OBLIGACIONS I CONTRACTES Real Life

Obligacions i
Contractes
Grau en Dret
TEMA 1: EL DRET DE LES OBLIGACIONS I DELS

CONTRACTES
1. La regulació del dret d’obligacions
El dret d’obligacions s’insereix dins del dret patrimonial. El dret civil patrimonial és un
dret que regula les accions privades de les parts, és a dir, el patrimoni.
Es defineix com a patrimoni el conjunt de béns i drets avaluables amb diners i que
pertanyen a una persona.
El dret civil patrimonial comprèn la regulació dels drets d’obligació i dels drets de
contractes.
Conté les normes que regulen la finalitat eco de les parts, és a dir, el que volem fer amb
els nostres diners. És una competència reservada a l’Estat i es troba regulada al codi
civil estatal. En el codi VI de Catalunya es va publicar la llei 3/17 del 15 de febrer
relatiu a les obligacions i als contractes que va modificar als altres llibres. Finalment l’
11/01/18 va entrar en vigor.
Com s’ordena? Dogmàticament o regulem en dos blocs: dret d’obligacions i dret de les
coses. Té una estructura regulada per números, moderna; però té un contingut escuet.
Dividit en 3 títols. El títol I està dedicat a la teoria de l’obligació i el contracte, integra

tots els principis europeus. El Títol II es dedica a les fonts contractuals i els diferents
contractes. El Títol III es refereix a les fonts no contractuals.
De moment tenim algunes formes contractuals típiques, que estan regulades, i també
tenim la sistemàtica general (seccions, títols...). Encara no regula la teoria general de les
obligacions, la teoria general del contracte ni les relacions extracontractuals.
2. Els Drets Reals i els Drets de Crèdit
Drets de crèdit, dret personal-> dret d’obligacions

També existeixen els drets reals.
.1 Diferència entre dret real i dret de crèdit:
Els Drets de Crèdit o Drets Personals: S’exerceix davant d’una persona concreta. El
deutor respon amb tot el seu patrimoni. Respon amb el seu patrimoni present i futur.
Són aquells que van dirigits a una persona determinada per exigir-li una determinada
conducta de donar, fer o no fer alguna cosa. En cas d’incompliment dels drets de crèdit
hi ha una valoració econòmica en forma d’indemnització. En aquest cas sempre hi ha un
subjecte actiu ( creditor: persona que pot reclamar que li paguin) i un subjecte passiu
( deutor: persona que ha de pagar).
Els Drets Reals: Es dirigeix davant d’una cosa concreta i determinada. Titular no es
creditor. Va directa e immediatament sobre la cosa determinada. No ens importa la
persona, ens importa la cosa. L’hipotecari l’únic amb el que respon es amb la cosa. Són
aquells drets que recauen sobre una cosa i que atribueixen al seu titular un poder directe
sobre la cosa. Per exemple: Hipoteca d’una casa
Conseqüència: com que el dret real recau sobre cosa es perd o es destrueix sense culpa
del deutor, l’oblig s’extingeix.
Dret de crèdit-> mai s’acaba la responsabilitat, es cobrarà amb el que quedi. No recau
sobre una cosa determ, sinó sobre el patrimoni.
Dins dels drets de crèdit trobem:
- Acció Personal: El deutor respon, davant del creditor, del compliment de la

obligació amb tots els seus béns presents i futurs, és a dir, si no paga, té sanció,
és el Principi de responsabilitat patrimonial universal. Per tant, el creditor pot
embargar qualsevol patrimoni del deutor (Respon una persona). El dret de crèdit
comporta una acció personal, una acció que jo puc fer per defensar el meu dret.
Comporta una acció personal que va dirigida a tot el patrimoni.
- Acció Real: El dret real comporta una acció real. Les dues accions son
acumulables. També podria ser que només puguem disposar d’una única acció.
L’acció real és més directa, ràpida, segura...El creditor només pot embargar la
propietat de la qual el deutor no paga (Respon una cosa). Si el deutor no
compleix, el creditor pot anar contra el patrimoni (p.ex. la casa). El dret real
sempre té preferència, en canvi, el dret personal no. Que es tingui una acció real
no es perd l’acció personal, o sigui, la diferencia és que en el dret personal, la
relació es entre persones i en el dret real es entre el patrimoni de la persona i la
cosa i només es pot exigir responsabilitat sobre la cosa.
Hi ha alguns drets reals, p.ex. el de propietat, que tenen un contingut que de vegades es
obligacional. Poden néixer del contracte OBLIGACIONS, p.ex. pel fet de tenir una
casa, tens obligació de pagar la comunitat de veïns.
Dins dels drets reals podem trobar: Dret real ple o dret real limitat
DRP-> seria la propietat d’una casa. Abasta tota la propietat, i tinc dret a ver el que
vulgui amb ella: destruir-la, cedir-la... Dret de propietat.
DRL-> dret d’hipoteca, servitud, dret d’ús... limiten el dret real ple. No es pot fer tot el
que es vol
En un dret real pot néixer un dret obligacional, un dret de crèdit. A aquest dret de crèdit
li hem d’aplicar tot el d’un dret de crèdit. Només es podrà reclamar al qui ho ha originat
i respondrà amb tot el seu patrimoni perquè ens trobem davant d’un dret de crèdit. Per
exemple: Sóc propietària d’una casa (dret real) i he de pagar la comunitat (una
obligació). Un dret obligacional prové del dret real. Una obligació només li pots
demanar a la persona en qüestió, jo que sóc la propietària de la casa pago la comunitat.
Si venc la casa, el nou propietari pagarà aquesta comunitat (el dret real es trasllada amb
la casa a la persona que li venc, sigui qui sigui).
2.2 El Contingut Obligacional dels Drets Reals
L’obligació que pot néixer es transmet a aquest dret real. Hem de distingir com neix
l’obligació i com s’extingeix quan s’extingeix aquest dret real. Qui sigui el propietari
d’un dret real: ex. Una casa, té l’obligació de complir les obligacions que s’esdevinguin
i si aquest propietari transmet el dret (la casa) aquestes obligacions passen a ser del nou
propietari. No obstant, el creditor por exigir només el pagament al deutor, però aquest
pagament ho pot fer qualsevol persona. El creditor pot acceptar el pagament de
qualsevol persona, però només pot exigir el compliment al deutor principal. Qualsevol
persona pot fer el pagament i el creditor està obligat a cobrar.
TEMA 2: L’OBLIGACIÓ
1. Concepte d’obligació
L’obligació és un vincle jurídic, mitjançant el qual necessàriament estem sotmesos a
realitzar una determinada prestació. Relació entre 2 subjectes, l’obligació té dues parts.
Un es el titular del crèdit i un altre el titular d’un deute i després tenim l’objecte.
L’objecte es la conducta jurídicament deguda (és a dir, obligada). Rep també el nom de
prestació. El CC no regula el concepte d’obligació, no conté una definició de obligació,
a més en certs casos es refereix a aquest concepte en sentit estricte (referint-se als dos
subjectes) i altres en sentit ampli. La regula en el Llibre IV: de les obligacions i els
contractes 1088-1554.
Quan hi ha una obligació es que una conducta s’ha de complir, i en aquest cas, es diu
que hi ha una conducta jurídicament deguda, per tant, per poder parlar d’obligació
necessitem una conducta jurídicament deguda que segons l’art 1088 del CC aquesta
conducta s’ha de donar, fer o no fer, que aquest és l’objecte de la prestació. Sabem que
ens trobem davant d’un tipus d’obligació concreta depenent de l’objecte d’aquesta.
Qualsevol conducta pot fer-se o bé perquè es vol o bé perquè existeix una obligació. El
CC ens diu que no importa qui realitzi aquesta conducta, es diferent ser titular d’un
deute que fer el pagament (Art 1158 CC). L’obligació té per objecte la prestació i
aquesta prestació pot ser de donar, fer o no fer.
2. La Prestació
2.1 Concepte i característiques
Prestació: conducta jurídicament deguda o necessària, l’exigible pel creditor. El deutor

o bé compleix la obligació o bé rep les conseqüències negatives que l’OJ preveu.
Conductes jurídicament degudes:
- De donar
- De fer
- De no fer (1088)
Execució forçosa-> El deutor no vol fer alguna cosa, i per tant l’hem d’obligar perquè
compleixi.
Una conducta es pot realitzar perquè volem o perquè estem obligats. Només es prestació
quan el deutor esta obligat a fer, de caràcter objectiu, no importa qui faci la conducta
jurídicament deguda, no importa qui sigui l’autor material de la prestació. Excepció:
l’obligació s’hagi configurat com a personalíssima. Ha de tractar-se d’una conducta
futura. Una cosa ja realitzada és incompatible amb una prestació deguda. Ha de ser una
conducta jurídica i físicament deguda. El dret no empara conductes il·lícites o
impossibles. Conforme a les lleis, al costum i al ordre públic, no es pot oposar a cap
norma imperativa. Quan una conducta té aquestes característiques parlem de conducta
idonea, aquesta característica pot faltar o no existir. La idoneïtat pot existir després de
fer l’obligació. Si encara no ha nascut, la obligació no existeix (quan la obligació ja s’ha
creat i la prestació ha esdevingut no idonea. Si hi ha culpa o dolo el deutor serà
responsable. Tot objecte de la prestació ha de tenir un valor eco. Neix una nova
obligació que es la indemnització de danys i perjudicis.
2.2. La identificació de la conducta: La seva determinació o determinabilitat
Primer de tot, hem d’identificar l’objecte de la prestació. Les parts voluntàriament

hauran de determinar la conducta.
Una vegada determinada no és pot canviar perquè es llei per les parts. Com sabrem quan
es de donar o fer? Segons l’objecte i les especulacions. Hem de determinar les
circumstàncies de compliment, el lloc i el moment. El lloc és un element circumstancial,
també es pot configurar com un element essencial->“Resolució del contracte”, dona lloc
al incompliment absolut del contracte.
El lloc sempre queda fixat, pq si no ho fan les parts, ho fa les lleis. 1171 art CC. Si es
cosa determinada el lloc serà on es trobi la cosa. El lloc serà en el que es va duu a terme
el contracte, en cas de que no sigui determinada serà en el domicili del deutor.
Si és cosa determinada-> el lloc serà on es trobi la cosa en el mom de constitució de

l’obligació.
Si es cosa genèrica/fungible-> el lloc serà el domicili del deutor
Una cosa inicialment genèrica es pot convertir en una cosa específica
En quant al moment/ temps és important però no obliga al deutor: dependrà de com

s’hagi pactat, es pot complir abans o més tard. El temps no limita. També es pot pagar
més tard però suposarà conseqüències negatives per al deutor perquè ha produït una
pèrdua i a més a més pagarà danys i perjudicis que la seva mora hagi produït. El termini
pot ser inicial, final o inicial i final que és el més comú
El mom es pot fixar però no vincula al deutor, pot fer-ho abans o després però amb les
seves conseqüències
Si es configura com a essencial i no es compleix el termini del temps-> incompliment

del contracte-> DANYS I PERJUDICIS i s’extingirà (resolució del contracte)
S’ha de determinar qui es el destinatari, no sempre es el creditor. 1252.2 Art, 1766

contracte de dipòsit. S’ha de designar el destinatari ja que es possible que el destinatari
no sigui el creditor com es el cas d’una assegurança de vida.
S’ha de determinar el valor jurídic de la conducta. Que sigui deguda o no, no sempre
està tan clar. Hi ha diferents nivells d’efectivitat. La conducta pot ser efectiva quan ja se
sap des de el principi quina és la conducta jurídicament deguda-> això passa amb
l’obligació pura.
També pot ser eventual quan hi ha una condició.
També pot ser possible-> varies conductes, “hem pagues amb el teu ordinador o hem
deixes el teu apartament, o x”. La que vulgui el deutor. No sabem quina es la condició
jurídica deguda. Si hem paga amb quals d’elles l’hauré d’acceptar fins que de les 3 no
es concentri en una. El valor és mes suau. El nivell d’efectivitat és un altre.
La determinació no sempre ha de ser total. Si es una obligació de donar n’hi ha 3

criteris:
gènere o espècie, quantitat i qualitat.
La llei permet que l’obligació no sigui determinada sinó determinable-> condicions:
1. Que consti la data essencial: gènere.
2. No permet que allò que les parts no han determinat en un principi és determini
per les parts en un post pacte.
3. Que sigui determinat per una tercera persona o bé es determini amb criteris
objectius amb preu de mercat. 1273 “ no es pot fer un nou conveni per les parts”
1443, 1447 parla del 3r. 1449 “ assenyalament del preu no es pot deixar a
l’arbitri d’una de les parts” 621-5 1 i 2 CCC “ una de les parts sí pot assenyalar
un preu. Si aquest preu es o no manifestament raonable o fora de temps”. En
aquests casos el perjudicat es pot oposar, si no diu res haurà de pagar, si s’oposa
serà el preu de mercat. El mateix s’aplica quan es un tercer.
3. El Deute
Crèdit i deute no existeix de manera separada. Poden concorre a una mateixa persona.
L’obligació s’extingeix per confusió quan concorre en una mateixa persona l’obligació i
la prestació.
3.1 La responsabilitat per incompliment
Responsabilitat per incompliment-> No existeix obligació personal del deutor per

complir llevat que l’obligació sigui personalíssima. L’únic responsable sí es el deutor.
Si el deutor no compleix, el CC preveu unes conseqüències negatives, sempre
pecuniàries, no hi ha presó per deutes. Bàsicament son 2:
- L’execució forçosa, normalment per via judicial, a vegades per via notarial.
1096 i 1908
- Indemnització per danys i perjudicis ocasionats al creditor. Art 1101 CC
Si el deutor no compleix, hem de mirar si es dolós o culpós o si la cosa s’ha fet no

idònia, hem de mirar la diligència del deutor 1122 i 1104. Si no va ser diligent llavors es
responsable, haurà d’assumir la seva responsabilitat, responsabilitat patrimonial
universal, respon amb els seus bens presents i futurs. Si els bens del deutor no son
suficients, el deutor serà solvent, en altre cas serà insolvent. Aquesta responsabilitat es
pot reforçar demanant un dret realment amb garanties o també ser personal.
3.2 La càrrega de la diligència
Si el deutor si és diligent-> ha de procurar que la prestació es compleixi de manera

efectiva, que l’interès del creditor es vegi satisfet. El deutor s’ha d’adequar a totes les
circumstàncies de la obligació. Es el deutor qui ha d’escollir com ha de ser diligent. Per
si de cas el CC estableix criteris generals: els models i graus de diligència:
Els models bàsics:
- Bon pare de família (al CCC la persona honrada)-> qualsevol deutor pot complir
de la manera que sigui perquè no es complicat. Model supletori. Persona no
qualificada
- Tècnic o professional-> Deutor amb coneixements especialitzats en una matèria

concreta. Art 1484. Se li exigeix un nivell de diligència superior. Es pot exigir
en el seu grau màxim, mitjà o mínim. Si no es pacta res, el grau de diligència es
el mitjà, significa que el deutor no serà responsable de allò que sobre passi el
grau mitjà. Si la diligència requerida era superior a la que ell s’havia obligat no
respondrà perquè no se li ha obligat. La diligència sempre es pot pactar, el que
no és pot pactar és la plena exoneració. 1102 l’obligació sempre permet que si el
deutor no ho vol fer, el creditor ho pot obligar. Mentre que la diligència no es
pot obligar. La diligència es una càrrega, si el deutor ha de saber que si no es
diligent, por haver-hi un resultat que doni lloc al incompliment.
Existeixen 2 tipus de diligència o dos moments en que s’ha de tenir en compte:
- En el moment del compliment: Aquesta càrrega de diligent existeix en tota

càrrega d’obligació
- Període de conservació-> Nomes existeix en les obligacions de donar, només si

es cosa específica o determinada. És aquell període entre que m’obliga i hagi de
complir. Art 883CC, 1458CC, especialment l’art 1562 CC on es determina que
la cosa s’ha de mantenir en bon estat, sense que es produeixin canvis des del
moment que es va dur a terme el pacte.
3.3 Les excepcions
Hi ha vegades que, encara que existeixi un deute, davant l’exigència de creditor, el

deutor pot negar-se a pagar sense necessiti tat de negar el deute, és a dir, hi ha moments
en que el deutor sense negar l’existència del deute pot negar-se a pagar; el deutor es
nega al·legant una excepció, les excepcions no són automàtiques.
Si no hi ha negligència, l’obligació s’extingeix (al deutor no se li pot fer responsable).

El concepte de negligència es equiparable al de culpa, si hi ha culpa, el deutor es
responsable, si ho es, té sanció, que seria la indemnització per danys i perjudicis
ocasionats.
El creditor pot reclamar però el deutor pot parar la eficàcia de aquesta reclamació. Ho
pot fer sense que el deutor sigui responsable. Son unes circumstàncies que beneficien al
deutor, pot parar la eficàcia de una reclamació. Si el deutor no pot pagar, pagarà amb els
seus béns patrimonials tan passats com futurs i es pot reforçar amb altres garanties
(excepcions) que poden ser les següents:
1. Reals o objectives: Deriven de la pròpia obligació, com les parts han configurat
el contracte. 1301 i 1961 i són:
- Termini o plaç
- La condició qualsevol persona la pot al·legar (qualsevol deutor)
- La prescripció
2. Personals: Deriven del propi deutor i aquesta es divideix en dues:
.1 Les personalíssimes o purament personals-> Son aquelles que van lligades a la

persona, són inherents. Són nascudes de circumstàncies pròpies a la persona i
no poden desfer-se.
2.2 Les simplement personals: Circumstàncies en les quals la persona es troba però
es podria no trobar. Ex: confusió, compensació, dret de retenció...Només el pot
fer servir el deutor que concorri contra el creditor, no qualsevol altre.
Les reals tot deutor pot al·legar-les les personals només les pot al·legar el deutor en
el qual succeeixi.
4. El Crèdit
El crèdit és la part activa de la relació. El creditor és el subjecte actiu perquè les accions
les ha exercit ell, ha d’estar actiu sinó prescriurà. Art 1162: El pago deberá hacerse a la
persona en cuyo favor estuviese constituïda la obligación, o a otra autoritzada para
recibirla en su nombre”.
El creditor té ple poder de disposició (pot enajenar, comprar, vendre...) sobre el seu
crèdit, de manera total o parcial. Pot transmetre el seu crèdit ja sigui inter viu amb
exepció dels personalíssims o mortis causa. Pot consentir les modificacions proposades
pel deutor. El creditor ha de demostrar que té aquest crèdit, ha de demostrar que aquest
existeix. És l’únic legitimat per demanar aquest crédit. I l’únic legitimat per rebre la
prestació. Ha d’acceptar la prestació sigui qui sigui que li pagui, perqué si es nega
injustificadament entra en mora, important perquè ofereix al deutor consignar, això
comporta una qüestió de risc, és a dir, que perd x quantitat i el responsable serà el
creditor ja que haurà de pagar el valor d’allò perdut-> risc de pèrdua o de destrucció.
L’haurà d’assumir el creditor.
Entrar en mora-> Quan excedeixes el contracte. Retard en pagar o entregar la cosa.
Depèn de que el crèdit en realitat existeixi, sigui vençut i exigible i depèn de que el
deutor sigui solvent. L’objecte del crèdit sempre ha de tenir una valoració eco, si
després no es pot pagar in natura, s’haurà de pagar eco.
5. La figura del tercer
Aquell subjecte que no forma part de la relació. El seu interès es que la relació es
mantingui perquè el tercer es pot convertir en creditor. Però també pot ser que vols que
existeixi la obligació.
- Tercer absolut: En principi és tothom. Els seus interessos econòmics no depenen

amb el que passi amb la relació entre el creditor i el deutor.
- Tercer qualificat: És aquell que té un interès especial en el compliment d’una

obligació. Els interessos del qual depenen amb el que passi amb la relació
obligacional entre el deutor i el creditor.
També pot intervenir en una relació aliena d’una manera definitiva pagant, o fins i tot
pot arribar a ser part. Mai es pot veure perjudicat per un acte del creditor ni del deutor.
Perqué el deutor o creditor pugui perjudicar a un tercer l’ha de conèixer o consenti la
situació.
TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS SEGONS LA NATURALESA
MATERIAL DE LA PRESTACIÓ
1. L’obligació de donar
1.1 L’obligació de donar cosa certa i determinada
L’obligació de donar té per objecte la cosa i es independent de l’existència de la cosa, és

a dir, pot ser que la cosa no existeixi. És compleix sempre mitjançant entrega o
lliurament (traditio) i suposa un desplaçament possessori. Moltes vegades es confon
amb l’obligació de fer. La característica més important, és que la cosa pot existir o no
abans del compliment. Qualsevol activitat que sigui necessària per arribar al
compliment no forma part de la obligació de donar. És caracteritza perquè és de resultat.
L’essència de la obligació de fer és de necessitat. Dins de la obligació de donar: certa o
determinada. El compliment es realitza en aquella cosa completa. L’hem
d’individualitzar.
Primer hem d’establir el gènere o la espècie a la que pertany la cosa. Arts 1047CC;
1860CC; 1865CC. Per poder complir cal que aquesta cosa que ja hem designat, que és
certa i determinada, per tant existeix. Cal la subsistència de la cosa, ja que sinó
esdevindria nul·la.
Hem d’establir la quantitat que pot quedar indeterminada. Hem d’escollir la qualitat.
Normalment són les parts que escolleixen la qualitat, si no ho diu la llei. Si no es pacta
és de qualitat mitjana.
No és indispensable la quantitat. Mentre que el gènere i la qualitat són indispensables.

L’aplicació d’aquests criteris dóna com a resultat l’elecció. I quan s’escolleix es
converteix en cosa específica i determinada.
Qui pot escollir? Normalment el deutor. Però si es el creditor que per previ acord,
determina la concentració del gènere, vol x producte en determinant, i aquest producte
desapareix, la qüestió dels risc correspon al deutor.
Des del moment en que neix l’obligació fins el compliment pot passar cert temps.
Durant aquest moment neix una obligació que és la de conservació.
 Període de conservació: És aquell període entre que m’obliga i haig de complir.

Art 883CC, 1458CC, especialment l’art 1562CC, on es determina que la cosa
s’ha de mantenir en bon estat, sense que es produeixin canvis des de el moment
que es va dur a terme el pacte.
Conservar en l’estat inicial és tan físic com jurídic, jurídic no es la simple subsistència.
També ha de ser diligent i la diligencia ha de ser de la persona raonable, ha de ser amb
un grau mig si no s’estableix una altre cosa. Entre la conservació no esta només no fer
danys a la cosa, sinó impedir que els tercers facin danys a la cosa. Una de les
obligacions de la conservació es avisar al creditor de la necessitat de protegir el seu dret,
sinó hi haurà danys i perjudicis. Que la cosa hagi d’estar en bon estat, es refereix al
moment que neix l’obligació, és una presumpció iuris tantum, és a dir, l’estat inicial (el
moment de l’entrega de la cosa) està en bon estat si no es demostra lo contrari. Si l’estat
inicial no es bo, ho ha de demostrar el deutor, que és a qui lo entreguem la cosa. En ppi,
es presumeix que la cosa està en bon estat, és una presumpció iuris tantum que admet
prova en contrari. L’estat inicial és el moment on neix l’obligació.
Forma part de la obligació de donar, és una obligació accessòria de la principal, si no

neix la de donar no neix la de conservar. La diligencia en la conservació, és una càrrega
que no es pot executar forçosament.
L’interès és que es conservi. Moltes vegades el deutor té un dret d’ús. Moltes vegades
aquest dret va en contra del dret de conservació. L’ús pot provocar un desgast, preval el
dret d’ús, però tot aquell ús que sobrepassi el que està permès es considera abús que
genera una indemnització de danys i perjudicis. Molt vegades el dret d’utilitzar ve
ordenat per la llei, la llei diu que esta permès l’ús si aquest és necessari per la seva
conservació. L’ús pot venir per la llei i pel pacte. Tot el que sobrepassi el permès,
l’acordat o el que digui la llei es considera abús i genera responsabilitat. Tot el
deteriorament que provoqui l’ús l’assumeix el creditor. El deteriorament provocat per
un ús no justificat es el que es pot demanar mitjançant indemnització per danys i
perjudicis. Abarca els accessoris de la cosa, aquelles coses que provoquen la utilitat de
la cosa, forma part de la cosa, no te res a veure amb obligació accessòria, aquestes son
els fruits. Tot el que sigui fruit o rendiment de la cosa no és un accessori, sinó una
obligació accessòria. El deutor té la obligació de donar la cosa i els seus accessoris.
Pel que fa l’execució forçosa, si es cosa determinada podem obligar al deutor que ens la
doni, si no, demanem l’actuació judicial. 1096.1. Creditor pot utilitzar tots els
mecanismes judicials al seu abast.
- Si el deutor no compleix amb l’obligació, el creditor demanarà l’execució

forçosa de la cosa, quan es tracta d’una cosa determinada, el deutor ha
d’entregar la cosa i si no vol, el creditor la demana forçosament.
- Si el deutor no té la cosa, i la té un tercer, a aquest, no li podem obligar a
entregar la cosa, però podem obligar al deutor ha entregar una cosa per
equivalència, mitjançant una quantitat pecuniària, en comptes d’entregar la cosa,
entre el diner equivalent al valor de la cosa.
Que passa si la cosa s’ha destruït i un tercer el te de bona fe? Equivalent en diners,
pagament in cheque in natura.
1.2 Obligació de donar cosa genèrica
És l’obligació que te el deutor d’entregar una cosa fungible. Que sigui genèrica vol dir
que és INDETERMINADA. L’entrega del gènere suposa el compliment de l’obligació.
I es planteja la qüestió:
Hi ha 2 probabilitats:
- L’especificació i la concentració del gènere: Art 1452.3 La especificació es pot

fer per acord o la pot fer el deutor, normalment la determina el deutor, mai
creditor col·lateralment. Deutor si respon del gènere, quin i quant, creditor no
pot imposar. Si no s’especifica és la mitjana. Normalment l’especifica el deutor
quan paga, es possible també que la cosa s’especifiqui en un mom previ al
compliment, normalment es farà un acord entre creditor i deutor.
Si no s’especifica la cosa, dóna lloc a l’execució forçosa
- Execució forçosa-> Hem d’instar al tribunal si el deutor no ens el vol donar, a

que ens posi en situació la cosa deguda. Art 96 CC. Quan hi ha previ acord mutu
i s’ha de determinar el gènere passa a ser cosa determinada.
1.3 L’obligació pecuniària
L’obligació pecuniària és la + important. L’objecte de la qual són diners. El diner té

consideració jurídica, que son coses mobles, per tant pot ser objecte d’una obligació de
donar.
És una cosa consumible, però el bitllet o la moneda no es consumeix. Però el valor si

que es consumeix. El que val dels diners és el valor i no la seva representació a un
compte o xec.
El diner es pot considerar com a fungible o no fungible o consumible:
- Si és fungible, el que es torna s’anomena tantundem. És l’habitual

- Si és no fungible és un bé que té una característica especial, és insubstituïble
- Si és un bé consumible, vol dir que si fas servir el diner, consumeixes el valor
d’aquest diner
Els diners es determinen en base a 3 criteris: Jurídics són els dos primers (espècie) de
curs legal, la quantitat i s’afegeix el valor eco.
- L’espècie: És la moneda de curs legal, euros, dòlars...

- Quantitat: És el número d’unitats de la moneda
- Valor: La moneda pot perdre valor, es devalua, és a dir, el valor del diner canvia
amb el temps.
Com a cosa fungible i consumible hem de distingir entre el deute de diners i el de valor.
- Deute de diner: És aquell on es dona prevalença als criteris jurídics, és a dir,

l’espècie i la quantitat (nominalisme). Importen més que el valor del diner. P.ex:
Et deixo 20 euros, doncs m’has de tornar lo mateix, 20 euros igual. En el de
diner preval el criteri jurídic sobre el del valor. “Tanto me dejas tanto te
devuelvo.” Nominalisme no atén a les alteracions del valor de la moneda. Art
1170 CC. Art 1754 CC. Excepció: Art 1170, quan un deute no sigui possible
complir-lo en la moneda pactada, forçosament s’ha de fer el canvi a la moneda
espanyola i en el valor del compliment.
- Deute de valor: És aquell on el valor del diner és més important que el valor
nominal, és a dir, que l’espècie i quantitat del diner. En el deute de valor preval
el del valor per sobre dels altres. Està present en totes les obligacions
d’indemnitzar per danys i perjudicis. Art 1101 CC. Si es devalua afavoreix al
deutor, si es revalua afavoreix al creditor.
D’aquests tipus de deutes, el que normalment es fa, és el deute de valor. El CC atén al

principi del nominalisme o deute de diner, s’han hagut de constituir clàusules
d’estabilització que son diferents a les d’actualització. Les 2 son mecanismes per
mantenir el valor de la moneda.
- Les clàusules d’estabilització: Són pactes entre les parts d’un contracte, les parts
preveuen a priori la fluctuació que pugui tenir el valor.
- L’actualització del valor: No és contractual, sinó legal, lleis que a posteriori
arreglen la fluctuació. Normalment atén a un índex (IPC, SMI...)
2. L’obligació de Fer
La característica principal de l’obligació de fer és que l’objecte és una activitat. Pot ser
personalíssima. L’objecte mai existeix fins el compliment. Art1098 CC. Si no existeix
cap cosa abans no pot existir període de conservació. No existeix diligència en el de
conservació, però si en el de compliment. Hem de tenir en compte que moltes
obligacions de fer tenen un deure de lliurament. L’obra o servei ha de coincidir amb
l’escrita, ha de ser aprovada, la pot fer tant un acreedor com un tercer. L’acceptació
sortirà d’una comparació entre el que has demanat amb el que has fet. L’acceptació pot
ser simultània o anterior al mom de la recepció. Si el resultat no coincideix, encara que
hi hagi activitat no hi ha compliment.
Si abans de l’entrega de la cosa, aquesta es perd per cas fortuït, el CC no ho contempla
com un no compliment. El CC ho soluciona dient que cada persona perd el que ha posat.
Un cop realitzada l’obra, aquest resultat ha de ser la conducta que es va especificar, és a
dir, hi ha un període de comparació. Al període de comparació, es compara i si
coincideix s’accepta i això es denomina aprovació. Aquesta aprovació la pot fer el propi
creditor o bé un tercer en el seu nom.
Si el resultat no coincideix amb l’obra, podem dir que hi ha un incompliment, i també

pot haver-hi incompliment per:
- Abstenció
- Servei diferent al volgut, demanarem incompliment i indemnització
- Si esta al servei degut però mal fet
Una vegada aprovada l’obra (abans de l’entrega), el risc es desplaça al creditor i si es

perd sense culpa del deutor, aquest no l’ha de tornar a fer.
El creditor pot aprovar una activitat que no coincideix.
Risc de pèrdua o destrucció: Fins al compliment ho té el deutor, però una vegada

aprovada l’activitat, passa a ser del creditor. Si l’activitat es perd abans del lliurament,
automàticament es culpa del creditor.
Execució forçosa: Si és personalíssima i el deutor no ho vol es fa in natura, es demanarà

el valor per equivalència. Si a més a més, aquest deute té danys i perjudicis, aquest
també es demanaran. Si l’incompliment no és per culpa del deutor, l’oblig s’extingeix
Si no es personalíssim: Podrà venir un tercer i demanar el valor equivalent, en aquest

cas el patrimoni del deutor, per tal de solucionar el deute.
3. L’obligació de no Fer
La característica + important d’aquesta obligació, es que una conducta que al principi és

lícita, esdevé il·lícita. Els particulars estableixen aquesta sanció en el seu interès. Tot i
que, si hi ha interès general, ho estableixen les lleis.
Execució forçosa: Si el deutor no vol complir, l’haurem d’obligar demanant-li una

indemnització.
Si es una acció, una simple activitat: Incompliment per allò que no has fet, valor per
equivalència.
Si es genera un resultat, el CC estableix que s’ha de destruït. Si no s’ha fet a costa del
deutor (art 1098 i 1099)
TEMA 4: LES CLASSES D’OBLIGACIONS SEGONS

L’ATRIBUCIÓ DEL DEURE JURÍDIC
1. L’obligació Alternativa
Fiquem la partícula disjuntiva “o”, és a dir, o em dones això o em dones allò. Quan neix
l’obligació, determinem dues o + conductes, però no podem dir quina serà la conducta
jurídicament deguda. Es poden donar dues conductes juntes que equivalen a una + gran,
(1131-1136 CC), si la facultat de l’acció no es pacta, serà del deutor qui o faci. Quan
totes les possibilitats menys una esdevenen inidònies és concentra la obligació.
Els seu origen pot ser contractual o legal (quan una persona mor es pot pagar la legítima
en bens o diners).
Quina serà la conducta jurídicament deguda? Li toca escollir al deutor però també pot
ser el creditor si es pacta prèviament.
Es poden diferenciar 2 períodes:
El d’alternativitat o fase incial: Quan encara es mantenen les diferents possibilitats.

Com a mínim dos conductes han de ser possibles, idònies. No es pot introduir cap
conducta nova una vegada pactat. Encara que siguin elements o parts d’una conducta ja
descrita. Cap de les conductes es pot dir que siguin jurídicament degudes, però pot ser
que abans del compliment alguna esdevingui idònia o no possible, i tan sols quedi una
possibilitat o cap. Si hi ha varies possibilitats sempre escull el deutor. Si és el creditor te
dos interessos, per una banda que li paguin el crèdit i escollir, el que ell vulgui, aquest
dret s’ha de protegir.
Si la facultat del deutor correspon al deutor, si totes menys una es perden .... Si trenques
una opció però no donar-la, no passa res perquè no es una conducta jurídicament
deguda. El creditor s’ha de conformar amb la que quedi. No importa si les opcions es
destrueixen per culpa o no del deutor. Si desapareixen totes, i no é culpa del deutor
s’extingeix l’obligació. Si es per culpa seva, demanaré l’equivalència.
I la facultat d’elecció la té el creditor, si totes menys una es perden, si que es mira si es

per culpa del deutor o no. Si es per culpa del deutor, el creditor té dret de quedar-se amb
el que quedi o demanar l’equivalent del que volia però s’ha destruït per culpa del deutor.
Si totes es poden, apliquem teoria general, si no es culpa del deutor, l’obligació
s’extingeix, si es per culpa, el creditor podrà demanar l’equivalent de qualsevol de les
alternatives
El de concentració-> Quan ja podem dir que a una de les alternatives se li pot donar el
qualificatiu de conducta jurídicament deguda. Es concentra o bé per elecció o quan totes
les conductes menys una esdevenen no idònies. Sense culpa del deutor.
A partir de quan és concentra l’obligació, ja es qualifica a una de les conductes com a la

jurídicament deguda. Les demés conductes poden ser de donar, fer o no fer:
La concentració pot ser:
- Per voluntat de la persona que elegeix
- Si totes les coses esdevenen inidònies, pagues amb la que quedi
Com es decideix quina de les conductes serà la jurídicament vàlida?

- Perquè el creditor o decideixi
- Si desapareixen les altres conductes
- Si un tsunami s’emporta el VAIO, l’obligació quedarà concentrada, perquè
només quedarà una conducta, la de pagar amb el ipad.
Si desapareixen totes les conductes alternatives, distingim si hi ha culpa o no per part

del deutor. Si s’han perdut totes per cas fortuït, el deutor NO respon, l’obligació
s’extingeix.
Si el deutor té culpa, el creditor té dret a reclamar l’indemnització, que serà el valor

d’una de les coses, podrà reclamar el valor, però no pot decidir de quina de les
obligacions demanarà el valor, ja que aquesta facultat, en principi, respon al deutor.
Si elegeix el creditor, que llavors tindrà dret d’elecció i crèdit, i totes es perden per cas
fortuït o força major, la teoria general diu que l’obligació s’extingeix. Si totes menys
una o unes desapareixen per cas fortuït, el creditor s’haurà de conformar amb aquesta o
aquestes que quedin.
Si es per alguna o bé es perden totes per culpa o negligència del deutor, el creditor té
dret d’opció; pot optar per quedar-se amb la que quedi o queden (si es que queden) o bé
pot demanar que se li entregui el valor del que valia qualsevol de les coses que s’han
perdut per culpa del deutor.
2. L’obligació Conjunta
S’han de realitzar totes les condicions descrites en una única obligació. Una única
obligació en més d’una prestació, varies prestacions en una única conducta. Totes
aquestes conductes són diferents i jurídicament degudes i totes elles formen una única
obligació.
Les condicions poden tenir un tractament jurídic diferenciat perquè poden ser
conductes de donar. Cada una de les condicions seguirà el seu propi règim. Com a
mínim 2 han de ser possibles, el deutor les ha de complir totes. Si alguna esdevé no
idònia hem de preguntar si es culpa del deutor o no. Si es culpa es farà responsable, si
no ha sigut culpa seva, l’obligació s’extingeix. Demanarem danys i perjudicis.
Si una de les conductes que formen part de l’obligació conjunta esdevé errònia, es perd
aquesta conducta però les altres s’han de complir igualment.
3. L’obligació facultativa
La obligació facultativa vol dir que pots o no pots, tu decideixes. És facultatiu pel
deutor i d’entrada només hi ha una conducta. Obligació que des de bon inici es sap la
conducta jurídicament deguda. Ara bé, la característica principal és que la llei o les parts
li donen la facultat al deutor de complir amb una altra conducta que no és la
jurídicament deguda. Té un origen legal (Art 1178CC) o convencional (Art 1153). El
creditor no pot exigir la facultativa, només pot exigir la conducta jurídicament deguda.
Característiques:
- La obligació és una però si no la fa hi ha una alternativa

- El creditor només pot exigir la que no és facultativa
- És el deutor qui pot escollir amb quina complir, complirà igualment tant si paga
fent la piscina (cjd) o pagant els diners (facultativa) Ex: obligació d’alimentar un
familiar
L’hem de diferenciar amb la de dació en pagament, que en aquesta també hi ha una altra
conducta amb la que complim (no tinc diners però et dono el meu tractor). No es
facultativa perquè:
1. En la facultativa el deutor té la facultat des de l’inici, perquè ho diu la llei o s’ha

pactat. No cal demanar permís al creditor, perquè és una facultat del deutor. En la dació
en pagament es proposa al moment del compliment. Cal el consent del creditor qui té
ple poder de disposició.
En la dació en pagament el creditor pot no acceptar-la i es proposa només en el moment

del compliment, és a dir en l’últim moment, en canvi, en l’obligació facultativa el
creditor accepta perquè la llei li imposa o perquè o pacten les parts, l’obligació
facultativa neix degudament jurídica i el deutor pot escollir el compliment.
TEMA 5: LES CLASSES D’OBLIGACIONS SEGONS EL SEU
NIVELL D’EFECTIVITAT
1. L’obligació futura
L’obligació futura encara no existeix però amb tota possibilitat existirà. Encara que
l’obligació no existeix. L’obligació naixerà quan el supòsit de fet.
2. L’obligació sotmesa a condició suspensiva
Obligació sotmesa a condició suspensiva
Tenim una obligació descrita però encara no és efectiva perquè no s’ha donat el fet. Es
tracta d’un esdeveniment incert, que no depèn de les parts. Si succeeix els efectes son
retroactius. L’obligació no neix en el moment que ens toca la loteria, sinó en el mom
que l’hem pactat. Es una ficció jurídica, es considera que la casa es meva des de el mom
que van pactar que si et tocava la loteria em compraves una casa. Per tant, demanaria els
diners de la casa + els interessos que n’hagués produït durant aquets anys
Quan esdevingui, el contacte cobra plena eficàcia retroactivament. El fet diu que es
compensa menys quan es gratuït. En una obligació sotmesa a condició suspensiva
s’hauria de donar el rendiment de la cosa ? Sí
Només s’han de compensar si apliquem teoria general quan hi ha culpa. Si es culpa del
deutor m’haurà de donar la equivalència eco. Si no es la seva culpa m’hauré de
conformar.
Si es beneficia la casa també beneficiarà el creditor, llevat que pugui emportar-me amb
mi els beneficis.
3. L’existència i l’exigibilitat de l’obligació: el termini
Termini 1125 CC. Sempre que hi ha termini és perquè l’obligació encara no és exigible.
Art 1127CC. El termini beneficia tant al creditor com al deutor si no diu res més,
significa que deutor no pot ser obligat a pagar abans ni el creditor pot ser obligat a
cobrar abans. Resulta que el termini es pot estipular en ben de creditor o deutor
Si beneficia el creditor significa que aquest sempre pot dir que no al pagament anticipat
i podria reclamar en qualsevol mom anterior al deutor. Si li volen pagar abans pot
incórrer aquest pagament sense entrar en mora.
Si ben del deutor significa que aquest es pot negar a complir abans de que arribi el
termini. Ben el pot perdre. Hi ha situacions en les quals es desconfia de deutor. Art 1-
1129CC, quan el deutor esdevingui insolvent perd el benefici, deutes exigibles
immediatament. 2-quan no atorgui les garanties que hagi promès. 3- quan si que te
aquestes garanties però per actes propis del deutor aquestes disminueixen. 4-quan
garanties disminueixi per cas fortuït. Deutor perdria ben i se li podria exigir el pagament
immediatament.
TEMA 6: LA PLURALITAT D’OBLIGACIONS DERIVADES

D’UNA MATEIXA RELACIÓ JURÍDICA
1. Les obligacions periòdiques
Suposen un supòsit de fet únic d’eficàcia duradora. D’aquest supòsit van sorgint noves
obligació, i neixen en moments successius, no a la vegada. L’objecte és normalment de
donar cosa, però també de fer art 1683CC. Son objectes però també poden ser fruits. El
factor temporal 2: 1 el factor temporal del supòsit de fet: arrendament. 2 per determinar
el mom del naixement de cada obligació periòdica: per exemple quan s’ha de pagar el
lloguer. És impossible que la distingim de la obligació a terminis, la terminació és una
única obligació.
L’obligació de terminis és una única obligació, un compliment parcial que va reduint

aquesta obligació a terminis fins que s’extingeix.
Venciment de la obligació a terminis pot ser inicial, final o pot ser inicial i final
2. Les obligacions recíproques
Ex: compravenda. Son relacions contraposades. En una relació un és deutor i l’altre

creditor. El supòsit de fet és el mateix. Un pot exigir una prestació però és autor de la
reciproca. Són dues obligacions que neixen d’un mateix supòsit de fet amb la
particularitat de que els dos titulars són a la vegada creditors i deutors. En una obligació
són creditors i en l’altre són creditors.
Per tant, es troben recíprocament vinculats. La reciprocitat es manifesta en tota la vida
de l’obligació i distingim:
- El moment del naixement
- El moment de la subsistència
- El moment del compliment
Tenim un únic supòsit de fet, però que té una eficàcia que dura en el temps d’aquest
únic supòsit de fet van naixent obligacions. Les obligacions periòdiques deriven del
supòsit de fet.
D’un mateix supòsit de fet, entre els mateixos titulars, neixen a la vegada i
recíprocament dues relacions, que a la vegada els fa als dos creditors i deutor. S’aplica a
les relacions principals, no a les accessòries. Recíprocament és manifesta tant com al
naixement, subsistència i mort de la obligació. Naixement art 1462CC.
- Naixement: Si una obligació recíproca no neix, l’altra tampoc. Si una no es

compleix, l’altra no té perquè complir-se. És important observar que les dues
obligacions neixen d’un mateix supòsit de fet.
- Subsistència: Com són obligacions recíproques també s’aplica la culpa o

negligència però el resultat és un. Si una de les obligacions es perd o es
deteriora i no hi ha culpa del deutor, el creditor haurà de fer front a la seva part
de l’obligació, no obstant, el creditor també es pot beneficiar.
Si hi ha culpa del deutor, s’estableix un DRET D’OPCIÓ per al creditor, p.ex. si

es contracta un cavall de carreres i aquest es queda coix, el creditor pot demanar
la resolució (no es el mateix que restitució) del contracte més una indemnització
per danys i perjudicis o bé pot reclamar el compliment del contracte més danys i
perjudicis. En definitiva, les opcions que té el creditor són:
a) Reclamació + danys i perjudicis
b) Resolució + danys i perjudicis.
El que no pot fer mai el creditor és reduir la seva pròpia prestació, p.ex. et pago
la meitat del valor del cavall.
Si es imputable el deutor, el creditor insatisfet te doble possibilitat: 1 pot demanar el

compliment + danys i perjudicis. 2 resolució del contracte, exercitar les facultats
resolutòries del contracte + danys i perjudicis. En el mom del compliment les dues s’han
de complir simultàniament. Però es pot estipular un termini diferent per cada una de les
oblig. Si un no compleix, l’altre tampoc esta obligat a complir. Compliment d’una part
comporta que l’altre part també compleixi.
Característiques de l’obligació periòdica:
- Ha de ser sobre coses fungibles, també pot ser una obligació de fet
- El factor temporal és molt important en l’obligació periòdica (que es va repetint
en el temps), és un element típic i s’han de distingir entre:
 Obligació a termini: Hi ha una única obligació
 Obligació periòdica: No existeix una única obligació, neixen diferents
obligacions cadascuna pel mateix contingut, però quan pagues s’extingeixen.
NOTA: Resolució del contracte vol dir que el contracte es queda com al moment inicial,
com si no s’hagués passat res, es torna al principi.
3. Les obligacions accessòries
Una obligació accessòria és aquella que depèn d’una obligació principal només en
moment inicial després passa a ser una obligació independent. Té com a requeriment el
naixement de la principal. Després són independents. Hem de distingir una obligació
accessòria d’una cosa accessòria. Si l’accessòria té com a requeriment l’existència que
hagi existit la principal-> Conseqüència-> De que tant la acció o principal passi entre
els mateixos subjectes, ocupant les mateixes posicions jurídiques.
3.1 L’obligació d’interessos
L’obligació d’interessos té caràcter preferent. Alhora de pagar, si no es pacta el contrari,

s’entenen pagats primer els interessos i en segon lloc el capital. Normalment l’obligació
d’entrega d’un capital comporta una obligació d’interessos. És una obligació pecuniària,
és el % d’una quantitat lligada a un període de temps. Els interessos són el fruit de la
capital.
Classes d’interessos-> legals o convencionals
Legals: Són els que determina la llei, que a la vegada determina la seva quantia. La tasa.
L’estableix el banc central europeu a traves de la llei de pressupostos. És un element
regulador de mercat. Si baixen els interessos és dinamitza el consum, si pugen els
interessos incrementa l’estalvi. Les parts també poden assenyalar tant l’interès com el
tipus, però si no es diu res s’aplicarà el tipus legal d’interès.
Convencionals: Per conveni, establerts per les parts i no estan sotmesos a la tasa legal.
Usura: els interessos no poden ser usuraris, però depèn del moment, la llei diu que no es
pot anar més enllà del norma.
Els interessos a la vegada poden generar interessos, si un interès no es paga, s’acumula

el capital, per tant, encara produeix més interessos. Aquest fenòmen es diu anatocismo,
a vegades es convencional i també pot ser legal. Art 1109 CC.
Característiques:
- Quan s’extingeix l’obligació principal, ja no es meriten interessos.
- Si l’obligació principal s’anul·la, també la d’interessos
- Si l’obligació principal es modifica també la d’interessos
El dret d’interessos es transmet amb el dret de cobrar el capital. Estan assegurats capital
i interès amb les mateixes garanties.
Les clàusules d’estabilització només juguen pel principal, el capital. Norma de

preferència-> art 1173 CC. Si no es diu res, quan el deutor pagui, primer es preferent el
pagament dels interessos.
Art 110cc-> Si el creditor emet un rebut dient que ja s’ha pagat tot el capital es
presumeix que els interessos ja estan pagats
L’obligació periòdica-> També es pot fer amb un únic pagament
Els interessos no pagats i meritats, a la seva vegada, originen nous interessos (per pacte
o per llei)
Anatocisme-> Son accessoris dels interessos meritats i no pagats. Aquests interessos

originen nous interessos, ja sigui per pacte o per llei.
Si la d’interessos fos nul·la, com que l’anatocisme depèn dels interessos, l’obligació que
neix també ho serà. Hi ha supòsits en els quals es prohibeix el pacte de anatocisme.
Els interessos començaran a meritar uns nous interessos des de que són reclamats
judicialment. Art 1109 CC. Esta limitat per la llei de usura.
3.2 L’obligació amb clàusula penal
Exemple: Per cada dia de retard et descontaré mil euros. El que es fa es penalitzar un
incompliment. A la vegada es calculen danys i perjudicis. Això es fixa amb la clàusula
penal. Es coneguda com a pena convencional. És una obligació accessòria, normalment
de donar diners, en cas d’incompliment o de compliment defectuós. Art 1152-1155CC-
> Clàusula penal substitueix a la indemnització. Aquesta clàusula penal també
s’anomena PENA CONVENCIONAL
Si la principal de la que neix es nul·la també serà nul·la la accessòria que és la clàusula
penal.
La clàusula penal pot tenir un fi diferent: substitutiva de danys i perjudicis, en canvi de
danys i perjudicis reclamaran els danys de la clàusula penal.
Es pot pactar la pena +danys produïts: Demostrar quins son el danys. Pactar quina pena
supleixi el compliment forçós. Es pot pactar que es supleixi el compliment + danys i
perjudicis. Es pot pactar que la pena no només supleixi la indemnització sinó també el
compliment. També es pot pactar el pagament de la clàusula penal tot i que no hi hagi
negligència del deutor.
Art 1154 CC-> Permet al jutge que modifiqui equitativament la pena. Ho ha de fer
d’ofici. Quan l’obligació principal s’hagi complert en part o en majoria o de manera
irregular. La pot moderar reduint-la, no la pot augmentar ni eliminar. No la podrà
moderar quan l’incompliment sigui total, tampoc si es parcial i expressament es va
pactar una pena si hi havia un incompliment parcial
El deutor pot al·legar i demostrar que el compliment de la pena resulta extraordinari

més els perjudicis causats, el jutge podrà moderar la pena ajustant-la.
4. Les obligacions subsidiàries
El creditor és el mateix que l’obligació principal, en canvi els subjectes passius son
diferents. Una obligació subsidiària és aquella que depèn d’una obligació principal en
tot moment, és a dir, depèn en el moment del naixement, la subsistència i el
compliment.
Depèn de la principal en tot moment. Art 1822CC. Només hi ha una condició jurídica
deguda, la condició es reprodueix de la principal a la subsidiària. Ex: Fiança.
Característiques:
- Pluralitat de relacions jurídiques (la del deutor amb el creditor i la del fiador amb
el deutor)
- Només hi ha una conducta jurídicament deguda
- Els titulars passius (deutor i fiador) no són la mateixa persona
- Cada relació jurídica té el seu propi origen, cadascuna neix del seu propi negoci
jurídic
5. Les obligacions eventuals
 Son las llamadas como “Obligaciones Bilaterales Imperfectas”

 Nacen de contratos unilaterales
- P.ej. Depósito – Mandato gratuito
 A lo largo de la vida del contrato se pueden producir circunstancias que
provocan un empobrecimiento del deudor, en beneficio del acreedor. Vid. 622-
32 CCCat, 1747 CC
- Deudor puede pedir que el acreedor asuma esta obligación
- Estas son obligaciones eventuales, dado su carácter circunstancial
 Premisa para que existan estas obligaciones:
- Empobrecimiento injustificado del deudor a lo largo de la ejecución del contrato.
Una obligació eventual és aquella que sorgeix si es dóna un determinat supòsit de fet.
Existeixen alguns contractes, com el depòsit o el mandat, en els quals només neixen
obligacions de forma unilateral, p.ex. jo deixo un cavall a través d’un contracte de
dipòsit, el dipositari ha de tornar-me’l, jo no he de fer res. Eventualment pot originar-se
una obligació per a l’altra part (el deutor), p.ex. pot ser que el depositant hagi de portar
al cavall al veterinari a causa d’una malaltia, això seria una obligació eventual. Els
gastos que ocasioni aquesta eventual obligació els ha de pagar el depositari (el
propietari del cavall). Són els gastos de conservació de la cosa.
Podem dir que l’obligació eventual és aquella que sense ser típica del contracte que
sorgeix (guardar el cavall, cnt de dipòsit), pot sorgir si es donen les circumstàncies que
determinen el seu naixement. Són obligacions que tenen origen legal, és la llei la que
diu que els gastos de conservació han de ser suportats pel propietari de la cosa.
TEMA 7: LA COTITULARITAT EN EL CRÈDIT I EN EL DEUTE
1. La cotitularitat del crèdit i del deute
 Caracteres:
- Pluralidad de sujetos (Plurisubjetivo/a -> Pasiva (Deuda) – Activa (Crédito);
- Determinación de partes ideales en la exigència de la prestación
 Obligaciones mancomunades: 1138 CC
- Cada deudor deberá pagar la parte que debe de la deuda al acreedor,
- Si algun deudor resultare insolvente -> No responderán los demàs (1150 CC)
 Créditos mancomunados: 1138 CC

- Obligación mancomunada Activa -> Subsidiariament Régimen de la comunidad
de bienes (arts 392 i ss CC)
Exemple: Depòsit bancari del que són creditors diversos subjectes per haver acordat així
prèviament amb el banc
Encara que només hi hagi una obligació, poden haver-hi 2 o més persones a la part
activa del crèdit anomenats cocreditors i 2 o més persones a la part passiva del crèdit,
anomenats codeutors.
S’ha de diferenciar del supòsit en el qual hi ha subjectes actius que tenen obligacions
diferents entre ells, són relacions de cotitularitat. P.ex. entre dos cotitulars pot haver
obligació de pagar i per altra banda relació de germans.
Una única obligació s’organitza de dues maneres:
 La cotitularitat mancomunada
En la mancomunada, poden haver-hi diferents creditors i diferents deutors;
C1 D1
C2 D2. es demana la part
C3 D3
La relació que tenen els diferents creditors i deutors és de 100 euros, a cadascun dels
deutors li correspon pagar 25 euros i a cadascun dels creditors li correspon cobrar 25
euros, és respon de manera mancomunada, és a dir, e1 creditor només ha de rebre 25
euros i un deutor només ha de pagar 25 euros i no més, cadascun té la seva part.
En la cotitularitat mancomunada l'únic deute es divideix, és a dir, si tenim 4 deutors i
100 € a repartir cada deutor hauria de pagar 25 € (100/4=25€).
La mancomunada té dues característiques:
 La parcialitat
És el concepte de part en el crèdit, si hi ha una relació entre diferents cotitulars i no es

diu res en absolut, estem davant una obligació mancomunada. En una obligació
mancomunada hi ha parts (parcialització) i a cada cotitular o part li correspon una part,
la seva.
Si no es diu res, el crèdit es presumeix dividit en tantes parts com a persones hi hagin,
p.ex. hi ha 500 euros i 5 germans, si no es diu res, a cada germà li corresponen 100
euros. No obstant, també es pot pactar com es farà la divisió, p.ex. hi ha 400 euros i 5
germans, a 2 germans li toquen 50 euros a cadascun i als 3 que queden li toquen 100 a
cadascun. Però això s’ha de pactar prèviament!!
Cada creditor només pot reclamar la part que li correspongui, només pot reclamar i
rebre la seva part. El creditor també té PLENA DISPOSICIÓ del seu crèdit (de la seva
part) i també té la possibilitat de PERDONAR la seva part, és a dir, en el cas de que
només existeixi un creditor i varis deutors, si el creditor perdona a un d’ells el deute, a
la resta se’ls reduirà la part proporcional del crèdit que han de pagar.
 Independencia entre cotitulars
Cada part és independent, és a dir, cada cocreditor o cocreditors només pot exigir a cada
codeutor la part que li correspon. Encara que hi hagi varis cocreditors o varis codeutors,
cada un d’ells respon de la seva part, són independents encara que estiguin junts. Una
altra cosa és la possibilitat que té el creditor de perdonar la seva part al deutor.
Si un dels codeutors es declara insolvent (i no paga amb la seva part), la resta de

codeutors no s’han de fer càrrec de la seva insolvència, ni que l’insolvent sigui un
codeutor o siguin més. Però també hi ha la possibilitat de que si que vulguin fer-se
càrrec de la seva insolvència i entre tots paguin el seu deute, només és una possibilitat
que tenen i no una obligació ja que sabem que un tercer pot pagar el deute de un deutor.
Qualsevol persona pot pagar el deute d’un deutor principal.
El que NO pot fer un codeutor es exigir a un cocreditor que reclami a la resta de

codeutors. El codeutor reclamat, no pot exigir que a la vegada es reclamin també als
altres codeutors, és a dir, si un deutor deu 100 euros i no els paga, el creditor se’ls
reclamarà i el deutor no li pot exigir a aquest que els hi reclami als altres codeutors
(perque és ell qui no ha pagat i no els altres codeutors).
És possible també, que un dels codeutors pagui més de lo que correspon (que
s’equivoqui), aquí el deute existeix, llavors el codeutor que ha pagat més d'allò que li
tocava haurà de reclamar-ho als altres codeutors i NO al creditor ja que el creditor el
que vol es cobrar i ell no té culpa de que el deutor s’hagi equivocat.
2. Mancomunitat
2.1. Aspectes generals
 Mancomunidad se configura en el CC como la Regla General vs. Derecho

Mercantil
- La Solidaridad requiere pacto expresso
- Jurisprudencia -> Destaca la generalización de la Solidaridad
-Sentencia del Tribunal Supremo de 29 de junio de 1998
2.2 Mancomunitat pura/simple (una part és mancomunada)

- Obligación se divide entre una u otra parte
- Una obligación o Crédito se divide/ es mancomunado
- Mancomunadas en sentido estricto -> Responde a la idea de comunidad entre los
distintos sujetos que integran cada parte.
 Los diversos acreedores (mancomunidad activa) o deudores (mancomunidad

passiva) han de proceder conjuntamente para el cobro o pago de la deuda
2.3 Mancomunidad colectiva ( ambas partes son mancomunadas)
- Obligacion se divide entre ambas partes

- La obligación y crédito se dividen/ son mancomunadas
2.4 La obligación indivisible mancomunada
- 1139 CC
- Doctrina
-O. Divisible. Cada acreedor o cada deudor puede por sí y con independencia de
los demás, puede ejercitar su derecho o cumplir su obligación
-Importante prescripción. (El hecho que un acreedor ejerza su derecho no
interrumpe el plazo de prescripción con respecto a los otros)
-O. Indivisible. Presente mayores problemas. Ver 1139 CC. A nivel procesal
deberá traerse a todos los obligados
-No acrecen en caso de insolvencia de uno de los deudores
3. La solidaridad
3.1 La solidaridad como régimen excepcional
 Las obligaciones solidarias son la excepción. No se presumen nunca, tienen que

venir impuestas por pacto o por ley
- Jurisprudencia. “Semi-Correctora”. STS de 29 de junio de 1998
 Solidaridad Activa-> Acreedores tienen derecho a la TOTALIDAD de la deuda

+ pago hecho a uno de los acreedores solidarios extingue la obligación;
 Solidad Pasiva-> Deudores tienen obligación de pagar la TOTALIDAD de la
deuda + el pago hecho por uno de los deudores solidarios extingue la obligación
 Solidaridad Mixta-> Deudores y acreedores solidarios
- Ver art 1137 CC
 Distingir-> Entre relaciones externas entre las dos partes de la obligación, y las
relaciones internas entre los distintos acreedores y deudores respectivament
- Activa (1142 y 1143 CC) / Pasiva (1144-1145 CC)/ Mixta
En la solidària cadascun dels cocreditors pot reclamar a tots els codeutors els 100 euros.
El creditor pot reclamar els 100 euros a qualsevol deutor (a qualsevol dels 4), el que
demana és la totalitat, no la part:
C1. D1
C2. D2. Es demana la totalitat
C3 D3
En la cotitularitat solidària no existeixen parts, hi ha una conexió entre els titulars.

Qualsevol dels cocreditors o tots poden exigir a un deutor o a tots la totalitat del
pagament. Està prevista pels deutors.
 La cotitularitat solidària desdel punt de vista del CREDITOR:
Art.1137: la titularitat dels cotitulars abasta tot el credit.

S'ha de diferenciar entre relacions externes ( cocreditors i codeutors) i relacions internes
( que no existeixen en la mancomunitat).
- Relacions externes: unitat i dependencia. No hi ha parts entre els subjectes es

tracta d'un únic crèdit. La part activa del crèdit determina que qualsevol dels
cocreditors pot reclamar a tots els codeutors. A més qualsevol dels cocreditors
pot reclamar i rebre la prestació. Qualsevol creditor pot perdonar als deutors
perque té ple poder de disposició. Si els deutors són solidaris es suficient amb
que el creditor perdoni només a un.
 La cotitularitat solidària desdel punt de vista del DEUTOR:

A qualsevol deutor se li pot exigir que pagui integrament i haurà de fer-ho. El
pagament fet per un codeutor extingeix l'obligació.
La insolvencia de qualsevol dels codeutors és sofrida per tots els codeutors.
Les excepcions es divideixen en objectives i personals. L'excepció objectiva la
pot interposar tothom, com és el termini. Una excepció personal només la podrà
interposar la persona a la qual correspongui. SI es tracta d'una excepció de
compensació , aquí hi ha una altra excepció, es troba dins de la excepció
personal, i per tant, només es pot interposar a aquella persona que li
correspongui. Per exemple, 1198 CC.
Pel que fa als deutors aquesta acció de cobrar el que no havien de cobrar es duu a terme
de dues formes:
 Acció de reembolsament: art. 1145 2n paràgraf. Diu que el deutor que va pagar
pot reclamar a la resta de deutors només la part que els hi correspongui. Això
significa que es converteix en mancomunitat ja que si un dels deutors encara no
ha pagat esdevé insolvent, aquesta insolvencia l'assoleixen la resta de deutors.
 Subrrogació: art.1210 CC 3r. En al de reembolsament l'obligació que existia

s'extingeix i neix una altra obligació entre el creditor i la resta de deutor, mentre
que en la subrrogació no neix una nova obligació sino que es mante la que
existia. El deutor que va pagar es col·loca en al posicio del creditor, es manté la
mateixa obligació amb le samteixes condicions, no cal que demani per parts
podrà demanar la totalitat a tots a la vegada sucssecivament. Es mantenen les
garanties, es la mateixa obligació únicament canvia el subjete actiu, el creditor.
Art.1143 2n paràgraf: el que va a cobrar respon a la resta de coocreditors en la
part que els i correspongui.
* Existeix cotitularitat quan en una única obligació concurreix un creditor i/o

deutor. La font és la llei tant de la mancomunada com de la solidaria. El règim
primàri és la mancomunitat però el que més existeix és la solidaritat.
3.2. La integridad de la titularidad
 Cuando la solidaridad es pasiva-> Cualquier Deudor responde por toda la deuda

 Cuando la solidaridad es activa-> Cualquier Acreedor puede reclamar TODO el
crédito
3.3. Las relaciones internas
 Principio parciariedad-> Mancomunidad entre deudores/ acreedores

 Pago se ha producido ( o se ha extinguido la obligación por otro medio)-> si
relaciones internas tienden a restablecer el equilibrio interno entre los distintos
sujetos cuando sea un acreedor el que ha recibido el pago, o un deudor el que lo
ha realizado
 Efectos:
- Solidaridad Activa 1141CC-> Puede reclamar TODO el crédito. Puede
interrumpir la prescripción. Deudor puede pagar a cualquier acreedor.
Liberación del deudor. Acreedor perdona deuda (condona) libera al deudor, pero
responde frente a los demás acreedores.
 Solidaridad Pasiva 1137 CC-1144CC-1145CC

- Deudor está obligado al cumplimiento integro de la obligación
- Acreedor puede dirigirse contra cualquiera de los deudores
- Deudor que pagó puede reclamar de sus codeudores
- Insolvencia de uno de los deudores solidarios ha de ser suplida por los demás
- Prorrateo entre el resto
- Pago hecho por uno de los deudores solidarios extingue la obligación
- Puede reclamar de sus codeudores la parte que a cada uno corresponda
- Perdida o destrucción de la cosa no imputable a los deudores-> Obligacion que
extingue
- (1147CC) Cosa hubiese perecido o Prestación Imposible
Sin culpa-> Obligacion extinguida
Con culpa-> Todos serán responsables + Indemnización + Intereses
S’ha de distingir entre les relacions:
1. Externes: són les que es donen entre creditor i deutor principal.
2. Internes: les que es donen entre cocreditors i codeutors.
En quant a les externes, quan s’estableixi expressament, el creditor té dret a cobrar
íntegrament i el deutor té obligació de pagar el deute íntegrament.
Qualsevol creditor està legitimitat per reclamar i rebre la prestació íntegrament (tot el
deute). Qualsevol dels cocreditors també té PLE PODER DE DISPOSICIÓ sobre el
deute i per tant pot fer el que vulgui amb aquest. Si vol perdonar a tots els deutors ho
pot fer.
Si es perdona el deute a un codeutor solidari, els altres NO han de pagar, es perdona el

deute a tots perque realment es com si fos 1 deutor contra 1 creditor, que a diferencia de
la mancomunitat, si es perdona el deute a un deutor, la resta han de pagar la seva part
igualment. No obstant, tot i que el creditor té ple poder disposició, ens trobem un límit a
l’art.1141.1 CC: Cada un dels creditors solidaris pot fer el que sigui útil als altres, però
no el que els sigui perjudicial.
L’article ens diu que no es poden fer actes que perjudiquin a la resta de creditors,
sembla una contradicció però no ho és perque el creditor que perdona el deute, a les
seves relacions internes, és a dir, a les relacions amb els altres creditors, haurà de
respondre amb el seu patrimoni, ja que no els pot perjudicar.
TEMA 8: LA PROTECCIÓ LEGAL DEL CRÉDIT
La protección legal del crédito
 Medios que el OJ nos ofrece para la protección de un derecho de crédito a favor

- Acción rescisoria (art 1111 y 1290 a 1299 CC)
- Inoponibilidad al acreedor de actos gratuitos (art 531-14 CCat)
- Accion subrogatoria
- Acción directa
1. Acción Rescisoria por Fraude de Acreedores
 Acción recogida 1.111 CC

 Acción que tiene el acreedor para impugnar los actos que el Deudor haya hecho
en fraude de su derecho de crédito
1.1 Fundamento
- Ver 1911 CC
- Evitar que se disminuia la garantía del patrimonio (presente y futuro)
 Características:
- Accion que busca la rescisión

- Acción con carácter subsidiario (1294 CC)
- Acción Personal
1.2 Requisitos
 Sujeto Activo. Titular del Crédito

- ¿Cómo debe ser el Crédito?
o Vencido – Exigible – fecha anterior al acto fraudulento (Excp. STS de 2 de
mayo de 1981 – siempre que la insolvencia fuese provocada por la obligación
que se iba a contraer)
Objeto. Acto impugnado perjudicial -> Acto/Contrato post – Disposición
patrimonial – Beneficio Tercero –
 Efecto en el Acreedor. Debe provocar un perjuicio al acreedor
- Debe acreditar:
 Acto haya provocado la insolvencia del deudor (o aumentarla)
 Que no existan bienes libres del deudor
 Que no tenga el Acreedor otra manera de obtener la satisfacción del Crédito
 Derecho de Crédito debe existir con anterioridad al acto impugnado.
Jurisprudencial
 Requisito Subjetivo. Requiere FRAUDE-> Acto debe ser fraudulento. Suficiente

acreditar el llamado Consilium Fraudis (Conciencia de causar fraude)
- Art 1297 CC -> Establece presunciones para acreditar ese ánimo
- Presunciones enajenación gratuïta -> Iure et de iure
- Presunciones enajenación onerosa -> Iuris Tantum
 Plazo: 1299 CC. 4 años
 Cómputo: 1299 CC. TS -> Desde que se tiene conocimiento
1.3. Efectos
 General. 1295 CC
 Devolución de las cosas que fueron objeto del contrato con sus frutos, y del precio
con sus intereses
 Anulación del acto y consiguiente reintegración de su objeto en el patrimonio del
deudor, a efectos del acreedor que ejercita la acción
 Indemnización (Mala fe) del adquirente 1298 CC
 Adquirente de buena fe y a título oneroso -> 1295 CC. No recisión. Podrán
reclamar indemnización por los perjuicios causados por el deudor transmitente
 Adquirente a título gratuito/oneroso de mala fe -> 1298 CC. Rescisión sí le afecta
 Terceros con título inscrito (Hipotecario) -> Protección (Buena fe). Vid. Art 37 de
la Ley Hipotecaria
2. Inoponibilidad al acreedor de actos gratuitos 531-14 CCCat
 531-14 CCCat
“No perjudican a los acreedores de los donantes las donaciones que estos otorguen
después de la fecha del hecho o del acto del que nazca el crédito si faltan otros
recursos para cobrarlo”
 Presupuestos:
- Existencia de un crédito contra un acto a título gratuito
- Acto gratuito de enajenación
- Perjuicio del acreedor
- Anterioridad del crédito
 Subsidiariedad -> Suficiente con que el acreedor acredite la falta de bienes del
deudor (TS) + Insolvencia perdure en el tiempo de ejercicio de la acción
 Plazo -> CCCat no fija plazo. Esto es por razón del fundamento. Podrá
ejercitarse mientras se pueda reclamar la deuda (carácter accesorio a la deuda)
3. Acción Subrogatoria
 Recurso que la ley concede a los acreedores que de otro modo no pueden cobrar
sus créditos, para ejercitar los derechos y acciones no utilizados por el deutor,
cuando no sean inherentes a su persona
 Acreedor toma la posición del Deudor (1111 CC)

 Caracteres.
- Acción indirecta -> Enriquece al deudor
- Acción subsidiària -> Procede como último recurso
- Acreedoor no tiene preferència en el cobro (vid. Prelación créditos)
3.1. Fundamento y función
 Evitar el perjuicio causado por la inacción del deudor

 Requisitos:
- Sujeto activo -> ACREEDOR QUE SE SUBROGA
- Sujeto passivo -> DEUDOR DEL DEUDOR
- Objeto -> DERECHOS Y ACCIONES NO UTILIZADOS POR EL DEUDOR
3.2. Efectos
 ACREEDOR QUE SE SUBROGA. Puede ejercitar el derecho o acción por la
totalidad de su importe ( no solo hasta el límite y cuantía debidos al actuante)
- Se integra en el patrimonio del deudor, que luego es atacado por los acreedores
del mis
 DEUDOR DEL DEUDOR. Puede oponer en su defensa las mismas excepciones

que ejercitarla si le demandase su verdadero acreedor
 DEUDOR. Mantiene la titularidad del derecho o acción ejercitado y puede

incluso llegar a una transacción (acuerdo) con el demandado (deudor del deudor)
4. Acción directa
4.1. Concepto y características
 Acción en la que se permite al acreedor reclamar del deudor y en su propio

nombre lo que requiere para satisfacer su crédito
 Carece de una regulación sistemàtica
 Características
- No hace falta dirigirse contra el deudor. Recurso Ordinario
- Puede ser judicial o extrajudicial
- No hace falta demandar a deudor + deudor de la acción
- Al deudor de la acción se le debe reclamar aquello que el deudor inmediato
podria
- Acción autònoma
o Supuestos en los que se puede ejercer la acción directa:
 1552 CC -> Subarrendamiento

 1597 CC -> Obra con respecto al contractista
 1722 CC y 622-26.3 CCCat -> Submandato, en algunos casos
 1890.1 CC y 622 – 40.2 CCCat -> Gestión negocios ajenos
4.2 Efectos
 Satisfacción Crédito por parte del deudor de la acción

 No privilegios al acreedor. No puede ejercitarse en el ámbito concursal
5. La preferència y prelación de créditos
 1926 CC (bienes muebles) -> Créditos preferentes

- El Crédito pignoraticio
- Fianza
- Créditos por anticipios de semillas, gestos de cultivo y recolección seran
preferides a los de alquilares y rentas sobre los frutos de la cosecha para que
aquéllos sirvieron
- Precio de los muebles se distribuirà a prorrota entre los créditos que gocen de
especial preferència con relación a los mismos.
 1927 CC (bienes inmuebles) -> Créditos preferentes

- Créditos a favor del Estado – Créditos de los aseguradores, sobre los bienes
asegurados, por los premios del seguro de dos años; y, si fuere el seguro mutuo,
por los dos último dividendos que se hubiesen repartido (1923.1 y 1923.2 CC)
TEMA 9: LA MODIFICACIÓ DE L’OBLIGACIÓ
1. Modificación de la obligación
 Modificación vs Novación. Vid 1203 y 1156 CC

- Modificación. Cambio de factores de la obligación. De modo que la obligación
subsiste
- Novación. Mecanismo de extinción de las obligaciones. De modo que la
obligación se extingue, naciendo una nueva manteniendo los elementos de la
anterior, pero incorporando algún elemento nuevo
o ¿ Qué cambio de elementos permitirá la subsistencia de la obligación?
o ¿Qué cambio no podrá sino extinguir la obligación originaria y crear otra?
 Modificación. 1203 CC
- Modificación Subjetiva. Cambio en las partes. Cambio, nuevos sujetos o
alteración de la condición
- Modificación Objetiva. Cambio en la prestación u objeto o en las circunstancias
o Cuidado! Un cambio de objeto, puede implicar la extinción de la obligación
(novación).
 ¿Cuándo? Cuando las prestaciones (originaria y cambiada) no resultan
compatibles
 Modificación Subjetiva y Objetiva
 ¿Cómo se puede modificar una obligación?

- Según la ley
- Voluntad de las partes ( Común acuerdo)
- Voluntad del acreedor
o Manifestación de su capacidad y legitimación con respecto a la obligación, hasta
el punto de extinguirla
 Substituir al Deudor,
 Extinguir la obligación,
 Reducir la cuantía
 Contrato de consumo. Normativa consumidores y usuarios. Abusivas las
cláusulas que permiten al empresario modificar unilateralmente el objeto del
contrato
o La modificación del objeto o incrementar cuantía -> Requiere consentimiento

del Deudor
 Eficacia modificación -> Principio autonomía de la voluntad

- Eficacia perjudicial requiere consentimiento de la parte perjudicada
 Resulta inoponible la modificación a los siguientes:

- Cambio de Acreedor – Deudor ajeno a la modificación (o que no consiente
cuando dispone de excepciones con el acreedor originario).
- Terceros interesados en el cumplimiento, si no consienten.
2. Cambio de acreedor
 Cambio del titular de un derecho de crédito. 1112 CC

- Relación obligatoria se mantiene
- Nuevo sujeto activo
 OJ nos ofrece dos mecanismos:

- 2.1. Cesión del crédito. 1526 CC
- 2.2. La subrogación en el Crédito activo
 Ambas opciones mantienen la integridad del crédito con conservación de los
elementos que se aparejan (accesorios, garantías, privilegios [1528 CC])
2.1. Cesión del crédito
 Negoció inter vivos que el acreedor cedente celebra con otro con la finalidad de
transmitirle el derecho de crédito
- Cualquier negocio jurídico de carácter transmisivo
- Negocio jurídico gratuito u oneroso
 Capacidad de las partes

- Capacidad específica que se exige a las partes para celebrar el negocio del que
deriva el derecho de crédito.
 Forma. 1278/1280 CC
- La determinada por las partes. Con excepción que la Ley exija una forma
 Partes del NJ
- Sujetos. Cedente/Cesionario
- Regla General -> No requiere el consentimiento del Deudor ni siquiera el
conocimiento de éste
o Cuando este cambio afecta perjudicialmente a la relación entre deudor y
acreedor originario. 1198 CC
 Cedente asume la carga de comunicar al deudor, el cambio
- Deudor paga al acreedor originario (sin comunicación) se libera
 Objeto. 1528CC
- Derecho de crédito (accesorios, garantías y/o privilegios)
o Salvo que exista pacto que no permita la cesión o sea personalísimo
o Existir en el momento de la cesión -> Inexistencia, implica reintegrar
prestaciones
 ¿Créditos futuros? La jurisprudencia los ha admitido. 1271 CC

 ¿Créditos litigiosos?
- Concepto. Sobre el que se ha suscitado una controversia judicial
- Deudor se libera abonando el precio que ha satisfecho por el crédito + intereses
+ costas judiciales. Plazo -> 9 días desde que el cesionario reclama
o Se exceptúan legalmente (1536 CC):
 Cesión de coheredero en pago de su crédito, interés del cedente de liberarse de
su obligación
 Cesión del poseedor de una finca sujeta al derecho litigioso cedido. Se protege el
interés del poseedor.
 Efectos
- Cesionario -> Nuevo acreedor
- Contrato consensual -> Momento en el que empiezan a producirse efectos
- Puede ser que el contrato de cesión responsa a una relación existente entre el
cedente y el cesionario. Se ceda el crédito a su vez como dación en pago (no
confundir con dación en pago en ámbito hipotecario).
o Dos tipos:
 Pro Soluto -> Cedente no responde de la insolvencia del deudor
 Pro Solvendo -> Se cede el derecho de cobrar el crédito, con lo que la eficacia
depende que finalmente se cobre la deuda
2.2. La Subrogación en el Crédito
 Concepto. Supone colocar un nuevo titular en la posición del acreedor

 Fundamento. Legal o convencional. Se centra en los intereses del pagador (pasa
a ser acreedor o el cumplimiento de la obligación) o del propio deudor (cambio
de acreedor)
- Legal 1209 y 1210 CC (3 supuestos)
o Acreedor interesado en el crédito
o Tercero no interesado pero que paga porque el deudor se lo pide
o Pago de un tercero interesado en el cumplimiento de la obligación. P. ej. Fiador
- Convencional. Pacto entre acreedor y pagador claro y anterior o coetáneo al

pago. 1209 y 1211 CC. Cesión de las acciones que el acreedor tuviese.
- Excepción. Que el deudor abone su deuda con dinero prestado.
 Efectos
- Pagador se coloca en el sitio de acreedor
- Puede el deudor oponer las excepciones de las que disponía, las de la
subrogación y las personales contra el nuevo acreedor
3. El cambio en la titularidad de la deuda
 Consentimiento del acreedor. 1205 CC y 118 LH (Regla General). Ex voluntate

- Si el cambio resulta inevitable, no requiere consentimiento. Ex lege. P.ej.
Heredero
 Acreedor puede ponerse de acuerdo con un nuevo deudor y el deudor originario
lo liberan. Ppi de libertad de pacto
 Efectos
- Cambio de la situación pasiva. Cambio de deudor. (Remisión o Condonación del
originario) Novación con respecto al nuevo deudor
 Expromisión. Cambio de deudor sin que él lo conozca. 1205 CC
 Delegación. Son 3 sujetos (1206 CC)
- Deudor actual/Delegante. Este es el que lleva la iniciativa
- Nuevo deudor/Delegado
- Acreedor/Delegatario
 Delegación (1206 CC)

- Relaciones internas entre los sujetos intervinientes
o Entre Deudor actual (delegante) – Nuevo Deudor (delegado). Relación de
mandato
o Entre Deudor actual (delegante) – Acreedor (delegatario). Relación se basa en la
presentación del nuevo deudor como propuesta. 1206 CC
 Relación acumulativa -> Nuevo deudor se mantiene como deudor solidario
 Relación extintiva -> Nuevo deudor se aparta
 Entre el nuevo deudor (delegado) – Acreedor (delegatario). Nueva relación

jurídica. Deben tener capacidad para contratar respecto del nuevo negocio
jurídico o contrato
4. El cambio en el objeto en sus condiciones principales
 1203 CC
 Acreedor puede realizar cambios de manera unilateral siempre que no
perjudiquen al deudor. 1187.1 CC
- Principio de que quién puede lo más, puede lo menos
 Cualquier cambio que implique un empeoramiento -> Consentimiento – 1166 y
1167 CC
TEMA 12: INCUMPLIMIENTO DE LA OBLIGACIÓN
1. Incumplimiento de la obligación
 Deudor es responsable de dar cumplimiento a la prestación. En consecuencia, lo

es también del incumplimiento
 Dos modalidades de incumplimiento:
- No realización de la prestación. Incumplimiento
- Realización defectuosa. Infracción
o Dos modalidades:
 Cumplimiento con retraso. Mora del Deudor
 Cumplimiento irregular o defectuoso
1.1 La mora del deudor
 Art 1100.1 CC. Ante un incumplimiento provisional ( la obligación puede

cumplirse)
- Por lo que la obligación debe ser positiva ( dar o hacer)
- Las obligaciones de NO HACER no pueden incurrir en mora. Su
incumplimiento siempre es definitivo
 Presupuestos de la Mora del deudor

- Exigibilidad de la deuda. Que sea exigible se refiere al plazo
- Liquidez de la deuda. Que la cuantía sea cierta, determinada/determinable
 Requisitos.
- No se haya producido el cumplimiento en tiempo. Sin embargo, el mero retraso
no es mora
o Regla general. Retraso + Intimación por parte del acreedor
o Excepción. Retraso es suficiente
 Regla general. Reclamación puede ser judicial o extrajudicial

 Excepcionalmente. Mora automática
- ¿Cuándo?
o Ley lo establece
o Partes establecen como imprescindible el plazo
 Distinguirse de cuando debe precederse a la prestación un día concreto. Si no se
cumple ese día -> Incumplimiento definitivo (no mora)
P.ej. Vestido de novia
 Obligaciones Recíprocas -> Mora cuando el otro cumple
P.ej. Compraventa -> Comprador paga – Vendedor no entrega la cosa
 Efectos
- No exime el cumplimiento. Deudor obligado + Responsabilidad
- Deudor moroso, responde por los daños y perjuicios que derivan del retraso
(intereses, normalmente)
- Acreedor debe acreditar esos daños
- Deudor responde de la pérdida y/o destrucción de la cosa. Perpetuatio
obligationis
o Cosa no se destruye sino que se deteriora -> Incumplimiento irregular
 Mora del deudor puede implicar la resolución de contratos/negocios jurídicos.
1124CC
P. ej. Contrato de arrendamiento
 ¿Cómo se corrige la mora? Se conoce como la purga de la mora

- Cumplimiento posterior (1096.3 CC) siempre que quepa
- Si no cabe el cumplimiento -> Incumplimiento definitivo
- Concesión nuevo plazo por el acreedor
2. El incumplimiento definitivo de la obligación
 Incumplimiento definitivo. Supone que ya no podrá cumplirse con la obligación

 ¿Cuándo?
- Deudor moroso no cumple, obligación deviene imposible de cumplir
- Cosa perdida, mientras el deudor se encuentra en mora
- Deudor realiza una prestación, habiéndose obligado a no llevarla a cabo
(obligaciones de NO HACER)
- Por imposibilidad temporal (P. ej. Vestido novia)
- Deudor manifiesta que no va a cumplir
 Deudor realiza una prestación, habiéndose obligado a no llevarla a cabo

- Obligaciones de NO HACER
 Imposibilidad temporal (P. ej. Vestido novia)

- Cuando el día de cumplimiento/incumplimiento de la obligación frustra que
pueda satisfacerse con posterioridad
P. ej. Entrega de una vivienda dos años después STS de 21 de julio de 2014, ha
entendido que es incumplimiento definitivo
 Deudor manifiesta que no va a cumplir

- Se entiende que una manifestación del deudor de este tipo -> implica
incumplimiento
3. El cumplimiento irregular o defectuoso
 Cumplimiento defectuoso. Obligación a la que da cumplimiento el deudor NO

COINCIDE (1166 – 1171 CC)
 Cumplimiento irregular. Se prevé para materias concretas
P. ej. Vicios ocultos en la cosa comprada (1484 CC)
 Obligaciones sinalagmáticas, puede oponerse la excepción exceptio non rite

adimpletus contractus. Permite no cumplir al otro obligado hasta que se subsane
el incumplimiento irregular/defectuoso del primero
 Facultad de resolución. 1124 CC. En caso de cumplimiento defectuoso puede
conllevar la resolución y/o daños y perjuicios
 Acreedor puede rechazar el cumplimiento defectuoso, sin entrar en mora
creditoris. 1176 CC
4. La imputación al deudor del incumplimiento de la obligación
 Incumplimiento = Consecuencias negativas para los intereses del acreedor

 CC -> Imputación Subjetiva ( se valora la conducta del sujeto deudor)
- Si concurre dolo
- Si concurre culpa o negligencia
o Excepcionalmente -> CC, el deudor es responsable por imputación objetiva
 Imputación Subjetiva por dolo -> Indisponible (Ius Cogens). 1102 CC
 Imputación Subjetiva por culpa -> Disponible (admite pacto). 1105 CC
4.1 El dolo
 Concepto. Conducta contraria al deber de realización de una prestación. El

deudor no quiere cumplir
 Responsabilidad por incumplimiento doloso -> Indisponsable por las partes
 Deudor -> Resarcimiento de todos los daños que se hayan producido
4.2 La culpa o negligencia
 Concepto. Actuación descuidada. Infracción de la carga de diligencia debida

 Disponible. Si no hay pacto -> CC recurre a la diligencia del buen padre de
familia
 Responde de los daños previsibles
 Culpa se presume -> Deudor en posesión de la cosa perdida
TEMA 13: ELS REMEIS DAVANT L’INCOMPLIMENT

Soluciones/Remedios ante el incumplimiento
 Incumplimiento del deudor

- Distintos enfoques en las normativas (española – catalana/europea – según
materia (p. ej. Consumo)).
o Todos los enfoques suelen tener un denominador común -> que sea imputable al
DEUDOR (dolo/culpa)
o CCCat, con el Libro VI -> Concepto de incumplimiento entorno a la idea de
objetivación del incumplimiento ( no centrándose en el sujeto sino en la
prestación y la conformidad (regulación de la compraventa)).
o No esta íntegramente desarollado, debe recurrir al CC
 Concepto. “Remedio” no aparece en el CC – Si en el CCCat (621 – 37 CCCat)

 Remedios -> Mecanismos de defensa del acreedor con respecto a su crédito
1. La responsabilidad del deudor
 Incumplimiento (con dolo o culpa/pacto) = Responsabilidad deudor

- Responsabilidad. Deudor asume consecuencias negativas (€) que haya
provocado su incumplimiento
- Principio de garantía patrimonial universal. 1911 CC
- Efectos Responsabilidad:
o Indemnización de Daños y Perjuicios
o Cumplimiento forzoso, siempre que no sea obligación personalísima y posible el
cumplimiento
2. El cumplimiento forzoso de la obligación: Modalidades de ejecución forzosa
 Concepto. 3º realiza la obligación. 1098.1 CC

- Obligación no personalísima
- Cumplimiento posible
 Regulación en el CCCat es muy parca. Materia específica (Consumo)
 Modalidades
- Obligaciones de dar
o Cosa cierta. LEC establece la posibilidad de exigir al deudor su entrega. 701 y ss
LEC
o Cosa fungible (que no sea dinero). Se puede adquirir a costa del Deudor. 1096.2
CC
o Obligación dar dinero. Entrega en metálico de los saldos de cuentas bancarias,
embargo de bienes, mediante el procedimiento de ejecución oportuno (571 LEC)
 Obligaciones de hacer
- LEC establece el procedimiento de ejecución al que recurrir si el deudor no
hace voluntariamente
 Obligaciones de no hacer
- Incumplimiento supone la condena a no poder dar cumplimiento. 1099 CC. Sólo
cabrá indemnización DyP
 CCat prevé regulación específica
- Subsanación del cumplimiento no conforme. 621 – 39 CCat. Prevé la posibilidad
que el deudor arregle aquello que ha cumplido no conforme. No se regula
extensamente (deberemos recurrir al Derecho Contractual Europeo como
inspiración)
o Obligaciones recíprocas. Mientras deudor corrige -> Puede el acreedor
suspender el cumplimiento de su obligación. No en el resto de “remedios”
 Sustitución. Puede substituirse el bien. 621 -37.1.a CCCat. No se regula

extensamente (deberemos recurrir al Derecho Contractual Europeo como
inspiración)
- Legislación en materia de consumo -> excluye la sustitución cuando son bienes
irremplazables (no fungibles)
 Reparación. 621 – 37.1.a CCCat. Reparación del bien, para convertirlo en
conforme.
- Jurisprudencia se encuentra definiendo una serie de aspectos en este sentido
3. La suspensión del cumplimiento de la obligación propia
 Contratos sinalagmáticos. Si uno no cumple, resultaría contrario al Principio de

la Buena fe y equilibrio contractual que pudiese exigir el cumplimiento del otro.
- Nace la suspensión. 621 – 40 CCCat
- Total o Parcial (obligaciones que puedan cumplirse por partes o divisibles)
- Carácter transitorio, no definitivo
o Supuestos
 Cumplimiento simultáneo de obligaciones. Si una parte no realiza la obligación,
la otra puede suspender la suya
 Exige incumplimiento constatado
 Creencia razonable que no se cumplirá. No es necesario que sea voluntario.
4. La resolución
 1124 CC. Obligaciones recíprocas. El CC ofrece la facultad de “autoliberarse”.
- Legitimación. ¿Quién?
o Quien sufre el incumplimiento, quien ha cumplido o manifiesta intención de
cumplir
 Se acredita mediante el ofrecimiento del pago
4.1 La facultad resolutoria en el CC
 Requisitos
- Incumplimiento de la obligación principal (STS de 1 de abril de 2014)
- Incumplimiento no excusable
- Incumplimiento esencial
 Efectos de la resolución
- Efecto liberatorio de la propia obligación
- Efecto restitutorio
o Preferible in natura
4.2 La resolución en el CCCat
 621 – 41 CCCat. Contratos sinalagmáticos

 Facultad resolutoria no general
- El incumplimiento debe tener entidad resolutoria
o Principio conservación negocio jurídico
o Retraso en el cumplimiento no es suficiente
o Novedades con respecto al CC -> Desjudicialización del ejercicio de la facultad.
Requiere que se informe al deudor
 Declaración de voluntad receptícia
 No se produce automáticamente
- Alcance Facultad. No se refiere el CCCat a la resolución parcial

- Efectos. CCCat no los regula. En defecto CC
5. La reducción del precio
 621 – 42 CCCat
 Comprador acepta el cumplimiento no conforme -> derecho a reducir precio
 Debe ser proporcional
 Compatible con la solicitud de Daños y Perjuicios
6. La obligación de indemnizar por los daños y perjuicios
 ¿Qué debe acreditarse?

- Requisitos
o Existencia de un daño efectivo
o Incumplimiento imputable al deudor (dolo/culpa)
o Relación de causalidad
 Daño
- Real
- Acreditado por el que reclama la indemnización. Carga de la prueba
- Daño indemnizable = Daño emergente + Lucro cesante (prueba)
6.1 La causalidad del daño y su imputación subjetiva
 Causalidad. 1101 CC
- Jurisprudencia. Teoría de la Causalidad adecuada
o Daños son la consecuencia natural del incumplimiento
 Imputación subjetiva. CC. Exige culpa o dolo
6.2 El daño emergente y el lucro cesante
 Concepto
- Daño emergente. Perjuicio efectivo sufrido por el patrimonio del que soporta el
incumplimiento + gasto ocasionado para recuperar la situación
o Material. Afecta al patrimonio
o Moral. Viene a resarcir el daño ocasionado por ser privado de aquella prestación
a bienes jurídicos como el honor, la libertad… Para poder indemnizarlo debe
poder acreditarse del daño objetivamente
- Lucro cesante. Ganancia dejada de obtener. Jurisprudencia es restrictiva
6.3 La cuantificación del daño
 = a la Cuantía del daño sufrido

 Criterios
- Objetivo/Abstracto. Precio mercado
- Subjetivo/Concreto. Negocio substitutivo que ha debido realizar el perjudicado
 Puede pactarse una Cláusula Penal. 1154 CC (atenuación cuantía)
7. Las causas de exoneración de la responsabilidad
 Dos causas. 1105 CC

- Caso Fortuito. Suceso que no puede evitarse pese a actuar diligentemente
o Hecho ajeno a la voluntad
o Imprevisible
P.ej. Que caiga un rayo
- Fuerza Mayor. Suceso previsible pero que no podía evitarse aunque se actuase
diligentemente
P. ej. Disturbios – Riesgos empresariales
TEMA 14:
Les obligacions del venedor
Art 1461 CC: el vendedor està obligado a la entrega de la cosa vendida
Com ha de ser el preu? Ha de ser en diners perquè sigui una compravenda
Entrega de la cosa vendida:
- Entrega-> Porta una sèrie de mini obligacions que no es poden deslligar de

entregar la cosa: custodiar y conservar la cosa con la diligencia del buen padre
de família.Entregar todos los accesorios aunque no esten mencionados en el
contrato
Evicción-> posesión legal y pacífica de la cosa vendida. Privació total o parcial de la

cosa vendida por sentencia firme y en virtud de un derecho anterior a la venta.
Saneamiento por evicción: Requisitos:
1. Privacitat total o parcial de la posesió de la cosa

2. Privació resulti d’una sentència ferma
3. Notificación de la demanda al vendedor
4. La sentencia firme debe establecer la propiedad del objeto en virtud anterior a la
venta.
Este contrato puede ser ampliado o suprimido. Si no hay mala fe, se puede exhibir al
vendedor de la edición -> Será nulo todo pacto que exima al vendedor de responder de
la evicción, simpre que hubiere mala fe por su parte (art 1478 CC)
,,,,,,,

OBLIGACIONS I CONTRACTES Real Life

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

OBLIGACIONS I CONTRACTES Real Life

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Obligacions i

TEMA 1: EL DRET DE LES OBLIGACIONS I DELS

1. La regulació del dret d’obligacions

Dividit en 3 títols. El títol I està dedicat a la teoria de l’obligació i el contracte, integra

Drets de crèdit, dret personal-> dret d’obligacions

.1 Diferència entre dret real i dret de crèdit:

Dins dels drets de crèdit trobem:

- Acció Personal: El deutor respon, davant del creditor, del compliment de la

2.2 El Contingut Obligacional dels Drets Reals

2.1 Concepte i característiques

Prestació: conducta jurídicament deguda o necessària, l’exigible pel creditor. El deutor

Conductes jurídicament degudes:

2.2. La identificació de la conducta: La seva determinació o determinabilitat

Primer de tot, hem d’identificar l’objecte de la prestació. Les parts voluntàriament

Si és cosa determinada-> el lloc serà on es trobi la cosa en el mom de constitució de

Si es cosa genèrica/fungible-> el lloc serà el domicili del deutor

Una cosa inicialment genèrica es pot convertir en una cosa específica

En quant al moment/ temps és important però no obliga al deutor: dependrà de com

Si es configura com a essencial i no es compleix el termini del temps-> incompliment

S’ha de determinar qui es el destinatari, no sempre es el creditor. 1252.2 Art, 1766

També pot ser eventual quan hi ha una condició.

La determinació no sempre ha de ser total. Si es una obligació de donar n’hi ha 3

gènere o espècie, quantitat i qualitat.

La llei permet que l’obligació no sigui determinada sinó determinable-> condicions:

1. Que consti la data essencial: gènere.

3.1 La responsabilitat per incompliment

Responsabilitat per incompliment-> No existeix obligació personal del deutor per

- Indemnització per danys i perjudicis ocasionats al creditor. Art 1101 CC

Si el deutor no compleix, hem de mirar si es dolós o culpós o si la cosa s’ha fet no

3.2 La càrrega de la diligència

Si el deutor si és diligent-> ha de procurar que la prestació es compleixi de manera

Els models bàsics:

- Tècnic o professional-> Deutor amb coneixements especialitzats en una matèria

Existeixen 2 tipus de diligència o dos moments en que s’ha de tenir en compte:

- En el moment del compliment: Aquesta càrrega de diligent existeix en tota

- Període de conservació-> Nomes existeix en les obligacions de donar, només si

3.3 Les excepcions

Hi ha vegades que, encara que existeixi un deute, davant l’exigència de creditor, el

Si no hi ha negligència, l’obligació s’extingeix (al deutor no se li pot fer responsable).

2. Personals: Deriven del propi deutor i aquesta es divideix en dues:

.1 Les personalíssimes o purament personals-> Son aquelles que van lligades a la

Entrar en mora-> Quan excedeixes el contracte. Retard en pagar o entregar la cosa.

5. La figura del tercer

- Tercer absolut: En principi és tothom. Els seus interessos econòmics no depenen

- Tercer qualificat: És aquell que té un interès especial en el compliment d’una

1.1 L’obligació de donar cosa certa i determinada

L’obligació de donar té per objecte la cosa i es independent de l’existència de la cosa, és

No és indispensable la quantitat. Mentre que el gènere i la qualitat són indispensables.

 Període de conservació: És aquell període entre que m’obliga i haig de complir.

Forma part de la obligació de donar, és una obligació accessòria de la principal, si no

- Si el deutor no compleix amb l’obligació, el creditor demanarà l’execució

- L’especificació i la concentració del gènere: Art 1452.3 La especificació es pot

Si no s’especifica la cosa, dóna lloc a l’execució forçosa

- Execució forçosa-> Hem d’instar al tribunal si el deutor no ens el vol donar, a

1.3 L’obligació pecuniària

L’obligació pecuniària és la + important. L’objecte de la qual són diners. El diner té

És una cosa consumible, però el bitllet o la moneda no es consumeix. Però el valor si

El diner es pot considerar com a fungible o no fungible o consumible:

- Si és fungible, el que es torna s’anomena tantundem. És l’habitual

- L’espècie: És la moneda de curs legal, euros, dòlars...

- Deute de diner: És aquell on es dona prevalença als criteris jurídics, és a dir,

D’aquests tipus de deutes, el que normalment es fa, és el deute de valor. El CC atén al

Si el resultat no coincideix amb l’obra, podem dir que hi ha un incompliment, i també