El gènere.

-Homòfons amb gènere i significat diferent.

Hi ha paraules homòfones (és a dir, que sonen igual), amb significats diferents
segons el gènere:
albor masculí: peix. Femení: blancor.
canal masculí: via d’aigua (El canal de la Mànega). Femení: conducte
capital masculí: diners. Femení: ciutat important
clau masculí: per a clavar, dent canina. Femení: per a obrir
clímax masculí: moment culminant. Femení: figura retòrica, etapa final estable
vers la qual tendeixen a evolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns determinats
factors ambientals, sobretot climàtics.
còlera masculí: malaltia. Femení: ràbia, enuig
coma masculí: quadre clínic molt greu. Femení: signe de puntuació
cremallera masculí: ferrocarril. Femení: els altres sentits
delta masculí: d’un riu. Femení: lletra de l’alfabet grec
deu masculí: numeral. Femení: font, doll
editorial masculí: article de fons no signat. Femení: empresa editora
fantasma masculí: aparició d’un mort. Femení: persona que simula una aparició.
fi masculí: objectiu. Femení: acabament
levita masculí: persona. Femení: peça de vestir
llum masculí: aparell per a fer llum. Femení: claror, electricitat
ordre masculí: contrari de desordre. Femení: manament
paleta masculí: obrer de vila. Femení: pala menuda
planeta masculí: astre. Femení: destió (Ser humiliat era la seua planeta)
pols masculí: batec, templa. Femení: massa de partícules
post masculí: lloc ocupat per les tropes. Femení: fusta
pudor masculí: vergonya. Femení: mala olor
salut masculí: salutació. Femení: bon estat de l’organisme
son masculí: dormida, manera de dormir. Femení: ganes de dormir
talent masculí: aptitud, moneda. Femení: gana
terra masculí: sòl. Femení: els altres sentits
vall masculí: excavació, rasa. Femení: depressió entre muntanyes.

-Divergències de gènere amb el castellà.

 Hi ha molts substantius que tenen un gènere distint del que presenten en castellà:
a) Són masculins
Afront (cast. ‘afrenta’), avantatge, bacteri, batent (d’una porta), càrcer (presó),
cataplasma, cep, colom, compte, contrallum, corrent (elèctric, d’aigua), costum, deute,
dot, dubte, enzim, escafandre, escaire, esquirol, estratagema, faig (arbre), forest
(‘floresta’), interviu, lleixiu, marge, pany (cast. ‘cerradura’), pebre, pendent,
penitenciari, picaporta, regle, ret (xarxa per als cabells), senyal, somrís, somriure,
sotsobre, tèrmit, titella, torticoli, parts del cos: canell, cap, engonal, front, genoll, maluc,
nas, palmell, panxell, queix, queixal.
(plurals):
Afores, antípodes, espinacs, llegums, narius, pantalons, sostenidors, pesos (cast.
‘pesas’).
b) Són femenins.
Acne, àgape, allau, anàlisi, àncora, andana (cast. ‘andén’), apòcope, apòfosi,
apoteosi, aroma, asma, bossa, cel·lofana, cercavila, crep, desfilada, destrossa,
disfressa, dita, empara, empenya, escfalopa, espelma, esperma, espremedora,
estrada, estrena, fita, flaire, fogonada, fresca (prendre la fresca), gènesi, guinyada,
hematia, hemorroide, icona, imperdible (agulla), índole, letargia, llevaneu, llinda,
magneto, magnòlia, maire (peix), mandala, mampara, mantegada, marató (cursa),
merenga, maça, mitena (guant), molla (ressort), orenga, potinga (medicament,
afait), reguera, resta, sida, síncope, serradura, síndrome, teulada, tomada; animals:
au, mona, rabosa, guineu o guitlla, tonyina. Parts i òrgans del cos: cuixa, dent,
entrecella, oïda, melsa, parpella. Eines, electrodomèstics: arada, ventadora, botija,
gerra, sucrera, aspiradora, escorredora, espremedora, torradora. Acabatys en –or:
agror, albor, amargor, bonior, coentor, cremor, dolçor, esplendor, resplendor,
roentor, rojor, rubor, tebior, torpor, verdor, però són en masculí: dolor, enyor,
furor, error, raor (navalla), rosegador, rumor, temor.
(plurals):
Alicates, arracades, hematies, incisives, noces, pólvores, postres,
profiteroles, tallarines, tovalles (i estovalles), xinxes, xurriaques (cast. ‘zurriago’,
‘azote’).

-El gènere dels càrrecs, professions i oficis.

 Tenen forma masculina i femenina: acadèmica, acompanyanta,
adjudicatària, adjunta, agregada, agrònoma, ajudanta, ambaixadora (o
ambaixadriu), aparelladora, aprenenta, àrbitra, arquitecta, assistenta, astrònoma,
banquera, bidella, bombera, botànica, cambrera, capatassa, capitana, caporala,
cartera, catedràtica, cirurgiana, comedianta, comercianta, comissària, crítica,
curandera, degana, deixebla, delegada, dependenta, detectiva, doctoranda,
dramaturga, empresària, enginyera, educanda, esbirra, estudianta, examinanda,
facultativa, fematera, filòsofa, fotògrafa, funàmbula, fustera, geneta, gestora,
guardiana, infanta, intendenta, jurisconsulta, lexicògrafa, lletrada, magistrada,
manicura, manyana, marmitona, missatgera, mossa, música, notària, oficiala,
padrina, pallassa, pedagoga, pedicura, perita (o pèrita), priora, rectora, regidora,
sergenta, síndica, sortílega, tècnicfa, tinenta (d’alcaldia), torera, veterinària,
viatjanta, vicerectora, xèrifa, xofera (o xòfera).
Acaben en –essa: abadessa, advocadessa (o advocada), alcaldessa,
almirallessa, apostolessa, baronessa, bisbessa, bonzessa, canongessa, cavalleressa,
clavariessa, comptessa, confraressa, consolessa, deessa (o dea), diablessa,
diaconessa, doctoressa (o doctora), druïdessa, duquessa, fraressa, hostessa,
joglaressa, jutgessa, metgessa, mestressa (o ama), poetessa (o poeta), prioressa (o
priora), profetessa ( o profeta), rectoressa (o rectora), sacerdotessa, sastressa,
vampiressa.
Tenen una sola forma per al masculí i el femení: agent, agutzil, alferes,
auxiliar, cap, comptable, conferenciant, conserge, cònsol, delineant, donant, edil,
fabricant, fiscal, gerent, grum, guarda, intèrpret, líder, maniquí, model, pilot (i
copilot), representant, sol·licitant, suplent, uixer, vigilant, vocal, xef.