La bruixa

i el mestre
Cicle Inicial

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
1

ble per a pares i professors perquè converteix

ia su n
L an da , M ar M aria su n
a i el m es tr e / els mestres i les mestres en ampolles de cava…
L a br u ix ; trad . de
il . d’ A su n B al zo la : i això que a ella, l’alcohol no li agrada gens ni
L an da ; B ar ce lo n a
Jo an H er n àn de z. — .; mica! Però, bé, la realitat és que, de tantes ampo-
Pau 0 p. : il
2001. — 8
B ar ca n ova, L li br es ; 5 6 . lles que té, ha hagut de construir-se un celler.
(S op a de
2 0 cm . — Fins que un dia, la bruixa coneix un mestre, ano-
.)
Sè ri e G roga
N 8 4 -4 8 9 -0 9 6 6 -6 menat Roger, molt peculiar perquè sap estirar
IS B T ít ol .
A su n , il . II .
I. B al zo la , on te de br u ix es. els contes com si fossin xiclets. La bruixa
ó. 1 . C
II I C ol ·l ec ci Desastre està tan encisada amb el mestre, que
de co n te s
2 . N ar ra ci ó
cada dia va a la seva classe i s’asseu amb els
I1 L A N
alumnes a escoltar com explica el conte de Ton
i Guida i l’allargassa cada dia com si narrés els
contes de Les mil i una nits. La bruixa no se
n’adona però, a poc a poc, s’enamora d’en Roger.
resum Al cap d’uns dies, quan el conte s’acaba, és
La bruixa Desastre, tal com indica el seu nom, incapaç de convertir en Roger en una ampolla
és un veritable desastre. Com a bona bruixa, va de cava, perquè n’està bojament enamorada! Lla-
acompanyada per la seva escombra Clàudia, que vors, es converteix en una bonica mestra, es casa
és amiga seva. Té fama de tenir poca traça, fama amb en Roger i l’encanteri desapareix, i els mes-
que ja li ve dels estudis que va fer a l’Escola tres deixen de ser ampolles de cava, tot i que
Superior de Bruixes. De fet, és una bruixa temi- tornar a l’escola els fa una mandra increïble.
•
•
•
•
•
•
•

il·lustració animació
•
•

La il·lustradora Asun Balzola aprofita les pàgines – Proposem als nens i les nenes un joc de pis-
•

del llibre per mostrar-nos la riquesa de matisos tes que podem preparar abans d’iniciar els alum-
•

de la il·lustració. A banda de la història escrita, nes i les alumnes en la lectura del conte. A par-
•

tenim aquí una història paral·lela, rica en con- tir dels noms Ton i Guida i de «la caseta de xoco-
•

tinguts visuals, plena de detalls, punts de vista, lata», «nens perduts al bosc», demanem que, per
•
•

humor, ironia, imaginació i tendresa. En aquest grups i en el més estricte secret, busquin a la
•

llibre hi trobem, així, enquadraments, detalls biblioteca del centre o la biblioteca pública o muni-
•

emmarcats, perspectives, contrapicats, realisme, cipal, diferents versions del conte popular a què
•

il·lusions òptiques, jocs de llums i ombres que pertany la història que explica en Roger. Si es
•

ens permeten una observació detallada dels vol, en lloc de proposar el mateix conte a tots
•

espais i una reflexió sobre els paisatges i l’am- els grups, podríem donar pistes d’altres contes
•
•

bientació. per tal que cada grup en busqui les versions res-
•

pectives.
•

– Suggerim que, per grups, inventin l’encanteri

•

temàtica amb el qual la bruixa del conte converteix els mes-

•

Mestres i escola • El conte La bruixa i el mes- tres en ampolles de cava i el facin en forma de
•

tre presenta dos tipus d’ensenyants: d’una ban- recepta de cuina il·lustrada. Amb totes les recep-
•
•

da els que s’avorreixen amb el que fan i acaben tes es podria preparar un mural per col·locar-lo
•

convertits en ampolles del celler de la bruixa en un lloc ben visible del menjador de l’escola.
•

Desastre i que, en desaparèixer l’encanteri, s’han

•

de replantejar la vida per tal de no caure en la

•

rutina d’abans. I d’una altra, en Roger, entusiasta aspectes socialitzadors

2 de la seva feina, a qui ni tan sols la presència La importància de la tradició oral; la companyonia;
de la temible bruixa impedeix de narrar la seva l’amistat; la importància de la imaginació; la supe-
•

història. ració de les pors.

•
•

Estudis • La bruixa Desastre, per arribar a ser

•

bruixa, va haver d’anar a estudiar i ho va fer a la història d’una història

•

l’Escola Superior de Bruixes. Tot i que era un – Demanem que cada nen i nena escrigui el seu
•

desastre com a estudiant, va pensar que tenir nom en un tros de paper i el dipositi en una cai-
•

un títol de bruixa era molt important per a la xa o bossa. Una mà innocent n’extraurà els noms
•
•

seva formació i per enfrontar-se, així, a la vida de tres o quatre alumnes que formaran el grup
•

moderna. encarregat de demanar i recollir fotografies de

•

mida carnet del professorat i del personal del

•

Contes i tradició oral • Els contes tenen un centre, avisant-los que preparem una exposició
•

paper important en la història i, més concreta- molt especial. Mentrestant, un altre grup de la
•

ment, la forma com els explica el mestre Roger. classe farà la recol·lecta, neteja i emmagatze-
•
•

Allarga el conte tant com pot, segurament afe- matge d’ampolles de plàstic. Un tercer grup con-
•

gint-hi elements sorgits de la seva imaginació. feccionarà etiquetes amb els noms per engan-
•

En aquest cas, capta en tot moment l’atenció xar-les a les fotografies, i taps per decorar les
•

de tots els nens i les nenes de la classe i fins i ampolles de cava. Durant tot aquest procés podrí-
•

tot és capaç d’encisar la bruixa Desastre. És més, em fer una col·lecció de frases enginyoses, acu-
•

la història d’amor entre en Roger i la bruixa, con- dits, refranys, jocs de paraules, etc., plens d’hu-
•
•

vertida en una bonica mestra, acaba com en els mor, referents a la vida de l’escola, i escriure’ls
•

contes populars: amb el casament dels prota- en cartolines de colors de diferents mides, guar-
•

gonistes. nides amb sanefes. Un cop tinguem tot el mate-

•
•
•
•
•
•
•
•
 •
•
•
•
•
•
•
•
rial enllestit, podem convidar la resta de perso-
s o lu c io n s

•
nes del centre –mitjançant cartells anunciadors

•
en llocs ben visibles– perquè vinguin a visitar la …
a d a h i h a v ia

•
divertida exposició de la nostra classe. Una veg s qu e se m bl
en

•
un es m ag ní fiq ue s ur pe
– Demanem als alumnes i les alumnes que bus- 1. Té

•
a.
quin a la biblioteca pública o la biblioteca muni- le s d’ un a àl ig

•
B ru ix es .
S up er io r de
2. A l’E sc ol a

•
cipal contes protagonitzats per bruixes i que els of es so rs .
és fa n ef ec te en el s pr

•
comparin. També seria interessant visionar la 3. Q ue no m
To n i G ui da .

•
pel·lícula Les bruixes de Roald Dahl i comparar 4 El co nt e de en am po lle s
ha co nv er tit

•
br ui xa el s
les bruixes dels contes amb les que apareixen 5. Q ue la lle r. D e le s p.
28 ,

•
ca va i el s gu arda al ce
a la pel·lícula. de

•
48 -4 9, 66 -6 9.
– Preparem entre tots el Museu de la bruixa. Amb 32 -3 3, 38 -3 9,

•
ob er ta .
6. R es po st a s ul ls br ill an ts

•
la documentació que tenim de les activitats ante-
ll d’ un gr is grog ue nc , el

•
riors, demanem als infants que, per grups, acon- 7. La pe nt s bl av es co
m la
a se rp i le s de

•
segueixin: un parell de sabates de bruixa, un barret co m el s d’ un
ot xo .
lls co m un m

•
de bruixa, una escombra; pots per a les pocions tin ta . El s ca be

•
i ingredients per a les receptes dels encanteris,
la le c tu ra

•
una urpa de bruixa i tot allò que se’ls pugui acu- E ls jo c s d e

•
ob er ta .
8. R es po st a

•
dir. El museu es podria fer a la biblioteca del
ob er ta .
9. R es po st a

•
centre o la biblioteca pública o municipal i al

•
mateix temps preparar una selecció dels docu-

•
ments del fons protagonitzats per bruixes.

•
3

•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
La bruixa i el mestre

•
•
•
•
•
•
•
•
Una vegada hi havia…

•
•
•
•
•
1 Com són les mans de la bruixa i amb què es poden

•
•
comparar?

•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
2 On li van posar el nom de Desastre?

•
•
•
•
•
5

•
•
3 Què passa amb els maleficis i les bruixeries de la

•
•
•
bruixa Desastre?

•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

4 Quin conte explica en Roger als seus alumnes?

•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
• La bruixa i el mestre
Què ha passat amb els mestres de l’escola? On
•

5
•
•

són? (Pots buscar-los mitjançant les il·lustracions.)

•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

6 Et sembla que la bruixa Desastre s’hauria d’enfadar

•
•

quan s’assabenta de la mort de la bruixa del conte?

•
•
•

Per què?
6
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

7 Com era físicament la bruixa Desastre abans de

•
•

convertir-se en mestra?
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
La bruixa i el mestre

•
•
•
•
•
•
•
Els jocs de la lectura

•
•
•
•
•
8 T’agrada el final del conte? Inventa’n un altre de

•
•
•
ben diferent.

•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
7

•
•
•
•
9 Llegeix la poesia que ha escrit la Mariasun Landa

•
•
•
per explicar qui és i seguint el mateix esquema

•
•
explica qui ets tu. •
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
 Editorial Barcanova, SA
Pl. Lesseps, 33, entresòl. 08023 Barcelona
Tel. 93 217 20 54. Fax 93 237 34 69
e-mail: barcanova@barcanova.es

Xarxa comercial

03008 ALACANT
Ctra. de Múrcia, km 4. Partida d’Aiguamarga
Tel. 96 510 10 00 i 96 510 20 68. Fax 96 510 20 37

08029 BARCELONA
Rosselló, 41-45
Tel. 93 494 85 90. Fax 93 419 02 97

17005 GIRONA
Montfalgars, 1, local C
Tel. 972 24 38 14. Fax 972 40 00 86

25006 LLEIDA
Cristòfor de Boleda, 6
Tel. 973 27 33 88. Fax 973 27 33 88
Aquests suggeriments han estat elaborats per
Anna Gasol. 46136 MUSEROS (València)
Ctra. de Barcelona, 1
Tel. 96 144 35 12. Fax 96 144 37 52
(Atén també Castelló)
© 2001, Editorial Barcanova, SA
Pl. Lesseps, 33, entresòl. 08023 Barcelona 07011 PALMA
Francesc Vallduví, 18, local 1
Polígon Can Enetgistes
Es prohibeix la reproducció total o parcial d’aquesta obra, Tel. 971 43 02 10. Fax 971 43 21 68
en qualsevulla de les seves formes, gràfica o audiovi-
sual, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, lle- 43006 TARRAGONA
vat de citacions a revistes, diaris o llibres, sempre que Balaguer, 7 i 9 (Torreforta)
es faci esment de la seva procedència. Tel. 977 54 74 01. Fax 977 54 74 01