Accent diacrític

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que 
segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.

No es considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de 
desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.

L'accent diacrític en català
En catalaà es troba en les següü ents ocasions:

sense accent amb accent
bé (plural béns): possessions; adverbi; 
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder
conjunció
bota: calçat; verb botar bóta: recipient
coc: cuiner; carbó; bacteri cóc: coca
coll: part del cos Cóll: topònim
com: adverbi cóm: obi
cop: encontre violent, colp cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa
cos: conjunt d'un organisme; corporació cós: cursa
deu: font; numeral déu (plural déus): divinitat
deus: fonts; formes del verb deure Déu: nom comú de la Divinitat
dona, dones: ésser humà de gènere 
dóna, dónes: formes del verb donar
femení; muller
es: pronom reflexiu és: forma del verb ser
feu: domini, senyoria; present de fer féu: passat de fer
fora: adverbi fóra: verb ser
jóc: indret on van a dormir els ocells
joc, jocs: acció de jugar, entreteniment
jóc, jócs (però joca): ajocat
les: article; pronom; adjectiu (antònim de 
Lés: topònim
il∙lès)
ma: (plural mes): forma del femení de 
mà (però mans): part final del braç
l’adjectiu possessiu mon
mes: dotzena part d'un any; possessiu; 
més: quantitatiu
però; participi de metre
meu: possessiu mèu: miol del gat
mòlt, mòlta: participi de moldre
molt, molta: quantitatiu
mòlta: acció de moldre
 mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una llengua;  món (però mons): univers
relatiu a aquesta llengua
móra: (plural móres): fruita
mora: dona magribina; retard
Móra: forma part d'alguns topònims
net (neta, nets, netes): adjectiu nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar
nos: pronom personal feble nós: plural majestàtic
os, ossos: part de l'esquelet ós, óssos: animal
ossa, osses: ossada, esquelet óssa, ósses: animal
pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat
porca: femella del porc pórca: faixa de terra
que: relatiu ­sense preposició­, exclamatiu què: relatiu tònic, interrogatiu
res: pronom; pl. de re (nota musical) rés: pregària
rossa: dona amb els cabells clars ròssa: animal vell i flac
se: pronom reflexiu sé: forma del verb saber
sec: eixut; forma del verb seure séc: plec de roba
segle: cent anys sègle: sègol
seu: catedral; pronom possessiu; forma 
sèu: greix
del verb seure
si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom 
sí: adverbi (afirmació)
reflexiu; conjunció
soc: calçat; tros de fusta; mercat sóc: verb ser
sol, sols: astre; nota; col∙loide; sense 
sòl (plural sòls): terra
companyia; verb soler
son: acte de dormir; possessiu; unitat 
són: verb ser
física
te: planta i infusió; nom de la lletra t; 
té: verb tenir
pronom
tot: adjectiu tòt: broc gros
us: pronom personal feble ús: acció d'usar; substantiu
vens, venen: formes del verb vendre véns, vénen: formes del verb venir
ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducció 
vés: verb anar
de veges
veu: so de les cordes vocals; present de 
véu: passat de veure
veure
vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort

D'altra banda, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha introduït un accent diacrític, que l'Institut 
d'Estudis Catalans no preveü.
 sense accent amb accent
tos (nom femení): expectoració [tós]. Ex.:  tòs (nom masculí, plural tossos): occípit. 
Tenia una tos molt lletja. Ex.: Va caure de tòs.

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

 déu: adéu, pregadéu...
 féu: desféu, reféu...
 mòlta: remòlta...
 món: rodamón, submón...
 nét: besnét, renét...
 pèl: contrapèl, repèl...
 sòl: subsòl...

Referències
 L'accentuació (Universitat Oberta de Catalunya) (català)
 Gramàtica Normativa Valenciana, pàg. 49­50. Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2006.