IES Pons d’Icart

Matemàtiques – 4t ESO B 30/XI/2004

Nombres i equacions – II 3+3+2+3

1. Opereu, simplifiqueu i racionalitzeu quan calgui. No utilitzeu la calculadora ni els nombres

decimals. En el resultat no han d’aparèixer ni exponents negatius, ni fraccionaris:
µ ¶
6
5−3 +4 √
14 12
a) . c) 150 − √ .
6 6
5− ·4
21 p p
8
x9 y 2 12 x2 y 5
0.0015 · 25 · 15625 d) p .
b) .
6
x3 y 5
10−12
µ ¶
6 3 + 28 3 · 31 35 − 93
5−3 +4 5 − 3 · 5 −
14 7 7 = 7 58
a) = = = − .
6 2·4 8 35 − 8 27
5− ·4 5− 5−
21 7 7 7
5 5 5
0.001 · 2 · 15625 (10−3 ) · 25 · 56 10−15 · 105 · 5
b) −12
= −12
= −12
= 10−15+5+12 · 5 = 102 · 5 = 500 .
10 10 10
√ √
√ 12 √ 12 6 √ 12 6 √ √ √
c) 150 − √ = 5 6 − √ · √ = 5 6 − =5 6−2 6= 3 6 .
6 6 6 6
p p √
24
8
x9 y 2 12 x2 y 5 27 + 4 − 12 6 + 10 − 20 19 −4 x19
d) p = x 24 24 24 · y 24 24 24 = x 24 · y 24 = p =
6
x3 y 5 24
y4
√
24
p p
x19 24 y 20 24
x19 y 20
= 24p · 24 p = .
y4 y 20 y

2. Resoleu les equacions següents:

a) 4x2 + 23x + 15 = 0. b) x4 − 12x2 + 27 = 0. c) x3 + x2 + 2x = 0.

√ 3
−23 ± 529 − 240 −23 ± 17 −
a) 4x2 + 23x + 15 = 0 =⇒ x = = = %
&
4
8 8
−5
√
36 − 27 6±3
6± 9
b) 2 2
x = z =⇒ z − 12z + 27 = 0 =⇒ z = = = %
& 3 =⇒
1 1
( 2
x = z = 9 =⇒ x = 3, x = −3
=⇒ √ √
x2 = z = 3 =⇒ x = 3, x = − 3
 
 x=0
c) x3 + x2 + 2x = 0 =⇒ x(x2 + x + 2) = 0 =⇒ o bé
 2
x +x+2=0
L’única solució és x = 0 , perquè la segona equació no té solucions en ser el seu discriminant
12 − 4 · 1 · 2 = −7 < 0.
3. En un triangle rectangle la mesura d’un catet és 23 unitats més gran que la de l’altre catet.
Si la hipotenusa mesura 37 unitats, calculeu la mesura dels catets plantejant una equació de
segon grau.
½
x = Longitud d’un catet.
Anomenem
x + 23 = Longitud de l’altre catet.
Llavors, apliquem el teorema de Pitàgoras i obtenim

x2 + (x + 23)2 = 372 =⇒ 2x2 + 46x + 529 − 1369 = 0 =⇒ 2x2 + 46x − 840 = 0 =⇒

√
−23 ± 529 + 1680 −23 ± 47 12
=⇒ x2 + 23x − 420 = 0 =⇒ x = = = %&
2 2 −35.

Per tant, els catets mesuren 12 i 12 + 23 = 35 .

4. Resoleu les qüestions següents:

√
a) Raoneu quin tipus de nombre és 2.
b) Una persona inverteix el 36% del seu sou en pagar una hipoteca, i el 30% del que li queda
en despeses fixes. Un cop descomptades aquestes quantitats li queden 967.68 euros. Quin
era el seu sou?
c) Raoneu per a quins valors de k l’equació kx2 + kx − k = 0 té alguna solució.
√
a) 2 és un nombre irracional perquè vam demostrar que si suposàvem que era racional
i l’escrivı́em com una fracció irreductible d’enters obtenı́em la contradicció que la fracció no
era irreductible (concretament obtenı́em un nombre que era parell i imparell). En no ser això
possible l’arrel de 2 era irracional.
b) Anomenem x = sou de la persona. Després de pagar la hipoteca li queda el 64% del sou,
i després de pagar les despeses fixes li queda el 70% del 64% del sou. Per tant,
967.68
0.70 · 0.64 · x = 967.68 euros =⇒ x = = 2160 euros .
0.7 · 0.64
c) Per a que existeixi alguna solució, el discriminant ∆ ha de ser major o igual que zero.
En ser ∆ = k 2 + 4k 2 = 5k 2 ≥ 0 per a qualsevol valor de k, podem afirmar que:

l’equació té alguna solució per a tots els valors de k.