Professional Documents
Culture Documents
Evaluacio Final 3º Eso
Evaluacio Final 3º Eso
ESO
Avaluació final de competències
Activitat 1
1. En classe us proposen organitzar un viatge al voltant del món per a visitar-ne diferents paisatges agrícoles
i industrials. Anota en quina regió, país o continent es troben.
a) Viatjaran a una regió on es practica una agricultura extensiva i de mercat. Els principals productes con-
reats són els cereals, la vinya i l'olivera.
b) Volaran a una regió on es practica una agricultura intensiva de gran productivitat amb tecnologia moder-
na, en explotacions familiars de policultiu.
c) Travessaran dos continents fins a arribar a una regió on es conrea l'arròs, amb tècniques poc desen-
volupades i mà d'obra abundant.
d) Travessaran l'oceà Pacífic fins a arribar a un dels principals pols industrials del món. Disposa d'abundants
matèries primeres, recursos energètics i una infraestructura avançada. Manté una alta capacitat
d'innovació tecnològica, recerca i desenvolupament.
e) Finalment, travessaran l'oceà Atlàntic fins a arribar a un continent exportador de matèries primeres i im-
portador de béns manufacturats. Disposa de grans recursos naturals, però la seua explotació la duen a
terme grans multinacionals.
128
3
ESO
Avaluació final de competències
Activitat 2
1. Llig els textos següents i identifica a quina fotografia fan referència. Localitza cada zona en un mapa mut.
Paisatge propi d'una zona mediterrània especialitzada en el conreu de la vinya, on s'apliquen moderns
sistemes de regatge i de control de la producció.
Paisatge propi del sud-est asiàtic, on es dóna l'orizicultura monsònica. És un exemple d'agricultura
intensiva tradicional.
Paisatge agrari propi de les grans planes dels Estats Units, Canadà i Austràlia. L'agricultura és molt
productiva i està molt tecnificada.
A B C
2. Observa atentament l'esquema següent sobre els tipus d'indústria. Completa'l amb les paraules del requa-
dre. Després, a partir de l'esquema, redacta un text breu explicant els tipus d'indústria.
INDÚSTRIA
•
• Electromecànica
• Indústries extractives • •
• • • Química lleugera
© marjal-grup edebé
• •
129
3
ESO
Avaluació final de competències
Activitat 3
El sector terciari o de serveis ha experimentat un gran creixement en les últimes dècades al món. Així, la importància
d'aquest sector en l'economia es considera un indicador de desenvolupament econòmic i social de cada país.
1. Completa l'esquema sobre les activitats del sector terciari i classifica les activitats següents en les diferents
branques que l'integren.
Activitats terciàries
Serveis
socials
Països Sector primari (%) Sector secundari (%) Sector terciari (%)
Argentina 1,2 23,8 75
Brasil 15,3 21,9 62,8
Xina 34,8 29,5 35,7
França 2,7 18,7 78,6
Índia 48,9 24,3 26,8
Mali 69,6 6,4 24
Marroc 39,2 21,4 40,1
Noruega 2,5 20,1 77,4
— Quins són els països amb un major percentatge de sector primari? I menor?
— Quins països presenten un major percentatge de sector terciari? Coincideixen amb els països amb un menor
percentatge de sector primari? Creus que aquests països presenten una economia terciaritzada? Per què?
— En quins llocs del món es concentren els països amb un major percentatge del sector primari? I els que
tenen una economia terciaritzada?
— La Xina és el líder del comerç mundial, ja que és el país amb més exportacions. Quines són les seues
dades per sectors? Destaca algun sector molt per damunt dels altres? Per tant, quin tipus de productes
creus que exporta la Xina a la resta del món?
© marjal-grup edebé
— Per què creus que el sector terciari és un indicador de desenvolupament econòmic i social? Posa exemples.
130
3
ESO
Avaluació final de competències
Activitat 4
Al món hi podem observar grans diferències en l'àmbit socioeconòmic entre els diferents països.
1. Observa atentament el mapa sobre el PIB i els fluxos migratoris, i respon a les preguntes.
— En quines zones del món es troben els països amb un PIB més elevat? I els països amb un PIB més
baix?
— Quines són les zones del món que reben població immigrant?
— Es pot establir alguna relació entre el PIB i els moviments migratoris? Justifica-ho.
— Quins són els països amb més creixement de la població? Quines en són les causes?
— Quins són els països amb més esperança de vida? A què es deu això?
— Quins són els països més urbanitzats? Quins sectors econòmics predominen en aquests països? I als
menys urbanitzats?
© marjal-grup edebé
— A partir de les dades observades, quins són països desenvolupats i quins del Tercer Món?
131
3
ESO
Avaluació final de competències
Activitat 5
1. Observa aquestes fotografies i indica a quin tipus de paisatge poden correspondre.
— Descriu aquests paisatges i defineix-ne el clima i les característiques principals.
— Resumeix les idees del text. En què consisteix el canvi climàtic? Per què es diu que obstaculitza l’eradicació
de la fam i la pobresa?
— Elabora un mapa mental on es recullen algunes de les possibles causes del canvi climàtic i les seues conseqüèn-
cies sobre el medi ambient i l’economia mundial. Pots obtindre més informació en els enllaços següents:
www.magrama.gob.es/es/cambio-climatico/temas/
www.eea.europa.eu/es/
© marjal-grup edebé
132
3
ESO
Avaluació final de competències
Tasa de Paro
Activitat 6 (España
Taxes = 21.18 ) a Espanya (EPA* 3r trimestre 2015)
de desocupació
1. Observa el mapa i després respon a les
preguntes.
Espanya Menys de 15
21 < 25
Nombre d’aturats: 4 850 800
De 25 i més
Taxa de desocupació: 21,18 %
133
3
ESO
Avaluació final de competències
Activitat 7
1. Una de les característiques que defineixen la globalització és el gran augment dels intercanvis comercials al
món. Observa amb atenció el mapa de la pàgina 189 del teu llibre de text i respon a les preguntes.
— Quins països dominen els intercanvis comercials al món? Per què?
2. Explica quins factors han afavorit la globalització en els intercanvis comercials. Quin paper hi ha tingut Internet?
3. En la teua opinió, quins són els principals avantatges i els inconvenients més grans de la globalització?
—R
edacta un breu informe en el qual hauràs de relacionar els fluxos comercials al món amb els conceptes
d’intercanvi desigual i comerç just.
És obvi que el deteriorament del medi ambient ni afavoreix el progrés Els països desenvolupats són els
social ni contribueix a elevar el nivell de vida de la humanitat, al contra- que més contaminen i més recur-
ri. Algunes catàstrofes esdevingudes i la incidència sobre el medi am- sos naturals malbaraten. Els governs
bient de la forma de vida insostenible dels països més desenvolupats d’aquests països han aprovat lleis
(amb els quals la resta es volen equiparar) fan encara més evident la que protegeixen el medi ambient,
necessitat dels drets (i deures) relacionats amb el medi ambient. […] Els per la qual cosa moltes indústries
abocaments constants de petroli als oceans, el tràfic de residus tòxics contaminants s’han traslladat als
cap al Tercer Món, la desforestació de les selves tropicals, la desertitza- països menys desenvolupats, on les
ció d’àmplies zones de la Terra, el forat de la capa d’ozó, les emissions polítiques mediambientals no són
de diòxid de carboni a l’atmosfera, les pluges àcides, el desgel de les tan exigents. Així mateix, els governs
glaceres i dels casquets polars, l’esgotament dels caladors, la reducció i els organismes internacionals han
global de la biodiversitat… La llista seria interminable. arribat a acords, com el Protocol de
Kyoto, per a contribuir a un desenvo-
Amnistia Internacional www.amnistia.ong
lupament sostenible.
— Quins efectes tenen les activitats econòmiques dels països més rics en el medi ambient mundial? Quines
mesures creus que caldria adoptar per a evitar, o almenys limitar, aquests efectes?
— Per què els països menys desenvolupats, tot i no tindre prou recursos per a generar contaminació, tenen
problemes mediambientals?
— A més de les mesures que apliquen els governs i els organismes internacionals, quines accions podem dur
a terme i en quina mesura podem contribuir individualment a la preservació del medi ambient?
— Desenvolupa per escrit els conceptes de biodiversitat i desenvolupament sostenible, i relaciona’ls amb els
testimoniatges següents:
«Quan els indis matem carn, ens la mengem tota […]. Quan construïm cases, cavem clots xicotets. Quan cremem
herba pels saltamartins, no arruïnem les coses. Recollim bellotes i pinyes, però no talem els arbres.»
«No cace mai massa. Només n’obtinc prou per a les meues necessitats de l’any següent. L’any pròxim els animals
continuaran allí, eixe és el meu banc.»
Testimoniatges d’un indi wintu de Califòrnia i d’un caçador inuit. Citats en J. Burger, Aborígenes.
© marjal-grup edebé
134
3
ESO
Avaluació final de competències
Activitat 8
1. Observa les imatges i explica quin tipus d’organització territorial caracteritza cadascun dels tres Estats represen-
tats. Si ho necessites, pots buscar-ne informació en alguna enciclopèdia impresa o en línia.
2. Quin sistema polític i de govern regeix en aquests tres països? Quines persones o institucions exerceixen el
poder executiu i el legislatiu en cada cas?
3. Explica quines són les funcions de les organitzacions internacionals. Esmenta’n algunes de les que conegues i
defineix-les.
4. En què consisteix la separació de poders? Per què és important que existisca? Quins elements caracteritzen
els sistemes democràtics?
— Crea un mapa mental dels fonaments de la democràcia i les seues institucions principals.
5. Elabora un eix cronològic del procés de constitució de la Unió Europea, que reflectisca les diferents fases
d’ampliació fins a arribar als 28 membres actuals.
6. Redacta un breu informe sobre les polítiques comunes de la Unió Europea. En la teua opinió, quines qüestions
són més importants en les actuacions de la UE, les polítiques o les econòmiques? Justifica la teua resposta.
• ……………………….. • President
• ………………………..……………
© marjal-grup edebé
• ……………………….. • ………………………..
135