Professional Documents
Culture Documents
La Ràbia PDF
La Ràbia PDF
LOLITA BOSCH
AMS
ara
Lt1,111S
TER
DAM NOVEL·LA
1
LA RABIA
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
< ,_
,_
•
•-
LA RABIA
hi parlaria. Que 1niraria d'arreglar-ho d'alguna n1anera. Que hi faria algtu1a cosa.
-Per que? -Ji pregunto.
-Li tenia por. -Ho diu con1 si fes anys que estigués esperant que algú Ji fes aquesta
pregunta. Contundent. Rabiosament segura.
-Co1n ho saps?
-Ho vaig vetu·e als seus ulls.
-1 que vas pensar?
-Una de dues: o que Ji feia fastic la ,neva presencia o que ella tenia por de nü.
-Fastic per que?
-Noho sé.
-1 por?
-Tan1poc no ho sé. \Taig tenir la sensació i prou.
l aquell és l'únic 1no1nent que l'A recorda con1 una intervenció. L'única vegada que s'ha
sentit, públicament, protegida. Jo 111ai no vaig tenir tu1 mon1ent així. A casa no en sabien
res, pero e1n costa ünaginar la n1are de l'Eu o la Mo defensant el que feien els seus fills. Jo
les coneixia, les veia quan venien a les festes de l'escola o a endur-se algunes atni gues de la
seva filia per a una festa de pijatnes i les veia n1arxar il-lusionades. No m'hi convidaven, és
clar. Pero els pares i les mares de l'Eu, la Mo, en Ca i el sen a111ic Ga setnpre e1n van
semblar persones 1nolt, molt n1és educades que els seus fills. Tot i que ara penso que
potser haurien fet con1 la mare de la nena que pegava a l'A: res. Defensar la seva filia i
1narxar airada del despat,-x de la cap d'estudis.
-1 vosaltres que vau fer? -pregunto a l'A.
-Res. La ,neva n1are e1n va preguntar si jo sabia per que m'ho feien -em din l'A-, co1n
se1npre! l jo Ji vaig dü· que no ho sabia, pero que quan em pegaven e1n deien que etn
drogava. Que si no, no tindria aquests cabells tan rebels.
M'ho diu runb els cabells recollits, a111agats en un monyo gairebé itnperceptible. Deixa't
anar els cabells, Ji de1nano. No puc, e1n din, sóc horrible. Pero no ho és, quan acabem de
berenar, l'A es deixara a11ar els cabells i s'embolicara an1b un xal n1exica de color grana i Ji
fru·é una fotografía on ella n1ateixa haura d'acceptar que esta bonica. Tot i que no vol que la
vegi ningú (No! A111aga-la. No l'ensenyis, va. Quina vergonya... ).
Jo feia igual: 1nai no feia servir res que e1n fes setnblar presunüda.
-Com jo -riu una n1ica l'A-, que sempre provo d'a1nagar-ho tot perque no em vegin.
-Quina parella! -ric jo.
l aleshores calle1n un moment, tu1a mica alliberades de poder-ne parlar i una mica tristes.
l totes dues ens fem la mateixa pregunta: Per que nosaltres? Tot i que a mi no n1'amo1na
tant saber per que etn va passar a ,ni o per que ara li esta passant a ella, sinó saber per que
passa. A tots, a totes. Sempre. Ara i fa 30 anys.
-A tni, perque faig coses rares -respon conven�uda l'A.
-Quines coses rares?
18
...........O· ..............................................
20% Pos. 243 de 1215
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82