Repetim la pregunta: ¿Què porten a la generació noucentista catalana aquests dos

llibres de la seva generació mestra: La Nacionalitat Catalana i Enllà?

Contestem: Li porta el primer una lliçó doble d'exemple i de doctrina. - Lliçó

d'exemple, perquè mostra la superba experiència política de com unes idees nascudes
en l'isolament d'una camaraderia escolar devenen ràpidament les rectores de la vida
de tot un poble. - Lliçó de doctrina, perquè, amb aquest llibre d'en Prat, el
Nacionalisme català, que acàs en algun moment la generació noucentista pogué creure
hostil al pensar propi, s'eixampla generosament i fa entrar oportunament a son si el
verb polític de la generació nova: l'Imperialisme.

Tan fragmentàriament, tan confusament com se vulgui, cal reconèixer que els
noucentistes han formulat en la idealitat catalana dos mots nous: Imperialisme -
Arbitrarisme. - Aquestes dues paraules se tanquen en una sola paraula: Civilitat. -
L'obra del noucentisme a Catalunya és -acàs millor dit: serà -l'obra civilista.

L'Imperialisme català ha trobat la seva primera reconeixença autoritzada en l'obra

d'en Prat. -Bell moment: vet aquí que tota una generació de lluitadors formula,
després de la seva definitiva victòria, la divisa de son escut. Però com no entén que
l'escut resti escut seu, mes vol que devingui escut de la Pàtria, no ferma la seva divisa,
al formular-la, sinó que deixa son sentit espiritual ben obert per a que a n'ella
filialment vingui a ajuntar-se el mot novell de la novella gent lluitadora.

"L'Imperialisme és el període triomfal del nacionalisme..." - "Ja el nacionalisme

català ha començat la segona funció de tots els nacionalismes, la funció d'influència
exterior, la funció imperialista..." -¡Oh, Mestre, gràcies! Veieu: els noucentistes hem
hagut de sofrir molt amb aquest nostre Imperialisme. Semblava un somni incoherent
de diletants. Se'ns en reien. L'havien anomenat "convicció manicomial exclaustrada..."
- ¡Encara no fa un any d'això! (Un cop més: ¡oh, benananta Catalunya!) - Avui, aquests
dies de prova son finits per a sempre. Espasa de cavaller ens ha armats cavallers. -
Mestre: perquè la doctrina vostra és també la nostra doctrina, li jurem fidelitat a la
doctrina vostra...

Aquesta és la doble lliçó del primer llibre.

Eugeni d'Ors: "La Nacionalitat Catalana" i la generació noucentista, Glosari, 28-VI-

1906.