Projecte de Direcció

PROJECTE DE DIRECCI
NOM:
CODI DEL CENTRE
NOM DEL CENTRE
SERVEI TERRITORIAL
POBLACI
PERODE
Francesc Xavier Torrell i Cantero

43005753
Escola Doctor Alberich i Casas
Tarragona
Reus
2016-2020
FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

0. CONTEXTUALITZACI ............................................................................. 3
1. PRINCIPIS QUE ORIENTEN EL PROJECTE ........................................... 3
1.1. FINALITAT DE LEXERCICI DE LA DIRECCI: XIT EDUCATIU ... 4
1.2. IDENTITAT DIRECTIVA ..................................................................... 4
(...) Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,

de les tristors en farem fum,
que casa meva s casa vostra
si s que hi ha ... cases dalg. (...)
Jaume Sisa
1.2.1.NORMATIVA .................................................................................................................................................................4
1.2.2. REFLEXI .....................................................................................................................................................................4
1.2.3. COMPROMS ................................................................................................................................................................5
2. DIAGNOSI DEL CENTRE .............................................................................................................................................................6
2.1. METODOLOGIA ....................................................................................................................................................................6
2.2. CONTEXTUALITZACI DEL CENTRE ...............................................................................................................................6
2.2.1. PROJECTE EDUCATIU I DOCUMENTACI DE CENTRE: .........................................................................................7
2.2.2. METODOLOGIES DAULA ............................................................................................................................................8
2.2.3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I FUNCIONAMENT ................................................................................................8
2.2.4. GESTI DE RECURSOS ..............................................................................................................................................9
2.2.5. RELACIONS AMB LENTORN ....................................................................................................................................10
2.3. ANLISI DE DADES ACADMIQUES ................................................................................................................................11
2.3.1. INTERNES ...................................................................................................................................................................11
2.3.2. EXTERNES .................................................................................................................................................................12
2.4. ELEMENTS DE QUALITAT. DETECCI DE LES PRCTIQUES DE REFERNCIA INTERNES:....................................12
2.4.1. PREMIS I RECONEIXEMENTS ..................................................................................................................................13
2.5. CONCLUSIONS. .................................................................................................................................................................13
2.5.1. RELACI DELS ELEMENTS IDENTIFICATS AMB LES ACR/FQ ............................................................................13
3. REES CLAU DE RESULTAT (ACR) .........................................................................................................................................14
3.1. JUSTIFICACI DE LES ACR ..............................................................................................................................................14
4. OBJECTIUS ...............................................................................................................................................................................16
4.1. OBJECTIUS DE SISTEMA ..................................................................................................................................................16
4.2. OBJECTIUS ESTRATGICS ..............................................................................................................................................16
5.
ESTRATGIES DINTERVENCI .........................................................................................................................................17

5.1 COHERNCIA DE LA PROPOSTA DE LES LNIES DINTERVENCI ..............................................................................18
5.2. MAPA ESTRATGIC ..........................................................................................................................................................18
5.2.1. RELACI DE LES LNIES DINTERVENCI AMB LA REALITAT DEL CENTRE ......................................................19
5.3. FONAMENTACI DE LES LNIES ESTRATGIQUES ......................................................................................................19
5.4. VISI ESTRATGICA DE LA DIRECCI ...........................................................................................................................19
6.
ACTUACIONS .......................................................................................................................................................................19
7. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ..............................................................................................................................................23

7.1.ORGANIGRAMA ..................................................................................................................................................................23
8. RETIMENT DE COMPTES INDICADORS DAVALUACI DE LEXERCICI DE LA DIRECCI ................................................24
8.1 MECANISMES DAVALUACI ............................................................................................................................................29
8.2. RETIMENT DE COMPTES .................................................................................................................................................29
9. REPTES DE FUTUR ...................................................................................................................................................................29
10. CONCLUSIONS ........................................................................................................................................................................30
11. AGRAMENTS ...........................................................................................................................................................................31
12. ANNEXOS - REFERNCIES ....................................................................................................................................................32
2
Si vols construir un vaixell, no comencis buscant fusta, tallant taules o distribuint la feina,
sin que primer has devocar als homes lanhel del mar lliure i ample.1
En aquesta cita dAntoine de Saint-Exupry, es reflecteix lesperit dun model deducaci basat en el
respecte al ritme dels infants i a la seva individualitat per tal de crear-los passi per aprendre.
0. CONTEXTUALITZACI
En aquest document presento lessnciaa del meu PROJECTE DE DIRECCIb i faig un exercici de reflexi
operativa i un document de referncia per la governana del Centre Educatiu.
Aquest projecte s nic i singular pel centre al qual pertanyo,
s per aix que per entendrel cal referenciar-lo en uns
principis, una manera de liderar, les ACR prpies del centre i
la diagnosi. Daquestes en brollen la formulaci dobjectius,
les estratgies, les actuacions, lestructura organitzativa i el
retiment de comptes que ens permeten vincular-ne el futur i poder tenir una visi del model descola que volem.
Aix doncs la fonamentacic del projecte s basa en el context i la prpia identitat personal.
Desitjo que aquest PD reflecteixi el respecte a la mirada dels infants, on
ladult ha dinterpretar aquesta mirada i crear un entorn coherent amb els seus
processos personals. Lescola s un organisme viu, un espai de convivncia i
dintercanvi de relacions entre els adults i els infants, un entorn on es pensa, es
reflexiona i es treballa amb la voluntat d'oferir vivncies que impliquin aprenentatges ms significatius i reconciliar all
que un sap amb el que no sap.2 Ha de ser un espai equilibrat entre les emocionsd, laprenentatge i la pedagogia.
Penso que lescola ha de proporcionar la relaci amb lentorn proporcionant interrelacions entre tots els
agents presents en la comunitat.
1. PRINCIPIS QUE ORIENTEN EL PROJECTE
Propis del sistema Educatiu Catal:e lexercici de la direcci i lelaboraci del Projecte de Direcci com a
document regulador de la realitat del centre es defineix en la LLei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci de Catalunya.
L article 93 en defineix el carcter i el projecte educatiu dels centres pblics.
Les administracions han de garantir que els centres pblics dels quals sn titulars siguin referent de qualitat
educativa i dassoliment dels objectius dexcellncia i dequitat.
1
2
DE SAINT EXUPRY, Antoine; Le Petit Prince. Pars: ditions Gallimard, 1946.

WILD, Rebeca; Educar per ser. Vivncies duna escola activa. Herder, 2013
3
Els centres pblics es defineixen dacord amb els principis de qualitat pedaggica, de direcci responsable,
de dedicaci i professionalitat docents, davaluaci, de retiment de comptes, dimplicaci de les famlies, de
preservaci de lequitat, de cerca de lexcellncia i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs
mares, pares o tutors.
Propis del Projecte Educatiu propi del centre: en defineixen un carcter i sn dacord amb lesperit daquest.
1.1. FINALITAT DE LEXERCICI DE LA DIRECCI: XIT EDUCATIU
Correspon a la direcci del centre tenir una visi global, integradora i alhora focalitzada en els processos
i els resultats.
1.2. IDENTITAT DIRECTIVA
Lexercici de la identitat directiva no va enfocat a la creaci de directius idntics sin al fet d`sser com a
persona, de cercar-ne i suposar-ne la prpia. Sentn que la identitat directiva est en constant transformaci i la
creaci de la prpia personalitat va lligada al concepte de que els centres educatius sn espais vius i en constant
transformaci. Aix doncs la identitat s la transformaci que saplica tot element en ell mateix.
1.2.1.NORMATIVA3 4
Funcions i atribucions (Cap. 2. Art. 3):
3.1. Correspon a la direcci de cada centre pblic l'exercici de les funcions de representaci, de direcci i
lideratge pedaggics, de lideratge de la comunitat escolar, d'organitzaci, funcionament i gesti del centre i de cap del
seu personal.
3.2. Les funcions de la direcci s'exerceixen en el marc reglamentari de l'autonomia dels centres pblics i
comporten l'exercici d'un lideratge distribut i del treball en equip d'acord amb el que s'estableixi a cada centre en
relaci amb les funcions dels membres de l'equip directiu i, si s'escau, del consell de direcci.
1.2.2. REFLEXI
Realitzant un exercici de reflexi personal i professional entenc que les finalitats de la direcci orientades a lxit
educatiu han de ser:
Treballar amb i per als infants i definir-ne com a objectiu bsic la millora de la seva educaci1, intervenir-hi
de manera preco i definir-ne les necessitats. Que la ra principal dsser sigui assolir lacompliment de les
3
4
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent.
Decret 29/2015, de 3 de mar, de modificaci del Decret 155/2010, de 2 de novembre.
necessitats daquests. Implicaci i comproms amb les famlies aix com tamb amb lentorn de la comunitat
educativa.
Exercir lideratge educatiu i professionalitzat: Que de la nostra personalitat prpia com a directors de
centre en construm un estil de lideratge sustentat en el pensament, la nostra prpia conducta i les emocions.
Que enfortim el nostre lideratge educatiu i que professionalitzem la nostra professi.
sser Servei Pblic: ser servidor pblic i crear poltiques educatives. Aix doncs impulsem lorganitzaci
i gestionem autnomament el nostre centre educatiu, essent capaos dimpulsar una cultura avaluativa per
a la millora.
Aplicar la normativa i optimitzar els recursos que hi ha a labast del nostre centre.
Tenir visi global, integradora i focalitzada en els processos i els resultats.
Impulsar prctiques educatives de referncia que ja es desenvolupen actualment i daltres referenciades

en els objectius sistmics.
Teixir xarxes de coneixement entre els nostres propis professionals aprofitar-ne el talent, aix com tamb
daltres centres i entitats amb la finalitat de crixer i enfortir el pas. Fomentar la millora dels nostres docents
Assolir objectius propis i de sistema. Assumir-los i traslladar-los al nostre projecte envers els infants a nivell
dequitat i dexcellncia.
La definici de direcci escolar que sento com a prpia s la que la

definieix com a: Lder (compartit - distribut - equip - comunitat),
Projecte (de centre - de gesti) Millora (resultats educatius - resultats
acadmics), Motivaci (illusi - constncia), Avaluaci (conscincia
- sistemtica).
1.2.3. COMPROMS
Noms amb ulls de nen,
veurs de tots colors
el mn com sobrir
immens, sencer per tu.
Narcs Comadira
Envers els infants. Per i des dels infants. El nostre comproms s envers ells.
El nostre comproms s envers el propi treball i sser responsable del treball
daltres. Les nostres funcions han destar orientades a assolir una comunitat
educativa que porti a terme un treball educatiu de la forma ms efica i eficient possible. Vetllant per laprenentatge
i el creixement de lorganitzaci en un clima de confiana i participaci.
2. DIAGNOSI DEL CENTRE

Quan sabem alguna cosa, sostenir que se sap i quan no ho sabem, admetre-ho, s lautntic
coneixement.
Confuci 551 (a. C. - 479 a. C)
2.1. METODOLOGIA
s de dades de diferents fonts dinformaci:
1r Nivell: Proporcionades pel sistema pel centre (SIC, AGDf, AVAC i SAGA)
2n Nivell: Dades rellevants que determina el propi centre (PEC, NOFC, Mem. Anual, SAGA,...)
Objectiu: recollir i analitzar dades per avaluar aspectes clau de la vida del centre.
Finalitat: conixer les causes per a la presa de decisions orientades a la eficcia i leficincia de l'organitzaci escolar
2.2. CONTEXTUALITZACI DEL CENTRE
LEscola s una comunitat viva formada pels alumnes, mestres, pares, antics alumnes i medi social que
l'envolta. Aquesta s la definici del centre extreta del PEC.g
LEscola Doctor Alberich i Casash est situada al Barri Immaculadai, als afores de la ciutat de Reus (Baix
Camp). Va ser construda lany 1978 i consistia en un edifici de 2 pisos amb 4 aules. Posteriorment ha estat modificada
i el curs 2006/07 va iniciar-se la construcci duna part nova i remodelaci de lantiga a fi de convertir-se en un centre
de dos lnies. Actualment lescola disposa de mltiples equipaments esportius, artstics, digitals,... per amb certes
deficincies dobra per la manca de recepcionament daquesta des del curs 2009/10.
LEscola quan va nixer fa 38 anys, ho va fer amb una poblaci de nivell socio-econmic-cultural molt baix.
Des del primer moment es va entendre que calia fer un plantejament descola amb molta implicaci per part de tothom
i amb una dedicaci especial. Amb aquesta idea i quan es va poder lescola va convertir-se en un centre dAcci
Especial i ms tard en un CAEP.
En els darrers anys lentorn sha transformat i la Comunitat Escolar ha canviat, incrementant-se el nivell
econmicj de les famlies, frut de diferents actuacions poltiques a nivell de transformaci de lespai pblic que van
culminar amb la Llei de Barris lany 2009k, en el marc de la qual el Barri va rebre un ajut de 6,19 milions deuros que
va permetre accelerar la transformaci. La proposta va ser integral ja que va combinar accions socials i actuacions
urbanstiques per dotar el Barri despais pblics i equipament per dinamitzar la zona des dun punt de vista social,
econmic i ambiental.
El centre ha mantingut el seu esperit obert, creient que lxit s possible si tots els sectors shi senten implicats
i treballen plegats. El curs 2002/2003 lescola va iniciar la transformaci en Comunitat dAprenentatge l tutelat
pel CREA de la UAB i dirigit per en Ramon Fletxa. Des de llavors, les famlies participen a lescolam tant en lambient
de gesti (comissions de treball) com a lmbit curricular (grups Interactius n o, tallers, biblioteca), com en lmbit
relacional i de cohesi social (web, grup excursionista, celebracions, formaci de famlies, club de lectura, Zumba,..)
2.2.1. PROJECTE EDUCATIU I DOCUMENTACI DE CENTRE:
Lanlisi documental ha de reflectir la salut organitzativa i la maduresa de reflexi pedaggica de la instituci.
Leix de referncia del nostre centre s el PEC. Aquest s defineix com el document que ha de recollir totes les
aportacions humanes, culturals i socials dels seus membres i, fent de bressol, millorar i enriquir-se ella com a instituci,
la comunitat educativa i el seu entorn social. D'aquest esperit emana la filosofia del Projecte Educatiu.
Altres documents sn els garants de lorganitzaci i la vinculaci de certs aspectes amb la filosofia de lescola.
Especialment sn documents destacables el Pla dAt. a la diversitat per la significaci daquesta en el Projecte
Educatiu i el Pla TAC pel convenciment de lescola a convertir una mancana en una oportunitat (AGD. 28/12/2009).
DOCUMENT
ESTAT ACTUAL
Projecte Educatiu
ltima revisi gener de 2010
Normes dorganitzaci i funcionament (NOFC)
ltima revisi maig de 2014
Pla datenci a la diversitat
Creat el curs 2008/09. Es revisa anualment.
Pla dacci tutorial
No elaborat
Pla TAC
ltima revisi juny de 2013. Actual. (2013 - 2016)
Pla de convivncia
ltima revisi juny de 2014
Projecte lingstic
ltima revisi juny de 2009. Revisi prevista 2015 - 2016
Concreci curricular Llengua
Creada el curs 1990 - 1991. Revisi i avaluaci continuada

en el Departament de Llengua.
Concreci curricular Medi
Creada el curs 2004 - 2005. Revisi i avaluaci continuada

en el Departament de Medi.
Concreci curricular Matemtiques
Sense concreci. Tot i que shan revisat criteris davaluaci

i continguts treballats el mar de 2011
Carta de comproms educatiu
ltima revisi abril de 2011
Comunitat daprenentatge
Creat setembre de 2001. ltima revisi 2015
PLC (Pla de lectura del centre)
Creat juny 2011. Es revisa anualment.
Memria Anual
Selabora anualment
Pla Anual
Selabora anualment
2.2.2. METODOLOGIES DAULA

LEscola sest adaptant lentament al treball competencial p i encara no disposa duna programaci
actualitzada i per competncies. Tot i aix s fan grans esforos per adaptar-shi.
Seguint lesperit del PEC lescola potencia l aprenentatge actiu que fomenta lobservaci, la manipulaci, la
investigaci, la deducci, lanlisi i el registre de conclusions, amb activitats com Cincia3/12, laboratori, Hort i sortides.
LEscola estimula els valors duna societat democrtica: la tolerncia, la solidaritat, la participaci, el dileg,
lacceptaci, lempatia, la responsabilitat i el comproms a partir dassemblees setmanals i programes de valors:
Filosofia 3/12, Els meus amics, el meu jard, LAventura de la Vida i Decideix .
LEscola treballa per capacitar als i a les alumnes en la cerca i el tractament de la informaci, en la seva localitzaci,
selecci, organitzaci, anlisi i comunicaci per portar a terme amb xit qualsevol treball intellectual, personal i/o
acadmic. Aix doncs ho fa a partir del treball per Projectes, mini projectes i treballs monogrfics.
Per aconseguir una organitzaci ptima dels recursos lescola utilitza diferents tipologies dagrupaments per
incloure a tothom a partir de la sistematitzaci i didonetat: treball individual, treball per parelles, treball en grup, Grup
interactiu i tallers amb alumnes de diferents nivells.
2.2.3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I FUNCIONAMENT
Loferta educativa de lescola s la segent: 2 grups: Infantil: (P3-P4-P5) i Primria (1r a 6).
Dades descolaritzaci: (a 08/02/2016). Matrcula curs 2015 2016: Alumnes: 459
Grups: 18 + USEE
Dictamen USEE: 9
Dictamen NEE: 6
PI: 27
Rendiment escolar: 52
Rtio:
(sense dictamen)
Alumnes per grup: 25.5
Aspectes actitudinals: 11
Alumnes / Docents: 15.04
Situaci scio - familiar: 16
Docents / Grups: 1.69
Lorganitzaci horria s una jornada lectiva de 6 hores a tota lescola, en dues franges:
Mat (8.30 - 13.00 h)
Tarda (15.00 - 16.30 h)
Activitats complementries i extraescolars: LEscola, amb collaboraci de lAMIPA, ofereix una srie dactivitats
destinades als infants:
Servei de menjador de 13.00 a 15.00 h. (200 u.).
Permanncia de tarda de 16.30 a 17.30 (8 u).
Acollida matinal de 7.50 a 8.30 h. (aprox. 50 u.).
Activitats dill. dij. de 16.30 a 17.30 (111 u)q.
Activitats amb voluntaris: Grcies a la participaci de la comunitat es duen a terme algunes activitats:
Biblioteca divendres de 16.30 a 17.30 (setmanal) Conta contes divendres 16.30 a 17.30 (2 al trimestre).
Robtica Educativa Junior First Lego League (Cicle Inicial) dijous de 16.30 a 17.30.
Activitats en collaboraci amb lAjuntament: Estudi assistit 16.30 a 17.30 (dues tardes)
2.2.3.1. REUNIONS
TIPUS DE REUNI
AGENTS
TEMPORALITZACI
EQUIP DIRECTIU
Directora, cap destudis i secretria
Dimarts i dijous d 11 a 13 h.
CLAUSTRE
Tots els docents
Mensual (1 h)
EQUIP DE COORDINACI
Directora, cap destudis, secretria, coord. de Mensual (1 h)

cicle, coord. Tac, MEE, MM, MEF, MA
CICLE
Docents mateix cicle.
Setmanal (1 h)
NIVELL
Docents mateix nivell
Setmanal (1 h)
DEPARTAMENT/ COMISSIONS
Docents implicats
Mensual (1 h)
2.2.3.2. ORGANIGRAMA DEL CENTREr

2.2.4. GESTI DE RECURSOS
Personal docent: (30.83 mestres) s una plantilla estable amb docents de diferents franges generacionals i moments
professionals i vitals molt diversos. ndex de mobilitat del professorat 1.59 % - (9.61 % mitjana de Catalunya).
Mitjana dantiguitat del professorat del centre: 7,7 anys. (aprox.).
Mitjana dedat del professorat del centre: 42.62 anys.
Jornada: Mestres a jornada sencera: 25 Mestres amb reducci de jornada: 5 Mestres a mitja jornada: 1
Mestres a 1/3 de jornada: 6.
Rgim laboral: Funcionaris: 30 - Interins: 7 - Funcionaris amb destinaci definitiva > 70 %.
Personal no docent:
Personal dadministraci:
Conserge
Auxiliar Administrativa
Personal no docent amb atenci a lalumnat:
TEI (Tcnica dEducaci Infantil)

Aux. deducaci especial
Educadora deducaci especial.
Professionals propis dels Serveis Educatius:
EAP Psicloga
EAP Fisioterapeuta
EAP Treballadora Social
Professional del CREDV (deficients visuals)
Professional del CREDA (logopeda)
Professionals de lUTAC (puntualment)
Professionals de lAjuntament
S. Socials. Educadora Social
Altres:
40 voluntaris familiars que venen 1-2 cops per setmana (27% de les famlies aprox.)5
10 voluntaris estudiants i altres que venen 1-2 cops per setmana
12 monitors/es de menjador - 9 monitors dactivitats extraescolars.
2.2.5. RELACIONS AMB LENTORN

Aquest punt ha de tenir una especial menci en la diagnosi ja que la nostra escola no sentn sense la collaboraci
de tota la comunitat en el centre. En el PEC de lescola la defineix com: ... oberta a les collaboracions en tots els
mbits tant per part de les famlies com per la comunitat educativa.
s per aix, doncs que la relaci amb lentorn s important per definir la nostra identitat com a centre i entendre
algunes de les propostes metodolgiques daprenentatge entre daltres aspectes importants de la vida al centre.
Una de les activitats ms significatives de la relaci amb lentorn s la Festa als Avis que realitza lescola cada
curs. Altres activitats significatives sn:
Activitats a lEBM (Escola Bressol Municipal lOlivera)
Cantada de Nadales a la Residncia de la Gent Gran (STS Misericrdia)
Quadre de sistematitzaci de les relacions::
RELACI AMB LES FAMLIES
AGENTS
TEMPORALITZACI
Famlies i docents
Inici de curs, act. Extraord. i individualment (3 4 curs)
OBJECTIUS I FUNCIONS:
Informar, presentar i transmetre dades rellevants dinici de curs.
Informar dactivitats extraordinries.
Seguir el progrs dels alumnes
CONSELL ESCOLAR
Membres
del
Consell Escolar
Cada 2 mesos aprox. (5 6 curs)
FUNCIONS: Descrites en la LEC 10/2009 (art. 148)

Mecanismes de comunicaci i relaci amb les famlies
Lescola posa fora mfasi en la comunicaci amb la comunitat, s per aix que en son elements essencials:
WEB
http://www.alberich.cat/
BLOCS
http://blocs.xtec.cat/alberich/
269 entr. (04/02/2015)
BUTLLET
http://www.xtec.cat/ceipalberich/butlleti2015/index.htm 22 ed.
Aquesta dada apareixer com a indicador a la Memria Anual 2015/16

10
2.3. ANLISI DE DADES ACADMIQUES
ACL (Avaluaci Comprensi Lectora)
2.3.1. INTERNES (final curs 2014/15)
80,0%
60,0%
Proves ACL (Avaluaci de la Comprensi Lectora)
40,0%
20,0%
0,0%
(a partir de 2n de primria)
Nivell Baix
Decatipus 1-2 (Interv. MEE o Suport) 62/256 = 24,2%
Decatipus > 7 (Nivell alt) 47/256 = 18.4 %
Nivell Mitj
Nivell Alt
CM (Clcul Mental)
100,0%
80,0%
Avaluaci CM (Clcul Mental) (a primria)
60,0%
40,0%
0-2 (Intervenci MEE o Suport) 45/307 = 14.7 %
10 (Alta capacitat) 10/307 = 3.3 %
20,0%
0,0%
Nivell Baix
Nivell Normal Alta capacitat
2.3.1.1. DESCRIPCI AVALUACI INTERNA

Anlisi de dades: a inici de curs (octubre - novembre) a partir dels resultats de les proves ACL, CM i graelles de
situacions detectades omplertes pels tutors (actitudinals, rendiment escolar, socials).
Selabora una graella on queden reflectides les necessitats de tot lalumnat de lescola, i que les metres dEE tenen
present en les coordinacions amb els tutors per establir pautes dactuaci durant el curs.
Proves internes a final de curs: Als alumnes que al juny obtenen resultats molt negatius a les proves ACL (Decatipus
1 o 2) i a les proves de CM (0-2 encerts) se li administren proves de nivell de competncia matemtica i competncia
lingstica. A partir del resultat selaboren les propostes de millora per al curs segent com a punt de partida. Propostes
com: necessitat de suport, necessitat de MEE, valoraci EAP, elaboraci PI, entre daltres.
Nens que van passar proves de nivell el curs 2014/156
Proves de competncia lingstica:
Proves de competncia matemtica:
CI: 8
CI: 3
CM: 14
CM: 14
CS: 3
CS: 1
Altres dades numriques curs 2014/2015 (juny).7
Alumnes amb suport: 51
Alumnes amb atenci MEE: 34
Alumnes amb educadora: 12
Alumnes amb auxilliar dEE: 12
Alumnes amb CREDA: 3
Alumnes amb CREDV: 1
Alumnes fisio EAP: 3

Alumnes seg. serveis socials: 21
Alumnes amb inf. social de lEAP: 11
Alumnes amb seguiment SIFE: 2
Alumnes amb Centre de tractament

(coordinacions peridiques): 29
Alumnes seguiment CSMIJ: 13
Alumnes seguiment CDIAP: 4
Alumnes amb PI: 14
Alumnes amb beca del MEC: 12
Els alumnes de EI no passen proves de nivell, les propostes de millora es fan en funci dels resultats de les proves de constructivisme i de
clcul mental. Alumnes contemplats a les propostes de millora per al curs 2015/16: 67 alumnes
7 Les dades numriques de curs 15/16 no es poden obtenir fins tancar el pla vigent.
6
11
Lescola presenta uns alts ndexs de superaci de curs en tots els nivells excepte tercer i cinqu, que estan una mica
per sota de la mitjana i caldr anar seguint per concretar-ne levoluci durant els propers cursos.
Pel que fa als ndexs de superaci de les diferents rees en acabar els cicles, els resultats estan en general per
damunt de la mitjana en lmbit lingstic (excepte el catal i el castell de cicle inicial) i una mica per sota de la mitjana
en lmbit matemtic. En la resta drees els resultats estan per sobre de la mitjana, tot i que caldr observar a cicle
mitj alguns valors (coneixement del medi i educaci artstica) se situen fora per sota daquest valor.
2.3.2. EXTERNES
Avaluaci de les Competncies Bsiques (6 Ed. Primria). Evolutiu.
Avaluaci diagnstica (3r Ed. Primria) 2014 / 2015.
2.3.2.1 DESCRIPCI AVALUACI EXTERNA
Si noms posem la mirada en lltim any podem observar una davallada dels ndexs dalumnes que superen les proves
de llengua catalana, llengua castellana i matemtiques. No passa el mateix en llengua anglesa, on es pot observar un
increment dun 14 % en el nombre dalumnes que superen la prova respecte el curs anterior.
En llengua catalana i castellana es detecta una clara baixada en lexpressi escrita, la qual quan parlem de llengua
estrangera, es transforma en millora (passa dun 27,1 % dalumnes que no superen aquest aspecte a un 6,7%) Aquest
fet contradictori ha desdevenir un senyal per tal de poder analitzar les diferents causes de la diferncia de resultats,
no tant a nivell global, sin ms a nivell dexpressi escrita.
Tot i la davallada de resultats, les matemtiques presenten una major estabilitat que les llenges.s
2.4. ELEMENTS DE QUALITAT. DETECCI DE LES PRCTIQUES DE REFERNCIA INTERNES:
Prctica
Temtica,
continguts
bsics
rea
Padrins de
lectura
Lectura
Multidisciplinari
Hort ecolgic
Medi Natural
Grups
Interactius
Treball per
projectes
Aprenentatge
constructivista
Mtode
cientfic
Tertlies
dialgiques
literries
Matemtiques i
llengua
Coneixement
del medi
Matemtiques i
llengua
Medi i llengua
Multidisciplinari
rees sense
llibre de text
Multidisciplinari
Medi Natural
Coneixement
del Medi
Llengua i
valors.
Llengua
Inters
daquesta
prctica
educativa
es situa en:
Adquisici
de les CB
Adquisici
de les CB
Organitzaci
innovadora
Adquisici
de les CB
Adquisici
de les CB
Adquisici
de les CB
Adquisici
de les CB
Perode
dimplant
aci
inicial (2 4 anys)
Perode
dimplantaci
consolidat
(ms de 4
anys)
Intervenci
docent
Tipologia de docents
No
Grupal
Mestres que imparteixen llengua
No
Grupal
Mestres que imparteixen Medi
No
Grupal
Mestres tutors
No
Grupal
No
Grupal
Mestres que les imparteixen
NO
Grupal
NO
Grupal
Mestres que imparteixen llengua

a Cicle Superior.
12
2.4.1. PREMIS I RECONEIXEMENTS

Hi ha una srie dactivitats significatives i dalt valor educatiu que han rebut premis o mencions de diferents entitats o
administracions, que es presenten com a activitats de valor dins de lescola. Els ltims anys lescola ha estat
reconeguda a:
2016 Premi a la Soluci innovadora (First Lego League). Robtica educativa.

2014 Premi Baldiri Reixac (modalitat alumnes) (Fundaci Llus Carulla). Poesia en acci.
2012 Finalistes del Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta (FEC)
2011 Premi Sambori (Omnium Cultural). Narrativa en catal.
2010 Premi Angeleta Ferrer i Sensat (Ajuntament de Reus). El teatre com a eina dexpressi oral.
2010 X(p)rimenta (Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci). Experimentaci a laula.
2009 Premi Baldiri Reixac (modalitat escola) (Fundaci Llus Carulla). La programaci de lHort
Ecolgic Escolar de P3 a 6.
2.5. CONCLUSIONS.
Elements de qualitat (punts forts)
Elements crtics (punts febles)
a consolidar, afianar i/o aprofitar.
a millorar, minimitzar i/o prevenir.
Entorn favorable socialment per lescolaritzaci.
NOFC actualitzades el curs 2013/14.
Bones installacions.
Participaci de la comunitat educativa en
PEC millorable i adaptable a la realitat actual.

Manquen indicadors de progrs.
Diferncies molt grans entre els resultats

acadmics dels alumnes.
lescola.
Futur incert (6na hora i condici de centre).
Plantilla docent.
Manca de sistematitzaci en les relacions amb
Estratgies metodolgiques daprenentatge.
Dades i tractament de la diversitat.
lentorn.
Finalitzaci de les obres.
Manca dindicadors propis de centre per avaluar

lxit en les CB.
Tractament de les altes capacitats.
2.5.1. RELACI DELS ELEMENTS IDENTIFICATS AMB LES ACR/FQ
ACR 1
Opcions
metodolgiques
daprenentatge
NOFC actualitzades el curs 2013/14.

Plantilla docent.
DIRECCI
Estratgies metodolgiques daprenentatge.
PEDAGGICA I PEC millorable i adaptable a la realitat actual. Manquen
LIDERATGE
indicadors de progrs.
Futur incert (6na hora i condici).
Manca dindicadors propis de centre per avaluar lxit en les CB.
13
ACR 2
Sistema
inclusiut u
ACR 3
Implicaci de
les famlies
ACR 4
Agrupament de
lalumnat
Dades i tractament de la diversitat.

DIRECCI
PEDAGGICA I Diferncies molt grans entre els resultats acadmics dels
LIDERATGE
alumnes.
Tractament de les altes capacitats.
COMUNITAT
ESCOLAR
Entorn favorable socialment per lescolaritzaci.

Participaci de la comunitat educativa en lescola.
Manca de sistematitzaci en les relacions amb lentorn.
Bones installacions.
ORGANITZACI
Plantilla docent.
I
FUNCIONAMENT
Finalitzaci de les obres.
3. REES CLAU DE RESULTAT (ACR)
Tot el que som es el resultat del que hem pensat; est fundat en els nostres pensaments i est fet dels
nostres pensaments.
Buda
ACR 1
Opcions metodolgiques daprenentatge
ACR 2
Sistema inclusiu
ACR 3
Implicaci de les famlies
COMUNITAT ESCOLAR
ACR 4
Agrupament de lalumnat
ORGANITZACI I FUNCIONAMENT
DIRECCI PEDAGGICA I LIDERATGE
3.1. JUSTIFICACI DE LES ACR

ACR 1. Opcions metodolgiques daprenentatge
Justificaci de les dades seleccionades:
Dades quantitatives i fiables a partir dinstruments de seguiment i avaluaci referenciats.
Incidir en lactuaci educativa dxit i de referncia de les Comunitats dAprenentatge.
Visualitzar lavaluaci que en fa la inspecci educativa.
Emfatitzar la satisfacci de la comunitat pel que fa a les metodologies utilitzades.
Remarcar lassoliment dobjectius educatius a partir de ls de diferents estratgies dE-A.
Conclusi: Penso que un dels factors diferencials en lassoliment dels objectius acadmics, en la valoraci molt
positiva per part dels alumnes i famlies de la dinmica escolar i la creaci dun clima de centre singular s ls de
diferents metodologies adaptades a la singularitat de cadasc, sempre respectant els processos daprenentatge dels
infants, i promovent laprenentatge dialgic i entre iguals. Tamb crec que el fet de que lxit collectiu sassimili com
a propi fa que la responsabilitat i lautonomia personal sigui un indicador positiu del centre.
14
ACR 2. Sistema inclusiu

Visualitzar lavaluaci que en fa la inspecci educativa.
Incidir en la preparaci a nivell estructural del centre per atendre la diversitat.
Justificar els recursos (USEE, TEI,..) a partir de dades quantitatives (1) i qualitatives (2,3).
Remarcar lespecial sensibilitat del centre per atendre la diversitat.
Conclusi: Un altre dels elements de singularitat del nostre centre s la INCLUSI. Est referenciat en tots els
documents del centre i s remarcat com a element singular i dexcellncia educativa en lAGD, AVAC. Crec que forma
part del nostre ADN com a centre. No sentn lescola sense aquesta ACR.
ACR 3. Implicaci de les famlies

Dades molt rellevants i superiors a la mitjana de centres de Catalunya.
Relacionar la implicaci de les famlies a partir de la participaci en lescola, lassistncia a reunions i

involucrar-se en leducaci dels seus fills.
Milloren els resultats acadmics dels alumnes. Indicador de referncia per lOCDE en els informes PISAv.
Eix que dna suport lFAPAC per la millora dels resultats dels alumnes.
Conclusi: Un dels factors clau en lxit escolar dels alumnes s la comunitat educativa i com a director he dexercir
la meva funci de lideratge de la comunitat escolar tal com indica la LEC L12/2009 art. 142. i el D155/2010 art.7.
ACR 4. Agrupament de lalumnat

Dades qualitatives fiables a partir de la Memria Anual.
Conclusi: lagrupament de lalumnat a lescola s una de les singularitats ms grans del centre, fet que permet
lestabliment dun sistema inclusiu de lalumnat i latenci individualitzada dels alumnes.
15
4. OBJECTIUS
No hi ha res ms difcil demprendre o ms insegur en quant el seu xit que liderar la introducci
dun nou ordre de coses
El prncep (Nicolau de Maquiavel)
La formulaci dobjectius s fonamenta en
la combinaci dobjectius de sistema i els propis del
centre en base a la diagnosi i el coneixement de la
realitat. Els objectius de sistema regulen, i orienten
dacord amb els principis i objectius establerts a la
Llei dEd. De Catalunya. Per entendre la coherncia
dels objectius cal interpretar el segent mapa:w
Aix doncs ho podem resumir en tres nivells:
Objectius de Sistema
Objectius Estratgics
Actuacions
4.1. OBJECTIUS DE SISTEMA

Els objectius de sistema en els quals es recolza aquest projecte de direcci s concreten en:
Objectius Europeus: Estratgia Europa 20208 - Estratgia ET 20209 - Estratgia Rethinking Education 201210
Objectius de pas: Ofensiva de pas a favor de lxit escolar (2012 - 2018)11
Millorar el nivell competencial dels alumnes deducaci primria (4.1.1)
Aix doncs regint-se pels principis del Sistema Educatiu de Catalunya que garanteixen equitat, inclusi i cohesi social;
Per assolir lxit escolar, lexcellncia i laprenentatge al llarg de la vida. Sent portadors de la bandera de la qualitat.
4.2. OBJECTIUS ESTRATGICS
1. Millorar la qualitat educativa
40%
2. Implantar un nou sistema plurilinge dacord amb el que marqui el Departament dEnsenyamentx y
20%
3. Millorar loferta extraescolar i complementria de lescola.
10%
4. Millorar la satisfacci dels agents partceps en la comunitat educativaz
30%
http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm
http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex:52009XG0528(01)
10 http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?qid=1389776578033&uri=CELEX:52012DC0669
11 http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/ofensiva-exit-escolar/ofensiva_exit_escolar.pdf
8
9
16
Justificaci de la ponderaci: Hi ha una correlaci entre tots els objectius estratgics i tots salimenten
entre ells i sentenen com un tot, s molt difcil entendre el PD sense lassoliment i la necessitat dimplementaci de
tots els objectius. Els objectius 1 i 2 responen ms a lmbit Educatiu i el 3 i 4 responen ms a lmbit de creaci de
Comunitat i responsabilitat compartida.
Vinculaci amb els objectius de sistema, PEC i funcions directives
Els objectius estratgics que regeixen
aquest projecte de direcci salineen amb els
objectius de sistema tal i com sha indicat en
lapartat 4.1.
Sn producte del PEC, principis singulars de
lEscola, principalment pel fet de que lescola sigui
una Comunitat dAprenentatge hi incideix fortament. Per ltim la identitat directiva i la visi del director frut dunes
ACR i una diagnosi acurada s reflecteixen els objectius estratgics prviament presentats.
Aix doncs en podem fer una interpretaci clara en aquest mapa estratgic que reflecteix lexercici reflexiu
per la definici clara dobjectius.
5. ESTRATGIES DINTERVENCI
La estratgia s cosa de reflexi, la tctica s cosa de percepci.
Max. Euwe, ex campi del mn descacs.
1. Millorar la qualitat educativa
1. Innovaci metodolgica i didctica a les aules per a l'adquisici de les competncies bsiques.
Impuls del treball competencial.
2. Potenciaci de l'aprenentatge autnom, vivencial i significatiu.
3. Simplificaci del currculum.
4. s de les TAC i dels recursos digitals.
2. Implantar un nou sistema plurilinge dacord amb el que marqui el Departament dEnsenyament.
1. Millora de la competncia dels alumnes en llengua estrangera.
2. Establiment de la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les rees i matries
curriculars
3. Consolidaci d'un hbit de lectura independent, diria i reflexiva, que formi lectors capaos d'accedir
al contingut de qualsevol text.
17
3. Millorar loferta extraescolar i complementria de lescola.

1. Conclusi de les obres del centre.
2. Millora dels serveis ja oferts.
3. Potenciaci de la participaci de la comunitat en loferta.
4. Diversificaci dactivitats.
4. Millorar la satisfacci dels agents partceps en la comunitat educativa.
1. Definici compartida de la visi del centre.
2. Formaci per a famlies
3. Acci tutorial compartida.
4. Collaboraci i el treball en xarxa entre els centres, els agents socioeducatius, les entitats del territori
i el teixit productiu.
5.1 COHERNCIA DE LA PROPOSTA DE LES LNIES DINTERVENCI
Relaci de les LI amb els diferents mbits
Relaci de les LI amb els diferents nivells
5.2. MAPA ESTRATGIC
18
5.2.1. RELACI DE LES LNIES DINTERVENCI AMB LA REALITAT DEL CENTRE

Lesquema mostra el procs delaboraci de les lnies estratgiques i laplicaci daquestes en la confecci
dobjectius operatius i actuacions..
5.3. FONAMENTACI DE LES LNIES ESTRATGIQUES
Les lnies estratgiques del PD s fonamenten en la definici dels objectius estratgics del qual neixen i s
nodreixen les lnies estratgiques. Objectius i les lnies dintervenci que els despleguen, sorgeixen de 3 documents:
Pla estratgic propi del PD. (Principis - Identitat - ACR - Diagnosi)
Ofensiva de pas a favor de lxit escolar. Pla per la reducci del fracs escolar a Catalunya 2012 - 2018.
Documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres. Objectius prioritaris del sistema educatiu i PEC.
5.4. VISI ESTRATGICA DE LA DIRECCI

De la visi estratgica de la direcci se nalimenta la fonamentaci de la creaci dels objectius estratgics.
La visi de la direcci orienta i guia el que vol ser el centre en el futur. Resumeix el que lescola es proposa aconseguir
i s el referent que ha de guiar les seves decisions estratgiques. A partir de tota la documentaci del centre la direcci
vol orientar el PD cap a ladquisici daquest.
VISI PRPIA: Volem aconseguir millores en els resultats daprenentatge, la satisfacci dels alumnes, i en la
integraci dalumnes amb NEE; volem afavorir la participaci de tots els membres de la comunitat educativa i ser
un referent cultural i de cohesi al barri i al municipi; i volem continuar mantenint un clima acollidor i motivador tot
afavorint la formaci i la tasca i el reconeixement dels docents.
Volem ser un centre actiu a partir duna visi humanista de leducaci12, emprenedor, amb visi de futur, que pretn
la millora constant de la qualitat pedaggica, mitjanant ls de les TAC, limpuls de les llenges i la promoci de
laprenentatge autnom, vivencial, significatiu i el treball cooperatiu per ser referent de qualitat educativa.
6. ACTUACIONS
El que viene al mundo para no alterar nada no merece ni miramentos ni pacincia.
Ren Char 1967 a Philippe Meirieu. Aprender, s. Pero cmo?
OBJECTIU
ESTRATGIC
ESTRATGIA
1.1.
ACTUACIONS
1.1.1.
12
MILLORAR LA QUALITAT EDUCATIVA
40 %
Innovaci metodolgica i didctica a les aules per a l'adquisici de les

competncies bsiques. Impuls del treball competencial. (35%)
TEMPORALITZACI
RESPONSABLE
1
2
3
4
Formaci del professorat en Treball Competencial. Cap destudis
Repensar leducaci. Vers un b com mundial? C. Unesco Catalunya, 2015 http://www.unescocat.org/fitxer/3683/Repensar

19
1.1.2.
Incorporaci de les Competncies Bsiques a

totes les programacions de totes les rees i la seva Cap destudis
avaluaci
1.1.3.
Identificaci de les prctiques educatives de

Cap destudis
referncia en el centre
1.1.4.
Foment de les bones prctiques en el centre
1.1.5.
Propis de les
prctiques
Equip Directiu
x
x
x
Observaci sistematitzada dels docents

x
x
x
Integraci de lautoregulaci del procs
1.1.6.
Cap destudis
x
x
x
x
daprenentatge en lavaluaci de totes les rees.
ESTRATGIA
1.2. Potenciaci de l'aprenentatge autnom, vivencial i significatiu. (30%)
TEMPORALITZACI
ACTUACIONS
RESPONSABLE
1
2
3
4
1.2.1. Foment de laprenentatge dialgic
Cap destudis
x
x
x
x
1.2.2. Revisi de les Act. dE-A en els GI
Cap destudis
x
x
1.2.3. Creaci de materials dE-A pels GI
x
x
Assessorament en ls dels ambients com a
1.2.4.
Coord. EI
x
x
elements significatius i vivencials daprenentatge
1.2.6.
Incorporaci dins de lhorari dels ambients

Coord. EI
daprenentatge.
Formaci de familiars en GI i Tallers
Equip Directiu
1.2.7.
Ordenaci despais per a laprenentatge autnom.
1.2.5.
ESTRATGIA
1.3.
x
x
Equip Directiu
Simplificaci del currculum. (15 %)
ACTUACIONS
RESPONSABLE
Coordinaci entre les diferents assignatures

Coord. LIC
lingstiques
1.3.2.
Avaluaci dels llibres de text utilitzats
Cap destudis
1.3.3.
s racional de les sortides
Cap destudis
Foment de les sortides i vinculaci amb les
1.3.4.
Coord. Cicles
activitats
ESTRATGIA
1.4. s de les TAC i dels recursos digitals. (20%)
1.3.1.
TEMPORALITZACI
1
2
3
4
x
x
x
x
x
ACTUACIONS
RESPONSABLE
1.4.1.
Coord. TAC
TEMPORALITZACI
1
2
3
4
x
x
Coord. TAC
1.4.2.
1.4.3.
1.4.4.
1.4.5.
1.4.6
1.4.7.
1.4.8.
Implementaci del Pla TAC de centre

Formaci del professorat en el
collaboratiu i treball en xarxa
treball
Formaci del professorat en ls metodolgic de

Coord. TAC
les TAC
Redacci nou Pla TAC
Cap dEstudis
Millora de les Competncies digitals de lalumnat
Cap dEstudis
de primria
Incorporaci dels recursos digitals com a ambient
Coord. EI
de descoberta.
Incorporar activitats en ls de les TAC en la
Equip Directiu
formaci de familiars.
Incorporar de forma efectiva ls de les TAC en el
Coord. Diversitat.
tractament de la diversitat
20
x
x
x
x
x
x
OBJECTIU
ESTRATGIC
ESTRATGIA
IMPLEMENTAR UN NOU SISTEMA PLURILNGE DACORD AMB EL

20 %
QUE MARQUI EL DEPARTAMENT DENSENYAMENT
2.1. Millora de la competncia dels alumnes en llengua estrangera. (40%)
TEMPORALITZACI
ACTUACIONS
RESPONSABLE
1
2
3
4
Mestres Llengua
2.1.1
Elaboraci Projecte Erasmus +
x
x
Estrangera
2
Mestres Llengua
Estrangera
Secretari
x
2.1.2
Desenvolupament Projecte Erasmus +
2.1.3
Proposta de la figura del Lector en Angls

Refor de la llengua oral amb la figura del Lector
Cap destudis
en Angls al centre.
2.1.4
ESTRATGIA
2.2.
ACTUACIONS
Establiment de la lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les

rees i matries curriculars. (40%)
TEMPORALITZACI
RESPONSABLE
1
2
3
4
2.2.1
Ordenaci curricular per potenciar la lectura de

totes les rees de manera vertical i progressiva de Cap destudis
primria
2.2.2
Coordinaci entre les diferents assignatures

Coord. LIC
lingstiques
2.2.3
Dinamitzaci dactivitats dexpressi oral i lectura

Cap destudis
internivells i entre altres rees.
Consolidaci d'un hbit de lectura independent, diria i reflexiva, que formi lectors
capaos d'accedir al contingut de qualsevol text. (20%)
TEMPORALITZACI
ACTUACIONS
RESPONSABLE
1
2
3
4
Consolidaci dins de lhorari dun espai definit pel
2.3.1
Cap destudis
x
x
x
x
treball de la lectura
2.3.2
Dotaci de nous recursos per fomentar la lectura Director
x
x
x
x
2.3.3
Augment dels espais lectors a lescola
Director
x
x
Ordenaci curricular dels diferents formats
2.3.4
Coord. LIC
x
x
lectors.
ESTRATGIA
OBJECTIU
ESTRATGIC
ESTRATGIA
2.3.
MILLORAR LOFERTA EXTRAESCOLAR I COMPLEMENTRIA DE

10 %
LESCOLA
3.1
Conclusi de les obres del centre. (70%)
TEMPORALITZACI
ACTUACIONS
RESPONSABLE
1
2
3
4
3.1.1
Finalitzaci de les obres al menjador de lescola Director
x
3.1.2
Recepci de les obres del centre
Director
x
x
Elaboraci de projecte de cuina prpia de
Menjador Escolar amb productes ecolgics i de Director
3.1.3
x
proximitat.
Implementaci de projecte de cuina prpia de
Menjador Escolar amb productes ecolgics i de Director
3.1.4
x
proximitat.
3
21
ESTRATGIA
3.2
Millora dels serveis ja oferts. (10%)
TEMPORALITZACI
1
2
3
3.2.1
Revisi de les activitats (Escola AMIPA)
Director
x
x
x
3.2.2
Coordinaci efica de les activitats extraescolars Secretari
x
x
x
3.2.3
Augment del comproms de les famlies becades. Secretari
x
x
x
Potenciaci de la participaci de la comunitat en loferta. (10%)
ESTRATGIA
3.3
ACTUACIONS
RESPONSABLE
ACTUACIONS
RESPONSABLE
3.3.1
Revisi de propostes de la Comissi

dinfraestructures en la fase de Somnis que Cap destudis
millorin loferta extraescolar.
Implicaci de voluntaris en loferta extraescolar i

Cap destudis
complementria.
3.3.3
Augment del nombre dalumnes becats.
Secretari
Diversificaci dactivitats. (10%)
ESTRATGIA
3.4
3.3.2
ACTUACIONS
RESPONSABLE
3.4.1
3.4.2
Elaboraci dun banc de dades de la comunitat

Creaci de dun protocol dacollida a lescola
Secretari
Secretari
3.4.3
Detecci de les mancances en les activitats

extraescolars en funci de les necessitats dels Secretari
alumnes i loferta existent a lentorn.
3.4.4
Implementaci dun nou pla dextraescolars a

Secretari
lescola
OBJECTIU
ESTRATGIC
ESTRATGIA
TEMPORALITZACI
1
2
3
4
x
x
TEMPORALITZACI
1
2
3
4
x
x
x
x
x
x
x
x
MILLORAR LA SATISFACI DELS AGENTS PARTCEPS EN LA

30 %
COMUNITAT EDUCATIVA
4.1
Definici compartida de la visi del centre. (40%)
TEMPORALITZACI
ACTUACIONS
RESPONSABLE
1
2
3
Detecci de les expectatives i perfils dexpertesa
4.1.1
Director
x
x
del professorat.
4.1.2
Refor positiu de les actuacions del professorat. Director
x
4.1.3
Augment i revisi de sistemes de comunicaci. Secretari
x
x
x
4.1.4
Distribuci de funcions dins del Claustre
Director
x
x
4.1.5. Sistematitzaci de les reunions amb lAMIPA
Director
x
x
x
4.1.6. Revisi les funcions del Consell Escolar
Director
x
Creaci despais de comunicaci i vinculaci
4.1.7.
Secretari
x
x
afectiva i efectiva amb la comunitat
4.1.8
Avaluaci dels espais de comunicaci
Secretari
x
x
x
ESTRATGIA
4.2
Formaci per a famlies. (20%)
TEMPORALITZACI
ACTUACIONS
RESPONSABLE
1
2
3
4.2.1
Refor del Pla de Formaci per a famlies
Secretari
x
x
x
22
4
x
x
x
x
x
x
4
x
4.2.2
Detecci de les necessitats de les famlies

Secretari
s de serveis de lAjuntament i el Departament
4.2.3
Secretari
dEnsenyament.
ESTRATGIA
4.3
Acci tutorial compartida. (30%)
ACTUACIONS
4.3.1.
4.3.2.
4.3.3.
4.3.4.
4.3.5.
RESPONSABLE
Redacci del pla dacci tutorial

Director
Implementaci del pla dacci tutorial
Director
Difusi del pla dacci tutorial
Director
Formaci de familiars en lacci tutorial
Director
Implmentaci de mesures de tractament de la
Coord. Diversitat
diversitat en el pla dacci tutorial.
ESTRATGIA
4.4
ACTUACIONS
TEMPORALITZACI
1
2
3
x
x
x
x
x
x
4
x
x
x
Collaboraci i el treball en xarxa entre els centres, els agents socioeducatius, les
entitats del territori i el teixit productiu. (10%)
TEMPORALITZACI
RESPONSABLE
1
2
3
4
4.4.1
Implementaci dactivitats de relaci amb altres

Cap destudis
centres educatius.
4.4.2
Elaboraci dun protocol de relacions amb la Llar

Director
dInfants LOlivera i lIES Baix Camp
4.4.3
Augment del nombre dactivitats de relaci amb

Director
els centres de referncia.
4.4.4
Implementaci de protocols de relaci amb els

Coord. Diversitat
agents socioeducatius que participen a lescola
x
x
7. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
Si vols arribar rpid, camina sol; si vols arribar ben lluny, fes-ho acompanyat Prov. Afric.
7.1.ORGANIGRAMA
23
7.1.1. JUSTIFICACI DE LORGANIGRAMA

Amb aquest organigrama intento fer visible el canvi de paradigma que estic proposant on realment, i tenint en
compte la importncia de les famlies en el nostre projecte descola, les colloco en un espai similar al Claustre de
professorat amb opini sobre totes les actuacions que es duen a terme a lescola, excepte les pedaggiques (aquestes
sn innegociable i nicament sobiranes per part del professorat). s per aix que considero molt important la
dinamitzaci de les comissions de treball de lAMIPA on la direcci hi pot tenir un paper clau a partir de dos eixos
dactuaci:
Vinculaci (importncia cabdal en el centre)
Sistematitzaci de les reunions.
Per altra banda tamb vull remarcar amb aquest organigrama la importncia que han de tenir dues Comissions
en el dia a dia del Centre. La Comissi CAD i la Comissi TAC, ja que sn dos eixos bsics dactuaci en les activitats
educatives i en la consecuci dels objectius pel que fa a la millora educativa.
Tamb considero important el paper que ha de tenir el Cap destudis en lorganigrama on el vinculo estretament
amb els rgans de coordinaci, com a garant de la qualitat educativa i transmissor directe de coneixement i informaci
entre lequip directiu i els rgans de participaci de lEscola.
Per ltim tamb considero molt important la vinculaci que ha de tenir amb el Projecte dEscola la inspecci Educativa,
els Serveis Territorials i lAjuntament, s per aix que els he volgut situar ms aprop de la Governana del Centre.
8. RETIMENT DE COMPTES INDICADORS DAVALUACI DE LEXERCICI DE LA DIRECCI
1.1.
35%
Innovaci metodolgica i didctica a les aules per a

l'adquisici de les competncies bsiques. Impuls del
treball competencial.
OE 1: MILLORAR LA QUALITAT EDUCATIVA 40%
Malauradament, lequilibri de la natura estipula que labundncia de somnis es paga amb laugment
dels malsons.
Peter Alexander Ustinov
1.1.1.
1.1.2.
1.1.3.
1.1.4.
1.1.5.
Formaci del professorat en Treball Competencial.

Percentatge de professorat que realitza formaci referent al treball
competencial > 70 %.
Incorporaci de les Competncies Bsiques a totes les programacions de
totes les rees i la seva avaluaci.
Nombre dunitats de programaci adaptades a les CB > 10 % anual. = Final >
40 %.
Grau de satisfacci dels docents > 70 %.
Grau de percepci de lalumnat > 70 %.
Identificaci de les prctiques educatives de referncia en el centre.
Nombre de prctiques educatives > 10 % del professorat.
Presentaci a concursos > 3 anuals.
Foment de les bones prctiques en el centre.
Nombre de prctiques presentades a la comunitat docent > 3 anuals.
Implementaci de noves prctiques > 2 anuals.
Observaci sistematitzada dels docents.
24
1.2.
30%
Potenciaci de l'aprenentatge autnom, vivencial i

significatiu.
1.1.6.
1.2.1.
1.2.2.
1.2.3.
1.2.4.
1.2.5.
1.2.6.
1.2.7.
1.3.
15%
Simplificaci del currculum
1.3.1.
1.3.2.
1.3.3.
1.4.
20%
s de les TAC i dels recursos

digitals.
1.3.4.
1.4.1.
1.4.2.
1.4.3.
1.4.4.
1.4.5.
Observaci sistematitzada > 2 sessions > 90% dels docents anual.

Integraci de lautoregulaci del procs daprenentatge en lavaluaci de
totes les rees.
Percentatge dactivitats davaluaci que implementen mecanismes de
retroacci > 10 % anual = Final > 40 %.
Percentatge dalumnes que milloren resultats amb mecanismes dautoregulaci
> 5 % anual = Final > 20 %.
Foment de laprenentatge dialgic.
Nombre de reunions realitzades sobre les planificades >30 %.
Percentatge dacords amb impacte positiu en lalumne > 50 %.
Revisi de les Act. dE-A en els GI.
Grau de revisi de les activitats > 90 %.
Creaci de materials dE-A pels GI.
Nombre de materials > 10 % sobre els que sutilitzen.
Assessorament en ls dels ambients com a elements significatius i
vivencials daprenentatge.
Percentatge de professorat que realitza lassessorament > 70 %.
Grau de satisfacci/ inters/ utilitat > 70 %.
Incorporaci dins de lhorari dels ambients daprenentatge.
Incorporaci S/NO.
Formaci de familiars en GI i Tallers.
Percentatge de participants en GI i Tallers que realitzen la formaci > 25 %.
Ordenaci despais per a laprenentatge autnom.
Nombre despais creats > 1 anual.
Coordinaci entre les diferents assignatures lingstiques.
Nombre de reunions de treball > 3.
Grau de satisfacci dels agents implicats > 70 %.
Avaluaci dels llibres de text utilitzats.
Avaluaci S/NO.
Nombre dindicadors creats en lavaluaci > 5.
Grau de satisfacci amb els llibres utilitzats > 80 %.
s racional de les sortides.
Grau de satisfacci de lalumnat > 70 %.
Distribuci coherent de les sortides (mx 40% sortides en un trimestre).
Foment de les sortides i vinculaci amb les activitats.
Nombre dactivitats prvies/posteriors per sortida > 3.
Nombre de sortides proporcionat per cicles (mn: + 10 %).
Implementaci del Pla TAC de centre.
Percentatge dobjectius del Pla assolits > 70 %.
Formaci del professorat en el treball collaboratiu i treball en xarxa.
Percentatge de professorat participant en activitats dE-A entre iguals > 20%.
Formaci del professorat en ls metodolgic de les TAC.
Percentatge de professorat que realitza formaci en ls de les TAC > 70 %.
Redacci nou Pla TAC.
S/NO.
Millora de les Competncies digitals de lalumnat de primria.
25
1.4.6
1.4.7.
2.2.
40%
2.3.
15%
Establiment de la lectura com a eix vertebrador

Millora de la competncia dels alumnes en llengua
dels aprenentatges en totes les rees i
estrangera.
matries curriculars.
2.1.
40%
Consolidaci d'un hbit de lectura

independent, diria i reflexiva, que
formi lectors capaos d'accedir al
contingut de qualsevol text.
OE 2: IMPLEMENTAR UN NOU SISTEMA PLURILNGE DACORD AMB EL QUE MARQUI EL DEPARTAMENT DENSENYAMENT
20%
1.4.8.
Activitats davaluaci en relaci a les TAC > 3 nivell.

Activitats davaluaci TAC resoltes positivament > 70 %.
Incorporaci dels recursos digitals com a ambient de descoberta.
Nombre de sessions on sincorpora lambient > 5 per nivell.
Incorporar activitats en ls de les TAC en la formaci de familiars.
Nombre dactivitats > 3.
Grau de satisfacci dels familiars > 70 %.
Incorporar de forma efectiva ls de les TAC en el tractament de la
diversitat.
Nombre daccions realitzades > 20 % dact. de diversitat.
Satisfacci dels docents implicatas > 66 %
2.1.1
2.1.2
2.1.3
2.1.4
2.2.1
2.2.2
2.2.3
2.3.1
2.3.2
Elaboraci Projecte Erasmus +.

S/NO.
Desenvolupament Projecte Erasmus +.
S/NO.
Nombre dalumnes implicats > 20 %.
Nombre de docents implicats > 30 %.
Proposta de la figura del Lector en Angls.
S/NO.
Refor de la llengua oral amb la figura del Lector en Angls al centre.
Nombre dactivitats realitzades > 100.
Nombre dalumnes implicats > 40 %.
Grua de millora de la competncia LO > 10 % / 4 anys.
Ordenaci curricular per potenciar la lectura de totes les rees de
manera vertical i progressiva de primria.
Nombre dunitats de programaci adaptades > 40 % / 4 anys (10% anual).
Coordinaci entre les diferents assignatures lingstiques.
Nombre de coordinacions > 3 anuals.
Nombre dacords > 3 anuals.
Nombre dindicadors davaluaci > 3 anuals.
Dinamitzaci dactivitats dexpressi oral i lectura internivells i entre
altres rees.
Nombre dactivitats > 10 per nivell.
Grau de satisfacci de lalumnat > 70 %
Grau de satisfacci dels docents > 70 %
Consolidaci dins de lhorari dun espai definit pel treball de la
lectura.
Continutat del moment lector dins de lhorari S/NO
Grau de realitzaci > 80 %
Dotaci de nous recursos per fomentar la lectura.
Nombre de nous recursos > 3 anuals.
Nombre de recursos emprats > 5 anuals.
26
2.3.3
3.3.
10%
3.4.
10%
Millora dels serveis ja oferts

Potenciaci de la participaci
de la comunitat en loferta.
3.2.
10%
Diversificaci dactivitats
OE 3: MILLORAR LOFERTA EXTRAESCOLAR I COMPLEMENTRIA DE LESCOLA 10%
3.1.
70%
Conclusi de les obres del centre
2.3.4
3.1.1
3.1.2
3.1.3
3.1.4
3.2.1
3.2.2
3.2.3
3.3.1
3.3.2
3.3.3
3.4.1
3.4.2
3.4.3
3.4.4
Augment dels espais lectors a lescola.

Nombre de nous espais creats = 1 anual.
Ordenaci curricular dels diferents formats lectors.
Nombre de forats incorporats > 2 anual.
Finalitzaci de les obres al menjador de lescola.
Documentaci pertinent S/NO.
Implicaci de la Inspecci S/NO.
Implicaci de lAjuntament S/NO.
Assoliment dobjectius S/NO.
Recepci de les obres del centre
Assoliment dobjectius S/NO.
Elaboraci de projecte de cuina prpia de Menjador Escolar amb
productes ecolgics i de proximitat.
Grau dimplicaci de la comunitat educativa > 5 %
Implementaci de projecte de cuina prpia de Menjador Escolar amb
productes ecolgics i de proximitat.
Inici del projecte S/NO
Grau de satisfacci de la comunitat educativa > 80 %
Revisi de les activitats (Escola AMIPA)
Nombre dindicadors davaluaci de les activitats > 5
Implicaci de lAMIPA S/NO
Grau de satisfacci de la comunitat educativa + 5 % anual.
Coordinaci efica de les activitats extraescolars
Sistematitzaci de les reunions > 3 anuals.
Grau de satisfacci de la comunitat educativa > 80 %
Augment del comproms de les famlies becades.
Grau de satisfacci de les famlies becades > 90 %
Nombre de famlies amb el comproms signat > 95 %
Revisi de propostes de la Comissi dinfraestructures en la fase de
Somnis que millorin loferta extraescolar.
Nombre de propostes > 2
Implementaci de les propostes > 1
Implicaci de voluntaris en loferta extraescolar i complementria.
Grau de satisfacci / inters / utilitat > 80 %
Nombre de voluntaris > 5
Augment del nombre dalumnes becats.
Percentatge dalumnes becats > 10%
Elaboraci dun banc de dades de la comunitat
Grau de famlies introdudes > 25 % dincrement anual fins 90 %
Creaci de dun protocol dacollida a lescola
Creaci S/NO
Detecci de les mancances en les activitats extraescolars en funci de
les necessitats dels alumnes i loferta existent a lentorn.
Nombre diniciatives de millora del consell dalumnes > 1
Nombre diniciatives de millora de la comunitat escolar > 2
Implementaci dun nou pla dextraescolars a lescola
Creaci S/NO
27
4.1.2
4.1.3
4.1.4
4.1.5.
4.1.6.
4.1.7.
4.2.
20%
Formaci per a
famlies
4.1.8
4.2.1
4.2.2
4.2.3
4.3.
30%
Acci tutorial compartida
4.3.1.
4.3.2.
4.3.3.
4.3.4.
4.3.5.
4.4.
10%
Collaboraci i el treball en xarxa entre els

centres, els agents socioeducatius, les entitats
del territori i el teixit productiu.
OE 4: MILLORAR LA SATISFACI DELS AGENTS PARTCEPS EN LA COMUNITAT EDUCATIVA 30%
4.1.
40%
Definici compartida de la visi de centre
4.1.1
4.4.1
4.4.2
4.4.3
4.4.4
Detecci de les expectatives i perfils dexpertesa del professorat.

Nombre dentrevistes realitzades > 90 %.
Refor positiu de les actuacions del professorat.
Nombre dactuacions > 10 anuals.
Augment i revisi de sistemes de comunicaci.
Nombre diniciatives de millora > 2.
Distribuci de funcions dins del Claustre
Nombre de persones amb funcions organitzatives dins del claustre > 30 %.
Sistematitzaci de les reunions amb lAMIPA
S/NO.
Revisi les funcions del Consell Escolar
S/NO
Creaci despais de comunicaci i vinculaci afectiva i efectiva amb la
comunitat
S/NO.
Nombre despais creats = 1 anual.
Avaluaci dels espais de comunicaci
Nombre dindicadors davaluaci de les activitats > 3.
Refor del Pla de Formaci per a famlies
Nombre dactivitats incorporades > 1 anual.
Detecci de les necessitats de les famlies
Nombre dindicadors davaluaci de les necessitats > 5.
s de serveis de lAjuntament i el Departament dEnsenyament.
Redacci del pla dacci tutorial
S/NO.
Implementaci del pla dacci tutorial
S/NO.
Difusi del pla dacci tutorial
S/NO.
Nombre dactivitats de difusi > 5.
Formaci de familiars en lacci tutorial
S/NO.
Nombre de participants > 10 %.
Implementaci de mesures de tractament de la diversitat en el pla
dacci tutorial.
S/NO.
Nombre dindicadors davaluaci > 5.
Implementaci dactivitats de relaci amb altres centres educatius.
S/NO.
Elaboraci dun protocol de relacions amb la Llar dInfants LOlivera i
lIES Baix Camp
Augment del nombre dactivitats de relaci amb els centres de
referncia.
Implementaci de protocols de relaci amb els agents socioeducatius
que participen a lescola
S/NO.
Nombre dindicadors davaluaci > 3
28
8.1 MECANISMES DAVALUACI

Revisables anualment a fi i efecte de poder garantir la idonetat de totes les actuacions.
DOCUMENTACI
PROJECTE DE DIRECCI
PROGRAMACI
GENERAL
ANUAL
MEMRIA ANUAL
A QUI?
Equip directiu i inspecci
Claustre i Consell Escolar
QUAN?
Anualment.
Anualment.
Claustre i Consell Escolar

Equip directiu
Anualment.
Trimestralment.
8.2. RETIMENT DE COMPTES

Cal una sistematitzaci en les relacions amb la comunitat. s per aix que com a proposta de relaci amb els diferents
rgans de control, podem establir un QCI (Quadre de coordinaci i informaci):
Aix doncs per garantir la qualitat democrtica com a element central de les societats democrtiques s necessari
incrementar el control i legitimar les actuacions de les institucions i organismes. Cal assegurar la lleialtat a linters
pblic dels agents i el rendiment transparent de la gesti pblica. . s un indicador de procs per a la millora del
funcionament de les organitzacions pbliques el determini duns mecanismes davaluaci sistematitzats i definits
correctament.
QU COMUNICO?
A QUI?
QUAN?
COM?
El grau dassoliment dels objectius amb els valors dels indicadors com a evidncia i amb
perspectiva del progrs.
Al Claustre, al Consell Escolar, i a la comunitat educativa Control Social
A ladministraci pblica Control Institucional.Mnim: anualment davant el Consell Escolar i el Claustre.
En finalitzar el mandat.
Quan es consideri oport per al seguiment i actualitzaci, segons previsi.
Reunions, pla de comunicaci, mitjans digitals, documentaci,...
s important utilitzar els mecanismes davaluaci i de retiment de comptes per crear un espai de reflexi i millora al
centre i passar de la gesti de lurgent a la gesti de limportant.
9. REPTES DE FUTUR
El problema ms gran no s que la gent accepti idees noves, sin fer-los oblidar les velles.
John M. Keynes
El futur de lescola i la viabilitat del projecte rau en la continutat i ladaptaci als nous paradigmes que ens
depara el dem. Han de ser elements rellevants de la viabilitat i la singularitat del projecte, el foment de la participaci
29
de la comunitat escolar al centre i del centre amb lentorn. Cal aix doncs una visi i model del centre educatiu propi
que saline amb la singularitat del centre i lentorn. El futur de lescola rau en continuar fent tot all que en fan un gran
centre i millorar i sistematitzar una srie de processos per fer-ne un centre millor.
Mirar enrere per veure-hi endavant
Lescola ha de trobar maneres de respondre a aquests reptes tenint en compte les mltiples visions del mn i sistemes
de coneixement alternatius, a ms de les noves fronteres de la cincia i tecnologia com els avenos en neurocincies
i el desenvolupament en tecnologia digital. s essencial replantejar el propsit de leducaci i lorganitzaci de
laprenentatge.13
10. CONCLUSIONS
I ara, desprs d'aquest viatge qu? per on comenar? qu hem de fer per construir l'escola que volem? com
hem d'actuar? quines sn les decisions correctes? i les accions possibles? hem de fugir de la utopia per
caure sota el pes de l'escepticisme?aa
Lescola entesa com organisme viu i que aprn s leix de creaci daquest projecte.
El plantejament gira ntegrament entorn dels infants, tot el treball que shi proposa, els objectius, les lnies
dactuaci,... han estat elaborades per tal de crear un entorn respectus amb els infants, centrat en un clima natural i
anar aprenent tot all que la vida mateixa i lescola els vagi oferint.
A lescola som conscients de que cal plantejar latenci a la diversitat de lalumnat en un marc deducaci
inclusiva; creiem que s responsabilitat de lescola oferir una educaci efica i de qualitat per tots els infants, i que
aquests sempre estiguin en entorns compartits i comuns. Aquest principi permet atendre a lequitat i la igualtat
doportunitats, de manera que puguem donar resposta als seus ritmes daprenentatge atenent a tots els mbits:
13
Repensar leducaci. Rethinking Education: Towards a global common good? ONU per leducaci (2015)
30
cognitiu, dinteressos i de capacitats. Per tant, lescola ofereix una resposta educativa que vol acompanyar lalumnat
en el seu procs de maduraci personal, cognitiva i de relaci amb els altres, dins dun entorn educatiu de qualitat.
El plantejament es fonamenta en la creaci de confiana amb la comunitat, de responsabilitat compartida, de
comproms del centre envers lentorn i de lentorn envers del centre com a agent transformador de la societat. s un
plantejament de transformaci pacient i alhora madur dun projecte ja existent que funciona i que ha funcionant al llarg
de ms de 35 anys, alhora que necessari fruit dels nous escenaris que disposa el futur.
Parafrasejant magradaria acabar citant Machado i els seus versos que ens poden guiar per aquest repte que
ens depara el futur.
Caminante, son tus huellas el camino y nada ms, caminante no hay camino se hace camino al andar.
11. AGRAMENTS
Vull agrair a lEquip Directiu de la meva escola, especialment a la Directora la Rosa, i la Cap dEstudis la
Teresa, per les facilitats que mhan posat a lhora de proporcionar-me tota la documentaci; per la pacincia que han
tingut i pels nims que mhan transms en lelaboraci daquet projecte.
A lEAPC i el Departament dEnsenyament loportunitat que mhan donat per poder gaudir i formar-me, amb
la responsabilitat que aix comporta i el comproms social que des de linci mhan transms.
Sobretot vull donar les grcies molt especialment als tutors daqueta formaci, la Carme Negrillo, pel suport
i les bones paraules que ha tingut envers mi en els moments especialment complicats que vaig tenir a linici del curs,
quan les coses no macabaven de rutllar del tot b. La meva ms sincera gratitud envers el Jess Moral i la Isabel
Snchez per lacompanyament al llarg del meu Projecte de Direcci.
Per altra banda vull agrair als mestres de lEscola que han posat el seu granet darena en aquest Projecte,
han deixat que jo els escolts, han compartit amb mi les seves inquietuds, necessitats i idees per fer crixer plegats
un projecte com.
I per acabar vull donar les grcies a la famlia, per la pacincia
que ha tingut en un any tant important com aquest en que ha arribat a
casa nostra un regal com la Joana, que sense fer gaire soroll, acompanya
el nostre estimat Guillem.
Grcies Natlia.
Grcies a tots.
31
(...) Benvinguts passeu, passeu.

Ara ja no hi falta ning,
o potser s, ja me n'adono
que tan sols...
hi faltes tu...
Tamb pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol. (...)
Jaume Sisa
12. ANNEXOS - REFERNCIES
Essncia: L'essncia s un concepte filosfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substncia que la fan
ser el que s, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat. L'essncia es contrasta amb
l'accident, que sn les propietats que es tenen de forma contingent, sense els quals es pot mantenir la identitat. El
concepte d'essncia s'origina amb Aristtil, que va utilitzar l'expressi grega to ti n einai, literalment 'el que ha de ser',
o a vegades la frase escurada tot i estil, literalment 'el que s', per expressar la mateixa idea. Aquesta frase va
suposar tantes dificultats pels traductors al llat que van encunyar la paraula essncia per a designar l'expressi
completa. S. Marc Cohen, "Aristotle's Metaphysics" Enciclopdia Stanford de Filosofia. http://dilc.org/identitat/
En termes dexcellncia, dequitat, dassoliment dobjectius i de satisfacci dels usuaris, tal i com proposava Joan
Mateo (Secretari de Poltiques Educatives del Departament dEnsenyament) en la conferncia inaugural del curs el
dia 1 de mar de 2014 a lEAPC.
El projecte de direcci. Joan Teixid Saballs. Uoc. Formaci continuada. Groc Textos i materials de treballs.
http://www.joanteixido.org/doc/accesdireccio/projecte_direccio.pdf
Emoci: La Neuroeducacin demuestra que emocin y conocimiento van juntos. Blog el Pas
http://blogs.elpais.com/ayuda-al-estudiante/2013/12/la-neuroeducacion-demuestra-que-emocion-y-conocimientovan-juntos.html
Documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres Objectius prioritaris del sistema educatiu i projecte
educatiu de centre 19/06/2015

http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/PEC_Objectius_projecte.pdf
AGD (Avaluaci General Diagnstica). Realitzada per la inspectora avaluadora la Sra. M. ngels Gonzlez
Estremad (04/12/2009)
32
PEC. Enlla a la Web de lescola. http://www.xtec.cat/ceip-alberich/docpec.html
Josep Alberich i Casas (Reus 1824 - Madrid 1878) Metge, va nixer a Reus el 21 de maig de 1824. Es va llicenciar
en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona. El 1846 se li conced el ttol de doctor i comen a exercir com a
metge a la seva ciutat. El seu prestigi com a metge va fer que fos membre de diverses societats mdiques i cientfiques.
Va tenir un paper destacat en lepidmia de clera que va patir Reus el 1854. Daquest episodi en public Tratado de
galvano-plastia. Instruccin popular acerca del clera morbo asitico (1854). Mari Fortuny en pint el quadre El Dr.
Alberich Cases visitant un malalt de clera (1854) via:
http://www.hospitalsantjoan.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=204:lhospital-acull-un-espaimuseistic-dedicat-a-la-sanitat-local&catid=1:noticies&Itemid=374
Barri Immaculada. Documentaci relativa a la transformaci daquest. https://immaculadaisolivista.wordpress.com/
Informe Mensual docupaci. Reus, Gener 2015 http://www.reus.cat/sites/reus/files/informe_gener_2015.pdf
La Llei de Barris permetr la culminaci les obres de dos barris de Reus. Naci digital (23/07/2009)
http://www.naciodigital.cat/delcamp/noticia/942/llei/barris/permetra/culminacio/obres/dos/barris/reus
Comunitats daprenentatge: Web Utopiadream http://utopiadream.info/ca/
Participaci de les famlies a lescola: Portal famlia i escola. Gencat.cat
http://familiaiescola.gencat.cat/ca/escolaritat/participacio-compromis/participacio-coresponsabilitzacio/participaciofuncionament-centre/
Grups interactius: Xtec. Actuacions dxit: http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/comunitats/actuacionsexit
Grups interactius: Web Utopiadream http://utopiadream.info/ca/actuaciones-de-exito/grupos-interactivos/
33
Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a leducaci bsica. 2009
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0004/1bc9a04d-7d32-4027-a1c0fdd779a6e2f9/del_curriculum_a_les_programacions.pdf
Activitats extraescolars:
Oferta a linici de curs:
Participants: 9 grups : Hip-Hop (2), Teatre (1), Futbol (2) i Bsquet (4): 111 participants 13/02/2016
34
Organigrama actual:
Descripci de lavaluaci extretes del Resultat de la valoraci de lassoliment dels objectius establerts en el centre
educatiui de la millora dels seus resultats, a partir de lanlisi del sistema dindicadors. Curs 2015 2016 Avaluaci
Anual de Centre (AVAC) 18/012/2015. Inspector: Xavier Basaganya Gallego.
De lescola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadasc. Presentaci
23/12/2015 http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/12/23/17/55/72ef1a4e-d9d1-467a-8dd9-3f33f70fbf39.pdf
De lescola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadasc
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/inclusio/escola-inclusiva.pdf
Recomanacions PISA a la FAPAC per la implicaci de les famlies per assolir lxit educatiu dels infants.
http://www.fapac.cat/sites/all/files/root/Arrel/P%C3%BAblic/FaPaC/Projectes/Projecte%20CLAU/guia_Xarxa_Clau_F
apac.pdf
Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic. Generalitat de Catalunya Departament dEducaci
http://www.xtec.cat/crp-terrassa/pac/guia_planificacio_estrategica.pdf
35
Neus Lorenzo. Informaci directors. Marc Plurilinge: http://es.slideshare.net/nlorenzo/10-nl-isformaciodirectors-
marc-plurilinge-sessio-1f
Documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres. El tractament i l's de les llenges al sistema educatiu.
El projecte lingstic 19/06/2015

http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/PEC_Tractament_us_llengues.pdf
Documents per a l'organitzaci i la gesti dels centres Participaci de la comunitat educativa 19/06/2015
http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/PEC_Participacio_comunitat.pdf
aa
Extret de COM EDUCAR AVUI PEL DEM? Proposta per un model integral de centre d'innovaci educativa
Projecte de recerca amb llicncia d'estudi (modalitat A) concedida pel Departament d'Educaci de la Generalitat de
Catalunya per al Curs 2007-2008. Sr. Mari Cano Santos http://www.xtec.cat/~mcano/avui_x_dema/index1.html
36

Projecte de Direcció

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte de Direcció

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROJECTE DE DIRECCI

Francesc Xavier Torrell i Cantero

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

(...) Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,

ESTRATGIES DINTERVENCI .........................................................................................................................................17

7. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ..............................................................................................................................................23

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

DE SAINT EXUPRY, Antoine; Le Petit Prince. Pars: ditions Gallimard, 1946.

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

Tenir visi global, integradora i focalitzada en els processos i els resultats.

Impulsar prctiques educatives de referncia que ja es desenvolupen actualment i daltres referenciades

La definici de direcci escolar que sento com a prpia s la que la

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

2. DIAGNOSI DEL CENTRE

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

ltima revisi gener de 2010

Normes dorganitzaci i funcionament (NOFC)

ltima revisi maig de 2014

Pla datenci a la diversitat

Creat el curs 2008/09. Es revisa anualment.

Pla dacci tutorial

ltima revisi juny de 2013. Actual. (2013 - 2016)

ltima revisi juny de 2014

ltima revisi juny de 2009. Revisi prevista 2015 - 2016

Concreci curricular Llengua

Creada el curs 1990 - 1991. Revisi i avaluaci continuada

Concreci curricular Medi

Creada el curs 2004 - 2005. Revisi i avaluaci continuada

Concreci curricular Matemtiques

Sense concreci. Tot i que shan revisat criteris davaluaci

Carta de comproms educatiu

ltima revisi abril de 2011

Creat setembre de 2001. ltima revisi 2015

PLC (Pla de lectura del centre)

Creat juny 2011. Es revisa anualment.

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

2.2.2. METODOLOGIES DAULA

Alumnes per grup: 25.5

Alumnes / Docents: 15.04

Situaci scio - familiar: 16

Docents / Grups: 1.69

Mat (8.30 - 13.00 h)

Tarda (15.00 - 16.30 h)

Servei de menjador de 13.00 a 15.00 h. (200 u.).

Permanncia de tarda de 16.30 a 17.30 (8 u).

Acollida matinal de 7.50 a 8.30 h. (aprox. 50 u.).

Activitats dill. dij. de 16.30 a 17.30 (111 u)q.

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER

Directora, cap destudis i secretria

Tots els docents

Directora, cap destudis, secretria, coord. de Mensual (1 h)

Docents mateix cicle.

Docents mateix nivell

2.2.3.2. ORGANIGRAMA DEL CENTREr

Mitjana dantiguitat del professorat del centre: 7,7 anys. (aprox.).

Mitjana dedat del professorat del centre: 42.62 anys.

Rgim laboral: Funcionaris: 30 - Interins: 7 - Funcionaris amb destinaci definitiva > 70 %.

Personal no docent amb atenci a lalumnat:

TEI (Tcnica dEducaci Infantil)

Professionals propis dels Serveis Educatius:

S. Socials. Educadora Social

FRANCESC XAVIER TORRELL I CANTERO. CONVOCATRIA ENS/189/2016 DE 21 DE GENER