PROBLEMES EMiT.

TERMODINÀMICA Curs 2019-20

Temperatura i termometria

1. A thermistor is a solid-state device whose resistance varies greatly with temperature.

Its temperature dependence is given approximately by R = R0 eB/T, where R is in ohms
(), T in Kelvins, and R0, B are constants that can be determined by measuring R at
calibration points such as the ice point and the boiling point.
(a) If R = 7360  at the ice point and 153  at the boiling point, find R0 and B.
(b) What is the resistance of the thermistor at t = 30ºC?
(c) What is the rate of change of the resistance with temperature at the ice point
and the boiling point? At which of these temperatures is the thermistor most
sensitive?
R: a) B=3948 K, R0=3.89 10−3 , b) 1760 , c) −389 /K, −4.3 /K

2. a) Quant val, en graus Fahrenheit, la temperatura del cos humà sa (36.5 ºC)? b) Quant
val la temperatura del zero absolut (−273.15 ºC) expressat en l’escala Fahrenheit? c)
A quina temperatura coincideix el valor numèric de les escales Celsius i Fahrenheit?
R: 98ºF; −460ºF; −40ºC

3. Suposem un termòmetre de gas a volum constant que s'utilitza per a determinar una
temperatura desconeguda de la següent forma: Mentre el termòmetre està a la
temperatura del punt triple, s'omple de gas a la pressió donada, pa. El termòmetre
s'escalfa fins a la temperatura desconeguda i la nova pressió és aleshores p. El
procediment es repeteix per a diferents valors de pa, i s'obtenen diferents valors de p,
que s'han tabulat tal com segueix:

pa (torr) 100 200 300 400 500 600

p (torr) 175.2 351.0 527.4 704.4 882.0 1060.2

Calculeu amb un error de 0.1% la temperatura desconeguda, mesurada sobre l'escala

del gas ideal. R: 477.8 K.

Equacions d'estat i coeficients termodinàmics

4. El volum mitjà d’aigua del Mediterrani és 3.700.000 km3, a uns 15 ºC, i la superfície
és d’uns 2.510.000 km2. La constant de dilatació tèrmica en volum de l’aigua a
aquesta temperatura és aproximadament 1.5 10-4 K−1. a) Quant augmentarà el nivell
de l’aigua per cada grau que pugi la temperatura? b) Si la diferència de temperatura
mitjana de l’aigua entre l’estiu i l’hivern és d’uns 10 ºC, quant hauria d’augmentar el
nivell de l’aigua? Què us suggereix aquest resultat? R.- 22 cm, 2.2 m

5. (a) Show that for a given material, the coefficient of volume expansion  is 3 times
the coefficient of linear expansion L, i.e. =3L. (Hint: write the volume as the
product of the three lengths of a box, V=L1L2L3, and vary both sides of the equation
with respect to temperature). (b) A 1-L lager glass is filled to the brim with beer at
9ºC by an inexperienced membre of the barstaff. It is left in the room, untouched until
the temperature warms to 31ºC. Clearly, no students were present in the room, but
the question is how much alcohol spilt out of the glass? (You will need to know that
for glass, L = 9×10−6 K−1, and for beer  = 1.1×10−3K−1). R: b) 24 cm3.
PROBLEMES EMiT. TERMODINÀMICA Curs 2019-20

6. Obtingueu el coeficient de dilatació a pressió constant  i la compressibilitat

isotèrmica T per: (a) un mol de gas ideal descrit per pv = RT; (b) un mol de gas real
descrit per l'equació de Clausius p(v – b) = RT.

7. (a) Deduïu l'expressió dV/V = dT – T dp. (b) Els coeficients  i T són funció de T
i p. Quina relació hi ha entre ells? (c) Una massa de mercuri, inicialment a una
atmosfera i 0C, s'escalfa a volum constant fins a 10C. Quant valdrà la variació de
pressió? ( i T són constants en aquest interval de temperatura,  = 1.81 10–4 K–1,
T = 3.87 10–4 atm–1). R: (c) 4.68 atm.

8. Un sistema elàstic es pot caracteritzar pel seu mòdul de Young definit com Y =
(L/A)(L)T, amb A l'àrea transversal i L la longitud, i el seu coeficient de dilatació
lineal L.(a) Demostreu que quan el sistema està sotmès a una tensió , es satisfà
(1/)(T)L = –(LYA/). (b) Demostreu que el canvi infinitesimal de tensió entre
dos estats d'equilibri ve donat per d = –LAYdT + (AY/L) dL. (c) Una roca del desert
està sotmesa durant el dia (53 C) a un esforç (tensió/superfície) de 10000 N/m2. Si
la temperatura baixa a la nit fins a 3C, quant valdrà l'esforç final si la roca no pot
variar de longitud? (L = 1.5 10–5 K–1 i Y = 2.07 1011 N/m2). R: (c) 1.5 108 N/m2.

9. Obtingueu l'equació d'estat d'un fluid que té una compressibilitat T = K[1 + (T –
T0)] i un coeficient d'expansió tèrmica  = A(1 –  P). Són independents els
paràmetres K, A,  i ?

m C
10. Un sòlid paramagnètic satisfà la llei de Curie,  = = , on  és la
H T T
susceptibilitat magnètica i C una constant. Sabent que en absència de camp extern H,
la magnetització per unitat de volum m s’anul·la, independentment de T, trobeu
l'equació d'estat m=m(H,T).

Treball

11. Calculeu el treball fet per un mol d'un gas en una expansió isotèrmica i quasiestàtica
des d'un volum inicial Vi a un volum final Vf si la seva equació d'estat és: (a) pV =
RT; (b) p(V – b) = RT.

12. A mole of ideal gas occupies a volume of 10 L at 1 atm. a) Evaluate its temperature.
b) The container of the gas has a frictionless piston. The gas is heated at constant
pressure until its volume 20 L. Calculate the final temperature of the gas. c) The
volume is kept constant at 20 L and the gas is heated to 350 K. Which will be the final
pressure of the gas? d) Calculate the work in the processes (b) and (c), is the gas the
one that performs the work or the opposite? R: a) 122K, b) 244K, c) 1.44 atm, d) 1013
J, 0 J

13. Un esprai produeix gotetes de radi mitjà 10–4 cm. Calculeu el treball necessari per a
atomitzar 1 kg d'aigua isotèrmicament a 25C. La tensió superficial de l'aigua en
PROBLEMES EMiT. TERMODINÀMICA Curs 2019-20

contacte amb l'aire a 25C és 7.2  10–7 N/cm i el volum específic de l'aigua aquesta
temperatura és 1.0029 cm3/g. R: 0.216 J.

14. Demostreu que el treball realitzat per unitat de volum en un procés quasiestàtic
isoterm d'una substància paramagnètica que obeeix la llei de Curie (m = CH /T) ve
donat per
W
V
=
T
2C
(m22 − m12 )
on H és la intensitat del camp magnètic i m = M/V la magnetització per unitat de
volum.

Primera llei

15. (a) En un calorímetre hi ha 100 g d'aigua a la temperatura ambient, 20C. S'hi afegeix
200 g d'aigua a 90C. La temperatura final de la mescla és 65C. Es lògic aquest
resultat? Quant val l'equivalent en aigua del calorímetre? (b) Si s'afegeix als 100 g
d'aigua a 20C una mostra metàl·lica de 20 g a 90C, la temperatura final és 25.78C.
Quant val la calor específica del metall? Resp.: (a) 11.11 g; (b) 0.5 cal/gC.

16. Determinar el calor que hay que suministrar para convertir 1g de hielo a −20 ºC en
vapor a 100ºC. Datos: calor específico del hielo ch=2090 J/(kg K), calor de fusión del
hielo Lf= 334·103 J/kg, Calor específico del agua c= 4180 J/(kg K), calor de
vaporización del agua Lv= 2260·103 J/kg. Resp.: 3053.8 J

17. Si considerem l'energia interna d'un sistema hidrostàtic funció de T i V, demostreu

que per un procés quasiestàtic es compleix:

(a) dQ = (U/T)V dT + [(U/V)T + p] dV;

(b) CV = (U/T)V.

(c) Quant val CV per un sistema fluid que satisfà l'equació U= C T + B T V2, on C
i B són constants?

18. Si considerem l'energia interna d'un sistema hidrostàtic en funció de T i p, demostreu

que per un procés quasiestàtic:

(a) dQ = [(U/T)p + p(V/T)p]dT + [(U/p)T + p(V/p)T]dp;

(b) Cp – pV = (U/T)p ;

(c) Demostreu la relació de Mayer, Cp = CV + nR, per a un gas ideal.

19. Proveu que en un procés a pressió exterior constant, si només es fa treball hidrostàtic,
se satisfà que Qp=∆H, és a dir, la calor bescanviada entre el sistema i l'exterior, Qp,
ens dóna la variació d'entalpia en el procés (H=U+pV). b) Demostreu que
Cp=(H/T)p.
PROBLEMES EMiT. TERMODINÀMICA Curs 2019-20

20. Un gas ideal es troba repartit entre dos recipients d'igual volum V aïllats de l’exterior.
Existeixen N mols de gas en el compartiment que es troba a temperatura T1 i 2N mols
en l'altre compartiment a temperatura T2. Trobar les temperatures i pressions finals
quan els recipients es connecten mitjançant una paret que permet el pas de la calor
en dos casos: (a) roman fixe, (b) és mòbil.

21. Tenim 10 l d'aire a 20 atm i 300 K tancat a un recinte amb parets adiabàtiques.
Determineu l'estat final per als dos processos següents: a) Expansió contra una
pressió exterior constant d'1 atm. b) Expansió reversible fins a una pressió d'1 atm.
(L’índex adiabàtic de l’aire val 1.4). Resp: a) T=219 K, b) T=127 K

22. La pressió inicial d’un mol de gas ideal és 4  10 5 N/m2 i el seu volum 2 m3. (a) Quant
val la seva temperatura? (b) El gas és comprimit adiabàtica i reversiblement fins a 1/4
del volum inicial. Trobeu la pressió i la temperatura finals. (c) Compareu-les amb la
pressió i la temperatura que resultarien si la compressió hagués estat isotèrmica. (d)
Calculeu el treball fet sobre el gas en cada procés. (e) Calculeu la calor cedida pel
sistema durant la compressió isotèrmica. (L’índex adiabàtic del gas val 1,4).
R: a) 9.6 104K, b) 2.8 106 Pa, 1.68 105K, c) 1.6 106 Pa, 9.6 104K, d) Wisot= 1.1 106 J,
Wad= 1.48 106 J, e) −1.1 106 J

23. Un cilindre vertical amb parets aïllants conté 1 litre d’aire en equilibri amb l’atmosfera
a 20C. Un pistó de 20 cm2 i de material poc conductor de la calor separa l’interior de
l’exterior. L’aire pot considerar-se com un gas ideal amb cV =5 cal/mol K. Si sobre el
pistó es col·loca un pes de 40 N, el pistó baixa bruscament. (a) Quant baixa el pistó?
(b) Un cop en la nova posició, la calor escapa lentament a través del pistó; quina serà
la posició final d’equilibri? (c) Calculeu la variació d’energia interna en cada procés.
R: (a) 6 cm, (b) 41.7 cm, (c) 3.4 cal, –3.4 cal

24. Un gas ideal està contingut en un recipient gran de volum V0. En el tap del recipient
hi ha un tub vertical de vidre d'àrea transversal A en el qual hi ha una bola metàl·lica
de massa M, perfectament adaptada al tub. La pressió d'equilibri de l'interior del
recipient p0 és superior a l'atmosfèrica degut al pes de la bola. Si la bola es desplaça
lleugerament de l'equilibri, executarà un moviment harmònic simple (si negligim la
fricció). Si el procés és adiabàtic i quasiestàtic, trobeu una relació entre la freqüència
d’oscil·lació i el coeficient adiabàtic del gas . R: ω = A √𝛾𝑝0 /(𝑀𝑉0 )

Segona llei. Màquines tèrmiques. Entropia

25. Demostreu amb un exemple concret, tot acoblant una màquina tèrmica que viola
l’enunciat de Kelvin amb una màquina tèrmica normal adient, que la màquina
conjunta viola l’enunciat de Clausius.

26. Representeu un cicle de Carnot per a un gas ideal monoatòmic en un diagrama pV.
Calculeu les calors i els treballs fets a cada branca del procés. Demostreu que el
rendiment del procés val 1 – (T2/T1).

27. Una màquina tèrmica de Carnot treballa entre dues fonts a 27ºC i 327ºC. A) Quin
seria el rendiment màxim possible? B) Si absorbeix 800 J de calor en cada cicle, quant
de treball fa i quanta calor cedeix? C) Si el rendiment observat és la meitat del
PROBLEMES EMiT. TERMODINÀMICA Curs 2019-20

rendiment màxim, i si absorbeix 800 J, quant de treball produeix per cicle? Quant
treball es desaprofita per cicle? Quanta entropia es produeix en cada cicle? R: a) 0.5,
b) 400J, c) 200J, 200J, 0.66J/K

28. Una màquina de Carnot funciona a la inversa, com a bomba de calor, entre una font a
20ºC (per exemple, l’interior d’una habitació, a l’estiu) i una font a 30ºC (per exemple,
l’atmosfera en un dia de calor). A) Quin treball (energia elèctrica, per exemple)
consumirà per extreure 100 J de la font freda? Quina calor cedirà a la font calenta? B)
Quant de treball estalviaríem si la temperatura freda, en lloc de 20ºC, fos 22ºC? (Això
ens fa pensar sobre l’estalvi que aconseguiríem si en lloc de tenir l’aire condicionat a
20ºC, com sovint es té a l’estiu, el tinguéssim a 22ºC). R: a) 3.4 J, b) 0.7 J; 10% per
ºC

29. Els límits de l’aprofitament de l’energia. En la taula següent es donen els rendiments
típics observats per un motor de cotxe i per diferents centrals productores
d’electricitat. (a) Completeu la taula tot posant quina és la temperatura de la font freda,
de la font calenta i el rendiment màxim possible. Compareu amb el rendiment
observat. Què en deduïu? (b) Calculeu el rendiment si el processos funcionessin a
màxima potència. Què en deduïu? Quines conseqüències ambientals té això?
Dades: Temperatura combustió motor benzina uns 745 K, calderes carbó 743 K,
turbines de gas 1400 K. Temperatura dins reactor nuclear 573 K. Temperatura
refrigeració turbines de gas 900 K. Considereu una temperatura ambient d’uns 20ºC.

30. Considerem dos sistemes rígids idèntics que compleixen l'equació d'estat U = cT, on
c és una constant. Si fem treballar una màquina tèrmica entre aquests dos sistemes,
se'n pot extreure treball, mentre refredem el calent, inicialment a temperatura T1 i
escalfem el fred, inicialment a temperatura T2, fins que les seves temperatures siguin
iguals. (a) Demostreu que la temperatura mínima de l'estat final és Tf = (T1T2)1/2. (b)
Demostreu que el treball màxim que es pot extreure en aquest procés és Wmax = c[T1
+ T2 – 2(T1T2)1/2].

31. Un sistema de volum constant té una capacitat calorífica CV que no depèn de T, i

inicialment es troba a T1. Disposem d'una font tèrmica a temperatura constant T0 (<
T1). Demostreu que el treball màxim que es pot obtenir en refredar el sistema és W =
C[T1 – T0 – T0 ln(T1/T0)].

32. Introduïm un bloc de 0.5 kg de coure a 80ºC en 100 grams d’aigua a 10ºC en un
recipient aïllat de capacitat calorífica negligible. Trobeu: a) La temperatura final
d’equilibri. b) La variació global d’entropia. Es compleix la segona llei? (La calor
específica del coure val 0.092 cal/(g·K)). R: 0.76 cal/k
PROBLEMES EMiT. TERMODINÀMICA Curs 2019-20

33. Trobeu la variació específica d’entropia per l'aigua quan s’escalfa a pressió
atmosfèrica constant, des de –18 oC fins a 150 oC . Dades: cp del gel = 0.5 cal/g.K, cp
de l'aigua = 1 cal/g.K, cp del vapor d'aigua = 0.47 cal/g.K, calor de fusió del gel = 80
cal/g, calor de vaporització de l'aigua = 540 cal/g. Resp: 2.15 cal/g.K.

34. Un mol de gas ideal monoatòmic en contacte amb una font a 27ºC s’expansiona contra
el buit fins a triplicar el seu volum. Calculeu: a) La variació d’energia interna del gas;
b) El treball fet pel gas; c) La calor subministrada al gas; d) La variació de l’entropia
del gas i la de l’univers. Se satisfà la segona llei? (La calor específica molar dels gasos
ideals monoatòmics a volum constant val 3R/2). R: a,b,c) 0, d) 9.13 J/K, 9.13 J/K

35. Calculeu els canvis d’entropia dels dos processos del problema 23.
R: 8 10–4 cal/K, 6 10–4 cal/K

36. Es fa circular per una resistència de 25 Ω un corrent elèctric de 10 A durant 1 segon

tot mantenint la temperatura exterior a 27ºC. (a) Quina ha estat la variació d’entropia
de la resistència si roman a temperatura constant? (b) Quina ha estat la variació
d’entropia de l’univers? (c) Ara aïllem tèrmicament la resistència, de forma que quan
passi el corrent s’escalfarà i augmentarà la seva temperatura. Si inicialment la
temperatura és de 27ºC, i la resistència està formada per un filament de 10 grams de
massa i una cp = 0.84 kJ/kg K. Respongueu de nou a les dues qüestions anteriors.
R: (a) 0, (b) 8.33 J/K, (c) 5.79 J/K, 5.79 J/K.

Segona llei. Relació entre equacions d’estat. Potencials termodinàmics

37. Si expressem dQ en funció de V i de T tenim, segons un problema anterior,

 U   U  
dQ =   dT +   + p  dV
 T V  V T 
(a) Comproveu que dQ no és un diferencial exacte; (b) fent servir la hipòtesi que (1/T)
és un factor integrant de dQ, obtingueu una relació entre (U/V)T i (p/T)v
(aquesta relació és molt important)
 U   p 
  = T  − p
 V T  T V

38. Amb l'ajut de la relació trobada en el problema anterior, demostreu que l'energia
interna d'un sistema que segueix l'equació d'estat p = f(V)T és independent de V.

39. Proveu la relació entre les capacitats calorífiques: 𝐶𝑝 − 𝐶𝑉 = 𝑇𝑉𝛼 2 /𝑘 𝑇 .

40. Radiació electromagnètica a l’equilibri. L’electromagnetisme prediu per la radiació

electromagnètica p = u/3, on u és l'energia per unitat de volum. La termodinàmica
prediu que u=u(T), és a dir, u és només funció de T. Amb aquests ingredients, i les
lleis de la termodinàmica, Boltzmann va obtenir l’expressió per a u(T). (a) Proveu
que u=aT4 amb a una constant. Avalueu: b) S(T,V) i c) els potencials F, H i G per a
PROBLEMES EMiT. TERMODINÀMICA Curs 2019-20

la radiació electromagnètica. d) Quant val el potencial químic per la radiació

d’equilibri?

41. a) Demostreu que si la magnetització M d'un sistema paramagnètic és funció

únicament de H /T, la seva energia interna només depèn de T (i no de M o H ). b)
Trobeu la forma funcional de l'entropia, S(T,M) per un sistema que obeeix la llei de
Curie: M=AH /T i la seva capacitat calorífica ve donada per C=b/T2 (b una constant
positiva).

42. Desimantació adiabàtica. Un mètode per obtenir temperatures molt per sota d’1K
consisteix a refredar una sal paramagnètica a aquesta temperatura i procedir en dues
etapes. Primer, s’aplica un camp magnètic H en condicions isotermes (posant en
contacte la mostra amb He líquid, per exemple); desprès, es treu el camp en
condicions adiabàtiques. Una substància paramagnètica obeeix la llei de Curie:
M=AH /T. La seva capacitat calorífica ve donada per C=b/T2 (b una constant
positiva). (a) Determineu la calor emesa quan s'augmenta el camp des de 0 fins a un
valor H1, a temperatura constant T1. (b) Es redueix adiabàtica i quasiestàticament el
camp des de H1 fins a 0. Quina serà la temperatura final del sistema? És major o
menor que T1?

43. Sistema elàstic (examen 2015). Les equacions d’estat d’una goma elàstica
𝑎
unidimensional són 𝑈(𝑇, 𝐿) = 𝑐𝑇 + 2 (𝐿 − 𝐿0 )2 , i 𝜏 = 𝜏(𝐿, 𝑇) = (𝑎 + 𝑏𝑇)(𝐿 − 𝐿0 ),
on L0 és la longitud en repòs de la goma,  és la tensió de la goma, L és la longitud,
T la temperatura, U l’energia interna, i la resta són paràmetres positius. Inicialment
la goma està a temperatura T0 sense cap tensió. a) Quin treball s’ha de fer per estirar
la goma isotèrmicament fins a una longitud 2L0. Quant val la calor bescanviada? b)
Quant val el canvi d’entropia en aquest procés? c) De sobte, la corda es deslliga dels
dos extrems i torna a la situació de repòs. (Noteu que quan es deslliga la tensió que
actua sobre la goma és nul·la, i que el procés és molt ràpid, i per tant adiabàtic).
Calculeu la temperatura final de la goma. S’escalfa o es refreda?

44. A 25ºC i 1 atm podem trobar el carboni en dues fases, el diamant i el grafit, una de
elles estable i l’altra metastable. En aquestes condicions, l'entropia molar del diamant
és 0.585 cal/K mol i la del grafit 1.365 cal/K mol. La calor de combustió del diamant
és 94.48 kcal/mol i la del grafit 94.03 kcal/mol. (a) Calculeu ∆g= gd–gg per la
transició grafit-diamant a 25ºC i 1 atm. Quina és la forma estable en aquestes
condicions? (b) Si tinguessin un mol de carboni a la fase inestable, quina és la
màxima quantitat de treball que podríem extreure del procés cap a la fase estable? R:
a) ∆g= gd–gg = 682.44 cal/mol, el grafit.
PROBLEMES EMiT. TERMODINÀMICA Curs 2019-20

Exercicis de Repàs

45. The length of the column of mercury in a thermometer is 4.0 cm when the
thermometer is immersed in ice water at 1 atm of pressure, amd 24.0 cm when the
thermometer is immersed in boiling water at 1 atm of pressure. Assume that the length
of the mercury column varies linearly with temperature. (a) What is its length at 22
ºC? (b) What is the temperature when the column length is 25,4 cm? R: (a) 8.4 cm (b)
107ºC
p 2 p
46. En la figura adjunta es mostra el cicle de Joule per a un gas
ideal monoatòmic en un diagrama pV. Tots els processos 2 3
són quasiestàtics. Calculeu el treball realitzat i la calor
absorbida en cada procés (Dades: V4isoterma
= 3V1; p2 = 2p1; p1 =
1 atm; V1 = 15 L). adiabàtica
Resp.: procés 1→2: 723 J, adiabàtica
0 J; procés 2→3: –4003 3 J, 10008 adiabàtica
J; procés 3→4: –2170 J, 0 J; procés 4→1: 3039 J, –6584 J.
1 4
47. a) Which is the maximum efficiency attainable 1 in a heat
engine working between 50ºC and 350ºC? b) If the engine
absorbs 1000 J from the hot source, how nuch workVwill be V
obtained and how much heat willFig. be delivered
1 to the cold source? c) Answer b)
Fig.if2the
efficiency of the engine is half the maximum.

48. Un mol de gas ideal monoatòmic a 27ºC i 1 atm s’escalfa a pressió constant fins a
triplicar el seu volum. Calculeu: a) La variació d’energia interna del gas; b) El treball
fet sobre el gas; c) La calor subministrada al gas; d) La variació de l’entropia del gas.
R: a) 7479J, b) −4984 J, c) 12465 J, d) 22.8 J/K