Remor.

Unitat 3
Activitat B

Cerverí de Girona, «No·l prenatz lo fals marit»

Quins consells donaries a una noia que està a punt de casar-se amb un noi poc ade-
quat? Llegeix el text de Cerverí de Girona per esbrinar-ho. Aquest poema pertany
a un gènere propi de la lírica popular galaicoportuguesa anomenat viadera, pensat
per cantar en els viatges llargs que feien els senyors feudals. En aquest cas, el poema
està en boca d’un personatge que aconsella a una dona que no es casi amb un preten-
dent, de qui es canten els defectes.

No·l prenatz lo fals marit No el prengueu, el fals marit

I I
No·l prenatz lo fals marit, No el prengueu, el fals marit,
Jana delgada! Jana delgada1!

II II
No·l prenatz lo fals jurat, No el prengueu el fals promès,
que pec es mal enseynat, que és ximple i mal educat,
Jana delgada! Jana delgada!

III III
No·l prenatz lo mal marit, No el prengueu, el mal marit,
que pec es ez adormit, que és ximple i ensopit.
Jana delgada. Jana delgada!

IV IV
Que pec es mal enseynat, Que és ximple i maleducat:
no sia per vos amat, no sigui per vós amat,
Jana delgada. Jana delgada!

V V
Que pec es ez adormit, Que és ximple i poc actiu,
no jaga ab vos el lit, que no jegui2 amb vós al llit,
Jana delgada. Jana delgada!

VI VI
No sia per vos amat, No sigui per vós amat,
mes val cel c’avetz privat, val més que el tingueu privat,
Jana delgada. Jana delgada!

VII VII
No jaga ab vos el lit; No jegui amb vós al llit:
mes vos y valra l’amich, més us hi valdrà la flassada,
Jana delgada. Jana delgada!

Cerverí de Girona (segle xiii) (Versió moderna de Josep Maria Ripoll)

1. Delicada, esvelta i també valenta, forta.

2. Estar estirat al llit, tenir relacions sexuals.
 Remor. Unitat 3
Activitat B

1 Per quines raons el jo poètic aconsella a la noia de no casar-se amb el seu futur marit?
Quins defectes li atribueix?

2 Habitualment, les viaderes estan formades per una tornada al principi (en aquest
cas, però, és al final) i dues sèries d’estrofes breus paral·lelístiques –és a dir,
les estrofes s’agrupen de dues en dues a partir de la repetició de les mateixes
estructures sintàctiques.
a) Quin vers es repeteix a la tornada?
b) Localitza algun exemple d’anàfora.
c) Quin sentit tenen aquests estructures paral·lelístiques?

3 Fes el recompte sil·làbic de les dues primeres estrofes del poema i digues:
a) El nombre de síl·labes de cada vers i el nom que reben aquests versos.
b) El tipus de rima.

Recompte sil·làbic Vers Rima

No·l pre- natz lo fals ma- rit heptasíl·lab consonant
(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) masculina

4 L’estudiós Josep Romeu i Figueras va escriure que en aquesta composició el poeta es

revela «sensible a les formes i als motius populars». A partir del quadre d’estudi que
incloem a continuació, justifica si aquesta asseveració és correcta:

Característiques de la poesia popular

Autor anònim

Tema vida quotidiana

Mètrica versos d’art menor
ús freqüent de versos heptasíl·labs
rima assonant
Recursos retòrics paral·lelismes
repeticions
ús de diminutius
onomatopeies

5 Seguint el model d’aquesta viadera, escriu una versió humorística moderna del poema,
aconsellant a algú, un noi o noia, que deixi la seva parella.