Guia Didàctica Manual Economia Batxillerat - Correcció Final

GUIA DIDÀCTICA
ECONOMIA
BATXILLERAT
CATALUNYA
(Versió Català)
Alejandro Moltó Ballesteros

ISBN- 978-84-121698-7-4
www.josesande.com
Està autoritzat el seu ús i modificació

sempre que sigui sense ànim comercial i
citant a l'autor i a l'editorial
ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 0

GUIA DIDÀCTICA
MANUAL ECONOMIA BATXILLERAT
CONTINGUT MANUAL GUIA DIDÀCTICA
OBJECTIU DEL PROJECTE EDITORIAL ......................................................... 2

0. PUNT DE PARTIDA: JUSTIFICACIÓ GUIA DIDÀCTICA DEL MANUAL ..... 4
1. PRIMERA ETAPA: NORMATIVA ................................................................... 6
2.SEGONA ETAPA CONTEXTUALITZACIÓ ..................................................... 8
3 TERCERA ETAPA: OBJECTIUS .................................................................. 10
3.1 OBJECTIUS GENERALS D'ETAPA ...................................................... 10
3.2 OBJECTIUS DE LA MATÈRIA ............................................................... 11
4. QUARTA ETAPA: COMPETÈNCIES ........................................................... 12
5. CINQUENA ETAPA: CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES ..................... 15
6. SISENA ETAPA: CONTINGUTS .................................................................. 17
7 SETENA ETAPA: TEMPORALITZACIÓ I SEQÜENCIACIÓ ........................ 20
7.1 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES ............ 20
7.2 ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES ............................ 35
8. VUITENA ETAPA: METODOLOGIA, ESTRATÈGIES, I RECURSOS ........ 47
8.1 METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE LA MATÈRIA. ............ 47
8.2 RECURSOS MATERIALS, DIDÀCTICS I ESPAIS DOCENTS .............. 49
9. NOVENA ETAPA: ACTIVITATS D' ENSENYAMENT-APRENENTATGE.. 50
9.1 ACTIVITATS FORMATIVES D' ENSENYAMENT-APRENENTATGE ... 50
9.2 ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS .................. 52
10 DESENA ETAPA: AVALUACIÓ .................................................................. 54
10.1 CRITERIS D'AVALUACIÓ .................................................................... 54
10.2 INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ ........................................................... 55
10.3 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ............................................................. 56
10.4 PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ ................................................ 57
10.5 PROGRAMA DE RECUPERACIÓ ....................................................... 58
(ASSIGNATURA PENDENT DEL CURS ANTERIOR) ................................. 58
11. ONZENA ETAPA: ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. MESURES I SUPORTS
ADDICIONALS .................................................................................................. 60
12. RECORDS DEL VIATGE: PROCÉS D' AVALUACIÓ PROGRAMACIÓ ... 65
13. BIBLIOGRAFIA........................................................................................... 67

GUIA DIDÀCTICA
OBJECTIU DEL PROJECTE EDITORIAL
Els canvis que es produeixen contínuament en la nostra societat fan necessari

tenir al nostre abast recursos que ens permetin poder transmetre a l'alumnat
d'educació secundària la realitat d'una Economia contínuament canviant. No
obstant això, en el mercat editorial espanyol no és fàcil trobar llibres d'aquesta
matèria amb qualitat de continguts a un preu raonable ni tampoc que hagin estat
elaborats per professors de secundària que coneguin la realitat docent de les
aules.
D'aquesta forma, l'editorial Compartiendo Conocimiento, de José Sande,

professor d'Economia amb una llarga trajectòria professional a l'aula i en
l'elaboració de materials didàctics, ha detectat aquest problema que afecta no
sols a l'alumnat, sinó també al professorat d'Economia que té grans dificultats de
poder trobar llibres de text complets per a la impartició d’aquestes assignatures.
Per aquesta raó, Compartiendo Conocimiento ha reunit un grup de professionals,
professors d'Economia amb ganes d'aportar el seu coneixement, experiència
docent i iniciativa, i els ha donat llibertat perquè a partir de les seves experiències
elaborin manuals actualitzats i adaptats a la realitat del dia a dia a classe, que
puguin ser un referent per a l'ensenyament de l'Economia a Batxillerat. S’editen
doncs, llibres per a professors elaborats per professors amb ampli contingut en
coneixements i valors en la matèria. Dins d’aquest projecte trobem els següents
manuals:
• Economia 4t ESO. Autor: Luís Martínez Sirera

• Economia 1r Batxillerat. Autor: Luís Martínez Sirera
• Economia de l'Empresa 2n Batxillerat. Autora: Elisa Socas
• Cultura empresarial 1r Batxillerat (Andalusia): José Jiménez Criado.
• IAEE 1r cicle ESO. Autora: Berta Bayo Herranz
• Fonaments d'Administració i Gestió de 2n Batxillerat: José Jiménez Criado.

GUIA DIDÀCTICA
En aquest context, la present “Guia Didàctica d'Economia de 1r de Batxillerat-

Catalunya” és un perfecte enllaç entre el citat manual i la realitat educativa en
aquesta comunitat autònoma. En un curs amb implicacions tan importants per a
l’alumnat, és necessari que un llibre de text sigui fàcil d'adaptar als continguts
que es demanden en cada Comunitat per part del professorat.
D'aquesta forma, la present guia buscarà ser un instrument útil i al servei del
professorat d'Economia a Catalunya i que serveixi de nexe d'unió entre un
manual d'alta qualitat i les necessitats específiques de la nostra Autonomia.

GUIA DIDÀCTICA
0. PUNT DE PARTIDA: JUSTIFICACIÓ GUIA DIDÀCTICA DEL MANUAL
Començar a programar una matèria al nostre sistema educatiu no sempre és una

tasca fàcil, però és de gran importància per a dur a terme la labor del professorat
de la forma més competent possible. És per tant, una guia de gran utilitat per a
aconseguir els objectius proposats.
Tots sabem que les empreses tenen els seus llibres de comptes per a ordenar
les seves dades, els metges programen les operacions de forma recurrent i fins
i tot un estudiant s'apunta les seves tasques en una agenda. Així doncs, en cada
professió és necessari un full de ruta per a evitar perdre’s. En el cas del
professorat necessitem una programació per al bon funcionament de la nostra
labor docent.
Segons la Resolució de 21 de juny de 2019, per la qual s'aproven els documents

per a l'organització i la gestió dels centres per al curs 2019-2020, al dossier
Programacions i recursos didàctics s'estableix que els centres han d'acordar
com es concreta la programació en unitats o seqüències didàctiques, projectes i
activitats, de manera que es faciliti la coordinació dels mestres i professors i es
permeti la flexibilitat necessària per adequar-se a les diferències individuals i a la
dinàmica del grup classe i del context. A l'inici de curs, cada centre ha de fer
públics i comunicar a l’alumnat els criteris d'avaluació dels àmbits, àrees,
matèries o mòduls. Per tant, des del començament de curs, el director o directora
ha de tenir una còpia de les programacions a disposició de la Inspecció
d'Educació i la Inspecció d'Educació ha de poder consultar, amb el director o
directora del centre, el procés d'elaboració de les programacions.
A l’últim concurs d’oposició celebrat a Catalunya (RESOLUCIÓ EDU/17/2020, de

13 de gener, de convocatòria de concurs oposició per a l'ingrés i accés a la funció
pública docent i per a l'adquisició de noves especialitats) s’indica que a la
programació didàctica s'han d'especificar, almenys, els objectius, les
competències, les capacitats o els resultats d'aprenentatge que es

GUIA DIDÀCTICA
desenvolupen; els continguts, els criteris d'avaluació, la metodologia, la

distribució temporal i l'agrupament d'alumnat; així com les mesures i suports que
es preveuen utilitzar per a l'atenció a tot l'alumnat en el marc d'un sistema
educatiu inclusiu.
En definitiva, la programació tracta d'eliminar la improvisació, evita perdre temps

realitzant una seqüenciació i temporalització dels objectius, continguts i activitats.
També facilita l’anàlisi dels resultats obtinguts, amb l’objectiu d’evitar programes
incomplets. Per aquesta raó és necessari realitzar aquest viatge pels principals
punts que són essencials per desenvolupar aquesta programació.

GUIA DIDÀCTICA
1. PRIMERA ETAPA: NORMATIVA
En primer lloc, per iniciar l’aventura, és essencial conèixer la normativa vigent a

Catalunya que regula l’etapa educativa de Batxillerat. Concretament, al nostre
territori són importants els documents relacionats amb el currículum, avaluació,
competències i atenció a la diversitat. Entre d’altres destaquem:
Ø Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. Aprovada pel Ple del Parlament
(tramitació núm. 200-00043/08) en la sessió núm. 59, de l’1 de juliol de 2009
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, sèrie P, núm. 87/VIII).
Ø Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat
educativa (BOE 295, de 10 de desembre)
Ø Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE núm. 106, de
4.5.2006).
Ø Real Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel que s’estableix el currículum
bàsic d´Educació Secundària i Batxillerat.
Ø Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels
ensenyaments del Batxillerat.
Ø Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el
marc d'un sistema educatiu inclusiu.
Ø Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i
diversos aspectes organitzatius del Batxillerat i la seva adaptació a les
particularitats del Batxillerat a distància i del Batxillerat nocturn.
Ø Ordre ENS/62/2012, de 15 de març, de modificació de l'Ordre
EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment
i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes
organitzatius del Batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del
Batxillerat a distància i del Batxillerat nocturn.
Ø Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat
amb altes capacitats

GUIA DIDÀCTICA
Ø Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat

amb trastorns de l'aprenentatge
Ø Currículum Batxillerat. Matèria Economia
Ø Competències generals del Batxillerat
Ø Documents per a l’organització de centres. Concreció i desenvolupament del
currículum del Batxillerat

GUIA DIDÀCTICA
2.SEGONA ETAPA CONTEXTUALITZACIÓ
Una programació no ha de ser elaborada de forma descontextualitzada, sinó en

el marc d'un context curricular concret. A tall d’exemple
El centre al que va dirigida, tal com mostra el Projecte Educatiu del Centre, és
un IES que ofereix una àmplia oferta acadèmica: Educació Secundària
Obligatòria, tres grups de primer de Batxillerat (dos d'Humanitats i Ciències
Socials i un de Científic i Tecnològic) i altres tres de segon de Batxillerat amb
la mateixa estructura.
Està situat en un barri perifèric d'una ciutat de més de 30.000 habitants, en un

carrer per als vianants a deu minuts del centre urbà i comunicat mitjançant
transport públic.
A l'institut conviu alumnat de diferents edats, des d'aquell que inicia la seva etapa
en l'Educació Secundària a aquell que iniciarà aviat la Universitat. Centrant-nos
en l'alumnat de l'assignatura a impartir, cal destacar que seran íntegrament per
alumnat adolescents a partir de 16 anys.
La multiculturalitat de la zona i el fet que el centre tingui fàcil accés, farà que
tinguem un alumnat molt divers i variat que cal analitzar. La xifra de l'alumnat
nouvingut que podem trobar a les aules està al voltant del 20%. El nivell
socioeconòmic és mitjà i la majoria de les famílies treballa en el sector terciari.
Actualment, en aquest IES s’estan desenvolupant programes plurilingües i

dissenyant per al pròxim curs 2020-2021 el programa d'Erasmus+ amb l'alumnat
de 1r de Batxillerat. A més a més, per a l’alumnat de l'ESO es desenvoluparà el
programa d'auxiliars de conversa.

GUIA DIDÀCTICA
El centre compta amb un percentatge d'alumnat amb necessitats de

compensació educativa que oscil·la entre el 10 i el 15%, per la qual cosa duu a
terme un pla de compensació educativa atenent el Decret 150/2017, de 17
d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu
inclusiu.
Com diu el decret que tot l’alumnat és subjecte de l'atenció educativa; tant els/les
alumnes que requereixen exclusivament mesures universals, els/les alumnes
que, a més, necessiten mesures addicionals, i els/les alumnes que sumen, a
aquestes darreres, les mesures intensives, per tal de garantir l'accés a l'educació
i l'èxit educatiu en condicions d'equitat i igualtat d'oportunitats. En aquest sentit,
el centre educatiu ha dissenyat un projecte educatiu de centre atenent a aquesta
realitat impulsant i promovent, a través de l'equip directiu, el treball d'equip del
claustre i la formació permanent del professorat i del personal d'administració i
serveis, per avaluar i, quan escaigui, millorar l'organització i l'actuació
pedagògica en els diferents contextos d'ensenyament-aprenentatge. A més a
més, s´ha constituït la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) i cal adaptar
aquesta realitat a totes les programacions d'aula, a la programació anual i per
descomptat, a la memòria de centre.
A causa del gran nombre d'alumnat que hi ha al centre amb necessitats de

compensació educativa, s'ofereixen des de fa diversos cursos un grup de 1r
d’ESO i un altre de 2n per a atendre'l de forma més adequada i treballant per
àmbits.

GUIA DIDÀCTICA
3 TERCERA ETAPA: OBJECTIUS
3.1 OBJECTIUS GENERALS D'ETAPA
Per continuar amb la realització de la nostra tasca correctament, cal tindre clars
els objectius generals de secundària per poder analitzar correctament els
objectius de la nostra matèria.
Al decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels

ensenyaments del Batxillerat, s’indica que el Batxillerat contribuirà a
desenvolupar en els alumnes i les alumnes capacitats que els permeten:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència
cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets
humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permet actuar de forma responsable i
autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes
personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar
críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la
dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició o
circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.
d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'eficaç
aprofitament de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.
e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si s’escau, la
llengua cooficial de la seva Comunitat Autònoma.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents
històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el
desenvolupament i millora del seu entorn social.
i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats
bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes científics.
Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les
condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.
k) Afermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en
equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de
formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.
n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat vial.

GUIA DIDÀCTICA
3.2 OBJECTIUS DE LA MATÈRIA
La matèria d’Economia al Batxillerat té com a objectiu el desenvolupament de les

capacitats següents:
1. Prendre consciència de la interdependència dels factors econòmics, tant pel que fa als
efectes que el canvi en una variable pot suposar sobre les altres, com per les conseqüències
que les decisions i actuacions d'uns agents econòmics poden tenir sobre els altres. Reflexionar
sobre les conseqüències del propi comportament com a agent econòmic.
2. Reconèixer l'existència de diferents sistemes econòmics i formes de respondre als
problemes econòmics. Explicar les principals característiques que diferencien el sistema
d'economia de mercat respecte d'altres. Prendre consciència de les relacions entre el sistema
econòmic i els fenòmens socials.
3. Valorar positivament l'ús de models per a l'anàlisi de la realitat econòmica, sent conscient
tant de la seva utilitat com de les seves limitacions. Utilitzar, en concret, el model gràfic del
mercat de competència perfecta per descriure el funcionament dels mercats i valorar els seus
avantatges i inconvenients.
4. Analitzar i proposar mesures de política econòmica que puguin ajudar a reconduir o resoldre
determinats problemes i desequilibris econòmics. Establir també les limitacions o
inconvenients que pot suposar la seva implantació, la recerca d'objectius contraposats o els
interessos polítics.
5. Interpretar taules amb indicadors econòmics representats per valors reals o monetaris,
absoluts o relatius, agregats o desagregats. Utilitzar tècniques de tractament de dades per tal
d'analitzar la informació econòmica.
6. Caracteritzar la situació econòmica d'un territori a partir del valor de les macromagnituds
més significatives i poder-la comparar amb un altre o amb altres moments històrics, pel que
fa, sobretot, a l'economia catalana, espanyola i europea.
7. Intervenir en un debat expressant els propis arguments i utilitzant la terminologia econòmica
i les dades adequades al context. Acceptar punts de vista diferents com a via d'enriquiment
personal.
8. Analitzar i valorar críticament les repercussions del creixement econòmic sobre el medi
ambient i la qualitat de vida de les persones. Tenir opinió sobre els diferents graus de
desenvolupament de les economies i les alternatives al model de creixement.
9. Abordar de manera autònoma i raonada problemes econòmics de l'entorn, utilitzant els
procediments d'indagació de les ciències socials i diverses fonts i mitjans d'informació, com
ara les tecnologies de la informació i la comunicació.

GUIA DIDÀCTICA
4. QUARTA ETAPA: COMPETÈNCIES
El següent pas essencial per no perdre el nostre objectiu és analitzar les

competències desenvolupades a la nostra matèria.
Al decret 142/2008, de 15 de juliol queden establertes les competències generals

del Batxillerat. Elles són: competència comunicativa, competència en gestió i
tractament de la informació, competència digital, competència en recerca,
competència personal i interpersonal, competència en el coneixement i interacció
amb el món.
En concret, a l' assignatura d' Economia les competències específiques són

essencialment dues: la competència en cultura econòmica i dialèctica i la
competència en raonament econòmic i modelització.
La competència en cultura econòmica i dialèctica (CCED) implica

l'assoliment d'un grau d'autonomia suficient que permeti a l'alumnat, a partir de
la comprensió dels conceptes econòmics bàsics, interpretar algunes xifres, com
són el nivell d'atur, d'inflació o el tipus d'interès, que caracteritzen l'economia del
país i tenen a veure amb decisions que ha de prendre al llarg de la vida. Aquesta
competència també suposa assolir la capacitat suficient per poder interpretar
informacions i opinar amb un cert coneixement i de manera argumentada sobre
qüestions de l'actualitat econòmica. La cultura econòmica implica reconèixer el
seu paper com a persona consumidora, productora o estalviadora i també com
a ciutadà o ciutadana responsable en una societat democràtica. Es deriva, per
tant, la capacitat per fer-se una opinió pròpia, crítica i raonada, sobre els diferents
problemes econòmics i les seves diverses solucions i adquirir una responsabilitat
en les seves actuacions i un major interès per ampliar els seus coneixements
sobre la situació econòmica en concret i social en general.
La competència en raonament econòmic i modelització (CREM) suposa

observar les dades reals i plantejar interrelacions entre elles. En una situació que
GUIA DIDÀCTICA
impliqui una decisió, l'alumnat ha de ser capaç d'establir diferents alternatives,

valorant les relacions costos/beneficis i avantatges/inconvenients. També implica
adquirir la capacitat matemàtica d'aplicar certs models a casos concrets, valorant
que els models ajuden a l'anàlisi de la realitat però comporten una certa
simplificació.
A més a més de les competències pròpies de l’assignatura, la matèria

d'economia ajuda a l'assoliment de la competència comunicativa (CC).
Aquesta competència aprofundeix en les habilitats d'escolta, comprensió i
exposició de missatges orals i escrits, que en l'etapa de Batxillerat requereixen
un major nivell de desenvolupament, i uns recursos més complexos per a
utilitzar-se en uns contextos comunicatius més diversos i de nivell cognitiu
superior. La matèria d'Economia utilitza una terminologia pròpia que permetrà a
l'alumnat incorporar aquest llenguatge i els seus termes per a utilitzar-los en els
moments adequats amb la suficient propietat. Així mateix, la comunicació dels
resultats de recerques i altres treballs que realitzen afavoreix el
desenvolupament de la competència en comunicació lingüística. Les lectures i
els debats que es duran a terme en les unitats didàctiques de l'assignatura
permetran també la familiarització i ús del llenguatge econòmic.
L'enfocament de la matèria d'economia contribueix també a l'adquisició de la

competència en recerca (CR), ja que en la majoria dels temes es treballa amb
dades i problemes reals i d'actualitat. La recerca de dades i la seva anàlisi
suposaran, de fet, el mètode principal d'acostament al coneixement del
problema, la qual cosa també té relació amb la competència en gestió i
tractament de la informació (CGTI) i competència digital (CD). L'excés
d'informació, d'una banda, i la facilitat del seu accés, són les dues conseqüències
de l'aparició i extensió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
L'alumnat que cursa economia ja coneix les tècniques d'accés a la recerca
d'informació. La feina del professorat se centrarà ara a exigir el rigor en la
informació seleccionada, el seu contrast, i la verificació amb fonts oficials. Pel

GUIA DIDÀCTICA
que fa als mitjans, cal que l'alumnat pugui adquirir seguretat en el tractament de
dades amb un full de càlcul i amb la seva presentació.
L'economia també ajuda a l'adquisició de la competència personal i

interpersonal (CPI) pel que respecta a la defensa argumentada de la pròpia
opinió, respectant les opinions dels altres en els debats i activitats en grup.
Igualment, els continguts col·laboren a fer que l'alumnat prengui consciència del
rol que té com a ciutadans i ciutadanes en l'economia, adquirint autonomia i
responsabilitat en la presa de decisions i consciència de les conseqüències dels
seus actes.
Finalment, com tota ciència social, l'economia contribueix a la competència en

el coneixement i interacció amb el món (CCIM). El major coneixement del
funcionament del sistema econòmic que l'alumnat adquirirà durant el curs li
permetrà prendre una actitud crítica davant els problemes econòmics i proposar-
hi diferents solucions, així com adquirir una progressiva consciència de les
interdependències i poder integrar aquests coneixements amb els d'altres
matèries del camp social.

GUIA DIDÀCTICA
5. CINQUENA ETAPA: CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
La matèria d’economia té relació amb les matemàtiques aplicades a les

ciències socials, ja que requereix el coneixement de l’estadística descriptiva i
la interpretació del càlcul dels paràmetres més significatius, així com de les
diferents formes de representació gràfica com a eines fonamentals per assegurar
l’anàlisi de dades. També comporta la comprensió de la idea de funció i de la
seva representació (especialment pel que fa a les corbes de demanda i d’oferta)
i del sistema d’equacions relacionat amb el preu i la quantitat d’equilibri del
mercat. L’economia també té connexió amb els continguts referits a l’estructura
econòmica catalana i espanyola dins els sistemes econòmics europeu i mundial,
que es treballen a la història, la història del món contemporani i la geografia.
L’anàlisi de la població i de les diferents activitats econòmiques, de les

institucions internacionals i dels conceptes de sostenibilitat i globalització forma
part d’un saber necessari per a l’alumnat que s’inicia en l’economia.
Finalment, l’economia té relacions evidents amb l’economia de l’empresa, amb

la qual comparteix continguts referits al paper de l’empresa com a generador de
rendes i com a agent econòmic, així com la determinació dels costos i del
benefici. En parlar del sistema financer, l’economia se centra més a explicar el
funcionament del sistema, però també d’alguns productes financers, que poden
ser treballats en la matèria d’economia de l’empresa com a fonts de finançament.
Concretament, els continguts que s’analitzen a l’assignatura d’Economia que
formen part d’altres matèries són:
Ciències per al món contemporani

- Els límits del creixement econòmic: el desenvolupament sostenible.
- Valoració crítica del consumisme.
Geografia
- Les activitats econòmiques a Catalunya i Espanya.

GUIA DIDÀCTICA
- Valoració del PIB i altres indicadors de la situació econòmica i nivell de benestar

d'una societat.
- Obtenció i càlcul de valors (absoluts i relatius), nombres, índexs i taxes.
Economia de l'empresa
- L'empresa com a organització i unitat econòmica.
- Cost de producció i benefici de l'empresa.
- Gestió financera de l'empresa.
- Decisions de localització i dimensió de les diferents activitats de l'empresa.
- Procés d'internacionalització de les empreses i creació de mercats globals.
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
- Les progressions: un model per a l'estudi de l'interès simple i compost.
- El full de càlcul: una eina per resoldre problemes de matemàtica financera.
- Representació gràfica de funcions, per mitjà de l'ús de programes informàtics.
- Anàlisi de funcions per extrapolar models de fenòmens socials i econòmics.
- Estadística descriptiva: gestió, tractament i interpretació crítica de dades,
gràfics i paràmetres. Les diferents fases i tasques d'un treball estadístic.
- Distribucions bidimensionals. Interpretació de fenòmens socials i econòmics en
què intervenen dues variables.
- Resolució de sistemes d'equacions. Interpretació de sistemes de dues
equacions lineals. Aplicació de l'estudi local i global d'una funció a situacions
pròpies de les ciències socials i econòmiques.
Història. Història del món contemporani. Història de la filosofía
- Revolució industrial, corrents de pensament i societat.
- L'Europa d'entreguerres: el crac de 1929.
- Evolució política, econòmica i social dels blocs comunista i capitalista.
Colonialisme i descolonització.
- Catalunya i Espanya durant el franquisme i la transició democràtica.
- La Unió Europea i altres organitzacions supranacionals.
- Globalització, estat del benestar i desigualtats.

GUIA DIDÀCTICA
6. SISENA ETAPA: CONTINGUTS
En la següent etapa, necessitem analitzar els continguts donats per

l'administració i que s'han de treballar a l'aula.
Els blocs de continguts s'ordenen al decret 142/2008 en tres grans apartats. El

primer apartat, que inclou els tres primers blocs, defineix i situa el sistema
econòmic de mercat, i acosta al coneixement del comportament dels agents
econòmics, sobretot empreses i consumidors i, per tant, del funcionament dels
mercats de béns i serveis. La comprensió del funcionament del mecanisme del
mercat a través de la representació gràfica de les funcions d'oferta i demanda
serà la part que requereixi més atenció i, per tant, més temps de dedicació en
l'aprenentatge.
El segon apartat introdueix l'alumnat al coneixement del funcionament de

l'economia nacional. Després de reconèixer els indicadors econòmics, se centra
en les funcions del sector públic en l'economia, i en les del sistema financer.
En aquest apartat el procediment clau serà l'anàlisi de dades, des del procés de
recerca i selecció de la informació adequada fins a la preparació de l'informe i la
seva presentació amb els mitjans més adients. La preparació i participació en
debats també pot treballar-se especialment quan es tracti d'analitzar fets
d'actualitat referents a mesures preses per l'Administració o per l'autoritat
monetària.
En el darrer apartat, format pels dos darrers blocs, es tracta de donar una visió
de l'economia més enllà de les fronteres d'una àrea econòmica i amb una visió
més a llarg termini. Per tant, s'estudiaran els canvis, els cicles i el creixement i
també les relacions econòmiques internacionals.
Els i les alumnes hauran d'utilitzar tots els procediments treballats en els apartats
anteriors. Caldria introduir activitats integradores de continguts treballats en els

GUIA DIDÀCTICA
apartats anteriors, com ara l'estudi profund i amb dades reals d'un producte bàsic
o bé la comparació de la situació econòmica d'un país en diverses etapes del
cicle, o les relacions de dues economies entre si.
Per tant, els Continguts en la matèria d'Economia s'engloben en les següents

àrees:
BLOC 1 El sistema econòmic
- Identificació del cost d'oportunitat d'una decisió i reconeixement de l'escassetat i l'elecció
com a fonament de les activitats econòmiques.
- Reconeixement de l'evolució històrica dels sistemes econòmics en relació amb l'evolució
tècnica i l'entorn social.
- Representació dels fluxos econòmics en el sistema d'economia de mercat: el flux circular
de la renda i les interrelacions entre els diferents agents.
BLOC 2 La producció
- Identificació de les diferents activitats i dels factors de producció que intervenen en el
procés de producció d'un bé o servei.
- Valoració de les externalitats de l'activitat productiva. Anàlisi de l'impacte de les decisions
de localització de l'activitat productiva al territori.
- Obtenció del cost de producció i del benefici. Interpretació dels efectes en l'estructura de
costos d'un canvi de dimensió: economies i deseconomies d'escala.
- Anàlisi de casos o notícies relatives a canvis en el sistema productiu o en l'organització de
la producció en el context dels mercats globals.
BLOC 3 El consum i els mercats
- Identificació dels factors que afecten les decisions de consum individual i col·lectives
(demanda). Valoració crítica del consumisme.
- Identificació dels factors que incideixen en l'oferta d'un producte.
- Reconeixement de les diferències entre tipus de béns i les relacions que s'estableixen
entre ells.
- Resolució gràfica del model de competència perfecta: la determinació del preu d'equilibri.
Identificació dels canvis que suposen desplaçaments de les corbes i les seves
conseqüències en l'equilibri. Càlcul i interpretació de l'elasticitat-preu.
- Caracterització d'altres formes de mercat (monopoli, oligopoli i competència monopolista)
i de les seves diferències respecte al model.
- Anàlisi del mercat real d'un bé a partir de dades i/o notícies. El cas específic del mercat de
treball.
- Identificació de les limitacions del mecanisme de mercat per a l'assignació de recursos,
així com de les errades i valoració de diferents mecanismes de regulació.
BLOC 4 La mesura de l'economia

- Obtenció i càlcul de valors absoluts, valors relatius, nombres índexs i taxes de variació.
Diferenciació entre valors nominals i valors reals.
- Reconeixement del producte interior brut com a indicador del nivell de producció d'una
economia. Identificació dels seus components i càlcul d'altres macromagnituds.

GUIA DIDÀCTICA
- Valoració de les limitacions o omissions del PIB com a mesura del nivell econòmic i
reconeixement d'altres indicadors, diferents del PIB, per valorar la situació econòmica i el
benestar d'una societat.
- Reconeixement de les característiques diferencials de l'economia submergida o informal i
del treball domèstic i de situacions de desigualtat entre els treballadors i treballadores.
- Anàlisi de la composició i l'evolució del PIB a Catalunya, Espanya i la Unió Europea.
- Valoració de les diferències en els nivells de renda en els mercats català, espanyol,
europeu i mundial amb diferents indicadors.
- Interès per la recerca de dades fiables i hàbit de contrast de fonts. Representació de la
informació trobada utilitzant un full de càlcul.
BLOC 5 El sector públic

- Reconeixement de les funcions del sector públic en l'economia i de la seva evolució al llarg
del temps, així com de les opcions d'intervenció que defensen les diferents escoles de
pensament econòmic.
- Caracterització a partir de casos reals del pressupost d'una administració (local,
autonòmica, estatal, etc.) considerant l'anàlisi del pes dels diferents components o partides
.tant d'ingressos com de despeses. i de la seva evolució, així com del finançament del
dèficit públic.
- Reconeixement dels efectes que les mesures de política fiscal i redistributiva tenen en el
nivell de producció, la renda i en la seva distribució. Valoració de les seves implicacions
en el nivell de dèficit públic i del deute públic i consciència del cost d'oportunitat que implica
la política econòmica.
- Identificació dels trets fonamentals del sistema fiscal espanyol en relació amb la solidaritat
interterritorial i el finançament de les autonomies. Anàlisi de polítiques similars dins la Unió
Europea.
- Participació en debats sobre els avantatges i els inconvenients d'alguna mesura de política
econòmica, mostrant arguments coherents i fonamentats i respecte per les opinions dels
altres. Negociació sobre les propostes en situacions simulades i arribada a acords
satisfactoris sobre una mesura determinada.
BLOC 6 Els bancs i el sistema financer

- Comprensió de les relacions que s'estableixen entre les entitats financeres, el banc
central, així com la resta d'agents econòmics a través dels fluxos d'estalvi i inversió.
- Descripció, per mitjà d'un exemple senzill, del procés de creació del diner bancari.
- Cerca d'informació sobre diferents productes financers d'us habitual per a estalviadors i
inversos i descripció de les seves característiques principals.
- Valoració dels efectes de la inflació sobre la societat i anàlisi de casos d'hiperinflació i/o
deflació.
- Coneixement dels instruments de política monetària, anàlisi d'alguna actuació del Banc
Central Europeu i valoració dels efectes de la política monetària sobre la inflació, el
creixement econòmic i el benestar de les persones.
BLOC 7 Economia internacional
- Identificació de les principals àrees d'integració econòmica i reconeixement de la Unió
Europea com a entitat supranacional que determina algunes polítiques econòmiques.
- Caracterització de les tendències del comerç internacional. L'Organització Mundial del
Comerç: funcions i acords. Valoració de l'impacte del proteccionisme o de la llibertat

GUIA DIDÀCTICA
d'intercanvis en les economies dels països i el nivell de vida dels seus habitants.
Coneixement dels trets característics del comerç just.
- Reconeixement del paper dels moviments de capitals i dels mercats financers en
l'economia global, així com de les funcions que tenen les principals organitzacions
financeres internacionals. Coneixement dels trets diferenciadors de la banca ètica.
- Anàlisi de les principals característiques de la balança de pagaments espanyola i la de la
zona euro.
- Descripció dels efectes de la variació dels tipus de canvi sobre el consum i la competitivitat
d'un territori. Anàlisi de solucions a la inestabilitat dels tipus de canvi.
- Reconeixement dels aspectes crítics de la globalització en relació amb la sobreexplotació
de recursos naturals i les condicions de treball.
- Recerca, anàlisi, i exposició oral sobre algun aspecte de l'economia internacional.
BLOC 8 Problemes econòmics actuals

- Identificació de les fases d'un cicle econòmic a través de diferents indicadors.
- Càlcul de la taxa d'activitat, d'atur i d'ocupació. Descripció de les tipologies, causes i
solucions a la desocupació. Els fluxos migratoris i la seva relació amb els mercats de
treball.
- Relació entre el nivell de preus i la situació d'una economia. Causes i efectes de la
inestabilitat de preus.
- Identificació dels factors de creixement econòmic. Creixement i desenvolupament
sostenible. Els reptes del creixement econòmic: les limitacions ecològiques, el creixement
demogràfic.
- Anàlisi de les principals xifres econòmiques, d'atur i d'inflació d'una economia en diferents
períodes. Comparació de nivells de benestar entre diferents economies. Identificació dels
factors de desigualtat de gènere i de les possibles mesures correctores per afavorir la
igualtat d'oportunitats.
- Identificació de les causes de la pobresa i el subdesenvolupament. Valoració crítica de
l'ajuda i la cooperació internacional en relació amb el desenvolupament de les economies
locals.
- Interès per formar-se una opinió davant les diferents alternatives als problemes econòmics
del món actual. Sensibilització sobre els problemes ecològics i de desenvolupament
mundials.
7 SETENA ETAPA: TEMPORALITZACIÓ I SEQÜENCIACIÓ
Iniciem un punt molt important i alhora molt personal. La manera de temporalitzar

i seqüenciar el curs és molt interpretable. A continuació, es donen una sèrie de
pautes que seria més convenient personalitzar perquè és la base del treball del
dia a dia.
7.1 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

GUIA DIDÀCTICA
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ
LLIBRE 1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ 3a AVALUACIÓ
Unitat 1. Economia: la ciència

social sobre elecció i satisfacció
de necessitats
1. Què és l'economia? • Descriure situacions en les • Activitats finals 1 a 6
1.1. Necessitats humanes que estigui present el • L’economia està a tot arreu
1.2. Béns i serveis problema econòmic bàsic, tant text 1 i 2
a nivell individual com social, • Test de repàs
relacionant les múltiples • Activitat Extra. Campanya 6 SESSIONS
necessitats amb l'escassetat Conscienciació
de recursos per a satisfer-les.
• Diferenciar les necessitats
primàries i les secundàries i
explicar la seva evolució a la
nostra societat.
2. Escassetat i elecció • Identificar el cost d'oportunitat • Activitats finals 7 a 14
2.1. El cost d'oportunitat a partir d'exemples apropiats • Aprenem junts
2.2. Els costos irrecuperables en els quals es pose de • Text: El poder dels
2.3. L'anàlisi marginal manifest la necessitat de triar. incentius i cura del
mediambient.
2.4. Els incentius
• Test de repàs
2.5. Eficiència i equitat
3. Les branques d'estudi de • Distingir la diferència entre • Activitats finals 15 a 17
l'economia aspectes normatius i positius • Test de repàs
3.1. Microeconomia i de l'economia amb exemples
macroeconomia pràctics.
3.2. Economia positiva i economia
normativa

GUIA DIDÀCTICA
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS TEMPORALITZACIÓ
LLIBRE 1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ 3a AVALUACIÓ
Unitat 2. Sistemes econòmics o

com organitzar una societat
1. L'activitat económica • Descriure les principals • Activitats finals 1 a 7
1.1. Factors productius funcions dels agents • Test de repàs
1.2. Agents econòmics econòmics identificant les
1.3. Activitats i sectors econòmics relacions que s'estableixen 8 SESSIONS
1.4. El flux circular de la renda entre ells.
2. Producció de béns i serveis i • Entendre el concepte de • Activitats finals 8 a 12
creixement econòmic creixement econòmic i • L’economia està a tot
2.1. La frontera de possibilitats de representar la frontera de arreu. Text 2
producció possibilitats de producció • Aprenem junts
d’una economia. • Test de repàs
• Activitat extra. Calcula la
teva petjada ecològica.
3. Sistemes econòmics • Identificar els principals trets • Activitats finals 13 a 18
3.1. Sistema de planificació diferencials dels diferents • L’economia està a tot
centralitzada sistemes econòmics. arreu. Text 1
3.2. Sistema de mercat • Test de repàs
3.3. Sistema mixte
4. La importància de les institucions: • Caracteritzar els problemes • Activitats finals 19 a 21
l’institucionalisme econòmics bàsics als quals • Test de repàs
s'enfronta qualsevol
organització econòmica,
utilitzant exemples apropiats i
comprendre la importància de
les institucions.

GUIA DIDÀCTICA
TEMPORALITZACIÓ
CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ ACTIVITATS LLIBRE 1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ 3a AVALUACIÓ
Unitat 3. L'activitat de les

empreses i la seva
responsabilitat social
• Conèixer el funcionament de • Activitats finals 1 a 5
1. L'empresa. Objectius i l'empresa i la seva funció al L’economia està a tot
funcions sistema econòmic actual arreu. Text 2
• Activitat Extra: Mapa 8 SESSIONS
Empresa
2. El procés productiu • Tindre una visió general del • Activitats finals 6 a 11
2.1. La funció de producció procés de producció i • L’economia està a tot
2.2. Divisió tècnica del treball, distribució de l'empresa i la arreu. Text 2
productivitat i interdependència divisió tècnica del treball • Test de repàs
• Diferenciar el concepte
2.3. Eficiència tècnica i eficiència
d'eficiència i eficàcia.
econòmica
3. Ingressos, costos i beneficis • Realitzar problemes • Activitats finals 12 i 13
relacionats amb la • Test de repàs
productivitat, costos,
ingressos i beneficis i
relacionar-ho amb casos
reals.
• Representar gràficament
diferents conceptes com a
producció total, mitjana i
marginal a partir de casos.
4. La responsabilitat social de les • Analitzar la funció de • Activitats finals 14 a 17
empreses l'empresa i el seu entorn. • Aprenem Junts
• Comprendre la necessitat de • Test de repàs
la Responsabilitat Social
Corporativa.

GUIA DIDÀCTICA
TEMPORIALITZACIÓ
CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ ACTIVITATS LLIBRE 1a AVALUACIÓ 2a AVALUACIÓ 3a AVALUACIÓ
Unitat 4. La dinàmica del mercat
1. El mercat • Analitzar diferents tipologies • Activitats finals 1 a 3

de mercat. • Activitat Extra. Còmic del
mercat
• Test de repàs
8 SESSIONS
2. La corba de demanda • Explicar i representar • Activitats finals 4 a 11
2.1. Elasticitat de la demanda gràficament els efectes sobre • L’economia està a tot
l'equilibri de mercat a partir de arreu. Text 1
supòsits de canvis en els • Test de repàs
3. La corba d'oferta factors que influeixen en la • Activitats finals 12 a 17
3.1. Elasticitat de l'oferta demanda i en l'oferta. • L’economia està a tot
• Conèixer els factors que arreu. Text 2
determinen l'oferta i la • Test de repàs
demanda dels béns, i els
efectes que les seves
variacions provoquen sobre
elles.
4. L'equilibri de mercat • Explicar i representar • Activitats finals 18 a 20
gràficament el procés de • Aprenem junts
formació de preus de mercat. • Test de repàs
• Aplicar el concepte
d'elasticitat per a interpretar
supòsits senzills de canvis en
preus i quantitats, i analitzar el
comportament dels productors
en relació amb els ingressos
que obtenen amb la venda de
béns.

GUIA DIDÀCTICA
TEMPORALITZACIÓ
CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ ACTIVITATS LLIBRE 1ª AVALUACIÓ 2ª AVALUACIÓ 3ª AVALUACIÓ
Unitat 5. Tipus de mercat i

implicacions en la vida de les
persones
1. Estructures de mercat i les • Descriure el funcionament de • Activitats finals 1 a 3
8 SESSIONS
seves conseqüències diferents models teòrics de • Test de repàs
mercat.
• Conèixer i exposar les
característiques de les
diferents formes bàsiques de
mercat.
2. Mercats de competència • Comprendre els trets • Activitats finals 4 a 11

perfecta diferencials de la competència • Aprenem Junts
perfecta • Test de repàs
3. Mercats de competència • Identificar les principals • Activitats finals 12 a 26

imperfecta característiques dels mercats • L’economia està a tot
3.1. Monopoli de competència imperfecta. arreu. Text 1 i 2
3.2. Oligopoli • • Activitat Extra. Publicitat
• sexista
3.3. Competència monopolística
• • Test de repàs

GUIA DIDÀCTICA
TEMPORALITZACIÓ
CONTINGUTS CRITERIS AVALUACIÓ ACTIVITATS LLIBRE 1ª AVALUACIÓ 2ª AVALUACIÓ 3ª AVALUACIÓ
Unitat 6. Errades de mercat
1. Introducció a les errades de • Debatre les principals formes • Activitats finals 1 a 3

mercat i les seves solucions de solucionar els errors de • Test de repàs
mercat.
• Ser conscient dels problemes
reals en la vida dels ciutadans 8 SESSIONS
de les principals errades del
mercat.
2. Errades de mercat relacionats • Comprendre el paper que • Activitats finals 4 a 14
amb l'eficiència i la funció exerceix l'Estat en la correcció • L’economia està a tot
assignativa de les errades de mercat arreu. Text 1 i 2
2.1. Les externalitats relacionades amb la funció • Test de repàs
assignativa.
2.2. Els béns públics i els béns
comunals
2.3. La competència imperfecta
3. El comportament cíclic de • Descriure les funcions del • Activitats finals 15 a 21
l'economia i la funció Sector Públic en les • Test de repàs
estabilitzadora economies mixtes, per
resoldre problemes com les
recessions econòmiques
4. La distribució desigual de la • Reconèixer els principis i • Activitats finals 22 a 28
renda i la funció distributiva valors de l'Estat del benestar i • Aprenem junts
la seva funció distributiva; així • Activitat Extra. Intepretació
com identificar els seus dades Idescat
problemes actuals, proposant • Test de repàs
mesures raonades per a
garantir el seu futur

GUIA DIDÀCTICA
TEMPORALITZACIÓ
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS LLIBRE 1ª AVALUACIÓ 2ª AVALUACIÓ 3ª AVALUACIÓ
Unitat 7. Producció, preus i

benestar
1. La macroeconomia i les seves • Analitzar i representar • Activitats finals 1 i 2
variables fonamentals: gràficament els models de • Test de repàs
macromagnituds demanda i d'oferta agregades,
així com els seus possibles
canvis, i interpretar la situació
d'equilibri 8 SESSIONS
• Realitzar exercicis pràctics
sobre el multiplicador de la
inversió i la propensió
marginal a l'estalvi
2. Producció • Resoldre i interpretar exercicis • Activitats finals 3 a 15
2.1. Enfocament de la despesa de càlcul del PIB i altres • L’economia està a tot
2.2. Enfocament del valor afegit a magnituds derivades a partir arreu. Text 1
la producció de supòsits senzills i • Aprenem junts
comprendre la seva evolució • Activitat Extra. Gràfics amb
2.3. Enfocament de la renda
en el temps Excel
2.4. Limitacions, problemes de
• Test de repàs
mesurament i possibles alternatives
3. Preus • Comprendre l’efecte de la • Activitats finals 16 a 20
3.1. La inflació inflació i diferenciar les • L’economia està a tot
3.2. Variables nominals i reals variables nominals de les arreu. Text 2
reals. • Aprenem junts
• Test de repàs
4. Comptabilitat nacional • Resoldre i interpretar exercicis • Activitats finals 21 i 22
de càlcul del PIB i altres • Aprenem junts
magnituds • Test de repàs

GUIA DIDÀCTICA
TEMPORALITZACIÓ
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS LLIBRE

1ª AVALUACIÓ 2ª AVALUACIÓ 3ª AVALUACIÓ
Unitat 8. Mercat de treball i

igualtat d'oportunitats
1. El mercat de treball • Distingir entre població activa i • Activitat Extra. Article
1.1. L'oferta de treball inactiva, ocupada i aturada, i Periodístic
1.2. La demanda de treball calcular i interpreta les taxes • Activitats finals 1 a 22
d'activitat i desocupació • L’economia està a tot 8 SESSIONS
1.3. Característiques especials del
• Representar gràficament el arreu. Text 1 i 2
mercat de treball
mercat de treball, i interpretar • Aprenem Junts
1.4. La desocupació els moviments i • Test de repàs
1.5. Igualtat d'oportunitats desplaçaments de l'oferta i
1.6. Oportunitats i tendències demanda de treball.
d'ocupació • Analitzar la importància de
l'educació i formació en relació
amb l'obtenció de millor
qualitat de vida.
• Descriure els diferents tipus
de desocupació i explicar les
mesures contra la
desocupació
2. Les polítiques d'ocupació • Diferenciar i comprendre les • Activitats finals 23 i 26
polítiques actives i passives • Test de repàs
d’ocupació.

GUIA DIDÀCTICA
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS LLIBRE TEMPORALITZACIÓ
Unitat 9. La política fiscal

estabilitzadora i redistributiva
1. La política fiscal • Reconèixer les principals • Activitats Finals 1 a 11
1.1. L'efecte multiplicador de la mesures de política • L’economia està a tot
despesa pública econòmica, distingint entre arreu. Text 1
8 SESSIONS
estructurals i conjunturals, i • Test de repàs
assenyalar exemples extrets
de l'actualitat econòmica
• Identificar els diferents tipus
de política fiscal diferenciant
entre política automàtica,
discrecional contractiva i
expansiva a partir d'exemples
concrets
2. Els pressupostos generals de • Comprendre els diferents • Activitats Finals 12 a 27

l'Estat Ingressos i despreses • L’economia està a tot
2.1. Iingressos i despeses de públiques arreu. Text 2
l'Estat • Explicar els conceptes de • Aprenem Junts
saldo pressupostari, dèficit • Activitat Extra. Campanya
2.1. Saldo pressupostari, dèficit
públic i deute públic. Informativa Impostos
públic i deute públic • Analitzar el sistema de la • Test de repàs
Seguretat Social espanyola a
l'actualitat

GUIA DIDÀCTICA
TEMPORALIZACIÓ
CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ACTIVITATS LLIBRE 1ª AVALUACIÓ 2ª AVALUACIÓ 3ª AVALUACIÓ
Unitat 10. El sistema financer i la
política monetària
1. Els diners • Identificar el concepte de • Activitats Finals 1 a 5

1.1. Funcions diners, les funcions que • Activitat Extra. Documental 8 SESSIONS
1.2. Història compleix i les classes que i debat. El poder dels
existeixen. diners.
• Distingir les diferents fases • Test de repàs
històriques existents en
l'evolució dels diners.
2. El sistema financer • Descriure el procés de creació • Activitats Finals 6 a 14

2.1. Procés de creació de diners dels diners. • L’economia està a tot
bancaris arreu. Text 1
• Test de repàs
3. La política monetària i els tipus • Identificar el tipus d’interès, les • Activitats Finals 15 a 23
seves teories explicatives i els • L’economia està a tot
d'interès seus efectes sobre l'economia arreu. Text 2
• Analitzar de la política • Aprenem Junts
monetària utilitzada, els seus • Test de repàs
mecanismes i funcionament.
• Conèixer les funcions del BC i
les seves polítiques actuals

GUIA DIDÀCTICA
Unitat 11. Comerç internacional,

cooperació i la Unió Europea
1. La globalització econòmica • Descriure les polítiques • Activitats Finals 1 a 3

econòmiques comunes més • L’economia està a tot
destacades dutes a terme a la arreu. Text 1 8 SESSIONS
UE. • Test de repàs
2. El comerç internacional • Descriure les diferents • Activitats Finals 4 a 14

2.1. Avantatges opinions sobre el comerç • L’economia està a tot
2.2. Resistències: el internacional: proteccionisme i arreu. Text 2
proteccionisme i la política liberalisme. • Test de repàs
comercial
3. La integració econòmica • Identificar les diferents formes • Activitats finals 15 i 16

d'integració regional entre • Test de Repàs
països.
4. La balança de pagaments • Descriure els diferents • Activitats Finals 17 a 19

apartats de la balança de • Test de repàs
pagaments d'un país i
interpretar les dades
essencials

GUIA DIDÀCTICA
5. El mercat de divises • Explicar com s'intercanvien • Activitats Finals 20 a 23

les diferents monedes i • Activitat Extra. Blog Bitcon
calcular el seu preu a través • Test de Repàs
dels tipus de canvi, amb
referències a exemples i
càlculs d'operacions
concretes.
• Conèixer factors que afecten a

l'apreciació o depreciació
d'una moneda i les causes i
els efectes sobre l'economia
6. El mercat comú europeu i la • Descriure les polítiques • Activitats Finals 24 a 27

unió econòmica i monetària econòmiques comunes més • Aprenem Junts
europea destacades dutes a terme a la • Test de Repàs
UE.

GUIA DIDÀCTICA
Unitat 12. Desenvolupament

sostenible i erradicació de la
pobresa
1. Creixement econòmic i • Sintetitzar temes i notícies • Activitats Finals 1 a 5 8 SESSIONS
impacte mediambiental econòmiques relacionades • L’economia està a tot
amb els problemes econòmics arreu. Text 1
actuals del segle XXI per mitjà • Test de Repàs
de tècniques i propostes pel • Activitat Extra Notícies
professor. Econòmiques.
• Distingir entre
desenvolupament humà i
subdesenvolupament i
creixement, prenent
consciència de les seves
repercussions sobre els
recursos escassos i
susceptibles d'usos alternatius
a partir d'exemples apropiats.
• Representar un mapa
conceptual, clar i ordenat,
esquematitzant alguns
problemes de l'economia
actual

GUIA DIDÀCTICA
2. El desenvolupament • Assenyalar diferents • Activitats Finals 6 a 11

sostenible característiques dels països • L’economia està a tot
subdesenvolupats i possibles arreu. Text 2
alternatives per a sortir de la • Aprenem junts
pobresa, citant almenys dos • Test de Repàs
exemples il·lustratius • Activitat Extra Notícies
Econòmiques.
3. Erradicació de la pobresa • Descriure en què consisteixen • Activitats Finals 13 a 21

3.1. Causes de la pobresa els problemes • Aprenem junts
3.2. Possibles vies de solució mediambientals, prenent • Test de Repàs
consciència de la necessitat • Activitat Extra Notícies
d'utilitzar energies Econòmiques.
alternatives, tecnologies
menys contaminants, reduir el
consumisme i reciclar.

GUIA DIDÀCTICA
7.2 ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

UNITAT DIDÀCTICA 1: Economia: la ciència social sobre elecció i satisfacció de necessitats
CONTINGUTS CURRICULARS (BLOC 1) OBJECTIUS CURRICULARS (1, 2, 6, 7, 9)
CONTINGUTS UNITAT DIDÀCTICA OBJECTIUS UNITAT DIDÀCTICA

1. Què és l'economia? • Comprendre què és una necessitat i quines són les principals que tenim les persones.
2. Escassetat i elecció • Comprendre què és l’economia: què estudia i com.
3. Les branques d'estudi de l'economia • Reconèixer l’ús del mètode científic en la ciència econòmica.
COMPETÈNCIES CRITERIS D’AVALUACIO CURRICULARS (1)

CED, CREM, CC, CGTI, CR, CD, CPII, CCIM
ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (CAMPANYA CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT

CONSCIENCIACIÓ) • Descriure situacions en les que estigui present el problema econòmic bàsic, tant a
nivell individual com social, relacionant les múltiples necessitats amb l'escassetat de
http://www.rtve.es/noticias/20120730/delta-del-ebro-peligra-falta- recursos per a satisfer-les.
sedimentos-subida-del-nivel-del-mar/551839.shtml • Diferenciar les necessitats primàries i les secundàries i explica la seva evolució a la
nostra societat.
• Identificar el cost d'oportunitat a partir d'exemples apropiats en els que es posi de
QÜESTIÓ manifest la necessitat de triar.
A partir de la següent notícia, realitza amb el programa CANVA un mural • Distingir la diferència entre aspectes normatius i positius de l'economia amb exemples
pràctics.
sobre els principals problemes que hi ha al Delta de l’Ebre sobre l’escassetat
de sediments.

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 2 Sistemes econòmics o com organitzar una societat
CONTINGUTS CURRICULARS (BLOC 1) OBJECTIUS CURRICULARS (1, 2, 3, 6, 7, 9)

1. L’activitat econòmica
2. Producció de béns i serveis i creixement econòmic • Descriure els problemes bàsics d'una societat i el seu plantejament a través dels
3. Sistemes econòmics diferents sistemes econòmics.
4. La importància de les institucions: l’institucionalisme • Descobrir el funcionament i les limitacions de l'economia de mercat i l'economia de
planificació centralitzada.
• Distingir els diferents agents econòmics que intervenen en una economia.
• Comprendre les relacions que s'estableixen entre els diferents agents econòmics
COMPETÈNCIES CRITERIS D’AVALUACIO CURRICULAR (1)

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT

(PETJADA ECOLÒGICA)
http://www.tuhuellaecologica.org/ • Descriure les principals funcions dels agents econòmics identificant les relacions que
s'estableixen entre ells.
Una vegada l'estudiant coneix la seva petjada ecològica passarà a l'acció. • Entrendre el concepte de creixement econòmic i representar la frontera de possibilitats
Per grups, l'alumnat ha d'intentar fer una presentació sobre possibles de producció d’una economia.
accions per reduir la seva petjada en el seu entorn. Finalment, cal realitzar • Identificar els principals trets diferencials dels diferents sistemes econòmics.
una presentació per explicar les principals conclusions a la resta de • Caracteritzar els problemes econòmics bàsics als quals s'enfronta qualsevol
companys/es. organització econòmica, utilitzant exemples apropiats i comprendre la importància de
les institucions.

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 3 L'activitat de les empreses i la seva responsabilitat social
1. L’empresa. Objectius i funcions • Identificar el paper de l'empresa en la producció de béns i serveis.

2. El procés productiu • Conèixer els criteris que guien a l'empresari a produir o no i a determinar quina
3. Ingressos, costos i beneficis quantitat ha de produir
4. La responsabilitat social de les empreses • Abordar els costos com a condicionants bàsics del benefici i del preu de mercat.
• Obtenir visió global del funcionament del sistema productiu

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (MAPA EMPRESA) CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT
https://www.einforma.com/informes- • Conèixer el funcionament de l'empresa i la seva funció en el sistema econòmic actual

empresas/TARRAGONA/Amposta.html • Tindre una visió general del procés de producció i distribució de l'empresa i la divisió
tècnica del treball
A partir del següent enllaç, l'alumnat ha de fer un mapa localitzant 10 • Diferenciar els conceptes d'eficiència i eficàcia.
empreses rellevants de la seva comarca. Una vegada tenim aquest llistat, • Realitzar problemes relacionats amb la productivitat, costos, ingressos i beneficis i
l'alumnat ha de classificar l'empresa segons els criteris estudiats a classe i relacionar-ho amb casos reals.
informar-se sobre si l'empresa realitza alguna actuació relacionada amb la • Representar gràficament diferents conceptes com producció total, mitjana i marginal a
Responsabilitat Social. partir de casos.
• Analitzar la funció de l'empresa i el seu entorn.
• Comprendre la necessitat de la Responsabilitat Social Corporativa.

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 4 La dinàmica del mercat
1. El mercat • Presentar el mercat com l'instrument clau de coordinació de les relacions de producció
2. La cobra de demanda i consum.
3. La corba d’oferta • Analitzar la formació dels preus com a resultat de l'acció conjunta d'oferta i demanda.
4.L’equilibri del mercat • Presentar el mercat com l'element fonamental en el procés d'assignació de recursos.

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (CÒMIC) CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT
En aquesta activitat l'alumnat analitzarà les vinyetes extretes del còmic • Analitzar diferents tipologies de mercat.
Calvin and Hobbes sobre el mercat. Una vegada queda clar el seu significat, • Explicar i representar gràficament els efectes sobre l'equilibri de mercat a partir de
se’n realitzarà un debat i per grups de quatre, hauran de dissenyar el final supòsits de canvis en els factors que influeixen en la demanda i en l'oferta.
de la història dibuixant almenys quatre vinyetes addicionals. • Conèixer els factors que determinen l'oferta i la demanda dels béns, i els efectes que
les seves variacions provoquen sobre elles.
• Explicar i representar gràficament el procés de formació de preus de mercat.
• Aplicar el concepte d'elasticitat per a interpretar supòsits senzills de canvis en preus i
quantitats, i analitzar el comportament dels productors en relació amb els ingressos
que obtenen amb la venda de béns.

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 5 Tipus de mercat i implicacions a la vida de les persones
1. Estructures de mercat i les seves conseqüències • Utilitzar el coneixement sobre els diferents tipus de mercats per a explicar variacions
2. Mercats de competència perfecta en els preus i conseqüències en la vida real de les persones.
3. Mercats de competència imperfecta • Conèixer el funcionament de diferents models teòrics de mercat.


(ANÁLISI PUBLICITAT A LA C. MONOPOLÍSTICA)
• Descriure el funcionament de diferents models teòrics de mercat.
L’alumnat analitzarà alguna de les imatges sexistes i intentaran transformar • Conèixer i exposar les característiques de les diferents formes bàsiques de mercat.
aquesta imatge en una altra de més igualitària. • Comprendre els trets diferencials de la competència perfecta
• Identificar les principals característiques dels mercats de competència imperfecta.

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 6 Errades de mercat (i possibles solucions)
1. Introducció a les errades de mercat i les seves solucions • Analitzar les diferents errades de mercat i les possibles solucions
2. Errades de mercat relacionades amb l’eficiència i la funció assignativa. • Comprendre el paper que exerceix l'Estat en la correcció de les errades de mercat
3. El comportament cíclic de l’economia i la funció estabilitzadora com a principal argument per a justificar la intervenció de l'Estat en l'economia i posar
4. La distribució desigual de la renda i la funció distributiva. exemples en cada cas
• Explicar les diferents raons que justifiquen la participació de l'Estat en l'economia
COMPETÈNCIES CRITERIS D’AVALUACIO CURRICULAR (9, 10 i 11)

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (INTERPRETACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT

DADES IDESCAT
• Debatre les principals formes de solucionar els errors de mercats.
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10410&lang=es • Ser conscient dels problemes reals en la vida dels ciutadans de les principals errades
del mercat.
Recerca les dades sobre Desigualtat de Renda en la pàgina web d’Idescat • Comprendre el paper que exerceix l'Estat en la correcció de les errades de mercat
i realitza una carta al periòdic per a enviar a un mitjà de comunicació relacionades amb la funció asignativa.
explicant el problema. • Descriure les funcions del Sector Públic en les economies mixtes per resoldre
problemes com les recessions econòmiques.
• Reconèixer els principis i valors de l'Estat de benestar i la seva funció distributiva; així
com identificar els seus problemes actuals, proposant mesures raonades per a garantir
el seu futur

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 7 Producció, preus i benestar
CONTINGUTS CURRICULARS (BLOC 4) OBJECTIUS CURRICULARS (1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9)
1. La macroeconomia i les seves variables fonamentals: macromagnituds • Conèixer les variables econòmiques que afecten a la demanda i a l’oferta agregada.
2. Producció • Explicar els factors que influeixen en el consum, l'estalvi i la inversió i càlcul de l'efecte
3. Preus multiplicador de la inversió a través de supòsits senzills.
4. Comptabilitat nacional • Identificar què és el PIB i com es mesura.
• Diferenciar el PIB norminal del PIB real.
• Identificar les principals limitacions del càlcul del PIB
• Analitzar el concepte d’inflació
COMPETÈNCIES CRITERIS D’AVALUACIO CURRICULAR (4 i 5)

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (CREAR GRÀFICS CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT

AMB DADES IDESCAT)
• Analitzar i representar gràficament els models de demanda i d'oferta agregades, així
https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=358&lang=es com els seus possibles canvis, i interpretar la situació d'equilibri.
• Realitzar problemes sobre exercicis pràctics sobre el multiplicador de la inversió i la
En aquesta activitat utilitzarem el programa EXCEL per fer gràfics sobre propensió marginal a l'estalvi.
l’evolució de diferents macromagnituds consultades a la pàgina IDESCAT • Resoldre i interpretar exercicis de càlcul del PIB i altres magnituds derivades a partir
de supòsits senzills i comprendre la seva evolució en el temps.
• Comprendre l’efecte de la inflació i diferenciar les variables nominals de les reals.

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 8 Mercat de treball i igualtats d’oportunitats
CONTINGUTS CURRICULARS (BLOC 2 i 3) OBJECTIUS CURRICULARS (1, 3, 4, 7, 9)
1. El mercat de treball • Identificar el paper del treballador en la producció de béns i serveis.

2. Les polítiques d’ocupació • Conèixer el funcionament del mercat de treball i analitzar les seves errades.
• Comprendre les característiques i variables que afecten a l'oferta i la demanda de
treball.
• Ser conscient de les diferents polítiques d’ocupació.
COMPETÈNCIES CRITERIS D’AVALUACIO CURRICULAR (3 i 4)

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (ARTICLE CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT

PERIODÍSTIC)
• Distingir entre població activa i inactiva, ocupada i aturada, i calcular i interpretar les
https://www.ara.cat/economia/dones-cobren-menys-que- taxes d'activitat i desocupació.
homes_0_1742825837.html • Representar gràficament el mercat de treball, i interpretar els moviments i
desplaçaments de l'oferta i demanda de treball.
• Analitzar la importància de l'educació i formació en relació amb l'obtenció de millor
QÜESTIONS: qualitat de vida.
• Què és el salari? • Descriure els diferents tipus de desocupació i explicar les mesures contra la
• Quins factors condicionen la diferència entre salaris? desocupació
• Hi ha diferències salarials entre dones i homes? • Diferenciar i comprendre les polítiques actives i passives d’ocupació.

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 9 La política fiscal estabilitzadora i redistributiva
1. La política fiscal • Analitzar i valorar exemples concrets de mesures fiscals, identificant els objectius i
2. Els pressupuestos generals de l’Estat valors que persegueixen, així com els seus possibles conflictes.
• Reconèixer les principals mesures de política econòmica, distingint entre estructurals
i conjunturals.
• Aclarir les diferències entre propostes positives i normatives.


(CAMPANYA INFORMATIVA)
• Reconèixer les principals mesures de política econòmica, distingint entre estructurals
• L’alumnat ha de realitzar una campanya a favor del pagament i conjunturals, i assenyalar exemples extrets de l'actualitat econòmica
d'impostos i els seus beneficis per a la societat • Identificar els diferents tipus de política fiscal diferenciant entre política automàtica,
discrecional contractiva i expansiva a partir d'exemples concrets
• Comprendre els diferents Ingressos i despreses públiques
• Explicar els conceptes de saldo pressupostari, dèficit públic i deute públic.
• Analitzar el sistema de la Seguretat Social espanyola a l'actualitat

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 10 El sistema financer i la política monetària
1. Els diners • Analitzar el procés de creació de diners en una economia.

2. El sistema financer • Analitzar la massa monetària, des de la perspectiva dels diners bancaris
3. La política monetària i els tipus d’interès • Entendre el funcionament de la política monetària
• Conèixer el tipus d’interès i la seva repercussió a la realitat.

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (DOCUMENTAL EL CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT

PODER DEL DINERO)
http://www.rtve.es/television/20120514/documentos-tv-poder-del- • Identificar el concepte de diners, les funcions que compleix i les classes que existeixen.
dinero/478718.shtml • Distingir les diferents fases històriques existents en l'evolució dels diners.
• Descriure el procés de creació dels diners.
https://www.youtube.com/watch?v=mjL1c4FnEzw • Identificar el tipus d’interès, les seves teories explicatives i els seus efectes sobre
l'economia
Visualitzar els següents vídeos i realitzar un debat dirigit a l’aula. • Analitzar de la política monetària utilitzada, els seus mecanismes i funcionament.
• Conèixer les funcions del BC i les seves polítiques actuals
TÍTOL DEBAT: Les nostres emocions dicten les decisions
econòmiques o som simples calculadores racionals que vetllem
pels nostres interessos?

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 11 Comerç Internacional , cooperació i la Unió Europea
1. La globalització econòmica • Prendre consciència de les principals raons que justifiquen el proteccionisme
2. El comerç internacional econòmic i el liberalisme.
3. La integració econòmica • Diferenciar els principals subapartats de la balança de pagaments d'un país,
4. La balança de pagaments identificant el seu caràcter d'entrada o sortida a partir de supòsits d'operacions
5. El mercat de divises d'intercanvi, així com les dades essencials de la balança de pagaments espanyola
6. El Mercat Comú Europeu i la Unió Econòmica i Monetària Europea • Descriure com s'intercanvien les diferents divises i la formació del tipus de canvi a
través d'exemples i de càlculs per a operacions senzilles.
• Manifestar interès i curiositat per conèixer els valors de la Unió Europea.
• Identificar els arguments que justifiquen l'intercanvi econòmic i la integració entre
diferents països.
ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (CREACIÓ BLOG CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT
AMB GOOGLESITES CORREU ) ***
• Descriure els diferents apartats de la balança de pagaments d'un país i interpretar les
https://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/05/03/empresari- dades essencials
australia-confessa-creador-moneda-virtual/781015.html • Explicar com s'intercanvien les diferents monedes i calcular el seu preu a través dels
tipus de canvi, amb referències a exemples i càlculs d'operacions concretes.
A partir d’aquesta notícia, cal fer una entrada al blog de classe sobre què • Descriure les diferents opinions sobre el comerç internacional: proteccionisme i
és el BITCOIN liberalisme.
• Conèixer factors que afecten a l'apreciació o depreciació d'una moneda i les causes i
***RECORDATORI LEGAL: L’ALUMNE UTILITZARÀ EL CORREU DE els efectes sobre l'economia.
CENTRE:*** • Identificar les diferents formes d'integració regional entre països.
http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/tecinformacio/internet_segura/pmf/ • Descriure les polítiques econòmiques comunes més destacades dutes a terme a la
UE.

GUIA DIDÀCTICA
UNITAT DIDÀCTICA 12 Desenvolupament sostenible i erradicació de la pobresa
1. Creixement econòmic i impacte mediambiental • Identificar els principals reptes econòmics mundials actuals, prenent consciència sobre
2. El desenvolupament sostenible la necessitat de valors com la solidaritat, equitat, consumisme conscient, respecte al
3. Erradicació de la pobresa medi ambient, etc., per a aconseguir un món més just i millor.
• Descriure la influència dels desequilibris externs sobre el conjunt de l'economia i les
seves repercussions sobre la política econòmica d’Espanya i Catalunya.

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE (CREA EL TEU CRITERIS D’AVALUACIÓ UNITAT
PROPI PROGRAMA DE NOTÍCIES ECONÒMIQUES)
• Sintetitzar temes i notícies econòmiques relacionades amb els problemes econòmics
https://drive.google.com/file/d/1bXxt1HLX8_w- actuals del segle XXI per mitjà de tècniques i propostes pel professor.
1UOnp8RX5HFRp3cCYgZl/view?usp=sharing • Distingir entre desenvolupament humà i subdesenvolupament i creixement, prenent
consciència de les seves repercussions sobre els recursos escassos i susceptibles
d'usos alternatius a partir d'exemples apropiats.
• Representar un mapa conceptual, clar i ordenat, esquematitzant alguns problemes de
l'economia actual.
• Assenyalar diferents característiques dels països subdesenvolupats i possibles
alternatives per a sortir de la pobresa, citant almenys dos exemples il·lustratius.
• Descriure en què consisteixen els problemes mediambientals, prenent consciència de
la necessitat d'utilitzar energies alternatives, tecnologies menys contaminants, reduir
el consumisme i reciclar.

GUIA DIDÀCTICA
8. VUITENA ETAPA: METODOLOGIA, ESTRATÈGIES, I RECURSOS
8.1 METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE LA MATÈRIA.
Un altre punt molt personal és la metodologia emprada a l’aula. Cada docent pot
tindre el seu punt de vista. A tall d'exemple, es podria utilitzar la següent
metodologia:
És important destacar que l'ordre dels continguts no pressuposa una seqüència

d'ensenyament i aprenentatge. Tampoc cal seguir l'ordre dels continguts que
s'unifiquen sota un mateix títol. Per exemple, es pot treballar la idea de sector
públic i el seu paper en aquells moments del curs en què es debaten els
pressupostos. De la mateixa manera, l'actualitat pot actuar com a fil conductor
en altres casos i també cal tenir en compte les motivacions de l'alumnat sobre
determinades temàtiques.
L'economia es pot aprendre i treballar a través d'activitats força variades. El

treball de càlcul matemàtic, el tractament de la informació, la representació
gràfica i anàlisi de les dades, l'ús de les TIC, així com l'argumentació i la
preparació i participació en debats són activitats que poden estar presents per
treballar gairebé tots els continguts. Per la seva relació amb l'actualitat,
l'economia facilita també el treball amb informació procedent dels mitjans de
comunicació.
La complexitat de la realitat econòmica, així com les diferents perspectives sobre

els problemes econòmics, fa oportuna i desitjable la realització de simulacions a
l'aula com a propostes que, malgrat que simplifiquen la realitat, ajuden a
comprendre-la millor. També poden plantejar-se jocs de rol, on els i les
estudiants poden situar-se davant d'un problema determinat amb una
perspectiva i punt de vista diferents als que estan habituats.
La mateixa diversitat d'activitats que s'acaba de relacionar, també ha de ser

present en les activitats d'avaluació. Pel que fa a l'avaluació formativa, aquesta

GUIA DIDÀCTICA
es va nodrint de la mateixa reflexió del docent sobre la seqüència ensenyament

i aprenentatge. Així anirà modulant el nivell i la durada dedicada als diferents
continguts i també revisarà i ajustarà el nivell de les activitats. Pel que fa a
l'avaluació sumativa, es proposa una avaluació contínua, en tant que els
continguts no es poden donar per assolits a partir d'una sola activitat d'avaluació,
sinó que la complexitat d'alguns conceptes demana un assoliment progressiu i
continuat. Per assolir aquest coneixement més profund, és important habituar
l'alumnat a la reflexió i la comprensió dels conceptes, evitant la memorització
ràpida. És necessari, doncs, que les qüestions i activitats que es plantegin
suposin la interrelació de conceptes, l'aplicació a situacions reals,la interpretació
de dades extretes de l'actualitat, etc. El comentari guiat a partir de notícies
d'actualitat o de taules de dades és un bon recurs per fer proves escrites variades
i que impliquin diversitat de procediments. Cal valorar també el nivell de
coneixement previ de l'alumnat i ajustar els objectius d'acord amb el seu bagatge
de coneixements.
Atenent a les indicacions de la pròpia llei, a les classes d’Economia se seguirà

una metodologia activa, que assegura la participació i integració de l'alumnat
en el procés d'ensenyament-aprenentatge, de manera que desenvolupa la seva
capacitat d'autonomia i responsabilitat personal, important al món professional.
Aquest tipus de metodologia farà possible que l'alumne aconsegueixi la seva

autonomia en el seu procés de formació, que aprengui a treballar en equip i que
tingui una opinió crítica de tots els procediments que duu a terme. A més a més,
es fomentarà que l'alumne participi amb propostes en el desenvolupament de
l'activitat programada, per a treballar els diferents continguts previstos. D'aquesta
forma es contribueix al fet que, quan s'integren professionalment, sàpiguen
intervenir activament en processos de decisió compartida, de forma positiva i
creativa, desenvolupant el seu esperit crític constructiu i aportant solucions.
En resum, la metodologia utilitzada a la nostra aula tindrà les següents

característiques que s'han d'aplicar:

GUIA DIDÀCTICA
Activa: Fomentar l'autonomia i iniciativa de l’alumnat en el desenvolupament de

les activitats relacionades amb cada unitat.
Participativa: Dissenyar activitats que impliquen directament als i les alumnes
perquè aquests participen no solament de forma individual sinó també mitjançant
grups, o fins i tot, creant debats per a la discussió de tot el grup-classe.
Fomentadora de la tolerància: Proporcionar un clima tolerant, democràtic i de
respecte cap a les idees, creences, actituds dels altres.
Educació en valors: Utilització d’eines adequades que atenguin i considerin els
temes transversals proposats i l'educació en valors.
8.2 RECURSOS MATERIALS, DIDÀCTICS I ESPAIS DOCENTS
Els recursos didàctics exerceixen una funció fonamental, determinant en grau

considerable com s'entén i es realitza l'ensenyament, a més d'afavorir
l'autonomia de l'alumnat i la continuïtat dels materials. La conveniència d'afavorir
el treball autònom i la importància concedida a l'ensenyament de procediments
d'indagació, aconsellen la utilització a l'aula de materials i recursos suggeridors i
variats. A tall d’exemple:
El departament d'Economia per a impartir les assignatures disposa:

• Aules amb pissarres, projector i aula Polivalent amb equips informàtics.
• Biblioteca de documentació i mostres relacionades amb l'assignatura on es
pot anar dotant d'aportacions de l’alumnat.
• Material elaborat pel Departament/Seminari d’Economia del centre.
El material didàctic a utilitzar, pel professorat serà bàsicament:

• Explicacions dels treballs i exposicions elaborades pel professorat.
• Quadern de pràctiques de cada unitat didàctica elaborat pel professorat.
• Manual de consulta: Economia 1r Batxillerat. Editorial: Compartiendo
Conocimiento. Autor: Luis Martínez Sirera
• Informació sobre recursos gràfics d'Internet enviada a la plataforma digital del
centre.

GUIA DIDÀCTICA
9. NOVENA ETAPA: ACTIVITATS D' ENSENYAMENT-APRENENTATGE
9.1 ACTIVITATS FORMATIVES D' ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A les classes del curs, s'utilitzaran diferents estratègies d'aprenentatge,

cadascuna d'elles adaptades al moment oportú. Es poden destacar entre moltes
altres les següents:
1. Activitats de presentació motivació als temes amb l'ajuda de jocs, de vídeos,

posada en comú d'idees, lectures d’articles de premsa o blogs. La finalitat és
atraure l'atenció de l'alumnat als nous continguts i que això l’estimuli en el procés
d'aprenentatge.
2. Activitats de coneixements previs, mitjançant el procés de brainstorming es
pot valorar els coneixements de l’alumnat en aquesta matèria.
3. Exposició del contingut de les Unitats Didàctiques. Durant el transcurs
d'algunes classes s'exposarà el contingut de cada tema, amb un llenguatge
tècnic accessible a l’alumnat, i s'iniciarà a partir dels coneixements previs de
l'alumnat, relacionats amb el seu entorn i les seves vivències per poder construir
aprenentatges significatius. En aquestes classes es poden realitzar exercicis
teoricopràctics que serveixen d'exemple per a les classes pràctiques.
4. Exercicis pràctics: Una de les característiques que ha de fomentar-se a
l'assignatura d'Economia és la practicitat. Així doncs, durant diverses sessions
del curs es poden plantejar casos pràctics que engloben el desenvolupament
dels coneixements, procediments i habilitats dels temes tractats. Existeixen
diferents formats:
• Supòsits pràctics mitjançant la metodologia del Cas.
• Realització d'exercicis del quadern de l’alumne.
• Realització del Blog de classe i omplir el seu Portfoli personal.
• En casos específics el professor lliurarà un dossier amb exercicis de reforç,
que en alguns casos seran de caràcter voluntari i en altres s’utilitzaran com
a mitjà de reforç.
• Activitats grupals on l'alumne posa en pràctica els seus coneixements com
debats, enquestes i jocs de simulació.

GUIA DIDÀCTICA
Pel que fa a aquest últim punt, cal indicar que realitzar un projecte d’equip cada
avaluació pot ser interessant per desenvolupar les competències transversals
com són la competència personal, social i digital. A tall d’exemple, un projecte
que es podria realitzar seria la creació d’un informatiu econòmic.
NOM ACTIVITAT: NOTÍCIES ECONOMIA
CENTRE IES
NIVELL 1r BATXILLERAT
ASSIGNATURA ECONOMIA
TEMPORALITZACIÓ 1ª AVALUACIÓ
CONTINGUTS Tots els continguts realitzats a la primera avaluació. Cada grup s’especialitza en
una unitat.
BREU DESCRIPCIÓ Per què realitzar aquest projecte?

He vist que el meu alumnat d'Economia està molt interessat pels temes d'actualitat
i els agrada fer debats. Per tant, per equips, l'alumnat desenvoluparà notícies
redactades per ells i elles. Una vegada tinguin aquest pas, hauran de fer la
gravació del seu reportatge i crear entre tots i totes l'informatiu. L'alumnat podrà
escollir ser presentadors, reporters o càmeres.
Per a què?
L'objectiu és veure si l’alumnat ha assolit els coneixements amb l'ajuda de l'anàlisi
de notícies periodístiques relacionades amb la unitat.
Com ho faran?
Treballant en grups, escollir una notícia relacionada amb la temàtica estudiada
que els motivi a investigar per aprofundir.
A través de què?
Amb l'ajuda dels mitjans tecnològics. Una vegada quedi clara la investigació
caldria enregistrar un vídeo informatiu per grups. Cada grup s'encarregarà d'una
notícia i sols un grup seran els presentadors. Utilitzarem tauletes i un programa
anomenat TouchCast que utilitza una pantalla verda (Chroma) per transformar-la
en un fons escollit.
Objectius
• Recercar informació econòmica relacionada amb l'estudiada a classe.
• Conèixer el vocabulari específic de la matèria.
• Aprendre a utilitzar les noves tecnologies.
• Treballar en equip i coordinar-se per a crear un producte final en un
període de temps determinat.
• Parlar en públic i millorar la dicció.
MATERIAL https://drive.google.com/file/d/1bXxt1HLX8_w-
1UOnp8RX5HFRp3cCYgZl/view?usp=sharing

GUIA DIDÀCTICA
9.2 ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Entre les diferents activitats complementàries i extraescolars a realitzar, es pot

incloure l'assistència a conferències, visites a empreses i/o institucions
econòmiques locals o provincials; tot coordinat amb altres matèries del
currículum del curs, seguint un enfocament interdisciplinari
Pel que fa a les activitats extraescolars, es poden realitzar dues activitats amb
l’alumnat que cursa Economia de 4t de l’ESO i 1r de Batxillerat. A la primera
avaluació es pot visitar diferents establiments com mercats i botigues per
conèixer de primera mà els preus dels productes, i els conceptes de l'oferta i la
demanda.
A la tercera avaluació, es pot realitzar una activitat anomenada Dream Big

Challenge impulsada per l’ajuntament d’Amposta.
(https://www.amposta.cat/empresa/pagina.asp?id=1152&i=ca)
Dins del Forumjove té lloc un esdeveniment al mes d’Abril dirigida a estudiants

d’universitat, batxillerat, formació professional i últim curs de l’ESO amb els
objectius següents:
• Traslladar als joves que poden fer aportacions a la societat i que tenen el
talent per fer- les.
• Fer-los veure que les seves aportacions poden ser més sofisticades del
que inicialment poden pensar.
Concretament, es tracta d’un taller d’innovació disruptiva per crear idees

disruptives sobre uns reptes amb el Mètode Lombard, creat per Imagine
Creativity Center - Silicon Valley de Californa - i liderat per Xavier Verdaguer qui
durant els 180 minuts anirà explicant les fases, el temps disponible i tota la
dinàmica del taller.

GUIA DIDÀCTICA
220 estudiants distribuïts en equips de 4 han de donar una solució a 1 dels 4

reptes que els hi proposen. Les fases que es realitzaran en els 180 minuts
disponibles són:
Fase 1. Inspiració: Reformulació del repte. Entendre molt bé el problema i

entendre molt bé a qui ens dirigim.
Fase 2. Generació d’idees: Trobar idees que permetin crear valor.
Fase 3. Desenvolupament del prototip, sigui producte o servei.
Fase 4. Comunicació de les idees de la millor manera possible per cridar
l’atenció.
A més a més, a classe es realitzaran un altre tipus d'activitats complementàries

en finalitzar la segona i tercera avaluació relacionades amb la matèria. La
primera de les activitats podria ser participar en un concurs impulsat per la
Universitat de València anomenat “Campanya de Comunicació dels Objectius
de Desenvolupament Sostenibles”
Una altra de les activitats que es pot realitzar serà l'accés al joc virtual denominat
MoneyTown que constarà de dues parts. A la primera d'elles s’han de realitzar
diferents jocs per a acumular capital. Aquestes activitats estan relacionades amb
la identificació de comptes bancaris, l'estalvi i la realització d'un pressupost
familiar, o la identificació de factures. Una vegada l’alumnat tinguin la puntuació
necessària podran entrar a l'espai virtual interactiu en el que hauran de, amb el
seu pressupost familiar, fer front a decisions relacionades amb el consum,
estalvi, inversions i mitjans de pagament.
GUIA DIDÀCTICA
10 DESENA ETAPA: AVALUACIÓ
10.1 CRITERIS D'AVALUACIÓ
Tal com queda recollit al Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix
l'ordenació dels ensenyaments de Batxillerat, es tindran en compte els següents
criteris d'avaluació relacionats amb l' assignatura:
1. Caracteritzar les funcions dels diferents agents en el sistema econòmic de mercat, mostrant
les seves interrelacions. Reconèixer les característiques dels principals sistemes econòmics i
situar-los en el temps.
2. Identificar les característiques principals de l'estructura productiva i del mercat de treball

català, espanyol i europeu. Valorar els efectes de l'activitat productiva sobre l'entorn social i
sobre el medi ambient, així com de la seva deslocalització.
3. Utilitzar l'anàlisi gràfic en l'estudi del comportament del mercat, tenint en compte els factors
que afecten l'oferta i la demanda. Interpretar el significat de l'elasticitat-preu de la demanda.
Analitzar el funcionament d'un mercat i observar les seves diferències amb els models.
Identificar mesures de regulació dels mercats i anàlisi d’errades del mercat en l'assignació de
recursos.
4. Definir les principals macromagnituds, la seva composició i les seves interrelacions.

Descriure les seves virtuts i les seves limitacions com a diagnosi de la situació d'una economia
i de la seva població.
5. Obtenir informació fiable en fonts telemàtiques, o mitjans escrits i elaborar una petita recerca
de la situació econòmica catalana i/o espanyola a partir del principals indicadors.
6. Identificar i classificar les principals partides d'un pressupost públic i determinar els efectes
que suposa la intervenció del sector públic sobre l'economia, el nivell de vida de les persones
i el medi ambient. Analitzar el cost d'oportunitat que implica una decisió política concreta.

GUIA DIDÀCTICA
7. Descriure les funcions del sistema financer i les del banc central, així com els productes
financers més habituals per a l'estalvi i per a la inversió. Interpretar els efectes d'una mesura
presa per l'autoritat monetària sobre el mercat de diner, el nivell de preus i el sistema econòmic.
8. Reconèixer les principals partides d'una balança de pagaments i relacionar aquests

moviments amb les variacions en el tipus de canvi. Descriure els trets més característics de la
balança de pagaments espanyola i europea amb la resta del món. Argumentar sobre els
avantatges i/o els inconvenients de la llibertat en el comerç internacional.
9. Reconèixer els diferents rols que assumeix un individu en el sistema econòmic i de la

interdependència de les seves actuacions amb la resta del món i amb el medi. Valorar les
desigualtats en l'accés als recursos i de la distribució de la riquesa en el món.
10. Identificar, a partir de l'anàlisi de les sèries temporals de diferents economies, la

inestabilitat de les situacions econòmiques, descriure'n les característiques i proposar alguna
mesura correctora dels desequilibris.
11. Analitzar, de manera individual o en equip, casos simples que versin sobre problemes
econòmics i argumentar mesures que tendeixin a la seva millora o solució. Respectar els
diferents punts de vista i negociar per arribar a acords satisfactoris
10.2 INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ
Durant les classes del curs, s'utilitzaran diferents instruments d’avaluació,

cadascuna d'elles adaptades al moment oportú. Com a exemples podem trobar:
• Dues proves competencials de dues unitats didàctiques per a cada avaluació.

A la primera avaluació es realitzarà una prova diagnòstica inicial que ens
servirà com a orientació dels principals conceptes econòmics que tenen
els/les alumnes. (60% de la nota final d’avaluació)

GUIA DIDÀCTICA
• Treball individual. Dossier d'exercicis, blog i portfolio personal. (20% de la

nota final d’avaluació)
• Treball cooperatiu. Treball en grup de tres persones (o quatre si és el cas).
(20% de la nota final d’avaluació)
En el cas de la primera avaluació, el treball en equip serà fer un diari d’Economia amb sis
entrades diferents.
En el cas de la segona avaluació, el treball en equip consistirà en desenvolupar el museu

Econòmic.
En el cas de la tercera avaluació, els/les alumnes hauran de desenvolupar el projecte de

Sud a Sud sobre el comerç entre regions.
• L'actitud a classe, participació en l'equip de treball, entrega en temps i forma

dels diferents treballs servirà per arredonir la nota +/- 0.5 punts.
10.3 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Com indica l’Ordre ENS/62/2012, de 15 de març, de modificació de l'Ordre

EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i
els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes
organitzatius del Batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del Batxillerat
a distància i del Batxillerat nocturn, l'avaluació del procés d'aprenentatge de
l'alumnat de Batxillerat ha de ser contínua i, alhora, global i diferenciada segons
les matèries, de manera que es tinguin en compte tant les particularitats dels
elements singulars del currículum com la seva coordinació i coherència.
Els resultats de l'avaluació s'expressaran mitjançant qualificacions numèriques

de zero a deu sense decimals, considerant-se negatives les qualificacions
inferiors a cinc.

GUIA DIDÀCTICA
Els criteris de qualificació que es poder fer servir són:
Al cap de tres setmanes de començar el curs es pot realitzar una prova inicial
dels dos primers temes perquè l'alumne es familiaritzi amb el tipus d'examen, ja
que inicia una nova etapa educativa. Aquest examen pot servir per a veure si
l'alumne va adaptant-se al curs acadèmic i conèixer les seves necessitats
educatives.
De la mateixa manera, es pot analitzar mitjançant el blog creat al principi de curs,

una primera entrada en la qual els/les alumnes expliquen quines expectatives
tenen, què elements coneixen de l'assignatura i quin ha sigut el seu màxim
contacte amb el món de l'economia. Totes aquestes tasques poden servir per
poder tindre una referència a l'avaluació inicial que es farà a mitjan octubre.
Finalment, els centres docents, en virtut de la seva autonomia pedagògica i

organitzativa, establiran el calendari de les sessions d'avaluació que es
realitzaran per a cada curs acadèmic i grup d'alumnat al llarg del curs.
10.4 PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ
Com indica l’ordre d’avaluació, quan en el procés d'avaluació continuada es

detecti que l'alumne no progressa adequadament, el professor o professora, en
qualsevol moment del curs, pot establirles mesures pertinents de reforç educatiu
i activitats de recuperació. A tall d’exemple:
Per a l'alumnat amb matèries no superades mitjançant el procediment

d'avaluació continua, hi haurà una convocatòria ordinària al mes de juny a la
que es podran presentar els/les alumnes amb una o diverses avaluacions
suspeses.
a.) En el cas d'haver suspès una o més avaluacions, els criteris establerts per a
recuperar-la seran els següents:

GUIA DIDÀCTICA
ü Lliurar el dossier individual de l'avaluació no assolida, millorant-lo

amb les correccions i anotacions del professorat.
ü Realitzar un examen de les unitats corresponents, fent especial
atenció als exercicis treballats al dossier individual
b.) Per aquells que no superin l'assignatura a la convocatòria ordinària de juny,

hi haurà una convocatòria extraordinària que es realitzarà deu dies abans de
la finalització del curs i s'hauran de lliurar les qualificacions d'aquestes, dos dies
després de l'examen. Els criteris establerts seran:
ü Lliurar el dossier individual, millorant-lo amb les correccions i
anotacions del professor.
ü Realitzar un examen de totes les unitats. L'examen es basarà en els
exercicis treballats al quadern/dossier individual.
10.5 PROGRAMA DE RECUPERACIÓ

(ASSIGNATURA PENDENT DEL CURS ANTERIOR)
La normativa també regula la situació on l’alumnat promociona a segon de

batxillerat amb assignatures pendents de primer. Com indica la llei, Els
departaments didàctics assumiran les tasques de suport i avaluació de l'alumnat
de segon curs que tinguin matèries pendents del curs anterior. A tall d’exemple:
El departament d'Economia dissenyarà per a aquests estudiants un pla de treball

amb expressió dels continguts mínims exigibles i de les activitats recomanades,
i programaran proves parcials per a verificar la superació de les dificultats.
L'alumnat que promocioni sense haver superat la matèria d'Economia seguirà un

programa de reforç destinat a recuperar els aprenentatges no adquirits i haurà
de superar l'avaluació corresponent a aquest programa.

GUIA DIDÀCTICA
El programa de reforç per a aquest alumnat l’elaborarà el responsable de la

matèria d'Economia amb ajuda de tot el professorat implicat. Si l'alumnat es troba
en aquesta situació, el procediment a seguir per a recuperar l'assignatura és:
• Lliurar el dossier individual. L'alumne per a la seva realització comptarà amb

l'ajuda d'un quadern de repàs amb activitats resoltes, dels principals exercicis
de l'assignatura d'Economia. Es realitzarà el lliurament per part de l'alumnat
en el moment de l'examen (40% de la nota final)
• Examen a finals d'abril (fora del període d'exàmens de 2n de Batxillerat) sobre
el material treballat al dossier individual i el quadern de repàs (60% nota final)

GUIA DIDÀCTICA
11. ONZENA ETAPA: ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. MESURES I SUPORTS

ADDICIONALS
L'alumnat és el centre i la raó de ser de l'educació. L'aprenentatge en l'escola ha

d'anar dirigit a formar persones autònomes, crítiques i amb pensament propi. Tot
l’alumnat té un somni, totes les persones joves tenen talent. Les nostres
persones i els seus talents són el més valuós que tenim com a país. Per això,
tots i cadascun de l’alumnat serà objecte d'una alta atenció, en la recerca de
desenvolupament del talent, que converteixi l'educació en el principal instrument
de mobilitat social, ajudi a superar barreres econòmiques i socials i generi
aspiracions i ambicions realitzables per a totes i tots. Per aconseguir aquest
objectiu és necessari un sistema educatiu de qualitat, inclusiu, integrador i
exigent, que garanteixi la igualtat d'oportunitats i faci efectiva la possibilitat que
cada alumne o alumna desenvolupi el màxim de les seves potencialitats.
El Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels

ensenyaments del Batxillerat, regula la possibilitat d'adoptar mesures
d'adaptació i autoritzar plans de suport individualitzat (PI) al Batxillerat.
L'Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el

procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos
aspectes organitzatius del Batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del
batxillerat a distància i del Batxillerat nocturn, desenvolupa aquesta possibilitat.
A més a més, com es contempla al decret 150/2017, de 17 d' octubre, de l'atenció

educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, tots els/les
alumnes són subjectes de l'atenció educativa: l’alumnat que requereix
exclusivament mesures universals, els/les alumnes que, a més, necessiten
mesures addicionals, i els/les alumnes que sumen, a aquestes darreres, les
mesures intensives, per tal de garantir l'accés a l'educació i l'èxit educatiu en
condicions d'equitat i igualtat d'oportunitats.

GUIA DIDÀCTICA
A les classes podem trobar-nos diferents tipus d'alumnat amb necessitats

específiques tals com:
a) Alumnat amb necessitats educatives especials.

b) Alumnat nouvingut que s'incorporen tardanament al sistema educatiu a
Catalunya.
c) Alumnat que ja no assisteixen a l'aula d'acollida però que rep suport
lingüístic i social per seguir el currículum amb el seu grup classe.
d) Alumnat que estan atesos en centres del Departament de Salut, en centres
de justícia juvenil del Departament de Justícia, o en centres de la Direcció
General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència del Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies, i no poden assistir als centres educatius regularment.
e) Alumnat a qui es redueix la durada dels estudis en qualsevol etapa.
Al Decret 142/2008 s’indica que el pla de suport individualitzat és un document

que recull les valoracions i la presa de decisions de l'equip docent (amb la
participació de la família i de l'alumne) sobre la planificació de mesures,
actuacions i suports per donar resposta a les necessitats específiques de suport
educatiu que presenti un alumne concret a l'etapa postobligatòria de Batxillerat.
El PI es valora i s'actualitza cada curs i, en la majoria dels casos, és la continuïtat
de les adaptacions que s'han fet a l'ESO.
El PI ha d'incloure els interessos i les capacitats de l'alumne, i l'itinerari formatiu

al llarg del Batxillerat per facilitar l'orientació en finalitzar aquesta etapa. El tutor
o tutora de l'alumne és el responsable d'elaborar el PI i de fer-ne el seguiment,
amb la col·laboració de l'equip docent i, si escau, amb l'assessorament dels
serveis educatius i d'altres professionals implicats en el procés d'ensenyament i
aprenentatge de l'alumne. El tutor o tutora ha d'actuar com a principal interlocutor
amb l'alumne i els pares o tutors legals.El PI l'aprova el director o directora del
centre, amb el coneixement i la conformitat del'alumne i dels pares o tutors legals
si és menor d'edat, i s'ha d'elaborar en un termini màxim de dos mesos a partir
de l'inici de curs, a partir de l'arribada al nou centre (en cas de trasllat) o a partir

GUIA DIDÀCTICA
del moment en què sorgeixi una circumstància que així ho requereixi. El centre
educatiu ha de lliurar una còpia del PI a la família, o a l'alumne si és major d'edat.
A l'expedient de l'alumne amb PI, cal adjuntar-hi, si escau, les resolucions

individuals, els informes psicopedagògics i altres informes que fonamenten el PI.
El PI ha de constar en el full de seguiment intern, en les actes finals d'avaluació
(al'apartat de comentaris individuals), en l'expedient acadèmic i en l'historial
acadèmic del'alumne, dins l'apartat de mesures i suports addicionals i/o intensius
que ha rebut l'alumne/a
En el cas que un alumne presenti necessitats educatives especials, per tal

d'elaborar el seu PI, és necessari que el centre disposi de l'informe de
reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu que elabora
l'EAP. El mateix EAP, la família o l'alumne, en el cas que sigui major d'edat, pot
fer arribar aquest informe al centreeducatiu
Per a l’alumnat amb trastorns d'aprenentatge identificats mitjançant una

avaluació psicopedagògica, i per als quals les mesures universals d'atenció
educativa a l’alumnat no hagin estat suficients, es poden proposar plans de
suport individualitzats,seguint les orientacions que s'estableixen en la Resolució
ENS/1544/2013, de 10 dejuliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns
d'aprenentatge. En el Batxillerat,el PI és la continuïtat del PI de l'ESO, a fi de
garantir la major coherència en la resposta pedagògica ajustada a l’alumnat que
així ho requereixi.Per tant, de manera general, els/les alumnes amb dislèxia, TDA
o TDAH que inicien primer de Batxillerat han de portar-ho acreditat de l'ESO.
Aquesta condició és imprescindible per poder sol·licitar després a l'Oficina
d'Accés a la Universitat qualsevol adaptació aplicable a la PAU
Per a l’alumnat amb altes capacitats i/o elevat rendiment acadèmic,

identificats mitjançant una avaluació psicopedagògica, per als quals les mesures
d'ampliació previstes no hagin estat suficients, es poden proposar plans de
suport individualitzats, seguint les orientacions que s'estableixen en la Resolució

GUIA DIDÀCTICA
ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb altes

capacitats. Una mesura d'adequació als processos d'aprenentatge que es pot
oferir a aquest alumnat és la possibilitat de cursar més matèries del nombre
establert en la taula de l'apartat Estructura del Batxillerat. En aquest sentit, es
poden cursar més matèries de la pròpia modalitat, o d'altres modalitats, fins i tot
la possibilitat de simultaniejar dues modalitats. L'alumne pot cursar a través de
l'IOC les matèries que, per incompatibilitat horària, no pugui fer en el centre, en
els termes previstos en l'apartat Matèries que espoden cursar a l'IOC.
Per a aquest tipus d alumnat se'ls pot lliurar un dossier amb activitats adaptades
al ritme del seu aprenentatge (pel·lícules, llibres, pàgines web) relacionades amb
el temari, seguint les indicacions de la resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol,
de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.
A més de les mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge es poden dur

a terme programes d’atenció educativa que contribueixen a completar i/o ampliar
els continguts normals de determinades àrees o materials, treballar els objectius
de socialització i les habilitats comunicatives i a afavorir la integració de l’alumne
amb el seu grup de companys i poden consistir en:
• Ampliacions curriculars. S’afegeixen continguts aI currículum ordinari i

s’amplien l’estructura de temes i continguts amb informació addicional sobre
aquests. Aquest programa resulta òptim per a talents acadèmics i casos de
precocitat. Igualment, si l’ampliació se centra en una sola matèria o àrea, és
adient per als talents específics.
• Entrenament metacognitiu. S’introdueixen continguts extracurriculars, fet
que pot dificultar l’organització dins del grup classe, motiu pel qual se sol
realitzar fora de l’horari acadèmic. Afavoreix l’aprenentatge per gestionar els
propis recursos cognitius i conductuals. Acostuma a tenir efectes positius en
l’aprofitament d’aptituds alhora que evita que només es facin servir els punts
forts del perfil cognitiu. Aquest programa resulta òptim per a talents simples,
són els subjectes que més beneficis n’obtenen.
GUIA DIDÀCTICA
• Enriquiment curricular. Consisteix a planificar una sèrie de temes i activitats

que incloguin continguts del currículum i altres d’externs, però vinculables.
L’alumne els treballa de manera paral·lela a les classes normals i requereix
la seva implicació per assolir bons resultats, per la qual cosa hi ha d’haver
supervisió contínua. Aquest programa és aprofitable per tots els/les alumnes
excepcionals.
• Agrupament. S’ajunten l’alumnat de característiques o interessos semblants
per treballar un determinat projecte o matèria, per fer un treball de grup, etc.
Acostuma a ser molt eficaç a l’hora de millorar la motivació i el rendiment. Els
beneficis són més equitatius en el cas d’agrupaments parcials, d’alguna
matèria, activitat extraescolar o de part del temps; a diferència del que
succeeix amb els agrupaments a temps total.
En definitiva, l’alumnat amb necessitats educatives especials, tindran una

atenció especialitzada d'acord amb els principis de:
• No discriminació.
• Normalització educativa.
• Integració.
En el cas que no es requereixi una adaptació curricular però si es necessita

una atenció més específica, les mesures que es proposen a tall d’exemple són:
• La tutoria individual de la matèria, atenent a les necessitats concretes de
l'alumne.
• Reforç a casa (amb materials específics recomanats per l’equip docent).
• Distribució en l’alumnat en parelles o grup, ja que la majoria d'activitats són
pràctiques i uns alumnes poden ajudar a uns altres. La distribució dels
grups no ha de ser aleatòria.
• Desenvolupament de la programació amb els continguts mínims i adaptats
a les necessitats de l' alumnat.

GUIA DIDÀCTICA
12. RECORDS DEL VIATGE: PROCÉS D' AVALUACIÓ PROGRAMACIÓ
L'avaluació afecta, no solament als processos d'aprenentatge de l'alumnat, sinó

també a la resta d'elements implicats en el procés d'ensenyament, al professorat
i al mateix disseny curricular, avaluant els objectius, continguts, competències
clau, metodologia, recursos organitzatius i materials, i el mateix sistema
d'avaluació. En aquest sentit, a les dades aportades per l'avaluació contínua de
l’alumnat, sembla convenient incorporar informació sobre la idoneïtat dels
diferents components de la programació.
La recerca en avaluació educativa i avaluació de programes, ha optat en les

últimes dècades per enfocaments globals i integradors orientats a la millora, que
avalen la necessitat d'avaluar tant el producte com la planificació del programa,
la seva aplicació i impacte.
El disseny i planificació del procés d'ensenyament-aprenentatge, les habilitats

metodològiques i els resultats aconseguits en relació amb els objectius plantejats
seran objecte d'avaluació. A través de l'autoavaluació de la programació es
detectaran les necessitats educatives reals per a poder satisfer-les. Per tant,
aquesta avaluació ha de ser contínua, ha d'existir una retroalimentació constant
d'informació del funcionament i dels resultats del procés educatiu, per poder així
canviar tot allò que no estigui donant els resultats esperats en el mateix curs o
en els posteriors. Així doncs, a tall d’exemple es mostra la següent taula:

GUIA DIDÀCTICA
INDICADORS VALORACIÓ PROPOSTA DE MILLORA

INDICADORS VALORACIÓ PROPOSTA
1 SEMPRE 4 MAI (1 a 4) MILLORES
1. S'ha realitzat l'avaluació inicial a principi de
curs per a ajustar la programació al nivell dels
estudiants.
2. S'ha detectat els coneixements previs de
cada unitat didáctica.
3. Es revisa, amb freqüència, els treballs
proposats a l'aula i fora d'ella.
4. Es proporciona la informació necessària
sobre la resolució de les tasques i com pot
millorar-le
5. S'utilitzen suficients criteris d'avaluació que
atenguin de manera equilibrada l'avaluació
dels diferents continguts.
6. Es proposa noves activitats que faciliten
l'adquisició d'objectius quan aquests no han
sigut aconseguits suficientment.
7. Es proposa noves activitats de major nivell
quan els objectius han estat assolits amb
suficiència.
8. S'utilitzen diferents tècniques d'avaluació
en funció dels continguts, el nivell dels
estudiants, etc.
9. S'han realitzat activitats motivadores,
treball en equip i relacionades amb les TIC.
10. S'ha temporalitzat correctament les

diferents unitats didàctiques al llarg del curs.

GUIA DIDÀCTICA
13. BIBLIOGRAFIA
13.1 BIBLIOGRAFIA BÀSICA DE L' ASSIGNATURA
Ø Martinez Sirera, L. (2020) Manual d’Economia 1r Batxillerat. Editorial:

Compartiendo Conocimiento.
13.2 BIBLIOGRAFIA D' AMPLIACIÓ DE L' ASSIGNATURA.
Ø Fielber, C. (2015) La economia del Bé Comú. Editorial: Deusto.

Ø Palafox, J. (2014) Curs d’Història Econòmica. Editorial: Tirant lo Blanch.
Ø Mankiw, G. (2012) Principis d' Economia. Editorial: Parainfo
Ø C. Coll (2012) Psicologia y Curriculum.Editorial: Laia.
Ø Pindyck, R i Rubinfeld, D (2009) Microeconomia. Editorial: Pearson.
Ø Ausubel, D (2008) La teoria del Aprenentatge Significatiu. Editorial: Octaedro
13.3 WEBGRAFIA
Ø Banc d' Espanya www.bde.es/bde/es/

Ø Idescat https://www.idescat.cat/?lang=es
Ø Economia en colors https://www.ccma.cat/tv3/economia-en-colors/capitols/
Ø La sexta Columna https://www.lasexta.com/programas/sexta-columna/
Ø A fondo http://www.rtve.es/alacarta/videos/a-fondo/
Ø En Portada. Documentals en la 2 http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-
portada/
Ø Anàlisi de pàgines web Economía Solidària. Pobreza Cero.

Guia Didàctica Manual Economia Batxillerat - Correcció Final

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Didàctica Manual Economia Batxillerat - Correcció Final

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUIA DIDÀCTICA

Alejandro Moltó Ballesteros

Està autoritzat el seu ús i modificació

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 0

CONTINGUT MANUAL GUIA DIDÀCTICA

OBJECTIU DEL PROJECTE EDITORIAL ......................................................... 2

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 1

OBJECTIU DEL PROJECTE EDITORIAL

Els canvis que es produeixen contínuament en la nostra societat fan necessari

D'aquesta forma, l'editorial Compartiendo Conocimiento, de José Sande,

• Economia 4t ESO. Autor: Luís Martínez Sirera

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 2

En aquest context, la present “Guia Didàctica d'Economia de 1r de Batxillerat-

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 3

0. PUNT DE PARTIDA: JUSTIFICACIÓ GUIA DIDÀCTICA DEL MANUAL

Començar a programar una matèria al nostre sistema educatiu no sempre és una

Segons la Resolució de 21 de juny de 2019, per la qual s'aproven els documents

A l’últim concurs d’oposició celebrat a Catalunya (RESOLUCIÓ EDU/17/2020, de

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 4

desenvolupen; els continguts, els criteris d'avaluació, la metodologia, la

En definitiva, la programació tracta d'eliminar la improvisació, evita perdre temps

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 5

1. PRIMERA ETAPA: NORMATIVA

En primer lloc, per iniciar l’aventura, és essencial conèixer la normativa vigent a

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 6

Ø Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 7

2.SEGONA ETAPA CONTEXTUALITZACIÓ

Una programació no ha de ser elaborada de forma descontextualitzada, sinó en

Està situat en un barri perifèric d'una ciutat de més de 30.000 habitants, en un

Actualment, en aquest IES s’estan desenvolupant programes plurilingües i

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 8

El centre compta amb un percentatge d'alumnat amb necessitats de

A causa del gran nombre d'alumnat que hi ha al centre amb necessitats de

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 9

3 TERCERA ETAPA: OBJECTIUS

3.1 OBJECTIUS GENERALS D'ETAPA

Al decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 10

3.2 OBJECTIUS DE LA MATÈRIA

La matèria d’Economia al Batxillerat té com a objectiu el desenvolupament de les

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 11

4. QUARTA ETAPA: COMPETÈNCIES

El següent pas essencial per no perdre el nostre objectiu és analitzar les

Al decret 142/2008, de 15 de juliol queden establertes les competències generals

En concret, a l' assignatura d' Economia les competències específiques són

La competència en cultura econòmica i dialèctica (CCED) implica

La competència en raonament econòmic i modelització (CREM) suposa

impliqui una decisió, l'alumnat ha de ser capaç d'establir diferents alternatives,

A més a més de les competències pròpies de l’assignatura, la matèria

L'enfocament de la matèria d'economia contribueix també a l'adquisició de la

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 13

L'economia també ajuda a l'adquisició de la competència personal i

Finalment, com tota ciència social, l'economia contribueix a la competència en

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 14

5. CINQUENA ETAPA: CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

La matèria d’economia té relació amb les matemàtiques aplicades a les

L’anàlisi de la població i de les diferents activitats econòmiques, de les

Finalment, l’economia té relacions evidents amb l’economia de l’empresa, amb

Ciències per al món contemporani

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 15

- Valoració del PIB i altres indicadors de la situació econòmica i nivell de benestar

ALEJANDRO MOLTÓ BALLESTEROS 16