CONNECTATS AL MÒBIL

Abans de llegir
Aquesta lectura tracta de la influència de les noves tecnologies en les nostres
relacions diàries. Inicialment, l'autor ens descriu una situació concreta: una
parella amb la seva filla són en una cafeteria. L'home i la filla, cadascú per la
seva banda, comencen a parlar pel mòbil i no fan cas a la mare. I aquesta
situació dura una bona estona...
-Com creus que reaccionarà la mare? Per què?
-T'has trobat mai en una situació similar? Com va anar?

L'altre dia, mentre queia la tarda a la ciutat, feia un estar molt agradable a
tots els sentits i ​abellia1 força de seure al carrer, i així ho vaig fer en una
cafeteria. De seguida em va cridar l'atenció un paisatge social i humà que,
ho confesso, m'arriba no només a interessar molt sinó a commoure. Una
parella encara jove amb la seva filla, d'uns vint anys, s'asseuen de manera
silenciosa a la taula del meu costat. Tot seguit l'home desenfunda el mòbil
i engega una conversa. Es gira una mica d'esquena a la seva dona i
s'escarxofa2 a la cadira. La noia, encara no hauria passat pas mig minut,
veu sonar el seu telèfon i també s'enganxa a parlar i a gesticular mentre
deixa la mare al darrere. Observo la mare i la veig com distreta, absent del
que passa al seu voltant [...].
El temps ​s'esmunyia3 i de tant en tant ella aixecava una mica el cap i el
mig girava d'una manera molt ​ subtil4 i delicada, i després suaument
l'inclinava i aclucava un pèl els ulls o els abaixava per mirar a terra. Ni un
sol cop vaig veure que ell la mirés, i tampoc la filla. Cap gest de
proximitat, de complicitat, de tendresa, d'efecte. A poc a poc va començar
a semblar incòmoda [...]. Unes microexpressions de la cara feien veure que
estava dolguda i ja de seguida la manera com premia els llavis era la
mostra ​ fefaent5 que, si encara no estava, s'anava empipant per moments
[...]. Arribat un moment els llavis ja no enganyaven, hi havia un pèl de

1
Abellir​: venir de gust.
2
Escarxofar-se​: posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat.
3
Esmunyir​: fugir, passar.
4
Subtil​: molt fi, difícil de notar.
5
Fefaent​: que és evident, indiscutible.
tristesa, però ara manaven la irritació, la ràbia. El cos no enganyava. [...] I
l'home i la noia, cadascun pel seu compte, parla que parlaràs [...].
La configuració general de la cara d'aquella dona expressava un regust de
neguit6 i de decepció i, sobretot, d'irritació. Això sí, de bon començament,
els seus ulls demanaven afecte, proximitat, fins i tot una mica de
compassió; se la veia fràgil i el context encara la feia més fràgil: estava a
la vora però desconnectada dels seus. No semblava feliç i els gestos de
vergonya i d'indignació sovintejaven cada cop més [...].
Aquesta situació, ben real, ens podria servir molt bé com a metàfora d'una
bona part de la vida d'avui [...]. Amb els mòbils, per exemple, hem entrat
en un univers on funciona una mena de ​ paradoxa7, ja que en relacionen
amb una persona que pot estar lluny alhora que ens aïlla, com en el cas que
presentem, de la persona asseguda al nostre costat, que acaba fent un paper
estaquirot8. [...] Així, els mòbils faciliten la comunicació d'aquells que
d'​
estan a distància, encara més, permeten d'estar connectats a aquells que
justament tenen la voluntat de mantenir-se allunyats. El mòbil facilita, i
molt, els lligams, si bé sembla que els vol febles. De fet, en la nostre
societat tenim prou motius per afirmar que les noves tecnologies han
afavorit l'afebliment de les relacions. [...]
En tot el que diem no volem pas tractar de criticar, ni per un moment,
l’aportació excepcional de les noves tecnologies de la informació; ben al
contrari, només volem remarcar els canvis que generen, que introdueixen
en les ments i en els comportaments de les persones. Així, en la situació,
real, que presentàvem hem vist un efecte ​ pertorbador9 de les relacions
familiars i no l'hauríem de considerar pas com un efecte menor. [...]
Una relació sòlida [...] encara demana [...] la presència constant,
necessària, de jocs de mirades, gestos facials ben expressius amb presència
de somriures i rialles, paraules properes en el to i en el contingut,
carregades d'emocions, amanit tot amb algun toquet acariciador, de manera
que tot plegat generi un espai de ben estar per a la parella o per el grup.
[...]
Diguem, sense embuts, que el més important per al benestar personal és el
bon funcionament de la xarxa de relacions, des de les més properes,
íntimes, fins a les una mica més llunyanes que cordinem mitjançant un bon
6
Neguit​: inquietud, molèstia, una gran impaciència.
7
Paradoxa​: contradicció.
8
Estaquirot​: persona aturada.
9
Pertorbador​: que introdueix una irreguralitat o un desordre.
estatut10 d'amistat. Si som sincers estarem d'acord en el fet que l'amistat i
l'amor són els millors mecanismes generadors de felicitat que ha creat la
naturalesa.

Sebastià Serrano, ​
Els secrets de la felicitat.​Ed. Ara Llibres

Després de llegir

COMPRENSIÓ

1: ​
Aquest fragment que acabas de llegir és un text expositiu. A partir
d'un fet que observa l'autor, ens exposa una idea. Per tal d'entendre
correctament el text, selecciona la idea principal dels paràgrafs
següents.

Part narrativa ​Paràgrafs 1,2 i 3

x ·El distanciament d'una família en una cafeteria.

·Els temes de conversa d'una família molt unida.

Part expositiva Paràgraf 4

x El mòbil ens relaciona amb les persones però també ens n'aïlla.
El mòbil facilita i afvoreix les relacions amb els amics.

Paràgraf 5

·Es critiquen les noves tecnologies.

X ·Les noves tecnologies influixen en les relacions personals.

Paràgraf 6

10
Estatut​: reglament, conjunt de lleis que diuen com ha de funcionar una associació, una institució, etc.
 X ·El somriure, les mirades i els gestos facials són importants en les
relacions.
El més important és estar sempre ben comunicat.

Paràgraf 7

·Sense les noves tecnologies no som feliços.

X ·L'amistat i l'amor són els millors mecanisme generadors de
felicitat.
2​
:Respon aquestes preguntes sobre la lectura.

·Què succeeix quan la parella jove amb la seva filla arriben a la cafeteria?
Que agafen el mòbil, s’aïllen i no parlen

·Com sabem que la mare s'està enfadant? Busca en el text el fragment que
ho explica. La mare fa microexpressions a la cara que fan veure que esta
enfadada. “​La configuració general de la cara d'aquella dona expressava un regust de ​neguit11 i
de decepció i, sobretot, d'irritació. Això sí, de bon començament, els seus ulls demanaven afecte,
proximitat, fins i tot una mica de compassió; se la veia fràgil i el context encara la feia més fràgil:
estava a la vora però desconnectada dels seus. No semblava feliç i els gestos de vergonya i
d'indignació”

·Com reacciona el pare i la noia?

El pare no li ha donat importància i ha sigut amb el móbil

3​
: Al llarg del text s'exposen els tres positius i negatius de les noves
tecnologies, com el mòbil. Anota'ls en la taula següent.

TRETS POSITIUS TRETS NEGATIUS

Pots establir relacions amb persones T’aïlla de les persones que tens al
llunyanes. costat. Afavoreixen l'afebliment de
les relacions

11
Neguit​: inquietud, molèstia, una gran impaciència.
REFLEXIÓ

4​
: Creus que l'ús de les noves tecnologies pot afectar les nostres
relacions diàries amb els amics, els pares...? De manera positiva o
negativa?
Les tecnologies les tenim molt inculcades, son part del nostre dia a dia. Jo
crec que sí que poden afectar a les relacions diàries, de manera positiva i
negativa, però hi ha moltes més vegades en les que es de manera negativa.

CREACIÓ

5​
: Imagina't que tens un amic a l'estranger i fa temps que no en tens
notícies... Com et comunicaries amb ell? Escriu dos textos, l'un com si
fos un missatge de mòbil i l'altre com si fos un correu electrònic.
Tingues en compte les pautes següents.

-Per a escriure un SMS has d'utilitzar poques paraules perquè l'espai de

caràcters és limitat.
Guillem, com estàs? Fa molt que no tinc notícies teves, com et va tot?
Segur que et va perfecte, espero un missatge teu. Fins aviat!
-Per a escriure un correu electrònic has de seguir l'estructura
d'encapçalament, cos i comiat.

Hola Guillem,

T’escrivim perquè fa molt que no tenim notícies de tú. Com estàs a

Londres? El Joan diu que quan vinguis li deus una canya, haha, ja saps
com és ell. Per cert, tot bé amb la comunicació? Que a Londres tenen un
accent que mare meva. Et trobem a faltar Guillem.

Salutacions

“El grupet”