄0 10 â•⁄7 â•⁄7 0 24
13 software 1 â•⁄2 â•⁄0 15 â•⁄1 â•⁄4 1 24
14 thriller 0 â•⁄0 â•⁄0 â•⁄7 â•⁄0 15 0 22
15 feeling 0 â•⁄7 â•⁄1 â•⁄6 â•⁄4 â•⁄3 0 21
16 indie 0 â•⁄3 â•⁄1 10 â•⁄3 â•⁄4 0 21
17 online 0 â•⁄0 â•⁄1 17 â•⁄1 â•⁄3 1 21
18 ska 4 â•⁄ 3 â•⁄ 1 â•⁄ 2 â•⁄ 3 â•⁄ 5 2 21
19 spa 1 â•⁄ 2 â•⁄ 5 â•⁄ 5 â•⁄ 1 â•⁄ 3 4 21
20 goal average 0 â•⁄2 â•⁄3 â•⁄4 â•⁄3 â•⁄7 1 20
21 jazz 0 â•⁄0 â•⁄0 â•⁄0 â•⁄0 20 0 20
77,8%) es documenten a Andorra i que les sis restants s’han buidat a les àrees de
Barcelona, Girona i Lleida. L’explicació més plausible és el fet que aquestes zones, i
molt especialment Andorra, tenen una gran tradició d’esquí per l’existència d’ins-
tal·lacions per practicar aquest esport als seus territoris i, doncs, les publicacions
andorranes es fan més ressò d’aquesta afició, com es desprèn de l’exemple (6).
(6) Més d’un centenar d’espectadors van observar de prop els salts i les acrobàcies,
tant amb els esquís com amb les taules de surf, dels riders. (DAN, 17/02/2009)
La resta de les diferències territorials són menys marcades i possiblement es de-

uen als temes que apareixen més sovint a les publicacions buidades o a la intuïció
dels col·laboradors que buiden les revistes, que poden no percebre com a neològi-
ques paraules com software, atès que han esdevingut ja part de la vida quotidiana.
9. En cursiva s’indiquen els neologismes que es documenten a totes les regions. En cas d’em-
pat, l’ordre es determina alfabèticament.
Taula 5.â•‡ Posició que ocupen a cada node els neologismes més freqüents
(vint o més ocurrències) en total10
Posició ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN
Neologisme
blog â•⁄ 1 â•⁄ 5 â•⁄ 1 â•⁄â•⁄2 – 82 â•⁄ 4
play-off 13 â•⁄ 2 13 â•⁄â•⁄9 â•⁄ 3 â•⁄ 1 13
internet – – â•⁄ 2 â•⁄â•⁄1 – – –
pole – 76 â•⁄8 â•⁄â•⁄3 â•⁄ 4 12 –
lobby â•⁄ 2 – â•⁄ 4 â•⁄â•⁄4 14 23 –
hat-trick – â•⁄ 3 11 â•⁄85 12 10 –
look – 67 â•⁄7 â•⁄10 â•⁄ 1 – –
share – – 32 â•⁄50 â•⁄ 2 â•⁄8 –
rider – â•⁄ 1 – – – 45 –
hip-hop 11 – – â•⁄â•⁄8 13 37 –
web – – – 109 – â•⁄ 2 –
reality – – – â•⁄16 â•⁄7 19 –
software – 86 – â•⁄â•⁄7 – 48 –
thriller – – – â•⁄25 – â•⁄6 –
feeling – â•⁄6 – â•⁄30 25 61 –
indie – – – â•⁄15 36 38 –
online – – – â•⁄â•⁄6 – â•⁄ 3 –
ska â•⁄ 4 40 – 162 42 32 32
spa – 87 â•⁄ 5 â•⁄52 – 74 â•⁄6
goal average – 59 10 â•⁄59 32 17 –
jazz – – – – – â•⁄ 3 –
De fet, aquest mot ja està recollit al GDLC – tot i que amb asterisc, cosa que indica
una certa consciència de neologicitat.
Segons la nostra intuïció inicial, els neologismes més freqüents haurien d’ocu-
par les primeres posicions a (gairebé) totes les regions. No obstant això, la Taula 5
ens indica que no hi ha correspondència entre els neologismes més freqüents en
total i el fet que aquests mateixos neologismes apareguin a les primeres posicions
a totes les regions. De fet, dels cinc neologismes amb major nombre total d’ocur-
rències (blog, play-off, internet, pole i lobby), no n’hi ha cap que estigui situat entre
les cinc primeres posicions a totes i cadascuna de les regions i només el que té més
ocurrències totals (blog) es documenta a sis de les set regions (a totes excepte a
Girona). Això sí, quatre dels cinc neologismes més freqüents d’Andorra, les Illes
10. Per a cada node, només s’indiquen els neologismes que es documenten almenys dues ve-
gades. En cursiva s’indiquen els neologismes que ocupen les cinc primeres posicions de cada
zona.
140 Maria Gené-Gil
Taula 6.â•‡ Neologismes més freqüents per nodes

ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN
blog rider blog internet look play-off link
lobby play-off internet blog share web webcam
made in hat-trick break pole play-off jazz reggae
ska freestyle lobby lobby pole rock blog
glamour blog spa on line prime-time web play-out
hub feeling tie-break online average thriller spa
magazine wild card look software reality prime-time spam
bonobo freeride pole hip-hop tv movie share crawler
crash indoor western play-off biker snowboard e-book
heavy skate goal average look low cost hat-trick netbook
hip-hop skating hat-trick premier gay friendly tour operator online
hippy slopestyle nordic walking hit hat-trick pole performance
play-off big air play-off hub hip-hop remake play-off
premier biker tie break dream team lobby stage rocker
showman four cross after indie lowcost blues skate
Balears, Barcelona i Girona es troben entre els més freqüents en total, així com
tres dels més cinc més freqüents d’Alacant i Lleida i només un de Tarragona. A
més, destaca el fet que els nou neologismes més freqüents en total ocupen una
de les cinc primeres posicions en alguna regió. Alacant i Tarragona són les dues
regions que documenten menys dels neologismes més freqüents en total.
A partir dels quinze neologismes més freqüents de cada zona (vegeu la Tau-
la 6), volem determinar quines són les àrees temàtiques més comunes dels neolo-
gismes manllevats de l’anglès per determinar en quines àrees temàtiques és més
productiu aquest recurs de creació de neologismes.
Quant a les àrees temàtiques, tal com es recull a la Taula 7, a grans trets,
la majoria dels neologismes més freqüents es refereixen als àmbits dels esports.
Concretament, esports és l’àrea temàtica que engloba més neologismes (destaca-
da en cursiva a la Taula 7) d’Andorra, les Illes Balears, Girona i Lleida. En aquest
aspecte, destaca sobretot Andorra, en què quatre de cada cinc dels neologismes
més freqüents d’aquesta regió pertanyen als esports, especialment als esports de
neu, com ja s’ha comentat més amunt. L’exemple (8) que presentam a continuació
té un clar toc andorrà:
(8) Al desembre el responsable esportiu de Vallnord, Michel Bara, parlava com a
possible escenari de l’àrea de freestyle d’Arinsal, que té prevista una conside-
rable reforma. (EPA, 17/04/2009)
Més de la meitat dels neologismes més freqüents de les Illes Balears pertanyen
també a aquesta àrea, possiblement perquè la premsa es fa ressò dels progressius
Taula 7.â•‡ Àrees temàtiques dels neologismes més freqüents per nodes
Àrees temàtiques ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN
TIC â•⁄6,7% â•⁄6,7% 13,3% 33,3% – 13,3% 53,3%
esports 13,3% 80,0% 53,3% 26,7% 33,3% 33,3% 20,0%
economia i política 13,3% â•⁄6,7% â•⁄6,7% â•⁄6,7% 20,0% – –
general/expressiu 13,3% â•⁄6,7% â•⁄6,7% â•⁄6,7% 13,3% â•⁄6,7% –
mitjans de comunicació 13,3% – â•⁄6,7% – 26,7% 26,7% â•⁄6,7%
i espectacles
música i cultura 26,7% – â•⁄6,7% 20,0% â•⁄6,7% 20,0% 13,3%
altres 13,3% – â•⁄6,7% â•⁄6,7% – 13,3% â•⁄6,7%
esforços per desestacionalitzar l’oferta turística illenca amb altres propostes d’oci
importades (com el nordic walking), així com pels èxits del tenista mallorquí Rafel
Nadal, que acaparen força pàgines dels diaris (més de la meitat dels neologis-
mes més freqüents de l’àmbit dels esports de les Illes Balears pertanyen al tennis:
break, tie break i tie-break).
Així mateix, més de la meitat dels neologismes de Tarragona són de l’àmbit
de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Aquesta àrea temàtica
també és la que inclou més neologismes en el cas de Barcelona, però amb una
proporció molt més moderada (aproximadament un terç), com a l’exemple (9).
(9) El president ha declarat que el govern doblaria la quantitat de publicitat que
fa a la premsa escrita i online. (AV, 04/02/2009)
Alacant és l’única regió en què l’àrea de la música i la cultura és la que recull més
dels neologismes més freqüents, com mostra l’exemple (10).
(10) I si desgavell significa desordre complet, la seua música, les seues lletres i
sobretot la seua actitud, no fan més que aclarir a la societat, a ritme d’ska, la
necessitat de tenir una consciència digna i de valorar allò que és té. (Pagina26,
13/04/2008)
Tret d’aquests casos que acabam de comentar la distribució de les àrees temàti-
ques per zones geogràfiques és força més equilibrada.
3. Marques tipogràfiques
Segons el TERMCAT (2005), la convenció més generalitzada en terminologia

és marcar els manlleus no adaptats amb cursiva. A grans trets, també es consi-
dera que els termes normatius i els normalitzats manllevats d’altres llengües no
cal escriure’ls en cursiva, tant si estan adaptats com si no ho estan, però aquesta
142 Maria Gené-Gil
orientació s’ha de relativitzar, ja que depèn d’altres factors que s’han de valorar
conjuntament (com l’extensió social de la forma, les característiques del públic
receptor del text, la freqüència d’ús de la forma en un mateix text o el context
comunicatiu). Tanmateix, aquestes recomanacions es refereixen específicament a
la terminologia i, tot i que, per extensió, poden aplicar-se a la llengua general, la
manca d’uniformitat i d’un criteri únic i clar que indiqui quan s’ha de marcar un
manlleu o quan no s’ha de fer pot crear dubtes a l’hora d’escriure i pot fer que la
persona que ha de redactar un text finalment decideixi seguir més la intuïció que
criteris més objectivables. Per tant, creim que el fet de marcar o no tipogràfica-
ment un manlleu és una forma de connotar-lo i podria indicar-nos la percepció
que l’autor del text té d’aquella forma com a parlant natiu de la llengua (o la que
creu que tenen els lectors potencials).
Alguns exemples de manlleus de l’anglès marcats amb cursiva són blue chip,
body scanner, call center, dub, e-learning, share o utility. Entre cometes hem de-
tectat neologismes com broker, packgaging o subprime. No hem detectat criteris
clars ni consistents per utilitzar un recurs o un altre (o per no utilitzar-ne), amb
la qual cosa, pensam que depèn de la publicació o de l’autor. A més, el fet que
alguns neologismes siguin molt freqüents i que apareguin inclosos a obres lexico-
gràfiques amb alguna marca d’ús (p. ex., al GDLC amb asterisc) i terminològi-
ques (al Cercaterm i a la Neoloteca del TERMCAT) fa que el grau de neologicitat
d’aquestes formes sigui menor, un fet que podria explicar l’absència de marques
de la majoria dels neologismes (70,7%), com es resumeix a la Taula 8. Tanmateix,
aquest percentatge d’utilització de marques tipogràfiques proper al 30% sembla
relativament alt, sobretot si el comparam amb altres processos de formació de
paraules. En aquest sentit, per exemple, el neologisme més freqüent, blog, no ha
estat mai destacat amb cap marca tipogràfica a cap de les zones. No obstant això,
aquestes observacions són només preliminars i caldria un estudi més aprofundit
per poder-les confirmar, matisar o refutar, ja que pensam que no hi ha una rela-
ció directa entre major freqüència d’ús d’un neologisme i absència de marques
tipogràfiques.
Taula 8.â•‡ Aspectes tipogràfics dels manlleus de l’anglès per nodes i mitjana total
Marques ALC AND BAL BCN GIR LLEI TGN Total
tipogràfiques
cometes 12,5% â•⁄1,1% â•⁄8,8% 10,2% 27,7% â•⁄3,4% 12,9% 11,0%
cursiva â•⁄0,9% â•⁄2,5% – 19,7% â•⁄0,8% 58,9% â•⁄1,8% 17,6%
parèntesis – – â•⁄4,4% – – – – â•⁄0,4%
combinació – – â•⁄1,1% â•⁄0,8% – – – â•⁄0,3%
cap 86,6% 96,5% 85,6% 69,3% 71,5% 37,7% 85,3% 70,7%
D’altra banda, cal tenir en compte que quan es fa el buidatge automàticament

(un 50% del total), les cursives i les negretes es perden, consideració especialment
rellevant en el cas de Lleida, en què el 94% del buidatge s’ha realitzat manualment.
Això podria explicar l’alt percentatge de neologismes manllevats de l’anglès mar-
cats en cursiva que s’han trobat en aquest node en comparació dels altres.
4. Conclusions
La neologia formada per manllevació és un procés força productiu en llengua ca-

talana, sobretot a partir de l’anglès, per la seva condició de llengua de comunica-
ció global. Per això, l’estudi d’aquest procés morfològic en les varietats geolectals
del català és crucial. En aquest capítol hem presentat els resultats obtinguts a par-
tir de l’anàlisi contrastiva dels neologismes manllevats de l’anglès durant els anys
2008, 2009 i 2010 en set dominis lingüístics de la llengua catalana. Tot i que els
neologismes documentats en premsa escrita presenten poques diferències entre
els diversos territoris, hem pogut constatar coincidències i particularitats entre les
diferents zones, quant a la representativitat i les freqüències, i les àrees temàtiques.
Pel que fa a la representativitat, la manllevació suposa aproximadament entre
un 10% i un 15% del total de neologismes a cada node, tret de Girona i Lleida, on
el percentatge és una mica superior i arriba al 23% i al 25% respectivament. Quant
a la repetició interna, a totes les regions la immensa majoria dels manlleus de
l’anglès són hàpaxs. Les diferències territorials en aquest aspecte són petites. Pel
que fa a la freqüència, blog és el lema més freqüent en total i es documenta a totes
les regions, així com play-off, lobby, ska i spa, que també són dels més freqüents. A
més, la majoria dels neologismes més freqüents tenen una distribució territorial
més o menys uniforme, tret de rider, que es documenta majoritàriament a Andor-
ra. No hi ha correspondència entre els neologismes més freqüents en total i el fet
que aquests mateixos neologismes apareguin a les primeres posicions a totes les
regions. És en les àrees temàtiques on trobam més diferències territorials, fet que
posa de manifest que les necessitats denominatives estan molt condicionades per
la realitat més propera, de manera que cada varietat geolectal pot mostrar la seva
particular conceptualització de la realitat que li és més propera. Si bé és cert que
els esports és l’àmbit al qual pertanyen més neologismes freqüents a la majoria
dels nodes, aquesta proporció assoleix el 80% en el cas d’Andorra, amb un clar
predomini dels manlleus de l’anglès relatius als esports de neu. Les TIC i la música
també són àmbits força productius pel que fa als manlleus de l’anglès. Els motius
de preponderància d’aquestes àrees temàtiques semblen obvis, atès el gran pes
que té l’anglès en aquests àmbits. Contràriament al que podria semblar, observam
a totes les zones que hi ha pocs manlleus de l’anglès de tipus expressiu entre els
144 Maria Gené-Gil
més freqüents, potser pel filtre que exerceixen les publicacions periòdiques que
es buiden, que són de temàtica general i utilitzen un model de llengua estàndard.
Caldria veure a cada regió quin percentatge suposen respecte dels que només es
documenten una sola vegada i com es comporten aquest tipus de manlleus de
l’anglès en publicacions de caire més informal.
En definitiva, aquest estudi preliminar sobre els manlleus de l’anglès recollits
durant el primer trienni de funcionament de la xarxa NEOXOC ens permet ob-
servar unes tendències que caldria confirmar amb una anàlisi més detallada i amb
més dades, tant d’aquest període (atès que part de la nostra anàlisi s’ha centrat en
els neologismes més freqüents) com d’altres posteriors. Les línies de treball futur
podrien centrar-se en els hàpaxs de cada territori, ja que constitueixen el gruix de
les dades.
Bardagil, Bernat et al. (2009). “Els neologismes manllevats”. Dins Cabré, M. Teresa; Estopà,
Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic/
Barcelona: Eumo Editorial/Universitat Pompeu Fabra. 153–168.
Observatori de Neologia (2004a). Metodologia del treball en neologia: criteris, materials i proces-
sos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Versió en línia disponible a:
www.iula.upf.edu/repositori/04mon008.pdf.
Observatori de Neologia (2004b). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora.
TERMCAT (2005). Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Vic/Barcelona: Eumo Editorial/
TERMCAT.
Capítol 7
Truncació / Truncation

Université de Bretagne-Sud
The present chapter is dedicated to the study of neologisms obtained through

a truncation process, particularly through abbreviation, blending and initial-
isation. Although traditional grammars do not deal with such processes and
they represent only 2% of the data collected by the NEOXOC network, it can
be observed that truncation is a rather common phenomenon in Catalan which
affects the whole Catalan-speaking area.
The chapter has been divided into three sections, each of them correspond-
ing to one of the truncation types: abbreviation, defined as the shortening of
a word (profe < professor) or a syntagma (motora < llanxa motora); blending,
defined as a combination of word segments coming to form a syntagmatic
structure (catanyol < català + espanyol); and initialization, defined as the lexi-
calization of an initialism that begins to function as a new word in the language
(“un api”, “les pimes”, “els pecés”).
Each section contains a quantitative and qualitative analysis, since the ob-
jective here is to compare the attitudes towards truncation in the distinct nodes
of the NEOXOC area.
The data evidence that, during the studied period, the most productive
truncation process was abbreviation, followed by blending and then initializa-
tion. They also show that the proportion of neologisms created through trunca-
tion is very similar from one node to another, at the quantitative level as well as
at the qualitative one. The markedly spontaneous and often short-lived nature
of this kind of neologisms explains why most words occur only once. Similarly,
the attitudes in the distinct nodes are quite homogeneous as far as spelling and
morphological variation is concerned. Nor do they present significant differ-
ences when the variety of semantic fields or the influence of other languages are
investigated.
Keywords: neology, shortening, abbreviation, initialization, Catalan, language

of the media, language variation, diatopic variation
146 Immaculada Fàbregas Alegret
1. Introducció
Així com els processos neològics de derivació i composició se cenyeixen a les

regles morfològiques de construcció, els diversos tipus de processos neològics de
truncació responen, segons Cabré (1994:â•›95), a criteris fonològics i no morfolò-
gics. Per aquesta raó podem dir que els processos de truncació tenen un caràc-
ter més espontani. Això fa que els exemples de truncació apareguin sobretot a la
llengua oral o en textos divulgatius com ara la premsa. També contràriament als
processos de derivació i composició, la truncació genera formes que no sempre
tenen continuïtat en el temps, cosa que els confereix un caràcter sovint efímer.
Sigui com sigui, les gramàtiques tradicionals ometen aquests processos neolò-
gics, segurament per les raons que acabem d’esmentar. D’altra banda, als dicciona-
ris i als manuals en general, observem oscil·lacions a l’hora de definir i classificar
els diversos processos neològics de truncació.
En el present estudi ens cenyirem als tres tipus de truncació1 fixats per l’Ob-
servatori de neologia al seu protocol de treball Metodologia del treball en neologia:
criteris, materials i processos,2 que quedaren recollits al llibre Llengua catalana i
neologia editat l’any 2004. Es tracta dels processos neològics d’abreviació, acroní-
mia i siglació que representen un 2% de les dades recollides per NEOXOC. Recor-
dem que l’abreviació consisteix en l’escurçament d’una paraula (profe < professor)
o d’un sintagma (motora < llanxa motora); l’acronímia, en la combinació de seg-
ments de paraules que formen una estructura sintagmàtica (catanyol < català +
espanyol); i la siglació, en la lexicalització d’una sigla que passa a funcionar com
un mot nou de la llengua (“un api”, “les pimes”, “els pecés”).
Hem dividit aquest treball en tres parts, que corresponen als tres tipus de
truncació, els quals seran analitzats en termes quantitatius i qualitatius. Ens fixa-
rem de manera molt especial en el comportament de cada node i això ens perme-
trà fer una anàlisi doblement constrastiva a partir d’ambdós eixos vertebradors:
d’una banda, els tres tipus de truncació (abreviació, acronímia i siglació) i, d’altra
banda, els set nodes del territori NEOXOC que són objecte d’estudi en la present
anàlisi (Alacant, Andorra, Balears, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). A les
conclusions reprendrem els aspectes més significatius observats al llarg de les tres
parts analítiques a fi i a efecte de contrastar els nostres resultats sempre sobre la
base d’aquest doble eix: tipus de truncació i territori.
1. En el decurs del present estudi, hom utilitzarà indistintament els mots truncació i escurça-
ment per designar el mateix procés neològic.
2. Disponible en línia a www.iula.upf.edu/repositori/04mon008.pdf.
Capítol 7.â•‡ Truncació / Truncation 147
2. Abreviació
2.1 Valoració quantitativa
El nombre total d’ocurrències dels neologismes formats per abreviació durant

aquests tres anys a tot el territori de NEOXOC s’eleva a 363, nombre que corres-
pon a 108 lemes diferents si no tenim en compte les variants ortogràfiques ni el
fet que alguns puguin funcionar com a nom o com a adjectiu. Heus aquí els lemes
per ordre alfabètic:
200 papallona, after, alzhèimer, amistós, àrbit, autonòmiques, bici, bidi, brut
nature, col·le (cole),3 combo, compi, cop, corpo, crono, curt, demo, democristià,
depre, dessaladores (desaladores), dessalinitzadora, dire, disco, discomòbil,
elèctrica, electro, electrònica, escratx, europees, expo, farmacèutica, fisio, foie,
gasista, gegant, generals, giga, gine, graella, Grand, groga, hetero, híper, il,
incineradora, indepe, info, kilo, legislatives, llargueta, lletra, logo, macro, mani,
manifa, maria, masoca (massoca), mates, matriu, mèdia, mega, meteo, mezzo,
mini, mitjà, monocapa, mossos, mullar-se, multiculti, narco, neocon, neura,
nobel, otorino, paki, papereta, parabòlica, pel·li, petrolera, pluvials, polígon,
presi, primàries, profe, progre, promo, puntcom, puti, quarts, químio, retro, reu-
nificadora, sadomaso (sado-maso), seixat, semi, sincronitzada, skate, socials,
sudaca (sudaka), tele, telecos, teocon, termolúdic, tira, tovar, trans, vermella,
vuitens.4
El primer que crida l’atenció és el desequilibri en la repartició de les ocurrències

de cada lema. Si bé la majoria de lemes presenta una sola ocurrència (62), tan sols
46 lemes en presenten més d’una. També constatem que el lema més recurrent és
crono, amb 59 ocurrències. Després se situen dessalinitzadora, amb 27 ocurrènci-
es, narco, amb 25, i dessaladora, amb 22 (vegeu la Taula 1).
Si ens fixem en els lemes més freqüents, observem que estan repartits entre les
diferents zones. Tot i així, el més repetit, que és crono, coneix una concentració de
freqüències a Andorra (vegeu la Taula 2).
3. Hem posat entre parèntesis les variants ortogràfiques del que hem considerat un mateix
neologisme.
4. Tot i que, per manca de dades suficients, a les nostres llistes i classificacions no hem inclòs
els neologismes provinents del node de Perpinyà, comentarem alguns aspectes singulars refe-
rents a aquesta zona. Així doncs, a aquesta llista, s’hi podrien afegir tres altres lemes que només
apareixen a la zona de Perpinyà i que són ecolo, para i talasso.
Taula 1.â•‡ Nombre d’ocurrències dels diferents lemes

Nre. Nre. Lemes
de lemes d’ocurrències
(Total: 108) (Total: 363)
62 â•⁄1 200 papallona (m pl), after (m), alzhèimer (m), amistós (m), etc.
19 â•⁄2 curt (m), elèctrica (f), farmacèutica (f), gasista (f), gegant (m),
graella (f), indepe (m), mani (f), papereta (f), profe (m), promo
(f, adj), quarts (m), químio (f), retro (adj), sadomaso (m, adj.),
sincronitzada (f), sudaca (m), termolúdic (m), vermella (f)
â•⁄5 â•⁄3 demo (f), disco (f), europees (f), fisio (m), tele (f)
â•⁄7 â•⁄4 combo (m), depre (f), hetero (m), macro (adj), masoca (m, adj),
paki (m), semi (f)
â•⁄3 â•⁄5 nobel (m), presi (m), progre (m, adj)
â•⁄2 â•⁄6 mega (m), pel·li (f)
â•⁄2 â•⁄7 bici (f), primàries (f)
â•⁄1 10 multiculti (m, adj)
â•⁄1 11 col·le (cole) (m)
â•⁄1 12 foie (m), neocon (m, adj)
â•⁄1 22 dessaladora (f)
â•⁄1 25 narco (m)
â•⁄1 27 dessalinitzadora (f)
â•⁄1 59 crono (m, f)
Taula 2.â•‡ Nombre d’ocurrències dels lemes més freqüents

BCN AND GIR BAL TGN LLEI ALC Total
crono 11 35 â•⁄5 2 2 4 â•⁄0 59
dessalinitzadora â•⁄5 â•⁄0 13 0 5 1 â•⁄3 27
narco 10 â•⁄0 â•⁄1 8 0 4 â•⁄2 25
dessaladora â•⁄1 â•⁄1 â•⁄7 0 1 0 11 22
Referint-nos a la quantitat global de lemes que té cada zona, a continuació

presentem el detall de la distribució dels lemes (Taula 3).5
Si observem la importància de l’abreviació a l’interior de cada node, ens ado-
nem que la proporció de lemes per abreviació representa entre el 0,56% (Giro-
na) i l’â•›1,27% (Barcelona), cosa que ens permet afirmar que el node de Barcelona
presenta una proporció més elevada de lemes que la resta de nodes tot i que la
diferència amb els altres nodes no sigui gaire acusada. El mateix podem afirmar
5. A la zona de Perpinyà hem trobat els cinc lemes següents que presenten una sola ocurrèn-
cia: ecolo, electro, neocon, para, talasso.
Taula 3.â•‡ Nombre i llista de lemes segons les zones

Node Nre. de Llista de lemes
lemes
BCN 68 amistós, àrbit, autonòmiques, bici (5), cole (col·le) (4), combo (2), cop, corpo,
crono (11), democristià, depre (2), dessaladora, dessalinitzadora (5), dire,
disco (2), elèctrica (2), electro, electrònica, europees (3), expo, farmacèutica,
(2), fisio (2), foie (2), gasista, gegant (2), generals, giga, gine, graella (2), hetero,
indepe, info, legislatives, lletra, logo (2), mani, masoca (3), mates, matriu,
mèdia, meteo (2), mezzo, mosso, mullar-se, multiculti (7), narco (10), neocon
(6), nobel, (3), paki (4), papereta (2), parabòlica, pel·li (6), petrolera, presi (5),
primàries (4), profe (2), progre (2), puntcom, puti, quarts (2), químio, retro,
sado-maso(sadomaso), seixat, sincronitzada (2), socials, tele (3), telecos, tira.
BAL 26 alzhèimer, bici, brut nature, crono (2), depre, dessaladora, groga, groga, hetero,
il, incineradora, manifa, multiculti, narco (8), neocon (4), nobel, pluvials,
polígon, primàries, progre, químio, sudaca (sudaka), tovar, trans, vermella (2),
vuitens.
LLEI 19 200 papallona, col·le (3), crono (crono), curt (2), depre, dessalinitzadora,
discomòbil, foie, Grand, macro (4), mani, maria, mega (3), mini, narco (4),
primàries, promo, retro, semi (4).
GIR 17 after, cole (2), compi, crono (5), dessaladora (7), dessalinitzadora (13), escratx,
foie (3), gasista, hetero, hiper, multiculti, narco, progre, reunificadora, sadoma-
so, skate.
AND 15 bici, col·le, combo, crono (35), dessaladora, disco, fisio, foie (2), massoca, mega
(2), neocon (2), neura, otorino, primàries, termolúdic (2).
TGN 10 bidi, crono (2), demo (3), dessaladora, dessalinitzadora (5), foie, kilo, llargue-
ta, mega (2), monocapa.
ALC â•⁄8 desaladora (dessaladora) (11), dessalinitzadora (3), mitjà, narco (2), neocon,
progre, promo, teocon.
Taula 4.â•‡ Percentage d’abreviacions per nodes

BCN BAL LLEI TGN AND ALC GIR
Percentagte de lemes 1,3% 1,2% 1,1% 0,8% 0,7% 0,7% 0,6%
Percentatge d’ocurrències 1,7% 1,3% 1,3% 0,9% 1,4% 1,4% 1,6%
si ens referim al nombre d’ocurrències: Barcelona també presenta una proporció

més elevada que els altres nodes, amb un 1,70%, i Tarragona, amb un 0,87%, pre-
senta la proporció més baixa d’ocurrències prenent com a base el nombre total de
neologismes de cada node.
Heus aquí la proporció d’abreviacions en termes de lemes i d’ocurrències cor-
responents a cada node (vegeu la Taula 4).
2.2 Valoració lingüística contrastiva
En primer lloc, cal destacar que alguns neologismes són representats per orto-
grafies diferents. Són els casos de cole/col·le, desaladora/dessaladora, masoca/
massoca, sadomaso/sado-maso, sudaca/sudaka. Pel que fa a l’alternança entre cole/
col·le, desaladora/dessaladora, masoca/massoca, podem suposar que la influència
del castellà ha actuat en la versió cole, desaladora i masoca. Quant a sadomaso/sa-
do-maso, l’alternança també apareix en la paraula d’origen que alhora constitueix
un neologisme: sadomasoquista/sado-masoquista. I pel que fa a sudaca/sudaka,
no hi ha una explicació d’ordre gramatical que justifiqui la grafia amb k. Cal es-
mentar que, en el cas de petrolera, la influència del castellà ha transformat el mot
català petroliera en petrolera. Podem dir que aquestes oscil·lacions apareixen en el
conjunt del territori NEOXOC.
Des d’un punt de vista ortogràfic, observem tres neologismes que no s’ade-
qüen a les normes d’accentuació: after (Girona), meteo (Barcelona) i fisio (Barce-
lona i Andorra).6 D’altra banda, observem el neologisme químio que, en canvi, sí
que respecta les normes d’accentuació.
Gramaticalment parlant, constatem a la totalitat dels diferents nodes una
clara abundància de neologismes que actuen com a substantius (328 ocurrències i
92 lemes) en comparació amb els que actuen com a adjectius (34 ocurrències i 16
lemes). Cal destacar que alguns d’aquests darrers neologismes funcionen com a
substantius i adjectius: n’hi ha sis7 que es presenten com a adjectius i com a subs-
tantius masculins (hetero, masoca, multiculti, neocon, progre, sadomaso8), i tres
com a adjectius i com a substantius femenins (depre, meteo, promo).
També cal destacar que el neologisme crono, que és el més productiu i que tro-
bem a tots els nodes llevat al d’Alacant, correspon a lemes diferents. Així doncs, o
bé com a substantiu masculí, o bé com a substantiu femení, crono (amb un total de
52 ocurrències) pot provenir de diversos lemes: cronometratge (40 ocurrències),
cronòmetre (12 ocurrències), cronometrador (una ocurrència), prova cronometra-
da (4 ocurrències), cronoescalada (una ocurrència) i cronografia (una ocurrència).
És el mateix cas que el neologisme promo, molt menys productiu, que és l’abrevia-
ció tant del nom femení promoció (una ocurrència), com de l’adjectiu promocional
6. A la zona de Perpinyà, hem observat el lema ecolo, sense accent ortogràfic. L’absència d’ac-
cent d’aquest mot oxíton podria explicar-se pel fet que constitueix un calc del francès, la qual
cosa no és aplicable a meteo i a fisio que hem trobat a la zona de Barcelona i Andorra.
7. Hi podríem afegir el lema electro detectat pel node de Perpinyà com a nom masculí i que
alhora apareix a altres nodes com a adjectiu.
8. Aquí no hem tingut en compte la diferència ortogràfica entre sadomaso, lexema recollit
com a adjectiu, i sado-maso, lema recollit com a substantiu masculí.
(una ocurrència). I inversament, tenim dos neologismes que corresponen al ma-

teix lexema: mani (dues ocurrències) i manifa (una ocurrència) són abreviacions
de manifestació.
Observem que alguns neologismes per abreviació que també apareixen es-
campats pels diferents nodes tenen com a base un altre neologisme. És el cas de
neocon (< neoconservador), sado-maso/sadomaso (< sado-masoquista), reunifi-
cadora (< empresa reunificadora), teocon (< teoconservador). En altres casos el
neologisme constitueix una abreviació d’un mot compost en altres llengües: after
(< after hours), brut nature (< cava brut nature), escratx (< cursa scratch), eslàlom
(< eslàlom gegant), foie (< foie gras), giga (< gigabyte), Grand (< grand slam),
mega (< megabyte), skate (< skateboard).9 D’altra banda, constatem el cas puti que
té com a base l’acrònim puticlub provinent del sintagma club de putes.10
La totalitat d’aquests neologismes pertany a camps semàntics ben variats que
trobem repartits entre els diversos nodes:
Economia i empresa: corpo, elèctrica, dessaladora, dessalinitizadora, farma-
cèutica, gasista, híper, incineradora, lletra, macro, matriu, petrolera, polígon,
puntcom, reunificadora.
Esport: 200 papallona, amistós, àrbit, bici, combo, crono, escratx, gegant,
Grand, groga, mini, parabòlica, quarts, semi, sincronitzada, skate, vermella,
vuitens.
Gastronomia: brut nature, foie, llargueta, seixat.
Llengües i ensenyament:11 cole/col·le, mates, profe, socials, telecos.
Oci i cultura: after, curt, disco, discomòbil, electro, electrònica, graella, mezzo,
nobel, pel·li, puti, termolúdic, tira.
Persones: compi, dire, hetero, masoca/massoca, mosso, narco, paki, presi, pro-
gre, sado-maso/sadomaso, sudaca/sudaka, trans.
Política: autonòmiques, cop, democristià, europees, generals, indepe, legislatives,
mani, manifa, multiculti, neocon, papereta, primàries, teocon.
9. Si tenim en compte els neologismes del node de Perpinyà, també observem que un neo-
logisme obtingut per abreviació pot constituir un manlleu com ara ecolo i para, ambdós ne-
ologismes calcats del francès com a abreviacions d’écologiste i parachutiste. Efectivament, en
francès l’abreviació de foie gras no existeix, mentre que sí existeixen ecolo i para, els quals s’han
introduït en català directament escurçats.
10. Vegeu l’apartat dedicat als neologismes obtinguts per acronímia.
11. Encara que en aquest procediment de truncació no hi hagi lemes pròpiament relacionats
amb l’àmbit de les llengües, hem intitulat aquest camp semàntic “Llengües i ensenyament” per
tal d’harmonitzar la classificació amb els altres procediments de truncació que s’expliquen més
avall.
Salut: alzhèimer, depre, fisio, gine, neura, otorino, químio.

Telecomunicacions i noves tecnologies: bidi, giga, mega, tele.
Varis: demo, expo, il, info, kilo, logo, maria, meteo, mitjà, monocapa, mullar-se,
pluvials, promo, retro, tovar.
A continuació presentem la distribució dels lemes per camps semàntics en termes

quantitatius (vegeu la Taula 5).
Pel que fa als diferents tipus de neologismes, recordem que poden ser el re-
sultat de dues menes d’escurçament: d’esquerra a dreta, o de dreta a esquerra.
Atès que l’escurçament d’esquerra a dreta és un tipus d’abreviació típicament ca-
talana que afecta els noms propis de persona, no és sorprenent que en el territori
NEOXOC aquest tipus d’escurçament sigui quasi inexistent. De fet, el trobem de
manera marginal i en cap cas no afecta els noms propis. És el cas del verb tovar
i del nom comú seixat. El verb tovar, recollit a les Balears, té com a base estovar.
El nom seixat, recollit al node de Barcelona encara que provinent de València, és
el resultat de dos processos d’escurçament ja que la base que és el sintagma arròs
rossejat s’ha abreviat en arròs seixat (abreviació que ha anat acompanyada d’una
transformació fonètica) i ha acabat perdent el substantiu arròs alhora que el par-
ticipi s’ha convertit en un substantiu.
Pel que fa a l’abreviació d’esquerra a dreta, cal afegir que en els diversos nodes
trobem aquest procediment que afecta una colla de neologismes que tenen com
a base un sintagma: alzhèimer (< malaltia d’alzhèimer), amistós (< partit amis-
tós), autonòmiques (< eleccions autonòmiques), brut nature (< cava brut nature),
crono (< prova cronometrada), dessaladora (< planta dessaladora), dessalinitza-
dora (< planta dessalinitzadora), elèctrica (< companyia elèctrica), electrònica
(< música electrònica), escratx (< cursa escratx), europees (< eleccions europe-
es), farmacèutica (< indústria farmacèutica), gasista (< empresa gasista), gegant
Taula 5.â•‡ Distribució dels lemes per camps semàntics

Nre. de lemes Percentatge
Esport 18 16,6%
Economia i empresa 15 13,9%
Política 14 13%
Oci i cultura 13 12%
Persones 13 12%
Salut â•⁄7 â•⁄6,4%
Llengües i ensenyament â•⁄5 â•⁄4,6%
Gastronomia â•⁄4 â•⁄3,7%
Telecomunicacions i noves tecnologies â•⁄4 â•⁄3,7%
Varis 15 13,9%
(< eslàlom gegant), generals (< eleccions generals), groga (< targeta groga), in-
cineradora (< planta incineradora), legislatives (< eleccions legislatives), llargueta
(< ametlla llargueta), matriu (< empresa matriu), mèdia (< mass-media), monoca-
pa (< morter monocapa), nobel (< premi Nobel), parabòlica (< antena parabòlica),
petrolera (< companyia petrolera), pluvials (< aigües pluvials), polígon (< polígon
industrial), primàries (< eleccions primàries), puntcom (< empresa puntcom),
reunificadora (< empresa reunificadora), sincronitzada (< natació sincronitzada),
socials (< ciències socials), termolúdic (< centre termolúdic), vermella (< targeta
vermella).
A partir d’aquesta llista, queda ben palès que, menys quatre casos (alzhèimer
que ve de malaltia d’alzhèimer, monocapa que ve de morter monocapa, nobel que
ve de premi Nobel i puntcom que ve d’empresa puntcom), es tracta de sintagmes
constituïts d’un substantiu seguit d’un adjectiu i que, per un procés d’abreviació,
ha desaparegut el substantiu alhora que l’adjectiu ha passat a funcionar com a
substantiu. No és el cas d’alzhèimer, ni de monocapa, nobel i puntcom, ja que a
la base tenim dos substantius: malaltia + alzhèimer (units per la preposició de),
premi + Nobel, morter + monocapa, empresa + puntcom.
Pel que fa a les abreviacions de dreta a esquerra, que són molt més nombroses
que el tipus anterior, podem distingir cinc categories d’abreviacions segons si es
tracta de: mots sense sufix i sense prefix, mots amb sufix, mots amb prefix, mots
compostos, i sintagmes. Quant als neologismes a partir de mots sense sufix i sense
prefix, de fet en tenim pocs en comparació amb els altres tipus de mots: àrbit (< àr-
bitre), col·le (< col·legi), compi (< company), electro (< electrònic), il (< il·lusió),
maria (< marihuana), mates (< matemàtiques), pel·li (< pel·lícula), presi (< presi-
dent), retro (< retrògrad). Observem que en general es tracta de mots de base de
més de dues síl·labes, i que l’escurçament els ha convertit en mots de dues síl·labes,
llevat dels casos il i manifa, tenint en compte que aquest últim conviu amb mani.
De neologismes a partir de mots amb sufix, observem un domini de mots de
base acabats amb -ció: combo (< combinació), corpo (< corporació), demo (< de-
mostració), expo (< exposició), info (< informació), mani (< manifestació), ma-
nifa (< manifestació), promo (< promoció). També tenim mots de base acabats
amb -ista: indepe (< independentista), masoca (o massoca) (< masoquista), progre
(< progressista). Així mateix, tenim abreviacions a partir de mots que contenen
altres sufixos encara que aquests siguin menys nombrosos: depre (< depressió),
dire (< director), neura (< neurosi), paki (< pakistanès), profe (< professor). Ob-
servem que en la majoria de casos, sigui quin sigui el sufix, la truncació no només
afecta el sufix sinó també una part del radical.
També tenim alguns mots amb prefix encara que siguin menys nombrosos que
els anteriors. Es tracta de casos com: bidi (< bidimensional), híper (< hipermer-
cat), multiculti (< multicultural), neocon (< neoconservador), semi (< semifinal).
Observem que la truncació pot suposar la supressió de tot el radical o bé d’una

part del radical.
Quant a les abreviacions dels mots compostos, que sovint estan formats per
un formant culte i un mot patrimonial, en general han perdut el segon element:
crono (< cronoescalada, cronografia, cronometratge, cronometrador, cronòme-
tre), curt (< curtmetratge), disco (< discoteca), discomòbil (< discoteca mòbil),
fisio (< fisioterapeuta), giga (< gigabyte), gine (< ginecologia), hetero (< hetero-
sexual), kilo (< quilogram), logo (< logotip), macro (< macroeconòmic), mega
(< megabyte), meteo (< meteorologia), mezzo (< mezzosoprano), mini (< mini-
bàsquet), multiculti (< multicultural), narco (< narcotraficant), otorino (< otori-
nolaringòleg), químio (< quimioteràpia), tele (< televisió). Tanmateix, en alguns
casos, es conserva una part del segon element: sadomaso (< sadomasoquista),
telecos (< telecomunicacions), teocon (< teoconservador).
D’aquesta llista d’abreviacions, ens crida l’atenció el lema crono que ja ha apa-
regut a la llista anterior en què es produeix un escurçament del sintagma d’es-
querra a dreta. Efectivament, ja ens hem referit a crono com a abreviació de prova
cronometrada. Però el lema crono també el trobem com a escurçament de dreta a
esquerra d’un nom compost. Cal afegir que el nom compost escurçat correspon a
bases diferents: cronoescalada, cronografia, cronometratge, cronometrador, cronò-
metre. Per aquesta raó podem afirmar que el lema crono, en tant que abreviació
de dreta a esquerra, correspon a diversos lexemes i que per tant presenta una
ambigüitat semàntica.
També cal dir que, tal com queda reflectit a la Taula 3, aquests mots com-
postos abreviats de dreta a esquerra estan repartits entre els diferents nodes i,
en general, han perdut el segon formant. Ara bé, cal notar que hi ha un parell de
casos en què el segon formant no ha desaparegut de manera completa: multiculti
i sudaca.12 Pel que fa a muliculti, observem que el segon formant, -cultural, de les
tres síl·labes només n’ha perdut una i ha modificat la u per una i. Quant a sudaca,
el segon formant, americà, de les quatre síl·labes, ha perdut les dues de l’interior:
-meri-, i alhora, l’accent de l’última síl·laba s´ha desplaçat a la penúltima síl·laba:
sudaca.
També podem dir que el cas de discomòbil és especial ja que la base conté un
sintagma d’un mot compost de dos formants, discoteca, i un mot simple, mòbil.
Observem que el segon formant del mot compost, -teca, ha desaparegut, però
alhora el nou mot escurçat s’ha vist un cop més allargat integrant-hi el segon mot
del sintagma que és mòbil.
12. Amb la variant sudaka.

Per últim, tenim les abreviacions provinents de sintagmes i que també tro-
bem repartits entre els diferents nodes: after (< after hours), cop (< cop d’estat),
democristiana (< formació democristiana), foie (< foie gras), graella (< graella de
programació), Grand (< grand slam), lletra (< lletra de canvi), mitjà (< mitjans de
comunicació de massa), mossos (< mossos d’esquadra), mullar-se (< mullar-se el
cul), papereta (< papereta de vot), quarts (< quarts de final), skate (< skate board),
tira (< tira còmica) vuitens (< vuitens de final).
Si deixem de banda els dos neologismes manllevats de l’anglès, after i skate,
observem que la majoria dels neologismes ha escurçat un sintagma preposicional
amb de. Els casos de Grand, foie i tira no corresponen a aquesta estructura sinó
que contenen un sintagma constituït d’un substantiu i acompanyat d’un adjectiu:
Grand slam, foie gras i tira còmica, respectivament. En el primer i el tercer, ha
desaparegut el substantiu, gras i còmica, i, en el segon, el substantiu, slam. També
observem un cas on s’ha escurçat la part final d’una frase feta: mullar-se el cul
ha esdevingut mullar-se. En aquest cas, l’element sintàctic que ha desaparegut és
l’objecte directe.
En últim lloc, evoquem un lema que no podem incloure en cap dels llistats
precedents: 200 papallona. Aquest mot compost, en realitat, és el resultat d’un
sintagma amb tres components: 200 metres papallona. Observem que l’element
que ha desaparegut és el component que es troba al mig. Per tant, no podem
parlar d’escurçament d’esquerra a dreta, ni tampoc de dreta a esquerra, sinó de
l’element central.
Tota aquesta casuística dels diferents tipus de neologismes per abreviació es
pot quantificar i comprovem que els escurçaments de dreta a esquerra represen-
ten exactament el doble que els d’esquerra a dreta. Efectivament, hem comptabi-
litzat 36 abreviacions d’esquerra a dreta i 72 de dreta a esquerra.
A nivell de l’estructura sil·làbica dels neologismes per abreviació, veiem que
hi ha una clara tendència comuna a tot el territori català que consisteix a buscar
mots de dues síl·labes: àrbit, bidi, bici, compi, corpo, demo, dire, mates, narco, paki,
para, presi, progre, etc. Això no sempre és aplicable quan es tracta d’abreviacions
de mots compostos de formants cultes: hetero, fisio, meteo, otorino, químio, talasso.
Malgrat la tendència cap a una estructura bisil·làbica, també hi ha neologismes
trisil·làbics: electro, indepe, maria, manifa, masoca, neocon, sudaca, telecos, teocon.
Tant en el cas dels bisil·làbics com dels trisil·làbics, a voltes hi ha un desplaça-
ment d’accent. Altrament dit, es produeix una dislocució accentual: bidi, compi,
dire, disco, expo, indepe, info, mani, manifa, mates, progre. I tal com hem dit més
amunt, en general els nous mots integren les normes d’accentuació gràfica (híper,
químio), tot i que tenim casos que no ho fan (after, fisio).
A través de tots els exemples, podem afirmar que hi ha una tendència en el
conjunt del territori català a crear nous mots acabats en una síl·laba oberta i no
travada o sigui acabats en vocal i no en consonant: compi, corpo, demo, dire, elec-
tro, info, mani, multiculti, etc.,13 encara que també tenim algun exemple de síl·laba
travada com àrbit, il o neocon.
Així mateix, podem comprovar que de manlleus, en tenim pocs: after (< after
hours), alzhèimer, (< malaltia d’alzhèimer), bici (< bicyclette), escratx (< cursa
escratx), foie (< foie gras), gegant (< eslàlom gegant), giga (< gigabyte), Grand
(< Grand slam), mèdia (< mass-media), mezzo (< mezzosoprano), skate (< skate
board). Observem que n’hi ha set provinents de l’anglès, un d’un nom propi ale-
many, dos del francès,14 i un de l’italià. Destaquem que foie, en francès, no existeix
com a neologisme sinó que sempre apareix el sintagma sencer foie gras. D’altra
banda, hem vist que la influència del castellà repercuteix en l’ortografia de neolo-
gismes com cole o massoca.
2.3 Contrast amb altres anàlisis
Amb un total de 363 ocurrències que corresponen a 108 neologismes per abre-
viació, podem afirmar que l’abreviació és un fenomen viu en la llengua catalana i
que afecta tot el domini català. Hem pogut comprovar que el node de Barcelona
és el que presenta una proporció més elevada d’abreviacions, tot i que el node de
les Balears presenti una proporció poc distant. També hem vist que Girona és el
node on la proporció d’abreviacions respecte al nombre total de neologismes és
més baixa.
A partir de les dades exposades i de les que exposarem a continuació per re-
ferir-nos als procediments d’acronímia i de siglació, podem afirmar que l’abrevi-
ació és el més productiu dels tres processos de truncació (OBNEO 2004b: 164).15
També podem dir que els camps semàntics als quals pertanyen les abreviacions
són nombrosos i variats, cosa que demostra que aquest tipus de neologisme es
va introduint a la llengua estàndard (OBNEO 2004b:â•›164). En aquest sentit, hem
pogut observar que les abreviacions sovint designen persones, com, per exem-
ple, compi, dire, hetero, etc. (OBNEO 2004b:â•›164). Hem pogut veure que entre les
abreviacions, els substantius són molt més abundants que els adjectius (92 subs-
tantius contra 16 adjectius) i que, a més, n’hi ha força que poden comportar-se
com a substantiu i com a adjectiu (masoca, multiculti, neocon…), precisament
13. També seria el cas dels lemes provinents de Perpinyà com ecolo, para, talasso.
14. Podríem afegir-hi els exemples de Perpinyà ecolo i para que s’han introduït en català direc-
tament escurçats ja en francès.
15. A les pàgines dedicades als neologismes per acronímia i siglació, podrem constatar que el
nombre d’acrònims i de sigles és també inferior al de les abreviacions.
perquè “serveixen per incloure una persona dins d’un grup social, un estil musi-
cal, una tendència política, etc.” (OBNEO 2004b:â•›164).
La productivitat de l’abreviació ve corroborada per la casuística nombrosa
i variada que es presenta a tots els nodes i que hem constatat més amunt. Hem
vist que tenim escurçaments tant de dreta a esquerra, com d’esquerra a dreta.
També hem vist que l’escurçament pot afectar un mot o bé un sintagma (OBNEO
2004b:â•›166). Hem observat que, quan es tracta d’un mot, es recorre bàsicament
a l’escurçament que va de dreta a esquerra (compi, dire, gine, híper, etc.) i que
aquests mots poden ser simples (sense sufix ni prefix, amb sufix, amb prefix) o
compostos. Quan es tracta d’un sintagma, l’escurçament es produeix tant des de
l’esquerra (amistós, monocapa, vermell, etc.), com des de la dreta (mossos, tira,
vuitens, etc.) tot i que abunden més els casos d’esquerra a dreta. A més, la consti-
tució dels sintagmes de base escurçats és diversa: substantiu + adjectiu, substantiu
+ substantiu (truncació d’esquerra a dreta); sintagma preposicional, substantiu +
adjectiu (truncació de dreta a esquerra). Val a dir que, en els casos en què desapa-
reix el primer component que és un substantiu, el segon component que és un ad-
jectiu passa a funcionar com un substantiu (europees, incineradora, primàries…).
Per tant, podem afirmar que aquest fenomen, que ja s’observava fa una vintena
d’anys (Veny 1991:â•›31), continua tenint lloc.16
Pel que fa a la influència d’altres llengües, d’una banda, notem que els casos
d’abreviacions per manlleu de l’anglès són força escassos: after, escratx, gegant,17
giga, mèdia, skate. D’altra banda, segons Cabré Monné (2002:â•›896–909), el trun-
cament d’esquerra a dreta, que és considerat com a tradicional de la llengua cata-
lana, afecta bàsicament els noms de pila i noms comuns del llenguatge infantil i a
més és un procés que està en recessió. Bo i referint-se al procés de truncament de
dreta a esquerra, afirma que “l’origen d’aquest tipus de truncament és el manlleu
del castellà, que conviu amb el sistema de truncament tradicional, però s’ha estès
de forma desigual com a procés i s’ha fet productiu en molts parlants” (OBNEO
2004b:â•›907). En aquest sentit, podem dir que es confirma la tendència castellana
d’escurçar de dreta a esquerra. Tenint en compte les abreviacions no només de
mots sinó també de sintagmes, hem comptabilitzat el doble d’abreviacions de dre-
ta a esquerra en comparació amb les d’esquerra a dreta.
16. Efectivament, aquesta alteració sintàctica ja havia estat evocada per Veny (1991:â•›31–32)
tot especificant que l’adjectiu passa a ser precedit per un determinant i que, per tant, l’adjectiu
adquireix la categoria de substantiu.
17. Aquest neologisme, que correspon a l’abreviació d’eslàlom gegant, s’ha obtingut per l’escur-
çament d’esquerra a dreta que ha fet desaparèixer el primer constituent clarament anglès.
Podem afegir que les solucions ortogràfiques, ara castellanes, ara catalanes,
corroboren la influència de la llengua castellana. Paral·lelament, la influència del
castellà ve acompanyada d’alguns casos d’origen alemany, italià o francès.
A través de tots els exemples que hem anat analitzant, hem pogut compro-
var que a les diferents àrees del territori NEOXOC hi ha una clara tendència a
crear nous mots amb una estructura bisil·làbica: bidi, col·le, crono, demo, depre,
etc. Menys són els casos de trisil·làbics: hetero, indepe, manifa, electro, etc. També
observem que a tot el territori dominen els mots acabats en síl·laba oberta i que,
molt sovint, s’ha produït un desplaçament d’accent (OBNEO 2004b:â•›165–166).
3. Acronímia
El nombre total d’ocurrències de neologismes per acronímia en el territori

NEOXOC s’eleva a 124 i, alhora, aquestes 124 ocurrències corresponen a 67 neo-
logismes que indiquem a continuació per ordre alfabètic:
aiguagim, apartahotel (aparthotel),18 autonomeva, bacavès, bicifestació, boli-
burgesia, burquini, caseva, castelladre, catanyol, clownclusió, condohotel,
conspiranoia, conspiranoic(a), correu-e, covard-gent, docudrama, docureality
(docurreality), docureportatge, docusèrie, ecspanyol, educafesta, electro-pop
(electropop), electrorock, escriviure, espinescència, espolianya, estanflació,
estranyable, farmasalut, flexicarietat, flexiguretat, flexiseguretat, fotosub, friki-
pèdia, giliprogre, glocalització, hacktivista, indietrònic, merdrid, metrosexual,
odotip, poegrafia, politicastro, portunyol, psiconcòleg, publi-reportatge, puticlub,
santnarcivisme, sardanova, socialduranisme, socioconvergent, sociovergència,
sociovergent, solunar, spanglish, surlenisme, surlenista, teodem, tigranya, tra-
cafetera, trebacances, triàleg, valencianyol, vloc, webisodi, xavelàndia.19
Igual que amb el procés d’abreviació, el que ens crida l’atenció a primer cop d’ull
és el desequilibri en la repartició de les ocurrències del conjunt d’aquest tipus de
neologisme. D’una banda constatem que la immensa majoria de neologismes per
acronímia presenta una sola ocurrència. I d’altra banda, per als que en presenten
18. De la mateixa manera que amb les abreviacions, hem posat entre parèntesis les variants
ortogràfiques del que hem considerat un mateix neologisme.
19. A aquesta llista, s’hi podria afegir el neologisme adulescent, que és l’únic que s’ha trobat a la
zona de Perpinyà. Si tenim en compte aquest lema que només presenta una ocurrència, haurí-
em de parlar de 68 acrònims diferents per 125 ocurrències en la totalitat del terrirori NEOXOC.

Nre. Nre. Lemes
de lemes d’ocurrències
52 â•⁄1 aiguagim, autonomeva, bacavès, bicifestació, boliburgesia, etc.
â•⁄9 â•⁄2 conspiranoic, correu-e, docudrama, docusèrie, electro-pop
(electropop), espolianya,metrosexual, spanglish, vloc.
â•⁄2 â•⁄3 docureality (docurreality), webisodi.
â•⁄3 â•⁄4 catanyol, flexiseguretat, sociovergent.
â•⁄1 â•⁄6 apartahotel (aparthotel).
â•⁄1 27 sociovergència.

BCN GIR LLEI TGN ALC BAL AND Total
sociovergència 11 8 5 2 2 4 1 27
apartahotel (aparthotel) â•⁄1 0 0 0 0 0 5 â•⁄6
catanyol â•⁄4 0 0 0 0 0 0 â•⁄4
flexiseguretat â•⁄1 3 0 0 0 0 0 â•⁄4
sociovergent â•⁄1 3 0 0 0 0 0 â•⁄4
més d’una, les ocurrències oscil·len entre dues i vint-i-set. A continuació mostrem
la distribució dels acrònims tenint en compte el nombre d’ocurrències que pre-
senten (vegeu la Taula 6).
Si ens fixem en els lemes més freqüents, la distribució de les ocurrències se-
gons les diferents zones és la següent (vegeu la Taula 7).
Ens adonem que el lema més freqüent, sociovergència, apareix a totes les zones
encara que sigui més freqüent a Barcelona i Girona. D’altra banda, l’adjectiu cor-
responent a aquest nom, sociovergent, també apareix tant a Barcelona com a Giro-
na. Pel que fa al segon més freqüent, apartahotel, el trobem bàsicament a Andorra
amb cinc ocurrències i una sola vegada a Barcelona amb la variant aparthotel.
Quant als lemes amb quatre ocurrències, comprovem que, així com el lema cata-
nyol es presenta únicament a Barcelona, flexiseguretat i sociovergent apareixen més
a Girona, amb tres ocurrències, que a Barcelona, on només apareixen una vegada.
Si ens fixem en els lemes que apareixen a cada node d’estudi, heus-ne aquí el
detall (Taula 8).
Tant si ens fixem en la quantitat de lemes, com en la d’ocurrències a partir del
nombre total de neologismes per cada node, observem que el node de Girona és
el que presenta una proporció més elevada de neologismes per acronímia, mentre
que el node de Tarragona és el més feble en acronímia (vegeu la Taula 9).

Zona Nre. de lemes Llista de lemes
BCN 29 apartahotel, bacavès, boliburgesia, burquini, castelladre, catanyol
(4), covard-gent, docusèrie, ecspanyol, electro-pop (electropop) (2),
espolianya, estranyable, frikipèdia, giliprogre, hacktivista, merdrid,
odotip, politicastro, portunyol, (5), publi-reportatge, socialduranisme,
sociovergència (11), sociovergent, spanglish, teodem.
AND 17 aiguagim, aparthotel (5), clownclusió, conspiranoic, correu-e,
electrorock, estanflació, metrosexual, sardanova, solunar, spanglish,
triàleg.
GIR 15 autonomeva, docudrama, docureality, farmasalut, flexicarietat,
flexiguretat, flexiseguretat (3), santnarcivisme, socioconvergent,
sociovergència (8), sociovergent (3), tigranya, trebacances, webisodi (2),
xavelàndia.
BAL 10 caseva, condohotel, conspiranoia, conspiranoica, educafesta, escriviure,
flexiseguretat, metrosexual, sociovergència, tracafetera.
LLEI â•⁄9 docureportatge, docurreality, docusèrie, glocalització, indietrònic,
sociovergència (3), surlenisme, surlenista, webisodi.
ALC â•⁄8 bicifestació, docudrama, espinaescència, fotosub, poegrafia, psiconcòleg,
sociovergència, valencianyol.
TGN â•⁄3 correu-e (2), sociovergència (2), vloc (2).
Taula 9.â•‡ Repartició dels acrònims per zones

GIR AND ALC BCN LLEI BAL TGN
Des del punt de vista de la grafia, constatem que en la majoria dels acrònims
els dos constituents apareixen lligats sense guionet: aiguagim, autonomeva, es-
tanflació, etc. Tanmateix, hi ha alguns acrònims que contenen un guionet entre
els dos constituents: correu-e, covard-gent, electro-pop, publi-reportatge. Val a dir
que electro-pop coneix una oscil·lació entre les dues ortografies: electro-pop (una
ocurrència) i electropop (una ocurrència).
També constatem una oscil·lació ortogràfica per al neologisme docureality.
Així com a la zona de Girona apareix dues voltes amb una sola -r-, també apareix
una vegada a Lleida amb -rr-. És obvi que la duplicació de -r- es deu a la influència
de l’ortografia castellana. En canvi, docureportatge, que podria rebre igualment
la influència de l’ortografia castellana, només apareix una vegada a la zona de
Lleida amb l’ortografia catalana. Si bé l’acrònim docureality, procedent de Girona,

com també clownclusió, procedent d’Andorra, han conservat l’ortografia anglesa,
l’acrònim frikipèdia, procedent de Barcelona, ha conegut un procés de catalanit-
zació20 a nivell de l’ortografia tot convertint freaky en friki. El cas d’indietrònic,
provinent de Lleida, és diferent: el primer constituent, que prové de l’anglès inde-
pendent, s’ha abreviat però també s’ha transformat i, en comptes de trobar inde,
trobem indie. Contràriament à friki, la grafia i la fonètica d’indie no respon a la
influència catalana.
D’altra banda, observem que l’acrònim anglès aparthotel (amb una sola ocur-
rència a Barcelona), apareix més sovint amb la variant catalana apartahotel (cinc
ocurrències totes provinents d’Andorra). De la mateixa manera, l’acrònim socioÂ�
vergent (quatre ocurrències, tres a Girona i una a Barcelona), també presenta la
forma socioconvergent (una ocurrència a Girona). Inversament, la forma flexi-
guretat només apareix una vegada a Girona mentre que flexiseguretat presenta
quatre ocurrències, tres a Girona i una a les Balears. Les parelles sociovergent/
socioconvergent i flexiguretat/flexiseguretat podrien ser considerades com a vari-
ants d’un mateix neologisme. Ara bé, atès que han seguit processos morfològics
diferents, les considerarem com a neologismes diferents. En aquest sentit, cal as-
senyalar que el node de Girona recull tant sociovergent com socioconvergent, i tant
flexiguretat com flexiseguretat.
Des d’un punt de vista morfològic, podem desplegar els acrònims com indi-
quem a continuació (vegeu la Taula 10).
Constatem que tots els neologismes esmentats estan formats per dos constitu-
ents llevat de tres casos: bacavès, politicastro (provinents de Barcelona) i santnarci-
visme (provinent de Girona). En el cas de bacavès, trobem tres segments d’unitats
lèxiques, balear + català + valencià, seguits d’una terminació que ens recorda por-
tuguès, xinès, danès, etc. En el cas de politicastro i santnarcivisme també tenim tres
constituents: d’una banda, política + Fidel + Castro, d’una altra, Sant + Narcís +
civisme. En aquests dos casos observem que els tres constituents es comporten
com a dos elements i no tres. En el primer cas, on els dos últims elements són
Fidel i Castro, observem la desaparició completa de Fidel. Per al segon cas, els dos
primers elements, Sant i Narcís, cal considerar-los com una sola unitat lèxica, per
bé que Sant no s’ha escurçat.
Des d’un punt de vista morfosintàctic dels acrònims, observem que la com-
binació dels formants respon molt sovint a l’estructura d’origen anglès <deter-
minant + determinat>. Efectivament, quan es produeix la fusió de dos elements
que esdevenen una sola unitat i que corresponen a l’estructura gramatical d’un
20. També podria ser per un procés de castellanització en cas que el neologisme en qüestió
hagués arribat al català a través del castellà.
Taula 10.â•‡ Constituents dels acrònims

Neologisme Constituents*
aiguagim aigua + gimnàstica
apartahotel (aparthotel) apartament + hotel
autonomeva autonomia + meva
bacavès balear + català + valencià
bicifestació bicicleta + manifestació
boliburgesia Bolívar +burgesia
burquini burka + biquini
caseva casa + seva
castelladre castell + lladre
catanyol català + espanyol
clownclusió clown + conclusió
condohotel hotel + amb condomini
conspiranoia conspiració + paranoia
conspiranoic(a) conspiració + paranoic
correu-e correu + electrònic
covard-gent covard + convergent
docudrama documental + drama
docureality (docurreality) documental + reality
docureportatge documental + reportatge
docusèrie documental + sèrie
ecspanyol ecs + espanyol
educafesta educació + festa
electro-pop (electropop) electrònic + pop
electrorock electrònic + rock
escriviure escriure + viure
espinescència espina + escència
espolianya espoli + Espanya
estanflació estancament + inflació
estranyable estrany + entranyable
farmasalut fàrmac + salut
flexicarietat flexibilitat + precarietat
flexiguretat flexibilitat + seguretat
flexiseguretat flexibilitat + seguretat
fotosub fotografia + submarina
frikipèdia friki + enciclopèdia
giliprogre gilipollas + progressista
glocalització global + localització
hacktivista hacquer + activista
indietrònic indie + electrònica
merdrid merda + Madrid
metrosexual metròpoli +sexual

Neologisme Constituents*
odotip odor + logotip
poegrafia poesia + grafia
politicastro política + Fidel Castro
portunyol portuguès + espanyol
psiconcòleg psicòleg + oncòleg
publi-reportatge reportatge + publicitari
puticlub putes + club
santnarcivisme Sant Narcís + civisme
sardanova sardana + nova
socialduranisme socialisme + duranisme
socioconvergent socialista + convergent
sociovergència socialisme + convergència
sociovergent socialista + convergent
solunar solar + lunar
spanglish spanish + english
surlenisme surrealisme + hel·lenisme
surlenista surrelista + hel·lenista
teodem teològic + democràtic
tigranya tigre + migranya
tracafetera tren + cafetera
trebacances treball + vacances
triàleg tres +diàleg
valencianyol valencià + espanyol
vloc video + bloc
webisodi web + episodi
xavelàndia xaves + Disneylàndia
* Si tenim en compte l’únic neologisme provinent de Perpinyà, afegiríem

adulescent que correspon als consituents adult + adolescent.
nom seguit d’un complement preposicional, el complement preposicional se situa

davant tot i que el nom nuclear de la unitat final sigui aquest darrer. És el cas dels
acrònims aiguagim (< gimnàstica a l’aigua), bicifestació (< manifestació de bici-
cletes), boliburgesia (< burgesia de Bolívar), clownclusió (< conclusió de clown),
condohotel (< hotel amb condomini), educafesta (< festa de l’educació), farmasalut
(< salut de fàrmac), frikipèdia (< enciclopèdia de frikis), merdrid (< Madrid de
merda), puticlub (< club de putes), triàleg (< diàleg de trio), vloc (< blog de víde-
os), xavelàndia (< Disneylàndia de xaves). En tots aquests exemples observem que
la preposició ha desaparegut.
Taula 11.â•‡ Estructures gramaticals dels acrònims

Estructura gramatical Lemes
resultant
<Nom + Nom> aiguagim, apartahotel (aparthotel), bicifestació, boliburgesia,
burquini, castelladre, catanyol, clownclusió, condohotel, conspiranoia,
docudrama, docureality (docurreality), docureportatge, docusèrie,
educafesta, espinescència, espolianya, estanflació, farmasalut,
flexicarietat, flexiguretat, flexiseguretat, frikipèdia, giliprogre,
glocalització, hacktivista, merdrid, odotip, poegrafia, portunyol,
psiconcòleg, publi-reportatge, puticlub, socialduranisme,
sociovergència, spanglish, surlenisme, teodem, tigranya, trebacances,
tracafetera, triàleg, valencianyol, vloc, webisodi, xavelàndia
<Adj. + Adj.> covard-gent, estranyable, indietrònic, socioconvergent, sociovergent,
solunar, surlenista
<Nom + Adj.> autonomeva, caseva, conspiranoic, correu-e, fotosub, metrosexual,
sardanova
<Adj. + Nom> electro-pop (electropop), electrorock
<Verb + Verb> escriviure
Prenent com a base la combinació resultant dels elements, podem classificar

els acrònims de la manera següent (Taula 11).
Podem comprovar que l’estructura resultant <Nom + Nom> és la més fre-
qüent de totes i que l’estructura <Verb + Verb> és la menys recurrent. Els procedi-
ments de reducció d’aquestes estructures gramaticals es presenten molt variades:
<Nom + Nom>:
Sense truncació però amb una síl·laba de transició:21 castelladre.
Truncació posterior del primer formant: apartahotel22 (aparthotel), boli-

burgesia, condohotel, docudrama, docureality (docurreality), docureportatge,
docusèrie, educafesta, espinescència, farmasalut, flexiseguretat, poegrafia,
publi-reportatge, psiconcòleg, puticlub,23 socialduranisme, tracafetera.
Truncació anterior del segon formant: clownclusió,24 espolianya, frikipèdia,

valencianyol, webisodi, xavelàndia.
21. En aquest cas no es dóna una truncació pròpiament dita però observem una síl·laba o un so
de transició (o d’intersecció) entre els dos formants. Hem marcat amb lletra gruixuda les lletres
en qüestió.
22. Hem marcat amb lletra gruixuda el formant que ha estat truncat.
23. Observem que la truncació del primer formant va acompanyada d’una transformació
vocàlica.
24. Hem marcat amb lletra gruixuda el formant que ha estat truncat.

Truncació posterior del primer formant i truncació anterior del segon, sense
cap so ni síl·laba de transició entre els dos formants: bicifestació, conspiranoia,
estanflació, flexicarietat, flexiguretat, glocalització, portunyol, sociovergència,
surlenisme, vloc. O bé amb un so o una síl·laba de transició entre els dos for-
mants: burquini,25 catanyol, hacktivista, merdrid, odotip, spanglish, tigranya,
trabacances, triàleg.

Truncació posterior del segon formant: aiguagim.

Truncació posterior dels dos formants: giliprogre, teodem.
<Adjectiu + Adjectiu>:
Truncació posterior del primer formant i truncació anterior del segon: socio-
vergent, surlenista.

Truncació del primer formant: socioconvergent, solunar.

Truncació anterior del segon formant: covard-gent, estranyable, indietrònic.
<Nom + Adjectiu>:
Truncació posterior del primer formant: autonomeva, caseva, metrosexual,
sardanova.

Truncació posterior del segon formant: correu-e, fotosub.

Truncació posterior del primer formant i truncació anterior del segon:
conspiranoic.
<Adjectiu + Nom>:
Truncació posterior de l’adjectiu: electro-pop, (electropop), electrorock.
<Verb +Verb>:
Truncació posterior del primer formant: escriviure.
Des d’un punt de vista fonètic, constatem que certs acrònims contenen una sola
síl·laba tònica, com si es tractés d’un mot simple i no compost, i que l’accent re-
cau a la síl·laba tònica del segon formant:26 bacavès, caseva, catanyol, escspanyol,
escriviure, estranyable, etc. Però en altres casos, observem un accent secundari en
el primer formant: aiguagim, autonomeva, bicifestació, educafesta, etc. Per aquest
tipus d’acrònims, observem que no es produeix la neutralització de -o i de -e:27
docudrama, docureality, docusèrie, electropop, electrorock, fotosub, politicastro,
25. Hem marcat amb lletra gruixuda el so o la síl·laba que fa de transició entre els dos segments.
26. Assenyalem amb lletra gruixuda la síl·laba tònica.
27. Assenyalem amb lletra gruixuda les vocals susceptibles de conèixer una neutralització.
sociovergent, teodem, etc. En aquests casos, podem dir que el primer constituent
és tractat com un afix culte del tipus sociocultural, teocèntric.
Cal esmentar l’acrònim correu-e que es distingeix dels altres ja que ha mantin-
gut sencer el primer constituent i només ha conservat la primera vocal del segon.
Pel que fa als manlleus, tenim acrònims que vénen directament de l’anglès
com frikipèdia encara que hagi adoptat la grafia catalana en comptes de l’anglesa
freakipedia. També tenim el cas d’aparthotel que és d’origen anglès i que alterna
amb la forma catalana apartahotel. Tenim tres casos on, tot i tractar-se d’acrònims
catalans, un dels constituents o els dos constituents vénen de la llengua anglesa:
clownclusió, docureality, spanglish.28
La totalitat d’aquests acrònims correspon a camps semàntics diferents que
trobem repartits entre els diferents nodes i que detallem a continuació:
Economia i empresa: estanflació, flexicarietat, flexiguretat, flexiseguretat, glo-
calització, trebacances.
Llengües i ensenyament: bacavès, catanyol, portunyol, spanglish, valencianyol.
Oci i cultura: aiguagim, bicifestació, burquini, clownclusió, docudrama,
docureality (docurreality), docureportatge, docusèrie, educafesta, electro-pop
(electropop), electrorock, escriviure, fotosub, frikipèdia, indietrònic, merdrid,
metrosexual, odotip, poegrafia, publi-reportatge, puticlub, santnarcivisme, sar-
danova, surlenisme, surlenista, triàleg, xavelàndia.
Política: boliburgesia, castelladre, conspiranoia, conspiranoic, covard-gent,
ecspanyol, espolianya, giliprogre, hacktivista, politicastro, socialduranisme,
socioconvergent, sociovergència, sociovergent, teodem.
Salut: farmasalut, psiconcòleg.
Telecomunicacions i noves tecnologies: correu-e, vloc, webisodi.
Turisme: apartahotel (aparthotel), condohotel.
Varis: autonomeva, caseva, espinescència, estranyable, solunar, tigranya,
tracafetera.
Tot seguit, presentem en termes quantitatius la distribució dels 67 acrònims se-

gons els diversos camps semàntics als quals pertanyen (vegeu la Taula 12).
28. Tal com hem indicat, hi ha un sol acrònim provinent de Perpinyà, adulescent, que, de fet, és
un manlleu del francès.
Taula 12.â•‡ Distribució dels lemes per camps semàntics

Nre. de lemes Percentatge
Oci i cultura 27 40,2%
Política 15 22,3%
Economia i empresa â•⁄6 â•⁄8,9%
Llengües i ensenyament â•⁄5 â•⁄7,5%
Telecomunicacions i noves tecnologies â•⁄3 â•⁄4,5%
Turisme â•⁄2 â•⁄3,0%
Salut â•⁄2 â•⁄3,0%
Varis â•⁄7 10,4%
Encara que el nombre de neologismes per acronímia sigui inferior al dels neolo-
gismes per abreviació, podem afirmar que l’acronímia és un procés de truncació
ben viu a tot el territori de la llengua catalana: hem comptabilitzat un total de
124 ocurrències per a un total de 67 neologismes obtinguts per acronímia. Tot i
que l’abreviació sigui un procediment més productiu (amb un total de 363 ocur-
rències i 108 lemes), l’acronímia té un pes considerable com a recurs neològic
(OBNEO 2004b:â•›164). Aquestes xifres ens permeten afirmar que dominen els ca-
sos en què el neologisme detectat només presenta una ocurrència. Efectivament,
dels 67 acrònims diferents, n’hi ha 52 que només apareixen una sola vegada en el
decurs del període que estem analitzant, la qual cosa corrobora el caràcter efímer
d’aquest tipus de creacions lèxiques (OBNEO 2004b:â•›168).
La productivitat d’aquest tipus de procés no només queda demostrada en
termes pròpiament quantitatius, sinó també per la presència d’acrònims a tots
els nodes i per la diversitat de camps semàntics als quals pertanyen. Hem pogut
classificar els acrònims en vuit camps semàntics entre els quals n’hi ha un que cor-
respon a temes varis i tot plegat ens confirma que la creació de neologismes per
acronímia no només és pròpia dels àmbits d’especialitat, sinó també de la llengua
general (OBNEO 2004b:â•›168).
Tal i com hem observat en el cas de l’abreviació, la productivitat de l’acroní-
mia també ve corroborada per la diversitat d’estructures gramaticals que presen-
ten els acrònims. Tot i que hi ha alguns exemples d’acrònims que s’han format a
partir de tres constituents, en la majoria dels casos, l’acrònim s’ha format a par-
tir de dos constituents (OBNEO 2004b:â•›169). Hem constatat les estructures gra-
maticals resultants <Nom + Nom>, <Adjectiu + Adjectiu>, <Nom + Adjectiu>,
<Adjectiu + Nom>, <Verb + Verb>. En general, es manté l’ordre juxtaposat dels
constituents, però també hem vist que quan es tracta de les estructures <Nom +
Adjectiu>, <Nom (o Pronom) + Sintagma Preposicional>, el segon constituent

quasi sempre passa al davant tot i que el nom principal es mantingui com a nucli
del neologisme (electrorock, edufesta, aiguagim, etc.) (OBNEO 2004b:â•›169). Tant
si hi ha manteniment de l’ordre dels constituents, com si hi ha inversió, els proce-
diments d’escurçament són variats: o bé escurçament del primer constituent, o bé
escurçament del segon constituent, o, fins i tot, escurçament dels dos constituents.
Alhora, l’escurçament es pot produir d’esquerra a dreta, o de dreta a esquerra.
Quant a la influència d’altres llengües, constatem que l’anglès afecta diversos
acrònims que trobem repartits en diferents nodes: aparthotel, clownclusió, docure-
ality, electro-pop, electrorock, frikipèdia, indietrònic, spanglish, webisodi. D’aquests
neologismes, alguns s’han introduït al català ja constituïts com és aparthotel, elec-
tro-pop, electrorock, (OBNEO 2004b:â•›170–171). Val a dir que, a través de tots els
casos analitzats, sovint observem una oscil·lació ortogràfica que revela la influ-
ència de la llengua castellana. Malgrat tot, podem dir que la influència d’altres
llengües en els neologismes per acronímia és força feble en el conjunt del territori
NEOXOC.
4. Siglació
Si tenim en compte que el fenomen de la siglació es refereix només a les sigles

que coneixen un procés de lexicalització, els casos d’aquest tipus de neologisme
són poc abundants en relació amb els anteriors. El nombre total d’ocurrències de
neologismes al territori NEOXOC durant aquests tres anys s’eleva a 63 i, alhora,
aquestes 63 ocurrències corresponen a 17 lemes diferents que indiquem a conti-
nuació per ordre alfabètic:
btt, cedé, dj, dni, emapetrès, erasmus, ERO, geo, gif, grapo, Jarc, mpb, oenagé,
opa, pime, uci, uvi.29
Igual que en els processos d’abreviació i d’acronímia, el que ens crida l’atenció a
primer cop d’ull és el desequilibri en la repartició de les ocurrències del conjunt
d’aquest tipus de neologisme. D’una banda constatem que la majoria de neolo-
gismes per siglació presenta una sola ocurrència. I d’altra banda, per als que en
presenten més d’una, les ocurrències oscil·len entre dues i divuit. A continuació,
29. En aquesta llista hem hagut de descartar certs lemes que, tot i havent estat detectats com a
exemples de neologismes per siglació, no s’adeien al concepte de siglació utilitzat pel protocol
de l’Observatori de Neologia.

Nre. de lemes Nre. d’ocurrències Lemes
11 â•⁄1 btt (f), dni (m), emapetrès (m), erasmus (m), geo (m),
gif (m), grapo (m), Jarc (m), mpb (f), uci (f), uvi (f)
â•⁄1 â•⁄2 cedé (m)
â•⁄1 â•⁄5 ERO (m)
â•⁄1 â•⁄8 opa (f)
â•⁄1 â•⁄9 pime (f)
â•⁄1 10 dj (m)
â•⁄1 18 oenagé (f)

BCN AND GIR BAL TGN LLEI ALC Total
oenagé 17 1 0 0 0 0 0 18
dj â•⁄3 0 1 0 1 2 3 10
pime â•⁄2 0 0 0 3 4 0 â•⁄9
opa â•⁄7 0 1 0 0 0 0 â•⁄8
ERO â•⁄2 0 1 0 1 1 0 â•⁄5
cedé â•⁄1 1 0 0 0 0 0 â•⁄2

Zona Nre. de lemes Llista de lemes
BCN 12 cedé, dj (3), dni, emapetrès, ERO (2), geo, gif, mpb, oenagé (17), opa
(7), pime (8), uvi
LLEI â•⁄6 btt, DJ (2), ERO, grapo, Jarc, pime (4)
TGN â•⁄3 dj, ERO, pime (3)
GIR â•⁄3 dj, ERO, opa
ALC â•⁄1 dj (3)
BAL â•⁄3 erasmus, uci
AND â•⁄2 cedé, oenagé
presentem la distribució dels lemes a partir del nombre d’ocurrències (vegeu la

Taula 13).
En pimer lloc, observem que en totes les zones del territori NEOXOC s’han
documentat neologismes per siglació. En segon lloc, podem dir que els lemes re-
petits apareixen repartits entre les diverses zones (vegeu la Taula 14).
Si ens basem en el nombre de lemes corresponents a cada zona, comprovem
la distribució següent (vegeu la Taula 15).
Taula 16.â•‡ Percentage de neologismes per siglació segons les zones

LLEI BCN TGN GIR BAL AND ALC
Si tenim en compte el nombre total de neologismes que presenta cada node,

ens adonem que, proporcionalment, el node de Lleida és el més productiu en
termes de lemes i que el de Barcelona és el més productiu en termes d’ocurrències
(vegeu la Taula 16).
Partint de la base que, com a procés neològic, la siglació implica la lexicalització

d’una sigla, observem certs indicis de lexicalització: l’ortografia en minúscules de
la sigla, l’ortografia sil·làbica malgrat la pronúncia alfabètica, i la marca de plural.
A nivell de la grafia, constatem que, dels 17 neologismes per siglació, n’hi
ha 15 que s’ortografien amb minúscula. Destaquem un sol cas en què la primera
inicial apareix amb majúscula i la resta d’inicials amb minúscula: Jarc (del node
de Lleida). L’únic cas on totes les inicials apareixen amb majúscula és ERO, que
trobem a quatre nodes i que, d’altra banda, admet la marca de plural: “EROs
temporals”.
Des d’un punt de vista formal i fonètic, existeixen dues menes de siglacions
segons si es llegeixen sil·làbicament (o lligades) i per tant com a mots, o bé si es
llegeixen alfabèticament (o lletrejades). En aquest sentit, observem 10 casos que
s’adiuen a la pronúncia sil·làbica i 7 a la pronúncia alfabètica. Val a dir que, entre
les siglacions que es pronuncien alfabèticament, n’hi ha tres que s’ortografien com
si es tractés de siglacions sil·làbiques, la qual cosa, com acabem d’assenyalar, cons-
titueix un indici de lexicalització de les sigles en qüestió: cedé, emapetrès i oenagé.
No podem dir que les diferents àrees mostrin una preferència per un dels dos
tipus, ans al contrari, a cada node trobem, en general, els dos tipus de siglació que
especifiquem a continuació (vegeu la Taula 17).
Podem dir que la combinació de consonants i vocals contribueix a la pro-
núncia sil·làbica i que, en aquests casos, el nombre de síl·labes és variable. Ob-
servem, per cert, que els nou lemes de més d’una síl·laba tenen una accentuació
paroxítona:
Monosíl·labs: gif, Jarc.
Bisil·làbics: ERO, geo, grapo, opa, pime, uci, uvi.
Trisil·làbics: erasmus.
Taula 17.â•‡ Tipus de siglació

Siglació sil·làbica Siglació alfabètica*
erasmus btt
ERO cedé
geo dj
gif dni
grapo emapetrès
Jarc mpb
opa oenagé
pime
uci
uvi
* En aquesta llista també hem inclòs els tres neologismes

que coneixen una pronunciació alfabètica malgrat l’ortografia sil·làbica.
D’altra banda, en el cas d’una pronúncia de català central, no hi ha reducció

vocàlica en les vocals mitjanes (e, o) o baixes (a) en situació àtona: erasmus, ERO,
geo, grapo, opa, pime.
Si ens fixem en l’altre tipus de siglacions, o sigui les que són pronunciades
alfabèticament, constatem que, en general, tenen una accentuació no pas paroxí-
tona sinó oxítona. Efectivament, l’última consonant es pronuncia amb més inten-
sitat que les que la precedeixen: btt, dni, etc. Aquesta tendència ve corroborada
pels exemples com cedé i oenagé en què les inicials apareixen lligades ortogràfica-
ment i porten un accent gràfic a l’última síl·laba seguint les normes d’accentuació.
Aquest procediment també queda palès al lema emapetrès: tot i tractar-se d’una
combinació de dues inicials i una xifra, la darrera síl·laba que correspon a una
xifra ha incorporat un accent gràfic seguint les normes d’accentuació.
Pel que fa a la marca del plural, que com ja hem dit constitueix un indici
de lexicalització de les sigles, observem força casos de siglacions que apareixen
en plural: “venda de cedés”, “les oenagés”, “les opes”, “les pimes”. Tenim els casos
com “els emapetrès” o “els erasmus” en què el plural no ve donat per l’adjunció de
la desinència de plural sinó pel context sintàctic. Contràriament, el plural de la
sigla ERO, la qual s’escriu amb majúscula, ve donat per l’afegitó de la desinència
amb minúscula, cosa que produeix una combinació de majúscules i minúscules
que indica l’aspecte neològic i alhora el procés de lexicalització experimentat per
aquesta siglació: EROs. Paral·lelament observem certes oscil·lacions relatives a la
marca de plural: al costat d’exemples com “les pimes”, trobem exemples com “les
pime”.
Per altra banda, es confirma un tret específic propi de les sigles que es refe-
reixen a grups armats —“dels geos”, “als grapos”—, que s’usen neològicament per
designar un individu en comptes del grup, tal com ja es va constatar a OBNEO

(2004b:â•›172).
Igual que en els processos de truncació anteriors, els neologismes per siglació,
que són poc nombrosos i trobem escampats a través dels diversos nodes, perta-
nyen a camps semàntics molt variats:
Dret i administració: dni.
Economia i empresa: ERO, opa, pime.
Esport: btt.
Llengües i ensenyament: erasmus.
Oci i cultura: dj, mpb.
Organismes en general: geo, grapo, Jarc, oenagé.
Salut: uci, uvi.
Telecomunicacions i noves tecnologies: cedé, emapetrès, gif.
Quant a l’origen d’aquests neologismes per siglació, podem dir que es poden clas-
sificar en grups diferents. En tenim que vénen directament del català, com per
exemple Jarc (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya). També en tenim que
procedeixen d’altres llengües i que podem considerar com a manlleus. N’hi ha
que vénen de l’anglès com erasmus (European Region Action Scheme for the Mo-
bility of University Students), o emapetrès (que s’ha adaptat al català). També en
tenim provinents d’altres llengües com grapo (Grupos de Resistencia Antifascista
Primero de Octubre) que ve del castellà, o mpb (música popular brasileira) que
ve del portuguès.
A partir d’aquestes observacions, podem dir que es confirma el que queda expres-
sat al llibre Llengua catalana i neologia arran de la siglació com a “procediment
molt viu de la llengua que s’utilitza cada cop més, tant per designar noms propis,
com per abreujar sintagmes procedents de llenguatges d’especialitat” (OBNEO
2004b:â•›171). Tanmateix, cal destacar que el nombre total de neologismes per sigla-
ció és inferior al d’abreviacions i d’acrònims: si bé hem comptabilitzat 108 abrevi-
acions amb 363 ocurrències, i 67 acrònims amb 124 ocurrències, els neologismes
obtinguts per siglació són 17 i presenten un total de 63 ocurrències.
També hem pogut observar que aquests neologismes que tenen com a base
una sigla presenten trets de lexicalització que poden ser de tipus gràfic i/o morfo-
lògic. Efectivament, hem vist que dels 17 neologismes, 16 s’escriuen integralment
amb minúscula. Per tant, podem dir que aquest tret és compartit per la majoria
de casos.
També hem comprovat que tres neologismes obtinguts per siglació coneixen
una ortografia sil·làbica malgrat la pronúncia alfabètica (cedé, emapetrès i oenagé
en comptes de CD, MP3 i ONG), la qual cosa constitueix un tret evident de lexi-
calització de les sigles i, alhora, aquest tipus d’ortografia demostra la tendència
a retrobar l’estructura sil·làbica de les sigles en general. Tal i com indica Cabré
Monné (2002:â•›924), “el català té tendència a llegir les sigles com a mots”. A tra-
vés dels nostres exemples de neologismes per siglació, hem pogut comprovar que
abunden més les siglacions amb una ortografia lligada, i per tant amb una pro-
nunciacíó sil·làbica (erasmus, grapo, Jarc, etc.), que no pas les siglacions lletrejades
(btt, dni, etc.). En aquest sentit, el català es diferencia de l’anglès el qual té una
forta tendència a lletrejar les sigles.
Nogensmenys, hem recollit alguns neologismes per siglació provinents de
l’anglès com erasmus, o gif, així com d’altres llengües (grapo, del castellà; opa, del
francès). Aquesta tendència observada al conjunt del territori NEOXOC contras-
ta amb la de les abreviacions i els acrònims que, tal com hem assenyalat a les pà-
gines precedents, tenen una influència relativament més petita de l’anglès i d’altres
llengües.
Com ja hem explicat, un altre tret propi de la lexicalització dels neologismes
per siglació ve donat per l’adjunció de la desinència de plural. Hem pogut com-
provar que, dels 17 lemes, n’hi ha sis que contenen la flexió de nombre: cedés, geos,
grapos, oenagés, opes, pimes, i fins i tot EROs.
A aquests diversos trets de lexicalització, podem afegir-ne dos més, molt més
marginals però no menys significatius. Referint-se a les sigles pròpiament dites,
segons Cabré Monné (2002:â•›924–925), “quan el mot comença amb vocal, les so-
lucions no varien si la vocal és /i/ o /u/. La vocal de l’article té tendència a no
elidir-se”. El fet que hàgim trobat exemples com “l’uci” o “l’uvi” ens indica que
aquestes dues siglacions tenen un comportament més propi d’unitats lèxiques que
de sigles.
D’altra banda, el darrer tret que denota la lexicalització de les sigles i que ve
donat per l’exemple “les opes i contraopes”. Com molt bé podem comprovar, la
possibilitat que té una siglació de generar un derivat per prefixació també indica el
comportament més propi d’unitats lèxiques que de sigles (Guilbert 1975:â•›276–277).
Podem concloure bo i dient que els neologismes per siglació poden presentar
trets de lexicalització diversos i que, sovint, un mateix neologisme presenta més
d’un tret. Sigui com sigui, tota aquesta colla de trets propis de la lexicalització de
les sigles indica que aquestes “esdevenen veritables unitats lèxiques incorporades
pels parlants a la llengua” (OBNEO 2004b:â•›171), tendència que ha quedat corro-
borada també en termes diastràtics i diatòpics. Efectivament, hem comprovat que
les siglacions que hem recollit pertanyen a camps semàntics força diversos, i que
apareixen escampades pels diferents nodes.
5. Conclusions
Les dades recollides per NEOXOC ens permeten afirmar que el conjunt del ter-
ritori coneix el fenomen de la truncació per a la creació de noves paraules i que
aquest fenomen lingüístic recorre als tres procediments que li són propis: l’abrevi-
ació, l’acronímia i la siglació. A tall de conclusió, a continuació veurem que l´únic
aspecte que ens permet distingir el comportament dels diferents nodes respecte
al fenomen de la truncació és d’ordre quantitatiu. Efectivament, en el moment de
valorar els aspectes lingüístics més representatius, ens adonem que no hi ha dife-
rències prou substancials entre els diversos nodes.
Després d’haver analitzat procés per procés i haver donat les dades segons els
diferents nodes, podem dir que el nombre global de nous lemes per truncació és
de 192 i que, alhora, el nombre total d’ocurrències ascendeix a 550. També podem
afirmar que, durant el període que estudiem, el procés més productiu és l’abrevi-
ació, després se situa l’acronímia i, en darrer lloc, la siglació (vegeu la Taula 18).
Si comparem la proporció dels diferents tipus de procediment per truncació a
l’interior de cada node del territori NEOXOC, observem que les xifres no diferei-
xen gaire d’un node a l’altre (vegeu la Taula 19).
Taula 18.â•‡ Repartició i proporció dels diferents processos de truncació

Lemes Ocurrències
Nre. % Nre. %
Abreviació 108 56,2% 363 66,0%
Acronímia â•⁄67 34,9% 124 22,5%
Siglació â•⁄17 â•⁄8,8% â•⁄63 11,4%
Total 192 550
Taula 19.â•‡ Proporció de neologismes per truncació segons els nodes

Total Abreviació Acronímia Siglació
Lemes Ocurr. Lemes Ocurr. Lemes Ocurr. Lemes Ocurr.
ALC 1182 1539 0,6% 1,4% 0,6% 0,5% 0,1% 0,2%
AND 2148 3690 0,7% 1,4% 0,8% 0,6% 0,1% 0,1%
BAL 2214 2971 1,2% 1,3% 0,4% 0,3% 0,1% 0,1%
BCN 1774 2638 1,3% 1,7% 0,5% 0,5% 0,2% 0,5%
GIR 5367 8977 0,6% 1,6% 0,8% 1,1% 0,2% 0,1%
LLEI 1268 2069 1,1% 1,3% 0,5% 0,4% 0,3% 0,3%
TGN 1799 2740 0,8% 0,9% 0,2% 0,3% 0,2% 0,2%
Com ja hem dit, des d’un punt de vista qualitatiu i no quantitatiu, tampoc no
observem diferències en el comportament dels diferents nodes. En aquest sentit,
hem pogut comprovar que, en el conjunt dels diversos nodes, la immensa majoria
de lemes apareix una sola vegada i que això és vàlid no només per als diferents
tipus de truncació sinó per als diferents nodes. Efectivament, en els tres processos
de truncació, hem constatat un fort desequilibri entre els neologismes que aparei-
xen freqüentment i els que apareixen una sola vegada. Hem anat observant que
els que apareixen una sola vegada són força més nombrosos que els que apareixen
sovint, la qual cosa denota un cert caràcter espontani i efímer d’aquest mecanisme
neològic. Si recapitulem, els neologismes que presenten una recurrència significa-
tiva són els següents (vegeu la Taula 20).
Tal i com podem comprovar, hem comptabilitzat un total de 31 neologismes
per truncació que apareixen de manera sovintejada. Ara bé, la xifra de 31 neolo-
gismes contrasta amb la resta de neologismes que només presenten entre una i
tres ocurrències com a màxim: d’un total de 199 lemes fruit d’un procés de trun-
cació, només 31 presenten una freqüència relativament alta en comparació amb la
resta que són 168 i que presenten una freqüència molt més reduïda.
Un altre fenomen que corrobora el caràcter espontani de la neologia per
escurçament ve donat per les oscil·lacions ortogràfiques i morfològiques que
Taula 20.â•‡ Neologismes més recurrents

Lemes Nre. ocurrències
Abreviació crono 59
dessalinitzadora 27
narco 25
dessaladora 22
foie, neocon 12
col·le (cole) 11
multiculti 10
bici, primàries â•⁄7
mega, pel·li â•⁄6
nobel, presi, progre â•⁄5
combo, depre, hetero, macro, masoca, paki, semi â•⁄4
Acronímia sociovergència 27
apartahotel (aparthotel) â•⁄6
catanyol, flexiseguretat, sociovergent â•⁄4
Siglació oenagé 18
dj 10
pime â•⁄8
opa â•⁄5
Taula 21.â•‡ Variants ortogràfiques i morfològiques

Abreviació Acronímia
cole col·le apartahotel aparthotel
desaladora dessaladora docureality docurreality
masoca massoca electropop electro-pop
sadomaso sado-maso flexiguretat flexiseguretat
sudaca sudaka socioconvergent sociovergent
trobem en l’abreviació i l’acronímia. Si no fem la diferència entre oscil·lacions

ortogràfiques i morfològiques, observem que l’abreviació i l’acronímia coneixen
el mateix nombre de variants (vegeu la Taula 21).
En el decurs de la nostra anàlisi hem constatat que els neologismes per trun-
cació, sigui quin sigui el procés, pertanyen a camps semàntics molt variats. Si no
fem distinció entre els diversos processos de truncació, podem comprovar que els
tres camps semàntics més productius són en primer lloc el d’oci i cultura (amb 42
lemes), en segon lloc el de política (amb 29 lemes), i després el d’economia i em-
presa (amb 24 lemes). També comprovem que els camps semàntics, a més de ser
variats, són nombrosos. Tenint en compte els tres tipus d’escurçament, en podem
comptabilitzar una dotzena als quals hem d’afegir una colla de neologismes que
pertanyen a temes varis.
Un darrer aspecte a destacar és la influència d’altres llengües en la creació
de neologismes per escurçament. Pel que fa a l’abreviació, hem vist diverses in-
fluències. D’una banda hem comptabilitzat set lemes procedents directament de
l’anglès, així com un sol lema procedent de l’italià, un altre del francès i un altre
de l’alemany. Per tant, podem dir que dels 108 lemes per abrevació, tan sols deu
provenen de llengües estrangeres. Tanmateix, també hem evocat la influència del
castellà. Efectivament, cal veure la influència del castellà en tres aspectes. Hem
vist les oscil·lacions ortogràfiques com col·le/cole, dessaladora/desaladora, maso-
ca/massoca, així com la transformació de petroliera en petrolera. També hem com-
provat que el tipus d’escurçaments de dreta a esquerra, que correspon al procés
d’abreviació castellana, presenta el doble de casos que el d’esquerra a dreta que, de
fet, és el genuïnament català.
Quant a la influència forània en l’acronímia, hem vist que, dels 67 lemes acrò-
nims, n’hi ha nou que procedeixen de l’anglès, com també hem comprovat que el
lema docureality conviu amb la variant ortogràfica docurreality segurament influ-
enciada pel castellà.
Si ens referim a la influència d’altres llengües en el procés de siglació, ja hem
evocat l’existència de siglacions d’origen anglès. Ara bé, també hem constatat que,
malgrat la influència anglesa en el fenomen de siglació, hi ha casos (cedé, ema-

petrès i oenagé) que demostren la tendència catalana de retrobar la pronúncia
sil·làbica dels neologismes per siglació.
Per tant, podem dir que el comportament dels diferents nodes és força coin-
cident a partir dels aspectes que hem anat destacant. D’una banda hem vist que
la proporció dels tres processos de truncació no presenta grans diferències entre
els diversos nodes. D’altra banda, hem vist que tots el nodes comparteixem el
desequilibri entre lemes molt recurrents i poc recurrents. També hem comprovat
que les variants ortogràfiques i morfològiques, la varietat dels camps semàntics i
la influència d’altres llengües es presenten de manera homogènia en el conjunt del
territori NEOXOC durant el període que va de 2008 a 2010.
Cabré, M. Teresa (1994). A l’entorn de la paraula, Vol. I i II. València: Universitat de València.
Cabré Monné, Teresa (2002). “Altres sistemes de formació de mots”. Dins Solà, Joan et al. (dir.).
Gramàtica del català contemporani. Vol. 1. Barcelona: Empúries. 777–829.
Guilbert, Louis (1975). La créativité lexicale. Paris: Librairie Larousse.
Veny, Joan (1991). Mots d’ahir i mots d’avui. Barcelona: Empúries.
Capítol 8
Neologismes semàntics / Semantic change
Imma Creus i Joan Julià-Muné

Universitat de Lleida
Semantic neologisms contribute to renewing and enlarging the capacity of ex-

pression and communicating resources of languages. They usually help speakers
to make their descriptions more powerful and their speech more effective. How-
ever, neologisms related to semantic change are rather difficult to detect by au-
tomatic procedures, because changes in meaning within a word may be covered
up, so to say, by its spelling and formal phonetic wrappings. This contribution
to the work on neology in the media written in Catalan during the period of
2008–2010 allows us to confirm that semantic neologisms hold the 6th place in
the productivity ranking. In fact, they represent 5% of all neologisms analyzed
in the study. As far as semantic neologisms are concerned, the Balearic Islands,
Barcelona and Lleida are highly productive, whereas Alacant, Andorra and
Girona are the less productive zones. From the formal point of view, this kind of
neologisms is usually written with no typographic emphasis and very few spell-
ing variations. In addition, they are found in nouns and adjectives, mostly in the
masculine and singular form, or verbs, generally transitive, in which different
word formation processes may converge, such as derivation and composition.
Semantic neology resources are mainly related to homonymy, meaning nar-
rowing and broadening, meaning shifts, metonymy, metaphor, loanwords and
eponyms, which are words that are coined from proper names. These are among
the most creative ways that the vocabulary of a language may expand. The col-
lected data also indicate that semantic neologisms may be found in a great va-
riety of thematic areas, especially in sports and technology, but also in politics,
economy, culture, means of transportation, food, agriculture and stockbreeding.
Nevertheless, according to the available data, we may conclude so far that dia-
lectal contrasts are rather faint in the press written in Catalan.
Keywords: neology, semantic change, metonymy, metaphor, eponymy, Catalan,

language of the media, language variation
180 Imma Creus i Joan Julià-Muné
1. La neologia semàntica: activadora encoberta de gran

productivitat lèxica1
Tota comunitat lingüística, com tot ens viu, necessita renovar-se per continuar
existint. En concret viu immersa en una renovació terminològica permanent. Ara
bé, és prou sabut que les paraules no tan sols canvien de forma, sinó també de
significat. De tant en tant, però, només experimenten aquest segon canvi, que és
el que ara ens interessa. I això succeeix arreu, com podem observar en comunitats
que coneixem relativament bé, començant per la nostra: ventilar-se algú no té gai-
re a veure amb “renovar l’aire” (significat de referència o canònic) sinó “treure’s del
damunt o despatxar de la feina” una persona (significat neològic), de la mateixa
manera que nice i silly de l’anglès han passat de voler dir feliç i ignorant a significar
bonic i ruc, respectivament. Es tracta de paraules velles amb un sentit nou, tot
mantenint idèntica —o molt lleument modificada— la forma.
El neologisme semàntic o de sentit, doncs, constitueix un canvi de significat,
per modificació, restricció o sobretot ampliació, que afecta una unitat lèxica ja
documentada en fonts lexicogràfiques de referència. També es pot produir un
canvi nominal, que resulta en general en passar de nom propi —personal, local
o comercial— a nom comú. En ambdós casos considerarem que es tracta d’un
neologisme semàntic.
La neologia semàntica no sempre és fàcil d’identificar, justament perquè so-
vint la modificació de sentit no presenta cap evidència formal i queda d’alguna
manera encoberta. És per això que resulta imprescindible recórrer al context en
què aquesta unitat lèxica es presenta. Aquest fet ha tingut també una implicació
metodològica en el procediment de recollida de dades del treball que presentem,
ja que, si majoritàriament la xarxa NEOXOC fa un buidatge automàtic, en el cas
de la neologia semàntica el buidatge s’ha fet sobretot de forma manual, a diferèn-
cia del que s’ha aplicat en la neologia formal. Consegüentment, les xifres globals
no són comparables de manera absoluta.
1. La recerca en què es basa aquest treball s’emmarca també de forma més global en el projecte
d’investigació finançat per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya 2009 SGR 408, del Grup de
Recerca en Fonètica de la Universitat de Lleida. Els autors agraeixen les col·laboracions suc-
cessives dels becaris Jorge Solans (2009–2010) i Judith Aluja (2010–2011), amb els quals hem
constituït el node lleidatà del projecte NEOXOC.
Capítol 8.â•‡ Neologismes semàntics / Semantic change 181
2. La representativitat del recurs
Segons les dades recollides per la xarxa NEOXOC durant el període 2008–2010 i
obtingudes en la premsa en català, els 592 neologismes semàntics obtinguts repre-
senten un 5% del total.2 Així, ocupen el sisè lloc en el rànquing de productivitat
dels diferents tipus de neologismes i s’allunyen més d’un 10% dels neologismes
formats per sufixació (16,8%), que n’ocupen la primera posició. Si es tenen en
compte els lemes repetits, la xifra arriba a 874 però, en canvi, el percentatge res-
pecte del total baixa al 3,5%.
Els resultats corresponents a cada un dels nodes permet constatar algunes
diferències prou significatives. De fet, es podrien establir dos grups a partir dels
nodes que situen el percentatge de la neologia semàntica en poc més de l’1% i dels
que oscil·len entre el 5,5 i el 6,5%. En el primer grup hi ha Alacant (1,2%), Andor-
ra (1,4%) i Girona (1,1%), la qual cosa suposa que en aquests casos els neologis-
mes semàntics ocupen l’onzena (ALC i AND) o la quinzena (GIR) posició quant a
la recurrència. En el segon grup, és a dir en la franja alta, trobem les Illes Balears
(6,5%), Barcelona (6,4%) i Lleida (5,5%), on els neologismes semàntics ocupen,
segons l’índex de recurrència, la cinquena, sisena i setena posició, respectivament.
Una situació més singular és la que representen les dades de Tarragona, ja que,
si en termes percentuals (2,4%) està més propera al primer grup que al segon, en
canvi, en aquest node l’índex de recurrència situa els neologismes semàntics en la
vuitena posició.
Els desequilibris que mostren aquestes dades, d’entrada, ens duen a pensar
que seria prematur establir diferències geogràfiques pel que fa a la generació de
neologia semàntica, tot i que, com acabem de veure, els resultats percentuals es
poden agrupar en dos blocs. Més aviat creiem que es deu a la dificultat a l’hora
d’identificar aquest tipus de neologismes. S’ha de tenir en compte que, malgrat
que s’apliqui una extracció manual, no s’identifiquen pas tots els neologismes
Taula 1.â•‡ Percentatge de neologismes semàntics en la premsa catalana

Percentatge 1,2% 1,4% 6,5% 6,4% 1,1% 5,5% 2,4%
Recurrència 11è més 11è més 5è més 6è més 15è més 7è més 8è més
recurrent recurrent recurrent recurrent recurrent recurrent recurrent
2. En aquest recompte s’han eliminat els neologismes repetits i no s’han inclòs les dades de
Perpinyà. La inclusió d’aquestes darreres suposaria un lleuger augment del percentatge de neo-
logismes semàntics, ja que s’arribaria al 5,1%; tanmateix, la productivitat d’aquests neologismes
es desplaçaria fins a la setena posició.
Taula 2.â•‡ Nombre de neologismes semàntics segons el mitjà d’obtenció de dades

Lemes per extracció manual â•⁄4 29 121 288 12 97 13
Lemes per extracció automàtica 10 â•⁄7 â•⁄25 â•⁄61 â•⁄8 â•⁄2 17
semàntics, precisament perquè hi ha accepcions semàntiques ja molt integrades

en l’ús habitual; en l’extracció automàtica la identificació és encara més complica-
da, ja que el canvi semàntic no es tradueix en un canvi formal. En qualsevol cas, la
manera com s’han obtingut les dades no es pot considerar determinant perquè, en
termes absoluts, no s’estableix una correlació directa entre extracció automàtica
i nodes amb un percentatge més baix d’obtenció de neologismes semàntics. Tal
com es pot veure a la Taula 2, només en el cas d’Alacant i Tarragona, els lemes
obtinguts per extracció automàtica superen els recollits a través d’una consulta
manual de la premsa, la qual cosa no passa a Andorra i Girona, que són els altres
nodes amb percentatges baixos de neologismes semàntics.
3. Variacions tipogràfiques i formals
Els neologismes semàntics recollits apareixen habitualment sense cap marca ti-
pogràfica, és a dir, talment com si es tractés de vocabulari comú incorporat ja al
cabal lèxic de la nostra llengua, pel fet que cosa evidentment en dificulta també la
identificació. Només en alguns casos apareixen entre cometes o en cursiva i, ben
esporàdicament, combinen les cometes i la cursiva o bé les cometes i els parèntesis
quan es repeteix el neologisme en el mateix text. El contrast en relació amb els
diferents nodes no és rellevant.
Els neologismes que apareixen entre cometes dobles altes (“”) són:3 (repúbli-
ca) bananera, bicing/bícing, (el) cervell (de la Casa Gran), (els teus) chikilicuatres,
club (de comunitats autònomes), (titllar de) cortina de fum, (pas intermedi de)
Taula 3.â•‡ Marques tipogràfiques dels neologismes semàntics

Sense marca Cometes Cursiva Cometes i Cometes i
cursiva parèntesis
Percentatge 89,3% 4,4% 5,9% 0,2% 0,2%
3. Quan convé, afegim entre parèntesis part del context perquè es pugui interpretar amb més
facilitat el significat del neologisme, que en tots els casos assenyalem amb lletra cursiva.
descompressió, (són) endollats, (generació) facebook, (tenir a la cua un) fenestron,

(plantilles) galàctiques, (parla de la) gasòfia, (decideixen perseguir els) manters,
(els seus) mariachis, (el) peatge (del parc Güell), (la moció) popular (= del PP),
(viure sense) prozacs, (el) pulitzer (va examinar els terroristes), (Castellà) pun-
xa, (es van llançar a fer el) quatre, (han de fer polítiques per) relligar, (el) tres (i
el tronc va saber mantenir el castell), (buscant nous/futurs) trincos, (campió del
famós) triplet, vacil·la (el seu grup parlamentari), (cotxes) verds, (cridar) xoriços!
Com es pot deduir a partir d’aquests exemples, no hi ha un criteri regular a
l’hora d’utilitzar les cometes, com tampoc no hi és a l’hora d’emprar la cursiva
dels neologismes següents:4 (el mètode del butró i del) bec de lloro, (veure els)
bordeus, (els detalls de la) catifa verda, (el) cervell (de la trama), (els) cocos (com
Bayern de Munic i Milan), (caldrà sumar la) congelada, (amb aquest) desmarcat-
ge, (els veïns ens trobem) enconats, (després de) l’espantada, (tota aquesta) fau-
na, (el) fitipaldi, (no se solucionarà amb) fuenteovejunes, (la temptació) galàctica,
(amagatalls que els) llauners, (joves/fornada de) lleons (del jazz), (típiques) lleteres
(vehicles mixtos de viatgers i mercaderies), (les) majors (les grans distribuïdores
nord-americanes de cine), (per) maquillar (les xifres), (inclou) miniatures (petits
espectacles), mortadel·los (d’Oliver), (un dels sospitosos que feia de) mula, pagana
(de les disfuncions), (un) pastís (amb les diferents partides), (al mig de la) poma-
da, (un dels) ramblers, (a l’estil) Rambo, (sense tomates ni) ristros, spa, (el) tempo
(de la presentació), (els jugadors) tocats, (el) tricicle (Paco Mir), (amb els) trofeus
(aconseguits), (la cultura del) tupper, (els) viola (van decantar el partit), (el) walk-
man, (actuar com un) xoriço.
Només en un parell de casos trobem que, en la repetició d’un mateix neo-
logisme, s’empra la cursiva primer i les cometes després: (aquesta especialitat és
molt de) coco; en un altre exemple, les cometes i els parèntesis: (TV3 busca la nova
Trinca i per això compta amb la participació dels) trincos (de veritat).
Més enllà de les variacions tipogràfiques esmentades, es pot afirmar que en
general els neologismes semàntics presenten poca variació formal, de manera que
des d’aquest punt de vista podem dir que són unitats lèxiques força regulars. De
fet, només hem trobat quatre casos en què la repetició d’un neologisme en fonts
diferents s’empra de dues formes distintes,5 com es mostra en els exemples: chupa-Â�
chups/xupa-xup, escalestric/escalèxtric, ipod/iPod, post it/post-it, power point/
powerpoint.
4. De fet, com es pot comprovar, hi ha neologismes semàntics que es repeteixen amb marques
tipogràfiques distintes.
5. Deixem de banda algun canvi formal que afecta només l’accentuació: alzheimer/alzhèimer,
bicing/bícing, botox/bótox, clipol/clípol, donut/dònut.
4. Aspectes sintàctics i morfològics
La llista dels neologismes semàntics recollits en la premsa ens permet constatar

que la gran majoria d’aquestes unitats lèxiques s’incorporen com a mots —per-
tanyents a categories gramaticals distintes (vegeu la Taula 4)— i que són pocs els
neologismes que es presenten en forma de locució (un 1,2%). Cal tenir en comp-
te que, segons el protocol de buidatge de l’estudi, s’integren dins la categoria de
‘locució’ les locucions preposicionals, adverbials, verbals i adjectivals. Aplicant
aquest criteri, la relació de locucions obtinguda és la següent:
A granel
(1) Ara, només tenim metros, carrils bici i tiquets d’ORA a granel. (BA,
17/01/2010)
Afusellar a boca de canó
(2) Primer remata Jonan molt dur i rebutja el porter, i a continuació és Sellarés
qui afusella a boca de canó, però entre el porter i un defensa treuen la pilota
sota pals. (SEGRE, 15/02/2010)
En l’aire
(3) A partir de la setmana que ve, celebra les seves dues dècades en l’aire amb una
sèrie d’especials (d’1.30 a 4.00 hores de la matinada) en els quals intervindran
les presentadores que han passat pel programa al llarg de la seva història. (PC,
02/10/2010)
Fer el llit
(4) El problema és que els mètodes de l’actual tècnic del Madrid no lligaven amb
els costums anglesos i li van fer el llit. (AV, 04/02/2009)
Fora de joc
(5) Duran va denunciar una inexistència de lideratge al govern central, i alhora
va carregar contra el PP dient que està fora de joc, en al·lusió als casos de
corrupció. (AV, 11/02/2009)
Quedarien fora de la categoria de ‘locució’ expressions com ara: alta tensió, bec
de lloro, Google maps o joc blanc, que en tots els casos es classifiquen com a subs-
tantius (masculins o femenins) i no pas com a locucions nominals. Aquests neo-
logismes, doncs, s’inclouen en les estadístiques de l’apartat següent. A més, en la
identificació de les fonts de procedència que s’especifica en cada un dels exemples
reproduïts es pot veure que aquesta variable no és significativa, ja que en trobem
exemples en diversos nodes i en premsa d’abast geogràfic també diferent.
Pel que fa a les categories gramaticals, la gran majoria de neologismes semàn-
tics recollits són noms (398 unitats, que representen un 67,8% dels lemes) o verbs
Taula 4.â•‡ Categoria gramatical dels neologismes semàntics

Nom Adjectiu Verb Adverbi
Lemes 398 67 121 1
Percentatge 67,8% 11,4% 20,6% 0,2%
Taula 5.â•‡ Ocurrències de les categories gramaticals dels neologismes semàntics

Nom Adjectiu Verb
Ocurrències 611 91 166
Percentatge 70,4% 10,5% 19,1%
Taula 6.â•‡ Variació morfològica de les categories gramaticals flexives dels neologismes
semàntics
Nom masculí 274 (68,8%) singular 394 (99%)
femení 124 (31,2%) plural* â•⁄â•⁄4 (1%)
Adjectiu singular â•⁄ 66 (98,5%) plural â•⁄â•⁄1 (1,5%)
* S’hi inclouen les formes femenines plurals (1) i les masculines (3).
(121, un 20,6%); per tant, funcionen com a element nuclear dels respectius sintag-
mes nominals i verbals. Els percentatges es redueixen en relació amb la categoria
d’adjectiu (67, que suposen un 11,4%) i encara més en la d’adverbi (només n’apa-
reix un: ‘Hi estic súper en contra’, que representa un ús testimonial del 0,2%).6
Si fem l’anàlisi a partir de les ocurrències, és a dir comptabilitzant els lemes
que es repeteixen, òbviament augmenten les xifres però hi ha poques modificaci-
ons pel que fa als percentatges. En aquest cas, el major nombre de lemes corres-
ponents a noms és proporcional al major índex d’occurrència d’aquests. De fet, els
percentatges de les ocurrències només augmenten en la categoria de nom.
Des del punt de vista morfològic, els noms solen aparèixer en forma mas-
culina (68,8%) i singular (99%); també és majoritari el nombre singular en els
neologismes semàntics classificats com a adjectius; en aquest cas no disposem de
dades estadístiques en relació amb la variació de gènere.
Quant als verbs, predominen els transitius (79 unitats que equivalen a un
65,3%: p. ex. abocar, albergar, amanir, aprimar, articular, cascar, coronar, culpa-
bilitzar, derivar, desconstruir, driblar, endollar, enrocar, esponjar, foradar, llevar,
maquillar, noquejar, recolzar, tutejar, etc.), seguits pels pronominals (25 unitats,
20,7%: acarar-se, aixoplugar-se, aprimar-se, arremolinar-se, carregar-se, cruspir-se,
6. S’exclouen del recompte els neologismes que s’han classificat com a locucions.
Taula 7.â•‡ Tipus de verbs dels neologismes semàntics

Transitius Intransitius Pronominals
Verbs 79 (65,3%) 17 (14%) 25 (20,7%)
desconnectar-se, desmarcar-se, doctorar-se, espinyar-se, personar-se, recolzar-se, so-

lapar-se, etc.) i pels intransitius (17 unitats, 14%: advocar, agenollar, colar, embo-
licar, escorar-se, quallar, reposar, sentenciar, vacil·lar, etc.).
Els resulats globals difereixen poc si es fa una anàlisi més detallada per nodes.
En tots els casos els neologismes semàntics pertanyents a la categoria de nom són
els predominants i en la majoria de nodes el percentatge augmenta respecte del
global (67,8%); de fet, ens movem en els llindars extrems entre el 63% (Tarragona)
i el 87% (Andorra). També globalment —però no pas en tots els nodes— podem
afirmar que la categoria de verb és la que ocupa la segona posició en relació amb
la classificació, segons aquest criteri gramatical, dels neologismes semàntics reco-
llits. Tanmateix, en aquest cas sí que s’observen algunes diferències entre les dades
dels nodes. Així, a Andorra, Girona i Lleida el percentatge de verbs no arriba al
10%, mentre que en la resta de casos es dobla (Alacant, Illes Balears, Barcelona) o
fins es triplica (Tarragona). En qualsevol cas, el recompte total dels neologismes
recollits en cada node no dóna arguments que puguin justificar aquesta circums-
tància. Aquestes xifres, a més a més, generen que en dos dels nodes esmentats
(Lleida i Girona) el percentatge d’adjectius superi el dels verbs.
Precisament pel que fa a la categoria d’adjectius, el contrast entre nodes per-
met constatar diverses tendències, també díficils d’explicar. Per una banda, el per-
centatge més baix correspon al node d’Andorra, però destaca encara més que al de
Tarragona no se n’hagi comptabilitzat cap exemple. Per una altra banda, sorpre-
nen les dades de Lleida, en un percentatge que dobla la mitjana, tot i que aquest
20,6% compensa el percentatge baix de verbs (7,2%). Quant a la representativitat
de neologismes semàntics en la categoria d’adverbi, ja havíem comentat que era
més aviat simbòlica, amb un sol exemple recollit al node de Girona.
Taula 8.â•‡ Nombre i percentatge de noms, adjectius, verbs i adverbis de neologismes

semàntics en cada node
Nom â•⁄ 9 (64,3%) 27 (87%) 102 (71,3%) 228 (67,2%) 16 (80%) 70 (72,2%) 19 (63,3%)
Adjectiu â•⁄ 2 (14,3) â•⁄ 1 (3,3%) â•⁄ 12 (8,4%) â•⁄ 34 (10%) â•⁄ 2 (10%) 20 (20,6%) â•⁄0
Verb â•⁄ 3 (21,4%) â•⁄ 3 (9,7%) â•⁄ 29 (20,3%) â•⁄ 77 (22,8) â•⁄ 1 (5%) â•⁄ 7 (7,2%) 11 (36,7)
Adverbi â•⁄0 â•⁄0 â•⁄â•⁄0 â•⁄â•⁄0 â•⁄ 1 (5%) â•⁄0 â•⁄0
Total 14 31 143 339 20 97 30
A més dels aspectes que acabem de comentar relatius a la flexió nominal i ver-
bal, els neologismes semàntics en permeten exemplificar d’altres relacionats amb
la morfologia, com són els processos de derivació i composició. Tenint en compte
que aquests s’inclouen i exemplifiquen en la proposta tipològica dels neologismes
semàntics, remetem el lector a l’apartat següent.
5. Els recursos formatius de la neologia semàntica: assaig de classificació

tipològica
El significat neològic i el de referència que es combinen en l’expressió escrita pe-

riodística mostren diferents graus de relació, que sovint coincideixen amb els que
trobem en el llenguatge quotidià. Fet i debatut, l’objectiu d’aquest tipus de llen-
guatge és causar impacte —magnificant conceptes—, sorprendre —amb vocabu-
lari nou i suggeridor— i provocar tota mena de polèmica, fins la lingüística, a fi
de crear addicció lectora. Com ja hem comentat, i d’acord amb l’aplicació del pro-
tocol metodològic de l’Observatori de Neologia, on s’adverteix de la dificultat per
a la detecció dels neologismes semàntics a partir de corpus textuals (2004a:â•›17)
—en concret de la premsa en català—, la neologia de sentit se sol activar pel
context. Poques vegades se n’explicita el significat, tot i que n’hem trobat alguns
exemples: “el mètode de l’allunatge (encastar un vehicle contra un aparador)”; “les
majors (les grans distribuïdores nord-americanes de cine)”; “miniatures (petits es-
pectacles) contemporànies”; “vehicles híbrids (amb motor elèctric i de gasolina)”;
“velosolex (bicicleta amb motor)”. Cal primfilar, en conseqüència, en l’explicació
segons els reculls de referència, en especial respecte a la innovació que el neologis-
me semàntic representa dins de la diversitat polisèmica canònica del mot.
Aquest procés innovatiu cap a un producte o resultat neològic esdevé l’objec-
tiu bàsic de l’estudi de la neologia semàntica, sobretot en relació amb la identi-
ficació del procediment o recurs formatiu seguit. Per consegüent, l’establiment
d’una tipologia procedimental de la neologia de sentit ens permetrà entendre millor
aquesta classe neològica. Com no podia ser altrament, en nombroses ocasions ha
calgut fer una anàlisi subtil a l’hora de determinar la naturalesa neològica i el re-
curs formatiu precís per a un determinat element del corpus. Així, fins al punt que
en un 5% aproximadament de casos no n’hi ha hagut prou amb una sola adjudi-
cació tipològica, com ara en “(Jugava) com (a) únic punta”, “El mercat està tocat”,
“Amb el tres i un tronc va saber mantenir el castell sota control”. Tots tres podrien
considerar-se ampliacions polisèmiques, però alhora manlleu adaptat de l’espanyol
el primer (inclòs al DRAE) i extensió tròpica el segon (potser no tan clar com en
jugadors tocats) i el tercer. Aquests darrers, a més, constitueixen clares mostres de
terminologització o especialització lèxica.
Per a la classificació que proposem partim, en primer lloc, del criteri de la

incorporació neològica a l’ús lingüístic i dels procediments de canvi proposats per
Cabré (2006:â•›248), on distingeix el canvi gramatical (de categoria gramatical i
de subcategorització) i la resemantització (reducció, ampliació i canvi de signi-
ficat), estudi seguit en treballs posteriors (Feliu et al. 2009, entre d’altres). En se-
gon lloc, apliquem les propostes sobre la neologia tròpica de Sánchez Manzanares
(2009a, b): metàfora, metonímia i el·lipsi metonímica. A més, en tot moment tin-
drem presents les dades analitzades i els resultats assolits —molt especialment per
als neologismes no formals, objecte d’aquest treball— a l’obra Llengua catalana i
neologia (OBNEO 2004b) i particularment els relatius als neologismes semàntics
(OBNEO 2004b:â•›204–217).
Així, doncs, en la Taula 9, que conté els elements tipològics bàsics i les cor-
responents dades quantitatives, es pot observar la nostra proposta de classificació
dels diferents tipus de neologia semàntica.
Taula 9.â•‡ Distribució tipològica dels neologismes semàntics

Procediment o recurs neològic Nombre de lemes Percentatges*
A. Creació de nous significats, per resemantització, de mots ja documentats
en els repertoris lexicogràfics
Homonímia (A1)** â•⁄â•⁄5 â•⁄1%
Restricció polisèmica (A2) â•⁄â•⁄3 â•⁄0,5%
Ampliació polisèmica (A3) â•⁄79 13,8%
Extensió Metafòrica (transferència, banalització, 208 37%
tròpica terminologització)
(A4) Metonimicosinecdòquica 121 21,2%
B. Recursos de parasemantització**
El·lipsi simplificadora (B1) â•⁄â•⁄9 â•⁄1,6%
El·lipsi categoritzadora (B2) â•⁄â•⁄7 â•⁄1,2%
Coprocedimentals (B3) â•⁄58 10,2%
C. Recursos onomàstics: noms propis habilitats com a noms comuns
Marca registrada (C1) â•⁄60 10,6%
Onomàstica de ficció (C2) â•⁄12 â•⁄2,1%
Onomàstica antroponímica (C3) â•⁄23 â•⁄4,1%
Onomàstica toponímica (C4) â•⁄â•⁄5 â•⁄0,9%
* Un 5% aproximadament dels exemples figuren a més d’un apartat; d’aquí l’aparent excés percentual que
es pot observar a la taula.
** Anomenats pseudosemàntics a OBNEO (2004b:â•›212–214).
A la taula figuren els procediments o recursos neològics agrupats en tres

apartats, que es fonamenten en la relació referencial de resemantització, parase-
mantització i habilitació:
A. La resemantització o creació de nous significats de mots ja recollits als corpus

de referència dels repertoris lexicogràfics disponibles. Es tracta bàsicament
de recursos homonímics i polisèmics, especialment d’ampliació de significat,
mitjançant l’extensió tròpica: metàfora, metonímia i sinècdoque.
B. La parasemantització a partir de la reducció formal del terme, generalment
per el·lipsi, o mitjançant l’ús d’altres procediments neologitzants. Els neolo-
gismes obtinguts d’aquesta manera, juntament amb l’homonímia, que s’ha
inclòs a l’apartat anterior, han estat considerats pseudosemàntics (OBNEO
2004b:â•›212–214), atès que són resultat d’algun altre procés complementari de
formació neològica formal, que aquí anomenem coprocedimental: prefixació,
sufixació, composició culta, conversió sintàctica, acronímia i manlleu o calc.
C. L’habilitació de noms propis com a noms comuns, que podem trobar en ter-
mes onomàstics que han sofert un canvi de significat per mitjà d’un procés
semàntic. Es refereixen sobretot a marques registrades, personatges i ubicaci-
ons de ficció, antropònims i topònims.
L’anàlisi de les dades disponibles ens permet exemplificar cadascun d’aquests pro-
cediments, alhora que, quan escau, hi afegim una breu explicació amb l’objectiu
de copsar el sentit que atorguem a cadascuna d’aquestes categories. En la relació
següent, doncs, s’hi inclouen algunes exemplificacions contextualitzades i s’hi as-
senyala la font i la data d’aparició, així com alguns comentaris aclaridors.
A1. Homonímia. Es tracta d’un canvi radical, ja que hi ha una simple coincidència
formal sense cap relació amb el nou significat. Sovint és d’origen argòtic i, com
hem comentat, hi ha autors que el consideren un neologisme pseudosemàntic
(OBNEO 2004b:â•›208).
(6) Hi havia tal cacau que la policia no li permeté treure el vehicle. (BA,
24/03/2010)
(7) La carpa del Pavelló d’Itàlia, mirant a muntanya. (AV, 23/02/2010)
Podria tractar-se d’un manlleu adaptat de l’espanyol, recollit pel DRAE. Val
a dir, però, que també es podria incloure a l’apartat B3f (vegeu la Taula 10),
com a resultat d’un altre procediment neològic: manlleu de l’espanyol.
(8) Després del dinar es va fer el tradicional quinto i un ball. (DAN, 06/02/2008)
Amb el significat a Andorra de joc de la quina, és de fet un geosinònim.
A2. Restricció polisèmica. Ús eufemístic i reductiu del significat canònic. El defini-

dor neològic és més específic.
(9) ETA va col·locar un artefacte al mateix indret. (AV, 10/02/2009)
A3. Ampliació polisèmica. Ús col·loquial i argòtic que augmenta el ventall d’ac-

cepcions. Està molt relacionat amb l’extensió tròpica, de la qual és difícilment
destriable.
(10) Els individus utilitzaven el mètode de l’allunatge (encastar un vehicle contra
un aparador) amb cotxes que robaven de tallers mecànics. (PC, 24/02/2010)
Si bé deriva d’un referent lluna (vidre d’un aparador), en aquest sentit (el
mètode delictiu) és neològic. Podria considerar-se, doncs, com a segona
accepció de l’única entrada que figuraria a les obres de referència.
(11) El Barça (…) no va deixar que el Maccabi anotés 20 punts en cap quart. (AV,
06/02/2009)
Podria tractar-se d’una accepció manllevada de l’espanyol (recollit amb el
sentit de marcar al DRAE). Seria, doncs, assimilable al B3f (MS).
(12) (…) Gago i Guti ocuparan el centre del camp, mentre que Balboa i Drenthe
es faran càrrec de les bandes; Higuaín i Saviola seran els atacants. (BA,
10/01/2008)
Tenint en compte l’ús de vocabulari de caire bèl·lic en el camp semàntic de
l’esport, aquest cas podria ser assimilable a l’extensió tròpica metafòrica (A4a).
(13) Crec que és una manera de carregar-se la possible nova llei. (AV, 17/01/2010)
Ús col·loquial, de registre informal (DIEC2, darrera accepció: Carregar contra
la cavalleria).
(14) Nombre de places residencials per a persones amb malalties mentals: 30, totes
concertades. (AV, 10/01/2008)
Ampliaria el significat del DIEC2 acc. 1.2 pactar, amb indicació del cost del
manteniment de persones amb aquesta patologia.
(15) A partir de la setmana que ve, celebra les seves dues dècades en l’aire amb una
sèrie d’especials. (PC, 02/10/2010)
Aquesta locució adverbial amb el significat de cap amunt (DIEC2) podria
ampliar-se amb el sentit “en antena”.
(16) Ara viu en una espiral de dubtes i informacions en què cada nit aprèn alguna
cosa. (AV, 11/02/2009)
Completa el DIEC2, acc. 3 i 4.
(17) La inflació frega el 5% per l’alça del cru i dels aliments. (AV, 12/07/2008)
Ampliació de fregar 2.1 (DIEC2), amb certa extensió tròpica metafòrica.
(18) Amb tota la moguda de les consultes s’està construint el moviment d’allibera-
ment nacional català. (AV, 08/06/2010)
Al DIEC2 només es recull: Acció de moure.
A4. Extensió tròpica. S’amplia el significat mitjançant un trop: figura retòrica de

caràcter semàntic que consisteix a depassar els límits del significat propi del ter-
me per mitjà d’una certa semblança amb un altre terme o per la relació entre
els components del significat canònic. Les més utilitzades són la metàfora (subs-
titució analògica d’un terme per un altre, que mantenen una certa semblança,
però sense comparança formal), la metonímia (designació d’un terme per un altre
a partir d’una relació de causa-efecte, continent-contingut, lloc-activitat…) i la
sinècdoque (substitució d’un terme per un altre a partir d’una relació de tot-part,
matèria-obra, singular-plural, gènere-espècie…). Atès que sovint es tendeix a
confondre aquests dos darrers trops, hem optat per referir-nos-hi com a extensió
metonimicosinecdòquica.
A4a. Extensió tròpica: metafòrica

Hi podem distingir tres processos diferents:
A4a1. Transferència d’àrea temàtica (de la del significat referent a la del neològic):
(19) El president francès va apostar per reintegrar-la a la cúpula per incrementar
la influència francesa en les relacions internacionals. (AV, 12/03/2009)
A4a2. Banalització (el significat referent és més aviat específic i amb el neològic
es generalitza):
(20) El director, sempre reivindicatiu, va aprofitar l’aparador de Cannes. (AV,
15/05/2010)
(21) La Mitja Marató, l’aperitiu perfecte, es va celebrar diumenge amb el doble de
gent que fa dos anys. (AV 12/03/2009)
A4a3. Terminologització (el significat referent és més aviat general i amb el neo-
lògic s’especialitza):
(22) (…) va organitzar un clínic de ciclisme sota la direcció de…, la millor biker
que ha donat Mallorca. (BA, 17/01/2010)
(23) La versió de prova del nou sistema operatiu podrà descarregar-se d’internet a
partir de demà. (PC, 10/01/2009)
En el cas de la creació metafòrica hi ha camps especialment productius (vegeu

també l’apartat 6) com ara els de l’esport, la política i l’economia. Vegem-ne al-
guns exemples:
Esport
(24) La primera part va ser un bombardeig constant dels blancs. (AV, 23/02/2010)
(25) El Vélez va cruspir-se l’Independiente al barri de Liniers. (AV, 23/02/2010)
(26) Castro obrí la llauna amb una diana i una de les seves cavalcades propicià el
tercer gol. (BA, 12/04/2010)
(27) El suís, que va arribar en aquesta prova després de doctorar-se en el Tour
de Flandes, va complir amb escreix el seu paper de gran favorit (…). (BA,
12/04/2010)
(28) El Madrid en va tenir prou amb quatre minuts per foradar la porteria de
Kameni. (AV, 23/02/2010)
(29) Al final, el Canoe va poder maquillar, relativament, la pallissa que li va endos-
sar ahir un inspirat Cadí la Seu en un partit vital. (SEGRE, 07/02/2010)
(30) Tsonga noqueja Nadal i l’aparta de la final d’Austràlia. (PC, 26/01/2008)
(31) Un nou recital dels Lakers (…) va arribar acompanyat d’una nova exhibició
de Pau Gasol. (PC, 30/11/2009)
Política
(32) Després de passar un mes congelat per les discrepàncies del Govern català,
ahir va veure la llum el projecte de llei de creació de les Vegueries. (PC,
02/02/2010)
(33) Zapatero segueix entossudit en la seva defensa del degoteig de mesures anti-
crisi. (AV, 11/02/2009)
(34) El Partit Popular s’escora cap a l’espanyolisme, és un fet. (BA, 24/03/2010)
(35) Es tracta d’un home de consens, més aviat de l’òrbita de Carod (…). (AV,
12/07/2008)
(36) Una determinant minoria pensa (…) en el polvorí del Pròxim orient. (AV,
11/02/2009)
(37) (…) a l’hora de decidir que faci tàndem amb Montilla. (PC, 02/10/2010)
Economia
(38) La gran recepta per aturar l’hemorràgia de llocs de treball. (AV, 10/02/2009)
(39) Gràcies al pla Zapatero el degradat parc de l’Espanya Industrial se sotmetrà
aquest any a un lífting complet. (AV, 04/03/2009)
(40) Si aquests dos segments del mercat també es desinflen, deixaran de suavitzar
la forta caiguda (…). (PC, 02/10/2010)
(41) Amb la sortida de la presó de Gordon Gekko, el tauró de les finances. (AV,
15/05/2010)
A4b. Extensió tròpica: metonimicosinecdòquica

(42) Però si algun vestit amb volum hi destacava era el de cintura estreta i faldilla
corol·la amb gran cancan evocant els New Look que duia Grace Kelly. (AV,
13/06/2009)
Aquesta forma reduplicada podria també considerar-se un procediment
onomàstic i un MF (del fr. cancan, de mitjan s. xix, que designa un ball que
imitava els moviments de l’ànec (canard en fr.)).
(43) El model escarabat va sortir d’un disseny aprovat pel Führer. (AV, 12/03/2009)
Es refereix al model automobilístic Volkswagen Escarabat (1938–2003). És un
calc de l’alemany Käfer i/o de l’anglès Beetle, sobrenoms amb què es coneix el
model de Volkswagen tipus 1.
(44) Com a final de festa, una altra imatge probablement inèdita: un pilar de sis
(…) que formaven un vano complet. (ElPuntTarr, 17/11/2008)
Recollit al DIEC2 com a ventall 1.3; aquí en el sentit de ventall 2; GDLC com
a col·loq. ventall 1.2, 1.3; aquí amb l’accepció de ventall 4f.
(45) El FID es renova i esdevé el Festival Internacional del Disc i el Còmic, que
enguany acollirà una cinquantena d’expositors de vinils. (EPP, 20/12/2008)
En el DIEC2 i GDLC figura una accepció única (matèria orgànica amb fór-
mula inclosa); el DRAE ja recull vinilo: 3. “Disco fonográfico de vinilo”.
També en aquest cas, com en el del recurs metafòric, alguns dels exemples recollits
es refereixen majoritàriament als camps lèxics de l’esport, la polítca i l’economia:
(46) (…) li va proposar ser la seva segona a la llista, el lloc que fa quatre anys va
ocupar el conseller Castells, fins a nova ordre a la banqueta socialista. (PC,
02/10/2010)
(47) Els blaugranes reben avui els blancs obligats a guanyar per accedir als vuitens
de final. (AV, 04/03/2009)
(48) Fonts de l’administració demòcrata reconeixen que la decisió de tancar el cen-
tre de detenció de Guantánamo és només el primer pas d’un llarg i complicat
procés. (AV, 23/01/2009)
(49) (…) van tancar l’eliminatòria amb una maneta. (DBD, 12/11/2010)
(50) L’onze de Márquez es manté a tres punts del descens amb un ridícul a
Santander. (AV 03/11/2008)
(51) (…) als mundials d’Osaka del 2007 havia guanyat l’or en les mateixes proves.
(AV, 29/06/2009)
(52) JLRZapatero segueix al quadrilàter gràcies (…) a una vaga general de guant
blanc (…). (PC, 02/10/2010)
(53) L’aturada del totxo reduirà aquest any la recaptació (…). (PC, 17/07/2008)
B. Recursos de parasemantització: inclou l’el·lipsi i altres procediments

neologitzants.
B1. El·lipsi simplificadora

(54) El president d’Iberia opina que l’aèria competidora hauria de “desaparèixer o
bé fusionar-se” i no rebre diner públic. (AV, 04/02/2009).
És el resultat de l’el·lipsi de la companyia aèria.
B2. El·lipsi categoritzadora

(55) Comes no cedí i els populars abandonaren la sessió (…). (BA, 10/01/2008)
Referit als diputats del Partit Popular.
(56) (…) un model de finançament totalment respectuós amb el text estatutari.
(AV, 04/03/2009)
Procedent de l’Estatut de Catalunya.
B3. Recursos coprocedimentals

B3a. Prefixació
(57) (…) algun formatge neorural català. (ET, 11/06/2009)
B3b. Sufixació
(58) Va explicar que li acabava de comprar un CD a un manter. (SEGRE,
04/12/2009)
De fet, pot considerar-se també un cas d’ampliació polisèmica, de manera que
l’obra de referència podria quedar: DIEC2: 1. Fabricant de mantes, 2. Venedor
ambulant.
B3c. Composició culta

(59) Conferència. Oli d’oliva verge extra, a càrrec de (…), enginyer tècnic agroali-
mentari. (BA, 10/01/2008).
B3d. Conversió sintàctica

(60) (…) ha aconseguit actuar al Sónar, girar per Sud-amèrica i trepitjar Berlín
amb un imponent concepte del directe. (AV, 10/02/2009)
El substantiu gira es converteix en el verb girar.
(61) Revenja copera: El Barça juga aquesta nit el tercer enfrontament en pocs dies
amb el Sevilla. (SEGRE, 16/01/2010)
El nom (lloc on es guarden les copes) ha esdevingut adjectiu.
(62) (…) s’ha convertit en el tècnic que més temps s’ha assegut a la banqueta (…).
(PC, 02/10/2009)
L’adjectiu esdevé substantiu.
B3e. Acronímia
(63) (…) abaratir el preu del bitllet per als usuaris habituals del clípol (…). (DAN,
15/10/2008)
Microbús andorrà format per Climent i Pol.
(64) Hi havia una vegada un systran d’aquests que traduïa “HELP US” per “Ajudi
els Estats Units”. (AV, 05/06/2008)
De System+translation, sistema de traducció automàtica creat el 1997.
(65) Time arriba a la conclusió que l’agressivitat dels ciutadans també es reflecteix
en el seu ús del vélib, el bicing de la capital. (PC, 02/03/2010)
Del fr. vélo i liberté.
B3f. Manlleu/calc
(66) El carrusel de dades, com sempre, anirà a càrrec del departament de
Governació. (Ara, 28/11/2010)
Del francès carousel.
(67) Aquesta infrautilització del mòbil contrasta amb l’oferta de cel·lulars cada
vegada més sofisticats (…). (Tinet, 17/10/2009)
De l’anglès cellular phone.
(68) Felipe, Boyer, Solchaga, Zapatero i els seus mariachis. (PC, 18/10/2009)
Procedent de l’espanyol mexicà.
(69) La derrota dels matalassers va provocar que el president de l’Atlètic de Madrid
baixés als vestidors. (SEGRE, 14/12/2009)
També considerat com a extensió tròpica (calc de l’espanyol colchoneros).
(70) (…) encara que el morbo té a veure amb el fet d’estar davant d’unes senyores
(…) a les quals se sotmet al sexe més hard core de la xarxa. (PC, 24/02/2010)
Relacionat amb l’adjectiu morbós, -osa, procedent de l’espanyol morbo
(DRAE).
(71) (…) en plena febre de la tauleta, llança per primer cop a Espanya (…) els seus
llibres electrònics reader. (PC, 02/10/2010)
Resultat del MAE tablet.
(72) (…) no crec que no sabéssiu els xoriços del P.I. d’on venien els calés. (PC,
02/10/2009)
D’origen argòtic: de l’espanyol chorizo.
C1. Marca registrada

S’agrupen segons el grau d’identificació de què gaudeix l’habilitació neològica:
plena, hiperonímica i parcial.
C1a. Identificació plena

(73) Tot un estat com Israel enfrontat a un grapat de desgraciats amb quatre kalaÂ�
shnikovs i dos o tres coets. (PC, 06/01/2009)
Nom comú relatiu al cèlebre fusell AK-47, invenció de Mikhaïl Kalàshnikov.
C1b. Identificació hiperonímica

(74) (…) que si cabíem en un patrol de la guàrdia civil. (BA, 17/05/2008)
Referent al model automobilístic japonès Nissan Patrol.
(75) 260 (cosa de set euros mal comptats) en “un ròtring per a El Temps”. ([ET,
11/06/2009)
Marca registrada de rotulador.
(76) Torna la cultura del tupper i la gent consumeix al lloc de treball els aliments
que prepara a la llar durant el dia anterior. (SEGRE, 25/11/2009)
Substitut de la carmanyola tradicional.
C1c. Identificació parcial

(77) (…) arribar dignament a final de mes amb la pleisteishon tres (…). (BA,
17/05/2008)
Amb una semiadaptació ortogràfica de l’anglès PlayStation.
(78) (…) se n’hi apunten alguns pel… powerade (…). (PC, 02/03/2009)
Marca registrada de Coca-Cola.
C2. De ficció
(79) Les nimfes pop són lolites de llavis vermells. (AV, 04/09/2009)
A partir de Lolita, la novel·la de V. Nabokov.
(80) La Ramona ens ha enviat una foto d’un taller de Roma on es fabriquen pinot-
xos. (Bondia, 25/08/2009)
També constitueix una possible el·lipsi: figures de Pinotxo, creat per C.
Collodi, 1881.
C3. Antroponímica
(81) Un dèficit de 117 milions que, per entendre’ns, són quatre millets (equivalèn-
cia d’un millet, 30 milions). (AV, 01/01/2010)
Fa referència a l’empresari-gestor barceloní Fèlix Millet Tusell.
(82) La lluita contra l’alzhèimer és l’argument central de la pel·lícula turca
Pandora’s box (…). (BA 01/10/2008)
Procedent d’Alois Alzheimer, que va descriure la malaltia el 1906.
(83) No hi ha pajines… que siguin capaços d’aguantar la mirada d’un regidor del
PP basc. (ET, 25/04/2010)
Referència a la ministra Leire Pajín, de l’últim govern de J. L. R. Zapatero.
(84) Vos ho jur, enyor Mallorca, però estic contenta de viure lluny dels talibans de
la cultura. (BA, 25/01/2009)
Extensió tròpica metafòrica de taliban (estudiants en àrab), facció politicomi-
litar fonamentalista islàmica del Pakistan i Afganistan.
(85) TV3 busca la nova Trinca i per això compta amb la participació dels trincos
de veritat. (Tinet, 26/10/2009)
C4. Toponímica
(86) I de sobte apareix (…) i amb una sola obra… es planta a les portes de l’olimp
del gènere. (PC, 22/03/2010)
La coneguda muntanya hel·lènica, entre Macedònia i Tessàlia, base de la mito-
logia grega, ha esdevingut nom comú a fi d’indicar que s’ha assolit el màxim
grau d’èxit. Novament es podria considerar també un cas d’extensió tròpica.
(87) Amb els compromisos importants dels Castellers de Lleida saldats, aquest
dissabte serà l’última ocasió de veure els bordeus en acció aquesta temporada.
(SEGRE, 11/11/2009)
Un cop més, ara es pot observar la relació metonímica del referent amb el
sentit neològic, molt especialment en el cas de bordeus, que ha implicat un
doble pont: topònim > color del vi > equip/colla.
(88) El web (…) ajuda a entendre què són els troians. (SEGRE, 22/11/2009)
Es podria tractar també d’una el·lipsi: (els virus) troians, terme informàtic
adaptat a partir de l’anglès Trojan Horse, d’acord amb la llegenda mitològica
sobre el cavall de què se serviren els grecs per conquerir la ciutat de Troia, que
coneixem per mitjà de la literatura clàssica grecollatina.
En la Taula 10, que amplia la Taula 9, llistem més mostres de neologismes reco-
llits. En aquest cas fem més explícita la relació referencial dels neologismes en tres
columnes: resemantització, amb recursos homonímics i polisèmics (A), la para-
semantització, amb recursos d’el·lipsi i coprocedimentals (B), i l’habilitació, que
faciliten els recursos onomàstics (C).
6. Elements per a l’anàlisi lexicosemàntica
En la proposta anterior de classificació dels neologismes semàntics hem esmentat

les relacions lexicosemàntiques que s’estableixen especialment en els processos
anomenats d’extensió tròpica, entre els quals els més representatius són la metà-
fora, la metonímia i la sinècdoque. El resultat ja hem vist que pot ser divers, com
ara la transferència d’un mot d’una àrea temàtica a una altra, la terminologització
o l’establiment d’una designació de la part pel tot. En aquest apartat, tanmateix,
Taula 10. Proposta de taula tipològica per als neologismes semàntics
Relació refe- Resemantitza- Parasemantització Habilitació Mostreig d’exemples
rencial > recurs ció (variació de
formatiu significat)
A. Creació de nous significats, per resemantització, de mots ja documentats en els repertoris lexicogràfics
Homonímia A1. Canvi radical Coincidència formal cacau, carpa, liti, plantada, quinto
(5; 1%) (5; 1%)
Polisèmia A2. Restricció àcid, artefacte, replicant
(411; 73%) (3; 0,5%)
A3. Ampliació aixoplugar-se, allunatge, anotar, carregar-se, cascar, caspós, coco, colar,
(79; 13,8%) concertar, derivar, desconstruir, dibuixar, domèstic, embolicar, encotillar,
en l’aire, espiral, estrella, formació, fregar, fresc, llevar-se, moguda, olla-
da, segell, taula, ventilar, visionar, viver, xarrup
a. Metafòrica afusellar, agenollar, anada, apallissar, aparador, aperitiu, artiller, asfíxia,
(208; 37%) bombardeig, bombolla, cavalcada, clínic, congelat, contracció, cruspir-se,
(Trans- cuinar, cúpula, decapitació, degoteig, desinflar-se, doctorar-se, driblar,
A4. Extensió tròpica (329; 54,9%)
ferència, duel, emmordassar, envernissar, esbudellar, escorar-se, foradar, format-

banalització, get, gratar, hemorràgia, híbrid, hipotecar, injectar, linx, nova, noquejar,
terminologit- polvorí, quatre, receptari, recital, rovell, xoc, sagnia, tam-tam, tornada,
zació) tres, triplet, tronc, tutejar, vaselina
b. Metonimi- amanir, arc, articular, astre, banqueta, blaugrana, bressola, bypass, can-
cosinecdò- can, caserna, celler, cervell, coronar, corredor, cota, cúpula, demòcrata,
quica (121; descarregar-se, desori, disparar(-se), envermellir, escarabat, fuenteove-
21,2%) juna, gota, hexagonal, lleó, malva, maneta, onze, or, parquet, polièdric,
quadrilàter, roig, solc, subsòl, talp, tocat, totxo, vano, vestidor, vinil,
viola, xapar
B. Recursos d’el·lipsi i coprocedimentals
El·lipsi (16; 2,8%) B1. El·lipsi simplificadora aèria, ant, efectius, ex, consultora, formatgera, golf, promotora, punxada
(9; 1,6%)
B2. El·lipsi categoritzadora estatutari, popular, republicà, tripartit
(7; 1,2%)

Relació refe- Resemantitza- Parasemantització Habilitació Mostreig d’exemples
rencial > recurs ció (variació de
formatiu significat)
Coprocedimentals B3a. Prefixació (2; 0,4%) neorural, reentrada
(Altres procedi- B3b. Sufixació (5; 0,9%) animalista, manter, rogeta, primarietat, reactable
ments neologit-
B3c. Composició culta (1; agroalimentari
zants)
0,2%)
(58; 10,2%)
B3d. Conversió sintàctica apagada, baixista, consultora, copera, ex, girar, mini, tècnic
(8; 1,4%)
B3e. Acronímia (3; 0,5%) clípol, vélib, systran
B3f. Manlleu/calc (39; apartheid, carpa, carrusel, cel·lular, domèstic, fedora, fenestron, gató,

6,9%) matalasser, morbo, pedrera, plasma, plinton, quallar, recolzar, reentrada,
repunt, rotllo, solapar-se, spa, sudoku, taliban, tauleta, xarrup, xoriço
C. Onomàstica C1. Marca registrada (60; 10,6%)
(100; 17,6%) C1a. Identificació plena botox, dònut, duralex, eurocopter, euromed, google, iPod, powerpoint,
(25; 4,4%) kalashnikov, messenger, myspace, netcoffee, olivetti, pladur, viagra
C1b. Identificació hiper- escalèxtric, facebook, kit-kat, kleenex, minipimer, mobylette, patrol,
onímica (25; 4,4%) photoshop, post-it, prozac, ròtring, tetrabric, tupper, vespino, walkman,
wonderbra, xupa-xup
C1c. Identificació parcial audi, dobro, goretex, pleisteishon, powerade, tamagotxi, tamiflu
(10; 1,8%)
C2. De ficció (12; 2,1%) anticrist, chucky, supernanny, draculià, lolita, Rambo
C3. Antroponímica (23; alzhèimer, atil·la, beatle, bequerel, fitipaldi, greco, millet, pulitzer, raspu-
4,1%) tin, risto, trinco
C4. Toponímica (5;0,9%) bordeus, cafarnaüm, matxu-pitxu, olimp, troià
Taula 11.â•‡ Camps lèxics relacionats amb els neologismes semàntics

Esport Política Economia Cultura Tecnologia Transports Alimentació, Altres
agricultura,
ramaderia
Percentatge 29,3% 18,6% 8% 8% 4,4% 2,7% 2% 27%
el que pretenem és aportar alguns elements per a l’anàlisi lexicosemàntica, però

no tant fixant-nos en els recursos formatius dels neologismes semàntics i en la
seva caracterització tipològica —com hem fet en l’apartat 5— sinó partint d’una
dimensió més global. Així doncs, ens fixarem en l’adscripció dels neologismes
semàntics recollits segons la seva pertinença a una camp lèxic o temàtic concret,
òbviament a partir de la informació contextual. Alhora aportem algunes dades
quantitatives per nodes, tot i que pensem que en aquest cas no se’n poden extrau-
re comentaris concloents.
Si ens fixem en tots7 els neologismes semàntics apareguts en la premsa ca-
talana, segons les fonts de buidatge corresponents i centrant-nos en el període
2008–2010, el primer que constatem és que en un percentatge important (aproxi-
madament un 73%) aquests neologismes els podem adscriure a camps lèxics de-
terminats, analitzant el context en què apareixen; el 27% restant correspondria a
aquells que no es poden adscriure a cap camp lèxic o temàtic perquè són utilitzats
encara massa genèricament i, per tant, és difícil atorgar-los un nou significat amb
uns límits semàntics clars. Entre els camps lèxics més destacats hem de referir-nos
a: l’esport (29,3%), la política (18,6%), l’economia (8%), la cultura (8%), la tecno-
logia (4,4%), els transports (2,7%), i un bloc conjunt relacionat amb l’alimentació,
l’agricultura i la ramaderia (2%).8 A partir d’aquestes dades, doncs, es pot afirmar,
tot i que s’hauria d’ampliar el buidatge, que l’àmbit de l’esport i la política són els
més productius quant a la creació de neologia semàntica.
Una anàlisi més detallada dels neologismes semàntics classificats en cada un
dels camps lèxics esmentats ens permet constatar, per una banda, l’existència de
determinats mots que van ampliant o redefinint el vocabulari habitual de certs
camps lèxics; per una altra banda, és interessant tenir en compte les transferències
temàtiques que es produeixen entre mots que s’usen en un àmbit concret, però
que són propis originàriament d’altres àmbits.
7. En aquest cas, doncs, tenim en compte també els lemes repetits.

8. Aquests percentatges no s’haurien de considerar com a valors absoluts atès que l’adscripció
a un o altre camp lèxic no sempre és prou contundent.
En el bloc de neologismes semàntics que amplien el repertori lèxic d’ús habi-

tual dels camps temàtics que hem esmentat, podríem dir que ja són mots propis
d’aquests els exemples següents:
(a) Esport
afusellar, afusellar a boca de canó, anada, (partit d’)alta tensió, anotar, apa-
llissar, assalt, astre, atacant, atrapar, benjamí, bètic, bicing/bícing —molt repe-
tit—, blanc —molt repetit—, blau —molt repetit—, blaugrana, cantera, clàssic,
clínic, continuïtat, contracop, coper/a, coronar, crac, defensar, despenjar-se,
diana, doblet, doctorar-se, duel, efectiu, estrella, fer el llit, firmar, foradar, fortí,
galàctic, groc, joc blanc, jornada, maneta, maquillar, marcatge, matalasser,
mini, monòleg, noquejar, olimp, onze, parquet, pedrera, pivot, primera línia,
punxar, ratxa, recital, renda, roig/roja, rotació, sentenciar, taula, tècnic, titular,
titularitat, tocat/ada, tornada, trencar (el servei), trident, triplet —molt repe-
tit—, vaselina, vermell, vestidor, etc.
(b) Política
arc, aprimar, articular, asfíxia, avalar, bananer/a, bastió, blindar, cacau,
carregar-se, cervell, cimera, congelat, cortina de fum, cúpula, descavalcar, des-
classificar, desmarcar-se, entramat, epicentre, estatutari, formació, intoxicar,
mà dreta, maquinària, microestat —molt repetit, i present també en l’àmbit
de l’economia—, paràlisi, popular —el més repetit—, posicionar-se, recolzar,
republicà, tàndem, tripartit, etc.
(c) Economia
actiu, avalar, baixista, bombolla, clúster, desinflar-se, injectar, intoxicació,
liberalitzar, microestat, rèdit, retallada, retallar, tòxic/a, etc.
(d) Cultura
beatle, catifa verda, clown, diables, dobro, espantada, estrella, fuenteovejuna,
gegant, greco, lolita, lleó, major, mestissatge, olimp, paper, photoshop, podi,
polièdric, rambo, ristro, reactable, sanfermí, segell, títol, tricicle, trinco, etc.
(e) Tecnologia
antivirus, apagada, bloc —és el que més es repeteix—, consola, descarregar-se,
encriptar, facebook, google, google maps, ipod/iPod, messenger, myspace, pho-
toshop, plasma, pleisteishon, powerpoint/power point, tamagotxi, tauleta, etc.
(f) Transports
aèria, clípol, corredor, escarabat, eurocopter, euromed, fenestron, mobylette,
híbrid, vélib, velosolex, vespino, etc.
(g) Alimentació, agricultura, ramaderia
agroalimentari, carabassí, donut/dònut, formatget, gató, neorural, quinto,
rogeta, tupper, xarrup, chupa-chups/xupa-xup, etc.
Pel que fa als neologismes que, pertanyents a un camp lèxic han estat exportats a
d’altres, la llista seria llarga, encara que en alguns casos es pogués només exem-
plificar amb un sol mot. Aquesta, però, és una anàlisi que ara depassa els nostres
objectius. De totes maneres, sí que considerem prou representatius i exemplifica-
dors un parell d’àmbits que tenen a veure amb el que, en termes genèrics, podríem
anomenar el món del cromatisme i el món bèl·lic. En ambdós casos s’utilitzen
mots que els són propis en camps semàntics nous que en principi no tenen res a
veure. D’una banda, avui el blanc el podem trobar en contextos com: “els blaugra-
nes reben avui els blancs” o es pot parlar del “triomf blanc” i del “joc blanc”. Però
també podem parlar de “l’equip dels blaus”, “dels jugadors blaus”, “de l’excapità
blau”, “del club blau”, o de la “porteria blaugrana”. Catalunya “es pot envermellir”;
l’amenaça “és groga”; “la bona temporada dels malves”; “la rèplica roja no es va
fer esperar”; les empreses de l’automòbil “poden apostar pels vehicles verds”; es
pot parlar del “joc vermell”, del “tècnic vermellenc” o dels punts “dels vermellons”.
D’altra banda, als camps de futbol s’afusella el porter; es parla del “sector més
apallissat” o que “l’Artesa Lleida va apallissar l’Alfés”; Ronaldo es pot convertir
en el “màxim artiller”; es pot fer “un primer assalt entre ambdós equips”; la in-
dependització d’un país “pot ser una bomba” o la primera part d’un partit es pot
convertir en “un bombardeig constant dels blancs”; “la decapitació d’un dirigent”
ja no és estranya; “el preu de l’atur es dispara”; es pot “esquarterar i acabar amb la
llengua del país”; o un estadi de futbol es pot convertir en un fortí.
Quant a les dades disponibles segons els diferents nodes de l’estudi, ja hem
comentat que, d’entrada, els resultats obtinguts pensem que no són determinants
a l’hora d’arribar a conclusions definitives, entre d’altres raons per la dificultat
inherent a aquest tipus de catalogació dels neologismes semàntics. Tot i això, es
poden definir algunes tendències que possiblement no tenen altre valor que el
purament descriptiu.
En primer lloc, s’observa que els majors percentatges de neologismes semàn-
tics relacionats amb els diferents camps lèxics coincideixen amb els nodes en què,
globalment, també la neologia semàntica era més recurrent: Illes Balears, Barce-
lona i Lleida. En el cas de Barcelona, aquesta correlació directa s’imposa de forma
absoluta en tots els camps lèxics; en el cas de les Illes Balears, veiem que en el camp
de l’economia els neologismes semàntics generats per Andorra són superiors, així
com en el cas dels transports ho són a Andorra i Girona. El node de Lleida també
supera els percentatges del de les Illes Balears en els camps de l’esport, la cultura i
els transports, així com l’alimentació, l’agricultura i la ramaderia.
En segon lloc, les dades també ens permeten determinar que no hi ha unifor-
mitat a l’hora d’establir la recurrència de neologismes semàntics segons el camp
lèxic al qual es vinculen contextualment. Així, el percentatge més elevat segons
aquest criteri s’estableix de la manera següent: Alacant (alimentació, agricultura i
Taula 12.â•‡ Camps lèxics relacionats amb els neologismes semàntics, segons els diferents
nodes
Esport 0,4% â•⁄2% 24,5% 32,8% â•⁄6,3% 30,8% â•⁄3,2%
Política 1,9% â•⁄7,5% 15,7% 67,5% â•⁄1,2% â•⁄5,6% â•⁄0,6%
Economia 1,4% 10% â•⁄8,6% 70% â•⁄1,4% â•⁄7,2% â•⁄1,4%
Cultura 2,9% â•⁄2,9% 12,8% 48,6% â•⁄1,4% 21,4% 10%
Tecnologia 5,2% – 15,8% 55,4% â•⁄5,2% â•⁄7,9% 10,5%
Transports 4,3% 17,4% â•⁄4,3% 43,6% 17,4% 13% –
Alimentació, agricultura, 5,9% â•⁄5,9% 17,6% 35,3% – 35,3% –
ramaderia
Altres 1,7% â•⁄6,8% 17,9% 51,3% â•⁄3,5% 12,4% â•⁄6,4%
ramaderia), Andorra (transports), Illes Balears (esport), Barcelona (política), Gi-

rona (transports), Lleida (alimentació, agricultura i ramaderia) i Tarragona (tec-
nologia). Cal tenir en compte, però, que el percentatge de neologismes semàntics
difícils de classificar (‘altres’) és força elevat en alguns nodes. A més, no creiem
que el fet que en una zona s’hagin obtingut més neologismes vinculats a un camp
lèxic tingui cap implicació; potser únicament en el cas de Lleida podria semblar
obvi el percentatge relacionat amb els camps de l’alimentació, agricultura i rama-
deria, ateses les característiques d’aquest territori. En qualsevol cas, no ens sembla
una circumstància prou justificativa.
Finalment, i amb coherència amb les apreciacions anteriors, tampoc ens sem-
bla rellevant l’absència de dades relacionades amb els camps lèxics de la tecno-
logia en el node d’Andorra, el dels transports a Tarragona o el de l’alimentació,
agricultura i ramaderia a Girona i Tarragona.
7. Conclusions
Els neologismes semàntics constitueixen sens dubte una font de renovació i am-
pliació dels recursos expressius dels parlants de qualsevol llengua. Tanmateix, en
l’estudi que hem presentat, i a partir de dades extretes exclusivament de premsa
en català durant el període 2008–2010, aquest tipus de neologia ocupa el sisè lloc
(en un percentatge del 5% del total) en el rànquing de productivitat. Probable-
ment ha esdevingut el tipus de neologisme més difícil de detectar, atès que es
presenten formalment com a mots d’ús habitual i és només quan en concretem els
nous matisos semàntics que en descobrim l’existència. Metodològicament, ja hem
comentat que aquest fet planteja algunes limitacions quan l’extracció es fa per
procediments de selecció automàtica, de manera que el més convenient és fer-ho

a través d’una tria manual.
Els resultats de l’estudi presentat, tanmateix, ens permeten extraure unes pri-
meres conclusions que en tot cas s’haurien de reforçar amb noves dades tot di-
versificant-ne les fonts d’extracció. De moment, pels resultats obtinguts fins ara,
podem dir que els neologismes semàntics se solen presentar com a unitats lè-
xiques simples poc marcades flexivament (masculí, singular) que identifiquem
majoritàriment com a substantius, adjectius o verbs. Es reforçaria la idea, doncs,
que aquests neologismes acompleixen una funció bàsica en l’assumpció de nous
recursos expressius en el pla sintàctic i semàntic. Des del punt de vista formal,
en els neologismes semàntics conflueixen altres processos de formació de nous
mots, com poden ser la derivació o la composició; i des d’una òptica semàntica,
l’origen de més de la meitat dels neologismes recollits es justifica pel que, en un
assaig de classificació tipològica, hem qualificat com a extensió tròpica, que inclou
la metonímia i la metàfora. Complementen la classificació altres recursos com
l’homonímia, l’el·lipsi o l’onomàstica toponímica i antroponímica. A més, hem
pogut observar també que aquestes innovacions de significat planen en qualsevol
àmbit, tot i que l’economia, la política, la cultura, la tecnologia, els transports,
l’alimentació, l’agricultura, la ramaderia i, sobretot, l’esport podríem dir que són
camps adobats per a la creació de neologismes semàntics.
Sigui com sigui, no hem d’oblidar que la denominació d’aquest tipus de neo-
logisme en el nostre estudi es justifica estrictament per un criteri lexicogràfic, és
a dir, per la inclusió o no del neologisme —en el nostre cas no ens fixem tant en
la unitat lèxica en si com en les seves accepcions semàntiques— en les fonts de
referència (DIEC2, GDLC i GEC2). Això significa, doncs, que sovint, segons les
accepcions que es recullen en un diccionari, un mot pot considerar-se neologisme
semàntic o no. Per exemple, el mot punxar en els contextos: “entre les punxades,
hi apareixen dues xerrades de Maite i Zaplana” o “Castellà punxa i comença vuitè”
s’hi consideraria a partir de les fonts de referència esmentades anteriorment, però
no ho seria si la font de referència fos el DRAE que, en dues de les accepcions del
terme pinchar, recull:9 “Manipular una línea telefónica para espiar las conversa-
ciones que se realicen a través de ella” (accepció 5) i “Dicho de una empresa o
proyecto, o de una persona o equipo: Fracasar en el desempeño de su función
o actividad. El estreno pinchó. La oposición pinchó en el debate parlamentario”
(accepció 8). Aquesta observació, òbviament, ens duu a una doble interpretació.
Per un costat, el fet de disposar de fonts lexicogràfiques més completes reduiria
considerablement el catàleg de neologismes semàntics; per un altre, la no inclusió
9. Citem a través de la versió electrònica del Diccionario de la lengua española de la Real Aca-
demia Española: http://buscon.rae.es/draeI/.

Taula 5.â•‡ Sufixos més productius
Representativitat dels sufixos més productius per territoris
Alacant Andorra Barcelona Girona Illes Balears Lleida Tarragona
Types P. Types P. Types P. Types P. Types P. Types P. Types P.
-ista 19,1% â•⁄ 1 13,5% â•⁄ 1 18,2% â•⁄ 1 25% â•⁄ 1 14,5% â•⁄ 1 26,1% â•⁄ 1 13,2% â•⁄ 1
-isme 12,2% â•⁄ 2 â•⁄9,2% â•⁄ 4 10,6% â•⁄ 2 11,1% â•⁄ 2 â•⁄7,5% â•⁄ 3 â•⁄8,2% â•⁄ 3 â•⁄4,6% â•⁄ 7
-itzar â•⁄8,7% â•⁄ 3 â•⁄7% â•⁄ 5 â•⁄4,7% â•⁄ 6 â•⁄5,5% â•⁄ 5 â•⁄5,4% â•⁄ 4 â•⁄5,2% â•⁄ 6 â•⁄7,5% â•⁄ 4
-itat â•⁄7,8% â•⁄ 4 â•⁄9,5% â•⁄ 3 â•⁄6% â•⁄ 4 â•⁄4,6% â•⁄ 7 â•⁄4,9% â•⁄ 5 â•⁄6,7% â•⁄ 4 â•⁄7,9% â•⁄ 3
-dor/-dora, -dor, -dora (-or/-ora) â•⁄7,4% â•⁄ 5 10% â•⁄ 2 â•⁄8,9% â•⁄ 3 â•⁄8,1% â•⁄ 3 â•⁄7,9% â•⁄ 2 â•⁄3,6% â•⁄ 8 10,3% â•⁄ 2
-er/-era, -er, -era â•⁄6,4% â•⁄ 6 â•⁄4,1% â•⁄ 8 â•⁄4,8% â•⁄ 5 â•⁄6,9% â•⁄ 4 â•⁄7,9% â•⁄ 2 â•⁄5,9% â•⁄ 5 â•⁄5,4% â•⁄ 5
-à/-ana, -à, -ana (-ià/-iana) â•⁄4,8% â•⁄ 7 â•⁄3,2% 10 â•⁄4,3% â•⁄ 7 â•⁄3% â•⁄ 8 â•⁄1,6% 12 â•⁄4,5% â•⁄ 7 â•⁄1,2% 14
-al â•⁄3,5% â•⁄ 8 â•⁄4,3% â•⁄ 7 â•⁄2,1% 11 â•⁄2,3% 10 â•⁄1,8% 11 â•⁄2,2% 10 â•⁄3,3% â•⁄ 9
-ic/-a, -ic, -ica â•⁄3% â•⁄ 9 â•⁄3,8% â•⁄ 9 â•⁄4,3% â•⁄ 7 â•⁄5,1% â•⁄ 6 â•⁄2,8% â•⁄ 8 â•⁄2,2% 10 â•⁄5,3% â•⁄ 6
-at/-ada, -at, -ada â•⁄3% â•⁄ 9 â•⁄2,6% 13 â•⁄2,7% â•⁄ 9 â•⁄2,8% â•⁄ 9 â•⁄4,4% â•⁄ 6 â•⁄5,2% â•⁄ 6 â•⁄3,8% â•⁄ 8
-ari/-ària, -ari â•⁄3% â•⁄ 9 â•⁄1,1% 18 â•⁄1,7% 13 â•⁄1,6% 12 â•⁄1,4% 13 â•⁄1,4% 12 â•⁄1,6% 13
Capítol 2.â•‡ Sufixació / Suffixation

-ble â•⁄2,6% 10 â•⁄5,1% â•⁄ 6 â•⁄3,6% â•⁄ 8 â•⁄3% â•⁄ 8 â•⁄2,1% 10 â•⁄1,3% 13 â•⁄2,5% 11
-ori/-òria, -ori, -òria â•⁄2,6% 10 â•⁄1,9% 15 â•⁄1,4% 15 â•⁄0,5% 16 â•⁄1,6% 12 – – â•⁄2,1% 12
-ar â•⁄1,3% 11 â•⁄2,8% 11 â•⁄1,4% 15 â•⁄1,1% 13 â•⁄2,6% â•⁄ 9 â•⁄2,2% 10 â•⁄1,6% 13
-et/-eta, -et, -eta â•⁄1,7% 11 â•⁄0,8% 19 â•⁄1% 17 â•⁄0,9% 14 â•⁄3% 17 â•⁄4,5% â•⁄ 7 â•⁄2,1% 12
-ejar â•⁄0,4% 13 â•⁄1,6% 16 â•⁄1,5% 14 â•⁄1,6% 12 â•⁄1,6% 12 â•⁄2,2% 10 â•⁄2,1% 12
-aire â•⁄0,4% 13 â•⁄1,3% 17 â•⁄1,9% 12 â•⁄2,8% â•⁄ 9 â•⁄0,7% 15 – – â•⁄1,6% 13
-ció â•⁄0,4% 13 â•⁄2,7% 12 â•⁄2,7% â•⁄ 9 â•⁄0,5% 16 â•⁄2,1% 10 â•⁄8,9% â•⁄ 2 â•⁄0,8% 15
-ment – – â•⁄2,4% 14 â•⁄2,3% 10 â•⁄0,9% 14 â•⁄4,9% â•⁄ 5 â•⁄0,7% 14 â•⁄3% 10
49
Bibliografia
Adamo, Giovanni (2010). “L’Osservatorio neologico della lingua italiana”. Dins Cabré,
M. Teresa et al. (ed.) (2010). Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües
Romàniques. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu
Fabra. 151–160.
Álvarez de Miranda, Pedro (2009). “Neología y pérdida léxica”. En De Miguel, Elena (ed.).
Panorama de la lexicología. Barcelona: Ariel.
Alves, Ieda Maria (2010). “A importância da neologia no deio das línguas românicas (o portu-
guês brasileiro)”. Dins Cabré, M. Teresa et al. (ed.) (2010). Actes del I Congrés Internacio-
nal de Neologia de les Llengües Romàniques. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística
Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. 161–169.
Bardagil, Bernat et al. (2009). “Els neologismes manllevats”. Dins Cabré, M. Teresa; Estopà,
Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic/
Barcelona: Eumo Editorial / Universitat Pompeu Fabra. 153–168.
Benveniste, Émile (1966). Problèmes de linguistique générale. París: Gallimard.
Bernal, Elisenda (2000). Els sufixos verbalitzadors del català. Descripció sintacticosemàntica.
Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.
Bernal, Elisenda (2010). “Nuevos prefijos: implicaciones para la morfología y la lexicografía”.
Dins Iliescu, Maria; Siller-Runggaldier, Heidi; Danler, Paul (ed.) (2010). Actes du XXV
Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes. Vol. VII. Berlín: Walter de
Gruyter. 361– 373.
Bréal, Michel (1911). Essai de sémantique (science des significations). París: Hachette.
Cabré Monné, Teresa (2002). “Altres sistemes de formació de mots”. Dins D
Cabré, M. Teresa (1994). A l’entorn de la paraula. 2 vol. València: Servei de Publicacions de la
Universitat de València.
Cabré, M. Teresa (2002). “La derivació”. Dins Solà, Joan et al. (dir.) (2002). Gramàtica del català
contemporani. Vol. I. Barcelona: Empúries. 731–775.
Cabré, M. Teresa (2006). “La clasificación de neologismos: Una tarea compleja”. Alfa. 50 (2).
229–250.
Cabré, M. Teresa (2009). “La classificació dels neologismes: una tasca complexa”. Dins Cabré,
M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els
neologismes. Vic/Barcelona: Eumo Editorial / Universitat Pompeu Fabra. 9–37.
Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar
els neologismes. Vic/Barcelona: Eumo Editorial / Universitat Pompeu Fabra.
Cabré, M. Teresa; Domènech, Ona; Estopà, Rosa; Freixa Judit; Lorente, Mercè (ed.) (2009).
Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les llengües romaniques, CINEO08. Sèrie
activitats, 22. Barcelona: Institut Universitari de ingüística Aplicada.
Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (2001). “Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica
en català i en castellà”. Caplletra 30. 199–212.
Cabré, M. Teresa; Rigau, Gemma (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia

Catalana.
Corbin, Danielle (1992). “Hypothèses sur les frontières de la composition nominale”. Cahiers de
grammaire. Núm. 17. Tolouse: Université de Toloulse-le Mirall. 26–55.
Di Sciullo, Anne-Marie; Williams, Edwin S. (1987). On the definition of word. Massachussetts:
Massachussets Institute of Technology.
Domènech, Ona; Estopà, Rosa (2011). “La neologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre vari-
etats diatòpiques de la llengua catalana”. Caplletra 51 (tardor 2011). 9–33.
Domènech, Ona; Estopà, Rosa. (2009). “La neología en textos orales”. Revista de Investigación
Lingüística 12. 39–64.
Estopà, Rosa (2010). “La composició patrimonial en català perd representativitat. Estudi d’un
corpus de neologismes de premsa i de ràdio”. Estudis Romànics, 32. Barcelona. 125–147.
Estopà, Rosa (2011). “Neologisms at the boundaries of prefixation, composition and syntagma-
tic composition in catalan: controversial and open questions”. Organon 25 (50). 275–291.
Estopà, Rosa; Souto, Manuel; Vidal, Vanesa (2009). “Neologismes formats per composició i
sintagmació”. Dins Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris
per detectar i mesurar els neologismes. Vic/Barcelona: Eumo Editorial / Universitat Pompeu
Fabra. 111–150.
Fauconnier, Gilles; Turner, Mark (2002). The way we think. Conceptual blending and the mind’s
hidden complexities. New York: Basic Books.
Feliu, Judit (2004). “Neologismes formats per composició culta”. Dins Observatori de Neologia
(2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora. 113–130.
Feliu, Judit et al. (2009). “Els neologismes formats per resemantització”. Dins Cabré, M. Teresa;
Estopà, Rosa (ed.) (2009). Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els neologismes.
Vic/Barcelona: Eumo Editorial / Universitat Pompeu Fabra. 89–110.
Feliu, Judit; Garcia, Yanik; Obradós, Isabel (2002). "Aspectes de composició: neologismes nom-
nom". Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.) (2002). Lèxic i neologia. Barce-
lona: Observatori de Neologia, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat
Pompeu Fabra. 217–224.
Feliu, Judit; Ramírez, Sergi; Talamino, Òscar (2000). “El formant ciber-: funcionament i distri-
bució”. Dins Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.) (2000). La neologia en el
tombant de segle. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. 183–192.
Freixa, Judit (2004). “Neologismes formats per prefixació”. Dins Observtori de Neologia (2004).
Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora. 83–112.
Freixa, Judit (2009). “La interferència en la innovació lèxica del català: anàlisi dels neologismes
amb ciber- i homo-”. Revista de Llengua i Dret 51. 259–281.
Gavarró, Anna (1990) Syntactic Theory and the Grammar of Catalan Compounds. Edinburgh:
University of Edinburgh. [Tesi doctoral]
Geeraerts, Dirk (1997). Diachronic Prototype Semantics. A contribution to Historical Lexicology.
Oxford: Clarendon Press.
Gené, Maria; Salvà, Francesca (2009). “Els neologismes prefixats: anàlisi del grau de neologi-
citat a partir de diferents filtres establerts”. Dins Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa (ed.). Les
paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic/Barcelona: Eumo Edito-
rial / Universitat Pompeu Fabra. 49–66.
Ginebra, Jordi (2003). “Fraseologia, concurrències lèxiques i llengua estàndard”. Dins Pradilla,
Miquel Àngel; Ginebra, Jordi (ed.). Identitat lingüística i estandardització. Valls: Cossetània
Edicions. 7–55.
209
Bibliografia
Ginebra, Jordi (2011). “Un cas de neologia lèxica i sintàctica: els verbs formats amb el prefix
auto-”. Dins Lloret, Maria-Rosa; Pons, Clàudia (ed.) (2011). Noves aproximacions a la fo-
nologia i la morfologia del català. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler. Alacant: Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana. 217–242.
Ginebra, Jordi; Rull, Xavier (2013). “Creació lèxica en la prensa del Camp de Tarragona i les
Terres de l’Ebre”. Dins Mallafré, Joaquim (cur.) (2013). Jornades de la Secció Filològica de
l'Institut d'Estudis Catalans a Reus : homenatge a Ramon Amigó i Anglès. Barcelona: Institut
d’Estudis Catalana / Fundació privada Reddis.
Gràcia, Lluïsa (2002). “Formació de mots: composició”. Dins Solà, Joan et al. (dir.). Gramàtica
del Català Contemporani. Vol. 1. Barcelona: Editorial Empúries. 777–829.
Gràcia, Lluïsa; et al. (2000). Configuración morfológica y estructura argumental: léxico y diccio-
nario. Vitòria: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.
Grossmann, Maria (1986). “Anàlisi dels compostos catalans tipus somiatruites”. Dins Estudis de
Llengua i Literatura Catalanes, XII. 155–169.
Institut d’Estudis Catalans (2009). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, 1:
Fonètica. (3a ed. Rev.). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Jespersen, Otto (1942). A Modern English grammar on historical principles. Part 6. Morphology.
London and Copenhagen: Munksgaard.
Lieber, Rochelle (1992). “Componding in English”. Revista di Linguistica. Núm. 4/1. Torino:
Rosenberg & Sellier. 79–96.
Lorente, Mercè (2002). “Altres elements lèxics”. Dins Solà, Joan et al. (dir.). Gramàtica del Català
Contemporani. Vol. 1. Barcelona: Editorial Empúries.
Mascaró, Joan (1986). Morfologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Navarro, Pere (2012). El parlar de Cambrils. Cambrils/Valls: Ajuntament de Cambrils / Cosse-
tània Edicions.
Obradors, Isabel; Solé, Elisabet (2004). “Neologismes formats per sufixació”. Dins Observatori
de Neologia Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora. 48–82.
Pérez Gaztelu, Elixabete; Zabala, Igone; Gràcia, Lluïsa (ed.) (2004). Las fronteras de la composi-
ción en lenguas románicas y en vasco. San Sebastián: Universidad de Deusto.
Rull, Xavier (2004). La formació de mots. Qüestions de normativa. Vic: Eumo.
Rull, Xavier (2009). La composició culta en català. Palma: Moll.
Ryder, Mary Ellen (1994). Ordered chaos. The interpretation of English noun-noun compounds.
Berkeley: University of California Press.
Sánchez Manzanares, Mª Carmen (2009a). “Metáfora y metonimia en la retórica latina: revi-
sión en la actualidad”. Dins Arcos, T.; Fernández, J.; Moya, F. (ed.) Pectora mulcet: Estudios
de retórica y oratoria latinas. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos. 1359–1374.
Sánchez Manzanares, Mª Carmen (2009b). “Procedimientos trópicos en la neología semántica:
sistematicidad y creatividad”. Revista de Investigación Lingüística 12. 123–146.
Schmid, Hans-Jörg (2011). “Conceptual blending, relevance and novel N+N-compounds”. In

Handl, Sandra; Schmid, Hans-Jörg (ed.). Windows to the Mind: Metaphor, Metonymy and
Conceptual Blending, Berlin, New York: De Gruyter Mouton.
Solà, Joan et al. (dir.) (2002). Gramàtica del Català Contemporani, Barcelona: Editorial
Empúries.
Solà, Joan et al. (dir.). Gramàtica del català contemporani. vol. 1. Barcelona: Empúries. 777–829.
TERMCAT (1990). Formació de termes amb elements cultes. Barcelona: Departament de Cultu-
ra, Generalitat de Catalunya.
TERMCAT (2005). Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Vic/ Barcelona: Eumo Editorial/
TERMCAT.
Turner, Mark (2007). “Conceptual Integration”. In Geeraerts, Dirk; Cuyckens, Hubert (ed.). The
Oxford handbook of cognitive linguistics. Oxford: Oxford University Press.
Tusón, Jesús (2004). Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística. Barcelona:
Empúries.
Ungerer, Friedrich (2007). “Word-formation”. In Geeraerts, Dirk; Cuyckens, Hubert. (ed.). The
Oxford handbook of cognitive linguistics. Oxford: Oxford University Press.
Vallès, Teresa (2000). “La innovació lèxica en la premsa: un repte per a la lingüística”. Dins
Cabré, M. Teresa; Freixa, Judit; Solé, Elisabet (ed.) (2000). La neologia en el tombant de
segle. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. 43–53.
Vallès, Teresa (2004). La creativitat lèxica en un model basat en l’ús. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat.
Vallès, Teresa (2007). “Els prefixoides del català”. Dins Lorente, Mercè et al. (ed.) (2007). Estudis
de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré i Castellví. Barcelona:
Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra / Documenta Uni-
versitaria. 459–471.
Varela, Soledad (1990). “Composición nominal y estructura temática”. Revista Española de Lin-
güística (Madrid) 20.1. 55–81.
Veny, Joan (1991). Mots d’ahir i mots d’avui. Barcelona: Empúries.
Obres de referència
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de Borja (1930–1962). Diccionari català-valencià-balear.

10 vol. Palma: Editorial Moll. [DCVB]
Badia Margarit, Antoni Maria (1962). Gramática catalana. 2 Vol. Madrid: Gredos.
BOBNEO: banc de neologismes de l’Observatori de neologia de la Universitat Pompeu Fabra de
Barcelona. http://obneo.iula.upf.edu/bobneo/index.php.
Bruguera, Jordi (2006). Diccionari de la formacio de mots. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Duarte, Carles; Alsina, Àlex (1986). Gramàtica històrica del català. Volum III. Barcelona: Curial.
Fabra, Pompeu (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.
Gramàtica de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. http://www.
iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/.
Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. http://www.
diccionari.cat/. [GDLC]
Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. http://www.enci-
clopedia.cat/. [GEC2]
211
Bibliografia
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona, Palma de
Mallorca, València: Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopèdia Catalana, Pu-
blicacions de l’Abadia de Montserrat. http://dlc.iec.cat/index.html. [DIEC 2]
López del Castillo, Luís (2002). Diccionari de formació de paraules. Barcelona: Edicions 62.
Neoloteca [en línia]. TERMCAT. http://www.TERMCAT.cat/neoloteca.
Observatori de Noelogia. (1998). Diccionari de paraules noves: neologisms recollits a la premsa.
Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Real Academia Española. Diccionario de la lengua española [en línia]. Madrid: Espasa-Calpe.
http://buscon.rae.es/draeI/. [DRAE]
Salvanyà, Jaume (2009). Diccionari del català col·loquial : dubtes davant del micròfon. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana.
Torruella, Joan (dir.); Pérez Saldanya, Manel; Martines, Josep; Martines, Vicent (selecció de
textos) [en línia]. Corpus Informatitzat del Català Antic. http://lexicon.uab.cat/ [CICA]
Annexos
Annex I. Llista dels neologismes referenciats a cada capítol
a. Neologismes del capítol 1: prefixació

b. Neologismes del capítol 2: sufixació
c. Neologismes del capítol 3: composició culta
d. Neologismes del capítol 4: composició patrimonial i sintagmació
e. Neologismes del capítol 5: manlleus del castellà
f. Neologismes del capítol 6: manlleus de l’anglès
g. Neologismes del capítol 7: truncació
h. Neologismes del capítol 8: neologismes semàntics
Annex II. Mostra de dades recollides per NEOXOC període 2008–2010
a. Llista dels neologismes més freqüents presents en la majoria de zones

geogràfiques
b. Llista dels 100 neologismes més freqüents de la base de dades de NEOXOC
c. Mostra dels neologismes més freqüents de cada una de les zones geogràfiques
d. Mostra dels neologismes detectats únicament en una de les zones geogràfiques
Annex I.â•‡ Llista dels neologismes referenciats a cada capítol
a. Neologismes del capítol 1: prefixació
antiacadèmic hemidelta reasfaltatge

antiadhesiu hiberbanda recapitalització
antiaforisme inassumible recol·locar
antiallaus incivisme reconfigurar
antiamericà interanual reconfirmar
antiàrab interfronterer reconnectar
antiautonòmic intergeneracional redebaix
antiautopista interinsular redefinir
antiavortament interparroquial redimensionar
antiavortista interpirinenc redisseny
antibloqueig interterritorial redissenyar
anticancerigen multidisciplinari reelecte
anticatalà multifuncional refilldeputa
anticementiri postelectoral refundar
anticonsumisme postmatisme reiniciar
anticorrupció postpost reintroduir
anticrisi preadolescent renegociar
antifranquista preadoptiu reorientar
antilínia prealerta requalificar
antimallorquí preassignació resignificar
antisistema preassignar resituar
antitaurí preautonomia reteprovada
bicentenari prebenjamí reubicar
cocapitalitat prebullir reutilitzar
codirector precampanya revisitar
cofinançar precandidat sensepapers
colíder predemocràtic sense-sostre
contrarellotge preguerra sobrecost
copagament prehispànic sobredimensionar
coresponsabilitat preinstal·lació sobreexplotar
decodificador prejubilar sobreoferta
deconstruir prejubilar-se subcampus
desencontre prepagament subcomarca
desestacionalitzar pretractar subdirector
desincentivar proactiu suboficial
deslegitimar pseudoensaïmada superheroi
e-recepta reagrupació supramunicipal
exalt càrrec reagrupament transfronterer
expessemer reagrupar trivot
extinent de batle reallotjament ultraconservador
extraesportiu reallotjar vicebatle
215
Annexos
b. Neologismes del capítol 2: sufixació
abortista assertivitat bipedestador camorrista

abrahàmic -a atrapament bipolaritat campista
acaramunyament austerisme bipolaritzar campsista
accionarial autobuser bitller candidable
acolloniment autobuser -a bitlleter canibalitzar
acomplexament autocaravanista blairita canyer -a
acordeònic -a autoctonista blaver capada
acordiònic -a autodeterminista blaverisme carodià -ana
actoral aznarada blaveritzar carodista
acurçament aznarià -ana blavero carretillada
africanitzar-se aznarista blocaire carriler
agregador aznaritat blogaire carrossaire
aguirrisme baladista bloguer carxofada
airejador balconing bloguer -a casserolada
al·legalitat baldanada bloguista castellanista
al·lergològic -a balearisme bloquer -a castellanitzador
alcoverià -ana balearista bloquista castellanitzador -a
alcoverià -ana balearitat boicotejador castellanòfon
alleonat bancarització bondià -ana castellitis
almodovarià -ana bancaritzar bonista castigador -a
alopècic -a bancaritzat -ada bonrotllisme castrista
alturgellenc -a barcelonejar botellada cataclísmic -a
ambientalista barcelonitat botelló catalanicida
ambularització baremació botellón catalanutxo
americanada bareto botellot catalino
amiotròfic -a barista brasileritzar catalització
andalusista barranquer breguer -a categoritzable
andorranisme barranquista buenisme cavallista
andorranitat barraquil bullinià -ana celleter
andorranitzar barretinisme buner centrisme
anonimitzar batalleta bunqueritzar cerebral
anorèxic -a baterista bustiada cervellal
antenització beatlemaníac -a cabdillista chaconià
anticatalunyisme beisbolista cacicada chaconià -ana
antimallorquinista benfiquista caciquil chandlerià -ana
antitabàquic -a berlusconià -ana calamanxí chavista
anxovar berlusconisme calçater chopinià -ana
anxover berlusconitzar-se calçotaire cibercriminalitat
apilable betzolada calendàric -a cicloturista
apunyalament bibliomètric -a calendaritzar cimentera
aromatitzador bicicletada calerada cirerista
arreplegament bicing calvianer -a clarinista
arrestament bilingüista camaleonisme clientelar
arrodoniment bipartidista camionada clientelisme
clientelista depiladora emprenyadura falsejador

clientelitzar desaconsellable emprenyamenta farer
climatitzador desacreditació encaixista federalitat
clucada desajustament encalentiment feixistitzar
cocaler descarregable encausament felipista
cockteleria descarregament encimentada fellinià -ana
col·leguisme descartable endollable femeter
col·locador desdramatitzador -a endollisme festivaler -a
comandera desembassament energumènic -a fiabilitzar
comensalitat desembragable enfadament fiblonada
comercialitzador -a desenrunament engatament fidelitzar
comiquera desenvolupador engegament figatell
computeritzar desmarcament englobador-a filferrada
computerize desmotivador -a engrillonament finiquitat -ada
comunitarisme desodoritzador enrocament firer
comunitarista desproveïment ensarronador fisioteràpic -a
comunitzador dessaladora enverinador fluixera
concessional dessalinitzador enviament folkloritzar
concursal dessalinitzadora epifànic -a foralitat
conductual detectable esbiaixament fortuguer -a
confederalisme diagnostical esbucament fotrecada
connectivitat diagolaner escaleter fragilitzar
contenciositat diagonaler escandiment frikada
contractador diagonaler -a escorament frikisme
contributivitat diagonalitat espaial funcionarització
convencionalitat diglòssic -a espanyolitis furer -a
cordador dimoniada espargidor fuseller -a
coresponsabilitat dimonier -a espargolaire fusionable
cotitzador discotequer esperable futbolització
cremositat discotequer -a espinagada gaiater
creuament disfuncional espriuà gaiter
creuerista dissuassori -òria esquerdament ganxito
criminalitzador -a doblerada esquerranista garantir
criticón dotacional estalviable garantista
cronificat -ada dretitzar estatalista garantitzar
crucigramista dylanià -ana estellesià -ana garoinada
cruyffista dylannià -ana estocolmià -ana garzonada
cuidador ebrenc -a estudiera gasoilític -a
curtor economicista eurovisiu geotènic -a
customitzat -ada edredoning explosivitat gestàltic -a
dakarià educacional externalitzable gestionable
dalinià educatiu externalització gestionador
dalinià -ana embolador externalitzar gildebiedmà -ana
delictual empalmador externalize gironitzar
dematiner -a emparellament factibilitat gradualitat
dendrogeomorfolò- empatitzar facturera grafiter
gic -a empipamenta falderet grafiter -a
217
Annexos
gratacèlic -a internalitzar marginalitzar muntanyer

grecificació internalize marisquer -a muntanyol -ola
grifoner -a internàutic marroquinitat musealització
grifonera internàutic -a materialitzable nadalista
gruista internètic matisable navegador
grupista internètic -a matisme neuropsiquiàtric -a
guantanamamitzar interpretament matonisme nigulada
guardiolà -ana intranscendental matrimonialista obamista
guardiolat intuïble matxada obiolista
guardiolista inundabilitat medicalitzar objectual
guerracivilista invitacional medicalitzat -ada ocupabilitat
guerrisme japònic -a mediterranitzar odiable
guetització jazzer -a megalomaníac -a opcional
guionitzar jihadista menystenible opinador
habitualitat jogueter menystenidor -a opinaire
heraclitià -ana jogueter -a menysteniment optatiu
herculà -ana juancarlada mercantilització ordinalitat
hiperactivitat judicialització mestressada orteguià -ana
hipoglucèmic -a judicialitzar mexicanitzar oscaritzat -ada
histeritzar justiciable migcampista otorrinolaringològic -a
historietista jutjable milanista palestinitzar
hitchockià -ana kennedisme mileurisme palot
hitlerià -ana laparoscòpic -a mileurista pamtocamada
hitlerito laportista militantisme pancarter
hollywoodià -ana lermisme minimitzador -a paradista
homofòbic -a litrona mirera parapentista
hooliganització llaguter mironià parrera
hosteler llançadera mironià -ana parroquialisme
identitari -ària llençament mitinguer -a parroquialista
ideologitzar llevantinisme modernitzador -a partitocràtic -a
idiotada llevatista modularitat pastarada
ignorament lliguer mollor patuesització
igualada localitzador monetarització pavimentadora
igualitarista lorquià -ana monitoritzar peatonalitzat -ada
il·legalització loter montillil peix-al-covista
imbecibilitat machadià -ana moter pelegrinació
impactable madridista moter -a penabista
impartiment madridititzar motivador -a pensable
incomplitud malcriadura motxiler pensionàs
incondicionalitat mallorquinitat mozartià -ana peper -a
indisposable maltractador muixeranguer -a pepero
inevitabilitat malversament mulater -a perennitzar
informacional manguerada multiculturalisme perepunyetisme
intemporalitat maradonià -ana multiculturalitat perimetral
interculturalitat maragallada multilateralista perllongació
intermediació marcianada municipalisme perniler
internada marger municipalista pernoctació
perredista ramblista sectorialitat troler

personació raper sectorització turistada
pescable raquetada senderista tutorial
petardaço reallotjament sensecorbatisme uemita
pilaner rebrotament setanter -a unilateralisme
piràtic -a reconeixible sevillista unilateralista
pirineisme recruament shakespearià -ana vacacional
pister recurrible sindriada vacunal
pixelat -ada redescobriment siullerer valenciania
planià reflotació sobiranisme valencianitat
planià -ana reflotament sofrera valencianitzar
plantejable regable sorollejar vampíric -a
ploramenta rehabilitador -a sorollista vampiritzar
plurianualitat relativitzable sostenibilisme veguerial
poalada remasteritzat -ada sostenibilista ventolada
poblacional remembració sostenibilitat versador
polissonada repudiable subhastable versaire
politiquer requalificació tabàquic -a versionador
pompeà ressenyable taekwondista vialitat
portugalitat ressenyista tamborrada vianalització
portugalització retornable taquicàrdic -a vibrafonista
postrer reumatològic -a tarantinià -ana victimització
ppsoer -a revalorització taulellera vidalquadrisme
precaritzar revisable teatralitzat -ada vidalquadrista
problematicitat ribotada teatrer -a vietnamització
progressivitat ritualització tecnicitat villarat
projeccionista robòtic -a tenorista viverisme
proustià -ana rocker terrenalitat viverista
provincialitzar rocker -a territorialitzable windsurfista
provincianitzar rodadura territorialització xabolisme
psociata ronaldinhià -ana territorialitzar xabolista
psoriàsic -a rousseaunià -ana textualitat xaletarro
puigcercosista rumber tígric -a xaleteria
pujolià -ana rumber -a tinetaire xaleterisme
pujolisme rumbler -era tiqueter xarlotada
pujolista salazarisme titulització xaronada
puntuador sanació tomatada ximbomber
pureta sancionable traçabilitat ximbomber -a
putxero sanferminer -a tractorada xirimiter
qüestionament sanitaritzar tradicionalitat zapateril
quintaessenciat-ada santantonier traficable zapaterisme
quitranat -ada santantonier -a transnacionalitat zapaterista
quotidianeitat saragossista transversalitat zapateritzar
racinquista sarkosià trementinaire zapaterívol
radialitat sarkosià -ana trialer zaplanisme
radiofonista sarkozynià -ana trialer -a zaplanista
219
Annexos
c. Neologismes del capítol 3: composició culta
abbamania cienciòleg geohidrològic ortopantomografia

aerolínea científico-lúdic germanòfon phelpsmania
afectivoemocional cinòfil glaciòleg poli-minusvàlid
afectivosexual còmic-musical gloticidi porcicultors
agroindustrial cristianofòbia gossosmania protopartit-polític
agroramader cubanoamericà hectòmetre pterodàctil
agro-rock daligrama helicòpter pubàlgia
agroturisme dendrogeomorfo- helio-marítim radioajuda
andorranocatalà logia hemiplèxia radio-fàrmac
andorrano-espanyol dendromètric heptavalent radiomarcatge
aparatologia densiometria hergeòleg radiorecerca
arboricidi devedeteca heterosexual radioseguiment
artisticoreligiós didacticopactista hidrologicoforestal radiotelevisiu
atmosfera diplòsia hipovirus ratomàquia
autolesionar-se dissenyitis hispanoandorrà rondalloteca
autoràdio dorsàlgia historicoturístic rumorologia
autoregenerar-se economicocomercial homòfob semiesfera
autoruta econòmico-immo- ictiònim septimaniàtic
autosostenir biliari independentitis sociolúdic
barcelonitis ecotaxa infoentreteniment sociosportiu
bascofrancès endometrial infovespre stato-nacional
basco-navarrès ergòmetre islamofòbia tecnoparc
beatlemania eròtico-polític jacobino-bonapar- tegevelatria
bebeteca espanyolitis tisme telecinètic
belgoandorrà femicidi jurídicoesportiu telecinquer
bibliometria feminicidi jurídico-legal teleconsum
bioemprenedor fibromiàlgia kallitipia teleescombraria
biopirateria filmoteca ludicocultural telegènia
biorefineria follòdrom lusitanoandorrà teleporqueria
biosfera fotoàlbum macrocrisi teleportar
blocosfera fotoblog macroescultura televot
blogosfera fotodegradació macroplataforma teodomina
britanicoturístic fotodenúncia mamòcrata termosalinògraf
burocràtico-auto- fotodepilar megaclàssic totòleg
ritari fotodocumental megapolis trombospondina
capsulitis foto-enciclopèdia mercadotècnia turisticoesportiu
castellanolleonès fotooxidant mickymania txupòpter
castellologia fotoprotector microxarxa viatgeteca
catalano-cubà francoandorrà minicursa vídeo-concurs
catosfera franco-francès mini-mamut videodiari
cianotipia fratomagmàtic moriscologia videògraf
cibergendarmes fusteròlatra orquidiòfil zafonmania
cibernètic gaudiòleg ortògrad
d. Neologismes del capítol 4: composició patrimonial i sintagmació
a cop de talonari aula d’acollida cara a cara

a correcuita aval lloguer cara-creu
a tota castanya baix cost càrrega-benefici
acte-festa balança fiscal carregar piles
acte-homenatge ball de xifres casa rural
activitat-espectacle banda ampla castell-monestir
actor-cantant bandera social castellano-andalús
actriu secundària banyador miracle castellano-manxec
actriu-cantant barri búnquer català-japonès
administració de loteria biblioplatja catalana-aragonesa
afegit de l’ànima bitllet verd catalanovalencià
agafar-se a l’emblanquinat blanc-i-negre catàleg-llibre
agafar-se a un clau roent blat de moro categoria estrella
agenda política boca-orella catifa vermella
agressió sexual boig del volant causa-efecte
aguiladicte bomba-trampa central atòmica
albiceleste bombolla immobiliària centrecatalà -ana
albicelestes bossa-obsequi centreliberal
alçaprem bufallaunes cerca-talents
aler-pivot bus-mecànic cercavila
alt càrrec buscaplanetes ciberdelinqüent
alta costura buscavides ciberestafa
alta muntanya caçagangues ciberseguretat
amor-odi caçatalents circ-bestiari
anar de farol caçavots circ-espectacle
anar sobrat cadàver polític cistella de preus
antitelevisió cadena humana cistella tipus
apagada analògica cafè per a tothom ciutat dormitori
aparcacotxes caixa tonta clàusula terra
aparcanins calçotets bomba colze a colze
appleaddicte calendari-parenòstic comèdia d’embolics
aquí-i-ara camacurt còmic-musical
arma de doble tall camí de ferro companyia de la poma
arròs bombeta camió radar composició-arranjament
art natura camió-cisterna concert econòmic
artista-celebritat camió-escala concurs-tast
artístic-lúdic camió-taller conferència-col·loqui
artístiques-lúdiques camises verdes consultoria immobiliària
arxiu-museu camp de desplaçats contaacudits
assistència lletrada campi qui pugui contacontes
atac-defensa cançó d’autor copia-enganxa
atac-i-gol cançó protesta corredor de la mort
atrapasomnis cap quadrat correu electrònic
aturada tècnica capa tàctil cost-benefici
aturfeina capllaçat -da cotització social
221
Annexos
cotxe-bomba euroescèptic iglú-hotel

cova mina eutanàsia activa igualtat de gènere
crisi de l’aigua fàbrica de somnis independentista-catalanista
cuina electoral fabricant-expenedor integració conceptual
cultural-museístic factor pista intèrpret-conferenciant
de baix cost federalisme fiscal itinerari autoguiat
delegació sectorial fer bandera jazz-funk,
demòcrata-cristià fer pinya jazz-pop,
descobrir el pastís ferrocarril jazz-rock
destrossaponts figura imposada joia de la corona
dimissió-cessament filferro jugada de pissarra
dinar míting financer-fiscal l’ull de l’huracà
dinar-col·loqui fira de carrer línia de crèdit
dinar-míting firmar un gol línia vermella
dinar-tertúlia fix-discontinu llengua blava
disc jockey folk-pop lletra del tresor
discjòquei folk-rock llibre-catàleg
divorci exprés fora-carretera llibre-guia
dona objecte foravila lliga de campions
donar la talla forçar la màquina llista grisa
econòmic-empresarial forquilla de preus llista negra
eixugaparabrisa forquilla salarial llum verda
empassaboles foto estàtica mà de ferro
emprenyat-damnificat francovalenciana mà negra
en clau de freaky-artista malcuitós -osa
energia renovable frikifestival malnascut -da
energia verda frikitest malsofrit -ida
energies renovables fumata blanca mans netes
enòfil-poètic-musical funk-rock màquina eruga
entrar en olivetes furgoneta bomba màquina eruga
escalada en gel futbol platja maquinària electoral
escanya-pobres gasoldependència marca blanca
esclafacanyes gastar-gaudir marcapàgines
escura-olles gastar-se una morterada marcar l’agenda
escurapersones gimnàs spa marxistaestelinista
església-estat gol fantasma mataanyells
esmorzar-dinar granja-escola matacapellans
esportista revelació grip nova matagegants
esportiu-cultural guarda-espatlles matasegells
esportiva-social guarda-rail matí-migdia
esquerra-dreta guarda-rodes menjacervells
esquí cros home gol menjaflors
estació base home llop miraprims
estar fugit hora vall mitjà-baix
estàtua humana horitzó electoral mitjana-baixa
estrényer el cinturó hotel-balneari moble bar
etapa reina hotel-casino model-cantant
moneda de canvi porno política tallaous

mosquit tigre portacontenidors tapanaps
moto-bomba portafolis tapapenis
motxilla-bomba portafotos tarda-vespre
moure fitxa portamaletes tardor-hivern
museu-arxiu portantveus tauleta electrònica
neteja ètnica posar contra les cordes teatre-fòrum
neteja lingüística pou cec tenir bona esquena
netejaparabrises pressió-contenció tenir-ho pelut
nord-català prestació d’atur terratinent
nord-caucàsic primer equip tèxtil-pell
nord-coreà primmirat tolerància zero
nord-irlandès prova de foc torra-pebrots
nord-occidental pujar al carro torra-pipes
ofegar el peix punk-rock tot-u
olla a pressió punxadiscos touraddicte
ovella negra puny d’acer trencar motllos
pack crisi qualitat-preu tret de sortida
país emergent quartmundista treure ferro
paper film quasi-mític -a tristpartit
parafocs quasiobligació turística-esportiva
parallamps quedar en entredit u contra u
parapilotes radical-conqueridor ultradretà-racista
parefeu reivindicatiu-festiu vaca boja
partida ordinària rentaplats vacances de neu
passa carrer rescat financer vagó restaurant
passa plats risc zero vaixell hospital
passada de la mort roig-i-blanc vaixell-draga
passar-s’ho pel forro romanticmodernista vaixell-escola
pastilla de l’endemà rumba-reggee valencià-català-balearvalor
pastoral-social sabata-joia refugi
patata calenta sala de cures vehicle-bomba
patinatge sobre gel salvapantalla vendre la moto
peatge a l’ombra sense embuts verd poma
persona dependent sense papers verd-blau
picada d’ullet sensesostre verd-i-groc
píndola de l’endemà setmana blanca vespre-nit
pis pastera síndrome de Peter Pan victòria-fracàs
pixafluix ska-rock violència de gènere
pixafred socialcristians xarxes socials
pixapins sopar míting xerrada-taller
planta dessaladora sopar-col·loqui xuclaculs
política de mà estesa sopar-concert xuclatintes
política del misto sopar-homenatge xuixoaddicte
política del no sostre fals xuleria-trompada
pop-rock taca negra zona blava
poprocker tallafocs zoo immersió
223
Annexos
e. Neologismes del capítol 5: manlleus del castellà
a tot quisqui bulería culebrón facha

abogar butro culebrot fajita
aborregar butró cumbia fardar
abultar butron cúmbia farol
abusons butrón cunya farra
aclarar cachondeo currante farruca
acondicionament cadera currar fascisme
aconteixement calanya cursilón fatxerio
ademés calimotxo cutrada fèmina
afincar campechano cutre fiesta
agobiar cantamanyanes cutrerío finiquito
agüela cantaor cutresalchichero flamenco
al loro cantaora cutreweb flamenco -a
albiceleste cante jondo decimonònic flipar
alcançar capullo decretazo florero
algo caradura denostar fluxe
alterne carajillo deportiu -iva follonero -a
amarillisme careto derivar foro
apertura carinyós -osa desarrollista forrar-se
apijar càrnic -a descollonar-se frijol
apoderao caserío desfondar fulana
apretar cateto -a despotricar futbolero
artilugi catxondo despreci gabatxo -a
atravessar cazurro -a destape gaiumbo
bachata chapapote destripar garrafal
bailaora chascarrillos devenir garrotín
bananero chilli disfrutar garrulo
barco chorreo dolència gilipolla
barriobajero chumba-chumba dominguero gilipollas
benemérita cochinillo duende gilipolles
birla cocido embaucar gominola
bírria colchonero embuster -a guacamole
bitàcora colindant empalagós -osa guai
boba coloradismo enchufisme guajira
bolero colorado encierro guarrada
bolo compadrear engañabobos guarro
bolso copla engatussar guateque
bonobús corralito enterao guayabera
botell corrida enterar-se guiri
botelló cortijo entonses habilidós -osa
botellón cotarro enxufar hortera
bronca cubata enxufisme incautació
buenismo culebró escaquejar-se incautar
bujarrón -ona culebron event indiano
jefe nonacionalismo pijoprogre superguay

joder nonacionalista pijoter tablao
jonqui novedós -osa pil-pil tangana
kaserón nòvia piropo tinglado
lidiar nòvio pitar tintorro
listillo nutrir pitxitxi tio
litrona opusero plasta tocaor
lolailo orquesta plumero tomate
macarra pachanguero politicucho tonadillera
macrobotellón pájara politiqueo tonteria
mal rollo paleto politono tonto
mamón palmero polvorón tonto -a
mamoneo palo pringar tortillera
mandinga panocho pringat trainer
mangante papanates puenting triler
mangonejar papanatisme putero trilero
manque pierda parrafada putxero trillar
mantilla pasodoble quantiós -osa triunfito
marabunta patera quejío tunnejar
maracanazo patxanguero quillo tupamaro
mariachi pazo quinquiquillo txa-txa-txa
maricón peató raro txupòpter
marrullero peatonal rebatir valla
matalasser peatonalitzat -ada rebujito vaquilla
matxacar pegamoide refrendar verdejo
medició peineta retar vinga
medir pelotaso rociero virgueria
medrar pelotasso rociero -a vivenda
menos pelotazo rodeo xanxullero -a
mercadillo pensionazo roja xanxullo
merengon -a pepero rojigualda xipiró
merengue pepero -a rojigualdo -a xiringuito
míster peperu ruedo xivar-se
modernillo perico rumbero xivatada
mojito perico -a sambenito xuleria
mono perroflauta sanfermines xulesc -a
morbo pescaíto frito shotis xupar
morcilla pichichi sobao xupinasso
movida picoleto sofrit xupito
mulero pija solterona xupòpter
narcotiendita pijada solventar xurrasco
navajero pijerío sopa xuxe
ninyato pijo sublevar zapaterazo
níscalo pijo -a sudaca
225
Annexos
f. Neologismes del capítol 6: manlleus de l’anglès
after heavy reality

average hip-hop reggae
baby boom hippy remake
big air hit rider
biker hub rock
blog indie rocker
blue chip indoor share
blues internet showman
body scanner jazz ska
bonobo lingua franca skate
break link skating
broker lobby slopestyle
call center look snowboard
crash low cost software
crawler lowcost spa
dream team made in spam
dub magazine stage
e-book míster subprime
e-learning netbook thriller
feeling nordic walking tie-break
four cross on line tour operator
freeride online tv movie
freestyle packgaging utility
freestyle d’Arinsal performance web
gay friendly play-out webcam
glamour pole western
goal average premier wild card
hat-trick prime-time
g. Neologismes del capítol 7: truncació
200papallona bacavès cedé covard-gent

aduslacent bici clownclusió crono
after bicifestació col·le curt
aiguagim bidi cole demo
alzhèimer boliburgesia combo democristià
amistós brutnature compi depre
ap btt condohotel desaladores
apartahotelapart- burquini conspiranoia dessaladores
hotel caseva conspiranoic(a) dessalitnitzadora
àrbit castelladre cop dire
autonomeva catanyol corpo disco
autonòmiques catanyol correu-e discomòbil
dj giga mpb sado-maso

dni giliprogre mullar-se santnarcivisme
docudrama gine multiculti sardanova
docureality glocalització narco seixat
docureportatge graella neocon semi
docurreality grand neura sincronitzada
docusèrie grapo nobel skate
ecolo groga odotip socialduranisme
ecspanyol hacktivista oenagé socials
educafesta hetero opa socioconvergent
elèctrica híper otorino sociovergència
electro il paki sociovergent
electrònica incineradora papereta solunar
electropop indepe para spanglish
electro-pop indietrònic parabòlica sudaca
electrorock info pecés sudaka
emapetrès jarc pel·li surlenisme
erasmus kilo petrolera surlenista
ero legislatives pime talasso
escratx llargueta pime tele
escriviure lletra pluvials telecos
espinescència logo poegrafia teocon
espolianya macro polígon teodem
estanflació mani politicastro termolúdic
estranyable manifa portunyol tigranya
europees maria presi tira
expo masoca primàries tovar
farmacèutica massoca profe tracafetera
farmasalut mates profe trans
fisio matriu progre trebacances
flexicarietat mèdia promo triàleg
flexiguretat mega psiconcòleg uci
flexiseguretat merdrid publi-reportatge uvi
foie meteo puntcom valencianyol
fotosub metrosexual puti vermella
frikipèdia mezzo puticlub vloc
gasista mini quarts vuitens
gegant mitjà químio webisodi
generals monocapa retro xavelàndia
geo mossos reunificadora
gif motora sadomaso
227
Annexos
h. Neologismes del capítol 8: neologismes semàntics
a boca de canó baixista clàssic diable

a granel bananer -a clínic diana
a l’estil Rambo bananera clípol dibuixar
abocar banqueta clown dispara
acarar-se bastió club disparar(-se)
àcid beatle clúster doblet
actiu bec de lloro coco dobro
advocar benjamí colar doctorar-se
aèria bequerel concertada domèstic
afusellar bètic concertar donut
agenollar bicing congelat -ada dònut
agroalimentari bícing consola draculià
aixoplugar-se blanc consultora driblar
albergar blau continuïtat duel
allunatge blaugrana contracció duralex
alta tensió blindar contracop efectiu
alzhèimer bloc coper -a embolicar
amanir bomba copera emmordassar
anada bombardeig coronar en l’aire
animalista bombolla corredor enconat -ada
anotar bordeus cortina de fum encotillar
ant botox cota encriptar
anticrist bressola cotxe verd endollar
antivirus bypass crac endollat -ada
apagada cacau cruspir-se enrocar
apallissar cafarnaüm cuinar entramat
aparador cancan culpabilitzar envermellir
apartheid cantera cúpula envernissar
aperitiu carabassí decapitació epicentro
aprimar carpa defensar esbudellar
aprimar-se carregar-se degoteig escalestric
arc carrusel demòcrata escalèxtric
arremolinar-se cascar derivar escarabat
artefacte caserna descarregar-se escorar-se
articular caspós descavalcar espantada
artiller catifa verda desclassificar espinyar-se
asfíxia cavalcada descompressió espiral
assalt cel·lular desconnectar-se esponjar
astre celler desconstruir esquarterar
atacant cervell desinflar-se estatutari
atil·la chikilicuatre desmarcar-se estrella
atrapar chucky desmarcatge eurocopter
audi chupa-chups desori euromed
avalar cimera despenjar-se ex
facebook lletera peatge replicant

fauna llevar pedrera reposar
fedora llevar-se personar-se republicà
fenestron lolita photoshop repunt
fer el llit mà dreta pinotxo retallada
firmar major pivot retallar
fitipaldi malva pladur risto
fora de joc maneta plantada ristro
foradar manter plasma rogeta
formació maquillar pleisteishon roig/roja
formatgera maquinària plinton rotació
formatget marcatge podi rotllo
fortí mariachi polièdric ròtring
fregar matalasser polvorí rovell
fresc matxu-pitxu pomada sagnia
fuenteovejuna messenger popular sanfermí
galàctic -a mestissatge posicionar-se segell
gasòfia mètode de l’allunatge post it sentenciar
gató microestat post-it s’escora
gegant millet power point solapar-se
girar mini powerade solc
golf miniatura primarietat spa
google minipimer primera línia subsòl
google maps mobylette promotora sudoku
goretex moguda prozac supernanny
gota monòleg pulitzer systran
gratar morbo punta talibà
grecogroc mortadel·lo punxa talp
hemorràgia mula punxada tamagotxi
hexagonal myspace punxar tamiflu
híbrid neorural quadrilàter tam-tam
hipotecar netcoffee quallar tàndem
injectar noquejar quatre taula
intoxicació nova quinto tauleta
intoxicar olimp rambler tauró
ipod/iPod olivetti rambo tècnic
joc blanc ollada rasputin tempo
jornada onze ratxa tetrabric
kalashnikov or reactable títol
kit-kat òrbita receptari titular
kleenex pagana recital titularitat
liberalitzar pajín recolzar tocat -ada
lífting paper recolzar-se tornada
linx paràlisi rèdit totxo
liti parquet reentrada tòxic -a
llauner pastís relligar trencar
lleó patrol renda tres
229
Annexos
tricicle tutejar ventilar-se algú walkman

trident vacil·la vermell wonderbra
trinco vacil·lar vespino xapar
tripartit vano vestidor xarrup
triplet vaselina viagra xoc
trofeu vehicle híbrid vinil xoriço
troià vélib viola xupa-xup
tronc velosolex visionar
tupper ventilar viver
Annex II.â•‡ Mostra de dades recollides per NEOXOC durant el període

2008–2010
a. Llista dels neologismes més freqüents presents en la majoria de zones

geogràfiques
Illes Balears
de formació
Neologisme
Mecanisme
Cat. gram.
Tarragona
Barcelona
Perpinyà
Andorra
Alacant
Nr. rep.
Girona
Lleida
1 aerolínia f Format per 130 x x x x x x x
composició
culta
2 interanual adj Format per 119 x x x x x x x
prefixació
3 vivenda f Manlleu 108 x x x x x x x
adaptat del
castellà
4 ecosocialista adj Format per â•⁄93 x x x x x x x
composició
culta
5 anticrisi adj Format per â•⁄91 x x x x x x
prefixació
6 socioeconòmic -a adj Format per â•⁄82 x x x x x x x
composició
culta
7 eurozona f Format per â•⁄71 x x x x x x
composició
culta
8 abertzale adj Manlleu del â•⁄68 x x x x x x
basc
9 play-off m Manlleu de â•⁄68 x x x x x x x x
l’anglès
10 blog m Manlleu de â•⁄67 x x x x x x x
l’anglès
231
Annexos
Contextos
Neologisme Zona Cat. Context d’ús i font

gram.
1 aerolínia Barcelona f Vueling i Clickair, les dues *aerolínies* amb
base a Barcelona, van anunciar el mes de març
passat un preacord per iniciar el procés de
fusionar-se. [Avui 09/07/2008]
Girona f L’*aerolínia* irlandesa de baix cost Ryanair va
anunciar ahir que ha incrementat el recàrrec
per maleta facturada i per utilitzar els taulells de
l’aeroport per al «check in», amb l’objectiu que
els seus passatgers viatgin només amb equipatge
de mà. [Diari de Girona 25/01/2008]
2 interanual Andorra adj En termes *interanuals*, el sector més afectat
per la davallada de personal ha estat la cons-
trucció. [Diari Bon Dia 17/09/2009]
Illes adj L’atur *interanual* augmenta a Balears en 19.
Balears [Diari de les Balears 05/11/2008]
3 vivenda Lleida f Ara la plataforma està en fase de redacció de
més al·legacions, i aquestes noves fan referèn-
cia a la pèrdua de dominis esquiables, zones
forestals i verdes, i la proliferació de *viven-
des* plurifamiliars que segons ells contempla
el POUM en la seva actual redacció. [Bon dia
14/09/2009]
Tarragona f Dues famílies d’un edifici de *vivendes* de Tor-
tosa es van enfrontar la nit de dimarts durant
una reunió de la comunitat de veïns. [Diari de
Tarragona 17/01/2010]
4 ecosocialista Girona adj ICV considera positiu que el republicà Arago-
nès reclami el vot *ecosocialista*. [El Punt Diari
01/03/2008]
Alacant adj El responsable *ecosocialista*, ha considerat
com a «fonamental» el fet que es treballe perquè
l’actual sistema democràtic siga «més participa-
tiu». [Pàgina 26 05/04/2008]
5 anticrisi Lleida adj Ros ha assegurat que no entén la posició de la
resta de partits, ja que la Paeria ha estat un dels
primers ajuntaments a nivell estatal a esta-
blir un paquet de mesures *anticrisi*. [Segre
25/09/2008]
Andorra adj La plataforma Àgora reivindica 31 mesu-
res *anticrisi* per a la cultura. [El Periòdic
21/01/2009]
Neologisme Zona Cat. Context d’ús i font

gram.
6 socioeconòmic -a Barcelona adj Els donants van reclamar a Tahçi que aquests
1.200 millons els inverteixi en reformes que
consolidin la democràcia i garanteixin respecte
i igualtat entre ètnies per a un desenvolupament
*socioeconòmic*. [Avui 12/07/2008]
Tarragona adj Front polític i *socioeconòmic* per exigir més
serveis i parades de tren a l’estació de l’Aldea.
[Ebredigital 21/05/2009]
7 eurozona Girona f El PIB de l’*eurozona* cau un 4,6% el pri-
mer trimestre del 2009. [Diari de Girona
06/03/2008]
Barcelona f Encara que no va voler valorar els nivells de
l’euríbor i dels tipus d’interès en l’*eurozona*,
Vegara ha insistit en la “independència i la
responsabilitat” del president del Banc Central
Europeu (BCE), Jean Claude Trichet. [En Perió-
dico en català 18/06/2008]
8 abertzale Illes m El PP i el PSE, en canvi, ho han ignorat comple-
Balears tament, mentre que els *abertzales* radicals s’hi
han posicionat clarament en contra. [Diari de
Balears 15/11/2008]
Alacant adj Pel que fa al suport a la violència, només el 0,8%
la consideren acceptable, mentres que el 47%
dels votants de l’esquerra *abertzale* rebutja el
terrorisme. [Pàgina 26 09/07/2009]
9 play-off Perpinyà m Els Dragons tanquen la temporada amb una
desfeta just abans dels *play-off*. [La Clau
20/06/2008]
Illes m El Bàsquet Mallorca aconseguí una importan-
Balears tíssima victòria a la pista de l’Illescas Urban
(75–89), la qual els permet encara mantenir
esperances de poder entrar en els *play-off*
encara que siguin remotes. [Diari de Balears
17/03/2009]
10 blog Andorra m El diputat de CiU, Ramon Espadaler, va afirmar
ahir en el seu *blog* personal que el tripartit
“fa aigües” amb el conflicte del transvasament.
[Diari d’Andorra 01/04/2008]
Lleida m […] en un apunt al seu *blog* va reduir a
excepcions comptades la capacitat reformadora
del PSC. [Segre 26/08/2010]
233
Annexos
b. Llista dels 100 neologismes més freqüents de la base de dades

de NEOXOC
Entrada Cat. gram. Tipus de neologisme Nr. rep.

1 aerolínia f Format per composició culta 130
2 interanual adj Format per prefixació 119
3 vivenda f Manlleu adaptat del castellà 108
4 ecosocialista adj Format per composició culta 93
5 anticrisi adj Format per prefixació 91
6 socioeconòmic -a adj Format per composició culta 82
7 eurozona f Format per composició culta 71
8 abertzale adj Manlleu del basc 68
9 play-off m Manlleu de l’anglès 68
10 blog m Manlleu de l’anglès 67
11 blanc-i-vermell -a adj Format per composició 66
12 ecosocialista m Format per composició culta 58
13 crono m Format per abreviació 52
14 identitari -ària adj Format per sufixació 52
15 sobrecost m Format per prefixació 52
16 exitós -osa adj Format per sufixació 48
17 sociosanitari -ària adj Format per composició culta 48
18 transfronterer -a adj Format per prefixació 48
19 mediàtic -a adj Format per sufixació 45
20 internet m Manlleu de l’anglès 44
21 lobby m Manlleu de l’anglès 44
22 parapública f Format per conversió 44
23 tripartit m Format per conversió 41
24 triplet m Neologisme semàntic 40
25 sobiranisme m Format per sufixació 38
26 pole f Format per abreviació 37
27 subdirector m Format per prefixació 36
28 minitransvasament m Format per composició culta 35
29 pernoctació f Format per sufixació 35
30 blanc-i-vermell m Format per composició 34
31 renegociar v tr Format per prefixació 33
32 euríbor m Manlleu adaptat de l’anglès 31
33 hat-trick m Manlleu de l’anglès 31
34 look m Manlleu de l’anglès 31
35 prime time m Manlleu de l’anglès 31
36 sociolaboral adj Format per composició culta 31
37 esclar adv Format per variació 30
38 share m Manlleu de l’anglès 30
39 precandidat m Format per prefixació 29

40 sevillista adj Format per sufixació 29
41 tonteria f Manlleu adaptat del castellà 29
42 intermodal adj Format per prefixació 28
43 míster m Manlleu adaptat de l’anglès 28
44 reorientar v tr Format per prefixació 28
45 reubicar v tr Format per prefixació 28
46 xiringuito m Manlleu adaptat del castellà 28
47 zulo m Manlleu del basc 28
48 mentres conj Format per variació 27
49 rider m Manlleu de l’anglès 27
50 dessalinitzadora f Format per abreviació 26
51 online adj Manlleu de l’anglès 26
52 postelectoral adj Format per prefixació 26
53 redefinir v tr Format per prefixació 26
54 sociovergència f Format per acronímia 26
55 botellón m Manlleu del castellà 25
56 hip-hop m Manlleu de l’anglès 25
57 incivisme m Format per prefixació 25
58 kale borroka f Manlleu del basc 25
59 nòvia f Manlleu adaptat del castellà 25
60 nòvio m Manlleu adaptat del castellà 25
61 cofinançar v tr Format per prefixació 24
62 espònsor m Manlleu adaptat de l’anglès 24
63 modus operandi m Manlleu del llatí 24
64 opinador m Format per sufixació 24
65 reagrupar v tr Format per prefixació 24
66 sobredimensionar v tr Format per prefixació 24
67 software m Manlleu de l’anglès 24
68 cutre adj Manlleu del castellà 23
69 desestacionalitzar v tr Format per prefixació i sufixació 23
70 hemidelta m Format per prefixació 23
71 supramunicipal adj Format per prefixació 23
72 tonto -a adj Manlleu del castellà 23
73 antisistema adj Format per prefixació 22
74 eurovisiu -iva adj Format per sufixació 22
75 minisèrie f Format per composició culta 22
76 narco m Format per abreviació 22
77 pujolisme m Format per sufixació 22
78 recaptatori -òria adj Format per sufixació 22
79 sociata m Format per abreviació 22
80 tacticisme m Format per sufixació 22
81 thriller m Manlleu de l’anglès 22
235
Annexos

82 transversalitat f Format per sufixació 22
83 vacacional adj Format per sufixació 22
84 anticatalanisme m Format per prefixació 21
85 dessaladora f Format per abreviació 21
86 externalitzar v tr Format per sufixació 21
87 feeling m Manlleu de l’anglès 21
88 hispanoandorrà -ana adj Format per composició culta 21
89 inassumible adj Format per prefixació 21
90 indie adj Manlleu de l’anglès 21
91 intergeneracional adj Format per prefixació 21
92 maltractador m Format per sufixació 21
93 mercadillo m Manlleu del castellà 21
94 on line loc Manlleu de l’anglès 21
95 paradista m Format per sufixació 21
96 publicitar v tr Format per conversió 21
97 rocker m Format per sufixació 21
98 ska m Manlleu de l’anglès 21
99 spa m Manlleu de l’anglès 21
100 antitaurí -ina adj Format per prefixació 20
c. Mostra dels neologismes més freqüents1 de cada una de les zones

geogràfiques
Alacant
Font2 Entrada Cat. Tipus de neologisme Nr.
gram. rep.
1 EMV_Panora mentres conj Format per variació 25
2 EMV-Opinio vore v tr Format per variació 19
3 Pagina26 dessaladora f Format per abreviació 10
4 Pagina26 postelectoral adj Format per prefixació 8
5 EuropaPres vivenda f Manlleu adaptat del castellà 8
6 ET infrastructura f Format per variació 7
1. La mostra inclou tots els neologismes amb una freqüència igual o per damunt de 5, excepte
els neologismes documentats en la zona de Perpinyà per als quals, tenint en compte el nombre
menor de dades recollides, s’ha hagut d’usar la freqüència 2.
2. Fonts buidades: El Temps (ET), Pàgina26 (Pagina26), L’Avanç, Levante-EMV – Secció Opi-
nió (EMV-Opinio), Levante-EMV – Secció Panorama (EMV_Panora), Agencia Europa Press –
Secció Valencià (EuropaPres).

gram. rep.
7 EuropaPres abertzale adj Manlleu del basc 6
8 Pagina26 blog m Manlleu de l’anglès 6
9 Pagina26 ecosocialista adj Format per composició culta 6
10 Pagina26 identitari -ària adj Format per sufixació 6
11 EuropaPres interanual adj Format per prefixació 6
12 ET lobby m Manlleu de l’anglès 6
13 Pagina26 sobiranisme m Format per sufixació 6
14 ET transeuropeu -ea adj Format per prefixació 6
15 EuropaPres afectivosexual adj Format per composició culta 5
16 ET anticatalanista adj Format per prefixació 5
17 Pagina26 bipartidista adj Format per sufixació 5
18 EuropaPres codirector m Format per prefixació 5
19 ET perestroika f Manlleu del rus 5
20 Pagina26 sobrecost m Format per prefixació 5
21 Pagina26 subdirector m Format per prefixació 5
22 ET transversalitat f Format per sufixació 5
23 Pagina26 valenciania f Format per sufixació 5
24 EMV-Opinio valencianitat f Format per sufixació 5
25 Pagina26 vist-i-plau m Format per variació 5
26 Pagina26 zaplanista adj Format per sufixació 5
Andorra
gram. rep.
1 DBD parapública f Format per conversió 44
2 DAN transfronterer -a adj Format per prefixació 35
3 DBD crono m Format per abreviació 34
4 DBD anticrisi adj Format per prefixació 28
5 DAN interanual adj Format per prefixació 28
6 EPA socioeconòmic -a adj Format per composició culta 25
7 EPA rider m Manlleu de l’anglès 21
8 DAN mediàtic -a adj Format per sufixació 20
9 DBD pernoctació f Format per sufixació 20
10 DBD hispanoandorrà -ana adj Format per composició culta 19
11 DBD sociosanitari -ària adj Format per composició culta 18
12 DBD sociolaboral adj Format per composició culta 17
3. Fonts buidades: Diari Bondia Adorra (DBD), Diari d’Andorra (DAN), El Periòdic d’Andorra
(EPA).
237
Annexos

gram. rep.
13 DBD eurovisiu -iva adj Format per sufixació 16
14 DBD interparroquial adj Format per prefixació 16
15 DAN ecosocialista adj Format per composició culta 15
16 DBD externalitzar v tr Format per sufixació 15
17 DAN sostenibilitat f Format per sufixació 15
18 DAN eurozona f Format per composició culta 14
19 EPA identitari -ària adj Format per sufixació 14
20 DBD renegociar v tr Format per prefixació 14
21 DBD supercombinada f Format per prefixació 14
22 EPA supergegant m Format per prefixació 13
23 DBD desestacionalitzar v tr Format per prefixació i sufixació 12
24 DBD kumite m Altres manlleus 12
25 DAN redefinir v tr Format per prefixació 12
26 DAN sobrecost m Format per prefixació 12
27 DBD andorranitat f Format per sufixació 11
28 EPA play-off m Manlleu de l’anglès 11
29 EPA reorientar v tr Format per prefixació 11
30 DBD reubicar v tr Format per prefixació 11
31 EPA bolo m Manlleu del castellà 10
32 DBD hat-trick m Manlleu de l’anglès 10
33 DAN pestivirus m Format per composició culta 10
34 DBD colíder m Format per prefixació 9
35 DAN exitós -osa adj Format per sufixació 9
36 EPA inassumible adj Format per prefixació 9
37 DBD kata m Altres manlleus 9
38 DAN microestat m Neologisme semàntic 9
39 DAN parroquialisme m Format per sufixació 9
40 DBD precandidat m Format per prefixació 9
41 EPA transfronterer m Format per prefixació 9
42 DBD fèmina f Manlleu adaptat del castellà 8
43 DBD freestyle m Manlleu de l’anglès 8
44 DAN reformular v tr Format per prefixació 8
45 EPA touroperador m Manlleu adaptat de l’anglès 8
46 DBD versionar v tr Format per conversió 8
47 EPA cotitzant m Format per lexicalització 7
48 DBD ecoturisme m Format per composició culta 7
49 EPA feeling m Manlleu de l’anglès 7
50 DBD intergeneracional adj Format per prefixació 7
51 DBD preconvocatòria f Format per prefixació 7
52 DBD refundar v tr Format per prefixació 7
53 EPA reutilitzar v tr Format per prefixació 7
54 EPA termolúdic -a adj Format per composició culta 7

gram. rep.
55 DAN actoral adj Format per sufixació 6
56 DBD antisistema adj Format per prefixació 6
57 EPA desencontre m Format per prefixació 6
58 EPA espònsor m Manlleu adaptat de l’anglès 6
59 DBD francoandorrà -ana adj Format per composició culta 6
60 DBD precandidatura f Format per prefixació 6
61 DAN reaprofitar v tr Format per prefixació 6
62 DBD recol·locar v tr Format per prefixació 6
63 DBD teatralitzar v tr Format per sufixació 6
64 DAN wild card f Manlleu de l’anglès 6
65 DAN antifrau adj Format per prefixació 5
66 DAN botellón m Manlleu del castellà 5
67 EPA caixet m Manlleu adaptat del francès 5
68 DAN carril bici m Format per composició 5
69 DAN chanson f Manlleu del francès 5
70 DAN cortalà m Format per sufixació 5
71 EPA economicofinancer -a adj Format per composició culta 5
72 EPA emparellament m Format per sufixació 5
73 DAN eurofan m Format per composició culta 5
74 DBD extracomunitari -ària adj Format per prefixació 5
75 EPA fibromiàlgia f Format per composició culta 5
76 DBD freeride m Manlleu de l’anglès 5
77 DBD hiperactivitat f Format per prefixació 5
78 DAN identificatiu -iva adj Format per sufixació 5
79 DBD indoor adj Manlleu de l’anglès 5
80 DBD kumite m Altres manlleus adaptats 5
81 DAN megabyte m Format per composició culta 5
82 DBD minideixalleria f Format per composició culta 5
83 DBD mundialista adj Format per sufixació 5
84 DAN paradista m Format per sufixació 5
85 EPA postelectoral adj Format per prefixació 5
86 EPA proactiu -iva adj Format per prefixació 5
87 EPA promig m Manlleu adaptat del castellà 5
88 DAN recaptatori -òria adj Format per sufixació 5
89 DBD redissenyar v tr Format per prefixació 5
90 DBD reinventar v tr Format per prefixació 5
91 DAN skate m Manlleu de l’anglès 5
92 DBD skating m Manlleu de l’anglès 5
93 DBD slopestyle m Manlleu de l’anglès 5
94 EPA superheroi m Format per prefixació 5
95 DAN ultraliberal adj Format per prefixació 5
239
Annexos
Barcelona
Font4 Entrada Cat. Tipus de neologisme Nr. rep.
gram.
1 PC vivenda f Manlleu adaptat del castellà 103
2 PC aerolínia f Format per composició culta 60
3 AV ecosocialista m Format per composició culta 54
4 AV interanual adj Format per prefixació 49
5 AV blog m Manlleu de l’anglès 43
6 PC internet m Manlleu de l’anglès 42
7 AV anticrisi adj Format per prefixació 38
8 PC eurozona f Format per composició culta 37
9 AV abertzale adj Manlleu del basc 36
10 AV ecosocialista adj Format per composició culta 34
11 AV exitós -osa adj Format per sufixació 34
12 PC nòvio m Manlleu adaptat del castellà 32
13 AV play-off m Manlleu de l’anglès 31
14 AV esclar adv Format per variació 30
15 AV sobiranisme m Format per sufixació 29
16 PC oenagé f Format per siglació 28
17 AV tonteria f Manlleu adaptat del castellà 28
18 PC pole f Manlleu de l’anglès 28
19 AV subdirector m Format per prefixació 26
20 PC triplet m Neologisme semàntic 25
21 AV identitari -ària adj Format per sufixació 24
22 PC madridisme m Format per sufixació 24
23 PC tonto -a adj Manlleu del castellà 23
24 PC online adj Manlleu de l’anglès 22
25 PC anticatalanisme m Format per prefixació 21
26 PC euríbor m Manlleu adaptat de l’anglès 20
27 PC incivisme m Format per prefixació 20
28 AV lobby m Manlleu de l’anglès 20
29 PC nòvia f Manlleu adaptat del castellà 20
30 AV pitxitxi m Manlleu adaptat del castellà 20
31 AV sociata m Format per abreviació 20
32 PC sociovergència f Format per acronímia 20
33 PC antisistema adj Format per prefixació 19
34 PC cutre adj Manlleu del castellà 19
35 AV hip-hop m Manlleu de l’anglès 19
36 AV tripartit m Format per conversió 19
37 PC mediàtic -a adj Format per sufixació 18
4. Fonts buidades: Avui (AV), El Periódico (EP), ARA (ARA).


gram.
38 AV blanc m Neologisme semàntic 17
39 PC on line loc Manlleu de l’anglès 17
40 AV opinador m Format per sufixació 17
41 AV reagrupar v tr Format per prefixació 17
42 AV sexi adj Manlleu adaptat de l’anglès 17
43 AV sisplau loc Format per variació 17
44 PC xiringuito m Manlleu adaptat del castellà 17
45 PC alfombra f Manlleu del castellà 16
46 PC bronca f Manlleu del castellà 16
47 PC col·lisionar v tr Format per conversió 16
48 PC dream team m Manlleu de l’anglès 16
49 PC míster m Manlleu adaptat de l’anglès 16
50 PC superheroi m Format per prefixació 16
51 PC tècnic m Neologisme semàntic 16
52 AV blanc -a adj Neologisme semàntic 15
53 AV clàssic m Neologisme semàntic 15
54 PC friqui adj Manlleu adaptat de l’anglès 15
55 AV incautar v tr Manlleu adaptat del castellà 15
56 PC publicitar v tr Format per conversió 15
57 PC recaptatori -òria adj Format per sufixació 15
58 PC software m Manlleu de l’anglès 15
59 AV zulo m Manlleu del basc 15
60 desalinitzadora f Format per abreviació 15
61 AV anticatalà -ana adj Format per prefixació 14
62 AV copagament m Format per prefixació 14
63 PC crono m Format per abreviació 14
64 PC dissuasori -òria adj Format per sufixació 14
65 PC duel m Neologisme semàntic 14
66 PC exprimer ministre m Format per prefixació 14
67 PC fotoperiodista m Format per composició culta 14
68 AV hub m Manlleu de l’anglès 14
69 PC look m Manlleu de l’anglès 14
70 AV modus operandi m Manlleu del llatí 14
71 PC narco m Format per abreviació 14
72 AV postelectoral adj Format per prefixació 14
73 AV precandidat m Format per prefixació 14
74 AV tacticisme m Format per sufixació 14
75 AV blaugrana m Format per conversió 13
76 PC cranioencefàlic -a adj Format per composició culta 13
77 PC deslegitimar v tr Format per prefixació 13
78 AV fair play m Manlleu de l’anglès 13
79 AV migcamp m Format per composició 13
241
Annexos

gram.
80 PC migcentre m Format per composició 13
81 AV premier m Manlleu de l’anglès 13
82 AV reorientar v tr Format per prefixació 13
83 AV convocant m Format per lexicalització 12
84 AV desacomplexar v tr Format per prefixació 12
85 AV fashion adj Manlleu de l’anglès 12
86 AV geoestratègic -a adj Format per composició culta 12
87 PC hit m Manlleu de l’anglès 12
88 AV indie adj Manlleu de l’anglès 12
89 AV maltractador m Format per sufixació 12
90 PC tour m Manlleu del francès 12
91 PC viceprimer ministre m Format per prefixació 12
92 AV antisistema m Format per prefixació 11
93 AV caleró m Format per sufixació 11
94 PC cardiorespiratori -òria adj Format per composició culta 11
95 PC debacle f Manlleu adaptat del francès 11
96 AV esclar loc Format per variació 11
97 AV euskera m Manlleu del basc 11
98 PC intercanviador m Format per sufixació 11
99 PC kale borroka f Manlleu del basc 11
100 PC mediar v intr Format per conversió 11
101 PC on line adj Manlleu de l’anglès 11
102 AV pujolisme m Format per sufixació 11
103 AV quantiós -osa adj Format per sufixació 11
104 PC reality m Manlleu de l’anglès 11
105 PC reallotjar v tr Format per prefixació 11
106 PC socioeconòmic -a adj Format per composició culta 11
107 AV souvenir m Manlleu del francès 11
108 PC suggerent adj Format per sufixació 11
109 AV supercopa f Format per prefixació 11
110 AV transfronterer -a adj Format per prefixació 11
111 AV ultranacionalista adj Format per prefixació 11
112 AV viceprimer secretari m Format per prefixació 11
113 AV anticatalanista adj Format per prefixació 10
114 PC autoproclamar-se v pron Format per composició culta 10
115 PC biocombustible m Format per composició culta 10
116 PC bipartidista adj Format per sufixació 10
117 AV botellón m Manlleu del castellà 10
118 ARA central m Neologisme sintàctic 10
119 PC gunner m Manlleu de l’anglès 10
120 PC inapropiat -ada adj Format per prefixació 10
121 AV mantra m Altres manlleus 10

gram.
122 PC megawatt m Format per composició culta 10
123 AV paradista m Format per sufixació 10
124 AV pelotazo m Manlleu del castellà 10
125 PC posicionar-se v pron Neologisme sintàctic 10
126 AV prime time m Manlleu de l’anglès 10
127 PC reagrupament m Format per prefixació 10
128 PC reequilibrar v tr Format per prefixació 10
129 PC revaloritzar v tr Format per sufixació 10
130 AV rocker m Format per sufixació 10
131 PC sevillista adj Format per sufixació 10
132 PC share m Manlleu de l’anglès 10
133 PC videoconsola f Format per composició culta 10
134 AV videovigilància f Format per composició culta 10
135 PC codirector m Format per prefixació 9
136 PC desenvolupador m Format per sufixació 9
137 AV establishment m Manlleu de l’anglès 9
138 AV estatueta f Format per sufixació 9
139 AV full de ruta m Format per sintagmació 9
140 PC penyista m Format per sufixació 9
141 PC performance f Manlleu de l’anglès 9
142 AV pijo -a adj Manlleu del castellà 9
143 NO prèvia f Format per conversió 9
144 PC redefinir v tr Format per prefixació 9
145 PC reequilibri m Format per prefixació 9
146 PC refinançament m Format per prefixació 9
147 PC reformular v tr Format per prefixació 9
148 AV refundar v tr Format per prefixació 9
149 PC reubicar v tr Format per prefixació 9
150 AV sobrecost m Format per prefixació 9
151 AV sociata adj Format per abreviació 9
152 PC triler m Manlleu adaptat del castellà 9
153 PC versionar v tr Format per conversió 9
154 AV xarxa social f Format per sintagmació 9
155 PC auspiciar v tr Format per conversió 8
156 AV autoajuda f Format per composició culta 8
157 PC best-seller m Manlleu de l’anglès 8
158 AV bonisme m Format per sufixació 8
159 AV caler m Format per variació 8
160 AV carinyo m Manlleu adaptat del castellà 8
161 PC e-mail m Manlleu de l’anglès 8
162 AV europarlamentari m Format per composició culta 8
163 PC fibromiàlgia f Format per composició culta 8
243
Annexos

gram.
164 PC final four f Manlleu de l’anglès 8
165 AV goal average m Manlleu de l’anglès 8
166 PC governança f Format per sufixació 8
167 PC guai adj Manlleu adaptat del castellà 8
168 ARA hashtag m Manlleu de l’anglès 8
169 PC inassumible adj Format per prefixació 8
170 AV intergeneracional adj Format per prefixació 8
171 PC intermodal adj Format per prefixació 8
172 AV kit m Manlleu de l’anglès 8
173 AV minisèrie f Format per composició culta 8
174 PC minitransvasament m Format per composició culta 8
175 PC multireincident m Format per prefixació 8
176 PC oscaritzar v tr Format per sufixació 8
177 PC passotisme m Format per sufixació 8
178 AV patrullatge m Format per sufixació 8
179 PC penabista adj Format per sufixació 8
180 PC petrolera f Format per variació 8
181 AV propalestí -ina adj Format per prefixació 8
182 PC reconeixible adj Format per sufixació 8
183 PC renegociar v tr Format per prefixació 8
184 PC rocker -a adj Format per sufixació 8
185 PC showman m Manlleu de l’anglès 8
186 AV sub-21 adj Format per prefixació 8
187 PC supramunicipal adj Format per prefixació 8
188 PC tendinopatia f Format per composició culta 8
189 AV transversalitat f Format per sufixació 8
190 AV alter ego m Manlleu del llatí 7
191 AV antiespanyol -a adj Format per prefixació 7
192 AV antitaurí -ina adj Format per prefixació 7
193 AV autoanomenar-se v pron Format per composició culta 7
194 AV autoexigència f Format per composició culta 7
195 PC aznarisme m Format per sufixació 7
196 AV bloguer m Format per sufixació 7
197 AV bolo m Manlleu del castellà 7
198 PC calcio m Manlleu de l’italià 7
199 PC cantaor m Manlleu del castellà 7
200 AV castrista adj Format per sufixació 7
201 AV cavernari -ària adj Format per sufixació 7
202 AV celebrity f Manlleu de l’anglès 7
203 AV ciberatac m Format per composició culta 7
204 PC connectar-se v pron Neologisme sintàctic 7
205 PC contraprogramar v tr Format per prefixació 7

gram.
206 PC coresponsable adj Format per prefixació 7
207 PC coresponsable m Format per prefixació 7
208 AV desmarcar-se v pron Neologisme semàntic 7
209 NO diana f Neologisme semàntic 7
210 AV dixit loc Manlleu del llatí 7
211 AV enxufar v tr Manlleu adaptat del castellà 7
212 AV espònsor m Manlleu adaptat de l’anglès 7
213 PC exvicepresident m Format per prefixació 7
214 AV grafiter m Format per sufixació 7
215 PC interterritorial adj Format per prefixació 7
216 AV jihadista adj Format per sufixació 7
217 AV judicialitzar v tr Format per sufixació 7
218 PC laportisme m Format per sufixació 7
219 PC lehendakari m Manlleu del basc 7
220 PC made in loc Manlleu de l’anglès 7
221 AV mileurista m Format per sufixació 7
222 AV mister m Manlleu de l’anglès 7
223 AV motard m Manlleu del francès 7
224 AV multiculturalitat f Format per sufixació 7
225 PC octavilla f Manlleu adaptat del castellà 7
226 AV onze m Neologisme semàntic 7
227 PC opa f Format per siglació 7
228 PC pack m Manlleu de l’anglès 7
229 AV paradeta f Format per sufixació 7
230 AV pepero m Manlleu del castellà 7
231 AV perico m Manlleu del castellà 7
232 AV pernoctació f Format per sufixació 7
233 AV pijo m Manlleu del castellà 7
234 PC pole position f Manlleu de l’anglès 7
235 PC precandidatura f Format per prefixació 7
236 PC precongressual adj Format per prefixació 7
237 AV preconstitucional adj Format per prefixació 7
238 AV pujolista adj Format per sufixació 7
239 AV quinqui m Manlleu del castellà 7
240 PC realpolitik f Manlleu de l’alemany 7
241 AV reggae m Manlleu de l’anglès 7
242 AV reinterpretar v tr Format per prefixació 7
243 PC reintroduir v tr Format per prefixació 7
244 AV slot m Manlleu de l’anglès 7
245 AV smartphone m Manlleu de l’anglès 7
246 PC sobredimensionar v tr Format per prefixació 7
247 PC sociolaboral adj Format per composició culta 7
245
Annexos

gram.
248 AV subprime adj Manlleu de l’anglès 7
249 PC subsecretari m Format per prefixació 7
250 AV teleassistència f Format per composició culta 7
251 AV think tank m Manlleu de l’anglès 7
252 AV thriller m Manlleu de l’anglès 7
253 PC troupe f Manlleu del francès 7
254 AV ultraconservador -a adj Format per prefixació 7
255 PC xivatada f Manlleu adaptat del castellà 7
256 PC abertzale m Manlleu del basc 6
257 AV algo pron Manlleu del castellà 6
258 AV anada f Neologisme semàntic 6
259 AV antifranquista adj Format per prefixació 6
260 AV antitaurí m Format per prefixació 6
261 PC autoproclamar v tr Format per composició culta 6
262 AV baby boom m Manlleu de l’anglès 6
263 AV bicentenari m Format per prefixació 6
264 AV blindar v tr Neologisme semàntic 6
265 PC bonus m Manlleu de l’anglès 6
266 AV chic adj Manlleu del francès 6
267 AV col·le m Format per abreviació 6
268 AV cool adj Manlleu de l’anglès 6
269 PC coresponsabilitat f Format per prefixació 6
270 AV crack m Manlleu de l’anglès 6
271 AV descerebrat -ada adj Manlleu adaptat del castellà 6
272 PC draft m Manlleu de l’anglès 6
273 AV estelada f Format per conversió 6
274 AV eurogrup m Format per composició culta 6
275 AV euromediterrani -ània adj Format per composició culta 6
276 PC eurovisiu -iva adj Format per sufixació 6
277 PC feeling m Manlleu de l’anglès 6
278 AV friquisme m Format per sufixació 6
279 PC gaddafista adj Format per sufixació 6
280 PC garantista adj Format per sufixació 6
281 PC gihadista adj Format per sufixació 6
282 PC glamurós -osa adj Format per sufixació 6
283 PC hacker m Manlleu de l’anglès 6
284 AV hat-trick m Manlleu de l’anglès 6
285 PC irreconeixible adj Format per prefixació i sufixació 6
286 PC isquiotibial m Format per composició culta 6
287 PC mail m Manlleu de l’anglès 6
288 AV mileurista adj Format per sufixació 6
289 AV mòbing m Manlleu adaptat de l’anglès 6

gram.
290 AV negacionisme m Format per sufixació 6
291 PC netbook m Manlleu de l’anglès 6
292 PC new age m Manlleu de l’anglès 6
293 AV ordinalitat f Format per sufixació 6
294 AV outsider m Manlleu de l’anglès 6
295 AV patada f Manlleu del castellà 6
296 AV pel·li f Format per abreviació 6
297 AV plantada f Neologisme semàntic 6
298 ARA porra f Manlleu del castellà 6
299 AV prejubilar v tr Format per prefixació 6
300 PC proactiu -iva adj Format per prefixació 6
301 AV radiofonista m Format per sufixació 6
302 AV recentralitzador -a adj Format per prefixació 6
303 PC recol·locar v tr Format per prefixació 6
304 PC redimensionar v tr Format per prefixació 6
305 PC redissenyar v tr Format per prefixació 6
306 PC reiniciar v tr Format per prefixació 6
307 AV revalorització f Format per sufixació 6
308 NO sentenciar v tr Neologisme semàntic 6
309 PC skin m Manlleu de l’anglès 6
310 AV sms m Manlleu de l’anglès 6
311 AV spa m Manlleu de l’anglès 6
312 AV superlliga f Format per prefixació 6
313 AV tarifari -ària adj Format per sufixació 6
314 AV traçabilitat f Format per sufixació 6
315 ARA trending topic m Manlleu de l’anglès 6
316 PC tuitejar v tr Format per sufixació 6
317 AV ultradefensiu -iva adj Format per prefixació 6
318 AV verd-i-negre m Format per composició 6
319 PC videocàmera f Format per composició culta 6
320 AV vintage adj Manlleu de l’anglès 6
321 PC xuleria f Manlleu adaptat del castellà 6
322 AV antiviral m Format per prefixació 5
323 PC apunyalament m Format per sufixació 5
324 AV bailaora f Manlleu del castellà 5
325 PC batucada f Altres manlleus 5
326 PC bicefàlia f Format per sufixació 5
327 PC bici f Format per abreviació 5
328 AV biodièsel m Format per composició culta 5
329 AV blogaire m Format per sufixació 5
330 PC break m Manlleu de l’anglès 5
331 PC cameo m Manlleu de l’anglès 5
247
Annexos

gram.
332 PC cantaora f Manlleu del castellà 5
333 PC caucus m Manlleu de l’anglès 5
334 AV cervell m Neologisme semàntic 5
335 PC comissariar v tr Format per conversió 5
336 PC contrarellotge f Format per prefixació 5
337 AV crac m Manlleu adaptat de l’anglès 5
338 PC descartable adj Format per sufixació 5
339 PC descatalogar v tr Format per prefixació 5
340 AV descavalcar v tr Neologisme semàntic 5
341 PC descoordinar v tr Format per prefixació 5
342 AV desincentivar v tr Format per prefixació 5
343 PC desproveïment m Format per sufixació 5
344 AV ecobarri m Format per composició culta 5
345 AV enganxina f Format per sufixació 5
346 AV enterar-se v pron Manlleu adaptat del castellà 5
347 AV esquerra-dreta adj Format per composició 5
348 PC exequip m Format per prefixació 5
349 AV francocolombià -ana adj Format per composició culta 5
350 PC freak adj Manlleu de l’anglès 5
351 PC gadget m Manlleu de l’anglès 5
352 PC gasístic -a adj Format per sufixació 5
353 PC geoestratègia f Format per composició culta 5
354 PC hiperactiu -iva adj Format per prefixació 5
355 AV holding m Manlleu de l’anglès 5
356 AV incriminatori -òria adj Format per sufixació 5
357 AV interdepartamental adj Format per prefixació 5
358 AV intertrimestral adj Format per prefixació 5
359 PC itinerància f Format per sufixació 5
360 PC liberaldemòcrata m Format per composició 5
361 AV lideresa f Format per sufixació 5
362 PC localitzador m Format per sufixació 5
363 AV low cost f Manlleu de l’anglès 5
364 AV madame f Manlleu del francès 5
365 PC making of m Manlleu de l’anglès 5
366 PC malinterpretar v tr Format per prefixació 5
367 PC match ball m Manlleu de l’anglès 5
368 PC mileurisme m Format per sufixació 5
369 AV minutatge m Format per sufixació 5
370 PC motxiller m Format per sufixació 5
371 AV multiculti m Format per abreviació 5
372 AV multiorgànic -a adj Format per prefixació 5
373 AV nord-irlandès -esa adj Format per composició 5

gram.
374 PC oficialisme m Format per sufixació 5
375 AV papamòbil m Format per composició culta 5
376 AV penabista m Format per sufixació 5
377 AV pepero -a adj Manlleu del castellà 5
378 AV plumero m Manlleu del castellà 5
379 PC pop-rock m Format per composició 5
380 AV popular adj Neologisme semàntic 5
381 AV popular m Format per conversió 5
382 AV pregravar v tr Format per prefixació 5
383 AV presi m Format per abreviació 5
384 AV primàries f pl Format per abreviació 5
385 PC prooccidental adj Format per prefixació 5
386 AV psoespoli m Format per acronímia 5
387 PC rebuscar v tr Format per prefixació 5
388 PC recolzar v tr Neologisme semàntic 5
389 PC reenviar v tr Format per prefixació 5
390 PC remake m Manlleu de l’anglès 5
391 PC repostar v tr Manlleu del castellà 5
392 PC reurbanitzar v tr Format per prefixació 5
393 AV revisitar v tr Format per prefixació 5
394 AV rojigualda f Manlleu del castellà 5
395 AV seguidisme m Format per sufixació 5
396 PC sense papers m Format per sintagmació 5
397 AV sensepapers m Format per prefixació 5
398 AV sex appeal m Manlleu de l’anglès 5
399 PC sobreocupar v tr Format per prefixació 5
400 AV sociopolític -a adj Format per composició culta 5
401 AV sociosanitari -ària adj Format per composició culta 5
402 AV stand by m Manlleu de l’anglès 5
403 PC subdirectora f Format per prefixació 5
404 AV subprime f Manlleu de l’anglès 5
405 PC supermodel f Format per prefixació 5
406 PC tacticista adj Format per sufixació 5
407 PC tongo m Manlleu del castellà 5
408 AV totterreny m Format per composició 5
409 PC tweet m Manlleu de l’anglès 5
410 PC vacacional adj Format per sufixació 5
411 AV verd-i-negre -a adj Format per composició 5
412 PC vicealcalde m Format per prefixació 5
413 AV viceministre m Format per prefixació 5
249
Annexos
Girona
Font5 Entrada Cat. gram. Tipus de neologisme Nr. rep.
1 DG blanc-i-vermell -a adj Format per composició 59
2 DG aerolínia f Format per composició culta 50
3 DG ecosocialista adj Format per composició culta 31
4 DG blanc-i-vermell m Format per composició 24
5 DG dessalinitzadora f Format per abreviació 13
6 DG interanual adj Format per prefixació 13
7 DG kale borroka f Manlleu del basc 13
8 DG look m Manlleu de l’anglès 12
9 DG pujolisme m Format per sufixació 12
10 DG share m Manlleu de l’anglès 12
11 DG triplet m Neologisme semàntic 12
12 DG play-off m Manlleu de l’anglès 11
13 DG ecosocialista m Format per composició culta 10
14 DG eurozona f Format per composició culta 10
15 DG míster m Manlleu adaptat de l’anglès 10
16 DG pole f Format per abreviació 10
17 DG grupista m Format per sufixació 9
18 DG marxistaleninista adj Format per composició 9
19 DG sevillista adj Format per sufixació 9
20 DG trànsfer m Manlleu adaptat de l’anglès 9
21 DG abertzale adj Manlleu del basc 8
22 DG espònsor m Manlleu adaptat de l’anglès 8
23 DG prime time m Manlleu de l’anglès 8
24 DG socioeconòmic -a adj Format per composició culta 8
25 DG castrista adj Format per sufixació 7
26 DG contrarellotge adj Format per prefixació 7
27 DG dessaladora f Format per abreviació 7
28 DG sociovergència f Format per acronímia 7
29 DG teleassistència f Format per composició culta 7
30 DG tv movie f Manlleu de l’anglès 7
31 DG xiringuito m Manlleu adaptat del castellà 7
32 DG biker m Manlleu de l’anglès 6
33 DG fotoperiodista m Format per composició culta 6
34 DG low cost adj Manlleu de l’anglès 6
35 DG migcentre m Format per composició 6
36 DG videovigilància f Format per composició culta 6
37 PD bicicletada f Format per sufixació 5
38 DG birra f Manlleu de l’italià 5
5. Fonts buidades: Diari de Girona (DG), El Punt (PD).


39 PD cantaor m Manlleu del castellà 5
40 DG carodista adj Format per sufixació 5
41 DG drogotest m Format per composició culta 5
42 DG entrevista-xat f Format per composició 5
43 DG eurocambra f Format per composició culta 5
44 DG garantista adj Format per sufixació 5
45 DG gay friendly adj Manlleu de l’anglès 5
46 PD hat-trick m Manlleu de l’anglès 5
47 DG hip-hop m Manlleu de l’anglès 5
48 DG lobby m Manlleu de l’anglès 5
49 DG low cost m Manlleu de l’anglès 5
50 DG oscaritzat -ada adj Format per sufixació 5
51 DG phishing m Manlleu de l’anglès 5
52 DG reality show m Manlleu de l’anglès 5
53 DG recaptatori -òria adj Format per sufixació 5
54 DG resort m Manlleu de l’anglès 5
55 DG rocker m Manlleu de l’anglès 5
56 DG sitcom f Manlleu de l’anglès 5
57 DG skate m Manlleu de l’anglès 5
58 PD tacticisme m Format per sufixació 5
59 PD territorialitzar v tr Format per sufixació 5
Illes Balears
1 BA blog m Manlleu de l’anglès 18
2 BA aerolínia f Format per composició culta 14
3 BA interanual adj Format per prefixació 14
4 BA sobrecost m Format per prefixació 14
5 BA abertzale adj Manlleu del basc 13
6 BA anticrisi adj Format per prefixació 12
7 BA esbucament m Format per sufixació 12
8 BA internet f Manlleu de l’anglès 11
9 BA uemita adj Format per sufixació 10
10 BA nigulositat f Format per sufixació 9
11 BA exitós -osa adj Format per sufixació 8
12 BA macroprojecte m Format per composició culta 8
13 BA sociosanitari -ària adj Format per composició culta 8
14 BA touroperador m Manlleu adaptat de l’anglès 8
6. Fonts buidades: Diari de Balears (BA).

251
Annexos

15 BA aprop adv Format per variació 7
16 BA blanc-i-vermell m Format per composició 7
17 BA emperò m Format per conversió 7
18 BA interinsular adj Format per prefixació 7
19 BA narco m Format per abreviació 7
20 BA sus m Altres 7
21 BA uemita mif Format per sufixació 7
22 BA vacacional adj Format per sufixació 7
23 BA vivenda f Manlleu adaptat del castellà 7
24 BA antitaurí -ina adj Format per prefixació 6
25 BA batucada f Altres manlleus 6
26 BA botellot m Format per sufixació 6
27 BA escoleta f Format per sufixació 6
28 BA mediàtic -a adj Format per sufixació 6
29 BA refundar v tr Format per prefixació 6
30 BA sevillista adj Format per sufixació 6
31 BA supramunicipal adj Format per prefixació 6
32 BA anticapitalista adj Format per prefixació 5
33 BA anticatalanista adj Format per prefixació 5
34 BA break m Manlleu de l’anglès 5
35 BA clientelar adj Format per sufixació 5
36 BA identitari -ària adj Format per sufixació 5
37 BA intermodal adj Format per prefixació 5
38 BA lobby m Manlleu de l’anglès 5
39 BA novedós -osa adj Manlleu adaptat del castellà 5
40 BA pepero m Manlleu del castellà 5
41 BA reallotjament m Format per prefixació 5
42 BA spa m Manlleu de l’anglès 5
43 BA tie-break m Manlleu de l’anglès 5
Lleida
1 SEGRE play-off m Manlleu de l’anglès 23
2 SEGRE jazz m Manlleu de l’anglès 20
3 SEGRE mercadillo m Manlleu del castellà 19
4 SEGRE tripartit m Format per conversió 19
5 SEGRE rock m Manlleu de l’anglès 18
6 SEGRE disfrutar v intr Manlleu adaptat del castellà 18
7. Fonts buidades: Diari Bondia Lleida (BONDIA), Segre (SEGRE).


7 SEGRE thriller m Manlleu de l’anglès 15
8 SEGRE web adj Manlleu de l’anglès 15
9 SEGRE web m Manlleu de l’anglès 14
10 SEGRE estrella f Neologisme semàntic 11
11 SEGRE eurozona f Format per composició culta 11
12 SEGRE prime time m Manlleu de l’anglès 11
13 SEGRE share m Manlleu de l’anglès 11
14 SEGRE snowboard m Manlleu de l’anglès 11
15 SEGRE anticrisi adj Format per prefixació 10
16 SEGRE hat-trick m Manlleu de l’anglès 10
17 BONDIA minisèrie f Format per composició culta 10
18 SEGRE tour operator m Manlleu de l’anglès 10
19 SEGRE alterne m Manlleu del castellà 8
20 SEGRE benemérita f Manlleu del castellà 8
21 SEGRE diana f Neologisme semàntic 8
22 SEGRE entrepussada f Altres 8
23 SEGRE interanual adj Format per prefixació 8
24 BONDIA pichichi m Manlleu del castellà 8
25 SEGRE pole f Format per abreviació 8
26 SEGRE remake m Manlleu de l’anglès 8
27 SEGRE stage m Manlleu de l’anglès 8
28 SEGRE web m Format per abreviació 8
29 SEGRE blues m Manlleu de l’anglès 7
30 SEGRE euríbor m Manlleu adaptat de l’anglès 7
31 SEGRE folk m Manlleu de l’anglès 7
32 SEGRE goal average m Manlleu de l’anglès 7
33 SEGRE handling m Manlleu de l’anglès 7
34 SEGRE opera prima f Manlleu de l’italià 7
35 SEGRE abertzale adj Manlleu del basc 6
36 SEGRE blau blava adj Neologisme semàntic 6
37 SEGRE fitness m Manlleu de l’anglès 6
38 SEGRE foyer m Manlleu del francès 6
39 SEGRE fugit -ida adj Manlleu adaptat del castellà 6
40 BONDIA gospel m Manlleu de l’anglès 6
41 SEGRE holding m Manlleu de l’anglès 6
42 SEGRE lobby m Manlleu de l’anglès 6
43 SEGRE on-line adj Manlleu de l’anglès 6
44 SEGRE reality m Manlleu de l’anglès 6
45 SEGRE showman m Manlleu de l’anglès 6
46 SEGRE tv movie f Manlleu de l’anglès 6
47 SEGRE anticorrupció adj Format per prefixació 5
48 SEGRE botellón m Manlleu del castellà 5
253
Annexos

49 SEGRE break m Manlleu de l’anglès 5
50 SEGRE country m Manlleu de l’anglès 5
51 SEGRE esquí jòring m Manlleu adaptat de l’anglès 5
52 SEGRE funk m Manlleu de l’anglès 5
53 SEGRE in extremis loc Manlleu del llatí 5
54 SEGRE luge m Manlleu del francès 5
55 SEGRE multipremiat -ada adj Format per prefixació 5
56 SEGRE pack m Manlleu de l’anglès 5
57 SEGRE phishing m Manlleu de l’anglès 5
58 SEGRE pub m Manlleu de l’anglès 5
59 SEGRE punch m Manlleu de l’anglès 5
60 BONDIA ska m Manlleu de l’anglès 5
61 SEGRE top manta m Format per composició 5
62 SEGRE vianalitzar v tr Format per sufixació 5
63 SEGRE zona euro f Format per composició 5
Perpinyà
1 LC play-off m Manlleu de l’anglès 2
2 EPP portar queixa loc Format per sintagmació 2
3 EPP sense etiqueta adj Format per sintagmació 2
4 EPP siti m Neologisme semàntic 2
Tarragona
gram.
1 Ebredigita socioeconòmic -a adj Format per composició culta 34
2 DiaTar hemidelta m Format per prefixació 23
3 DiaTar minitransvasament m Format per composició culta 17
4 Tinet ecosocialista adj Format per composició culta 16
5 Ebredigita cofinançar v tr Format per prefixació 15
6 Tinet intermodal adj Format per prefixació 15
7 Tinet interanual adj Format per prefixació 14
8 Tinet perimetral adj Format per sufixació 12
8. Fonts buidades: La Clau (LC), El Punt Perpinyà (EPP), El Fiçó (EF).

9. Fonts buidades: Diari de Tarragona (DiaTar), EbreDigital (EbreDigita), Tinet (Tinet),
El Punt – Camp de tarragona (ElPuntTarr), El Punt – Tarragona (EP-TARR), Més Ebre (MEBRE).

gram.
9 ElPuntTarr sociosanitari -ària adj Format per composició culta 11
10 Tinet vivenda f Manlleu adaptat del castellà 11
11 ElPuntTarr anticrisi adj Format per prefixació 10
12 ElPuntTarr ecosocialista m Format per composició culta 10
13 Tinet intercomarcal adj Format per prefixació 10
14 DiaTar hemidelta m Format per composició culta 9
15 DiaTar sobrecost m Format per prefixació 9
16 DiaTar subdirector m Format per prefixació 9
17 Ebredigita cocapitalitat f Format per prefixació 8
18 Ebredigita refrendar v tr Manlleu adaptat del castellà 8
19 DiaTar supramunicipal adj Format per prefixació 8
20 Tinet aerolínia f Format per composició culta 7
21 DiaTar anticementiri adj Format per prefixació 7
22 EP-TARR col·locador m Format per sufixació 7
23 Tinet enoturisme m Format per composició culta 7
24 ElPuntTarr identitari -ària adj Format per sufixació 7
25 DiaTar reiniciar v tr Format per prefixació 7
26 DiaTar sobredimensionar v tr Format per prefixació 7
27 DiaTar supracomarcal adj Format per prefixació 7
28 Tinet agroambiental adj Format per composició culta 6
29 DiaTar citrícola adj Format per sufixació 6
30 DiaTar ecosocialista mif Format per composició culta 6
31 Tinet link m Manlleu de l’anglès 6
32 Tinet pernoctació f Format per sufixació 6
33 Tinet redefinir v tr Format per prefixació 6
34 DiaTar renegociar v tr Format per prefixació 6
35 Tinet telecentre m Format per composició culta 6
36 DiaTar territorialitzar v tr Format per sufixació 6
37 Tinet webcam f Manlleu de l’anglès 6
38 DiaTar antitaurí -ina adj Format per prefixació 5
39 Ebredigita cimentera f Format per sufixació 5
40 Tinet connectivitat f Format per sufixació 5
41 Tinet exitós -osa adj Format per sufixació 5
42 Tinet identificatiu -iva adj Format per sufixació 5
43 Tinet incívic -a adj Format per prefixació 5
44 DiaTar intermodalitat f Format per prefixació 5
45 Tinet inundabilitat f Format per sufixació 5
46 Tinet paradista mif Format per sufixació 5
47 DiaTar patrullatge m Format per sufixació 5
48 MEBRE reequilibri m Format per prefixació 5
49 Ebredigita reggae m Manlleu de l’anglès 5
50 Tinet tarifari -ària adj Format per sufixació 5
Annexos
d. Mostra dels neologismes detectats únicament en una de les zones geogràfiques
Selecció de neologismes especialment significatius de l’àrea territorial només recollits en el corpus d’Alacant
Neologisme Cat. Tipus Context d’ús i font

gram.
1 blaver m FSUF Els vots decisius, ací, els que donen la majoria, no sols absoluta sinó arravatadora, són els vots del des-
preciat blaver, que a falta d’una llengua valenciana amb la seua corresponent nació que s’havien plantejat
en algun moment, no els queda més remei que votar l’opció que millor defén els seus interessos valencia-
nistes. [Pàgina 26 25/04/2008]
2 campsista m FSUF De fet, Serra pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar
fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d’Alacant té mèrit.
[Pàgina26 17/05/2009]
3 campuser m FSUF De moment, ja està obert el termini de preinscripcions per a tots els qui vulguen reservar plaça per a eixe
esdeveniment tecnològic i s’han sumat més de 600 campusers, han informat les mateixes fonts. [Agencia
Europa Press – Secció Valencià 13/03/2008]
4 celest adj FVAR Des de l’objectiu de la càmera, les bosses semblen meduses que pengen en la volta celest. [El Temps
25/04/2010]
5 esgarraet m A En acabar l’acte, s’oferirà un sopar d’all i pebre, esgarraet i tomata amb tonyina. [L’Informatiu
02/09/2010]
6 federatari m FSUF En diuen de moltes maneres, federataris, fedentitaris, federaris, federatius. [El Temps 25/04/2010]
7 figatell m A Divendres dia 16, tothom que acudisca al Centre Cultural la Beneficiència podrà gaudir d’un menú
complet amb els millors plats de l’Alcoià: pebrera farcida, figatells o borreta (a la imatge). [Pàgina26
13/05/2008]
8 fusterianisme m FSUF El congrés que faran el 28 de febrer i l’1 de març soterrarà per sempre més el fusterianisme com a ideari
de la formació, atès que “la societat que conegué l’assagista no té res a veure amb l’actual”, i es conjuraran
per a superar el 5% el 2011. [El Temps 18/01/2009]
9 gaiater -era adj FSUF En aquesta iniciativa, però, no s’han inclòs els artistes gaiaters, que restarien exclosos del nou marc
laboral. [Pàgina26 05/12/2010]
255
gram.
10 herculà m FSUF A més, Castedo es va convertir en verdadera protagonista quan els herculans van pujar a Primera Divis-
sió. [L’Informatiu 28/10/2010]
11 jogueter m FSUF Els jogueters també veuen el futur amb preocupació perquè malgrat que aposten per la innovació i la
qualitat, des del sector s’afirma que les despeses del transport i el preu de les matèries primeres, els obli-
guen a apostar per la deslocalització. [Pàgina26 13/03/2008]
12 lermista m FSUF L’altre membre en la disputa, el lermista Joan Calabuig, ho tindrà millor, ja que és la persona triada per
Jorge Alarte, secretari general del PSPV, i per l’Executiva Local, una extensió del poder de l’exalcalde
d’Alaquàs al seu partit. [L’Informatiu 16/09/2010]
13 llevantinista m FSUF Si els uns, els valencianistes, veuen com un nouvingut arracona el jugador estendard de l’equip mentre la
caixa de l’equip és cada cop més buida, els altres, els llevantinistes, observen estupefactes com el presi-
dent del club, Pedro Villarroel, s’aferra al poder mentre els jugadors del primer equip no poden ni cobrar
la nòmina. [El Temps 18/03/2008]
14 meninfot m FSINT Però va i resulta que la zona noble de la capital es converteix en torneig polític entre perdonavides i per-
donavides en què competeix algun gallec assimilat, amb meninfot com Jiménez Losantos o Pedro Gihad
Ramírez donant la vara. [El Temps 11/05/2008]
15 muixeranguer -a adj FSUF Resseguim les arrels muixerangueres de la dèria compartida pels […]. [El Temps 11/12/2010]
16 planta dessaladora f FSINT El consum energètic específic per metre quadrat seria 2’5 vegades inferior al de les necessitats d’una
planta dessaladora”. [El Temps 11/04/2008]
17 poalada f FSUF Es tracta de la poalada calenta que ha rebut Rússia, que havia amenaçat reiteradament perquè els dos
Estats no s’uniren a l’OTAN. [Pàgina26 05/04/2008]
18 putxero m AMS Els concursants hauran d’elaborar un putxero valencià amb una sèrie d’ingredients bàsics en la recepta.
[L’Informatiu 02/09/2010]
19 valenciania f FSUF Ens preguntem quanta vergonya cap en allò d’alçar la bandera de la valenciania, mentre sota les mans
de Font de Mora estan les línies en la nostra llengua retallades als col·legis, els milers d’alumnes que no
poder cursar els seus estudis en valencià o el seu ínfim ús a Canal 9. [L’Informatiu 11/10/2010]
20 valencianitzar v tr FSUF I l’abnegada obediència al discurs de Ferraz sense quasi retocs que el valencianitzen. [Pàgina26
05/05/2008]
Annexos
gram.
21 valencianoescrivent m FCULT Els altres són alternatives als valencianoparlants o valencianoescrivents. [Pàgina26 09/05/2008]
22 valencianyol m FTACR Els valencians i valencianes, majoritàriament, són hui espanyols (o valencianyols) amb gust. [Pàgina26
13/04/2008]
23 xàrcia f A L’error, que ha estat atribuit a les presses en la realització, ja havia estat comentat en un programa de
televisió, i en la xàrcia a diversos fòrums valencianistes i futbolístics, on aquest escut ja era conegut amb
anterioritat. [Pàgina26 05/03/2008]
24 xirimiter m FSUF Plaça Jaume I, amb la participació de la Colla de xirimiters Pere Bigot, 12 h. [Pàgina26 05/10/2009]
25 zaplanisme m FSUF Encara més ara que José Joaquín Ripoll —el baluard del zaplanisme al sud del país, encausat des del
juliol per cinc presumptes delictes greus en el marc del cas Brugal— ha dit que Camps és “el candidat na-
tural” a la Generalitat Valenciana, una afirmació que porta implícit el sil·logisme segons el qual ell també
ho és a la Diputació d’Alacant. [El Temps 04/09/2010]
Selecció de neologismes especialment significatius de l’àrea territorial només recollits en el corpus d’Andorra

gram.
1 antiallaus adj FPRE El consell de ministres va adjudicar també a l’empresa Meffre els treballs d’assistència tècnica per a la
seguretat antiallaus a la xarxa bàsica de carreteres per un període de sis temporades. [Diari Bondia
Andorra 13/11/2008]
2 bàtxelor m AME El Consell de Ministres ha aprovat el decret de regulació de l’accés als ensenyaments estatals de bàtxelor,
que estipula que el nivell acadèmic mínim per accedir als estudis del primer cicle universitari és el Batxi-
llerat o el seu equivalent reglamentari. [El Periòdic d’Andorra 17/05/2010]
3 buner m FSUF Malgrat tot, la vetllada d’aquest dissabte a la nit es va allargar amb la Taberna Folk, un espai de fusió dels
grups i on també hi van tenir cabuda buners aficionats que van poder tocar al costat dels professionals.
[Diari Bondia Andorra 09/08/2010]
4 clípol m S La possibilitat d’intervenir destinant recursos públics per abaratir el preu del bitllet per als usuaris habi-
tuals del clípol és la via amb què treballa el comú de Canillo. [Diari d’Andorra 15/10/2008]
257
gram.
5 coprincesa f FPRE Nadal, molt pendent de no perdre “el glamur”, va convidar Barceló a tocar el que fos excepte cançons de
la coprincesa consuerte Carla Bruni, que ara ja no és cap model per als progres. [El Periòdic d’Andorra
21/05/2009]
6 cortalà m FSUF Miquel Aleix va explicar que és molt important buscar el consens entre els cortalans, els comuns i el Go-
vern perquè la gestió i la protecció dels recursos de la vall del Madriu ja no siguin un motiu de discussió.
[Diari Bondia Andorra 21/04/2009]
7 curterminisme m FSUF El curterminisme, que en clau econòmica es tradueix en guanys importants i sobretot immediats. [Diari
d’Andorra 09/07/2010]
8 e-business m ME Segons va explicar Ollé, totes elles estan orientades a l’ús “de les noves tecnologies” i a l’enginyeria “de
sistemes electrònics”, aplicades a la gestió empresarial (e-business), a les ciències socials i a les humani-
tats. [Diari d’Andorra 21/09/2009]
9 emplatar v tr FPRSU La Mari Àngels i la Mari Carmen són les encarregades de cuinar, emplatar en recipients especials pre-
cintats i servir-los així, també controlen els nens durant el dinar. [Diari d’Andorra 05/04/2010]
10 escudellaire m FSUF El record a l’escudellaire Antoni Santacreu va estar present en cada cullerada de les persones que van
conèixer un dels pioners de la tradició a Andorra la Vella. [Diari d’Andorra 19/01/2008]
11 esquijòrer m AME En aquesta edició participaran 35 múixers i 8 esquijòrers, que representaran vuit països. [Diari Bondia
Andorra 01/01/2008]
12 flaixmob m AME Amb motiu del dia de les biblioteques, que se celebra aquest diumenge, s’ha organitzat a l’exterior de la
Fira d’Andorra, un flaixmob perquè la gent s’assabenti que es celebra aquesta diada. [El Periòdic d’Andor-
ra 25/10/2010]
13 forapista adj FCOM A Vallnord, s’han destinat 2 milions d’euros a la nova zona exclusiva per fer esquí forapista a Creussans
o al circuit on s’oferiran classes de conducció sobre gel. [Diari d’Andorra 03/11/2010]
14 freeride m ME A Vallnord, per exemple, s’ha creat la primera àrea de freeride controlada de la Península, on es pot
esquiar sobre neu verge però amb un alt grau de seguretat. [El Periòdic d’Andorra 02/12/2010]
15 geek m ME Des del vessant dels creadors, el novel·lista urgellenc Albert Villaró s’ha confessat alguna vegada un
geek, un fanàtic dels ginys electrònics. [Diari d’Andorra 05/11/2009]
Annexos
gram.
16 huissier m MF L’experiència francesa de l’huissier de justice, un agent d’execució amb categoria de fedatari públic, pot
ser molt útil i alhora no contribueix a fer més feixuga l’estructura del poder judicial. [Diari d’Andorra
13/07/2010]
17 jibbing m ME Aplegarà dotze dels millors snowboarders i freeskiers de la península, especialitzats en jibbing (baranes).
[El Periòdic d’Andorra 17/01/2008]
18 ludoescola f FSUF L’exemple més clar en aquesta parròquia són les famílies que ja no paguen el servei de la ludoescola
—que consisteix en activitats fora de les hores lectives del centre educatiu— dels seus fills. [Diari d’An-
dorra 25/04/2009]
19 microestat m S Davant les repetides crítiques que els darrers dies s’estan abocant cap als microestats europeus que
encara continuen a la llista negra de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE), entre els quals hi ha Andorra, el cap de Govern va voler reiterar els passos endavant que s’estan
duent a terme. [Diari d’Andorra 05/03/2008]
20 parapública f FCONV La direcció general de la televisió l’ha d’ocupar una persona de nacionalitat andorrana, requisit que
complia Osorio però no pas Besson, que és realment l’home fort de la parapública. [Diari d’Andorra
14/01/2008]
21 parroquialista ajd FSUF En tot cas, l’anàlisi política i, per tant la decisió de vot, sobre aquesta infraestructura ha d’estar al marge
dels interessos parroquialistes i polítics del moment i de les maniobres per posar en una situació difícil
els consellers generals de la Massana o Ordino. [Diari d’Andorra 21/10/2010]
22 resilient m FSUF Si amb aquesta recepta us sembla que podeu seguir aguantant el xàfec és que sou uns resilients de pri-
mera. [Diari d’Andorra 21/02/2010]
23 scratx m AME Ramon Armengol va ser el vencedor en scratx en la segona cita del Circuit Andbanc de golf que es va
disputar dissabte passat a les instal. [El Periòdic d’Andorra 21/04/2010]
24 telemark m ME Tres jutges estaran a la part baixa per valorar i puntuar la baixada de cadascun dels participants en les
tres modalitats (snowboard, esquí i telemark). [Diari Bondia Andorra 25/01/2009]
25 termolúdic m FCULT Aquest és el sisè cop que el termolúdic escaldenc ha col·laborat amb l’Unicef. [Diari Bondia Andorra
01/07/2010]
259
Selecció de neologismes especialment significatius de l’àrea territorial només recollits en el corpus de Barcelona

gram.
1 anticatalunyisme m FPRSU Bé, doncs els senyors Brunete, només escoltar la paraula Carod ja saliven pensant que arriba el seu
menjar preferit per fer anticatalunyisme (no ho confonguem amb l’anticatalanisme, perquè això seu no
és contra el catalanisme sinó contra Catalunya com a entitat). [Avui 09/10/2009]
2 anti-madridisme m FPRE Mentre hi hagi gent així hi haurà anti-madridisme i independentisme. [Avui 05/04/2010]
3 autobuser -a adj FSUF Els uns i els altres podrien parar-se a pensar si val la pena elevar a la categoria de guerra autobusera
sensibilitats i sentiments dignes de més intel·ligència i respecte. [Avui 09/01/2009]
4 barraquil adj FSUF El “tros” de pis que té la Guallar al Cor de la Ciutat, tot fet i emmoblat a l’última no lliga amb els perso-
natges, però quan han de fer un interior humil cauen en la presentació grotesca (gairebé barraquil) de
casa del Rami i la Marcela de Ventdelplà. [Avui 17/01/2010]
5 boom immobiliari m FSINT L’objectiu és fixar els joves al territori i evitar que marxin per culpa dels desorbitats preus dels habitatges
que han generat el boom immobiliari i de segones residències al Pirineu. [Avui 04/03/2009]
6 carril bus-taxi m FCOM Les Glòries comencen a canviar l’anella interior de la plaça, reconvertida en doble carril bus-taxi per
incrementar la fluïdesa del trànsit. [Avui 01/08/2009]
7 chaconià -ana adj FSUF 0 de les “antigues pessetes” a Catalunya per compensar el seu espanyolisme anticatalanista chaconià.
[Avui 01/02/2008]
8 classe executiva f FSINT I també s’hauria de demanar responsabilitats a la classe executiva que ha demostrat ser un model caduc,
poc sostenible i afavoridor d’encara més desigualtats. [Avui 02/11/2008]
9 consell nacional m FSINT Malgrat el nou president republicà, Joan Puigcercós, que pretenia exhibir al consell nacional d’avui
una certa unitat consensuant-ne la mesa, si no hi ha canvis d’última hora, no hi haurà acord. [Avui
12/07/2008]
10 conseller-ambai- m FCOM I no sé menys que el conseller-ambaixador Josep Lluís. [Avui 09/03/2010]
xador
11 descontaminar-se v pron FPRE Viure fora d’Euskal Herria ajuda a descontaminar-se. [Avui 13/06/2009]
12 ecopijo m No parlem dels ecopijos pogres que són els paràsits del psc-psoe. [Avui 05/04/2010]
Annexos
gram.
13 fumigació lingüísti- f FSINT Davant de tanta fumigació lingüística, sempre penso: “Si no vols xarrup, dues copes”. [Avui 04/03/2009]
ca
14 gamberrocràcia f FCULT Afirma que l’onada d’aldarulls als suburbis no es deu a “un problema social” i sí a la gamberrocràcia.
[Avui 21/01/2010]
15 macromuseu m FCULT La Generalitat acorda fundar un macromuseu de Ciències Socials. [El Periódico 06/01/2008]
16 megacapital f FCULT Només cal extrapolar aquestes actituds al funcionariat estatal de la megacapital, la justicia i l’oligarquia
ESP per adonar-nos de la realitat. [Avui 21/01/2010]
17 neocentralisme m FPRE Tot això, naturalment, aniria en direcció contrària al neocentralisme que s’ha imposat en un PSOE ja
per ell mateix amb una profunda tradició jacobina. [Avui 25/11/2009]
18 no-nacionalista adj FPRE Això sí, són no-nacionalistes, al loro! endavant Arenys, des de valència amb enveja!!! [Avui 01/09/2009]
19 perrofaluta m MS I això que parlem d’un moviment social totalment transversal, fruit de la força de les xarxes socials, i
gens sospitós d’estar monopolitzat pels clàssics antisistema perroflauta, ja que hi prenen part des de
famílies senceres fins a gent de tota condició social i edat. [Avui 23/05/2011]
20 pijo-progre m FCOM Estic molt dolgut per aquesta vaga, que deixa sense informació vital a milers de intel·lectuals espanyols i
pijos-progres catalans internacionalistes ciutadans del món. [Avui 01/01/2009]
21 pseudo classe alta f FPRE La majoria de parlamentaris de tots els partits pertanyen al club dels “400” que aludia en Millet no
fa massa, aquesta pseudo classe alta polític-catalanista que ho manega tot ni tothom. [El Periódico
02/10/2009]
22 smart diplomacy f ME La diplomàcia tradicional, aquella que dialoga de govern a govern, continua sent imprescindible, però ha
de complementar-se amb una de nova: l’smart diplomacy. [Avui 17/11/2010]
23 tardopujolista adj FCULT […] tampoc a ells els serà fàcil repetir el vell esquema tardopujolista. [ARA 28/11/2010]
24 topmanta m FCOM A la caça del topmanta virtual. [El Periódico 06/03/2008]
25 troler -a adj AMS L’Osborne és un troler, no li feu cas. [Avui 05/01/2010]
261
Selecció de neologismes especialment significatius de l’àrea territorial només recollits en el corpus de Girona

gram.
1 aerodansa f CULT Entre les activitats innovadores que ofereix hi ha l’aerodansa per a nens de 8 a 12 anys i també ha incre-
mentat l’activitat d’aeròbic amb bicicleta. [El Punt 21/09/2008]
2 agrocuina f FCULT Una invitació a reflexionar sobre la cuina de la terra, sobre l’«ecocuina», l’agrocuina, sobre el quilòmetre
zero , el km 0 , sobre cuiners i productors, pagesos i cuiners. [El Punt 21/02/2009]
3 aguiladicta m FCOM Així, ha creat un videojoc d’estratègia desenvolupat per a navegadors web, en el què els aguiladictes
han de gestionar els recursos de la vila i interactuar amb els personatges de la sèrie. [Diari de Girona
13/02/2010]
4 anxovar v tr FSUF Posen un matrimoni d’incògnit, i me’ls anxoven amb un guaperes, solets i enganxats al llit, per si mun-
tem una escena de banyes que apugi l’audiència. [Diari de Girona 05/10/2008]
5 babaulàndia m FCULT A babaulàndia no es pot ser el primer en res. [Diari de Girona 17/05/2009]
6 balconing m FCULT El nou entreteniment fatal que ja s’anomena gràficament balconing ha fet que els hotelers de Balears
prenguessin noves mesures, com incrementar l’alçada de les baranes, per a evitar que els joves turistes
que s’allotgen als seus establiments practiquin aquesta activitat suïcida. [Diari de Girona 21/09/2010]
7 cacicaire m FSUF Com pot ser que el poble hagi estat lliurat a les mans d’una persona tant incompetent i cacicaire? [Diari
de Girona 05/03/2009]
8 calçater m FSUF Ja més gran, el noi, en Pep Ventura, va entrar de dependent a casa del calçater Llandrich, que estava al
carrer de Girona i que era músic i director de la Cobla de Figueres. [Diari de Girona 05/10/2009]
9 camaco m A Si els fangues, xaves, camacos, pixapins o com voler dir-ho, no vinguessin els caps de setmana, quina
tranquil·litat. [Diari de Girona 01/08/2008]
10 entramuntanar v intr FPRSU Li hem dit comercial i gastronòmica, arrauxada, ciutat mare de la sardana, aturada, morta de nits, entra-
muntanada, surrealista. I li hem dit tant, que algun d’ells s’ha petrificat i convertit en un tòpic. [Diari de
Girona 01/05/2008]
11 enturonar v intr FPRSU L’estiu de 1959, ara n’ha fet 50 anys, la menuda i enturonada vila de Begur va saltar al primer pla medià-
tic amb l’arribada de la gran estrella de Hollywood Liz Taylor i el seu nou marit, Eddie Fisher. [Diari de
Girona 25/10/2009]
Annexos
gram.
12 enverdolir v tr FPRSU Foteu al camp, comunistes enverdolits. [Diari de Girona 13/08/2008]
13 espanyolitis f CULT A Ceuta, no hi trobarem res de bo, mireu-ho des del costat que vulgueu, hostilitat segura, respecte, cap
ni un, volen pujar i faran el possible, l’espanyolitis farà por veure-la, millor dit, escoltar-la. [Diari de
Girona 05/06/2008]
14 locucionari m FSUF Aquesta bonica expressió forma part del locucionari popular gironí per referir les excentricitats o bestie-
ses del personal. [Diari de Girona 25/10/2010]
15 masia-laboratori f FCOM Una masia-laboratori que, al bell mig de l’apagada elèctrica, no va patir cap tipus d’alteració en el submi-
nistrament energètic. [Diari de Girona 13/04/2010]
16 microtopònim m FCULT Escriure un carrer o microtopònim de forma castellanitzada, no oficial —com fan en la publicitat
d’aquest restaurant— a part de demostrar menyspreu i analfabetisme no hauria de ser penat legalment?
[Diari de Girona 05/01/2008]
17 pijitonteria f FCULT Amb els diners del “rics” es financen les escoles publiques, ja n´hi ha prou de pijitonteries. [Diari de
Girona 09/10/2008]
18 pijo-acomodat m FCOM Les vegades que hauràs maleït el penal fallat pel Barakaldo, o l’última oportunitat del Ceuta a l’últim
minut, però no va ser així, vàrem pujar nosaltres, EL GIRONA, el problema no està en la gent, ni en els
socis, ni en l’equip, ni en el pressupost, molt sensat i correcte, el problema està en la ineficàcia demostra-
da una vegada més per l’Ajuntament amb tu al davant de tota una colla de pijo-acomodats de Girona,
que no sap estar a l’altura de les circumstàncies. [Diari de Girona 25/07/2008]
19 pixafred m FCOM Res pitjor que el pixafred, l’apolític, el passota, el centrista sense sal, sense sucre, despersonalitzat. [Diari
de Girona 14/01/2008]
20 santnarcivisme m FTACR Festa amb santnarcivisme. [El Punt 25/10/2008]
21 tomatada f FSUF D’altra banda aquest pavelló fet a llesques només li falta la tomatada i una mica d’oli, horrorós , es que-
den amb el primer projecte una mica innovador que troben, sense fer-lo integrador en l’espai que s’ha
d’ubicar. [Diari de Girona 17/05/2008]
263
gram.
22 translocalisme m FPRE Mes enllà dels interessos globalitzadors de les grans institucions actuals, aquesta plataforma proposa la
col·laboració entre els museus, les seves col·leccions, els seus arxius i la seva història, amb la finalitat de
promoure de manera plural narratives artístiques internacionals, establir noves relacions científiques i
reconsiderar l’internacionalisme i el translocalisme com a mesures més sensibles per reescriure l’art de
postguerra i la seva relació amb la societat. [Diari de Girona 01/06/2009]
23 turisticoesportiu adj FCULT Volen promocionar la comarca com a destinació turisticoesportiva tant entre el públic estatal com inter-
-iva nacional. [Diari de Girona 17/04/2008]
24 txupòpter m FCULT Doncs espereu que arribin les vegueries i veureu el que és ampliar la “gran família dels txupòpters”.
[Diari de Girona 09/08/2008]
25 xavelàndia f FTACR Si no hi ha perill de ser un parc per xavelàndia. [Diari de Girona 13/07/2008]
Selecció de neologismes especialment significatius de l’àrea territorial només recollits en el corpus de Mallorca

gram.
1 acaramullament m FSUF És obvi que es tracta d’una qüestió molesta per incloure-la en el discurs polític, perquè neix i creix vo-
rejant la incorrecció política, però les previsions delineen un panorama explosiu, per l’acaramullament
humà, tant pels seus efectes urbanístics com per la conflictivitat pròpia d’una societat que no pot satisfer
les necessitats de treball de la població. [Diari de Balears 09/03/2009]
2 agroturisme m S El fenomen del turisme rural ha augmentat en els darrers anys, de manera que si el 1992 aquesta moda-
litat turística s’estrenava amb 5 agroturismes que oferien 43 places, en el 2008 el nombre d’establiments
dedicats al turisme rural era de 225, amb 4.267 places, als quals s’han de sumar els 110 en procés de
tramitació el gener de 2008. [Diari de Balears 12/04/2010]
3 antimallorquinista adj FPRE La pregunta era a veure si era possible ser de l’Atlètic de Balears i no ser antimallorquinista. [Diari de
Balears 13/02/2009]
4 benzineria f FSUF L’aeroport és com una petita ciutat, amb bars, bombers, una benzineria. [Diari de Balears 09/03/2010]
Annexos
gram.
5 catafal m FVAR Més de cinquanta formacions, dues places noves, barreja d’estils musicals a cada catafal i un programa de
festes equivocat n’és el resultat. [Diari de Balears 21/01/2010]
6 cavallista m FSUF Així mateix, els cavallistes agafen any rere any més protagonisme a alguns pobles de Tramuntana, on
també es realitzaren, com a Sóller, curses de cintes. [Diari de Balears 21/01/2010]
7 cirerista m FSUF Es comenta dins el PP que els cireristes obtingueren molts menys compromissaris del que s’esperava a
Palma amb vista al congrés autonòmic del PP. [Diari de Balears 05/05/2008]
8 de pa amb fonteta adj FCOM A la llarga tots pagarem les conseqüències de les imbecil·litats d’aquests pseudopolítics de pa amb fonte-
ta que tenim però que no ens mereixem gens en absolut. [Diari de Balears 09/01/2009]
9 doblerada f FSUF Afegeix que l’anterior Govern gastà una doblerada en una màquina de tecnologia punta sense consultar
els màxims afectats. [Diari de Balears 25/04/2009]
10 encimentada f FSUF Ja basta de destruir el nostre entorn per encimentades. [Diari de Balears 17/01/2010]
11 esbucament m FSUF Els manifestants, que portaven diferents pancartes amb lemes referits a l’esbucament, varen defensar la
necessitat de disposar d’aquest pont, ja que la demolició provocarà que sigui pitjor el remei que la malal-
tia. [Diari de Balears 12/04/2010]
12 foravila f FCOM Ara que al jaç d’un torrent és construeix un hospital, la intel·ligència de les gavines més velles ha fet
que les aigües pugin i ningú no s’ha immutat, ara que les obres de canalització dels cabals de la Costera,
han causat estralls als camins de foravila fent malbé part del patrimoni de camins i marges, ara que a
la península us matau entre vosaltres i encara projectau una nova Babel als Monegres. [Diari de Balears
17/04/2008]
13 frit m AMS L’ambient més estiuenc que primaveral acompanyà la jornada, en la qual molts dels visitants que rebé
ahir el municipi aprofitaren per berenar als bars i als cellers del municipi de frit o altres menjars autòc-
tons. [Diari de Balears 05/05/2008]
14 grosskià -ana adj FSUF “Com m’agraden les festes populars”, pensà en Manel, mentre es trencava el cap ordint una escapatòria
per deixar quan es fes fosc la seva estimada restreta torrant saludables succedanis mentre ell s’esmunyia
a fer-se un fart de colesterol en qualsevol indret inevitablement ple de música idiosincràtica grosskiana.
[Diari de Balears 25/01/2010]
265
gram.
15 hexapartit m FCULT Al marge d’això, Estaràs considerà ahir que el Pacte està incapacitat per afrontar els efectes de la crisi
econòmica a Balears perquè, a la vegada, es troba sotmès a una crisi política important perquè els
membres de l’hexapartit discuteixen de manera permanent, la qual cosa, segons ella, provoca la pèrdua
d’inversions i de confiança. [Diari de Balears 21/04/2009]
16 marger m FSUF La Ruta de la pedra en sec és una ruta viva en constant canvi i això per una banda aporta un valor afegit
perquè es pot veure treballar els margers o recuperar antigues explotacions, però també fa més com-
plicat qualsevol avanç, el material que edita el Consell, per exemple ha de ser actualitzat constantment.
17 matisme m FSUF El més que previsible pacte entre José Ramón Bauzá i José María Rodríguez per fer possible un congrés
extraordinari del PP obrirà d’aquí a dos mesos una nova etapa en la història de la formació conservado-
ra, que estarà determinada per una total i absoluta girada de full respecte del matisme i del que significà
Jaume Matas, com també per la recerca d’un equilibri intern que permeti al PP encarar amb possibilitats
de victòria les pròximes eleccions autonòmiques. [Diari de Balears 21/01/2010]
18 mestressada f FSUF Ara, el que em treu de polleguera és aquesta mania que ha agafada (bé, ja la tenia, ara just l’ha augmenta-
da) de fer mestressades, mostrar ploma i cantar de tiple. [Diari de Balears 17/03/2009]
19 nigulositat f FSUF Hi haurà cel entre molt ennigulat i tapat amb nigulositat més compacta durant la primera part del dia.
20 palauet m FSUF El jutge instructor del cas Palma Arena ha reunit prou indicis, segons les fonts pròximes a la causa, per
imputar l’expresident del Govern Jaume Matas d’un delicte fiscal en la reforma del seu palauet del carrer
de Sant Feliu de Palma. [Diari de Balears 21/02/2010]
21 pesemero -era adj FSUF Abans jo també era pesemero, però fart de decepcions em vaig passar a ERC, i amb aquest he begut les
mateixes cullerades. [Diari de Balears 01/03/2009]
22 pocavergonyeria f FSUF També asseguren que des de la Conselleria actuen amb pocavergonyeria quan els donen a entendre que
del novembre ençà no s’han produït danys al camp. [Diari de Balears 13/02/2009]
23 pseudoensaïmada f FPRE Si no t’ha agradat (i se t’ha passat l’oportunitat de la pseudoensaïmada inquera), millor dirigir-se a un
forn de pa. [Diari de Balears 17/11/2008]
Annexos
gram.
24 rondalloteca f FCULT Els altres sis centres especialitzats seran la biblioteca Ramon Llull, amb un fons dedicat al còmic; Cort
tindrà documentació sobre la història de la ciutat i història jueva; la Joan Alcover inclourà llibres espe-
cífics sobre excursionisme i medi ambient, i la d’Establiments serà una rondalloteca. [Diari de Balears
24/03/2010]
25 xaleteria f FSUF La xaleteria il·legal floriria com bolets a les zones que no mereixen protecció paisatgística, per molt
protegides que estiguin. [Diari de Balears 09/05/2008]
Selecció de neologismes especialment significatius de l’àrea territorial només recollits en el corpus de Lleida

gram.
1 agroalimentació f FCULT Més del 40% dels expositors del certamen aragonès pertanyen al sector de l’agroalimentació. [Segre
29/08/2010]
2 antipedra adj FPRE Només el 2% dels cultius tenen xarxa antipedra. [Segre 12/11/2009]
3 autoinstal·lable adj FCULT La multinacional nord-americana Microsoft ha reconegut recentment l’empresa ICG Software, en especi-
al per la seua Solució sistema de punt de venda autoinstal·lable HioPOS. [Segre 09/12/2009]
4 beca salari f FCOM La proposta se centra a impulsar les beques salari no només augmentant-ne anualment la quantia […],
sinó duplicant-ne el nombre […]. [Segre 21/01/2010]
5 bionutrient m FCULT Segons l’empresa, l’adob líquid Platinum és un bionutrient amb base d’algues, que activa el creixement i
el desenvolupament de les plantes, potenciant la seua activitat vegetativa. [Segre 21/10/2009]
6 bondià -ana adj FSUF En l’etapa bondiana dels anteriors Roger Moore, Timothy Dalton o Pierce Brosnan, el personatge havia
anat perdent força fins a convertir-se, en molts casos, en una caricatura de si mateix. [Segre 29/01/2010]
7 ciberalumne m FCULT Entrega de diplomes als ciberalumnes de La Caixa. [Segre 06/11/2009]
8 ciberassetjador -a adj FCULT D’altra banda, la policia va detenir ahir un jove ciberassetjador molt agressiu que coaccionava menors a
través del telèfon mòbil. [Segre 21/10/2009]
267
gram.
9 cibervanitat f FCULT En l’obra, l’autora descriu a través d’un alter ego, també reporter, l’egolatria del XXI i la cibervanitat.
[Segre 07/01/2010]
10 conferència-sopar f FCOM Els responsables d’El Celler de Can Roca van participar al juliol de l’any passat en la primera edició del
certamen Tasta l’Òpera a Lleida amb tast de vins i una conferència-sopar a Raimat. [Segre 26/11/2009]
11 galliforme m FCULT En una entrevista concedida a Europa Press, tècnics de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat
han explicat que les tres espècies formen part dels “galliformes de muntanya” que habiten els Pirineus,
dels quals el gall salvatge —al voltant de 500 mascles el 2005— i la perdiu nival presenten un risc més
alt de supervivència, mentre que la perdiu passerell —amb una població estimada de 4. [Diari Bondia
Lleida 09/12/2009]
12 grecocatòlic -a adj FCULT En la trobada van participar sacerdots i feligresos de l’Església cristiana catòlica, de l’Església cristiana
evangelista romanesa, cristians grecocatòlics i cristians ortodoxos-catòlics. [Segre 25/01/2010]
13 iuesei m A És gairebé segur que en el cas del senyor Aznar (estadista, conferenciant de cinc xifres, professor
convidat de diverses universitats dels iuesei i exhibidor dels millors pectorals de l’escena política
occidental), la realització del gest clàssic no sigui deguda a una reacció automàtica davant la manca de
respecte exhibida pels estudiants d’Oviedo […]. [Segre 21/02/2010]
14 maritimofluvial adj FCULT […] Per rememorar la ruta maritimofluvial per la qual va arribar l’apòstol sant Jaume a Galícia. [Segre
06/01/2010]
15 micrometeorolò- adj FCULT Lladurs va estrenar ahir la primera estació micrometeorològica, ubicada al pla de Riat, en el marc del
gic -a projecte interregional per mesurar l’impacte del canvi climàtic sobre els ecosistemes de muntanya al
Pirineu. [Segre 27/08/2010]
16 miniple m FCULT Primer, un miniple […] El ple de la Paeria va estar precedit per una reunió dels portaveus amb l’alcalde a
la mateixa estrada del saló. [Segre, 28/11/2009]
17 neovampirisme m FPRE Una nova entrega d’aquest corrent tan de moda com és el neovampirisme. [Segre 27/02/2010]
18 recolzacap m FCOM Els seus originals recolzabraços en teixit exclusiu Lafuma, ultraresistents i molt confortables, juntament
amb el recolzacap amb coixí ajustable i desmuntable, els seus màxims diferencials. [Segre 01/02/2010]
19 roig roja adj S La rèplica roja no es va fer esperar. [Segre 18/01/2010]
Annexos
gram.
20 rumber -era adj FSUF Es tracta d’uns temes de marcat so rumber sobre històries tràgiques i sensuals alhora. [Segre 21/02/2010]
21 supergala f FPRE Escrivim això abans de la supergala anunciada, així de pressa i corrent, per a la nit d’ahir, i en què
Telecinco es mostrava disposada a esprémer fins a l’última gota, com si no ho hagués fet ja, de Gran
Hermano. [Segre 04/02/2010]
22 turisticoferroviari adj FCULT A la vista del suport unànime de les institucions al projecte turisticoferroviari i parafrasejant la darrera
-ària ratlla del guió de la mítica pel·lícula, aquest podria ser l’inici d’una llarga amistat. [Segre 08/11/2009]
23 ultraresistent adj FPRE Els seus originals recolzabraços en teixit exclusiu Lafuma, ultraresistents i molt confortables, sín,
juntament amb el recolzacap amb coixí ajustable i desmuntable, els seus màxims diferencials. [Segre
01/02/2010]
24 videovigilat -ada adj FCOM Instituts videovigilats. [Segre 19/01/2010]
25 zepa f pl FTSIG Els propietaris de finques agràries declarades ZEPA. [Segre 01/11/2009]
Selecció de neologismes especialment significatius de l’àrea territorial només recollits en el corpus de Perpinyà

gram.
1 amenatjar v tr AMF El que ens caldrà pagar són els ajuts que han amenatjat camps de golf. [El Fiçó 01/04/2008]
2 arrêté m MF Tot això serà, d’ara endavant, regulat per arrêtés del Ministeri de l’Interior. [El Fiçó 01/11/2008]
3 betonaire m AMF El suport dels betonaires de la Costa Vermella, ha tornat a dirigir l’ajuntament. [El Fiçó 01/11/2008]
4 bressola f S Cada vegada s’estudia més el català, sigui en les bressoles o en les escoles públiques. [El Punt Perpinyà
31/05/2008]
5 boig del volant m FSINT Els bojos del volant es podran desfogar allí. [El Fiçó 01/01/2009]
6 carillonaire mif FSUF Jo primer sóc organista i quan es va renovar el carilló, se’m va proposar d’assegurar aquest lloc, és així
que vaig esdevenir carillonaire. [El Punt Perpinyà 19/04/2008]
7 cordar-se les viga- loc FSINT Els pobres assalariats de l’Indep, ja se poden cordar les vigatanes, d’aquí a la fi de l’any s’aplicarà el pla
tanes [de reestructuració de l’empesa. [El Fiçó 01/10/2008]
269
gram.
8 domatge adv AMF La versió catalana és farcida de faltes: ortografia, puntuació i castellanismes… Domatge, però cal perse-
verar i millorar la cosa. [El Fiçó 01/02/2009]
9 encartellaire m FSUF Joiós especacle de militants seguint amb galledes, raspalls i cartells, la motoritzda colla municipal feia el
circuit dels encartellaires. [El Fiçó 01/01/2009]
10 esclafacanyes m FCOM No hi va haver cap reacció oficial del Felip Puig i de la colla d’esclafacanyes que dirigeixen CDC allí. [El
Fiçó 01/09/2008]
11 flicatge m AMF En l’actual obsessió del flicatge ham comptat quatre fitxers de noms evocadors. [El Fiçó 01/09/2008]
12 guillotinaire m FSUF Això, als guillotinaires jacobins del 1793, no els hauria passat, però amb el temps tothom s’estova. [El
Punt Perpinyà 19/04/2008]
13 immigració esco- f FSINT Al Sud, la immigració escollida posa tothom d’acord. [La Clau 12/09/2008]
llida
14 liceà m FSUF Els liceans de Catalunya Nord, per segon cop aquest curs escolar, boquegen els seus liceus per protestar
contra la supressió de llocs de treball de professors. [Vilaweb Catalunya Nord 01/05/2008]
15 llengua regional f FSINT La Constitució francesa reconeix l’existència de les llengües regionals. [El Punt Perpinyà 31/05/2008]
16 llocatari m AMF El nou equip llocatari de la Casa de la Vila. [El Fiçó 01/07/2008]
17 nordcatalà m FCOM Aquest apropament ha permès als nordcatalans recuperar la seva pròpia identitat. [El Punt Perpinyà
28/06/2008]
18 parcurs m AMF Un parcurs de museus entorn de Figueres i Ceret […]. [El Punt Perpinyàn 03/05/2008]
19 reentrada f AMF Reentrada 2008… Quan serà la Revolució? [La Clau 05/09/2008]
20 retreta f AMF Els assalariats tenen els salaris blocats i les retretes fotudes, és aquesta la nova concepció del servei pú-
blic. [El Fiçó 01/04/2008]
21 rugbi lliga m FSINT Al febrer de 2007 neix a Barcelona l’Associació Catalana de rugbi lliga, i a la primavera neix el primer
club a Girona. [El Punt Perpinyà 16/02/2008]
22 salop m AMF Max Gallo, salop entre els “salops”, llop de dreta disfressat de xai d’esquerres. [El Fiçó 01/07/2008]
23 tirailleur m MF Hi ha coses no decidides deliberadament que van sobtar la gent dels camps, com el fet de ser vigilats pels
tirailleurs sensegalesos del regiment de Perpinyà. [El Punt Perpinyà 17/01/2009]
Annexos
gram.
24 vacances de neu f pl FSINT Unes vacances de neu contemplarien tota la Cerdanya… [El Punt Perpinyà 03/05/2008]
25 xomaire m FSUF Hi ha més gent per se cuidar de cada xomaire o l’interès dels assalariats de l’ASSEDIC és que hi hagués
més xomaires per tenir la feina assegurada ? [El Fiçó 01/08/2008]
Selecció de neologismes especialment significatius de l’àrea territorial només recollits en el corpus de Tarragona

gram.
1 agro-rock m FCULT Concert dels grups Aluminosis (agro-rock, del Maestrat) i Alatak (punk-rock, de Vilafranca del Pene-
dès). [Ebredigital 05/06/2009]
2 alburn m AML Així, el silur o el dojo es troben en expansió, mentre altres com l’alburn o el peix-sol ja estan plenament
establerts aquí, explica Caiola. [Diari de Tarragona 25/08/2009]
3 antitransvassista adj FPRE Les grans mobilitzacions de la plataforma antitransvassista sempre han tingut grans respostes i han
aconseguit frenar i pressionar els governs. [Diari de Tarragona 21/02/2010]
4 baldanada f FSUF Així, les tardes de bous i els variats festejos taurins que se succeiran durant tota la setmana, amb la
presència de set destacades ramaderies, compartiran el protagonisme amb els àpats populars, com la
musclada, la baldanada o la sardinada, que tindran amb el sopar de germanor a la plaça de bous del
divendres 21, el seu punt de màxima afluència. [Diari de Tarragona 09/08/2009]
5 batea f AMS Així, segons expliquen els productors, en una nit els han arribat a robar fins a 400 quilos de musclos
tallant les cordes de les batees. [Diari de Tarragona 01/11/2010]
6 calçotaire mif FSUF Els afamats calçotaires han pogut tastar el típic àpat vallenc pagant des de trenta euros -els més eco-
nòmics-fins als gairebé quaranta euros per menú de calçotada. [Diari de Tarragona - Secció Camp
09/12/2010]
7 capllaçar v tr FCOM Consideren que les modalitats de bou embolat i capllaçat constitueixen un maltractament intrínsec per
al bou i per tant, la seva pràctica suposa una vulneració de la llei de protecció dels animals. [Diari de
271
gram.
8 del caldo loc FSINT Prop de 400 persones van degustar aquest diumenge al migdia el ‘del caldo’, un complet àpat mariner
força desconegut pels turistes que visiten les Terres de l’Ebre. Diari de Tarragona [05/11/2008]
9 enogastroturisme m FCULT La fundadora i directora del touroperador americà especialitzat en enogastroturisme Epicurean Ways,
Jane Gregg, està duent a terme aquesta setmana una visita a la Costa Daurada per conèixer l’oferta de
diverses empreses de la zona relacionades amb la cuina, la gastronomia, l’oli i el vi. [Tinet 26/07/2009]
10 ferraterià adj FSUF Ni la fusteria ni les làmpades de la gran sala d’estar, on diumenge es va projectar el documental Metrò-
nom Ferrater, sembla que no s’hagin tocat en molts anys, fet que va facilitar la immersió del públic en
l’atmosfera ferrateriana. [El Punt - Tarragona 25/05/2010]
11 hemidelta m FPRE De fet, tant els Arrossaires del Delta com la Cambra del Montsià ja van néixer de la fusió de les coopera-
tives existents als respectius hemideltes. [Diari de Tarragona 01/03/2008]
12 interfronterer adj FPRE La Mancomunitat de la Taula del Sénia treballarà en 42 accions a curt i mig termini amb l’objectiu que
els 22 municipis que la formen desenvolupin actuacions transversals de promoció i posin al mercat
productes turístics conjunts en aquest territori interfronterer entre Catalunya, el País Valencià i l’Aragó.
[Ebredigital 05/06/2009]
13 juantxi adj A Així doncs, el partit juantxi demanarà que els gegants històrics de la ciutat —Vitxets, Moros i Indis—
surtin a les festivitats de Sant Pere, Misericòrdia i Corpus, en lloc de fer-ho els clons que surten actual-
ment. [Del Camp 17/06/2010]
14 llissal mi A Entre les novetats previstes per a aquest 2009 hi ha l’ampliació de la gamma de productes precuinats,
adj amb carpaccio de dues noves espècies, llissals i tallahams, uns productes que es presentaran al mes de
març al Saló Degusta de Barcelona. [Diari de Tarragona 05/01/2009]
15 malves m pl S Malgrat el regust que els va deixar no haver-lo descarregat, la fita arrodonia una molt bona temporada
dels malves. [El Punt - Camp de tarragona 17/11/2008]
16 ostró m A Des de fa tres anys l’Escola d’Aqüicultura de l’IES els Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita, engreixa exem-
plars d’esturió com una més de les espècies que conformen la formació dels estudiants, juntament amb
la producció de llobarros i orades, carpes, musclos, ostrons i llagostins, entre altres. [Diari de Tarragona
01/05/2009]
Annexos
gram.
17 plomista mif FSUF L’endemà es va disputar una classificatòria per a l’estatal de triatló i els tres plomistes, Andrés del Castilló
(6è), Xavier Torrades (7è) i Drajer León (13è) van obtenir el passaport i van quedar segons per equips.
[El Punt - Tarragona 02/06/2010]
18 romescaire adj FSUF Ara una entitat del barri ha impulsat les I Jornades del Romesco, que inclouen promocions al Mercat,
esmorzars romescaires a la Confraria de Pescadors o tertúlies gastronòmiques, entre d’altres. [El Punt -
19 rovellonero adj FSUF Aquesta segona edició incorporarà activitats gastronòmiques, com les degustacions de rovellons i el
“dinar rovellonero” que tindrà lloc al restaurant Pous de la Neu. [Tinet 01/11/2008]
20 sofrera f FSUF Pel que fa a les instal·lacions se sap que es podrà comptar amb un pàrquing a l’aire lliure proper, a l’antiga
sofrera, i amb el pàrquing soterrat del Serrallo, en el qual els estudiants i la comunitat educativa hi podrà
aparcar amb uns determinats abonaments, segons ha avançat l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Balleste-
ros. [Tinet 01/07/2009]
21 subcampus m FPRE Amb el lema “Ens movem per moure el món”, en la candidatura es ressalten els àmbits d’estudi forts del
centre, agrupats en cinc subcampus. [El Punt - Tarragona 17/10/2010]
22 subcomarca f FPRE Xavier Sabaté va posar el Castell del Catllar com a exemple de conservació i recuperació del patrimoni
històric i ha vaticinat que serà un element de dinamització econòmica clau per la subcomarca del Baix
Gaià. [Tinet 25/08/2009]
23 tablestaca f AMS Sobre aquesta neteja Puxeu ha explicat que cap al mes de gener quedaran aïllats els fangs tòxics pel mur
de tablestaques. [Ebredigital 17/10/2010]
24 taulaestaca f FCOM Les anomenades taulaestaques es claven a una profunditat d’entre 15 i 20 metres, a la llera l’embassa-
ment. [Diari de Tarragona 02/06/2010]
25 tinetaire m FSUF Un cop has creat i publicat la teva web, t’oferim la possibilitat d’incloure-la al directori de webs dels
tinetaires (que pots veure al menú de l’esquerra), des del qual podràs accedir a una base de pàgines de
temàtica diversa i d’usuaris de diferents perfils. [Tinet 01/03/2008]
273
Index
A compost aposicionatâ•… 93 H
abreviacióâ•… 124, 146–148, 150– compost atributiuâ•… 90 habilitacióâ•… 189, 195, 197
158, 167–168, 174, 176 compost cultistaâ•… 76 hàpaxâ•… 11–12, 62, 65, 78, 80–81,
acronímiaâ•… 146, 151, 156, 158– compost de transicióâ•… 89 130, 136, 143–144
159, 167–168, 174, 176, 189, 195 compost endocèntricâ•… 89, 96, hàpax territorialâ•… 130
adaptació gràficaâ•… 116, 119, 102, 106 homonímiaâ•… 189, 204
122, 131 compost exocèntricâ•… 90
afixâ•…81 compost híbridâ•… 68 I
àrea temàticaâ•… 137, 140–141, 143 compost nominalâ•… 89, 92, Institut d’Estudis Catalansâ•… 1–6,
94–99, 101–103, 110–111 15, 66, 89, 113, 116, 205,
B compost pseudocultâ•… 76 209–211
blendingâ•… 85–86, 91, 113, 145, compost sintagmàticâ•… 104, 107 interferència lingüísticaâ•… 118–
208, 210 compost verbonominalâ•… 98 119, 122, 124, 131
C D L
calcâ•… 29, 36, 53, 56, 100, 144, derivacióâ•… 31, 39, 43, 66, 131, lexicalitzacióâ•… 88, 103–105,
150–151, 189, 193, 195, 210 146, 187, 204, 207 109–110, 112, 146, 168, 170–173
camp lèxicâ•… 63–64, 193, 200, derivació successivaâ•… 31 llengües clàssiquesâ•… 68
202–203 derivat regressiuâ•… 30 locucióâ•… 104, 109, 184–185
camp semànticâ•… 125, 151–152,
156, 166–167, 172–173, 176–177, E M
202 el·lipsiâ•… 188–189, 194, 196–198, manlleuâ•… 11–12, 25, 30, 42,
complecióâ•… 91, 94–95 204 64, 69–70, 80, 100, 115–127,
composicióâ•… 11–12, 24, 27, escurçamentâ•… 146, 152–155, 157, 130–131, 133–134, 136–137,
67–72, 75–78, 80–82, 85–95, 168, 175–176 141–144, 151, 156–157, 166, 172,
97, 102, 109–111, 113–114, 118, estructura sil·làbicaâ•… 155, 173 187, 189, 195, 210, 213, 223, 225
135, 146, 187, 189, 194, 204, manlleu de l’anglèsâ•… 157
208–210, 213, 219–220 F manlleu del castellàâ•… 119, 123,
composició cultaâ•… 11–12, 24, 27, font de buidatgeâ•… 6–7, 200 126–127, 157
67–72, 75–78, 80–82, 86, 118, formantâ•… 12, 21, 24, 27, 31, 51, manlleu no adaptatâ•… 134
135, 189, 194, 208–209, 213, 219 53, 55, 68–73, 75–79, 81–82, manlleu denominatiuâ•… 126
composició patrimonialâ•… 11–12, 154–155, 161, 164–165, 208 manlleu expressiuâ•… 126
85–88, 110–111, 113, 208, 213, formant culteâ•… 68–69, 75–77, manllevacióâ•… 134–136, 143
220 81, 154 marca tipogràficaâ•… 124, 141–142,
compost aglutinantâ•… 90 formant cultistaâ•… 77 182–183
compost coordinatâ•… 90 formant cultoideâ•… 76 metàforaâ•… 107, 188–189, 191,
compost copulatiuâ•… 90 forma prefixadaâ•… 68, 77 197, 204
compost culteâ•… 68–69, 75 forma prefixada a la manera metonímiaâ•… 94, 96, 104, 107,
compost adjectivalâ•… 101–103 cultaâ•…77 188–189, 191, 197, 204
compost a la manera cultaâ•… forma sufixadaâ•… 68 morfemaâ•… 24, 27, 68–69
76–77, 81
N P sintagmacióâ•… 11–12, 82, 85–88,

neologiaâ•… 1–3, 5–6, 8, 11, 13–15, parasemantitzacióâ•… 189, 194, 197 92, 105, 107–112, 124, 208,
17, 24, 38–39, 43, 65–66, 72, prefixâ•… 11–12, 20–21, 23–39, 41– 213, 220
75–76, 81–82, 86–88, 101, 43, 59, 67–69, 75–77, 80–83, sufixâ•… 12, 24, 31, 42–48, 50–62,
110–111, 113, 116, 118–119, 124, 86, 118, 135, 153, 157, 173, 189, 65–66, 69, 72, 81, 98, 122,
131, 143–144, 146, 168, 172, 175, 194, 208–210, 213–214 153, 157
177, 180–181, 187–188, 200, prefixacióâ•… 11–12, 23–27, 30, sufix augmentatiuâ•… 47
202–203, 205, 207–210 33–34, 36–39, 42–43, 69, sufix culteâ•… 47
neologia semànticaâ•… 8, 180–181, 76–77, 80–81, 86, 118, 135, 173, sufix diminutiuâ•… 47
187–188, 200, 202 189, 194, 208, 213–214 sufix d’influència castellanaâ•… 44
neologismeâ•… 1–2, 5–13, 24–27, prefix de contrarietatâ•… 29 sufix lèxicâ•… 46–47
29–34, 36–39, 42–44, 47–48, prefix de gradació negativaâ•… 29 sufix patrimonialâ•… 65
50–60, 62, 65–66, 68–72, prefix de privacióâ•… 29 sufix valoratiuâ•… 47
75–82, 86–100, 102–113, prefixatâ•… 20–21, 23–24, 30, 36, sufixacióâ•… 11–12, 24, 36–37, 39,
116–119, 121, 124, 126, 130, 39, 41, 67, 82, 208 41–44, 65–66, 69, 72, 75, 77,
134–144, 147, 149–153, 155–161, Principi de Rellevànciaâ•… 91, 80, 118, 124, 135, 181, 189, 194,
163, 167–177, 179–189, 197–198, 97, 112 208–209, 213, 215
200–205, 207–210, 213–215, productivitatâ•… 12, 24, 27, 29,
219–220, 223, 225, 227, 230, 31–38, 43, 47–48, 50, 52, 55, 57, T
233, 235, 255, 257, 260, 262, 65, 69, 72, 78, 81, 122, 134, 157, terminologitzacióâ•… 187, 191, 197
264, 267, 269, 271 167, 180–181, 203 truncacióâ•… 11–12, 30, 69, 75, 77,
neologisme semànticâ•… 9, 11, 87, prototipicitatâ•…89 145–146, 151, 153–154, 156–157,
110, 124, 179, 181–188, 197–198, proximitat tipològicaâ•… 122, 131 164–165, 167, 172, 174–177,
200–205, 213, 227 213, 225
NEOXOCâ•… 2, 4–6, 8, 10–11, R
13–15, 17, 19–21, 23–25, 29, relació d’hiperonímiaâ•… 95 U
32, 37–38, 41–42, 45–48, relació metonímicaâ•… 97–98, 197 unitat sintagmàticaâ•… 86–87, 89,
52–54, 56, 59, 66–67, 72, 77, representativitatâ•… 12, 25, 42, 104–112
80, 85–87, 92–93, 98, 110–112, 69–70, 78, 80, 87, 92, 94, 98,
116–120, 122, 124–128, 130, 101, 105, 107–113, 116–117, 119, V
133–134, 144–147, 150, 152, 158, 130, 134, 143, 181, 186, 208 variació territorialâ•… 36, 78,
168–169, 173–174, 177, 180–181, resemantitzacióâ•… 188–189, 197, 80–81
213, 230, 233 205, 208
O S
Observatori de Neologiaâ•… 1, 3, siglacióâ•… 146, 156, 168–174,
5, 8, 17, 43, 66, 82, 86, 88, 113, 176–177
116, 119, 131, 144, 146, 168, 177, sinècdoqueâ•… 189, 191, 197
187, 205, 208–210

[IVITRA Research in Linguistics and Literature7] M. Teresa Cabré Castellví, Ona Domènech Bagaria, Rosa Estopà Bagot - Mots nous en català _ New words in Catalan_ Una panoràmica geolectal _ A diatopic view (2014, John Benjamins Pub

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

[IVITRA Research in Linguistics and Literature7] M. Teresa Cabré Castellví, Ona Domènech Bagaria, Rosa Estopà Bagot - Mots nous en català _ New words in Catalan_ Una panoràmica geolectal _ A diatopic view (2014, John Benjamins Pub

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mots nous en català / New words in Catalan

IVITRA Research in Linguistics and Literature

A complete list of titles in this series can be found on

International Scientific Committee

John Benjamins Publishing Company

theâ•¯American National Standard for Information Sciences – Permanence

Library of Congress Cataloging-in-Publication Data

© 2014 – John Benjamins B.V.

Autors i autores / Authors vii

Presentació: La neologia, més enllà de l’actualització de diccionaris 1

de Lleida. Imma has participated as teacher in various postgraduate courses and

Immaculada Fàbregas Alegret

l’àmbit de la neologia, la morfologia i la sintaxi, i també de la fraseologia, tema al

Denominacions i abreviacions dels nodes

Denominacions i abreviacions dels tipus de neologismes

Denominacions i abreviacions de les categories gramaticals

Denominacions i abreviacions de les publicacions periòdiques (fonts de buidatge)

Node Codi Font

la informació de l’Enciclopèdia es va publicar el Diccionari de la llengua catala-

M. Teresa Cabré  Barcelona, setembre de 2013

1. TN: Neology Observatory.

specialized terminology. When, based on the information from the Encyclopedia,

M. Teresa Cabré  Barcelona, September 2013

Ona Domènech i Rosa Estopà

NEOXOC és una xarxa d’observatoris de neologia de les varietats geolectals del

– Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

– Universitat de les Illes Balears

2. Criteri de neologicitat i metodologia de treball

És sabut que la novetat no existeix en si mateixa, sinó només per referència a

La metodologia de buidatge de NEOXOC parteix d’aquest criteri lexicogràfic,

– El node d’Alacant analitza textos de premsa en valencià.

4. Els detalls de la metodologia de treball de l’OBNEO es poden consultar en el document en

3. Les dades objecte d’anàlisi

Taula 1.â•‡ Nombre de neologismes per nodes

recollit un nombre força similar de neologismes (al voltant de 1.200–2.200 lemes

Taula 2.â•‡ Distribució general per recursos

sense eliminar-ne posteriorment les duplicacions —hi ha lemes neològics que

d’acord amb la tipologia de neologismes seguida per NEOXOC i recollida al pro-

5. A tall de conclusió: primeres constatacions

Ona Domènech  Barcelona, novembre de 2013

Ona Domènech and Rosa Estopà

1. The NEOXOC network

NEOXOC is a network of neology observatories of the diatopic varieties of Cata-

– Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

2. Criterion of neologicity and work methodology

The NEOXOC extraction method is based on this lexicographic criterion, but

– The Alacant node analyzes text from the press in Valencia.

– The Balearic node does extraction of Balearic texts, specifically Majorcan

3. The analyzed data

Table 1.â•‡ Number of neologisms per node

or 1,600–2,900 occurrences), with the exception of Barcelona, where a signifi-

Table 2.â•‡ General distribution for each resource

eliminating duplications, the global recount of the obtained lemmas is 15.753.

5. A preliminary conclusion: First confirmations

suffixes and classical formants – in regards to number, inventory and productivi-

Ona Domènech  Barcelona, November 2013

Jordi Ginebra, Roser Llagostera i Xavier Rull

Keywords: neology, morphology, word formation, prefixation, Catalan,

La prefixació és un dels procediments de formació de mots tradicionalment més

2. Representativitat de la prefixació per nodes

Quan establim la representativitat del procediment en relació amb cada un dels

3. Categories gramaticals dels neologismes

ment es produeixi (potser fins i tot es podrà determinar, també empíricament, un

4. Anàlisi de la prefixació. Distribució i caracterització general

Autors i autores / Authors vii

Presentació: La neologia, més enllà de l’actualització de diccionaris 1

M. Teresa Cabré Barcelona, setembre de 2013

M. Teresa Cabré Barcelona, September 2013

Ona Domènech Barcelona, novembre de 2013

Ona Domènech Barcelona, November 2013