PO59

Revista de problemes de Matemàtiques
Número 59. Abril 2011
OLÍMPICS
PROBLEMES
GALERIA DE FOTOS PARTICIPANTS AL XII CONCURS DE
FOTOGRAFIA “MATEMÀTICA A LA VISTA”
“Geometria en nuestro cuerpo. La mirada del círculo”. “Simetria radial”. Ada Pellicer.
Almudena Torres. IES María Moliner (Port de Sagunt) Col·legi Paidos (Dènia)
“Matemáticas migratorias” “Mayor o menor”

Sara Giner. Col·legi Paidos (Dènia) Joan Noguera. Col·legi Paidos (Dènia)
“Frío paralelo” Claudia Martínez “Sólo hay 12 canicas y 4 espejos”. Marina Estel
IES Camp de Morvedre (Port de Sagunt) Col·legi Paidós (Dènia)
“Cilindros con forma de triángulo”. “Cuerpo de revolución”. Rubén Peinad “Eixos sobre fosc”. Paula Egurbide.
Rubén Miralles. Col·legi Paidós (Dénia) Col·legi Sant Bertomeu (Godella) IES S. Vicent Ferrer (València)
Ací teniu el número 59 de PROBLEMES OLÍMPICS corresponent al
mes d’abril de 2011. El present número inclou les activitats proposades per a la
fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica 2011 a Alacant i València. També
trobaràs activitats complementàries per a treballar amb els teus alumnes a la
classe de matemàtiques.
Esperem que vos agrade.
PROBLEMES OLÍMPICS
Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana, “Al-Khwarizmi”
Apartat 22.045
46071-València
Director: Tomás Queralt Llopis.

Coordinador de redacció: Mauricio Contreras del Rincón.
Consell de redacció: Pedro Alarcón Melero, Mª Dolors Arnal Bertomeu, Maria Jesús Asensio
Monedero, Alejandro Barona Hernández, Ana Casas Sanmartín, Vicente Diago Ortells, Irene
Ferrando Palomares, Nicasio García Alfaro, Verónica García Ruiz, Francisco Gascón Carrillo, Lorena
Gimeno Hernández, Mónica Laparra Ibáñez, Antonio Ledesma López, Encarna López Gómez,
Eduardo Llopis Castelló, Miguel Marco Cotaina, Josep Manuel Martínez Canet, Encarnación Moreno
Ruiz, Mari Carmen Olivares Iñesta, Ruth Orts García, Silvia Quilis Marco, Mª Jesús Ruiz Maestro,
Carlos Segura Cordero, Mª Isabel Terraes Bentel.
D.L.: V-3026-2001
ISSN: 1578-1771
Portada: “Huit mitjos” Autores: Elisa Pons – Aitana Lorenzo. IES Gata de Gorgos
Te falta algun exemplar de la revista Problemes Olímpics? Si vols ens la
pots demanar i te l’enviem a la teua adreça.
SOL·LICITUD D'ENVIAMENT DE NÚMEROS ANTERIORS DE

“PROBLEMES OLÍMPICS”
Nom____________ Cognoms___________________________________________________
Adreça_____________________________________________ Telèfon__________________
C.P. _________ Població_______________________________ Província________________
Correu-e:______________________ Tasca docent (curs, nivell, etc.)___________________
Desitge rebre els següents números de la revista "Problemes Olímpics" a la meua adreça:
X Olimpíada Matemàtica 1998-99 Nº 1 (Exhaurit)

X Olimpíada Matemàtica 1998-99 Nº 2 (Exhaurit )
X Olimpíada Matemàtica 1998-99 Nº 3 (1.2 € )
Problemes Olímpics Nº 1 (Exhaurit) Problemes Olímpics Nº 30 (2.0 €)
Problemes Olímpics Nº 2 (1.2 € ) Problemes Olímpics Nº 31 (Exhaurit)
Problemes Olímpics Nº 3 (1.2 € ) Problemes Olímpics Nº 32 (2.0 €)
Problemes Olímpics Nº 4 (Exahurit) Problemes Olímpics Nº 33 (2.0 €)
Problemes Olímpics Nº 20 (2.0 €) Problemes Olímpics Nº 49 (2.5 €)
Ens envies aquesta butlleta complimentada a la nostra adreça: Societat d’Educació Matemàtica
“Al-Khwarizmi”, Apartat 22.045, 46071-València, indicant en el sobre “Revista Problemes
Olímpics”, incloent el justificant d’ingrés del preu total dels exemplars que sol·licites al nostre
compte de BANCAIXA: 2077-0347-10-1101056867.
Problemes Olímpics. Nº 59. Abril 2011 Pag. 1
SUMARI
FASE COMARCAL VALÈNCIA XXII OLIMPIADA.................................................. p. 2
PROBLEMES NIVELL C (TERCER CICLE PRIMÀRIA).................................... p. 2
PROBLEMES NIVELL A (PRIMER CICLE ESO)............................................... p. 9
PROBLEMES NIVELL B (SEGON CICLE ESO)............................................... p. 14
ELS MONOGRÀFICS DE PROBLEMES OLÍMPICS............................................... p. 19
PROBLEMES DE GEOMETRIA........................................................................... P. 19
Ricard Peirò i Estruch
FE D’ERRADES. ELS NOSTRES LECTORS............................................................ p. 40
SOLUCIONS FASE COMARCAL VALÈNCIA..........................................................p. 46
La selecció de problemes de cada nivell i les solucions ha sigut elaborada per l’equip
constituït per: Pedro Alarcón Melero, Mª Dolors Arnal Bertomeu, Maria Jesús
Asensio Monedero, Alejandro Barona Hernández, Ana Casas Sanmartín, Maurici
Contreras del Rincón, Vicente Diago Ortells, Irene Ferrando Palomares, Nicasio
García Alfaro, Verónica García Ruiz, Francisco Gascón Carrillo, Lorena Gimeno
Hernández, Mónica Laparra Ibáñez, Antonio Ledesma López, Encarna López
Gómez, Eduardo Llopis Castelló, Miguel Marco Cotaina, Josep Manuel Martínez
Canet, Encarnación Moreno Ruiz, Mari Carmen Olivares Iñesta, Ruth Orts García,
Tomás Queralt Llopis, Silvia Quilis Marco, Mª Jesús Ruiz Maestro, Carlos
Segura Cordero, Mª Isabel Terraes Bentel.
Fe d’errades: En la selecció de problemas de cada nivell i les solucions

del Problemes Olímpics 57 i Problemes Olímpics 58 també ha
participat Carlos Segura Cordero.
Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

Pag. 2 Problemes Olímpics. Nº 59. Abril 2011
XXII OLIMPÍADA MATEMÁTICA

FASE COMARCAL XÀTIVA-VALÈNCIA-TORRENT-LA POBLA DE VALLBONA
16 D’ABRIL DE 2011
PROBLEMES NIVELL C (Tercer Cicle de Primària)
PROVA INDIVIDUAL
1.- QÜESTIÓ DE SIMETRIA
Troba la figura simètrica a la que es mostra, sabent que els punts E’ i C’ són
els simètrics dels punts E i C.

2.- ELS ASCENSORS
En un gratacel de 100 pisos hi ha dos ascensors. L’ascensor A tarda 0.5

segons en pujar cada pis, i el mateix temps en baixar. L’ascensor B té una
velocitat d’ascensió de 0.6 segons per pis, mentre que la velocitat de
descens és de 0.3 per pis. L’ascensor A està inicialment en el pis 0, i el B en
el pis 80. A continuació els ascensors segueixen els moviments que detalla la
taula.
Durada Ascensor Ascensor

A B
24 segons Puja Baixa

12 segons Baixa Puja
3 segons Baixa Puja
Digues en quin pis es troba cada ascensor després de cada període de

temps. Quantes vegades és creuen els dos ascensors?
3.- EL COMPTE
Anna, Josep i Paola van a un bar a dinar. Després de pagar el compte els
sobren 24€ i Paola li diu al cambrer que els torne per separat els diners de
la següent forma:
“A Anna la meitat del que sobra, a Josep la tercera part i a mi la quarta

part”.
Després de fer un ràpid càlcul mental, el cambrer contesta que no està

d’acord amb la seua proposta. Sabries dir per quina raó?

4.- LES TRES GRANGES
En tres granges hi ha un total de 333 animals. Sabem que en la primera

granja hi ha el triple d’animals que en la segona i en la segona granja el doble
que en la tercera.
Quants animals caldrà passar de la primera granja a la segona i a la tercera

per tal que el número d’animals en cada granja siga un número de tres xifres
capicua distint?
5.- PIRÀMIDE NUMÈRICA
Completa la següent piràmide numèrica amb els nombres de l’1 al 15 sabent

que cada casella conté la diferència de les dues caselles adjacents inferiors.
No es pot repetir cap número. Per a ajudar-te, ja hem ficat uns quants.
4 9

PROVA DE VELOCITAT
1.- L’ÀREA
Calcula l’àrea de la següent figura sabent que el costat de cada quadrat

mesura 1 cm.
2.- ElS SIS AMICS
Amb les pistes que et donem, esbrina l’ordre en què arribaran al col·legi els
sis amics. Quant de temps tarda cadascú?
Pistes:
• Lluís tarda 17 minuts.

• Montse viu a meitat camí de Pere i Lluís.
• A Toni li costa arribar al col·legi 7 minuts més que a Carme.
• Sara viu 20 minuts més lluny del col·legi que Pere.
• Pere arriba 18 minuts abans que Carme.
• Carme és la quarta a arribar i tarda 6 minuts més que Lluís.

3.- NÚMEROS DESCONEGUTS
Quin nombre representa el triangle, el rectangle, el rombe, el cercle i el

cor, si sabem quant sumen les files i les columnes?
 7
4 9 8
4. EL CIRC
Un dia al circ el trapezista, el domador i el pallasso mantenien esta

conversació:
Domador: “Jo soc més vell que el trapezista”

Trapezista: “I jo sóc més jove que el pallasso”
Pallasso: “En canvi jo sóc major que el trapezista, però menor que el
domador”
Quin és el mes major?

I el més jove?

5.- EL TEMPLE MAIA
Quants furgadents són necessaris per a formar un temple de huit pisos?
6.- LA FAMÍLIA DELS TRIANGLES
Tinc molts triangles, menuts, mitjans i grans. Quants triangles hi ha en

total?
7.- D’UN SOL TRAÇ
Traça quatre línies rectes que passin per les nou

monedes de la il·lustració però sense aixecar el
llapis del paper, és a dir, d'un sol traç.

8.- TRIANGLES I QUADRATS
Dibuixa els triangles i els quadrats que falten en l'últim quadre
9.- NOMBRES
Considera les següents xifres: 9 8 7 6 5 y 4.

Construïx amb elles dos nombres de tres xifres cadascú, de manera que
quan es resten el resultat siga el nombre (positiu) més menut possible.
10.- RECTANGLES DE
FIGURES
En els següents
rectangles hi ha línies de
figures iguals que hauràs
de localitzar com en
l'exemple.


PROBLEMES NIVELL A (Primer Cicle d’E.S.O.)
PROVA INDIVIDUAL
1.- SUPERFÍCIE DEL JARDÍ
En el pla del nou jardí que es construirà a

l'entrada del I.E.S i que estarà enllumenat
per quatre fanals situats en els punts
mitjans dels seus costats, la part
ombrejada, de 5 m2, són els rosers que
s'han plantat fins ara. Raonant la resposta,
calcula la superfície del jardí complet i de
la zona destinada a la plantació dels rosers
limitada pel triangle ABC.
2.-BUSCANT A DOMAN
L'Arnau de la Nau, l'astronauta més famós de l'univers, ha anat a Mart a

visitar al seu amic marcià Doman, però no sap a quina ciutat de Mart hi viu.
Els habitants de la ciutat Uti sempre diuen la veritat. Els de la ciutat Iomi
sempre menteixen i els de Grundi de vegades diuen la veritat i de vegades
menteixen. Es troba tres marcians, Aken, Bal i Cwos, que són un de cada
ciutat, però l'Arnau no sap de quina. Els hi va fer dues preguntes a
cadascun:
1) De quina ciutat ets?

2) De quina ciutat és Doman?
Aken va contestar: 1) No sóc d'Uti 2) Doman és de Iomi.

Bal va dir: 1) No sóc de Iomi 2) Doman és de Grundi
Cwos va contestar: 1) No sóc de Grundi 2) Doman és d'Uti
De quina ciutat és Doman?

3.- UN PRODUCTE “UNIFICAT”
Un nombre de 16 xifres multiplicat per un altre de dues dóna un producte

que està fet per 18 uns.
De quin producte es tracta?
? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ?
X ? ?
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
4.- DELICIOSOS CARAMELS
Una bossa conté 71 deliciosos caramels dels sabors següents: llima, taronja,
maduixa i menta. Hi ha el doble nombre de caramels de llima que de
maduixa; els caramels de taronja són un menys que els de maduixa i els de
menta són sis caramels menys que els de llima. Quin és el mínim nombre de
caramels que has de traure per a estar segur de tindre almenys dos
caramels del mateix sabor? I quants d'estos deliciosos caramels hauria de
traure com a mínim per a estar segur de poder menjar-se almenys dos
sabors? Raona les respostes.
5.- AMB TRES DÍGITS
Donats 3 dígits a, b i c, és possible formar 6 números de dos xifres

diferents, elegint cada vegada dos dels tres dígits. Determina els possibles
conjunts {a, b, c} per als que les suma d'eixos 6 números de 2 xifres
construïts és 484

PROVA DE VELOCITAT
1. - EN LA XXII EDICIÓ DE L’OLIMPÍADA MATEMÀTICA
Quants nombres hi ha en els quals apareix 22 en escriure tots els nombres

enters entre 1 i 2011?
2.- UNA NIT FREDA A NOVA YORK
Demà viatjarem a Nova York, però les previsions per a despús-demà per a la
nit és d’una gelada forta amb baixada de temperatures. Als Estats Units, la
temperatura es mesura en graus Fahrenheit i s’espera arribar a una
temperatura prou curiosa. El nombre de graus Fahrenheit i el de graus
Celsius acaben tots dos en 5. Quins són aquestos valors?
Per a resoldre este problema, recordeu que el punt de congelament, el 0º

Celsius correspon a 32º Fahrenheit. A més a més, 5ºC són equivalents a 9ºF.
3.- A L’EDITORIAL
Vol imprimir-se un llibre de 1.430 pàgines en fascicles tots iguals amb el

mateix nombre de fulles i que tinguen entre 25 i 75 fulles. De quantes
formes possibles podríem fer l’edició? Quants fascicles es farien i quantes
fulles tindria cada fascicle?
4.- PLA DE REFORESTACIÓ
En un bosc n’hi ha 200.000 exemplars d’arbres. Cada any, la massa forestal

augmenta un 2%. El 0’4% és d’una espècie d’un arbre autòcton en via
d’extinció i vol reforestar-se en un any per a que el percentatge d’aquesta
espècie siga del 2%. Quants exemplars hauran de plantar-se?
5.- FADRINS I CASATS
En una ciutat 2/3 parts dels hòmens estan casats amb 3/5 parts de les
dones. Si els habitats d’aquest curiós poble mai es casen amb forasters,
quina és la proporció de fadrins del poble?

6.- EL RELLOTGE DIGITAL
En un rellotge digital, les 10:01 és una hora capicua. Si són les 12 de

mitjanit, quants dies passaran fins que observem en el rellotge 112 hores
capicues?
7.- ELS BESSONS CAPRITXOSOS
Una mare passa amb els seus bessons davant la porta d’una cafeteria on
estan dos màquines expenedores de xicles.
El primer bessó: Mare, vull un xicle!

El segon bessó: Mare, jo també, i el vull del mateix color que Rubén.
Les màquines, que funcionen amb 1 euro, estan quasi buides.

No n’hi ha forma de saber el color de la propera bola. En la
1ª màquina n’hi ha un xicle blanc, un xicle roig, un xicle verd
i dos blaus. En la 2ª màquina n’hi ha 3 xicles blaus, un xicle
roig i un blanc.
Si la mare vol estar segura de traure’n dos boles del

mateix color, quina serà la despesa mínima ? I quina
màquina triarà?
8.- EL MISTERI DEL DNI
Se’ns ha esborrat el número del DNI, i l’hem de trobar amb les següents
indicacions:
a) Les quatre primeres xifres són imparells. (considerarem la primera xifra

començant per l’esquerre).
b) La quarta xifra és igual al seu quadrat.
c) El producte de la 1ª xifra per la 2ª és igual a 21
d) El producte de la 2ª xifra per la 3ª és igual a 35.
e) Sumant la 1ª a la 5ª, la 2ª a la 6ª, la 3ª a la 7ª i la 4ª a la 8ª s’obté
sempre 9.

9.- RECTANGLE AMB QUADRATS
El problema de descomposar un rectangle en quadrats distints ha sigut un

trencaclosques que va estar de moda farà prou de temps. Vos proposem ací
el cas d’aquest rectangle que s’ha descomposat en 11 quadrats tots
diferents. Ens agradaria conèixer les dimensions del rectangle, però l’únic
que sabem és el costat 9 del quadradet més xicotet. Si anomenem x al
costat del segon quadradet, podem expressar els costats del rectangle en
funció d’x. I a partir d’ahí, resolent alguna equació, podrieu donar les
dimensions del rectangle?
10.- L’ARCA DE NOÉ
El període de vida d’una balena és de quatre voltes el d’una cigonya, la qual

viu 85 anys més que un conill de les índies, que viu 6 anys
menys que un bou, el qual viu 9 anys menys que un cavall, que
viu 12 anys menys que un pollastre, que viu 282 anys menys
que un elefant, que viu 283 anys més que un gos, que viu dos
anys més que un gat, que viu 135 anys menys que una carpa,
la qual viu el doble que un camell, que viu 1066 anys menys
que el total dels períodes de vida de tots estos animals.
Quant viu la cigonya?


PROBLEMES NIVELL B (Segon Cicle d’E.S.O.)
PROVA INDIVIDUAL
1.-CALCULEM ÀREES
Si el costat dels hexàgons interiors mesura 3 cm, quina superfície tenen les
àrees ombrejades?
2.-CODIFICANT ELS LLIBRES
Jaume li dóna a cadascun dels seus llibres una clau de tres lletres utilitzant
l'ordre alfabètic: AAA, AAB, AAC,... AAZ, ABA, ABB, etc. Considerant
l'alfabet de 26 lletres i que Jaume té 2203 llibres, quin va ser l'últim codi
que Jaume va utilitzar en la seua col·lecció?
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ
3.- ELS SEIENTS DEL TEATRE
Maria i les seues tres germanes van al teatre. Tenen reservades quatre
seients a la millor fila del pati. Maria i dues de les seues germanes arriben
abans d’hora i ocupen tres dels quatre seients a l’atzar. Quina és la
probabilitat que Maria tinga de canviar de seient si en arribar Ana, la
germana menuda, aquesta insisteix a ocupar el seient que tenia assignat i
també insisteixen a fer-ho qualssevol de les germanes que s’hagen tingut
d’aixecar a causa d’això?

4.- EL NÚMERO SECRET
El director del banc ha oblidat la combinació de la caixa forta, de la que

sabem que té 7 xifres. Després de molt preguntar-li hem aconseguit que
recorde les pistes següents:
a) Les tres primeres xifres formen un número que és igual al producte del
número format per la 4a i la 5a xifra i el número constituït per les dos
últimes xifres.
b) El nombre de dos xifres format per la 4a i la 5a xifra és igual al doble

del número format per les dos últimes xifres més dos.

c) La suma de les dos últimes xifres és 4.
Series capaç d'esbrinar quin és el número secret de la combinació de la

caixa forta del Banc? Raona la resposta.
5.- REUNIÓ DE CONEGUTS
A Irene l’han convidada a una festa d’aniversari a la qual hi asisteixen 12

persones, ella inclosa, i només coneix a una altra de les persones que s’han
aplegat. Josep, un altre dels assistents, només en coneix dues. La tercera
assistent, Griselda, en coneix tres. I així successivament, de manera que es
poden ordenar onze de les persones convidades de manera que cada una
coneix una persona més que l’anterior, i així fins arribar a la persona número
11 que coneix a tots els assistents. Quantes persones coneix el dotzè i
darrer convidat?
Heu de suposar que si una persona X en coneix una altra, Y, aleshores la

persona Y coneix X.

PROVA DE VELOCITAT
1. - EL BOSC
Aquest any, 2011, és l’Any Internacional dels
Boscos. Per tal de commemorar-ho, explica com
podries plantar en un bosc 10 arbres formant 5
files amb 4 arbres a cada una d’elles.
2. - PARELLES UNIDES
De quantes maneres distintes es poden col·locar en fila 5 parelles per a fer-
se una foto si cal que sempre estiguen junts els membres de cada parella.
3. - QUÍ ÉS MAJOR?
Siga A = 2010 ⋅ (1 + 2 + ... + 2011)
Siga B = 2011 ⋅ (1 + 2 + ... + 2010 )
Qui és major A o B?
4. - RELLOTGE DIGITAL
Un rellotge digital està format pels deu dígits que formen les hores, els
minuts, el dia, el mes i l’any. El dia 24 de juliol de 1998, a les 16 hores 53
minuts, el rellotge marcava la data i l’hora usant exactament els 10 primers
nombres naturals (0-9) sense repetir, com mostra el següent esquema.
16 53 24 07 98
Quan es produirà per primera vegada aquesta mateixa situació al segle

XXI?

5. - ELS TRES QUARENTONS

Tres professors de Matemàtiques estan fent una guàrdia de pati. Un alumne
atrevit els pregunta qui d’ells és el major. Aquestos, perquè s’adone de la
seua impertinència, li contesten amb una endevinalla. Les respostes són:
- JOAN: “Jo no sóc el major”.
- ANTONI: “ Joan va nàixer el primer”.
- TOMÀS: “Antoni va nàixer el primer”.
Sabent que un d’ells li diu una mentida, podries dir qui és el major?
6. - MELONS
Un llaurador porta melons en el maleter del seu cotxe. Es troba amb tres
amics, i els dóna, al primer, la meitat dels melons que té més dos; al segon,
la meitat dels que li queden més dos; i al tercer, la meitat dels restants més
dos. No obstant això, encara li queda 1 meló. Quants melons portava al
principi?
7. - CERCLE I QUADRATS
Un cercle està inscrit en el quadrat ABCD i és tangent al quadrat BEFG,
com es mostra al dibuix.
Sabent que el costat del quadrat menut és 1 cm, calcula la longitud del
costat del quadrat gran.

8.- FUNCIÓ ESPECIAL
f (x)
Considerem una funció f(x) tal que f ( x ⋅ y ) = .
y
Sabent que f(30) = 20, calcula el valor de f(40)
9. - GRAN MULTIPLICACIÓ
Si multipliquem un nombre format per 2011 xifres “9” amb un altre format
per 2011 xifres “6” obtenim un gran nombre.
999. . . 999 x 666. . .666
2011 xifres 2011 xifres
Calcula quan sumen les xifres del resultat d’aquest producte.
10. - TRIANGLE OMBREJAT
Calcula l’àrea del triangle ombrejat sabent que el costat del pentàgon
regular del dibuix és 10 cm,
10cm

ELS MONOGRÀFICS DE PROBLEMES OLÍMPICS
PROBLEMES DE GEOMETRIA
per RICARD PEIRÒ I ESTRUCH
Com en altres ocasions, continuem amb la secció dedicada als problemes de

Geometria aportats pel nostre company Rcard Peirò i Estruch.
La Geometria és una part fonamental del currículum de matemàtiques, sense

la qual no podem considerar seriosament les matemàtiques. Aquesta part de
les matemátiques afavorix la manipulació i exploració, l’experimentació la
formulació de conjectures, la resolució de problemes oberts i, per tant,
permitix desenvoloupar les competències matemàtiques: raonar i
argumentar, comunicar, representar, modelar, utilitzar el lenguatge tècnic,
el simbolisme i les operacions, etc. El pensament inductiu i deductiu, i el
contrast de conjectures se veu afavorit pel tractament constructivista de
la Geometria. Per allò pensem que caldria adequar les programacions dels
centres perquè la Geometria tinguera el seu lloc destacat en el currículum.
Com ja hem dit en altres ocassions, des d’ací us fem la proposta de què
vostres alumnes s’inicien més prompte en l’estudi de la Geometria i en la
resolució dels seus problemes.
• PROBLEMA 1
En la figura hi ha tres cercles de radi 2. El centre de cada cercle és la

intersecció de altres dos. Calculeu l’àrea de la zona ombrejada.

Solució:
A C
Els centres A, B, C dels 3 cercles formen un triangle equilàter de costat 2.

L’àrea de la zona ombrejada és igual a la suma de les àrees del triangle equilàter
de costat 2 i l’àrea de 3 segments circulars de 60º i radi 2.
Δ 22 3
L’àrea del triangle ABC és: S ABC = = 3.
4
L’àrea d’un segment circular de radi 2 i 60º és:
1 2
2 2 3 2π
S segment = π ⋅ 2 − = − 3.
6 4 3
L’àrea ombrejada és:
⎛ 2π ⎞
Sombrejada = S ABC + 3 ⋅ S segment = 3 + 3⎜ − 3 ⎟ = 2π − 2 3 .
⎝ 3 ⎠
• PROBLEMA 2
Δ Δ
En el dibuix, ABCD és un quadrat de costat 17, Els triangles ABF , DAE ,
Δ Δ
BCG i CDH són rectangles i iguals.
Si BF = 8 determineu l’àrea del quadrilàter EFGH ombrejat.
E C
G
H
F
E
A B

Solució:
Notem que EFGH és un quadrat, ja que els quatre triangles de l’enunciat són
iguals.
AE = BF = 8 .
Δ
Aplicant el teorema de Pitàgores al triangle rectangle ABF :
AF = 17 2 − 82 = 15 .
EF = AF − AE = 15 − 8 = 7 .
L’àrea del quadrat EFGH és:
2
S EFGH = EF = 7 2 = 49 .
• PROBLEMA 3
En la figura, sobre un costat d’un octògon regular s’ha dibuixat un quadrat i

sobre el costat d’un quadrat s’ha dibuixat un triangle equilàter.
Calculeu l’angle ∠BAC .
A
C
B

Solució:
E
B
Notem que els costats de l’octògon el quadrat i el triangle equilàter són

iguals.
Δ
Aleshores, AB = BC . Per tant, el triangle ABC és equilàter.
L’angle interior de l’octògon regular és:
360º
∠CBD = 180º −∠BOC = 180º − = 135º .
8
∠ABC = 360º −(∠CBD + ∠DBE + ∠ABE ) = 360º −(135º +90º +60º ) = 75º .
180º −∠ABC 180º −75º
∠BAC = = = 52º30' .
2 2
• PROBLEMA 4
La circumferència x 2 + y 2 = 1 s’intersecta amb la recta y = 7 x + 5 en els

punts A i B. Si O és el centre de la circumferència, calculeu la mesura de
l’angle ∠AOB .

Solució:
0.5
0.5
O
x 2 + y 2 = 1 és la circumferència de centre O(0,0) i radi 1.

La intersecció de la circumferència i la recta és la solució dels sistema:
⎧ −3 ⎧ −4
⎧⎪ x 2 + y 2 = 1 ⎪⎪ x = 5 ⎪⎪ x = 5
⎨ , les solucions d’aquest són ⎨ , ⎨ . Les coordenades
⎩⎪ y = 7 x + 5 ⎪y = 4 ⎪y = − 3
⎪⎩ 5 ⎪⎩ 5
⎛−3 4⎞ ⎛ − 4 − 3⎞
dels punts d’intersecció són: A⎜ , ⎟ , B⎜ , ⎟ . Per ser A i B de la
⎝ 5 5⎠ ⎝ 5 5 ⎠
2 2
⎛ − 4 − 3⎞ ⎛ − 3 4⎞
circumferència, OA = OB = 1 . AB = ⎜ − ⎟ +⎜ − ⎟ = 2.
⎝ 5 5 ⎠ ⎝ 5 5⎠
2 2 2 Δ
Aleshores, AB = OA + OB , aleshores, el triangle OAB és rectangle i
isòsceles, per tant, ∠AOB = 90º , ∠OAB = OBA = 45º .
• PROBLEMA 5
En la figura, la circumferència és tangent a la hipotenusa del triangle

Δ
rectangle i isòsceles ABC , la recta AC és tangent a la circumferència en el
punt F i la recta AB és tangent a la circumferència en el punt E.
Δ
Si l’àrea del triangle ABC és 9, quina és l’àrea del cercle?.
E B A

Solució:
Siga O en el centre de la circumferència.

Per ser E, F punts de tangència, AE = AF .
OF és perpendicular a la recta AC, OE és perpendicular la la recta AE.

Aleshores, OFAE és un quadrat. E B A
El radi de la circumferència és r = OF = AE .
T
Δ C
Si l’àrea del triangle ABC és ):
1 2 2 F
9 = AB , AB = 18 . AB = 3 2 . O
2
2 2
BC = 2 ⋅ AB = 2 ⋅ 18 = 36 .
Aleshores, BC = 6 .
Siga T el punt de tangència de la hipotenusa BC i la circumferència.

Per ser, E i T punts de tangència: BT = BE . Per ser, F i T punts de
tangència: CT = CF . Com que AE = AF i AB = AC , tenim que BE = CF .
1
Per tant, BT = CT = BC = 3 . El radi de la circumferència és:
2
r = AE = AB + BE = 3 2 + 3 . L’àrea del cercle és:
(
Scercle = π 3 2 + 3)2 = 9π (3 + 2 2 ).
• PROBLEMA 6
Considerem els punts A(0,0), B(b,2), C (b,5), D(0, d ) , on b i d són enters

positius, que formen un trapezi d’àrea 25. Determineu els valors possibles
de b i c.

Solució:
Els segments AD = d , BC = 3 són paral·lels.

L’altura de trapezi és: BH = b .
L’àrea del trapezi és:
(d + 3)b
= 25 .
2
(d + 3)b = 50 , d , b ∈ N .
⎧d + 3 = 5 ⎧d = 2
⎨ , aleshores, ⎨ .
⎩b = 10 ⎩b = 10
⎧d + 3 = 10 ⎧d = 7
⎩b = 5 ⎩b = 5
⎧d + 3 = 25 ⎧d = 23
⎩b = 2 ⎩b = 2
⎧d + 3 = 50 ⎧d = 47
⎩b = 1 ⎩b = 1
• PROBLEMA 7
ABCDE és un pentàgon que té vèrtexs A(0, 0) , B(11, 0) , C (11, 2) , D(6, 2) ,

E (0, 8) . Volem dividir el pentàgon en dos polígons d’igual àrea mitjançant una
recta de la forma x = k . Determineu el valor de k.
D C
2
2
A P D' B
x=k

Solució:
Siga D’ la projecció de D sobre el costat AB .

L’àrea del polígon ABCDE és igual a la suma l’àrea del
rectangle BCDD’ i l’àrea del trapezi AD’DE.
8+2
S ABCDE = 5 ⋅ 2 + 6 = 40 .
2
L’àrea del rectangle BCDC’ és 10 per tant el valor de k pertanys a ]0,6[ .

La recta x = k talla el segment AD' en el punt P, i el segment
DE en el punt Q.
La recta DE té equació: rDE ≡ y = − x + 8 .
Les coordenades de P i Q són:
P (k , 0) , Q(k , 8 − k )
PQ = 8 − k .
L’àrea del trapezi APQE és la meitat del pentàgon ABCDE, és a dir, 20.
AE + PQ
S APQE = AP .
2
8+8−k
k = 20 .
2
Resolent l’equació k = 8 − 2 6 .
• PROBLEMA 8
La imatge mostra 7 monedes iguals de radi 1 que s’han col·locat tangents

unes a les altres. Hem posat un cordó al voltant de les monedes. Quina és la
longitud del cordó?.

Solució:
R
B
A O
C
T
Els centres de les 6 circumferències (monedes) exterior formen un hexàgon

regular de costat 2. Considerem la circumferència de centre A. Siguen P i Q
els punt de tangència del cordó i la circumferència.
Considerem la circumferència de centre B, Siga R el punt de tangència del

cordó i la circumferència més proper a P.
Considerem la circumferència de centre C, Siga T el punt de tangència del

cordó i la circumferència més proper a Q.
Per ser el cordó tangent a les circumferències:

AP és perpendicular a PR i a AB .
AQ és perpendicular a QT i a AC .
L’angle interior d’un hexàgon regular és ∠BAC = 120º .

Aleshores, ∠PAQ = 60º .
El perímetre p de la corda és igual a una circumferència de radi 1 i 6

segments iguals a PR = AB = 2 .
El perímetre és:
p = 2π ⋅ 1 + 6 ⋅ 2 = 12 + 2π .

• PROBLEMA 9
Lluïsa ha dibuixat una estrella de 6 puntes regular de tal forma que l’angle
exterior β és el doble de l’angle interior α . Calculeu l’angle α .
α β
Solució
A
C
B
L’estrella està inscrita en un hexàgon regular de centre O. Siguen A i B, C

tres vèrtexs consecutius de l’estrella.
Δ α
OAC és un triangle equilàter, ∠OAC = 60º i ∠OAB = .
2
Δ β
Per ser el triangle ABC isòsceles, ∠BAC = 90º − .
2
α β
Aleshores, + 90º − = 60º .
2 2
Per hipòtesi β = 2α .
⎧α β
⎪ + 90º − = 60º ⎧α = 60º
Resolent el sistema ⎨ 2 2 : ⎨ .
⎪⎩β = 2α ⎩ β = 120 º

• PROBLEMA 10
Δ
L’àrea d’un triangle rectangle ABC és 54 i la longitud del catet AC és
mitjana aritmètica del catet AB i la hipotenusa BC . Quina és la longitud de
l’altura sobre la hipotenusa?.
B H C
Solució:
Siga h = AH altura sobre la hipotenusa.

Δ bc ah
L’àrea del triangle ABC és: S ABC = = = 54 .
2 2
Aleshores, bc = 108 .
a+c
Per hipòtesi b = . Aleshores, a = 2b − c . Elevant al quedrat:
2
Δ
a 2 = 4b 2 + c 2 − 4bc . Aplicant el teorema de Pitàgores al triangle ABC :
b 2 + c 2 = 4b 2 + c 2 − 4bc . Simplificant: 3b 2 − 4bc = 0 .
3b 2 − 4 ⋅ 108 = 0 . Resolent l’equació: b = 12 .
12c = 108 . Resolent l’equació: c = 9 . a = 2 ⋅ 12 − 9 = 15 .
Δ 15 ⋅ h
Calculem l’altura sobre la hipotenusa del triangle ABC : = 54 . Resolent
2
36
l’equació: h = .
5

• PROBLEMA 11
L’àrea d’un prisma rectangular recte (ortoedre) és 22. Si la suma de les

arestes és 24. Determineu la mesura de la diagonal del prisma.
c
a
Solució:
Siga l’ortoedre d’arestes a, b, c. Per hipòtesi la suma de les arestes és 24:

4(a + b + c) = 24 .Simplificant: a + b + c = 6 (1)
Per hipòtesi l’àrea de l’ortoedre és 22: 2(ab + ac + bc) = 22 (2)

Aplicant el teorema de Pitàgores la diagonal de l’ortoedre és:
d 2 = a 2 + b 2 + c 2 (3)
Elevant al quadrat l’expressió (1):

62 = (a + b + c) 2 = a 2 + b 2 + c 2 + 2(ab + ac + bc) (4)
Substituint les expressions (2) (3) en l’expressió (4): 62 = d 2 + 22 .

d 2 = 14 . Per tant, d = 14 .
• PROBLEMA 12
Hem construït un trapezi juxtaposant dos triangles rectangles semblants

com els de la figura. Calculeu l’àrea del trapezi.
12
16

Solució:
D C
12
A 16 B
Δ
Aplicant el teorema de Pitàgores al triangle rectangle ABD :
BD = 122 + 162 = 20 .
Δ Δ
Per hipòtesi els triangles ABD , BDC són semblants. Aplicant el teorema de
Tales:
AD BC 12 BC
= . = .
AB BD 16 20
BC = 15 .
Δ Δ
L’àrea del trapezi és la suma de les àrees dels triangles ABD , BDC :
12 ⋅ 16 15 ⋅ 20
S ABCD = S ABD + S BDC = + = 246 .
2 2
• PROBLEMA 13
En la figura hi ha un petàgon regular CDEG inscrit en un trapezi ABCD.

Demostreu que AB = 2 ⋅ CD .
D C
E G
A F B

Solució:
L’angle interior del pentàgon és:

∠DEB = 108º .
∠AEB = 180º −108º = 72º (1)
El trapezi ABCD és isòsceles, aleshores:

∠DAB = 180º −∠BCD = 180º −108º = 72º (2)
Δ
De les expressions (1) i (2) deduïm que el triangle AEF és isòsceles.
Aleshores, AF = EF = CD .
AB = 2 ⋅ AF = 2 ⋅ CD .
• PROBLEMA 14
Δ
Siga el triangle rectangle ABC , C = 90º de catets AC = 30 , BC = 16 .
Fent centre en C es dibuixa una circumferència de radi CB que talla la
hipotenusa en el punt D. Calculeu la mesura del segment BD .
H
D
C A
Solució:
Δ
CD = BC = 16 . Aleshores el triangle BCD és isòsceles.
Δ
Aplicant el teorema de Pitàgores al triangle rectangle ABC :
AB = 302 + 162 = 34 .
Siga CH l’altura sobre la hipotenusa.
Δ
CH és altura del triangle isòsceles BCD , aleshores, BH = DH .
Δ
Calculant l’àrea del triangle ABC :

30 ⋅ 16 34 ⋅ CH 240
S ABC = = . Resolent l’equació: CH = .
2 2 17
Δ
Aplicant el teorema de Pitàgores al triangle rectangle BCH :
2
⎛ 240 ⎞ 128 256
BH = 16 − ⎜2
⎟ = . Per tant: BD = 2 ⋅ BH = .
⎝ 17 ⎠ 17 17
• PROBLEMA 15
Calculeu l’àrea de la secció d’una rosca.
Solució:
A
F P B
E Q C
Siga ABCDEF l’hexàgon exterior de la rosca. Siguen P i Q els punts de

tangència de la circumferència i els segments BF , CE , respectivament.

25
PQ = 25 . aleshores, FE = PQ = 25 . El radi de la circumferència és OP = .
2
L’àrea de la secció de la rosca és igual a l’àrea de l’hexàgon menys l’àrea del
cercle.
Δ 3 2 252 3 625 3
L’àrea del triangle equilàter FEO és: S FEO = FE = = .
4 4 4
⎛ 625 3 ⎞ 1875
L’àrea de l’hexàgon ABCDEF és: S ABCDEF = 6⎜⎜ ⎟= 3.
4 ⎟ 2
⎝ ⎠
2
25 ⎛ 25 ⎞ 625π
L’àrea del cercle de radi és: Scercle = π ⎜ ⎟ = .
2 ⎝ 2 ⎠ 4
L’àrea de la secció de la rosca és:
1875 625π
S rosca = 3− ≈ 1132'92 mm2 ≈ 11'33 cm2 .
2 4
• PROBLEMA 16
En un triangle isòsceles obtusangle des del vèrtex de l’angle obtús es traça

una perpendicular a un dels costats iguals que talla el costat desigual en dos
segments. Si el costat desigual del triangle mesura 32 i l’altura sobre el
costat desigual 12. Determineu la longitud en què queda dividit el costat
desigual per la perpendicular.
B D H C

Solució:
Δ
Siga el triangle isòsceles ABC , AB = AC , BC = 32 .
Siga AH = 12 altura del triangle.
BC 32
CH = = = 16 .
2 2
Δ Δ
Els triangles AHC , DHA són semblants.
Aplicant el teorema de Tales:
DH AH DH 12
= , = . Aleshores, DH = 9 .
AH CH 12 16
CD = CH + DH = 16 + 9 = 25 .
BD = BC − CD = 32 − 25 = 7 .
• PROBLEMA 17
Un rectangle que la base mesura el doble que l’altura està inscrit en un

segment circular de 120º i altura h. Quant mesura el perímetre del
rectangle.
N
S
R
T
A Q
P M B
Solució:

Siga AB un arc de 120, centre O i radi r, ∠AOB = 120º .
Siga MN = h altura del segment circular.
OA r
∠BAO = 30º , aleshores, OM = = .
2 2
r
r = ON = OM + MN = + h . Aleshores, r = 2h .
2
Siga PQRS el rectangle inscrit en arc, tal que PS = x , PQ = 2 x .
Δ
Considerem el triangle rectangle OTR :

OR = r = 2h , TR = x , OT = OM + MT = h + x .
Δ
Aplicant el teorema de Pitàgores al triangle OTR : (2h) 2 = x 2 + (h + x) 2 .
−1+ 7
Resolent l’equació en la incògnita x: x = h.
2
(
El perímetre del rectangle PQRS és: PPQRS = 6 x = 3h − 1 + 7 . )
• PROBLEMA 18
En la figura CD = BC , ∠BAD = 72º i AB és el diàmetre del semicercle de

centre O. Determineu la mesura de l’angle ∠DEC .
D
A O B
Solució:
Per ser E un punt de la circumferència i AB el diàmetre, ∠AEB = 90º .

Aleshores, ∠BED = 90º .
∠ABE = 90º −∠BAE = 90º −72º = 18º
Δ
BED és rectangle i C és el punt mig de la hipotenusa BD , aleshores,
BD
CE = . Aleshores, CE = BC .
2
Aleshores, els arcs que abracen les cordes són iguals.
∠BAE
Aleshores, ∠EBC = = 36º .
2
Aleshores, ∠ABC = ∠ABE + ∠EBC = 18º +36º = 54º .
Per tant, ∠DEC = 180º −(∠BAD + ∠ABD ) = 180º −(72º +54º ) = 54º .

• PROBLEMA 19
En la figura hi ha un quart de cercle de entre O i dues semicircumferències

de diàmetres OA i OB .
Calculeu la raó de proporcionalitat entre la regió ombrejada de color gris i
la regió ombrejada de color negre.
A
O
Solució:
B
T
P
A
O Q
Siguen P i Q els centres de les semicircumferències i T la seua intersecció.
L’àrea de color gris és el doble de l’àrea del segment circular de centre Q

de radi OQ i abraça un quart de circumferència.
⎛ 2 2⎞
⎜ 1 ⎛⎜ OA ⎞⎟ 1 ⎛ OA ⎞ ⎟ ⎛ 1
⎟ = ⎜ π + ⎞⎟OA .
1 2
S gris = 2⎜ π ⎜ ⎟ − ⎜⎜ ⎟ ⎟
⎜4 ⎝ 2 ⎠ 2⎝ 2 ⎠ ⎟ ⎝8 4⎠
⎝ ⎠
L’àrea de color negre és igual al sector format pel quart de cercle de centre
O i rai OA menys dos quarts de cercle de centre Q i radi OQ menys un
quadrat de costat OQ .

⎛ ⎛ 2⎞ 2⎞
2 ⎜ ⎜ 1 ⎛ OA ⎞ ⎟ ⎛ OA ⎞ ⎟ ⎛ 1
⎟ ⎟ = ⎜ π + ⎞⎟OA .
1 1 2
S negre = π OA − ⎜ 2 ⋅ ⎜ π ⎜⎜ ⎟ −⎜
⎟
4 ⎜ ⎜ 4 ⎝ 2 ⎟⎠ ⎟ ⎜⎝ 2 ⎟⎠ ⎟ ⎝ 8 4⎠
⎝ ⎝ ⎠ ⎠
Les àrees són iguals, per tant la proporció entre les àrees és 1.
Siga PQRSTU l’hexàgon de diagonal RU sobre la diagonal BD del quadrat

ABCD.
PQ és paral·lel a la diagonal BD .
Siga O el centre del quadrat ABCD i de l’hexàgon PQRSTU.
Siga M el punt mig del costat PQ = 1 .
3 1
OM = . AM = MQ = .
2 2
OA =
1
2
(1+ 3 . )
AB = 2 OA = ( ) 2
2
(1+ 3 . )
2
L’àrea del quadrat ABCD és: S ABCD = AB = 2 + 3 .
• PROBLEMA 20
En un trapezi d’angles aguts α , β està inscrit un cercle de radi. Determineu

la proporció entre les àrees del trapezi i del cercle.
D M C
L
N
O
K
A P Q B
Solució:
Siga ABCD el trapezi de costats paral·lels AB , CD .

Siga α = ∠DAB , β = ∠ABC angles aguts del trapezi.
Siga el cercle de centre O i radi r tangent al trapezi ABCD en els punts K,
L, M, N.
Siga x = DM = DN , y = AN = AK , z = BK = BL , t = CL = CM .

L’altura del trapezi és MN = 2r .
x+ y+ z+t
L’àrea del trapezi és: S ABCD = 2r .→ S ABCD = ( x + y + z + t )r .
2
Siga P la projecció de D sobre el costat AB . Siga Q la projecció de C sobre
el costat AB .
Δ
Aplicant raons trigonomètriques al triangle rectangle APD :
2r 2r
= sin α , aleshores, x + y = .
x+ y sin α
Δ
Aplicant raons trigonomètriques al triangle rectangle BQC :
2r 2r
= sin β , aleshores, z + t = .
z+t sin β
⎛ 1 1 ⎞
x + y + z + t = ⎜⎜ + ⎟⎟2r .
⎝ sin α sin β ⎠
⎛ 1 1 ⎞ 2
S ABCD = ( x + y + z + t )r = ⎜⎜ + ⎟⎟2r .
⎝ sin α sin β ⎠
L’àrea del cercle de radi r és:
Scercle = πr 2 .
La proporció entre les àrees del trapezi i del cercle és:
⎛ 1 1 ⎞ 2
⎜⎜ + ⎟ 2r
S ABCD ⎝ sin α sin β ⎟⎠ 2(sin α + sin β )
= = .
Scercle πr 2 π ⋅ sin α ⋅ sin β

FE D’ERRADES. ELS NOSTRES LECTORS
Presentem a continuación algunes cartes d’alguns companys

rebudes a la nostra redacció en l’últim mes, les quals ens
assenyalen alguns errors localitzats en l’ultim número de
“Problemes Olimpics”, concretament, al PO Nº 58 del mes de
febrer. Des de nostra redacció volem agraïr aquestes
col.laboracions dels nostres lectors i volem demanar també
disculpes per les errades observades. Per a pròxims edicions
volem establir un mecanisme de control què minimize
aquestos errors.
1.- CARTA DE NOSTRA COMPANYA EMPAR ROCA
Estimats col·legues,
M'adrece a vosaltres, en primer lloc per felicitar-vos per la feina feta en

aquests quadernets de problemes olímpics, que em resulta de gran ajut per
a les meues classes, i en segon lloc per comunicar-vos que crec que en
l'últim exemplar hi ha una petita errada. A l'apartat de Problemes de Nivell
C (tercer cicle de primària), al problema núm 2, "Quadrat, cercle i
pentàgon" pense que la última balança també hauria d'estar equilibrada per
als valors que doneu al solucionari. Si no fos així per favor comuniqueu-me la
meua errada.
Gràcies per la vostra atenció i pel treball que feu.

Una abraçada
Empar Roca Velasco.

Escola Gavina, Picanya
• Resposta de la redacció:
Moltes gràcies pel teu missatge, Empar. En efecte, el dibuix què hi aparéix
en l’enunciat de l’esmentat problema induïx a confussió, al fer pensar què un
pentàgon i un cercle pesen més què dos cercles i un quadrat, quan en
realitat pesen el mateix. L’última balança caldria què estiguera equilibrada.
Gràcies per la teua col.laboració.

2.- CARTA DE RICARD PEIRÒ
Estimats companys:
He rebut el problemes olímpics i he vist un dibuix en errors en el problema

del convent (problema 23, pàg 42, PO Nº 58, febrer!. La resta molt bonic!
Salut!
Ricard Peirò, IES Abastos, València
Moltes gràcies pel teu missatge, Ricard. En efecte, el dibuix què hi aparéix
en l’enunciat és erroni, ja què no es mostra el pati interior, degut a
l’ompliment de color de la figura gran (claustre). A més, el dibuix de la
solución del problema és erròni, degut a què s’ha marcat el contorn exterior
de la figura; en realitat sobra el marc exterior.
Pati interior
x
Claustre y

3.- PRIMERA CARTA DE FERNANDO JUAN: LA MONEDA FALSA
Amics,
El problema 4 de nivell A, "La moneda falsa", de l'últim número de

Problemes Olímpics (PO Nº 58, febrer) presenta una solució incompleta.
Dóna 4 com el mínim nombre de pesades per a determinar la moneda menys
pesada d'un grup de 24. En realitat el mínim és 3:
1a pesada: Se separen en tres grups de 8 i comparem dos d'aquests grups:

la moneda falsa està en el grp de 8 que resulte menys pesat o, si pesen
igual, en el que hem deixat a banda. Hem reduït el nombre de boles a 8.
2a pesada: Es comparen ara dos grups de 3 i queda a banda un grup de dos.
Si la balança es desequilibra haurem localitzat un grup de 3 que conté la
moneda falsa. Sinó, està en el grup de 2.
3a pesada: Independentment del resultat del pas anterior, fem una pesada
amb una moneda en cada plat. Si es desequilibra, en el plat que ascendeix
està la moneda falsa; sinó (sols pot ser si han quedat 3 després de la 2a
pesada) la moneda falsa és la que hem deixat a banda.
La llàstima és que també el procés de generalització que s'indica en la

solució és insatisfactori. És un bon procediment per utilitzar un nombre
reduït de pesades, però no el mínim. Supose (ara no tinc temps de
comprovar-ho) que la generalització automàtica es pot fer per a potències
de 3 (o dobles de potències de 3?), en comptes de fer-se per a potències de
2 (triples de potències de 2). En qualsevol cas, la situació concreta que
demana el problema (3072 monedes) es pot resoldre amb el mateix
procediment que la de 24 monedes: dividir sempre en grups de 3. Quan el
residu és diferent de zero, se separen les monedes sobrants i, una vegada
feta la pesada, s'afegeixen al grup que ha pesat menys (o que hem deixat a
part). Amb 3072 monedes compararíem grups de:

1a pesada: 1024; 2a pesada: 341 (una bola a banda); 3a pesada: 114; 4a

pesada: 34 (dues boles a banda); 5a pesada: 12; 6a pesada: 4; 7a pesada: 1
(una bola "a banda"); 8a pesada: 1, i queda determinada la moneda falsa.
El nombre mínim de pesades necessàries es redueix així d'11 (solució PO) a

8. Es podria incloure la rectificació en el proper número, o s'utilitza el bloc
o el web? O no fa falta res.
Una abraçada i felicitacions pel gran treball que feu,

Fernando Juan
Moltes gràcies pel teu missatge, Fernando. En efecte, la teua carta és tan
clara què pensem què no cal afegir més. En tot cas, volem demanar disculpes
a tots els lectors per la publicació precipitada de solucions de problemes,
què cal millorar. En eixe sentit, pensem introduïr mecanismes de control de
qualitat en els pròxims números de la revista, per tal d’evitar situacions com
aquesta.
4.- SEGONA CARTA DE FERNANDO JUAN: EL DESDEJUNI
Estimats amics:
Aquesta vegada és també el problema 4, però el de nivell B: "El desdejuni"

(pàg. 45, PO Nº 58, de febrer). Algú s'ha despistat: l'enunciat permet
deduir el preu d'algunes consumicions mitjançant combinacions lineals, però
no el que es demana: el preu d'una consumició formada per una torrada, un
got de llet i un got de suc de taronja. Probablement és adaptació d'un altre
problema, i no s'han controlat totes les variables.

Solució que es presenta: 3,20 euros. Obtinguda amb 0,90 € per a la torrada
(que és l'únic preu que es pot determinar), 1,20 € per al got de llet i 1,10 €
per al suc de taronja. Els dos últims preus s'obtenen d'un sistema format
per dues equacions equivalents: 4y + 2z = 7 i 6y + 3z = 10,5. Aquest sistema
té infinites solucions si no parlem de preus, i un conjunt relativament extens
de solucions amb preus que s'adapten al sistema monetari (amb un nombre
enter de cèntims d'euro).
Altres solucions:
N'hi ha amb preus raonables, com, per exemple, 1 € el got de llet i 1,50 € el
suc de taronja, que donen un total diferent: 0,9 + 1 + 1,5 = 3,40 euros
N'hi ha (sols teòricament, i descartant preus nuls o negatius) la més

favorable per al consumidor: 1,74 € el got de llet i 0,02 € el suc de taronja:
2,66 euros en total.
N'hi ha (teòricament també) la més favorable per al venedor: 0,01 € el got

de llet i 3,48 € el suc de taronja: 4,39 euros en total.
I, evidentment, unes quantes intermèdies. En la imatge següent es

visualitzen 20 de les 174 solucions en la forma “(preu de got de llet, preu de
suc de taronja)”:
El consum en una cafeteria d’una torrada, quatre cafés amb llet,i dos gots
de suc de taronja costen 7 € i 90 cèntims, a torrada, mentre que la

Moltes gràcies pel teu missatge, Fernando. Per la nostra banda, assumim
l’errada i pensem què no hi ha cap cosa què afegir als teus comentaris. No
ens queda més que agraïr la teua col.laboració. Intentarem què en les
pròximes edicions no es tornen a repetir errades com aquesta.

SOLUCIONS
PROBLEMES NIVELL C (TERCER CICLE PRIMÀRIA)
PROVA INDIVIDUAL
1.- QÜESTIÓ DE SIMETRIA
2.- ELS ASCENSORS
Fem un esquema d’on es troba cada ascensor en cada moment. Per esbrinar-ho,
només cal dividir la durada de cada moviment entre el temps que tarda en pujar o
baixar cada ascensor. Així sabrem quants pisos s’han desplaçat.
El problema pot esdevindre en assabentar-se

que l’ascensor B, si seguim les indicacions de Durada Ascensor Ascensor
pujada i baixada, cauria per davall del nivell A B
0. En aquest punt s’admeten els casos 24 segons Pis 48 Pis 0
raonats: 12 segons Pis 24 Pis 20
15 segons Pis 54 Pis -30
Cas 1: L’edifici té soterranis. 3 segons Pis 48 Pis -25
Aleshores, la taula que descriu el moviment 15 segons Pis 78 Pis -75
dels ascensors és la següent:
Per tant ja tenim clar que els ascensor es creuen 1 vegada.

Cas 2: L’edifici no té soterranis.

Durada Ascensor Ascensor
En aquest cas, quan l’ascensor B arribe al pis 0,
A B
no seguirà baixant, i entendrem que es queda
24 segons Pis 48 Pis 0
en eixe pis fins que passe el període de baixada
corresponent. Per tant: 12 segons Pis 24 Pis 20
15 segons Pis 54 Pis 0*
En aquest segon cas, també es creuen només
3 segons Pis 48 Pis 5
una vegada.
15 segons Pis 78 Pis 0*
3.- EL COMPTE
Sabem que els han de tornar 24€.

1
A Anna li donaran la meitat del que sobre: de 24 = 12€.
2
1
A Josep li donaran la tercera part del que sobre: de 24 = 8€.
3
1
A Paola li donaran la quarta part del que sobre: de 24 = 6€.
4
Per tant, en total els hauran de tornar: 12+8+6= 26€ > 24€ que és més que el
que els sobrava.
1 1 1 13
Això es deu a que: + + = >1
2 3 4 12
4.- LES TRES GRANGES
Es tenen 333 animals. Els animals els repartim en cada granja de la següent
forma:
GRANJA 1 GRANJA 2 GRANJA 3
333
Per tant, el valor de cada circumferència és de: = 37 . En cada granja hi
9
ha els següents animals:
GRANJA 1 GRANJA 2 GRANJA 3

37·6=222 animals 37·2=74 animals 37 animals
Per altra banda, els tres números capicua distints en ordre decreixent la
suma dels quals no siga superior a 333 sén: 101 – 111 – 121.

Així doncs, la granja 1 ha de tindre 101 animals, la granja 2 tindrà 111

animals i la granja 3: 121 animals. Per a que això es complisca:
Haurem de passar de la granja 1 a la granja 2: 111-74= 37 animals.
Haurem de passar de la granja 1 a la granja 3: 121-37= 84 animals.
La granja 1 es quedarà amb: 222-37-84= 101 animals.
5.- PIRÀMIDE NUMÈRICA
La solució és única i és la següent:
4 9
7 11 2
8 1 12 10
6 14 15 3 13

SOLUCIONS
PROBLEMES NIVELL C (TERCER CICLE PRIMÀRIA)
PROVA DE VELOCITAT
1. - L’ÀREA
Cada quadrat té una àrea d’1 cm2 . La figura està formada por 32 quadrats.
Aleshores, l’àrea de la figura és de 32 cm2 .
2. - ELS SIS AMICS
Pere Montse Lluís Carme Sara Toni

Ordre 1 2 3 4 5 6
Temps 5 min 11 min 17 min 23 min 25 min 30 min
3. - NÚMEROS DESCONEGUTS
Triàngle = 1 Rombe = 2 Rectàngle = 5

Cercle = 3 Cor = 4
4. - EL CIRC
El més major és el domador i el més jove el trapezista
5. - EL TEMPLE MAIA
1 pis: 4 furgadents = 22
2 pisos: 10 furgadents = 32 + 1
.........
8 pisos: = (8 + 1)2 + (8 - 1) = 92 + 7 = 88 furgadents
6. - LA FAMÍLIA DELS TRIANGLES
En total hi ha 20 triangles
Triangles de grandària 1: 12 triangles
Triangles de grandària 2: 6triangles
Triangles de grandària 3: 2 triangles

7. - D’UN SOL TRAÇ
8. - TRIANGLES I QUADRATS
Del primer al segon quadrat s’afegixen tres triangles i dos quadrats. Del
segon al tercer quadrat es resten dos triangles i se suma un quadrat. Del
tercer al quart quadrat es torna a sumar tres triangles i dos quadrats, ja
què la sèrie torna a començar. Així el resultat és:
9. - NOMBRES
745 – 698 = 47 és el nombre més menut (positiu) possible.
10. - RECTANGLES DE FIGURES

SOLUCIONS
PROBLEMES NIVELL A (PRIMER CICLE ESO)
PROVA INDIVIDUAL
1.- SUPERFÍCIE DEL JARDÍ
La superfície de rosers ja plantada és de 5 m2. Llavors, la quarta part del

jardí, el rectangle de vèrtexs AQNR consta de quatre triangles què tenen
la mateixa superfície de 5 m2 cadascun; per tant, la quarta part del jardí té
una superfície de 4x5=20 m2. Així, el jardí complet té una superfície de
4x20=80 m2. D'altra banda, l'àrea de la superfície de rosers (triangle ABC)
equival a 6 triangles amb una superfície com la del donat; per tant, l'àrea
del triangle ABC és 6x5=30 m2.
2.-BUSCANT A DOMAN
Hem de saber qui diu la veritat, és a dir, qui és d'Uti. Aken no pot ser d'Uti
perquè els d'Uti diuen la veritat i està dient que no és d'Uti. Per altra
banda tampoc pot ser de Iomi perquè els de Iomi sempre menteixen i
estaria dient la veritat. En conseqüència Aken és de Grundi.
Cwos diu que no és de Grundi. Si fos de Iomi seria correcte el que diu, i un
ciutadà de Iomi sempre menteix, per tant està dient la veritat. Com que els
habitants de Grundi també diuen la veritat però sabem que Aken és de
Grundi i tenim un habitant de cada ciutat podem afirmar que Cwos és d'Uti i
diu la veritat. Per tant Doman, tal com diu Cwos és d'Uti.

3.- UN PRODUCTE “UNIFICAT”
Com que tenim 18 uns la suma de les seues xifres és 18, que és multiple de
9, per tant el nostre número és divisible per 9.
També és divisible per 11, ja que la suma de les xifres en posició parell és
igual a la suma de les xifres en posició senar.
Per tant el número és divisible per 99.
Dividint 111111111111111111 per 99 obtenim 1122334455667789 que és la

solució.
Si dividim per 11 obtenim 10101010101010101 que té una xifra més de les

que tenim en l’enunciat.
Si dividim per 9 obtenim 12345679012345679 que també té una xifra més

que les que tenim en l’enunciat, per tant la solució és la primera.
Altra solució:
Hem rebut també la següent carta d’una companya que va participar en un

dels jurats:
Hola,
revisando las soluciones del problema tres que tenemos que corregir creo
que hay otra posibilidad ya que el 11...1 (18 cifras) creo que también es
divisible por 91, siendo otra posible solución el 1221001221001221 (con 16
cifras)
Ya nos dices algo,
CRISTINA
Resposta de “Problemes Olímpics”:
En efecte, la nostra companya Cristina té raó. Hi ha més d’una solució, amb

la qual cosa el jurat ha decidit valorar per igual qualsevol de les solucions
què s’aporten al problema.
4.- DELICIOSOS CARAMELS

Quqnts caramels hi ha de cada tipus, si de fresa hi ha F caramels?

Quants caramels hi ha en total en funció dels de fresa?
F+2F+(F-1)+(2F-6)=6F-7
Donat que a la bossa hi ha 71 caramels, quants caramels de fresa hi ha?

6F-7=71 → F=13
Quants caramels hi ha de llima? Quants de taronja? Quants de menta?
L=2F → L=26
N=F-1 → N=12
M=2F-6 → M=20
Comencem a treure caramels i parem quan traem un d’un sabor anterior:
En el pijor dels casos, quants caramels hi ha que treure per a obtindre dos
del mateix sabor? 5 caramels.

I si volem dos caramels de distint color? Pot passar que ne traguem un d’un
sabor… que el següent siga del mateix… i el següent... i l’altre… i l’altre… Si
ens passa això, quin és el sabor que ens obligaria a treure el major número
de caramels? Quants caramels hi hauria que treure? Hi hauria que treure
els 26 caramels de llima. El caramel número 27 seria obligatòriament d’altre
sabor.
5.- AMB TRES DÍGITS
Els 6 possibles números són: 10a+b, 10a+c, 10b+a, 10b+c, 10c+a i 10c+b i la
seua suma és 22(a+b+c). Així, els conjunts buscats són {6,7,9} i {5,8,9}
donat que els dígits han de ser distints.
SOLUCIONS
PROBLEMES NIVELL A (PRIMER CICLE ESO)
PROVA DE VELOCITAT
1.- EN LA XXII EDICIÓ DE L’OLIMPÍADA MATEMÀTICA
-Nombres de dos xifres: 22→ 1 possibilitat

-Nombres de tres xifres de la forma: a22, 1 ≤ a ≤ 9 → 9 possibilitats
-Nombres de tres xifres de la forma: 22a, 0 ≤ a ≤ 9 , llevant 222 que s’ha
comptabilitzat abans→ 9 possibilitats
Entre 1000 i 2011, tornem a repetir la seqüència d’abans, per tant, en total
n’hi ha 38 possibilitats

2.- UNA NIT FREDA A NEW YORK
Com el nombre de graus centígrads acaba en 5, serà de la forma -5n, amb n

imparell i es correspon a 32-9n en graus Fahrenheit
Temperatura (ºC): -5n Temperatura (ºF): 32-9n

n=0 0ºC 32ºF
n=1 -5ºC 23ºF
n=3 -15ºC 5ºF
n=5 -25ºC -13ºF
n=7 -35ºC -31ºF
n=9 -45ºC -49ºF
n=11 -55ºC -67ºF
n=13 -65ºC -85ºF
Les quantitats demanades acaben en 5 quan n acaba en 3, és a dir, per a la

sèrie n=3, 13, 23, …..· però les solucions a partir de n= 13, resulta excesiu
ja que no seria possible viure a -65ºC en aquestes latituts de la Terra.
La solució és: -15ºC i 5ºF
3.- EN L’EDITORIAL
Es pot fer la edició de tres formes distintes de 26,55 o 65 , les fulles

serien 55,26 i 22 respectivament.
4.- PLA DE REFORESTACIÓ ALS BOSCOS
Ara N=200 000 arbres i 0’4% de 200 000= 800 arbres autoctons.
L’any vinent, hi haurà 1,02·800= 816 arbres autoctons respecte dels
1,02·200 000=204 000 arbres en total.
X= nombre d’arbres autòctons a reforestar
Per tant,
⎫
⎪
204000 _____ 100 ⎬ →100: (816+x)=408 000→x=3 264 arbres
816 + x _____ 2 ⎪⎭

5.- FADRINS I CASATS
2/3 del número de varones es igual a 3/5 del número de mujeres, es decir,
la razón de número de varones y número de mujeres es 9/10.
Cada 10 mujeres hay 9 hombres.
3/5 de 10 = 2/3 de 9 = 6 .
De 10 mujeres, se casan 6 y 4 quedan solteras.

De 9 hombres, se casan 6 y 3 quedan solteros, luego la proporción de
solteros es 7/19.
6.- EL RELLOTGE DIGITAL
Si les 12 de mitjanit són 00:00, en un dia a més estan 01:10; 02:20; 03:30;
04:40; 05:50; 10:01; 11:11, 12:21; 13:31; 14:41; 15:51; 20:02; 21:12; 22:22;
23:32;
En un dia, n’hi ha 16 hores capicues, per tant 112/16=7 dies
7.- DESPESA DE MENUTS CAPRITXOS
La despesa mínima és de 4 €, en la 2a màquina,

Ja que n’hi ha que pensar en la pitjor de les possibilitats en cada màquina
1ª màquina: 1Blanc, 1Roig, 1Verd, 1Blau, 1Blau, per tant 5 €
2ª màquina: 1Roig, 1Blanc, 1Blau, 1Blau, per tant 4€
8.- EL MISTERI DEL DNI
Sols hi ha dos números d’una xifra que són iguals al seu quadrat, són el 1 i el
0. Com ha de ser imparell, la 4ª xifra serà un 1. Per a que 1ªX2ª=21 i al
mateix temps 2ªX3ª=35, la segona ha de ser un 7, i per tant, la 1ª serà un 3
i la 3ª un 5. Per a que es complisquen la resta de condicions, el nº ha de ser:
37.516.248

9.- RECTANGLE AMB QUADRATS
El rectangle gran és casi un quadrat., ja que té com a costats 176 i 177. Els
costats dels diferents quadrats es poden anar expressant en funció de la
incògnita x. L’única dificultat és adonar-se de que el tros menut AB,
diferència entre el costat del quadrat 1 i 2, es pot expressar com x-9.

10. - L’ARCA DE NOÉ
FRASE ANYS
Vida d’una balena 4x
Vida d’una cigonya X
Vida d’un conill de les índies x-85
Vida d’un bou x-85+6=x-79
Vida d’un cavall x-79+9=x-70
Vida d’un pollastre x-82
Vida d’un elefant X+200
Vida d’un gos x-83
Vida d’un gat x-85
Vida d’una carpa x-85+135=x+50
Vida d’un camell (x+50)/2
Suma total (1/2+13)x-209
Aleshores, x/2+25=13x+x/2-209-1066
Per tant 13x=1300 x=10 anys
La cigonya viu 10 anys.

SOLUCIONS
PROBLEMES NIVELL B (SEGON CICLE ESO)
PROVA INDIVIDUAL
1.- CALCULEM ÀREES
Àrea = 75.99 cm2 Àrea = 85.82 cm2
Figura 1.
Dividim els hexàgons interiors en sis triangles equilàters iguals tal i com ho
mostra la figura i calculem l’altura d’un d’ells amb el teorema de Pitàgores,
ja que sabem que els seus costats mesuren 3 cm.
32 = (1.5)2+ a2 , a = 2.598 cm
Per tant cada una de les àrees dels hexàgon interiors val
Ainterior = 6(3a/2) = 23.38 cm2
Ara per a calcular l’àrea de l’hexàgon gran ens fixem en què la diagonal que
passa pel centre mesura 15 cm, ja que són un costat i dos diagonals d’un
hexàgon interior i cada una de les diagonals mesuren 6. Per tant el costat
dels triangles mesuren 7.5 cm, calculem l’altura com abans
(7.5)2 = (3.75)2+b2 , b = 6.495 cm
Agran = 6((7.5)b/2) = 146.14 cm2
On ara b és l’altura dels triangles de l’hexàgon gran

Si restem a l’àrea gran 3 vegades la menuda obtenim el resultat que

buscavem
A = Agran - 3Ainterior = 75.99 cm2
Nota: si per a fer els càlculs només agafem dos decimals el resultat és 76.
Figura 2.
Ja hem calculat l’àrea dels hexàgons interiors.

El costat del quadrat val quatre vegades “a” més 3, per tant l’àrea
Aquadrat = (4a+3)2 = 179.35 cm2

A = Aquadrat – 4Ainterior = 85.82 cm2
2.- CODIFICANT ELS LLIBRES
De la A a la Z, en ordre, hi ha 26 lletres, així que de AAA a AAZ hi ha 26

codis (AAZ és el nombre 26). De la mateixa manera, de AAA a AZZ hi ha 26
x 26 = 676 codis. Podem veure que 2203 = 676 x 3 + 175, així que encara
ens falten 175 codis després de CZZ, que és el codi 3 x 26 x 26 = 2028.
Com 175 = 6 x 26 + 19, després de DFZ (que és el codi 676 + 26 x 6) ens
falten encara 19 codis, així que l'etiqueta és DGS.
3.- ELS SEIENTS DEL TEATRE
Si imaginem les 24 possibilitats perquè es senten Maria i les dues germanes

que han arribat abans d’hora i deixen una cadira buida veuríem que en 12
d’aquestes situacions Maria ha de canviar de cadira. Aquestes situacions són
totes aquelles en que la cadira de Maria és la que havia quedat lliure (6
casos), aquelles en que Maria seu a la cadira d’Ana i el seu seient està
ocupat (4 casos més) i, finalment, els dos casos en que la cadira d’Ana està
ocupada per una germana i Maria seu justament a la cadira d’aquesta
germana. En total 12 casos favorables al que es demana d’un total de 24
casos possibles.
4.- EL NÚMERO SECRET
Llamando x a la última cifra, planteamos los datos conocidos de derecha a

izquierda
Sabemos que las dos últimas cifras suman 4, con lo que las únicas
posibilidades para x son: 0, 1, 2, 3 ó 4.

Los posibles números que se crean, dependiendo del valor de x (entre 0 y 4)

son: 32808240, 19846431, 10124622, 3642813, 401004
De todos ellos, el único que tiene 7 cifras y, por tanto, resulta ser el número
secreto es: 3642813
5.- REUNIÓ DE CONEGUTS
Posarem A1,A2, ...,A11,A12 les persones assistents i indicarem amb ÅÆ la

relació de coneixenÇa.
Si A1 només coneix una persona i A11 les coneix totes es dedueix que
A1 ÅÆ A11.
Raonant de manera semblant, com que A2 coneix dues persones, una d’elles
serà A11 i l’altra ha de ser A10 que coneix totes les persones menys una; la
que no coneix és A1. Per tant A2 ÅÆ A11 i A2 ÅÆ A10.
Així podem anar seguint i veurem que A3 ÅÆ A11,A10,A9, que A4
ÅÆA11,A10,A9,A8 i que A5 ÅÆ A11,A10,A9,A8,A7.
Quan arribem a A6 raonarem que coneix A11,A10,A9,A8,A7 però a més ha
de conèixer una altra persona que no pot ser cap de A1,A2,A3,A4,A5. Per
tant A6 ÅÆ A12.
Semblantment, ja tenim escrites 6 persones conegudes de A7 i en sabem 4
que no el coneixen. Deduïm doncs que A7 ÅÆ A12 i anàlogament es raona
que A8 ÅÆ A12, A9 ÅÆ A12, A10 ÅÆ A12 i, com que ja sabíem per
l’enunciat que A11 coneix totes les altres persones convidades, A11 ÅÆ
A12.

SOLUCIONS
PROBLEMES NIVELL B (SEGON CICLE ESO)
PROVA DE VELOCITAT
1.- EL BOSC
2.- PARELLES UNIDES
Es pot considerar que cada parella ocupa un lloc en la foto, aleshores les 5
parelles es poden col·locar de P5 = 5 ⋅ 4 ⋅ 3 ⋅ 2 ⋅ 1 = 120 maneres distintes.
Però cada parella es pot col·locar Home–Dona o Dona-Home, és a dir, de

dues formes distintes.
Per tant, les 5 parelles es poden col·locar de 120 ⋅ 2 5 = 120 ⋅ 32 = 3840 maneres
distintes.
3.- QUÍ ÉS MAJOR?
Solució 1:
A = 2010( 1 + 2 + 3 + ... + 2011 ) = 2010( 1 + 2 + 3 + ... + 2010 ) + 2010 ⋅ 2011

B = 2011( 1 + 2 + 3 + ... + 2010 ) = ( 2010 + 1 )( 1 + 2 + 3 + ... + 2010 ) =
= 2010( 1 + 2 + 3 + ... + 2010 ) + 1 ⋅ ( 1 + 2 + 3 + ... + 2010 )
Com 2010 ⋅ 2011 > 1 + 2 + 3 + ... + 2010 → A>B

Solució 2:
⎛ 1 + 2011 ⎞
A = 2010( 1 + 2 + 3 + ... + 2011 ) = 2010 ⋅ ⎜ ⎟ ⋅ 2011 = 2010 ⋅ 2011 ⋅ 1006
⎝ 2 ⎠
⎛ 1 + 2010 ⎞
B = 2011( 1 + 2 + 3 + ... + 2010 ) = 2011 ⋅ ⎜ ⎟ ⋅ 2010 = 2010 ⋅ 2011 ⋅ 1005' 5
⎝ 2 ⎠
És evident que A>B
4.- RELLOTGE DIGITAL
18 59 27 06 34
El dia 27 de juny de 2034, a les 18 hores i 59 minuts.

5.- ELS TRES QUARENTONS
Les afirmacions d’Antoni i de Tomàs són contradictòries → Un dels dos és el

mentider.
Si el mentider és Tomàs → Antoni diu una veritat i el major seria Joan. Això
està en contradicció amb l’afirmació de Joan, que no pot ser mentider.
Aleshores, Tomàs diu una veritat i, per tant, Antoni és el major.
6.- MELONS
36 melons
3r amic 2n amic 1r amic

Després de veure a..., li queda 1 6 16
Abans de donar-li 2 melons a ..., en té 3 8 18
Abans de veure a ..., en portava 6 16 36
7.- CERCLE I QUADRATS
Siga r = OF = radi de la circumferència. Aleshores: BE = FE = 1
BF 2 = BE 2 + FE 2 = 12 + 12 = 2 → BF = 2
Els triangles BFE i BOH són semblants. Aplicant el teorema de Tales:

BF BO 2 r+ 2
= → = → 2r = r + 2 → 2r − r = 2 → r ⋅ ( 2 − 1 ) = 2
BE BH 1 r

2 2 ⋅ ( 2 +1) 2+ 2
r= = = = 2 + 2 → AB = 2 ⋅ ( 2 + 2 ) = 4 + 2 2
2 −1 ( 2 − 1 )( 2 + 1 ) 2 −1
8.- FUNCIÓ ESPECIAL
f (10)
20 = f (30) = f (10 ⋅ 3) = → f (10) = 20 ⋅ 3 = 60
3
f (10) 60
f (40) = f (10 ⋅ 4) = = = 15
4 4
9.- GRAN MULTIPLICACIÓ
99 x 66 = (100 – 1 ) x 66 = 6600 – 66 = 6534
999 x 666 = (103 – 1 ) x 666 = 666000 – 666 = 665334
9999 x 6666 = (104 – 1 ) x 6666 = 66660000 – 6666 = 66653334
........................................................................................................................
999. . . 999 x 666. . .666=(102011 – 1 ) x 666. . .666=
2011 xifres 2011 xifres 2011 xifres
=666. . . 666 000...000 - 666. . .666 = 666...6665333...3334
2011 xifres 2011 xifres 2011 xifres 2010 xifres 2010 xifres
La suma de totes les xifres és S = 2010 x 9 + 4 + 5 = 2011 x 9 = 18099.

10.- TRIANGLE OMBREJAT
L’angle interior d’un pentàgon regular mesura: α =

(5 − 2) ⋅ 180 = 540 = 108D
5 5
Considerem un dels 5 triangles isòsceles en els quals es descomposa el
pentàgon.
h
tg 54 D = → h = 5 ⋅ tg 54 D ≈ 6' 88 cm
5
5 5 a
cos 54 D = →a= ≈ 8' 51 cm
a cos 54 D
Siga H = altura del triangle ombrejat
a h
H = a + h = 6' 88 + 8' 51 ≈ 15' 39 cm 54 ◦
10cm
b ⋅ H 10 ⋅ 15' 39
AT = = ≈ 76' 95 cm 2 .
2 2
CONTACTEU AMB NOSALTRES...!!!
SI VOLS ENVIAR-NOS SOLUCIONS DE PROBLEMES OBERTS,

PROPOSTES DE PROBLEMES O DE TEMES, COMENTARIS I
SUGGERIMENTS... POTS ENVIAR UNA CARTA A L’ADREÇA:
SEMCV "AL-KHWARIZMI"
PROBLEMA OBERT
APARTADO 22.045
46071-VALENCA
TAMBÉ POTS ENVIAR UN MISSATGE AL CORREU ELECTRÒNIC:
problemesolimpics@semcv.org
ESPEREM LES VOSTRES COL.LABORACIONS!!!

Vols fer-te soci? Ompli la següent butlleta d’inscripció i ens l’envies a la nostra seu.
Anima als teus companys o inscriu al teu centre a la nostra societat.
INSCRIPCIÓ I DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana
" Al - Khw a rizm i "
Escola Universitària de Magisteri “Ausiàs March”
Departament de Didàctica de la Matemàtica
Apartat 22.045 46071VALÈNCIA
Cognoms:.......................................................................Nom:....................................
DNI / NIF:......................................
Domicili particular:
Població:.............................................................................................D.P.:...............
Carrer:.............................................................
Telèfon:................................................
Correu-e:.....................................
Centre de treball:
Nom:..........................................................................................................................
Carrer:.....................................................Població:..................................D.P.:............
Telèfon:.............................................Correu-e:...........................................................
Entitat bancària (on es lliurarà el cobrament de quotes):

Nom:..........................................................................................................................
Carrer:.....................................................Població:..................................D.P.:...........
Codi Compte Client:
Entitat Oficina D.C. Nº Compte
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |
_________________________________________________________________________
Sr. Director de la Sucursal.............................................................................................
del Banc/Caixa d’estalvis..............................................................................................
Distingit Senyor:
Us pregue que atengueu, amb càrrec al meu compte nº: c/c - llibreta:
..........................................., i fins a nova ordre, els rebuts que anualment siguen
presentats a nom de ............................................................................................... per
la Societat d'Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana " Al Khwarizmi " .
Atentament,
.............................................a............de........................................de 200..
(signatura)
El titular del compte:....................................................
DNI:........................................................
Adreça:................................................................................................................

Esta revista es publica amb el suport de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Amb la col·laboració de la Conselleria

d’Educació de la Generalitat Valenciana
Trobaràs tota la informació en la nostra web.
Visiteu-la: www.semcv.org
Societat d'Educació Matemàtica de la
Comunitat Valenciana
"Al-Khwarizmi"

PO59

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PO59

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Revista de problemes de Matemàtiques

Número 59. Abril 2011

“Matemáticas migratorias” “Mayor o menor”

Esperem que vos agrade.

Director: Tomás Queralt Llopis.

SOL·LICITUD D'ENVIAMENT DE NÚMEROS ANTERIORS DE

C.P. _________ Població_______________________________ Província________________

Correu-e:______________________ Tasca docent (curs, nivell, etc.)___________________

X Olimpíada Matemàtica 1998-99 Nº 1 (Exhaurit)

FASE COMARCAL VALÈNCIA XXII OLIMPIADA.................................................. p. 2

PROBLEMES NIVELL C (TERCER CICLE PRIMÀRIA).................................... p. 2

PROBLEMES NIVELL A (PRIMER CICLE ESO)............................................... p. 9

PROBLEMES NIVELL B (SEGON CICLE ESO)............................................... p. 14

ELS MONOGRÀFICS DE PROBLEMES OLÍMPICS............................................... p. 19

FE D’ERRADES. ELS NOSTRES LECTORS............................................................ p. 40

SOLUCIONS FASE COMARCAL VALÈNCIA..........................................................p. 46

Fe d’errades: En la selecció de problemas de cada nivell i les solucions

Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

XXII OLIMPÍADA MATEMÁTICA

PROBLEMES NIVELL C (Tercer Cicle de Primària)

1.- QÜESTIÓ DE SIMETRIA

Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

2.- ELS ASCENSORS

En un gratacel de 100 pisos hi ha dos ascensors. L’ascensor A tarda 0.5

Durada Ascensor Ascensor

24 segons Puja Baixa

Digues en quin pis es troba cada ascensor després de cada període de

“A Anna la meitat del que sobra, a Josep la tercera part i a mi la quarta

Després de fer un ràpid càlcul mental, el cambrer contesta que no està

Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

4.- LES TRES GRANGES

En tres granges hi ha un total de 333 animals. Sabem que en la primera

Quants animals caldrà passar de la primera granja a la segona i a la tercera

5.- PIRÀMIDE NUMÈRICA

Completa la següent piràmide numèrica amb els nombres de l’1 al 15 sabent

Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

Calcula l’àrea de la següent figura sabent que el costat de cada quadrat

2.- ElS SIS AMICS

• Lluís tarda 17 minuts.

Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

3.- NÚMEROS DESCONEGUTS

Quin nombre representa el triangle, el rectangle, el rombe, el cercle i el

Un dia al circ el trapezista, el domador i el pallasso mantenien esta

Domador: “Jo soc més vell que el trapezista”

Quin és el mes major?

Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

5.- EL TEMPLE MAIA

Quants furgadents són necessaris per a formar un temple de huit pisos?

6.- LA FAMÍLIA DELS TRIANGLES

Tinc molts triangles, menuts, mitjans i grans. Quants triangles hi ha en

7.- D’UN SOL TRAÇ

Traça quatre línies rectes que passin per les nou

Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

8.- TRIANGLES I QUADRATS

Dibuixa els triangles i els quadrats que falten en l'últim quadre

Considera les següents xifres: 9 8 7 6 5 y 4.

Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana “Al-Khwarizmi”

XXII OLIMPÍADA MATEMÁTICA

PROBLEMES NIVELL A (Primer Cicle d’E.S.O.)

1.- SUPERFÍCIE DEL JARDÍ

En el pla del nou jardí que es construirà a

L'Arnau de la Nau, l'astronauta més famós de l'univers, ha anat a Mart a

1) De quina ciutat ets?

Aken va contestar: 1) No sóc d'Uti 2) Doman és de Iomi.

C.P. _ Població_______ Província

Correu-e:____ Tasca docent (curs, nivell, etc.)_