Fàbula del lleó i el ratolí!

Avui us deixem una fàbula que ens deixa un missatge molt bonic!

Després d'un llarg dia de caça, un lleó es va estirar a descansar sota un arbre. Quan s'estava
quedant adormit, uns ratolins es van atrevir a sortir del seu cau i es van posar a jugar al
seu al voltant. De sobte, el més entremaliat va tenir l'ocurrència d'amagar-se entre la
cabellera del lleó, amb tan mala sort que el va despertar. De mal humor al veure la seva
migdiada interrompuda, el lleó va atrapar al ratolí entre les seves arpes i va dir donant un
rugit:

- Com t'atreveixes a pertorbar el meu somni, insignificant ratolí? Vaig a menjar-te perquè
aprengueu la lliçó! -

El ratolí, que estava tan espantat que no podia moure's, li va dir tremolant:

- Per favor no em matis, lleó. Jo no volia molestar-te. Si em deixes t'estaré eternament

agraït. Deixa'm marxar, perquè pot ser que algun dia em necessites –

- Ja, ja, ja! – va riure el lleó mirant-lo - Un ser tan diminut com tu, de quina manera
m'ajudarà? No em facis riure!

Però el ratolí va insistir una vegada i una altra, fins que el lleó, commogut per la seva
grandària i la seva valentia, li va deixar marxar.

Uns dies després, mentre el ratolí passejava pel bosc, va sentir uns terribles rugits que
feien tremolar les fulles dels arbres.

Ràpidament va córrer cap a lloc d'on provenia el so, i es va trobar allí al lleó, que havia
quedat atrapat en una robusta xarxa. El ratolí, decidit a pagar el seu deute, li va dir:

- No et preocupis, jo et salvaré.

I el lleó, sense pensar-ho li va contestar:

- Però com, si ets tan petit per a tant esforç.

El ratolí va començar llavors a rosegar la corda de la xarxa on estava atrapat el lleó, i el

lleó va poder salvar-se. El ratolí li va dir:

- Dies enrere, et vas burlar de mi pensant que gens podria fer per tu en agraïment. Ara és
bé que sàpigues que els petits ratolins som agraïts i compliments.

El lleó no va tenir paraules per agrair al petit ratolí. Des d'aquest dia, els dos van ser amics
per sempre.