INSTITUCIONS DE DRET DE LA UE:

Grau en Dret

TEMA 1: EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA

1. Els primers intents de construcció europea

- Fins al segle XX: projectes fonamentats en l’ús de la força
- Segle XX:
- Període d’entreguerres:
- Necessitats econòmiques i polítiques d’un projecte europeista
- Propostes europeistes:
- Manifest Pan – Europeu de 1924
- Unió federal europea de 1925
- Període post II GM:
- Congrés de La Haya (19489: cooperació intergovernamental versus unificació federal
 - Creació d’organitzacions europees de caràcter intergovernamental:
- Pla economic: OECE
- Pla military i diplomatic: Unió Occidental, OTAN, UEO
- Pla polític: Consell d’Europa

Amb l’aparició de l’Estat moderna (pau de westfalia) sorgeix el concepte d’Estat tal com el coneixem avui en dia , això va
fer que aparegués la idea de civilització de territoris colonitzats.

Kant & Sant Simon: la pau europea havia de venir de la org dels estats europeus. Sant Simon va dir que tots I els
nacionalismes, europea necessitava configurar-se en un estat federal.
Declaració Schuman: Una Europa unida pot contribuir a la pau mundial, a través de realitzacions concretes. Execució dins
del pla europeu del pla Marshall.

Evolució de les Comunitats europees des de tres punts de vista:

A. Principals aspectes de l’aplicació progressiva dels tractats
 - El sistema d’adopció de decisions
- La consecució d’una autonomia financera de les CE
- L’elecció dels membres del President Europeu
- L’establiment d’un mercat comú

B. Ampliació dels Estats Membres

- Amsterdam 1996
- Mastricht 1992
- AUE 1986
- Niça 2001
- Lisboa 2007

C. Aprofitament de la seva acció

- La política econòmica i monetària
- Evolució de les polítiques sectorials
- La inclusió de noves polítiques no previstes inicialment als tractats
- L’extensió de les polítiques ja existents
- La creació de la UE: CC.EE. + PESC + JAICPJ
 FINS AL SEGLE XX: PROJECTES FONAMENTATS EN L’ÙS DE LA FORÇA
Molts han estat els que han volgut unificar Europa. I tots han fracassat en l'intent: Àtila, Carlemany, Napoleó, Hitler…

Àtila conegut a Occident com "El Flagell de Déu“.

Carlemany fou rei dels francs, rei dels llombards i emperador d'Occident.

Mitjançant els seves conquestes i els seves reformes internes, assentà les bases del que va esdevenir l'Europa occidental a l'edat mitjana.
Actualment Carlemany és considerat "el pare d'Europa": va unificar per primer cop la major part d'Europa occidental des de la caiguda
de l'Imperi romà en base a una identitat europea comuna.

http://www.europarl.europa.eu/charlemagneyouthprize/en/introduction.html

El Parlament Europeu i la Fundació Premi Internacional Carlemany d’Aquisgrà conviden els joves de tots els estats membres de la
Unió Europea a participar en un concurs sobre el desenvolupament de la Unió Europea, la integració i les qüestions relacionades
amb la identitat europea.

S’atorga un premi de 7.500 € al millor projecte, de 5.000 € al segon i de 2.500 € al tercer. Els representants dels tres projectes
guanyadors, seleccionats d'entre els 28 projectes escollits pels jurats nacionals, seran convidats a visitar el Parlament Europeu, a
Brussel·les o a Estrasburg.
 FINS AL SEGLE XX:
PROJECTES FONAMENTATS EN L‟ÙS DE LA FORÇA
Idea de Napoleó

Napoleó, la França napoleònica es va caracteritzar per l’expansió territorial i per l’intent d’imposar lideratge francès a tot Europa.

Napoleó va difondre les IDEES LIBERALS, va deposar monarques absoluts, va abolir els drets feudals i va aplicar el CODI CIVIL.
Sobre els territoris ocupats es va establir un sistema d‟explotació econòmica a través del pagament d’impostos i l’aportació de soldats a
l’exèrcit francès.
Batalla WATERLOO, derrota definitiva i les tropes aliades entren París.
S‟inicia el periòde de la RESTAURACIÓ.

FINS AL SEGLE XX:

PROJECTES FONAMENTATS EN L‟ÙS DE LA FORÇA
Idea de Hitler

Adolf Hitler, fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, Canceller d'Alemanya, però
progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona.

En l'àmbit de la política internacional, Hitler tenia com a objectiu recuperar el manu militari dels territoris de parla alemanya que
s'havien perdut després de la Primera Guerra Mundial. I posteriorment perseguí una major expansió cap a l'est d'Europa amb
l'objectiu final de DOMINAR TOTA EUROPA i liderar des d‟Europa el món.

SEGLE XX: PERIODE D‟ENTREGUERRES

 1.- Necessitats econòmiques i polítiques d‟un projecte europeista

Desprès del desastre de la I Guerra Mundial les conseqüències polítiques són enormes:
Esclat de la Revolució russa, que va portar el comunisme a Rússia.
L'Imperi alemany va esdevenir la República de Weimar.
Redistribució important de les fronteres:
Es van desmembrar els imperis austrohongarès i turc. Van tenir pèrdues territorials: Imperi alemany, Imperi
Rus i Bulgària.
Van tenir guanys territorials: l'Imperi britànic, França, Regne d'Itàlia, Grècia, Romania, Sèrbia (que va esdevenir el Regne dels
serbis, croats i eslovens), Japó, i els Estats Units.
Van aparèixer nous estats: Polònia, Txecoslovàquia, Lituània, Letònia, Estònia, Finlàndia i Iugoslàvia.
També hi va haver grans convulsions econòmiques, com ara el descens de la població activa, i socials.
SEGLE XX: PERIODE D‟ENTREGUERRES
2.- Propostes europeistes:
a) Manifest PAN-EUROPEU de 1924

La Unió Paneuropea Internacional va ser el moviment d'unificació europea més antic i és també conegut com a Moviment
Paneuropeu o Moviment Pan-Europa.

Amb la publicació del manifest Paneuropa per part del comte Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi el 1923, que presentà la idea
d'un ESTAT EUROPEU UNIFICAT.

Era independent de tots els partits polítics, però va promulgar principis que va atraure polítics, partits i institucions.

La Unió Paneuropea Internacional tenia quatre principis bàsics: liberalisme, cristianisme, responsabilitat social i proeuropeisme.
SEGLE XX: PERIODE D‟ENTREGUERRES
2.- Propostes europeistes:
b) Unio Federal Europea de 1925
Aristide Briand (1862 - 1932) fou un polític francès considerat actualment con el precursor de la Unitat Europea, i guardonat el 1926
amb el Premi Nobel de la Pau.

Va treballar intensament per la cooperació internacional, implicantse en la construcció de la Societat de Nacions i firmant el Tractat de
Locarno i el Pacte de París el 1925 i 1928 respectivament.
Les seves idees polítiques europees fan que avui dia sigui considerat com un pioner en la idea de construir una Unió Europea dels
ESTATS.
Al setembre de 1929 Aristide Briand va pronunciar el seu cèlebre discurs davant la Societat de Nacions (SN) en el qual va defensar la idea
d'una "federació europea" basada en la solidaritat, la prosperitat econòmica i la cooperació política i social.
SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
1.- Congrès de La Haia – 1948
Cooperació intergovernamental versus unificació federal

El Congrés de La Haia es celebra el maig de 1948. Les seves principals conclusions son:

1.-Reconeixer que és un deure urgent crear una unió econòmica i política per garantir la seguretat i el progrés social.
2.- Declarar que les nacions d'Europa han de transferir algun dels seus drets sobirans.
3.- Demanar que sigui convocada amb tota urgència una Assemblea Europea
4. Considera que dita Unió o Federació ha d'estar oberta a totes les nacions europees que visquin sota un règim democràtic i que es
comprometin a respectar una Carta dels Drets de l'Home.
Com a conseqüència d'aquest congrés es va fundar l'actual CONSELL d‟EUROPA.
 SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
1.- Congrès de La Haia – 1948
Cooperació intergovernamental versus unificació federal

Ens trobem en un moment clau on cal decidir-se per una de les dos vies:

Cooperació intergovernamental (es a dir, entre els diversos governs dels Estats Europeus).

Unificació Federal (inciar el camí d’un veritable “Estats Units d’Europa” amb estructures polítiques e institucionals sólides i
decisories) .
SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
a) Pla econòmic: OECE
b) Pla polític: Consell d‟Europa
c) Pla diplomàtic i militar: Unió Occidental, OTAN, UEO

En aquest periode de temps es comencen a crear diverses organitzacions d’àmbit europeu amb certes estructures i objectius amb la
finalitat de gestionar/decidir en comú entre els diferents governs dels Estats d’Europa que les conformen.
SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
a) Pla econòmic: OECE

OECE:

L'Organització Europea per a la Cooperació

Econòmica fou un organisme internacional fundat el 1948 per Portugal, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Països
Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Àustria, Dinamarca, Noruega, Grècia, Suècia, Suïssa, Turquia, Irlanda i Islàndia, amb l'objectiu de
gestionar les ajudes del Pla Marshall. Els EEUU varen decidir atorgar una ajuda financera (PM) a la condició que els diferents països
es posessin d'acord en la gestió d'aquesta ajuda, cosa que va comportar la creació de l'OECE.
SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
a) Pla econòmic: OECE

La donació responia, en part, a la voluntat de contrarestar els soviètics, ja que és quan en comença la ”Guerra Freda”.

Així, l'objectiu va consistir a facilitar el comerç, concedir crèdits i fomentar la liberalització del capital.

Amb el temps l'OECE es converteix en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb seu a París.

SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL

2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
b) Pla polític: Consell d‟Europa

El CONSELL d‟EUROPA és una organització internacional que s'estableix pel Tractat de Londres de 1949 i que avui en dia engloba a
47 països d'Europa, i té 5 estats com observadors (el Vaticà, Estats Units, Canadà, Japó i Mèxic). La seu del Consell d'Europa està a
ESTRASBURG, en la frontera entre França i Alemanya.
Pot ser-ne membre qualsevol estat europeu que accepti els principis de la llei i que garanteixi els drets humans fonamentals i la llibertat
dels ciutadans.
El Consell d'Europa no té res a veure amb la Unió Europea. Són dues organitzacions internacionals diferents encara que molts
membres siguin comuns i que tinguin acords entre elles.
SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
b) Pla polític: Consell d‟Europa

La finalitat del Consell d'Europa és defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, així com potenciar la identitat
europea entre tots els ciutadans d'Europa.

El Consell d'Europa va ser la primera organització d'integració europea, creada molt abans de la Unió Europea i anterior també a les
Comunitats Europees (CECA, CEE i CEEA), amb la intenció d'afavorir les relacions pacífiques i d'amistat entre els diferents Estats
europeus, després que quasi tota Europa es trobés en ruïnes a l'acabar la Segona Guerra Mundial.
SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
b) Pla polític: Consell d‟Europa

No s'ha de confondre el Consell d'Europa amb el Consell de la Unió Europea (institució que pertany a la Unió Europea), ni tampoc amb
el Consell Europeu (format pels caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, més el president de la Comissió Europea).
La seva assemblea té la seu a Estrasburg (França) i la seva bandera és la mateixa que la de la Unió Europea.
https://www.coe.int/en/web/portal/home
 SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
c) Pla diplomàtic i militar: Unió Occidental, UEO

La Unió Europea Occidental o UEO va ser una organització de defensa europea formada pels Estats membres de la Unió Europea i els
membres europeus de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

La UEO no s'ha de confondre amb la Unió Europea, organització diferent i de creació posterior, malgrat els seus noms son semblants. Les
bases de la UEO es van establir en el Tractat de Brussel·les de 1948, com a organització europea de defensa i seguretat.

SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL

2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
c) Pla diplomàtic i militar: Unió Occidental, UEO

Creada originàriament per França, Bèlgica, Regne Unit, Luxemburg i Països Baixos, es va crear, al principi, per assistir a qualsevol
dels seus integrants en cas de rebre una agressió.

Quan la Unió Europea va voler tenir competències en seguretat i defensa es va decidir absorbir la UEO, ja que tots els seus països
formaven part de les dues organitzacions.

L'activitat de la UEO ha estat gairebé nul·la durant tots els seus anys d'existència, a causa del major protagonisme de l'OTAN. El 2010 va
anunciar la seva dissolució després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa i el desenvolupament de la política de defensa a la
Unió Europea. Va concloure el 30 de juny del 2011.
 SEGLE XX: PERIODE POST II GUERRA MUNDIAL
2.- Creacció d‟organitzacions europees de carácter intergovernamental:
c) Pla diplomàtic i militar: OTAN

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN, coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització
internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa i en els camps polític, econòmic i militar. Va
néixer arran d'un acord denominat Tractat de l'Atlàntic Nord que va ser signat a Washington DC el 4 d'abril de 1949.
El Pacte de Varsòvia es va crear més tard, en 1955, per a contrarestar a l'OTAN després de l'admissió i el possible rearmament de la
República Federal d'Alemanya. Com li era propi a la conjuntura de la guerra freda, les forces de l'OTAN van actuar només com força
dissuasiva. Després de la desintegració de la Unió Soviètica, l'OTAN ha reformulat els seus objectius i activitats, centrant-se en la
seguretat de tot l'hemisferi nord.
https://www.nato.int/
 D‟INTEGRACIÓ EUROPEA : ELS PARES

Konrad Adenauer Alcide De Gasperi

Winston Churchill

Robert Schuman Jean Monnet

CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÉS D‟INTEGRACIÓ EUROPEA

 CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÉS

MÉS DE 60 ANYS FENT EUROPA

L’any passat vàrem celebrar el 60è aniversari de la signatura del Tractat de Roma entre els 6 socis
fundadors de la UE, els 30 anys del llançament del programa #Erasmus i els 15 de l'entrada en circulació de l'euro….

D‟INTEGRACIÓ EUROPEA

La Unió Europea tal i com la coneixem actualment és el resultat de tots els esforços realitzats des dels anys 50.

De fet, és parla del procés de construcció europea com un

"procés continuat“, on el pas dels anys, i els successius

TRACTATS i AMPLIACIONS, l’han anat modelant poc a poc.

La Unió Europea s’ha convertit en l‟organització d‟integració més avançada i la única amb vocació per
actuar tant en els sectors econòmic, social i polític com en el dels drets dels ciutadans i les relacions exteriors.
 CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÉS

D‟INTEGRACIÓ EUROPEA : ETAPES

1.- Els orígens: la CECA (l’EUROPA dels 6)

2.- Neixen les COMUNITATS EUROPEES (CEE i EURATOM)

3.- La primera ampliació: l’EUROPA a 9

4.- Projecte MERCAT ÚNIC i ampliació cap el SUD (l’EUROPA a12)

5.- Creació de la UNIÓ EUROPEA i la quarta ampliació (l’EUROPA a 15)

6.- L’EURO i la quinta ampliació (l’EUROPA a 25)

7.- Nova ampliació (l’EUROPA a 27) i el Tractat de Lisboa

8.- La crisi EUROPEA i l’ampliació amb Croàcia (l’EUROPA a 28)

9.- BREXIT + REFUGIATS (inici desintegració? pèrdua de valors?)

D‟INTEGRACIÓ EUROPEA : Les primeres pases

Final Segona Guerra Mundial

chill (Universitat Zurich, 19-sept-1946)

 CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÉS

Robert Schuman (9 -maig-1950) / Jean Monnet

18-abril-1951: Tractat de París / CECA

Països Baixos, Luxemburg, França,

Itàlia i Alemanya)

1952: Comunitat Europea de Defensa Comunitat Política Europea

LA CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÈS DE D‟INTEGRACIÓ EUROPEA:
CECA

Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i l„Acer

(CECA)

El Tractat CECA, signat a París el 1951, reuneix a França, Alemanya, Itàlia i els països del Benelux en una Comunitat que té per
objecte organitzar la llibertat de circulació del carbó i l'acer i el lliure accés a les fonts de producció.

A més, es crea una Alta Autoritat Comuna que supervisa el mercat i el respecte de les normes de competència i vetlla per la
transparència dels preus.

Aquest Tractat està en l'origen de les institucions tal com avui les coneixem.
 LA CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÈS DE D‟INTEGRACIÓ EUROPEA:
CECA

RESULTATS:

El balanç de la CECA és positiu. La Comunitat va saber fer front a les crisis, garantint un desenvolupament equilibrat de la producció
i la distribució dels recursos i facilitant les reestructuracions i reconversions industrials necessàries.

EXPIRACIÓ DEL TRACTAT CECA:

Cinquanta anys després de la seva entrada en vigor, el Tractat va expirar el 23 juliol 2002 tal com estava previst.

Abans de la seva derogació va ser modificat en successives ocasions per diferents Tractats.
LA CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÈS DE D‟INTEGRACIÓ EUROPEA:
Projectes (NO ratificats)
CED – Comunitat Europea de Defensa
CPE – Comunitat Política Europea

El Tractat d'institució d'una Comunitat Europea de Defensa (CED), tractat formulat per a la creació d'un organisme paneuropeu de
les forces de defensa i la combinació dels exèrcits nacionals en virtut d'una estructura supranacional. Va ser signat el 27 de maig de
1952 però l'Assemblea Nacional Francesa es va negar a ratificar-lo.

Aquest tractat era el primer impuls de la creació d'una Comunitat Política Europea (CPE), tractat que es va arribar a redactar però que
fou abandonat després de la no ratificació del Tractat CED.
LA CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÈS DE D‟INTEGRACIÓ EUROPEA:
CEE – Comunuitat Econòmica Europea
 CEEA/EURATOM – Comunitat Eeuropea de l‟Energia Atòmica

Informe Paul Henri Spaak (realitzacions concretes)

1957: Tractats de Roma (CEE i CEEA

“EURATOM”)

Objectiu: Lliure circulació de mercaderies, serveis i treballadors

 Neixen les COMUNITATS EUROPEES

1-juliol-1968: Drets de duanes i industrials eliminats

Polítiques agràries i comercials complementàries al

MERCAT COMÚ
LA CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÈS DE D‟INTEGRACIÓ EUROPEA:
CEE – Comunuitat Econòmica Europea
CEEA/EURATOM – Comunitat Europea de l‟Energia Atòmica

A principis de 1956, es va crear un comitè que es va reunir a Brussel·les sota la Presidència de Paul Henri Spaak, el llavors ministre
d'Afers Exteriors belga, que va presentar dos projectes que
corresponien a les dues opcions
considerades pels Estats:

la creació d'un mercat comú generalitzat, la creació d'una comunitat de l'energia atòmica.

Al març de 1957 es van signar a Roma els famosos «Tractats de Roma».

El primer era una Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el segon una Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM).
LA CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÈS DE D‟INTEGRACIÓ EUROPEA:
CEE – Comunuitat Econòmica Europea
CEEA/EURATOM – Comunitat Europea de l‟Energia Atòmica

TRACTATS DE ROMA:
COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA: CEE
COMUNITAT EUROPEA DE L‟ENERGIA ATÒMICA: EURATOM
El Tractat CEE, signat a Roma el 1957, reuneix a França, Alemanya, Itàlia i els països del Benelux en una Comunitat que té per
objectiu la integració a través dels intercanvis amb fins d'expansió econòmica.

A partir del Tractat de Maastricht, la CEE es converteix en la Comunitat Europea, el que expressa la voluntat dels Estats membres
d'ampliar les competències comunitàries a àmbits no econòmics.
LA CONFIGURACIÓ INICIAL DEL PROCÈS DE D‟INTEGRACIÓ EUROPEA:
ANÀLISIS COMPARATIU ENTRE LES COMUNITATS
EUROPEES
Coincidència:
Respon a una idea comuna: la integració econòmica Diferències:
a) Pla institucional i decisional
b) Pla material

TRACTAT DE FUSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES:

TRACTAT DE BRUSSEL.LES

Es va signar a Brussel·les el 8 d'abril 1965.

En aquest tractat es creà una Comissió única i un Consell conjunt de tres Comunitats Europees existents (CECA, CEE i EURATOM).
 ASPECTES GENERALS DE L‟EVOLUCIÓ POSTERIOR

ELS SIS PRIMERS: Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg,

Alemanya, Itàlia i França.

LA PRIMERA AMPLIACIÓ : L‟EUROPA A 9

Negociacions: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.

“Vetos” del General De Gaulle l’any 1961 i 1967

Tractat de Brussel·les (1965)

Finalment l’adhesió és produeix l’any 1973
 + polítiques comuns: regional, social i medi ambiental

Creació del SME (Sistema Monetari Europeu)

ECU (Compte Europeu Comú)

L‟EUROPA A 9 (1973)

PRIMERA AMPLIACIÓ
(9 MEMBRES)

1973: Tractat
de
Dinamarca, Irlanda, Noruega i el
Regne Unit, signat a Brussel·les el
de gener de 1972 (Inclosa Groenlàndia i excloses les Illes Fèroe).

Finalment Noruega no el va ratificar i no va unir-se a la CEE.

 ASPECTES GENERALS DE L‟EVOLUCIÓ POSTERIOR TRACTAT DE FUSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES

TRACTAT DE BRUSSEL.LES

Es va signar a Brussel·les el 8 d'abril 1965.

En aquest tractat es creà una Comissió única i un Consell conjunt de tres Comunitats Europees existents (CECA, CEE i
EURATOM).
PROJECTE MERCAT ÚNIC I AMPLIACIÓ CAP EL SUD

Anys 80: “europesimisme” i ampliacions

Llibre blanc de Jacques Delors:

completar el MERCAT INTERIOR pel 1 de gener
de1993

Reforma institucional: ACTA ÚNICA EUROPA

(MERCAT COMÚ: Espai Econòmic Europeu)
 1981: Grècia

1986: Espanya i Portugal

L‟EUROPA a 10 (1981)
L‟EUROPA a 12 (1986)

TERCERA AMPLIACIÓ
SEGONA AMPLIACIÓ
(12 MEMBRES)
(10 MEMBRES)

1985: L’any 1986, es van incorporar Espanya i Portugal.

1981: Tractat d‟Adhesió de Grècia, signat a Atenes el
28 de maig de 1979. El 1981, es va incorporar Grecia.
 TRACTAT DE L‟ACTA ÚNICA EUROPEA

L‟ACTA ÚNICA EUROPEA es va signar a Luxemburg i La Haia el 17 i 28 de febrer de 1986 respectivament.

En aquest tractat es van realitzar les adaptacions necessàries per a la consecució del MERCAT COMÚ
de la Unió Europea, que posteriorment esdevindria
Espai Econòmic Europeu.
CREACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA i la 4rt AMPLIACIÓ

Informe Jacques Delors: Unió Econòmica i Monetària (objectiu una moneda única) i revisió dels Tractats

Cau el MUR de BERLÍN (9 novembre 1989)

ALEMANYA (3 d’octubre de 1990)

Tractat de Maastricht (desembre 1991)

1995: Àustria, Finlàndia i Suècia / Noruega NO

Sol·licituds d’adhesió (Europa central i oriental)

Convocatòria d‟una CIG

 TRACTAT DE MAASTRICHT

TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA (TUE):

Signat a la ciutat de Maastricht el 7 de febrer de 1992 i que va entrar en vigor el 1 de novembre 1993, va suposar canviar el nom
de la Comunitat Econòmica Europea
(CEE) pel de “Comunitat Europea/Únió Europea", introduint noves estructures intergovernamentals per a plantar cara als
aspectes de la Política Exterior i Seguretat Comuna i Justícia i Afers Interiors.

L'estructura formada pels anomenats TRES PILARS és el que es denominarà posteriorment UNIÓ EUROPEA, l'àmbit d'actuació
de la qual és tant polític com econòmic .

TRES PILARS

Els Tres pilars de la Unió Europea, va ser una estructura introduïda per dividir les polítiques de la Unió Europea en tres àrees clau.
Van ser suprimides amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa l'1 de desembre de 2009.

Primer pilar: correspon a la personalitat jurídica de les Comunitats Europees tant política econòmica, social i
mediambiental, així com la política de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA, fins a la seva espiració el 2002) i la
Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM).
Segon pilar:
Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) que se'n va fer el càrrec d'accions conjuntes de cara a l'exterior i els assumptes
militars.

TRES PILARS

Tercer pilar: Cooperació policíaca i judicial en matèria penal (PJP) que va reunir la cooperació en la lluita contra el crim.
Aquest pilar va ser originàriament anomenat Justícia i Afers Interiors.
El pilar central, el PRIMER, és l'anomenat Pilar Comunitari.

Inclou la majoria de competències com:

•Creació de la Unió monetària i econòmica.

•Es declarà la cohesió econòmica i social dels estats membres com un objectiu de la unió .

•Promou la cooperació en temes de formació i investigació, transport, medi ambient i altres competències d'àmbit nacional.
•Es dota de més competències al Parlament Europeu.
•Es reforma la Comissió Europea, es crea el Comitè de les Regions i s'estableix la futura creació del Banc Central Europeu.
El SEGON pilar, compren les àrees de política exterior i militar. S'estableix una Política Exterior i de Seguretat Comuna
(PESC) amb la finalitat d'emprendre accions conjuntes de cara a l'exterior. El poder de decisió sobre aquestes polítiques recau en
el Consell Europeu.

El TERCER pilar, és el que compren les àrees de justícia i seguretat interior . La principal aportació
del
Tractat de Maastricht a aquest camp és la creació de l'EUROPOL, el que en un futur se suposa que ha d'esdevenir una
policia europea i el foment de la cooperació en termes de terrorisme, immigració, delinqüència internacional... En aquest àmbit cal
destacar també que dos anys abans (1990) s'havia signat l'Acord de SCHENGEN que possibilita la lliure circulació de persones
entre els països membres.
 L‟AMPLIACIÓ D‟ALEMANYA
LA QUARTA AMPLIACIÓ (L‟EUROPA A 15)

1995: Tractat d‟Adhesió pel qual passem de 12 a 15

L’any 1990, la unió de la República Federal Alemanya i la
membres.
República Democràtica Alemanya (RDA) en una nova
RFA unificada, Constitueix una ampliació de la Unió
sense
Actes que augmenti
d'adhesió el nombre, d'estats
d'Àustria Suècia,membres.
Finlàndia i Noruega,
signat a Corfú el 24 de juny 1994.
Comença a usar-se formalment, l'any 1993, el terme
UNIÓ
Noruega,EUROPEA.
un altre cop, es negà a ratificar el tractat i queda
fora novament de la Unió.
 TRACTAT D‟AMSTERDAM (1997)

Signat a la ciutat d'Amsterdam el 2 d'octubre de 1997, va suposar una revisió i entrada en vigor d'una nova normativa legal, després de
revisar el Tractat de Maastricht signat l'any 1992.

Alhora va comportar:

A) la simplificació de la presa de decisions i la integració de la Política Exterior i Seguretat Comuna sota un mateix
paraigua.

TRACTAT D‟AMSTERDAM (1997)

B) la modificació i reenumeració dels Tractats de la UE i

CE.

Destacar: Drets ciutadania, medi ambient, sanitat, protecció consumidors, cooperació justícia i seguretat,
política exterior i de seguretat comú (creació de l‟Alt
Representant per a la PESC: Javier SOLANA).
 TRACTAT DE NIÇA (2001)

Signat a la ciutat de Niça el 26 de febrer de 2001, va comportar:

1. la preparació de la futura ampliació de la UE, establint un límit màxim per al nombre de membres del Parlament
Europeu (732) i de la Comissió Europea (25). Aquesta última disposició significa que els països més grans que
anteriorment havien tingut dos comissaris designats en el futur només en tindran un (per
exemple Espanya).
2. l'aplicació de la votació per majoria qualificada en el Consell de la Unió Europea i la supressió del dret nacional al
vet. Fou introduït el concepte de "cooperació reforçada" per als països que desitgin assolir vincles més estrets en àrees
en les quals altres estats hi estan en desacord.
+ Carta dels Drets Fonamentals de la UE
 LA CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UE

Vinculant per a totes les activitats de la UE (54 articles en 6 títols)

Dignidad Libertades Igualdad

Solidaridad Ciudadanía Justicia

L‟EURO I LA 5a AMPLIACIÓ

L‟1 de gener de 1999 l‟EURO es va convertir en la moneda única europea.

Tractat d’Adhesió pel qual passem de 15 a

25 membres :
1/maig/2004 : 25 UE
2004: Tractat d'adhesió de 2003 signat a Atenes el 16 d'abril de 2003 per part d'Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia,
Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Xipre.
L‟1 de gener de 1999 l‟EURO es va convertir en la moneda única europea.

Els bitllets i les monedes en EURO van entrar en circulació l‟1 de gener de 2002.
La L‟EURO : LA MONEDA ÚNICA moneda única, a part de
contribuïr al creixement
econòmic d’Europa, constitueix un símbol europeu en l’escenari internacional. L‟EURO és el succesor de
l’ECU, unitat monetària europea (European Currency Unit).

EMISOR: És el BANC CENTRAL EUROPEU amb seu a Fránkfort.

 Zona “EURO”

19 ESTATS MEMBRES TENEN COM A MONEDA PRÒPIA L’EURO:

El euro (€) és la moneda oficial de 19 de 28 estats membres de la Unió

EuropeaEls estats. , coneguts en conjunt com la Eurozona, són Alemanya,

Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàqua, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Països Baixos, Irlanda, Italia, Letonia,
Lituània, Luxemburg, Malta i Portugal.

La moneda també és utilitzada en cinc països europeus, tant de forma pactada com no oficial i per tant, és d'ús diari per part d'uns 350
milions d'europeus.

9 països de la Unió Europea no han adoptat la moneda única: Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Hongria, Polònia, Regne Unit, República
Txeca, Romania i Suècia.
 QUINTA AMPLIACIÓ : L‟EUROPA A 25

QUINTA AMPLIACIÓ
(25 MEMBRES)

El dia 1 maig de 2004, es van incorporar deu nous Estats:

República Txeca,
(Només la part greco-xipriota),
Eslovàquia,Eslovènia,
Estoniana, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polonia.
NOVA AMPLIACIÓ (27) I EL TRACTAT DE LISBOA

Tractat d’Adhesió pel qual passem de 25 a 27 membres: 1-gener-2007: 27 UE

2007: Tractat d'adhesió de 2005 signat a Luxemburg el 13 d'abril

de 2005 per part de Bulgària i Romania.

Tractat de Lisboa va entrar en vigor l'1 de desembre de 2009.

 NOVA AMPLIACIÓ : L‟EUROPA A 27

NOVA AMPLIACIÓ
(27 MEMBRES)

L’anydos nous 2007 Estats, es: van incorporar

Romania i Bulgària.
DARRERA AMPLIACIÓ : L‟EUROPA A 28 (2013)
ARRIBA LA CRISI AL PROJECTE DE LA UE

La crisi de l'euro, també anomenada crisi de la zona euro, és una crisi actualment en marxa que
afecta els països de la zona euro. Té aspectes d'una crisi del deute sobirà, del sistema
bancari i del sistema econòmic en general.
 BREXIT

Ja el 1975 s'havia celebrat un primer referèndum sobre la permanència del país a la Comunitat Econòmica Europea, precursora de la UE, amb
resultat favorable a la permanència. En 2016 es va produir un segon referèndum sobre la pertinença, que es va celebrar el dijous 23 de juny,
que va donar un resultat favorable a la sortida de la Unió Europea amb gairebé un 52% dels vots.
 RESUM : Ampliació dels Estats membres (6 a 28)
http://europa.eu/european-union/about-eu/countries_es
B) Ampliació dels Estats membres
 TRACTAT DE LA “CONSTITUCIÓ EUROPEA”

El Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa amb la intenció de consolidar, simplificar i substituir l'actual conjunt
de la superposició dels tractats fou signat el 29 d'octubre de 2004, condicionat a la seva
ratificació per tots els Estats membres.

Durant el procés de ratificació, França (el 29 de maig de 2005) i, a continuació, els Països Baixos (l'1 de juny de 2005) van rebutjar
el tractat en referèndums.

Espanya i Luxemburg van votar afirmativament.

ESTATS QUE HAN REBUTJAT LA SEVA ADHESIÓ EN

REFERENDUM : SUISSA

Va començar les negociacions amb la CEE per al seu ingrés, però aquestes van quedar paralitzades després d'un referèndum
a 1992.
Les negociacions han tornat a ser rebutjades pels suïssos en diverses ocasions.
Es creu que la por de la pèrdua de neutralitat i independència és el problema clau en contra de l'ingrés. El govern federal suís
per ara s'ha limitat a signar un conjunt de tractats bilaterals i acords específics amb la UE pel que fa al lliure trànsit de persones i
treballadors.

Actualment és membre del espai Schengen des de novembre de 2008.

ESTATS QUE HAN REBUTJAT LA SEVA ADHESIÓ EN REFERENDUM : NORUEGA

NORUEGA és reticent a l'ingrés a la UE entre altres motius perquè vol mantenir el control dels seus
recursos pesquers en les seves aigües territorials així com el seu alt nivell de vida. Noruega ha demanat
l'admissió a la CEE i la UE en dues ocasions (sent rebutjada en
referèndum local dues vegades).

Participació en el Espai Econòmic Europeu (EEE), a través de l' Associació Europea de lliure comerç
(AELC).

A més, Noruega ha decidit participar en molts dels programes, les institucions i activitats.
 RELACIONS AMB TERCERS

La Unió Europea aplica dues línies polítiques paral.leles en les seves relacions amb els països veïns en funció que es troben en la
llista de possibles candidats o no.

Els acords d'estabilització i associació fan possible que un país pugui convertir-se en
candidat a l'adhesió a la UE al final d'un procés de negociació.
En el marc de la seva política de veïnatge, La UE té acords de comerç i cooperació amb països no membres del sud de la
Mediterrània i el sud del Caucas, així com amb països de l'Europa Oriental la futura relació amb la UE segueix sense estar clara.
ELS PUNTS IMPORTANTS…

http://europa.eu/lisbon_treaty/index_es.htm

UN NOU TRACTAT PER UNA NOVA EUROPA, EL TEU PROJECTE!

CIUTADANIA EUROPEA, TU ETS IMPORTANT!

EL PARLAMENT EUROPEU SURT REFORÇAT, TU GUANYES!

INICIATIVA POPULAR LEGISLATIVA, TU PARTICIPES!

TRACTAT DE LISBOA
ANTECEDENTS
ELS PUNTS IMPORTANTS…

DRETS FONAMENTALS DE LA UE, LA TEVA GARANTIA!

NOUS CARRECS I NOVES CARES, MÉS

TRANSPARENCIA I MÉS RESPONSABILITAT!

PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT, EUROPA MÉS APROP TEU!

SERVEI DIPLOMATIC EUROPEU, AL TEU SERVEI A QUALSEVOL LLOC DEL MÓN!

UNIÓ EUROPEA ACTOR MUNDIAL, LA DEFENSA DELS NOSTRES INTERESOS PERO SOLIDARIS AMB
TOTHOM!

UN TRACTAT PER CONSOLIDAR LA UNIÓ EUROPEA, EL NOSTRE ESPAI COMÚ!

Cimera de Laeken
Convenció pel “Futur d’Europa”
Constitució Europea: procés de ratificació
Referèndums a Espanya i Luxemburg
Referèndums a França i Holanda
CIG: negociacions i nova proposta
TRACTAT DE LISBOA
ANTECEDENTS

Tractat de Lisboa: procés de ratificació

Referèndums a Irlanda (i altres) Entrada en vigor: 1-12-2009
El “Tractat de reforma institucional de la Unió Europea”, Tractat de Reforma o Tractat de
Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 i signat el 13 de desembre
del mateix any, que substitueix la fallida Constitució Europea projectada el 2004.
1.Una Europa més democràtica i transparent:

* el Parlament Europeu i els Parlaments nacionals tenen major protagonisme.

* hi ha més oportunitats per que els ciutadans facin sentir la seva veu (iniciativa legislativa popular).

* és més fàcil saber com es reparteixen les feines a nivell europeu i nacional (qui fa què?).
•Més protagonisme del Parlament Europeu:

El Parlament Europeu, directament escollit pels ciutadans de la Unió (juny 2009), estrena noves competències
sobre la legislació, el pressupost i els acords internacionals de la UE. L’impuls donat al procediment de co-
decisió dona al Parlament Europeu igualtat amb el Consell, que representa als Estats membres, per la major
part de la legislació de la UE.
TRACTAT DE LISBOA

•Més participació dels Parlaments nacionals:

Els Parlaments nacionals poden participar més en les activitats de la UE, principalment a través d’un nou mecanisme per controlar
que la Unió actuï exclusivament quan la intervenció a nivell de la UE resulti més eficaç (subsidiarietat). Aquesta novetat, unida al
major protagonisme del Parlament Europeu, incrementarà la democràcia i la legitimitat de les actuacions de la Unió.
•Escoltar a la ciutadania:

Gràcies a la "iniciativa ciutadana", un grup d’un milió de ciutadans de més d’un nombre significatiu d’Estats membres podrà
demanar a la Comissió Europea que faci propostes de legislació.

•Repartiment de feines:

La relació entre els Estats membres i Unió Europea queda més perfilada gràcies a una classificació precisa de les competències de
cadascú.

•Retirada de la Unió: El Tractat de Lisboa preveu explícitament per primer cop la possibilitat de que un Estat membre es retiri de la
Unió.
TRACTAT DE LISBOA

2. Una Europa més eficaç:

Amb mètodes de treball i votació simplificats, institucions modernes i adaptades a la Unió Europea dels 28
i més capacitat per actuar en els àmbits prioritaris de la Unió Europea d’avui.

•Eficàcia en la pressa de decisions:

L’aprovació per majoria qualificada en el Consell s’ampliarà a altres polítiques, amb la finalitat d’agilitzar les decisions e incrementar
la seva eficàcia.

A partir de 2014 la majoria qualificada serà pel principi de doble majoria (majoria dels Estats membres i de la població), que reflexa
la doble legitimitat de la Unió.

La doble majoria s’obtindrà quan els vots favorables representin, com a mínim, el 55% dels Estats membres i el 65% de la població.
•Un marc institucional més estable i racionalitzat:
TRACTAT DE LISBOA

El Tractat de Lisboa crea el càrrec de President del Consell Europeu escollit per dos anys i mig (màxim
de cinc), vincula directament la elecció del President de la Comissió als resultats de les eleccions
europees, preveu noves disposicions relatives a la futura composició del Parlament Europeu i a la
reducció de la Comissió e introdueix normes més clares sobre las cooperacions reforçades i els aspectes
financers.

PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU:

HERMAN VAN ROMPUY (Etterbeek, Bèlgica, 31 octubre de 1947). És un polític belga pertanyent al
partit CD & V de Flandes. Va ser primer ministre de Bèlgica entre desembre de 2008 i novembre de
2009. Ha estat a més president de la Cambra de Representants de Bèlgica des del Juliol 12 de 2007 fins
al 30 de desembre de 2008. Des de l’1 de gener de 2010 fins el 30 de novembre de 2014, va ocupar el
càrrec de President del Consell Europeu, essent el primer que ho ha fet de forma permanent.
TRACTAT DE LISBOA

PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU:

DONALD TUSK (Gdańsk, Polònia 22 d'abril de 1957), és un polític polonès líder de la Plataforma Cívica, Primer Ministre de
Polònia entre 2007 i 2014 i president designat del Consell Europeu en 2014. En els temps de la República Popular de Polònia va ser
el cap de la NZS (Associació Independent d'Estudiants). Després en Solidaritat. Ocuparà el càrrec de
President del Consell Europeu, a partir de l’1 de desembre de 2014.

•Millorar la vida dels europeus:

El Tractat de Lisboa millora la capacitat de la UE per resoldre temes que avui dia són prioritaris per
a la Unió i els seus ciutadans. Es el cas de l’actuació en el camp de la justícia, la llibertat i la
seguritat, ja sigui per lluitar contra el terrorisme o combatre la delinqüència. El mateix passa, en
certa mesura, amb altres camps com política energètica, salut pública, protecció civil, canvi climàtic,
serveis d'interès general, investigació, política espacial, cohesió territorial, política comercial, ajuda
humanitària, esport, turisme i cooperació administrativa.
3. Una Europa de drets i valors, llibertat, solidaritat i seguretat.
TRACTAT DE LISBOA

Que impulsa els valors de la Unió, concedeix rang de Dret primari a la Carta dels Dret Fonamentals, estableix nous mecanismes de
solidaritat i garanteix una millor protecció a la seva ciutadania.

•Valors democràtics:

El Tractat de Lisboa especifica i consolida els valors i objectius

sobre els que es basa la Unió. Aquests valors constitueixen un
punt de referència per als ciutadans europeus i representen el
que Europa pot oferir als seus socis de tot el món.

•Drets dels ciutadans i Carta dels Drets Fonamentals:

TRACTAT DE LISBOA

El Tractat de Lisboa conserva els drets ja existents e introdueix

altres de nous. En particular, garantitza les llibertats i els principis
de la Carta dels Drets Fonamentals, on les seves disposicions
passen a ser jurídicament vinculants. La Carta té drets civils,
polítics, econòmics i socials.

La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea va ser proclamada

el 7 de desembre de l’any 2000, durant el transcurs del Consell Europeu
de Niça.
L’història de la Carta comença en el Consell Europeu de Colonia, el juny
de 1999, quan es va donar a la Convenció el mandat de redactar el
TRACTAT DE LISBOA

document com un projecte. La Convenció per el·laborar el projecte de

Carta, es va constituïr el desembre de 1999, i va acabar el seu treball
l’octubre de 2000, amb l’aprovació del texte. Sota presidència francesa
de la Unió, el Consell Europeu de Biarritz (octubre de 2000), va acordar
per unanimitat la Carta, i mesos després, ho va fer el Parlament
Europeu i la Comissió.
Finalment, el día 7 de desembre de 2000, va ser proclamada i signada
pels Presidents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió. La
Carta, ha suposat un gran pas en l’història de la Unió Europea, doncs
en els seus textes es recullen el conjunt de drets civils, polítics,
económics i socials dels ciutadans europeus i de totes les persones que
viuen en el territori de la Unió.
TRACTAT DE LISBOA

Els drets s‟agrupen en sis grans capítuls:

•Dignitat
•Llibertat
•Igualtat
•Solidaritat
•Ciutadanía
•Justicia
COMISSIÓ EUROPEA:
CARTA DE DRETS FONAMENTALS DE LA UE
http://ec.europa.eu/justice_home/unit/charter
TRACTAT DE LISBOA

PARLAMENT EUROPEU:
CARTA DE DRETS FONAMENTALS DE LA UE

http://www.europarl.europa.eu/charter

El Tractat de Lisboa conserva i consolida les “quatre llibertats" i la

llibertat política, econòmica, cívica i social dels ciutadans
europeus.
TRACTAT DE LISBOA

• Llibertat dels ciutadans europeus :

•Solidaritat entre els Estats membres:

El Tractat de Lisboa estableix que la Unió i els Estats membres

actuaran conjuntament amb esperit de solidaritat si un Estat
membre es objecte d’un atac terrorista o víctima d’una catàstrofe
natural o d’origen humà. També en la solidaritat en el sector de
l'energia.
•Major seguretat per a tothom:

La Unió tindrà més capacitat d’actuació en el camp de la

justícia, la llibertat i la seguretat, en benefici de la lluita
contra la delinqüència i el terrorisme.
TRACTAT DE LISBOA

Les noves disposicions sobre protecció civil, ajuda

humanitària i salut pública també pretenen impulsar la
capacitat de la UE per enfrontar-se a les
amenaces contra la seguretat dels ciutadans
europeus.

4. Fer d’Europa un actor en la escena

global.
Gràcies al Tractat de Lisboa, Europa està en
condicions d'expressar-se amb més claredat davant
els seus socis internacionals.
TRACTAT DE LISBOA

És posen en joc totes les capacitats econòmiques, humanitàries,

polítiques i diplomàtiques d’Europa per fomentar els seus interessos i
valors en tot el món, respectant els interessos particulars dels Estats
membres en el marc de les relacions exteriors.

• El Alt Representant de la Unió per Assumptes

Exteriors i Política de Seguretat — que també és
Vicepresident/a de la Comissió— dona major pes,
coherència i visibilitat a l’actuació exterior de la UE.
TRACTAT DE LISBOA

• El nou Servei Europeu d‟Acció Exterior assistirà a

l’Alt Representant en el desenvolupament
de les seves funcions.

Alt Representant de la Unió per

Assumptes Exteriors i Política de Seguretat (que
també era Vicepresident/a de la Comissió Europea).
Catherine Margaret ASHTON, Baronessa Ashton de
Upholland (nascuda el 20 de març de 1956) és una política laborista
TRACTAT DE LISBOA

britànica, que es desenvolupà en l'àmbit de la Unió Europea,

anteriorment va ser líder de la Cambra dels Lords, Lord President del
Consell i Comissària de Comerç europeu.

Alt Representant de la Unió per Assumptes

Exteriors i Política de Seguretat (que també és
Vicepresident/a de la Comissió Europea).
Federica Mogherini, (Roma 16 de juny de 1973) és
una política i politòloga italiana. Des del 1 novembre
2014 exerceix el càrrec d'alta representant de la Unió per a Assumptes
Exteriors i Política de Seguretat (nomenada pel Consell Europeu i el
president dela
TRACTAT DE LISBOA

CE, Jean-Claude Juncker) Va ser ministra d'Afers Exteriors d'Itàlia des

de febrer a octubre de 2014 . Es va graduar en ciències polítiques a la
Universitat Sapienza de Roma amb una tesi en filosofia política .

• La personalitat jurídica única de la Unió fortifica el seu

poder de negociació, convertint-se en un actor més eficaç a
escala internacional i un soci més visible per altres països i
organitzacions internacionals.
• El desenvolupament de la Política Europea de
Seguretat i Defensa es farà conservant un sistema
especial de pressa de decisions. No obstant, també
TRACTAT DE LISBOA

prepararà el terreny per a la cooperació reforçada d’un grup

més reduït d’Estats membres.
TRACTAT DE LISBOA: CONCLUSIONS

“ El nou Tractat de Lisboa pretén

aportar a la UNIÓ EUROPEA més
democràcia, eficiència, presència
internacional i més solidaritat”.

Tanmateix s‟ha suprimit la referència que

defineix la UE com una unió de ciutadans i
TRACTAT DE LISBOA: CONCLUSIONS

d’Estats. Eliminat el terme ciutadans, es

considera la UE com una unió d‟Estats.
S‟elimina també qualsevol referència als
símbols de la Unió (bandera, himne, moneda) i
es retorna a la complexitat dels Tractats
anteriors eliminant l’esforç de simplificació que
s’havia obtingut amb la Constitució.
El nou Tractat pretén també aportar a la UE
més democràcia, eficiència, presència
internacional i més solidaritat mitjançant els
instruments següents:
TRACTAT DE LISBOA: CONCLUSIONS

1) La presidència del Consell de la UE no serà

rotatòria i semestral sinó que recaurà en la
mateixa persona durant 2,5 anys renovables.
2) La política exterior de la UE estarà a mans
de l’alt representant per a la política exterior i
alhora vicepresident de la Comissió Europea.

3) La Carta dels Drets Fonamentals serà

d’aplicació legal a tots els estats membres
(excepte al Regne Unit).
TRACTAT DE LISBOA: CONCLUSIONS

4) Els Parlaments nacionals podran vetar

projectes de la Comissió Europea que
envaeixin les seves competències, sempre
que comptin amb el suport d’un terç de tots
els Parlaments nacionals.

5) El Parlament Europeu tindrà 751

eurodiputats (54 espanyols).
6) El Parlament Europeu es veu reforçat, doncs
s’augmenta el nombre de temes que passen
a decidir-se pel procediment de codecisió.
TRACTAT DE LISBOA: CONCLUSIONS

7) No serà fins l’any 2014 que les decisions es

prendran mitjançant el sistema de doble
majoria (55% dels estats i 65% de la
població). Fins aleshores ens seguirem regint
pel Tractat de Niça.
8) Gran part de les decisions es prendran per
majoria qualificada. Només els assumptes de
política exterior, fiscalitat i pressupostaris es
decidiran per unanimitat.
TRACTAT DE LISBOA: CONCLUSIONS

9) La iniciativa legislativa popular es podrà dur

a terme a partir d’un milió de signatures de
ciutadans de la UE.
L’estructura orgánica de la UE té una naturalesa “integradora” i
no exclusivament de “cooperació intergovernamental” per aixó
es diferent a qualsevol altre organització internacional.
CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA
Representa l’interès dels Estats. El CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA
està format pels representants dels Governs dels Estats (normalment a
nivell ministerial).
 El CONSELL es reuneix en varies formacions en funció de les questions de
l’ordre del día:

Assumptes Assumptes Generals

Financers Exteriors; ;
Cooperació en els àmbits de la Justícia i dels Assumptes de
Interior (JAI);
Treball, Política Social, Sanitat i Consumidors;
Competitivitat;
Transport, Telecomunicacions i Energía;
Agricultura i Pesca;
Medi Ambient; Educació, Juventut i Cultura.

http://europa.eu
CONSELL EUROPEU
El CONSELL EUROPEU reuneix als Caps d‟Estat o de Govern dels
Estats membres i al President de la Comissió Europea.
El Consell Europeu va nèixer de la práctica iniciada l‟any 1974 de reunir
regularment als Caps d‟Estat o de Govern dels Estats.

És va institucionalitzar per l‟Acta Única Europea

l‟any 1987 i des d‟aleshores el
Consell Europeu es reuneix al menys dos cops a
l‟any.
Té un paper impulsor de les principals iniciatives polítiques de la
Unió Europea.

És presidit per la Presidència de torn que s’encarrega de

l’organització dels Consells, de la preparació de les conclusions i
d’el·laborar els compromisos que puguin resoldre els problemes
plantejats.

COMISSIÓ EUROPEA
La COMISSIÓ EUROPEA es la institució que
personifica i defensa l‟interés general de la Unió.
El·labora l‟estrategia general i defineix els
objectius.

L’actual Comissió es la “Juncker” que va

iniciar el seu mandat el 1 de novembre de 2014.
Actualment són 28 membres.

Desenvolupa un programa de treball coherent i

estructurat, e integra les prioritats estratègiques, els
objectius i l’asignació de recursos a nivell
operatiu .

http://ec.europa.eu/index_es.htm
Representación de la COMISIÓN EUROPEA en ESPAÑA (Madrid)

Comisión Europea
Representación en España (Madrid)
Paseo de la Castellana, 46
E-28046 Madrid
Teléfono: 91.423.80.00
Correo electrónico: eu-es-docu@ec.europa.eu
http://ec.europa.eu/spain/index_es.htm
 Representació de la COMISSIÓ EUROPEA a Barcelona

Comissió Europea
Representació a Barcelona
Passeig de Gràcia, 90 E – 08008 Barcelona Telèfon:
93.467.73.80
 Correu electrònic: comm-rep-barcelone@ec.europa.eu

www.ec.europa.eu/spain/barcelona

PARLAMENT EUROPEU
El PARLAMENT EUROPEU és el órgan d’expressió democrática i
de control polític de la Unió Europea . Están representades les grans
tendències polítiques existents en els paísos membres.

L’any 2008 va celebrar el 50è aniversari de la creació de l'Assemblea

Parlamentària Europea a Estrasburg (França), que data del 1958 i la seva
evolució fins convertir-se en l'actual Parlament Europeu, que compta amb 751
eurodiputats escollits per sufragi universal directe cada 5 anys i provinents de
28 Estats, després de les darreres eleccions europees, el juny de 2014.
http://www.europarl.europa.eu/
Oficina del PARLAMENTO EUROPEO en ESAPAÑA (Madrid)

Parlamento Europeo
Oficina en España
 Paseo de la Castellana, 46
28046 Madrid
Telèfono: 914.364.747

www.europarl.es/view/es/index.html

Parlament Europeu
 Oficina a Barcelona
Passeig de Gràcia, 90 E – 08008
Telèfon: 93.272.20.44 www.europarl.europa.eu/barcelona
Oficina del PARLAMENT EUROPEU a Barcelona
 GOVERNANÇA EUROPEA

Actual presidentde la Comissió

Europea,Jean-Claude Junckeri
el presidentdel ParlamentEuropeu
AntonioTajani.
 El primer ministre polonès, Donal Tusk, va ser
elegit com el nou president del Consell Europeu i la
ministra d'Afers Exteriors italiana, Federica
Mogherini, com Alta Representant de la Unió
Europea en Política Exterior.

TRIBUNAL DE JUSTICIA EUROPEU

El TRIBUNAL DE JUSTICIA EUROPEU es el òrgan jurisdiccional encarregat de garantitzar el

respecte del Dret Comunitari i la uniformitat de interpretació
del mateix. Está format por 28 jutges, un per Estat membre, i assistit per vuit advocats
generals, nomenats de comú acord pels Governs dels Estats membres per un
període de sis anys prorrogable.

L’any 1989 es va crear un Tribunal de Primera Instància, competent per

tractar els recursos presentats per persones
físiques o morals contra tot acte que emani de les institucions, litigis entre la
Comunitat i els seus funcionaris i agents, en matèria de competència, etc...

http://curia.europa.eu
TRIBUNAL DE COMPTES EUROPEU

El TRIBUNAL DE COMPTES EUROPEU es va crear a

 1975 i va ser elevat a institució europea amb l’entrada en vigor del
Tractat de Maastricht.
És una institució independent, que controla la gestió financera de la Unió
Europea, de les seves institucions, dels seus órgans (agències,
fundacions, instituts, observatoris, ...) i dels beneficiaris dels ajuts
europeus.

http://www.eca.eu
 (BCE) És el òrgan responsable de
l’estabilitat de la moneda europea i
controla la quantitat de diner en
circulació .
Pren les seves decisionsde manera
independent, doncs ni els Bancs Centrals dels
Estats membresni el pròpi BCE poden
acceptarinstruccionsd’òrgans comunitaris,
Governs dels Estats membresi altres
instàncies.

http://www.ecb.eu
BANC CENTRAL EUROPEU (BCE)
 BANC EUROPEU INVERSIONS (BEI)

El BEI, creat l’any 1958 pel Tractat de Roma, és la institució financera

de la Unió Europea que s’encarrega de
finançar els projectes destinats al desenvolupament
equilibrat i estable de la Unió.
És un banc sense afany de lucre al servei de les polítiques de la UE.

El BEI ha de concedir préstecs i garantíes en tots els sectors econòmics

pel desenvolupament de les regions menys afavorides, modernizació i
reconversió d’empreses, així com la creació de nous llocs de treball.
Tambè actua en projectes que siguin de l’interés comú de diversos Estats
Membres.
 CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL (CESE)

http://europa.eu/institutions/financial/eib

El CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL és un òrgan consultiu que representa

als diferents estaments de la vida econòmica i social.

És el òrgan representant dels punts de vista e interesos de la societat

civil organitzada.
Ha de ser consultat sobre els temes de política econòmica i social.
Tanmateix, pot emetre dictàmens sobre els assumptes que consideri
d’especial importància.
 http://eesc.europa.eu
CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL : COMPOSICIÓ
 COMITÉ DE LES REGIONS (CdR)

El COMITÉ DE LES REGIONS va ser establert a l'any 1992 mitjançant la

signatura del Tractat de Maastricht, i creat a l‟any 1994. Té la seva seu
central a Brussel·les, compartida amb el Co mitè Econòmic i
Social Europeu. Está format per
344 representants de les entitats regionals i locals nomenats pel Consell a proposta
dels Estats por un període de 4 anys.

És una institució consultiva que vetlla pel respecte de la identitat i les prerrogatives
regionals i locals, utilitzada pel Consell de la Unió Europea, el Parlament Europeu i la
Comissió Europea en assumptes referents a l'educació, joventut, cultura, treball, salut
pública o medi ambient.
A més també pot emetre dictàmens d'iniciativa.
 http://www.cor.europa.eu

DEFENSOR DEL POBLE

(Ombudsman/Sindic de Greuges)

Emily O‟Reilly
Defensor del Poble Europeu (a partir 2013)
P. Nikiforos Diamandouros
Defensor del Poble Europeu 2003-2012)
Jacob Söderman
 AGÈNCIES I ÒRGANS DESCENTRALITZATS
Defensor del Poble Europeu 1995-2003

Òrgan que pot ser consultat per tota persona física (ciutadans) o jurídica (institucions o
empreses) que resideixin a la Unió Europea i es considerin víctimes d’un acte de "mala
administració" per part de les institucions u órgans comunitaris.
http://www.ombudsman.europa.eu

Les agències i òrgans descentralitzats de la UE poden

agrupar en diverses categories .

Agències i organismes reguladors

La UE ha creat una sèrie d'agències especialitzades i
descentralitzades en suport dels Estats membres i els ciutadans.
Responen a un desig de descentralització geogràfica i la necessitat de
realitzar noves tasques de caràcter jurídic, tècnic o científic.
 AGÈNCIES I ÒRGANS DESCENTRALITZATS

Agències sectorials

Les agències de polítiques són organismes de Dret

públic europeu, amb personalitat jurídica pròpia i que
no s'han de confondre amb les institucions de la UE
(Consell, Parlament, Comissió, etc.). Establertes per
disposicions de dret derivat, porten a terme tasques
molt concretes de caràcter tècnic, científic o de
gestió.
Agències executives
Les agències executives són organitzacions
creades d'acord amb el Reglament del Consell N º
58/2003 (DO L 11 de 16.1.2003) per encomanar
determinades tasques relacionades amb la gestió
d'un o més programes comunitaris. Aquestes
agències es creen per a un període de temps
concret. Han localitzar-se en la seu de la Comissió
Europea (Brussel o Luxemburg).
 AGÈNCIES I ÒRGANS DESCENTRALITZATS

EXEMPLE

AGÈNCIA EUROPEA DE MEDI AMBIENT

L’Agencia Europea del Medi Ambient (AEMA) es un

organisme de la Unió Europea.
El seu objectiu es oferir informació sólida e
independent sobre el medi ambient .
http://www.eea.europa.eu/es
AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDICAMENTO
(LONDON)
 FUTURES AMPLIACIONS
Riqueza
Superficie (miles
Población (millones) (producto interior bruto
de km²)
per cápita)

govina 51 3,8 7 600

14 0,6 10 900
aro de la
44 del
uridad 11 1,8 :
Unidas

ca
25 2,1 9 100
acedonia

28 2,9 7 500

77 7,2 9 100

783 76,7 13 800

e la UE 4 272 507,4 25 700
Que diu l’article 49 del TUE ?
Que diu l’article 2 del TUE ?

Que diu l’article 354 del TFUE ?

Que passa amb el BREXIT ?
Que diu l’article 218.3 del TFUE ?
Que diu l’article 49 del TUE ?
 LA NATURALESA JURÍDICA DE LA UNIÓ
EUROPEA
LA NATURALESA JURÍDICA DE LA UNIÓ

EUROPEA
La Federació compta amb una Constitució pròpia i, a efectes
del Dret Internacional, representa un sol subjecte jurídic.
El fonament de la Confederació és un Tractat Internacional
que signen tots els Estats confederats, que són subjectes
sobirans segons el Dret Internacional, i ho segueixen sent
després d'aquesta signatura.
Les organitzacions internacionals poden ser:
A) des del punt de vista del seu àmbit territorial:
Universals: permeten i pretenen que a elles s'adscriguin tots els Estats de
la terra (ONU)
Regionals: tenen una projecció geogràfica limitada (Comunitat Europea).
B) des del punt de vista de l‟àmbit competencial, poden ser:
Generals: quan no limiten la seva activitat a una matèria o sector (ONU).
Especialitzades: quan restringeixen la seva activitat a una matèria o sector.
 LA NATURALESA JURÍDICA DE LA UNIÓ
EUROPEA
LA NATURALESA JURÍDICA DE LA UNIÓ
EUROPEA

D'altra banda, les organitzacions internacionals poden estar integrades

per Estats i organitzacions internacionals, o altres modalitats amb
rellevància jurídica.
Dins de les organitzacions que agrupen Estats, cal diferenciar les
organitzacions intergovernamentals convencionals de les
organitzacions supranacionals que són excepcionals.
Les primeres (també interestatals) agrupen Estats, els representants, en
tot cas integrarien la totalitat o la majoria dels òrgans que les regeixen. En
aquestes organitzacions els seus Estats membres mai perdrien el seu
substantivitat i serien els Estats els únics destinataris dels acords i
resolucions d'aquestes organitzacions.
Per contra, els Estats d'una organització supranacional, sí perdrien la
seva substantivitat i donarien lloc a una nova realitat organitzativa. Els actes
d'aquestes organitzacions tindrien per destinataris directes dels seus actes
a les persones físiques i jurídiques dels estats membres, a aquests i a les
institucions, òrgans i organitzacions de la pròpia organització internacional.

organització supranacional és una

Així, podríem dir que una
realitat substancialment diferent de la suma o simple
agrupació dels Estats membres que la integren.
LA NATURALESA JURÍDICA DE LA UNIÓ
EUROPEA
LA NATURALESA JURÍDICA DE LA
UNIÓ EUROPEA
L'article 47 del Tractat de la Unió Europea (TUE) reconeix explícitament la
personalitat jurídica de la Unió Europea conferint caràcter d'entitat independent per
si mateixa. L'atribució de personalitat jurídica a la UE vol dir que pot:

•celebrar i negociar acords internacionals respectant les seves competències

externes;
•convertir-se en membre d'una organització internacional,
•i adherir-se a convenis internacionals com el Conveni Europeu de Drets Humans,
que estipula l'article 6 (2) del TUE.
 LA NATURALESA JURÍDICA DE LA UNIÓ
INTERNS EUROPEA

EXTERNS