Dialectes catalans:

Català oriental:
-Septentrional o rossellonés
-Central
-Balear
-Alguerés
Català occidental:
-Nord-occidental
-Valencià

Posició tònica.
Llatí clàssic Ē (ex. CATĒNA), Ĭ (ex. PĬRA), OE (ex. POENA) > llatí vulgar /e/
La /e/ tancada del llatí vulgar evoluciona en català a:

/e/ català occidental (ex. [kaðéna])

/ə/ català oriental (es manté en part del balear) (ex. [kəðə́nə]) > /ԑ/ català central (i part
del balear) (ex. [kəðɛ́nə])

És a dir, en català occidental la /e/ tancada del llatí vulgar s’ha mantingut sense alterar
el timbre, i en català oriental (per raons de substrat preromà o de superstrat germànic)
aquesta vocal ha modificat el timbre i s’ha convertit en la vocal neutra [ə́], que s’ha
conservat en gran part del balear. Aquesta [ə́] ha evolucionat posteriorment a [ԑ] en
català central (i en una part del balear).
Aquesta distribució diferent de les ee en català oriental i en català occidental explica
l’accentuació gràfica diferent de la e en les paraules que contenen title i que es veuen
afectades per aquesta evolució diferent de la /e/. Així, per exemple, francés (valencià) –
francès (cat. oriental), depén (valencià) – depèn (cat. oriental), aparéixer (valencià) –
aparèixer (cat. oriental).

En català septentrional o rossellonés hi ha només cinc vocals en posició tònica, a causa

del tancament de la /o/ en [u]. Com a conseqüència d’això, la /ɔ/ oberta no es podia
oposar a una /o/ tancada en la sèrie posterior, i va poder ocupar el camp de dispersió
d’aquesta, convertint-se en una /o/ mitja, de realitzacions més o menys obertes sebons
els contextos consonàntics (ex. cor, son, corda, etc.). Potser per simetria amb aquest
únic grau d’obertura mitjana en les vocals posteriors, es va operar el mateix canvi en les
vocals anteriors, confonent-se /e/ i /ɛ/ en una /e/ mitja.

i u
e o
a

/o/ > [u] (ex. musca, cançú)

/ɔ/ > /o/ (cor, son, corda)
/e/ - /ɛ/ > /e/