Icgc - Sig

Sistema d'informació geogràfica. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Sistema-d-informaci...
Idioma:
(https://web.gencat.cat/)
CA
Institut Cartogrà�c i Geològic de Catalunya(/ca/)
Comparteix a:
(https://twitter.com
(https://www.facebook
/intent
/sharer
/tweet?text=Sistema
/sharer.php?u=http:
d'informació
//www.icgc.cat
geogrà�ca&url=http://www.
/Ciutada
/Ciutada
/Informa-
/Informa-
t/Diccionaris
t/Diccionaris
/Sistema-
/Sistema-
d-informacio-
d-informacio-
geogra�ca)
geogra�ca)
Sistema d'informació geogrà�ca
Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona

Promotor: Institut Cartogrà�c de Catalunya, 2013
Un sistema d'informació geogrà�ca (SIG o, en anglès, GIS) és un sistema informàtic, format per
maquinari, programari, dades, usuaris i un marc organitzatiu, que permet enregistrar,
emmagatzemar, gestionar, analitzar, consultar, visualitzar, presentar i difondre qualsevol tipus
d'informació geoespacial.
La característica més rellevant i diferenciadora dels sistemes d'informació geogrà�ca és el fet

d'emmagatzemar explícitament la posició geogrà�ca i la forma geomètrica de les entitats o
fenòmens representats en el sistema d'informació i, en conseqüència, la capacitat d'interrelacionar
informacions d'entitats o fenòmens diferents per mitjà de la posició i la capacitat de realitzar
operacions espacials amb les formes geomètriques de les entitats o fenòmens representats. Les
condicions indispensables per fer efectives aquestes capacitats úniques dels sistemes d'informació
geogrà�ca són, d'una banda, la georeferenciació (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris
/Georeferenciacio)dels diferents conjunts de dades geoespacials, preferiblement segons un mateix
sistema de referència espacial(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Sistema-de-referencia-espacial), i,
d'altra banda, la representació espacial de la forma geomètrica de les entitats o fenòmens mitjançant
models de dades espacials adequats com és ara el model de dades vectorial (/Ciutada/Informa-
t/Diccionaris/Model-de-dades-vectorial)o el model de dades ràster(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris
/Model-de-dades-raster).
1 de 46 22/10/2021 17:06
Visió típica d'un sistema d'informació geogrà�ca com a co�lecció de conjunts de dades geoespacials,
sovint anomenats capes, que representen diferents classes d'entitats o fenòmens geogrà�cs
corresponents a un mateix àmbit territorial i que estan georeferenciats segons un mateix sistema de
referència espacial.
Font: Adaptat de http://www.dbstephens.com/DataVisualTechnology
/Geographic_Information_Systems_1.aspx(http://www.dbstephens.com/DataVisualTechnology
/Geographic_Information_Systems_1.aspx).
El programari de SIG és programari especí�c que proporciona totalment o parcialment la

funcionalitat pròpia dels sistemes d'informació geogrà�ca. Amb el pas del temps els sistemes
d'informació geogrà�ca han anat convergint amb la resta de tecnologies de la informació i el
programari de SIG, inicialment basat en solucions particulars, ha anat adoptant els components
informàtics generals (sistemes de gestió de bases de dades, llenguatges, objectes, serveis, etc.), de
manera que els sistemes d'informació geogrà�ca han esdevingut plenament sistemes d'informació,
basats en la tecnologia informàtica general, i el programari de SIG un tipus de programari client
especialitzat que obté la informació de servidors (de dades, mapes o geoserveis) basats en tecnologia
informàtica genèrica.
Les aplicacions dels sistemes d'informació geogrà�ca són tan nombroses i diverses com els àmbits
en què es genera o utilitza informació georeferenciada, ja que de fet han esdevingut l'eina bàsica de
gestió i tractament de la informació geoespacial. Alguns dels àmbits destacats d'aplicació dels
2 de 46 22/10/2021 17:06
sistemes d'informació geogrà�ca són, entre d'altres, la gestió de recursos naturals, el cadastre, la
plani�cació urbana i territorial, l'arqueologia, l'agricultura, la gestió d'emergències, la logística i els
transports, la gestió d'infraestructures o la sanitat.
Sumari:
1. Origen
1.1 La dècada de 1960. Naixement dels SIG
1.2 La dècada de 1970. Desenvolupament experimental
1.3 La dècada de 1980. Desenvolupament comercial i implantació efectiva
1.4 La dècada de 1990. Desenvolupament tecnològic i difusió
1.5 La dècada de 2000. Desplegament a Internet i estandardització
2. De�nició
2.1 De�nició general
2.2 El debat ràster - vector
2.3 El debat caixa d'eines - base de dades
2.4 El debat objectes - camps
2.5 La ciència de la informació geogrà�ca
2.6 El web semàntic geoespacial
2.7 Els SIG en el marc de les tecnologies de la informació geoespacial
3. Fonaments dels SIG
3.1 Organització temàtica i espacial de les dades
3.2 Representació espacial explícita
3.3 Capacitat de realitzar operacions espacials
3.4 Informació espacial i informació temàtica
3.5 Georeferenciació
4. Funcionalitat dels SIG
4.1 Entrada i edició de dades
4.2 Conversió de dades
4.3 Estructuració de dades
4.4 Manipulació de dades
4.5 Gestió de dades
4.6 Modelització de dades
4.7 Visualització i consulta
4.8 Anàlisi
4.8.1 Geoprocessament i anàlisi cartogrà�ca
4.8.2 Anàlisi del terreny
4.8.3 Anàlisi de xarxes
4.8.4 Anàlisi espacial
4.8.5 Anàlisi dels atributs temàtics
4.9 Presentació cartogrà�ca
4.10 Publicació de serveis de mapes i altres geoserveis a Internet
5. Tipologia funcional del programari de SIG
5.1 Arquitectures dels sistemes d'informació
5.2 Programari de cartogra�a
5.3 Visualitzador
5.4 SIG d'escriptori
5.5 SIG professional
3 de 46 22/10/2021 17:06
5.6 SIG en components

5.7 Bases de dades espacials
5.8 Programari de SIG web
5.9 SIG mòbil
5.10 Altre programari relacionat amb els SIG
6. Principals orientacions funcionals en la utilització dels SIG
7. Temes relacionats
8. Referències
9. Lectures recomanades
Origen
Els sistemes d'informació geogrà�ca sorgeixen de la informatització de la cartogra�a, un cop
constatat el fet que la disponibilitat en suport digital de la informació cartogrà�ca permetia fer
operacions de consulta, d'anàlisi i d'interrelació de la informació, tant espacial com temàtica,
continguda en els mapes, més enllà de l'automatització dels processos de dibuix i d'edició
cartogrà�ca per a elaborar mapes, entesos com a producte de presentació de la informació, que
eren els objectius inspiradors de la cartogra�a assistida per ordinador (Tobler, 1959; Bickmore and
Shaw, 1963).
Els sistemes d'informació geogrà�ca, igual que la cartogra�a assistida per ordinador, començaren a
desenvolupar-se a principis de la dècada de 1960, basant-se en els treballs pioners realitzats durant
la dècada de 1950 per a desenvolupar la informàtica grà�ca, que portarien a la de�nició tant dels
grà�cs vectorials com de les imatges digitals o ràsters.
La dècada de 1960. Naixement dels SIG
El primer sistema d'informació geogrà�ca operatiu que es coneix va ser el Canada Geographic
Information System, CGIS, promogut pel govern de Canadà l'any 1962 com a suport material del seu
programa nacional d'inventari i gestió de recursos, en particular de l'ocupació del sòl, anomenat
Canada Land Inventory. Roger Tomlinson, considerat el creador dels sistemes d'informació
geogrà�ca, fou l'autor i l'encarregat de desenvolupar la proposta d'aplicar programes informàtics de
cartogra�a com a solució viable a la tasca ingent de produir i gestionar una cartogra�a d'usos del sòl
detallada de tot Canadà, entenent que la informatització ajudaria no sols a resoldre les tasques de
producció i emmagatzematge sinó també els processos d'anàlisi de la informació per assistir la presa
de decisions.
Per dur a terme el projecte del Canada Geographic Information System, Roger Tomlinson, juntament
amb IBM hagueren d'idear i desenvolupar multitud de solucions tècniques, incloent els programes,
estructures de dades, índexos espacials i �ns i tot maquinari especialitzat per a suportar la
compilació, emmagatzematge, consulta i anàlisi de grans volums de dades cartogrà�ques de forma
ràpida i acurada (Tomlinson, 1967).
El Canada Geographic Information System, CGIS, es va desenvolupar i mantenir operatiu per part del
govern de Canadà �ns a �nals de la dècada de 1980, en què l'emergència i ràpida adopció de
programari de SIG comercial el van convertir en obsolet. A principis de la dècada de 1990 un grup de
voluntaris van aconseguir extreure la totalitat de les dades del CGIS, que estaven emmagatzemades
en les antigues cintes magnètiques de carret obert, i posar-les a disposició del públic en el geoportal
4 de 46 22/10/2021 17:06
de distribució d'informació de recursos naturals del govern de Canadà anomenat GeoGratis.
Un altre dels primers sistemes d'informació geogrà�ca fou el projecte DIME, Dual Independent Map
Encoding (Cooke and Max�eld, 1967), iniciat entre 1965 i 1967 pel US Census Bureau per a
enregistrar la de�nició espacial de la xarxa de carrers de les poblacions dels Estats Units, juntament
amb altres línies de límit d'unitats censals, amb la �nalitat de de�nir les àrees estadístiques del cens
del 1970 (Smith, 1967).
La dècada de 1970. Desenvolupament experimental
La dècada de 1970 fou el període d'experimentació i desenvolupament d'estructures de dades,

algorismes i operacions que progressivament anirien conformant els sistemes d'informació
geogrà�ca i ajudarien a formalitzar-ne el concepte i la funcionalitat i prestacions mitjanes (Tomlinson,
1984, 1988). El pes d'aquest desenvolupament experimental recauria en les universitats o centres
d'investigació i en les institucions governamentals, entre les quals i de forma destacada les agències
cartogrà�ques (Rhind, 1988).
Són especialment remarcables en aquest període els desenvolupaments realitzats en centres

universitaris com el Laboratory for Computer Graphics and Spatial Analysis de Harvard University,
creat el 1966, del qual sortirien implementacions d'estructures de dades tan conegudes com el
model vectorial topològic i la xarxa irregular de triangles o d'operacions com la superposició(/Ciutada
/Informa-t/Diccionaris/Superposicio), que serien àmpliament adoptades i servirien de base per al
desenvolupament posterior de programari de SIG comercial. Entre els nombrosos programes de
cartogra�a assistida per ordinador o de SIG produïts en el Laboratory for Computer Graphics and
Spatial Analysis de Harvard University cal esmentar SYMAP, SYMVU, GRID, IMGRID; POLYVRT, MAP,
ODYSSEY i ROOTS, que foren el primer programari de SIG a difondre's entre universitats i
administracions públiques d'arreu del món abans de l'aparició del programari de SIG comercial
(Chrisman, 1988).
Amb menys difusió externa cal remarcar també el paper destacat de les agències governamentals,
com és ara el US Census Bureau o el US Geological Survey als Estats Units, o la Experimental
Cartographic Unit al Regne Unit i d'altres arreu dels països desenvolupats, així com de multitud
d'administracions públiques regionals i locals, en el desenvolupament de sistemes d'informació
geogrà�ca incipients, basats sovint en programari propi.
La dècada de 1980. Desenvolupament comercial i implantació efectiva
L'aparició de productes comercials de programari de SIG a mitjans de la dècada de 1980, com per
exemple el conegut programa ArcInfo, la primera versió del qual data de 1985 (Dangermond and
Smith, 1988), marcaren la � del període d'experimentació, de desenvolupament de programari propi
i de preeminència de les institucions de recerca o governamentals en el desenvolupament dels
sistemes d'informació geogrà�ca (Chrisman, 1988). Prendrien el relleu en aquest aspecte les
empreses dedicades a la producció de programari de SIG comercial, principalment nord-americanes,
però també canadenques, britàniques o d'altres països europeus com Alemanya, Suïssa o Holanda.
L'origen d'aquest tipus d'empreses és divers. En alguns casos es tractà d'empreses derivades,
creades per investigadors i desenvolupadors procedents de les universitats, mentre que en d'altres
foren empreses de serveis de consultoria territorial o d'enginyeria que generalitzaren els seus
desenvolupaments en forma de productes de programari comercial.
Això no obstant, les universitats i centres de recerca continuarien molt actius durant les dècades de
1980 i de 1990 en el terreny de la investigació teòrica de mètodes i algorismes. En aquest sentit, cal
5 de 46 22/10/2021 17:06
remarcar per exemple la recerca realitzada a l'entorn del consorci universitari nord-americà National
Center for Geographic Information and Analysis, NCGIA (Abler, 1987; NCGIA, 1989), creat el 1988 als
Estats Units i que fou continuat a partir de 1996 pel University Consortium for Geographic
Information Science, UCGIS; o al voltant dels Regional Research Laboratories en el Regne Unit
(Masser, 1988; Rhind, 1988), entre d'altres. La implementació efectiva de programari, però, aniria a
càrrec de les empreses comercials de programari al llarg de les dècades de 1990 i de 2000, amb
algunes excepcions remarcables de programari de SIG desenvolupat a universitats.
L'adopció del programari comercial de SIG a partir de mitjans i �nals de la dècada de 1980, tal com
succeí en molts altres àmbits, ja que �ns aleshores l'existència de programari comercial era molt
escassa en qualsevol àmbit d'aplicació, fou molt ràpida i signi�cà en molts casos l'inici de la
implantació efectiva de sistemes d'informació geogrà�ca en un cert nombre d'organitzacions tant
governamentals com privades arreu del món, que contribuirien a crear una demanda su�cient per
mantenir el creixement econòmic i el desenvolupament tecnològic del sector en les dècades
següents.
Gràcies a la disponibilitat de programari de més prestacions i �abilitat, o de millors interfícies i més

estable, i a la progressiva acumulació de dades cartogrà�ques digitals produïdes per les agències
cartogrà�ques públiques, es crearien les condicions per a l'expansió comercial i tecnològica de la
dècada següent.
La dècada de 1990. Desenvolupament tecnològic i difusió
La dècada de 1990 és en el camp dels sistemes d'informació geogrà�ca el període de

desenvolupament de la tecnologia i al mateix temps el de la generalització de l'ús dels SIG en les
organitzacions governamentals i comercials i de l'aplicació en multitud de disciplines cientí�ques o
tècniques.
En el pla tecnològic, durant la dècada de 1990, els sistemes d'informació geogrà�ca evolucionen cap
a veritables sistemes d'informació en donar resposta a les necessitats de gestió, utilització i consulta
ràpida i senzilla de la informació geogrà�ca, en lloc d'acumular funcions de manipulació i d'anàlisi de
la informació geogrà�ca, com havia estat la tendència predominant en dècades precedents. Per
poder resoldre les necessitats d'ús ràpid i senzill de la informació geogrà�ca fou necessari
desenvolupar nous mètodes d'emmagatzematge de la informació espacial, nous mètodes de
consulta espacial i, sobretot, interfícies d'usuari grà�ques senzilles i amigables. Entre mitjans i �nals
de la dècada de 1990 els sistemes d'informació geogrà�ca van resoldre o van iniciar el
desenvolupament de solucions en aspectes cabdals per al funcionament com a veritables sistemes
d'informació com els següents:
• consulta interactiva (interfícies grà�ques i mètodes dinàmics de selecció espacial)

• arquitectura client servidor (bases de dades espacials(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Base-de-
dades-espacial))
• distribució en components
• serveis de mapes web i SIG web (arquitectura de tres nivells)
• interoperabilitat entre programes
Aquestes noves capacitats i formes de concebre l'organització i ús de la informació geoespacial i del

programari de SIG s'afegirien als aspectes ja resolts a les dècades de 1970 i 1980:
• automatització de la producció cartogrà�ca (dibuix i emmagatzematge d'informació grà�ca)

• automatització de l’expressió cartogrà�ca (simbolització i composició de mapes)
6 de 46 22/10/2021 17:06
• implementació de funcions d’anàlisi (interrelació, anàlisi cartogrà�ca, del terreny,...)

• acoplament de bases de dades relacionals (emmagatzematge i gestió dels atributs temàtics
mitjançant taules)
Tot i que alguns d'aquests desenvolupaments, com és ara les bases de dades espacials o els
servidors de mapes web, no serien adoptats massivament pels usuaris �ns a la dècada de 2000,
l'aparició de les primeres solucions o l'inici de la recerca de solucions, com en el cas de la
interoperabilitat, donarien lloc a tot un seguit de nous tipus de programari de SIG que, des de
mitjans de la dècada de 1990 canviaren completament la manera d'entendre els sistemes
d'informació geogrà�ca, facilitaren l'ús dels SIG per part dels usuaris no experts i contribuïren
decisivament a l'extraordinària difusió dels SIG durant la dècada de 1990. Entre els tipus de
programari de SIG més destacats apareguts a partir de mitjans de la dècada de 1990, cal remarcar
els visualitzadors, els SIG d'escriptori, les bases de dades espacials i, a �nals de la dècada, els SIG en
components i els servidors de mapes web. Para�lelament a l'aparició de tot el ventall de productes
especialitzats de programari de SIG, el desenvolupament de tots aquests tipus de programari marcà
l'inici de la convergència dels sistemes d'informació geogrà�ca amb la resta de tecnologies de la
informació que culminaria a la dècada següent.
La dècada de 2000. Desplegament a Internet i estandardització
Els nous desenvolupaments dels sistemes d'informació geogrà�ca de �nals de la dècada de 1990,
principalment l'aparició de programari de servidors de mapes web i de SIG web, van propiciar un
canvi de paradigma, del programari d'escriptori al programari web, que combinat amb la creixent
interoperabilitat entre els programes, possible gràcies a la creixent estandardització dels serveis
d'informació geoespacial i del mateix programari de SIG i a l'adopció d'arquitectures distribuïdes
(client-servidor o de tres nivells), féu possible el desplegament dels SIG i dels serveis d'informació
geoespacial en el web, el desenvolupament de les infraestructures de dades espacials (/Ciutada
/Informa-t/Diccionaris/Infraestructura-de-dades-espacials)i l'ús de la informació geogrà�ca i dels
sistemes d'informació geogrà�ca pel públic en general, que ha donat lloc a fenòmens de masses
nous en l'àmbit de la informació geoespacial, com és ara la cartogra�a co�laborativa(/Ciutada
/Informa-t/Diccionaris/Cartogra�a-col-laborativa), els SIG de participació pública(/Ciutada/Informa-
t/Diccionaris/SIG-de-participacio-publica), la neogeogra�a(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris
/Neogeogra�a), o les xarxes geosocials(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Xarxa-geosocial), els quals es
coneixen co�lectivament com el web semàntic geoespacial.
En el terreny del desenvolupament tecnològic i de l'ús professional de la informació geoespacial, la

dècada de 2000 i la tot just iniciada dècada de 2010 es caracteritzen per la doble estandardització
que han experimentat els sistemes d'informació geogrà�ca. D'una banda, externament, respecte de
la resta de tecnologies de la informació, per la utilització dels mateixos tipus de tecnologies i recursos
(bases de dades, llenguatges de programació, arquitectures, components) que la informàtica general.
D'altra banda, internament i tant o més decisiva, l'estandardització dels serveis d'informació
geoespacial o geoserveis i d'altres aspectes com models de dades i bases de dades
espacials(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Base-de-dades-espacial), han fet possible un alt grau
d'interoperabilitat entre els programes i la possibilitat d'intercanviar els diferents components de
programari dins d'una arquitectura distribuïda, Especialment signi�cativa per a l'establiment
d'estàndards geoespacials ha estat la tasca d'organismes com l'Open Geospatial Consortium, (OGC)
creat el 1994 amb aquesta �nalitat expressa, i el Comitè Tècnic 211 de l'Organització Internacional
d'Estàndards (ISO).
7 de 46 22/10/2021 17:06
Des del darrer terç de la dècada de 2000 les tendències emergents més destacades en el camp dels
sistemes d'informació geogrà�ca han estat la incorporació dels serveis d'informació geoespacial
en dispositius mòbils, com és ara telèfons inte�ligents o PDA, gràcies a aplicacions com els serveis
basats en la localització(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Servei-basat-en-la-localitzacio), i el fort
desenvolupament del programari de SIG lliure i de codi obert, que és el que incorpora més
ràpidament els estàndards geoespacials i n'estimula el desenvolupament.
De�nició
De�nició general
La majoria de�nicions de sistema d'informació geogrà�ca són de �nals de la dècada de 1980 o

principis de la dècada de 1990, quan es va començar a generalitzar l'ús dels SIG en els àmbits
professionals, tècnics o cientí�cs. Gairebé totes inclouen la referència a les capacitats dels sistemes
d'informació geogrà�ca per a captar, emmagatzemar, analitzar i visualitzar informació geoespacial de
qualsevol tipus i moltes enumeren també els components que conformen un sistema d'informació
geogrà�ca, com és ara el maquinari, el programari, les dades, els procediments i els usuaris:
• [A GIS is] "... a powerful set of tools for collecting, storing, retrieving at will, transforming and
displaying spatial data from the real world for a particular set of purposes. ... Geographical
information systems should be thought of as being much more than a means of coding, storing
and retrieving data about aspects of the earth's surface. In a very real sense the data in a
geographical information system ... should be thought of as representing a model of the real
world." (Burrough, 1986, p. 6-7)
• "GIS is best de�ned as a decision support system involving the integration of spatially
referenced data in a problem solving environment. The most important part of this de�nition is
the emphasis on integration. In other words, GIS provides the tools, particularly polygon
overlay, that we have always needed to truly synthesize disparate sources of spatial
information." (Cowen, 1988, p. 1554)
• [A GIS is] "...an organized collection of computer hardware, software, geographic data, and
personnel designed to e�ciently capture, store, update, manipulate, analyze, and display all
forms of geographically referenced information." (ESRI, 1990, p. 1.2)
• "GIS can be seen as a system of hardware, software and procedures designed to support the
capture, management, manipulation, analysis, modeling and display of spatially-referenced
data for solving complex planning and management problems." (Cowen, 1990, p. 1)
• "A geographic information system is a facility for preparing, presenting, and interpreting facts
that pertain to the surface of the earth. This is a broad de�nition . . . a considerably narrower
de�nition, however, is more often employed. In common parlance, a geographic information
system or GIS is a con�guration of computer hardware and software speci�cally designed for
the acquisition, maintenance, and use of cartographic data." (Tomlin, 1990, p. xi)
• "A geographic information system (GIS) is an information system that is designed to work with
data referenced by spatial or geographic coordinates. In other words, a GIS is both a database
system with speci�c capabilities for spatially-reference data, as well [as] a set of operations for
working with data . . . In a sense, a GIS may be thought of as a higher-order map." (Star and
Estes, 1990, p. 2-3)
• "In the range of de�nitions [...] di�erent emphases are placed on various aspects of GIS. Some
miss the true power of GIS, its ability to integrate information and to help in making decisions,
but all include the essential features of spatial references and data analysis." (Foote, 1995, p. 5)
8 de 46 22/10/2021 17:06
• "Geographic information system (GIS) ...[is] a system for input, storage, manipulation, and
output of geographic information. A practical instance of a GIS combines software with
hardware, data, a user, etc., to solve a problem, support a decision, help to plan." (Goodchild,
1997 p. 1)
Més enllà de les capacitats i dels components algunes de�nicions afegeixen i fan èmfasi en alguna de
les �nalitats o aspectes essencials dels SIG:
• capacitat d'integració (d'interrelació espacial) de la informació

• capacitat d'anàlisi de la informació
• suport a la presa de decisions
Aquesta concepció dels SIG com a conjunt d'eines amb capacitat d'integració i d'anàlisi de dades
per a resoldre problemes espacials complexos i donar suport a la presa de decisions és
característica dels períodes inicials dels sistemes d'informació geogrà�ca, que re�ecteix tant l'origen
com les principals aplicacions inicials dels SIG, com a instrument d'anàlisi i plani�cació territorial.
Una de les de�nicions citades (Star and Estes, 1990), tanmateix, apunta el que pot ser una de�nició
actual de SIG, com a sistema d'informació dissenyat per a operar amb dades geoespacials, un
cop les aplicacions de gestió de dades han esdevingut predominants i s'ha produït la convergència
amb la resta de tecnologies de la informació. Tot i així, aquesta mateixa de�nició no pot evitar
reproduir la dualitat de concepcions dels SIG i acaba a�rmant que els SIG són alhora un sistema de
gestió de bases de dades amb capacitats especí�ques per a manejar dades geoespacials i un conjunt
d'operacions per a manipular les dades.
Aquestes dues concepcions dels SIG, caixa d'eines o base de dades, són una constant en
l'evolució dels SIG des de mitjans de la dècada de 1980 i re�ecteix dues tradicions o cultures
disciplinars en el desenvolupament i ús dels SIG. Per un costat, la dels cientí�cs i usuaris d'anàlisi i
plani�cació, que són anteriors cronològicament, i la dels informàtics i usuaris de gestió, per l'altre.
Des de �nals de la dècada de 1990, la plena integració dels SIG en la tecnologia informàtica general,
els desenvolupaments tecnològics incorporats (notablement la consulta espacial interactiva, les
bases de dades espacials i l'arquitectura de tres nivells mitjançant el programari de SIG web) i la
utilització quantitativament predominant dels SIG en aplicacions de gestió d'informació, han
decantat netament la balança en favor de la concepció com a base de dades, fent realitat l'aspiració
continguda en la denominació sistema d'informació geogrà�ca, encara que per als usuaris d'anàlisi i
plani�cació el component més important, que condiciona la seva manera d'entendre i utilitzar els
SIG, continua sent la capacitat de manipulació i d'anàlisi de dades.
Re�ex d'aquesta evolució i de la doble capacitat -de gestió i d'anàlisi de la informació- dels SIG, des
de �nals de la dècada de 1990 el programari de SIG s'ha especialitzat en les diferents tasques, de
manera que les bases de dades espacials han anat assumint progressivament la funció central de
gestió de la informació geoespacial, mentre que els programes de SIG han anat esdevenint cada
cop més programes clients d'anàlisi i manipulació de dades. L'especialització del programari de
SIG en els darrers quinze anys ha permès, doncs, integrar en una mateixa arquitectura les diferents
concepcions dels SIG i alhora proporciona a cada tipus d'usuari el tipus de programari més adequat a
les seves necessitats i �nalitats d'ús. Això obliga també a conèixer millor els diferents tipus de
programari de SIG per tal de fer una elecció encertada.
El debat ràster - vector
9 de 46 22/10/2021 17:06
A més del debat entorn de la concepció dels SIG com a caixa d'eines o com a base de dades, altres
debats i idees han in�uït i donat forma al concepte de sistema d'informació geogrà�ca i n'han
orientat el desenvolupament tecnològic i aplicat.
El primer dels debats que acaparà l'atenció de la comunitat de desenvolupadors i usuaris dels SIG
�ns a �nals de la dècada de 1980, fou el debat entre els avantatges i inconvenients de la
representació ràster o de la representació vectorial de la informació espacial. Vegeu, per exemple,
Peuquet (1979) i Peucker and Chrisman (1975); també Burrough (1986), que dóna un resum
comparatiu d'ambdues representacions.
El debat ràster - vector de les dècades de 1970 i 1980 fou un debat desenvolupat essencialment en
termes tècnics, que contrastava els mèrits respectius d'ambdues formes de representació de la
informació espacial pel que fa a diversos aspectes fonamentals per al desenvolupament de les
funcionalitats dels SIG:
• la resolució o detallde la representació espacial obtinguda:

• ràster: resolució més baixa, menys detall, més apropiada per a dades de mostreig de
fenòmens de variació contínua en l'espai, no adequada per a cartogra�a de
presentació.
• vectorial: resolució més alta, més detall, més apropiada per a dades d'objectes amb
límits ben de�nits, adequada per a cartogra�a de presentació.
• la representació explícita de la identitat de les entitatso fenòmens representats:
• ràster: no representa entitats com a tals, només els valors d'un dels seusatributs en
cada conjunt de dades ràster. Totes les ce�les són independents, no es reconeixen altres
objectes que les ce�les.
• vectorial: representa entitats explícitament per mitjà d'elements geomètrics
identi�cats individualment.
• la representació explícita de relacions espacials entre les entitatso fenòmens
representats:
• ràster: no representa relacions espacials entre les entitats ja que no representa
entitats com a tals. La geometria ràster és �xa (una quadrícula) i les úniques relacions
espacials, també �xes, són entre ce�les veïnes.
• vectorial: potrepresentar relacions espacials topològiques entre els elements
geomètrics que representen les entitats.
• la facilitat d'adquisició de dades:
• ràster: alguns tipus de dades (especialment les procedents de teledetecció i en general
tot tipus d'imatges) es capten directament en forma ràster.
• vectorial: la majoria de dades vectorials requereixen un procés de dibuix, excepte les
procedents de GPS o topogra�a.
• l'e�ciència de l'emmagatzematge(grandària dels �txers) de la representació espacial
obtinguda:
• ràster: poc e�cient sense comprimir, molta informació redundant, cada atribut o
informació temàtica diferent requereix una capa ràster separada.
• vectorial: més e�cient, només la informació necessària per a reproduir les formes, els
diversos atributs temàtics d'una mateixa classe d'entitats s'emmagatzemen en la
taula d'atributs d'una sola capa vectorial.
• la facilitat per a programar operacions d'anàlisii manipulació de dades:
• ràster: operacions d'anàlisi de tot tipus (geoprocessament, anàlisi del terreny,
10 de 46 22/10/2021 17:06
superfícies de cost, anàlisi espacial,...), excepte anàlisi de xarxes, més fàcils de

programar. Molts tipus d'operacions d'anàlisi només són possibles en la representació
ràster.
• vectorial: operacions d'anàlisi bàsiques (geoprocessament més difícils de programar.
Només algun tipus d'anàlisi (anàlisi de xarxes) és exclusiva de la representació vectorial.
Les diferències de processament d'un i altre tipus de representació, així com la forta contraposició
inicial entre els partidaris d'una i altra, determinaren que durant aquestes primeres dècades de
desenvolupament dels SIG, els programes de SIG es diferenciessin netament entre programes de
SIG de tipus vectorialo de tipus ràster, separats.
Afortunadament, el debat ràster - vector es tancà amb un resultat pragmàtic. Ambdues

representacions són útils i cada una és més apropiada per a determinats tipus d'informacions
i per a determinats tipus d'anàlisis o d'utilitzacions de les dades. El debat, a més, ha estat
extraordinàriament bene�ciós per al desenvolupament de la funcionalitat dels SIG perquè ha
comportat disposar d'una major riquesa i diversitat de funcions d'anàlisi i manipulació de
dades.
D'altra banda, la conversió entre ambdós tipus de dades (vectorització, rasterització) fou
desenvolupada des de ben aviat, de manera que les dades d'ambdós tipus es poden integrar en
qualsevol projecte i convertir unes o altres segons les necessitats de cada tasca del projecte. Així,
des de mitjans de la dècada de 1990, ha desaparegut progressivament la distinció entre programes
de SIG de tipus vectorial o de tipus ràster i la majoria de programes de SIG integren i ofereixen
funcionalitat de treball per a ambdós tipus de representacions, encara que segons l'origen i/o
l'orientació predomini la funcionalitat per a dades vectorials o ràster.
El debat caixa d'eines - base de dades
El debat sobre si un sistema d'informació geogrà�ca és un conjunt d'operacions d'anàlisi i

manipulació de dades geoespacials (caixa d'eines) o bé un sistema d'informació per a la gestió de
dades geoespacials (base de dades) es desenvolupà a partir de mitjans de la dècada de 1980 (vegeu,
per exemple, Dangermond, 1983, 1986; Aronson and Morehouse, 1983; Frank, 1984).
El balanç en aquest sentit durant les dues primeres dècades de desenvolupament dels SIG s'havia
decantat del tot vers la concepció dels SIG com a caixa d'eines, ja que els SIG, a desgrat del nom
sistema d'informació geogrà�ca, van néixer i es van desenvolupar per automatitzar en la mesura
possible les operacions de processament i manipulació de dades cartogrà�ques digitals. Així, els SIG
a principis de la dècada de 1980 eren clarament més caixes d'eines (programes de manipulació de
dades) que no pas bases de dades (programes per a l'organització i recuperació e�cient de la
informació).
El debat caixa d'eines - base de dades sorgeix en el moment en què l'aparició dels primers
programes comercials de SIG i l'inici de la implantació efectiva dels SIG en organitzacions planteja
dues necessitats noves, més enllà de l'automatització d'operacions de processament i anàlisi de
dades: el maneig de grans volums de dades espacials i la capacitat d'interrogació espacial
interactiva d'aquests grans volums de dades amb un temps de resposta adequat a l'ús interactiu
dels SIG.
Aquestes necessitats s'havien començat a entreveure com el gran repte per continuar progressant
en el desenvolupament dels SIG des de �nals de la dècada de 1970 en alguns congressos especí�cs
particularment rellevants (Marble, 1979; Cook, 1978), en els quals s'examinaren les possibilitats
11 de 46 22/10/2021 17:06
d'utilitzar els sistemes de gestió de bases de dades (SGBD) per a gestionar la informació espacial.
La capacitat dels SGBD de l'època per a gestionar i consultar informació espacial eren escasses, per
no dir nu�les, tret de l'aplicació a la gestió de les dades alfanumèriques dels atributs temàtics
(Aronson, 1987). Tanmateix, l'acoblament de SGBD i SIG esdevindria ja indissoluble a partir de
mitjans de la dècada de 1980. Alhora, els SGBD passarien a ser el referent d'arquitectura a assolir
per al desenvolupament futur dels SIG.
Encara caldria esperar �ns a mitjans de la dècada de 1990 perquè les bases de dades espacials
fossin una realitat operativa, tot i diversos intents no reeixits de �nals de la dècada de 1980; i encara
més, �ns a mitjans de la dècada de 2000, per a disposar d'estàndards de models de dades i
llenguatges d'interrogació espacial de bases de dades per a implementar bases de dades espacials.
No obstant, la concepció dels SIG com a sistemes d'informació guanyaria terreny i orientaria tot el
desenvolupament tecnològic posterior, mentre que la concepció com a caixa d'eines es mantindria
lligada a la tradició d'ús dels SIG per a anàlisi i plani�cació.
El debat objectes - camps
El debat ràster-vector es reproduí a la dècada de 1990 en termes conceptuals en el debat objectes -

camps. En aquest cas, es tractà d'un debat centrat en quina conceptualització de l'espai geogrà�c
era més adequada: una visió basada en objectes que entén la realitat formada per entitats descrites
per propietats temàtiques i espacials; o bé una visió basada en camps, segons la qual la realitat es
descriu millor per mitjà de magnituds que varien de forma contínua en l'espai i que es poden
mesurar com a atributs associats a localitzacions (vegeu, per exemple, Nunes, 1991; Goodchild, 1992;
Couclelis, 1992).
Darrera d'aquestes dues conceptualitzacions de l'espai geogrà�c es poden identi�car,

respectivament, les concepcions oposades d'espai relatiu (l'espai com a propietat de les coses) i
d'espai absolut (les coses com a propietat de l'espai, que és un contenidor preexistent).
El debat objectes - camps, igual que la contraposició entre espai relatiu i espai absolut, és lluny de
tenir un desenllaç concloent, ja que és un dels problemes clàssics de la �loso�a de la ciència. La seva
incidència en el desenvolupament i de�nició dels SIG ha estat més aviat baixa pel que fa a la
tecnologia, ja que aquesta s'ha desenvolupat seguint la tendència a convergir amb la tecnologia de la
informació en general i, en particular, guiada per l'adopció de les tecnologies de bases de dades i
d'orientació a objectes, i pel desenvolupament d'arquitectures orientades a serveis per a
implementar aplicacions web a Internet.
L'efecte del debat objectes - camps ha estat sobretot el de fer veure la conveniència de donar més
importància a la modelització conceptual en el camp de la informació geogrà�ca, tant en el
desenvolupament teòric dels SIG com en cada aplicació concreta, que �ns aleshores havia estat més
determinada pel desenvolupament d'estructures de dades que no pas de categories conceptuals.
En aquest sentit el desenvolupament dels SIG com a sistemes d'informació ha afavorit el

desenvolupament conceptual, ja que tot sistema d'informació és una representació de la realitat i
requereix una conceptualització prèvia de la informació. Així mateix, el desenvolupament de les
bases de dades espacials, i l'orientació a objectes, han reforçat més aviat la conceptualització basada
en entitats o objectes que no pas la concepció basada en camps.
La ciència de la informació geogrà�ca
Durant la dècada de 1990 es popularitzà en els cercles acadèmics el terme ciència de la informació
12 de 46 22/10/2021 17:06
geogrà�ca (geographic information science, GIS o GISc) per designar la recerca teòrica entorn del
desenvolupament, ús i aplicació dels sistemes d'informació geogrà�ca. El terme va ser encunyat per
Michael F. Goodchild (1990, 1992) per denotar que la gran activitat de recerca a l'entorn dels
sistemes d'informació geogrà�ca anava més enllà que el simple desenvolupament de la tecnologia.
La �nalitat de la ciència de la informació geogrà�ca és formalitzar els conceptes subjacents de la

informació geogrà�ca, amb la �nalitat d'establir una base teòrica per a la tecnologia i la utilització
dels sistemes d'informació geogrà�ca i per a les interaccions entre les tecnologies de la informació
geogrà�ca i la societat.
Aquesta activitat de recerca acadèmica s'ha materialitzat en àmbits com la modelització conceptual
(vegeu el debat objectes - camps), el raonament espacial, la cognició espacial, mètodes matemàtics
per a formalitzar conceptes i relacions espacials (en particular, les relacions topològiques) i, en
general, mètodes d'anàlisi i simulació espacial.
Amb tot, la ciència de la informació geogrà�ca és lluny encara d'haver assolit un cos de coneixement
su�cientment complet i articulat i ha esdevingut més aviat una denominació identi�cativa de la
recerca acadèmica teòrica en el camp de la informació geoespacial, diferenciadora respecte del
desenvolupament tecnològic dels SIG, liderat des de la dècada de 1990 per la indústria del
programari.
Així, l'ape�latiu ciència de la informació geogrà�ca ha esdevingut d'ús corrent des de mitjans de la
dècada de 1990 com a a�rmació d'aquest tret diferencial de recerca acadèmica en revistes (per
exemple, International Journal of Geographic Information Systems va canviar el nom a International
Journal of Geographic Information Systems), congressos, associacions (el University Consortium for
Geographic Information Science, UCGIS, successor del National Center for Geographic Information
and Analysis, NCGIA) i llibres de text (per exemple, Longley et al., 2005; Wilson and Fotheringham,
2007).
El web semàntic geoespacial
El desenvolupament de la tecnologia dels SIG a Internet a �nals de la dècada de 1990, en forma de

serveis d'informació geoespacial, i l'entrada en escena de nous actors externs al domini tradicional
dels SIG (p.e., Google) han desencadenat tot un conjunt de nous usos entorn de la informació
geogrà�ca, en gran part socials, per part d'usuaris no experts, que han esdevingut veritables
fenòmens socials.
Entre aquests nous usos o activitats cal esmentar l'anomenada neogeogra�a(/Ciutada/Informa-

t/Diccionaris/Neogeogra�a), la cartogra�a web(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Cartogra�a-web), la
cartogra�a co�laborativa(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Cartogra�a-col-laborativa), el proveïment
participatiu, els SIG de participació pública(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/SIG-de-participacio-
publica), els serveis basats en la localització(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Servei-basat-en-la-
localitzacio), les aplicacions per a dispositius mòbils sensibles al context geogrà�c i les xarxes
geosocials. Tot aquest conjunt de nous usos i activitats entorn de la informació geogespacial han
posat de manifest la importància del factor espacial o, en general, de la localització i de la informació
geogrà�ca en la societat de la informació.
Les noves activitats i mitjans d'ús social de la informació geogrà�ca, juntament amb el predomini
dels serveis d'informació geoespacial com a forma més immediata i habitual d'ús professional de la
informació geogrà�ca i de disponibilitat d'eines per a usar-la, materialitzen encara que de forma
limitada l'anomenat web semàntic geoespacial.
13 de 46 22/10/2021 17:06
El concepte de web semàntic geoespacial (Egenhofer, 2002; Fonseca and Sheth, 2002) és para�lel, des
de la perspectiva de la informació geogrà�ca, al de web semàntic, que designa la perspectiva
d'organització dels continguts d'informació en el web de forma que incorporin major de�nició del
seu signi�cat (semàntica) per tal que la cerca i obtenció d'informació en el web resultin no sols més
e�cients computacionalment en un univers extremadament abundant en informació, sinó també
més signi�catius i fàcils d'expressar des del punt de vista de l'usuari.
Aquest concepte lligat al de web participatiu, expressat en l'ape�latiu Web 2.0 -que també disposa del
seu contrapunt espacial Where 2.0-, han orientat el desenvolupament dels serveis d'informació i de
les aplicacions web durant la darrera dècada, i en conseqüència el de la tecnologia web, �ns al punt
d'esborrar les diferències entre els usos i aplicacions professionals i els creatius i socials de la
informació o, si més no, han invertit els termes entre ambdós tipus d'aplicacions i han comportat que
els mitjans socials o de no experts hagin entrat a formar part també de les eines professionals.
El web semàntic geoespacial és encara en curs de desenvolupament, sobretot pel que fa a la

de�nició de conceptes i categories espacials d'organització i cerca de la informació geoespacial, però
en qualsevol cas és un fet que la dimensió espacial i la localització han esdevingut ja un component
obligat en molts dels continguts d'informació disponibles i utilitzables a través del web en forma
d'aplicacions de serveis. En aquest sentit, tant els serveis d'informació geoespacial estàndard com els
serveis i activitats de dominis no experts, han esdevingut ja la forma principal d'accés i ús de la
informació geogrà�ca, afavorint el coneixement i ús d'aquest tipus d'informació en el conjunt de la
societat �ns a nivells anteriorment mai assolits. Aquest fet obliga a rede�nir en gran part el paper
dels sistemes d'informació geogrà�ca com a eina primordial d'ús de la informació geogrà�ca.
Els SIG en el marc de les tecnologies de la informació geoespacial
Els sistemes d'informació geogrà�ca han passat a ser successivament programes de manipulació de
dades cartogrà�ques, sistemes d'informació i components d'una arquitectura distribuïda orientada
al proveïment de serveis d'informació geoespacial.
El desenvolupament dels SIG a Internet i l'adopció d'arquitectures orientades a serveis (o

arquitectures de tres nivells) ha comportat que el programari de SIG es descompongui i s'especialitzi
en les diverses funcions a realitzar dins d'aquest tipus d'arquitectures. Així, hi ha programari de
bases de dades espacials, especialitzat en la gestió i recuperació de les dades geoespacials;
programari servidor de mapes o d'altres tipus de geoserveis, especialitzat en la producció de serveis
d'informació geoespacial que responen a les demandes del programari client; i �nalment programari
client, tant de les bases de dades espacials com dels servidors de geoserveis, que ofereix major o
menor capacitat de visualització, consulta, edició, manipulació, anàlisi i presentació de la informació
geoespacial.
El programari de SIG, que en altre temps permetia acomplir totes les funcions des d'un mateix
programa, actualment és un programa client integrat dins d'una arquitectura distribuïda. Com a
programa autònom encara pot acomplir totes les funcions, treballant localment, però el més habitual
és que actuï com a client per a realitzar només algunes de les funcions (visualització, edició, anàlisi,
presentació). Al costat d'aquest programari de SIG clàssic, han aparegut altres tipus de programes
especialitzats en només alguna de les funcions que també formen part d'un SIG però que ja no
constitueixen un SIG per si sols. Així, la denominació de SIG, pel que fa al programari, pot servir tant
per a designar els programes clàssics, capaços de funcionar autònomament, com el conjunt i cada
una de les peces de programari que acompleix alguna funció dins de les actuals arquitectures
distribuïdes de serveis d'informació geoespacial.
14 de 46 22/10/2021 17:06
Para�lelament, pel que fa al camp de la informació geogrà�ca, el ventall de tecnologies emprades

s'ha ampliat i diversi�cat. Al costat dels SIG pròpiament dits, la fotogrametria digital, els sistemes de
navegació global per satè�lit -entre els quals el conegut GPS-, la topogra�a digital, la teledetecció i
altres tipus de sensors en xarxa proporcionen informació geoespacial digital i estan plenament
integrats amb els sistemes d'informació geogrà�ca i amb la tecnologia de serveis d'informació
geoespacial.
Igualment, les aplicacions de serveis basats en la localització per a dispositius mòbils, s'alimenten de
la informació dels SIG, però constitueixen una branca d'aplicacions que integra altres tipus de
tecnologies, fonamentalment de geolocalizació i de comunicacions.
Diversi�cació, especialització i integració amb altres tecnologies de la informació i de les

comunicacions fan més propi parlar avui de tecnologies de la informació geoespacial, com a camp
que comprèn els diferents tipus de tecnologies i de programari, entre els quals els sistemes
d'informació geogrà�ca, que emprar, com en algun moment semblava possible, el terme SIG com a
denominació comprensiva dels diferents aspectes de tractament de la informació geogrà�ca.
Fonaments dels SIG

La capacitat de treball dels sistemes d'informació geogrà�ca per a realitzar els diversos tipus
d'operacions que conformen la seva de�nició funcional (emmagatzematge, edició, visualització,
manipulació, anàlisi, etc.) es basen en un conjunt de principis, que essencialment de�neixen les
propietats que han de complir les dades geoespacials per tal de poder ser manejades per mitjà d'un
SIG.
Organització temàtica i espacial de les dades
Les dades geoespacials han d'estar organitzades de manera coherent en termes conceptuals i lògics
per poder ser utilitzades en un sistema d'informació geogrà�ca.
Igual que en una base de dades cada classe d'entitats diferent es representa per separat en una
taula que conté la informació descriptiva d'interès (els atributs) d'aquesta classe d'entitats, en un SIG
les dades s'organitzen segons un criteri temàtic, de manera que cada entitat o fenomen diferent
s'ha de representar per mitjà d'una classe d'objectes espacials (elements geomètrics en el cas
vectorial o ce�les en el cas ràster) diferent que tenen les mateixes propietats temàtiques (per
exemple, els rius es representen en una classe diferent, separada, que les carreteres), però també
segons un criteri espacial, de manera que cada entitat o fenomen es representa per mitjà d'una
classe d'objectes espacials del mateix tipus geomètric per tal que tingui les mateixes propietats
espacials (per exemple, els rius sense superfície signi�cativa es representen per mitjà d'una classe
d'elements geomètrics de tipus línia, diferent de la dels rius més amples que es representen per
mitjà d'una classe d'elements de tipus àrea).
En els sistemes d'informació geogrà�ca, doncs, la unitat d'informació conceptual i operativa és la

classe d'elements, que és homogènia geomètricament i temàticament: un conjunt d'elements
amb el mateix tipus de geometria, els mateixos atributs i el mateix sistema de referència espacial,
que representa un mateix tipus d'entitat o fenomen geogrà�c.
La classe d'elements sovint s'anomena també capa, d'on deriva la concepció típica de les dades d'un
SIG com una co�lecció de capes. No obstant, és preferible evitar el terme capa per a referir-se a les
dades, ja que pròpiament una capa és cada una de les possibles visualitzacions d'una classe
15 de 46 22/10/2021 17:06
d'elements en l'entorn de visualització d'un programa de cartogra�a digital o de SIG, de manera que
una mateixa classe d'elements pot donar lloc a una multitud de capes diferents.
Les classes d'elements d'un SIG es diferencien, d'altra banda, de les capes dels dibuixos de CAD pel
fet de contenir només elements del mateix tipus geomètric i representar només una sola classe
d'entitats amb els mateixos atributs temàtics, mentre que les capes de CAD són només una propietat
dels elements per organitzar visualment el dibuix i per tant poden barrejar criteris temàtics, espacials
i de visualització grà�ca, encara que utilitzades de forma correcta poden servir per a organitzar els
elements del dibuix de manera que es puguin transformar de manera coherent en classes
d'elements d'un SIG. De tota manera, els dibuixos de CAD no recullen atributs temàtics i l'ús de la
propietat capa com a únic atribut temàtic té limitacions i per tant la correspondència entre capes de
CAD i classes d'elements d'un SIG no és unívoca, sinó que en determinats casos poden fer falta
diverses capes d'un dibuix de CAD per a formar una classe d'elements d'un SIG, mentre que en
d'altres només part dels elements d'una capa de CAD correspon a una classe d'elements d'un SIG.
Segons el format i estructura de dades dels diferents programes de SIG les classes d'elements
s'organitzen en conjunts de dades geoespacials. En els formats més senzills, un conjunt de dades
geoespacials està format només per una sola classe d'elements. En d'altres formats, més
complexos, un conjunt de dades geoespacials està format per diverses classes d'elements que,
segons els formats, poden estar relacionades topològicament entre si o ser independents. També
segons els formats, l'emmagatzematge de les classes d'elements i dels conjunts de dades pot ser un
únic �txer (rarament), un conjunt de �txers relacionats amb formats especí�cs per a emmagatzemar
els diversos components de les dades (geometria, atributs, etc.), que poden estar solts o reunits en
una carpeta, una taula d'una base de dades espacial, etc.
El procés d'identi�car les classes d'entitats a representar, decidir la representació espacial adequada
i els atributs temàtics d'interès de cada una d'elles per a una determinada �nalitat o aplicació
constitueix el procés de disseny de la base de dades d'un SIG.
Representació espacial explícita
Una de les condicions fonamentals que han de complir les dades en un SIG és la representació
explícita del component espacial de la informació. Per dir-ho clarament, unes dades sobre entitats
geogrà�ques que no inclogui la de�nició espacial d'aquestes entitats, no són el tipus de dades
característic d'un sistema d'informació geogrà�ca, encara que s'hi poden integrar. Per exemple, una
taula amb dades descriptives dels municipis no és el tipus de dades apropiat per a representar els
municipis en un SIG. Per a fer-ho es necessita que la de�nició espacial els municipis estigui
representada per mitjà d'una classe d'elements geomètrics apropiada (per exemple, àrees). Quan es
disposa de la representació espacial explícita, les dades descriptives en forma de taula es poden
associar als elements geomètrics.
Segons els casos, la representació del component espacial es limita només a la posició o bé inclou
posició, forma i extensió de les entitats o fenòmens representats. La representació del component
espacial es realitza per mitjà d'elements geomètrics, en el cas del model de dades vectorial, o bé
per mitjà de ce�les, en el cas del model de dades ràster.
La representació explícita de la posició pren la forma de punts de�nits per mitjà de coordenades (o
de ce�les en el cas ràster, prenent com a posició les coordenades del punt central de la ce�la).
Addicionalment, la posició es pot expressar per mitjà de referències indirectes, com és ara
adreces, topònims, referències lineals o codis zonals, a altres entitats de posició coneguda. Els
16 de 46 22/10/2021 17:06
sistemes d'informació geogrà�ca tenen capacitat per a generar posicions geomètriques a

partird'aquestes indicacions textuals, indirectes, de la posició per tal de poder operar amb elles
geomètricament de forma homogènia com en el cas de representació espacial explícita.
La representació espacial explícita diferencia els SIG de les bases de dades alfanumèriques.
Capacitat de realitzar operacions espacials
La representació espacial explícita permet als sistemes d'informació geogrà�ca realitzar

operacions espacials (geomètriques) amb els objectes espacials (elements geomètrics o ce�les) que
constitueixen les dades i representen les entitats o fenòmens geogrà�cs.
Les operacions espacials poden servir per a resoldre un gran nombre de necessitats de manipulació i
anàlisi de les dades:
• calcular propietats espacials dels objectes espacials (longituds, superfícies, etc.).

• determinar o avaluar relacions espacials entre objectes espacials de la mateixa classe o de
classes diferents (distància, encavalcament, contigüitat, contenció, etc.).
• resoldre consultes basades en condicions espacials.
• transformar la geometria dels objectes espacials (simpli�cació o suavització de formes,
reducció dimensional, etc.)
• generar nous objectes espacials derivats dels objectes espacials originals (agregació espacial,
àrees de proximitat, àrees d'in�uència).
• interrelacionar espacialment diferents classes d'objectes espacials per tal d'establir relacions
(unió espacial) o combinar-los en noves classes d'objectes espacials fent la intersecció
(superposició).
La capacitat de realitzar operacions espacials és una de les característiques distintives dels sistemes
d'informació geogrà�ca i el factor determinant del requeriment de representació espacial explícita.
En particular, la capacitat de realitzar operacions espacials, i especialment la capacitat
d'interrelacionar espacialment diferents informacions, diferencia els SIG dels programes de
cartogra�a assistida per ordinador i dels programes de dibuix o de disseny assistit per ordinador
(CAD).
Informació espacial i informació temàtica
La representació espacial explícita és una condició necessària de les dades d'un sistema d'informació
geogrà�ca però no su�cient. En un SIG les dades inclouen necessàriament informació espacial (els
objectes espacials) i informació temàtica (els atributs descriptius).
En el cas del model de dades vectorial els objectes espacials són elements geomètrics i els atributs
temàtics s'emmagatzemen en la taula d'atributs de la classe d'elements, de manera que cada
element geomètric enllaça amb la �la corresponent de la taula d'atributs. En les modernes bases de
dades espacials, tota la informació -espacial i temàtica- s'emmagatzema en una mateixa taula, com si
la geometria fos una columna més. Això elimina la separació entre elements geomètrics
emmagatzemats en �txers i atributs temàtics emmagatzemats en la taula d'atributs corresponent, i
fa més natural i integrat el tractament de tota la informació -espacial i temàtica- corresponent a cada
classe d'entitats.
En el cas del model de dades ràster, els objectes espacials són les ce�les de la quadrícula ràster i els
atributs temàtics es redueixen a un únic atribut per a cada ràster o imatge, el valor numèric associat
a cada ce�la. Alguns formats de dades ràster han introduït també la taula d'atributs per als ràsters de
17 de 46 22/10/2021 17:06
valors categòrics, de manera que el valor de les ce�les és un codi de categoria que enllaça amb la �la
corresponent de la taula d'atributs del ràster que conté els atributs de les categories representades
pels valors de les ce�les (p.e., un codi de classe de vegetació).
La inclusió del component temàtic, a més de l'espacial, en les dades d'un sistema d'informació
geogrà�ca és el que diferencia els programes de SIG dels programes de disseny assistit per
ordinador (CAD) que només recullen informació d'objectes espacials (elements de dibuix) i tan sols
permeten incloure algun atribut temàtic de forma limitada a través de les propietats grà�ques (capa,
color, estil,...) dels elements de dibuix. Així, encara que amb el temps, els programes de CAD han
afegit la funció de vincular elements de dibuix a taules de bases de dades externes, es tracta d'un
recurs extern al dibuix en si i no d'una estructura nativa inherent a les dades de CAD.
Georeferenciació
Una darrera condició fonamental que han de complir les dades d'un sistema d'informació
geogrà�ca és el fet d'estar georeferenciades, ja que si totes les dades expressen posicions sobre la
superfície terrestre es podran visualitzar conjuntament de forma coherent i es podran relacionar
entre si les entitats o els fenòmens que representen. En particular, en el cas de les dades d'un
sistema d'informació geogrà�ca concret, els diferents conjunts de dades hauran d'estar
georeferenciats segons el mateix sistema de referència espacial (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris
/Sistema-de-referencia-espacial)per tal de poder operar-los entre si o, si més no, hauran de dur
incorporada la indicació del sistema de referència espacial en què estan georeferenciats per tal de
poder fer les transformacions necessàries a un sistema de referència espacial comú.
La georeferenciació (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Georeferenciacio)és la representació de la

posició dels fenòmens o entitats mitjançant un sistema de referència que permeti expressar
posicions geogrà�ques; és a dir, posicions sobre la superfície terrestre. El concepte de
georeferenciació s'aplica també al fet d'afegir o de fer explícita la informació de posició geogrà�ca de
dades que, en cas contrari, serien dades espacials, purament temàtiques (per exemple, un llistat
d'establiments industrials sense adreça) i que en virtut de la georeferenciació esdevenen dades
geoespacials.
Els sistemes de referència emprats per a georeferenciar la informació geoespacial són molt diversos.
Poden ser sistemes de coordenades, geogrà�ques o projectades, que indiquin posicions sobre la
superfície terrestre, cas en què s'anomenen sistemes de referència espacial, o bé altres sistemes de
referència, que expressen la localització mitjançant referències a entitats geogrà�ques de posició
coneguda, com és ara els sistemes d'adreces de carrer, els codis de zones, els topònims o les
referències lineals com els punts quilomètrics. La georeferenciació mitjançant coordenades es
considera georeferenciació directa o contínua, mentre que la georeferenciació mitjançant
referències a altres entitats geogrà�ques s'anomena georeferenciació indirecta o discreta, dins de
la qual destaca la georeferenciació mitjançant codis, anomenada geocodi�cació(/Ciutada/Informa-
t/Diccionaris/Geocodi�cacio), i en particular la geocodi�cació d'adreces.
Des del punt de vista operatiu, la georeferenciació comprèn el conjunt d'operacions dels sistemes
d'informació geogrà�ca necessàries per a expressar o afegir la localització dels fenòmens o entitats
com a posicions geogrà�ques. Segons els casos, les operacions de georeferenciació poden
consistir en una transformació de coordenades, una correcció geomètrica d'una imatge o l'afegiment
d'una adreça o d'un altre tipus de referència geogrà�ca a unes dades alfanumèriques.
La georeferenciació és fonamental en la cartogra�a digital i en els sistemes d'informació geogrà�ca,
18 de 46 22/10/2021 17:06
ja que gràcies a la georeferenciació és possible visualitzar conjuntament, combinar i relacionar

espacialment tot tipus de dades geoespacials unes amb altres, aplicant les transformacions
necessàries entre sistemes de referència, en cas que siguin diferents. Precisament, per aquesta
capacitat d'interrelació d'informacions, la georeferenciació (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris
/Georeferenciacio)aporta valor afegit a la informació geogrà�ca.
D'altra banda, el fet ja conegut que la immensa majoria d'informacions es poden georeferenciar s'ha
posat de manifest durant la darrera dècada amb la ràpida difusió de l'ús del sistema de
posicionament global (GPS), la importància que ha adquirit la informació de localització en el web
semàntic geoespacial i la multitud d'activitats no expertes de georeferenciació i de serveis que se
n'han derivat, entre les quals hi ha la geolocalització(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Geolocalitzacio),
els serveis basats en la localització(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Servei-basat-en-la-localitzacio), el
geoetiquetatge(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Geoetiquetatge), la geocerca(/Ciutada/Informa-
t/Diccionaris/Geocerca), les xarxes geosocials (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Xarxa-geosocial)o la
neogeogra�a(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Neogeogra�a).
Funcionalitat dels SIG

La funcionalitat d'un programa o d'un sistema informàtic és el conjunt d'operacions que ofereix per
al tractament de la informació o, dit d'altra manera, per a resoldre les tasques de l'usuari.
La funcionalitat dels sistemes d'informació geogrà�ca està indicada en la mateixa de�nició de SIG:
sistema informàtic per a enregistrar, emmagatzemar, gestionar, analitzar, consultar, visualitzar,
presentar i difondre informació geoespacial. Hi ha diferents maneres d'agrupar la funcionalitat dels
SIG. Conolly and Lake (2006) reprodueix la diferenciació de Jones (1997) de les funcions dels SIG en
cinc grups: adquisició de dades, gestió de dades espacials, gestió de bases de dades, visualització de
dades i anàlisi de dades. Altres classi�cacions, com la utilitzada aquí, adaptada de Maguire and Raper
(1990), agrupen les funcions en un major nombre de grups, més detallats:
• Entrada i edició de dades

• Conversió de dades
• Estructuració de dades
• Manipulació de dade
• Gestió de dades
• Visualització i consulta
• Anàlisi
• Presentació cartogrà�ca
• Publicació de serveis de mapes i altres geoserveis web
D'altra banda, la funcionalitat d'anàlisi es pot descompondre en un cert nombre de tipus d'anàlisis
especí�ques:
• Geoprocessament i anàlisi cartogrà�ca

• Anàlisi del terreny
• Anàlisi de xarxes
• Anàlisi espacial
En qualsevol cas, la �nalitat de classi�car la funcionalitat dels SIG és només descriptiva. A la pràctica,
moltes operacions poden formar part de més d'un grup funcional, segons el propòsit amb què
s'utilitzen, i, d'altra banda, cal tenir en compte que sovint, per a completar un procés de treball o
19 de 46 22/10/2021 17:06
una etapa d'un projecte de SIG, s'utilitzen conjuntament operacions de diferents grups
funcionals.
Entrada i edició de dades
El bloc d'entrada i edició de dades inclou totes les operacions necessàries per a crear i modi�car
les dades, tant espacials com temàtiques (alfanumèriques), en un sistema d'informació geogrà�ca.
En termes estrictes les operacions de captació primària de dades no formen part de les
operacions d'un SIG, sinó de les tecnologies respectives de captació de dades (GPS, topogra�a
digital, fotogrametria digital, teledetecció, prospecció geofísica, etc.). Generalment les diverses
tecnologies de captació de dades, produeixen dades amb estructures i formats que cal modi�car per
a incorporar-les a un SIG i, d'altra banda, la �nalitat de la captació d'aquest tipus de dades no
necessàriament és incorporar-les a un SIG, encara que els SIG són la plataforma idònia per a integrar
i usar aquests tipus de dades geoespacials. Així, la incorporació als SIG de les dades primàries
captades digitalment es resol amb operacions dels SIG de conversió, estructuració i manipulació
de dades.
Habitualment, en els sistemes d'informació geogrà�ca, se sol distingir entre entrada i edició, segons
si es tracta d'introduir dades noves o de modi�car dades existents. A la pràctica, però, les operacions
per a crear o modi�car dades són essencialment les mateixes.
L'entrada i edició de dades espacials de tipus vectorial comprèn els diferents tipus de
digitalització(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Digitalitzacio):
• La digitalització manual, en particular, és idèntica a l'edició, ja que comprèn les diverses

operacions interactives per a generar o modi�car dades cartogrà�ques digitals dibuixant les
formes dels elements geomètrics (dibuixar elements nous, esborrar elements existents,
modi�car la forma d'un element, i operacions particulars com autocompletar o dividir
polígons, combinar elements, etc.).
• La digitalització semiautomàtica o assistida, també anomenada vectorització o digitalització
automàtica, és un procediment semiatomàtic d'extracció d'elements vectorials (línies) a partir
d'imatges digitals de mapes escanejats.
El que diferència l'entrada de dades de l'edició és la �nalitat:
• En el cas de l'entrada de dades, la digitalització té per �nalitat crear dades espacials noves a
partir de mapes analògics (en paper) o d'imatges.
• L'edició, en canvi, consisteix a modi�car dades espacialsjaintroduïdes, amb l'objectiu de
corregir errors, d'actualitzar-les, de completar-les (especialment en el cas de dades creades
per digitalització semiautomàtica) o d'adaptar-les perquè tinguin concordança amb altres
dades i/o siguin apropiades per a una anàlisi. L'edició de dades té lloc generalment després de
l'entrada de dades, abans de l'estructuració de dades, per corregir defectes visibles, o bé
després de l'estructuració, un cop s'han identi�cat errors que cal corregir.
L'entrada i edició de dades espacials de tipus ràster es força diferent de la de les dades vectorials.
Les dades ràster normalment es capten directament amb dispositius electrònics (càmeres digitals,
escàners, sensors multiespectrals en el cas de les imatges de satè�lit, aparells de prospecció
geofísica, etc.) que generen imatges digitals o bé són el resultat de la conversió de dades
vectorials a dades ràster. D'altra banda, les dades ràster són massa voluminoses per poder
introduir-les manualment, encara que s'havia fet en el passat. Per tant, en general no hi ha
20 de 46 22/10/2021 17:06
pròpiament entrada de dades ràster, tret potser del cas d'imatges de mapes escanejats, sinó
captació de dades ràster o conversió de dades vectorials a ràster. Pel que fa a l'edició de dades
ràster, tampoc és gaire freqüent haver de modi�car interactivament els valors de les ce�les d'un
ràster, però de vegades és necessari per a corregir errors puntuals. Altres operacions més
especí�ques de correcció d'imatges (correcció geomètrica i georeferenciació, correcció espectral,
eliminació de bandejat, millora del contrast, etc.) formen part de les operacions de processament
digital d'imatges i són més pròpies dels programes de teledetecció o formen part de les operacions
de manipulació de dades dels SIG.
L'entrada i edició de dades temàtiques consisteix simplement a introduir o modi�car els valors
dels atributs temàtics en les taules d'atributs dels elements de les dades vectorials, o bé en
taules externes que després es vinculen amb operacions d'unió relacional amb les taules d'atributs
dels elements. En el cas de les dades ràster, introduir o modi�car els valors de les ce�les equival a
l'entrada i edició de dades espacials ràster, ja que un ràster no és altra cosa que el conjunt ordenat
dels valors de les ce�les.
Alguns atributs temàtics, pocs, com és ara un identi�cador individual o de classe, s'introdueixen
durant la digitalització, bé per mitjà de formularis abans o després de crear cada element o bé per
mitjà dels punts d'etiqueta en el cas dels polígons. No obstant, la majoria d'atributs, sobretot quan
el nombre d'atributs a introduir és més gran, s'introdueixen fa després de la digitalització,
mitjançant les operacions d'edició de taules, que comprenen introducció i modi�cació de valors
dels atributs, afegir registres nous, calcular automàticament tots els valors d'un atribut segons una
constant o una expressió de càlcul, etc. La modi�cació de l'estructura de les taules, afegint o
esborrant camps, i la creació de taules es consideren més pròpiament operacions d'estructuració de
dades.
Conversió de dades
El bloc funcional de conversió de dades inclou les operacions que serveixen per a transformarel
format, l'estructura de dadeso la representació espacial d'unes dades inicials a un altre format,
estructura de dades o representació espacial diferent.
La conversió de dades és una funcionalitat molt important dels sistemes d'informació geogrà�ca, ja
que les fonts de dades poden ser molt diverses. Els programes de SIG disposen de nombroses
funcions de conversió de dades, per bé que molts programes són capaços de llegir directament
les dades d'altres formats de manera transparent per a l'usuari, cosa que fa possible una de les
formes bàsiques d'interoperabilitat. Tot i això, la lectura directa implica una certa reducció, atès
que la conversió interna que fan els programes es fa al nivell d'informació comuna a ambdós
formats, que lògicament és el més baix en cas de ser diferents. Per aquest motiu, més enllà d'un ús
bàsic o ocasional de visualització i consulta simple de les dades, sovint continua sent necessària la
conversió de dades.
La conversió de dades pot consistir simplement en un canvi de format. Per exemple, el canvi d'un
format d'imatge a un altre format d'imatge diferent perquè un programa no pot llegir directament un
determinat format; o bé el canvi d'un format vectorial simple (per exemple, un format de CAD) a un
altre format vectorial simple (per exemple, el format shape).
Sovint, però, la conversió implica més que un simple canvi de format, atès que l'estructura de dades
del format inicial i la del format �nal poden ser força diferents (per exemple, en el cas de passar
d'una estructura de dades vectorial simple a una estructura de dades vectorial topològica i
21 de 46 22/10/2021 17:06
viceversa). En el cas que la conversió de dades impliqui un canvi d'estructura de dades cal efectuar
operacions d'estructuració després de la conversió de format.
La conversió de dades inclou també el canvi de representació espacial, per passar de la

representació vectorial a la representació ràster i viceversa. En aquests casos el canvi afecta també
l'estructura de dades però, com que les estructures de dades són molt diferents en cada una de les
representacions espacials i estan implícites en els formats inicial i �nal escollits, normalment es
resolen tots els canvis dins de la mateixa operació de conversió de dades. Només en el cas de
desitjar una estructura de dades diferent a la resultant de la conversió, s'efectuen operacions
posteriors d'estructuració de dades (per exemple, si el resultat de vectoritzar un ràster és un format
amb una estructura vectorial simple i es desitja una estructura vectorial topològica). La conversió de
dades vectorials a ràster rep el nom especí�c de rasterització i la conversió inversa el de
vectorització.
Estructuració de dades
L'estructuració de dades és el conjunt d'operacions automàtiques destinades a donar a les

dades l'estructura �nal en un sistema d'informació geogrà�ca, segons l'estructura de dades
escollida o l'emprada pel programari utilitzat, i segons l'esquema lògic de la base de dades, en cas
d'haver de carregar-les en una base de dades.
Generalment, la captació o l'entrada de dades no produeix directament dades estructurades, per no

sobrecarregar la tasca d'introduir dades (per exemple, la digitalització) amb manipulacions o
transformacions que es poden efectuar posteriorment de manera automatitzada. L'estructuració de
dades s'efectua immediatament després de l'entrada de dades, quan es creen dades noves, o
després de la conversió de dades per tal de generar l'estructura de dades �nal desitjada.
Igualment, s'efectua immediatament després de l'edició, quan es modi�quen dades existents, per
tal de regenerar l'estructura de les dades modi�cades. També es pot realitzar en qualsevol
momentper a reestructurar unes dades ja existents.
Entre les operacions d'estructuració de dades espacials més habituals dels SIG cal destacar:
• l'estructuració topològica de dades vectorials segons topologia planar o topologia de regles,

per a crear i validar mosaics de polígons i xarxes lineals.
• la creació d'elements compostos a partir d'elements simples i viceversa.
• l'estructuració de dades ràster simples segons una estructura de dades més complexa, com
és ara la codi�cació per longitud de recorregut, l'arbre quaternari o altres.
• la creació d'estructures d'indexació espacial, com és ara malles, arbres quaternaris, arbres
R, piràmides o similars, i dels índexs espacials associats.
• la creació d'elements lineals amb mesures lineals associades per a realitzar operacions de
referenciació lineal.
Especialment rellevant és l'estructuració topològica, que és el procés automàtic de creació o de

regeneració de topologia en un conjunt de dades vectorial a partir de la geometria dels seus
elements. L'estructuració topològica és obligatòria en els conjunts de dades vectorials dotats de
topologia arc-node o de topologia polígon-arc i cal aplicar-la cada cop que s'efectua qualsevol
modi�cació en la geometria dels elements del conjunt de dades vectorial.
Les operacions d'estructuració de bases de dades, tant alfanumèriques com espacials, tot i ser
operacions d'estructuració de dades, es consideren operacions de gestió de bases de dades o
simplement de gestió de dades.
22 de 46 22/10/2021 17:06
Manipulació de dades
Les operacions de manipulació de dades dels sistemes d'informació geogrà�ca són operacions
automatitzades de transformació de les dades sense alterar substancialment el contingut ni
modi�car l'estructura de les dades i sense que intervinguin operacions d'edició interactiva.
La �nalitat de les operacions de manipulació de dades és adaptar les dades a requeriments
especí�cs d'ús, d'integració o de qualitat de les dades per deixar-les en l'estat �nal d'utilització.
La major part d'operacions de manipulació de dades dels SIG transformen les dades espacials, no les
dades temàtiques, però també s'inclouen operacions genèriques de manipulació de dades
alfanumèriques emmagatzemades en taules per tal de manipular els atributs temàtics.
Algunes de les operacions de manipulació de dades espacials més importants dels SIG són:
• la georeferenciació (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Georeferenciacio)i les operacions

associades de transformació de coordenades(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Transformacio-
de-coordenades), de canvi de projecció cartogrà�ca, d'ajust espacial d'elements vectorials i
de correcció geomètrica de ràsters.
• la generalització espacial i temàtica, que inclou entre d'altres la simpli�cació i la suavització
de formes d'elements vectorials i el remostreig (densi�cació i contracció) de ràsters.
• l'eliminació automàtica de micropolígons, de pseudonodes i altres operacions de correcció
automàtica.
• les operacions de �ltratge de dades ràster i vectorials.
• la reducció dimensional d'elements vectorials (co�lapse d'àrees a línies o punts, transformació
de l'eix mitjà, etc.) i l'esqueletització de ràsters.
• la compilació assistida, que ajusta la geometria entre dos conjunts de dades per a establir la
correspondència entre els seus elements respectius i transferir els atributs associats dels uns
als altres.
Part d'aquestes operacions, especialment les que tenen �nalitat de correcció o depuració, s'associen
moltes vegades amb les operacions d'edició. Altres operacions, com la generalització (/Ciutada
/Informa-t/Diccionaris/Generalitzacio)o la compilació assistida, en què es produeixen versions
derivades de les dades originals, es poden relacionar amb les operacions de geoprocessament. En
general, les operacions de geoprocessament poden servir tant per a realitzar anàlisis com per a
construir dades.
Gestió de dades
La gestió de dades comprèn les operacions de control, organització i emmagatzematge de les

dades. Tradicionalment, en els sistemes d'informació geogrà�ca, la gestió de dades es divideix en
gestió de dades espacials i gestió de bases de dades, ja que l'emmagatzematge de les dades
espacials i el dels atributs temàtics habitualment ha estat diferent i separat: en �txers, en el cas de
les dades espacials, i en taules de bases de dades relacionals, en el cas dels atributs temàtics.
Des que a mitjans de la dècada de 1990, i sobretot al llarg de la de 2000, s'utilitzen cada cop més
bases de dades espacials, que emmagatzemen també els elements geomètrics en taules, la gestió
de les dades espacials i temàtiques s'uni�ca en gestió de bases de dades. No obstant, la gestió de
les bases de dades espacials comporta un cert nombre d'operacions més especí�ques que la gestió
de bases de dades alfanumèriques corrents. D'altra banda, és molt habitual encara, sobretot en
projectes personals, d'anàlisi o de curta durada, així com temporalment en les feines de preparació
23 de 46 22/10/2021 17:06
de dades, que les dades espacials s'emmagatzemin en �txers i per tant es continuen utilitzant molt
les operacions de gestió de dades espacials.
Les operacions de gestió de dades espacials inclouen, entre d'altres:
• operacions bàsiques de gestió de �txers, com és ara copiar, esborrar o canviar el nom dels
conjunts de dades geoespacials, tenint en compte que un conjunt de dades en els formats de
�txers dels programes de SIG gairebé sempre sol ser un grup de �txers.
• operacions d'unir conjunts de dades geoespacials diferents en un sol conjunt de dades, unint
les respectives taules d'atributs i regenerant o no l'estructura topològica en el conjunt de
dades resultant en cas que n'hi hagi. Entre aquestes operacions hi ha les d'afegir (sense
topologia), el mosaic vectorial (amb topologia), l'ajust de vores, el mosaic de ràsters i
d'altres.
• operacions d'extracció de dades en un conjunt de dades a part.
• la creació i manteniment de metadades descriptives dels conjunts de dades geoespacials.
Com en el cas de les operacions de manipulació de dades, les operacions de gestió de dades
espacials estan relacionades amb les operacions de geoprocessament, que poden servir tant per a
realitzar anàlisis com per a tasques de construcció, gestió i manipulació de dades.
Les operacions de gestió de bases de dades inclouen, entre d'altres:
• la creació i modi�cació de l'estructura de les taules que formen la base de dades.

• les operacions generals de gestió de taules, com copiar, esborrar i canviar el nom de taules
(molts sistemes de gestió de bases de dades, però, no permeten canviar el nom de taules).
• la càrrega de dades, massiva, dins de les bases de dades a partir de fonts de dades externes o
d'altres bases de dades.
• la de�nició de claus i altres restriccions sobre les taules.
• l'establiment i manteniment de relacions entre les taules de les bases de dades i entre
aquestes i les classes d'elements dels conjunts de dades geoespacials.
• la gestió de versions de les bases de dades.
• l'administració de bases de dades pel que fa a seguretat, usuaris, emmagatzematge, còpies
de seguretat, etc.
• la creació i manteniment de metadades descriptives de les bases de dades.
Els sistemes de gestió de bases de dades, segons la de�nició clàssica, només diferencien entre
operacions de de�nició de dades (llenguatge de de�nició de dades, DDL, de l'anglès data
de�nition language), per a de�nir i modi�car l'estructura de taules de la base de dades, i operacions
de manipulació de dades (llenguatge de manipulació de dades, DML, de l'anglès data manipulation
language), que inclouen tant la consulta com la modi�cació de dades. La gestió de bases de dades
comprèn les operacions de de�nició de dades més les d'administració general de bases de dades. En
qualsevol cas el llenguatge estàndard de bases de dades SQL (Structured Query Language)
integren en un mateix llenguatge totes les operacions, tant les de de�nició i d'administració com les
de manipulació de dades.
La gestió de bases de dades espacials, en el cas de les bases de dades espacials(/Ciutada

/Informa-t/Diccionaris/Base-de-dades-espacial)estàndard, estén la gestió de bases de dades amb
operacions especí�ques per al maneig de dades espacials. En particular, les bases de dades
espacials estàndard utilitzen l'extensió espacial del llenguatge SQL de bases de dades, el qual, a
part de moltes altres operacions de consulta i manipulació espacial, inclou com a operacions
24 de 46 22/10/2021 17:06
bàsiques de gestió:
• la creació de taules espacials, que emmagatzemen geometria a més d'atributs temàtics.

• la càrrega de dades espacials en les taules espacials a partir de formats especí�cs de text
(WKT, Well Known Text).
• la veri�cació de la correcció geomètrica de les dades espacials.
Altres tipus de bases de dades espacials, no estàndard, com és ara les geobases de dades
(orientades a objectes) proporcionen operacions pròpies equivalents per a la creació i modi�cació
dels objectes equivalents (classes d'elements) o addicionals (conjunts de dades, classes de relacions,
topologies, etc.) a les taules espacials que formen l'estructura de la geobase de dades, així com
operacions pròpies d'administració (permisos d'usuaris, gestió de versions, etc.).
Modelització de dades
Un procés fonamental de la creació de bases de dades, i en general de les dades espacials d'un SIG,
és la modelització de dades o, dit d'altra manera el disseny de bases de dades. Aquest procés de
modelització de dades és previ i no forma part de la funcionalitat de gestió de bases de dades, ni
en general de la funcionalitat dels SIG, però evidentment és vital per a la coherència i apro�tament
de dades de les bases de dades i per a la posterior adaptació de l'estructura de la base de dades a
canvis sobrevinguts.
Els sistemes de gestió de bases de dades no proporcionen operacions de disseny de bases de dades,
sino operacions que permeten implementar els disseny de bases de dades prèviament elaborats
amb mitjans externs. Els instruments més habituals i útils per a la modelització de dades són els
programes d'enginyeria de programari assistida per ordinador, també anomenats eines CASE
(computer-aided software engineering), que permeten elaborar el disseny de bases de dades per
mitjà de diagrames basats en llenguatges de modelització, com per exemple el model entitat-relació,
útil per a dissenyar bases de dades relacionals o el llenguatge de modelització uni�cat (UML, Uni�ed
Modeling Language), per a dissenyar bases de dades orientades a objectes.
La utilització d'eines CASE per al disseny de bases de dades té dos avantatges importants. En
primer lloc, les eines CASE permeten informatitzar el procés de disseny en entorns de treball
visuals que reconeixen i mantenen el signi�cat dels components del disseny, de manera que, a més
de simpli�car i accelerar l'elaboració dels diagrames de modelització, n'asseguren la coherència
sintàctica i semàntica. En segon lloc, i especialment útil, les eines CASE permeten generar
automàticament l'estructura de les bases de dades (el conjunt de taules o de classes d'elements)
a partir dels diagrames de modelització elaborats, amb un simple clic i, segons els programes, amb
control de l'usuari per a revisar i corregir possibles errors durant la creació de la base de dades. Això
permet generar i replicar arreu l'estructura d'una base de dades complexa en pocs minuts disposant
només del model i del programa CASE adequat.
L'ús de programes CASE per al disseny de les dades espacials dels SIG és limitat, ja que els
llenguatges de modelització en què es basen estan concebuts per al disseny de bases de dades
generals, és a dir alfanumèriques. Tot i així, en el cas de les bases de dades espacials orientades a
objectes es pot utilitzar el llenguatge de modelització UML i en el cas de les bases de dades espacials
el model entitat-relació, encara que cap dels dos no recull el component espacial de la informació.
Realment falten llenguatges de modelització adaptats a la modelització conceptual de les dades
espacials, en particular per a la modelització de les relacions espacials que haurien de complir les
diferents classes d'elements. En qualsevol cas, ni que sigui per analogia, la metodologia general de
25 de 46 22/10/2021 17:06
disseny de bases de dades constitueix el referent bàsic que cal tendir a aproximar pels mitjans
que sigui en el disseny de les dades espacials dels sistemes d'informació geogrà�ca. L'ús de bases de
dades espacials està accelerant la tendència a reduir aquesta distància.
Visualització i consulta
La visualització de les dades es pot considerar associada a l'elaboració de mapes de presentació,

però també forma part de l'exploració i la consulta de les dades espacials i temàtiques, ja que els
resultats de la consulta requereixen visualització i alhora la visualització és el mitjà a través del qual
s'efectuen les consultes interactives. Així, se sol distingir entre la simple visualització de les dades
i l'elaboració de documents cartogrà�cs de qualitat per a presentació.
La visualització consisteix essencialment a generar productes grà�cs efímers que es consumeixen

interactivament, sense el grau d'elaboració dels productes acabats de presentació. En aquest sentit,
inclou operacions diverses de selecció de continguts, forma de presentació i simbolització. Quant als
tipus de productes de visualització els més habituals són:
• la visualització cartogrà�ca en 2D per mitjà de capes consultables interactivament, en forma

dels diversos tipus de mapes de localització o temàtics.
• la visualització 3D, per mitjà de blocs diagrama (perspectiva 3D), d'extrusió 3D d'elements 2D
o 3D, i de globus virtuals.
• la visualització de per�ls i talls topogrà�cs.
• la visualització de les dades temàtiques mitjançant grà�cs estadístics, encara que la capacitat
dels SIG en aquest aspecte sol ser molt bàsica i sovint cal elaborar-los externament.
La consulta cobreix tant l'exploració directa de les dades, com la interrogació interactiva i, sobretot,
la selecció per condicions temàtiques o espacials o la combinació d'ambdues. La consulta, i també la
visualització, pot requerir fer explícites relacions que existeixen a les dades, ja que en les bases de
dades la majoria de relacions són possibles segons el disseny però no s'estableixen i emmagatzemen
de forma permanent, sinó que es fan efectives a mesura que es necessiten per a resoldre consultes
o explotacions de les dades. D'altra banda el criteri bàsic per a diferenciar les operacions de
consulta de les operacions d'anàlisi és el fet de no generar noves dades derivades com a resultat de
l'operació, sinó simplement recuperar dades existents.
Així, les principals operacions de consulta, o relacionades amb la realització de consultes, en els SIG
són:
• la unió relacional(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Unio-relacional)(join) de taules.

• la vinculació de taules quan la unió relacional no és possible.
• la interrogació interactiva dels elements de les capes.
• la selecció per atributs.
• la selecció espacial, per condicions com distància, contenció, encavalcament, etc.
• la unió espacial(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Unio-espacial)per establir correspondències
entre els elements de diferents conjunts de dades segons diversos tipus de condicions
espacials.
Anàlisi
Les operacions d'anàlisi són per a molts la funcionalitat distintiva dels sistemes d'informació
geogrà�ca. En els SIG les operacions d'anàlisi es caracteritzen per ser operacions que produeixen
noves dades, en particular dades espacials, a partir de dades existents aplicant determinats criteris,
26 de 46 22/10/2021 17:06
funcions o condicions espacials.
Deixant a part les operacions sobre els atributs temàtics, la majoria de les operacions d'anàlisi dels
SIG són de caràcter espacial, però seria una simpli�cació excessiva dir que són operacions d'anàlisi
espacial, ja que l'anàlisi espacial és només una de les famílies d'operacions d'anàlisi implementades
en els SIG. D'altra banda, certs tipus particulars de dades espacials, com els models digitals
d'elevacions o les xarxes lineals, donen lloc a famílies diferenciades d'operacions d'anàlisi, com
l'anàlisi del terreny o l'anàlisi de xarxes, amb mètodes i operacions molt especí�ques. Així, es poden
distingir els següents grans grups d'operacions d'anàlisi en els SIG, els quatre primers de caire
espacial i l'últim purament alfanumèric:
• Geoprocessament i anàlisi cartogrà�ca

• Anàlisi del terreny
• Anàlisi de xarxes
• Anàlisi espacial
• Anàlisi dels atributs temàtics
Geoprocessament i anàlisi cartogrà�ca
Les operacions de geoprocessament o d'anàlisi cartogrà�ca són operacions generals, no

especialitzades, sobre les dades espacials que generen com a resultat un nou conjunt de dades
geoespacials a partir d'un o més conjunts de dades inicials mitjançant l'aplicació de mètodes
geomètrics de derivació o combinació. En bona part, les operacions de geoprocessament són
operacions que constitueixen la implementació digital de les operacions manuals tradicionals
d'anàlisi cartogrà�ca. Tal com s'ha anat indicant, algunes de les operacions de geoprocessament,
segons la �nalitat amb què s'apliquen, poden servir tant per a resoldre necessitats d'anàlisi com de
manipulació de dades.
Com a principals operacions de geoprocessament cal indicar:
• la superposició o intersecció geomètrica de dos o més conjunts de dades, que és l'operació

fonamental d'integració o interrelació espacial. Segons l'abast espacial i la diferent geometria
dels elements que intervenen hi ha diferents tipus de superposició especí�cs.
• l'agregació espacial, que combina elements contigus d'un mateix conjunt de dades segons un
criteri d'igualtat temàtica, i que sol anar associada a la reclassi�cació dels atributs temàtics.
• les operacions d'actualització, buidat,retallada i descomposició, basades en la superposició,
que substitueixen, esborren, retallen o separen els elements d'un conjunt de dades en funció
dels elements d'un altre conjunt de dades.
• l'extracció d'elements d'un conjunt de dades en un nou conjunt de dades per mitjà d'una
selecció per atributs o per condicions espacials.
• l'anàlisi de distància, que comprèn diversos tipus d'anàlisi:
• càlcul d'àrees d'in�uència (bu�ers)
• càlcul d'àrees de proximitat (polígons de Thiessen)
• càlcul de l'element més proper
• càlcul de la matriu de distàncies entre elements
• l'anàlisi de superfícies de cost, que calcula la distància i el cost de desplaçament tenint en
compte la di�cultat del desplaçament a través d'una superfície de cost.
La implementació digital de les operacions d'anàlisi cartogrà�ca en els SIG donar lloc, sobretot en el
cas de les dades ràster, al concepte d'àlgebra de mapes. És a dir, el d'un sistema d'operacions que
27 de 46 22/10/2021 17:06
permet operar mapes entre si per a generar nous mapes. Més enllà del nom, però, l'àlgebra de
mapes no constitueix una àlgebra en el sentit formal, matemàtic, del terme.
Anàlisi del terreny
L'anàlisi del terreny és el conjunt d'operacions d'anàlisi que deriven de la representació del relleu
en forma de model digital d'elevacions (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Model-digital-d-elevacions)i
que comprèn un gran nombre d'operacions de diferents tipus:
• anàlisi topogrà�ca, consistent en el càlcul de derivades de la superfície del relleu:

• pendent: gradient i orientació
• curvatura: convexitat i concavitat
• rugositat
• per�ls topogrà�cs
• càlcul de volums i de moviments de terres
• anàlisi d'i�luminació:
• i�luminació analítica
• insolació
• anàlisi de visibilitat:
• intervisibilitat entre punts
• conques visuals de múltiples observadors
• anàlisi hidrològica:
• direcció de �ux
• acumulació de �ux i extracció de xarxes de drenatge
• conques de drenatge
• anàlisi geomorfològica:
• extracció d'elements estructurals del relleu
• classi�cació de la morfologia del relleu mitjançant anàlisi estadística multivariable
Anàlisi de xarxes
L'anàlisi de xarxes és el conjunt d'operacions d'anàlisi, basades en la teoria de grafs, que

exploten la relació topològica de connectivitat entre els elements -arcs i nodes- que formen una
xarxa.
Dins de les operacions d'anàlisi de xarxes, es pot diferenciar entre les anàlisis basades exclusivament
en la connectivitat (per exemple, el traçat de xarxes per a determinar les parts connexes d'una xarxa)
i les que incorporen a l'anàlisi l'acumulació d'algun atribut associat als elements de la xarxa com és
ara la distància, el temps o el cost de desplaçament a través de la xarxa (per exemple, l'anàlisi de
rutes òptimes):
• anàlisi de connectivitat:
• traçat de xarxes
• anàlisi de cost:
• rutes òptimes, amb les diverses variants (entre dos punts, al llarg de punts intermedis,
problema del viatjant, circuit de Paul Revere, etc.)
• recurs més proper
• matriu de camins mínims
• anàlisi d'accessibilitat
Anàlisi espacial
28 de 46 22/10/2021 17:06
En sentit ampli és corrent considerar anàlisi espacial (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Analisi-

espacial)totes les operacions espacials d'anàlisi, incloses les operacions geomètriques de
geoprocessament i les topològiques d'anàlisi de xarxes, així com l'anàlisi estadística multivariable de
dades d'atributs temàtics de les entitats espacials, que en si mateixa no és cap anàlisi de dades
espacials.
Tanmateix, l'anàlisi espacial en sentit estricte comprèn només els mètodes i tècniques quantitatives
d'anàlisi dels patrons de les distribucions en l'espai i avaluació d'hipòtesis sobre aquests patrons
(estadística espacial), d'anàlisi de la variació espacial i estimació de magnituds espacials en base a la
localització (geoestadística), incloent les diverses famílies de models espacials, que conformen
l'anàlisi espacial clàssica o anàlisi locacional en la tradició de la geogra�a quantitativa. L'anàlisi
espacial és, doncs, anterior i independent dels sistemes d'informació geogrà�ca, per bé que moltes
de les operacions d'anàlisi espacial han estat implementades en els SIG:
• estadística espacial:
• anàlisi de distribucions espacials:
• anàlisi de patrons de distribució espacial:
• anàlisi de quadrats
• anàlisi del veí més proper
• anàlisis basades en àrees de proximitat
• anàlisi d'agrupaments espacials
• anàlisi de la variació espacial d'atributs temàtics
• mesures descriptives de la variació espacial
• anàlisi de patrons de variació espacial
• autocorrelació espacial
• regressió lineal ordinària
• regressió ponderada geogrà�cament
• anàlisi d'agrupaments de la variació espacial
• geoestadística i altres mètodes d'interpolació espacial
• models espacials:
• models predictius
• models d'interacció espacial
• models de difusió espacial
• models de simulació
Anàlisi dels atributs temàtics
L'anàlisi dels atributs temàtics, sense consideracions de distància ni de relacions espacials com en
el cas de l'anàlisi espacial, es limita a mètodes d'anàlisi numèrica, entre els quals destaquen els
mètodes d'anàlisi estadística:
• operacions de càlcul aritmètic i funcions matemàtiques

• anàlisi estadística(no espacial):
• estadística descriptiva i exploratòria
• estadística inferencial
• estadística multivariable
• models explicatius
• classi�cació multivariable
• estadística bayesiana
29 de 46 22/10/2021 17:06
• anàlisi de dades difusa, basada en la teoria de conjunts difusos i la lògica difusa.
La disponibilitat de les operacions d'anàlisi estadística i d'anàlisi de dades difusa, és desigual en els
programes de SIG. Especialment, en el cas de les anàlisis estadístiques més complexes i so�sticades,
sol ser necessari extreure les dades dels atributs i efectuar les anàlisis amb programes d'estadística
externs.
Presentació cartogrà�ca
La presentació cartogrà�ca en els SIG està formada pel grup d'operacions que té per �nalitat la
producció de documents de qualitat, més enllà de la simple visualització efímera en pantalla, per a
visualitzar i comunicar la informació, típicament en forma de mapes.
El procés d'elaborar el document d'un mapa de presentació s'anomena edició cartogrà�ca i és un

procés interactiu que inclou la simbolització de les capes que formen el mapa, el disseny grà�c de
la composició de pàgina del document, i l'entrada i manipulació grà�ca de tots els elements del
la composició que acompanyen el mapa (títol, llegenda, escala, textos, mapes auxiliars, etc.).
La riquesa, so�sticació, qualitat i grau d'interactivitat dels recursos que ofereixen els programes de
SIG per a les diverses operacions de l'edició cartogrà�ca (simbolització de capes i elaboració de la
composició) és molt variable segons els programes, des dels més complets que permeten elaborar
productes professionals de publicació �ns als més elementals que a penes permeten elaborar una
composició de pàgina o que no permeten més opcions de simbolització que alguns tipus de mapes
bàsics. En els més so�sticats, �ns i tot és possible emmagatzemar i manipular les presentacions de
les dades a efectes de generalització cartogrà�ca sense haver d'alterar les dades.
Publicació de serveis de mapes i altres geoserveis a Internet
La publicació de serveis de mapes webi d'altres tipus de serveis d'informació geoespacial, o

geoserveis, a Internet requereix disposar de programari servidor especialitzat que permeti construir
les aplicacions web que generen el servei de mapes web i atenen les peticions dels usuaris remots
generant els resultats corresponents a cada petició.
El programari de SIG corrent pot servir per a simbolitzar les capes dels serveis de mapes i generar la
con�guració del servei que després utilitzarà el programa servidor de mapes, procés que es coneix
com a procés d'autor.
Tipologia funcional del programari de SIG

Arquitectures dels sistemes d'informació
La funcionalitat d'un sistema d'informació, i en general la de qualsevol programa informàtic, es pot

descompondre en tres grans blocs d'operacions:
• gestió de dades: escriptura i lectura per a l'emmagatzematge i recuperació de les dades.

• processament: funcions per a produir resultats o modi�cacions de les dades.
• presentació: interfície d'usuari per a interactuar amb el programa a � d'introduir instruccions i
veure resultats.
L'organització d'aquests tres blocs d'operacions, juntes en un mateix programa o separades en

diferents programes que actuen coordinadament, és el que s'anomena arquitectura dels sistemes
d'informació. Històricament els sistemes d'informació han evolucionat des dels programes
30 de 46 22/10/2021 17:06
autònoms, que realitzen totes les funcions en un sol programa (arquitectura d'un nivell), �ns a les
arquitectures orientades a serveis (SOA) a través del web, en què els tres blocs d'operacions estan
separats en diferents programes especialitzats en només un tipus d'operacions.
Arquitectures de sistemes d'informació: arquitectura d'un nivell: programa autònom; arquitectura de

dos nivells o client-servidor: servidor de dades (sistema de gestió de bases de dades) i aplicacions
client d'escriptori; arquitectura de tres nivells o orientada a serveis: servidor de dades, servidor
d'aplicacions i aplicacions client web.
Font: Elaboració pròpia.
L'aparició dels sistemes de gestió de bases de dades a la dècada de 1970 va permetre separar
l'emmagatzematge de les dades respecte de les aplicacions i fer possible el desenvolupament
d'aplicacions multiusuari i l'accés uniforme i independent a les dades de múltiples aplicacions alhora,
tot permetent que les aplicacions es concentressin en el processament i la presentació de la
informació. L'aparició dels servidors d'aplicacions web, o serveis web, a �nals de la dècada de 1990
ha permès la separació completa dels tres components funcionals i independitzar la presentació
respecte del processament, fent possible que les aplicacions d'usuari �nal, en forma d'aplicacions
web, no hagin de tenir capacitat de processament i es puguin usar des de plataformes simples i
generals com els navegadors web. Això permet l'ús simultani i remot de les dades per part de molts
més usuaris sense programes de gestió de dades ni de processament.
Cada una d'aquestes separacions ha augmentat la independència, l'especialització i l'e�ciència dels

diferents components de programari, la interoperabilitat entre els programes i la capacitat d'ús
simultani i remot per part de més usuaris, amb menors costos i requeriments funcionals de les
aplicacions d'usuari �nal. Fonamental en aquest procés ha estat el fet de deixar d'emmagatzemar les
dades en �txers, que no permeten l'edició concurrent de les dades i obliguen a dependre dels
formats dels �txers; i el posterior desenvolupament de la funcionalitat de processament en forma de
serveis, que permet que els clients �nals siguin només interfícies d'interacció i de presentació. Sense
arquitectures client-servidor no és possible implementar sistemes d'informació corporatius, per al
conjunt de tota una organització, i sense arquitectures orientades a serveis no és possible oferir l'ús
de la informació fora d'una mateixa organització, en última instància al públic en general, ni fer
e�cient i econòmicament viable la implementació de sistemes d'informació corporatius.
31 de 46 22/10/2021 17:06
Un efecte addicional, de caire social, de l'abaratiment de costos i facilitat d'accés remot a la

informació resultant de l'evolució de la tecnologia, juntament amb el desenvolupament del
programari lliure, ha estat l'ús de la tecnologia per part del públic en general, d'usuaris no experts i
de co�lectius i organitzacions amb pocs recursos econòmics que han portat a desenvolupar formes
de treball co�laboratiu i participatiu.
Els sistemes d'informació geogrà�ca han seguit aquesta evolució amb un cert retard, sobretot pel
que fa a l'ús generalitzat de bases de dades espacials. En canvi, van incorporar des del primer
moment el desenvolupament de servidors d'aplicacions web, sobretot de servidors de mapes web.
Conseqüentment el programari de SIG s'ha anat especialitzant, han aparegut nous tipus de
programari especí�c per a determinades funcions, mentre que el programari tradicional de SIG,
inicialment programes autònoms de manipulació i presentació de dades, s'ha anat adaptant a la
funció de programari client, tant de dades com de serveis web, sense perdre la capacitat de
funcionar encara autònomament mitjançant �txers. Tot seguit es descriuen els principals tipus de
programari de SIG, tant actuals com pretèrits, avui ja obsolets.
Programari de cartogra�a
El programari de cartogra�a, o de cartogra�a assistida per ordinador, és un tipus de programari

desenvolupat per a informatitzar el procés de producció del dibuix cartogrà�c i l'elaboració de mapes
temàtics, sense funcionalitat d'anàlisi ni de manipulació de dades espacials, i amb una capacitat
variable de dibuix o de digitalització.
Els primers programes de cartogra�a assistida per ordinador es van desenvolupar a la dècada de
1960. El programari de cartogra�a assistida per ordinador incloïa en el seu origen tant els programes
per a producció de cartogra�a general com els programes especí�cs per a l'elaboració de mapes
temàtics. L'evolució posterior, però, ha portat a utilitzar programes de disseny assistit per
ordinador (CAD), o programes especialitzats de disseny o de SIG, per a la producció de cartogra�a
general, mentre que el programari de cartogra�atemàtica va desaparèixer arran de l'aparició
dels programes de SIG d'escriptori a mitjans de la dècada de 1990.
Els programes de cartogra�a per a elaborar mapes temàtics solien emprar una estructura de dades
simple, basada en �txers, per a emmagatzemar els elements cartogrà�cs i �txers o taules per a
emmagatzemar els atributs temàtics per a simbolitzar els elements.
Els programes de cartogra�a assistida per ordinador han estat molt utilitzats des dels inicis de la
informatització de la cartogra�a i del desenvolupament dels SIG per a elaborar mapes de dades
socioeconòmiques i mapes estadístics, tot i que sovint no disposaven de funcions per a dibuixar ni
modi�car la geometria dels elements dels conjunts de dades geoespacials, que calia adquirir del
distribuïdor del programa o produir amb altres programes del mateix fabricant o d'altres fabricants.
Visualitzador
Un visualitzador és un tipus de programari de SIG de funcionalitat reduïda, limitada a la

visualització i la consulta de dades geoespacials i, eventualment, de dades alfanumèriques
associades.
Un visualitzador pot ser una aplicació local independent o, més sovint, un client dins d'un entorn
client-servidor, o bé un client web.
L'aparició dels visualitzadors a mitjans de la dècada de 1990 va ser molt important per a propiciar el
desenvolupament dels programes de SIG d'escriptori, ja que van suposar un nou paradigma de
32 de 46 22/10/2021 17:06
programari de SIG, orientat a l'ús de la informació (veure dades sense modi�car-les) en lloc de
l'orientació anterior predominant de manipulació de dades. Per poder crear visualitzadors, i
posteriorment programes de SIG d'escriptori, va ser necessari desenvolupar les funcions de consulta
interactiva, el concepte de capa de�nit per l'ús de la informació (cada una de les possibles
visualitzacions d'un conjunt de dades) i no per l'emmagatzematge, i interfícies d'usuari amigables i
interactives, basades en �nestres, menús i icones.
Posteriorment, des de �nals de 1990, el desenvolupament de la tecnologia de SIG a Internet

mitjançant servidors de mapes web ha comportat el desenvolupament d'una segona generació de
visualitzadors, els visualitzadors web, que són aplicacions web client lleugeres, necessàries per a
poder veure i consultar els serveis de mapes web i altres geoserveis.
La transformació dels visualitzadors en programes de SIG d'escriptori, per augment de la

funcionalitat, i la gran difusió dels serveis de mapes web, sobretot dels serveis de mapes estàndard
com WMS i altres, han fet en gran part innecessaris els visualitzadors d'escriptori, que han resultat
substituïts per SIG d'escriptori o visualitzadors web, segons les necessitats d'utilització de les dades,
en cada cas.
SIG d'escriptori
Un programa de SIG d'escriptori és un tipus de programari de SIG de funcionalitat mitjana que es

caracteritza per interfícies d'usuari amigables i una utilització relativament autònoma en ordinadors
personals, que cobreix les tasques de consulta temàtica i espacial, de presentació cartogrà�ca i, amb
més o menys limitacions, d'edició i d'anàlisi de les dades espacials.
Els programes de SIG d'escriptori van aparèixer a mitjan dècada de 1990 com a resultat de l'augment
de funcionalitat dels programes de cartogra�a temàtica i del desenvolupament, en para�lel, de
visualitzadors complementaris dels sistemes d'informació geogrà�ca professionals. Amb el temps, la
funcionalitat dels programes de SIG d'escriptori ha anat creixent i actualment són el client
habitual en un entorn client-servidor, i, a més, constitueixen el programari de SIG més popular i
difós.
Donada la seva llarga evolució i constant adaptació, els programes de SIG d'escriptori es poden
utilitzar autònomament en arquitectures d'un nivell basades en �txers, o bé com a clients de
bases de dades espacials en arquitectures client-servidor otambé com a clients de serveis de
mapes en arquitectures de tres nivells, la qual cosa els proporciona una gran versatilitat i capacitat
de treball que permet combinar dades locals i remotes.
El programari de SIG d'escriptori ha donat lloc a l'anomenat paradigma d'escriptori, que correspon
a l'arquitectura client-servidor de sistemes d'informació geogrà�ca, basada en servidors de dades
(bases de dades espacials) en xarxa local i en clients de SIG d'escriptori amb funcionalitat àmplia. El
paradigma d'escriptori es contraposa a l'anomenat paradigma d'Internet, que correspon a
l'arquitectura d'un sistema d'informació geogrà�ca basada en servidors de dades, servidors
d'aplicacions web i clients web lleugers, amb funcionalitat de visualització i consulta, en forma de
pàgines HTML que es reben i permeten interactuar des d'un navegador web.
SIG professional
Un SIG professional és un tipus de programari de SIG que proporciona funcionalitat completa i

avançada d'entrada, manipulació, anàlisi i presentació de dades geoespacials, tot i que el ventall de
funcionalitat pot variar entre els diferents fabricants.
33 de 46 22/10/2021 17:06
Un programa de SIG professional opera directament sobre les dades, localment en �txers o en
entorns client-servidor. Històricament, ha estat el primer tipus de programari de SIG a ser
desenvolupat i distribuït comercialment. Actualment és un SIG d'escriptori de màximes
prestacions.
SIG en components
SIG en components és el programari de SIG format per biblioteques de funcions de SIG,

típicament en forma d'objectes, que serveixen per a desenvolupar aplicacions personalitzades
d'usuari �nal.
El programari de SIG en components no constitueix un programa que l'usuari �nal pugui utilitzar
directament, sinó un producte per a desenvolupadors de programari.
El SIG en components va aparèixer a mitjan dècada de 1990 arran de la progressiva integració dels
SIG amb el conjunt de tecnologies de la informació per a oferir eines de programació que
permetessin incorporar funcionalitat de SIG a les aplicacions generals de gestió o crear aplicacions
amb la funcionalitat de SIG necessària per a les tasques a realitzar, en lloc de personalitzar
programes de SIG complets, que tenen més funcionalitat (i cost) de la necessària. En molts casos, els
mateixos programes de SIG complets estan programats amb les mateixes biblioteques de funcions o
objectes que, distribuïdes sense programar, formen els SIG en components.
Fins a la generalització dels SIG web i de les aplicacions web de SIG, els SIG en components han estat
la principal eina de desenvolupament d'aplicacions de SIG d'escriptori d'usuari �nal.
Bases de dades espacials
Una base de dades espacial(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Base-de-dades-espacial), també

anomenada geobase de dades en determinats contextos, és programari de gestió de bases de
dades que permet emmagatzemar i consultar el component espacial de la informació geogrà�ca
juntament amb el component temàtic de forma uni�cada en una mateixa base de dades,
generalment de tipus relacional o relacional orientada a objectes. És a dir, una base de dades
espacial permet emmagatzemar i interrogar la geometria dels elements espacials en taules com un
atribut més, igual que la resta d'atributs temàtics de l'entitat representada a la taula.
Per tal de poder emmagatzemar i consultar la geometria com un atribut més d'una taula, les bases
de dades espacials necessiten incorporar coneixement espacial per tal de reconèixer i entendre tipus
de dades espacials, disposar de mètodes per a processar i resoldre consultes espacials i oferir a
l'usuari un llenguatge de consulta de tipus declaratiu, per mitjà del qual l'usuari només hagi
d'especi�car les condicions que de�neixen el resultat, no el procediment per obtenir-lo, com en una
base de dades alfanumèrica convencional. Aquesta incorporació de coneixement espacial ha estat
possible sobretot en els sistemes de gestió de bases de dades relacionals orientats a objectes, ja que
els sistemes de gestió de bases de dades relacionals estrictes presenten limitacions importants per a
poder emmagatzemar geometria i desenvolupar llenguatges de consulta espacial.
La de�nició de tipus de dades espacials, sovint anomenats geometria o element (feature), i d'un
llenguatge de consulta espacial ha estat el resultat de nombrosos intents tant des del món dels
sistemes d'informació geogrà�ca (SIG) com des de l'àmbit dels sistemes de gestió de bases de dades
(SGBD). L'impuls decisiu ha vingut donat a partir de 2003 amb l'especi�cació de l'estàndard Simple
Feature Access (SFA), revisat el 2004, que és alhora estàndard d'ISO (ISO 19125) i d'Open Geospatial
Consortium (OGC).
34 de 46 22/10/2021 17:06
Arquitectura client-servidor (dos nivells). Font: Elaboració pròpia.
En alguns casos, la base de dades espacial és una extensió del mateix sistema de gestió de bases de
dades que fa la funció de servidor de dades espacials. En d'altres casos la funcionalitat de base de
dades espacials s'aconsegueix amb programari intermediari servidor de dades espacials que
permet emmagatzemar i recuperar dades espacials en les taules d'un sistema de gestió de bases de
dades alfanumèriques i que fa d'interfície entre les aplicacions de SIG clients i el sistema de gestió de
bases de dades.
Programari de SIG web
El programari de SIG web, o programari servidor d'aplicacions de SIG, és programari de SIG

intermediari que proporciona funcionalitat de SIG a les aplicacions web i permet desenvolupar el
segment servidor de serveis i d'aplicacions de SIG a Internet en arquitectures de tres nivells.
35 de 46 22/10/2021 17:06
Arquitectura orientada a serveis (tres nivells). Font: Elaboració pròpia.
El tipus de programari de SIG web més comú són els servidors de mapes web. Un servidor de
mapes web és un tipus de programari intermediari que genera mapes i els actualitza dinàmicament
en resposta a les peticions de les aplicacions clients a través d'Internet. Els servidors de mapes solen
estar implementats com a aplicacions d'interfície comuna de passare�la (CGI), miniaplicacions de
servidor (servlets), miniaplicacions de Java (applets) o altres. Des de mitjans de la dècada de 2000, la
majoria de serveis de mapes s'implementen segons l'estàndard WMS (Web Map Service) d'OGC.
Un altre tipus de programari servidor d'aplicacions de SIG és el servidor de geoprocessament, que

realitza operacions de geoprocessament a partir de peticions dels clients de SIG web. Això permet
realitzar operacions de SIG d'anàlisi de dades espacials de forma remota. Aquest tipus de tecnologia
és encara bastant incipient, si bé ja hi ha algun producte comercial que l'ofereix i també existeix el
corresponent estàndard d'OGC (WPS, Web Processing Service).
SIG mòbil
SIG mòbil és el programari de SIG concebut per a dispositius mòbils, generalment de mà o de

dimensions reduïdes, amb funcionalitats de visualització i d'edició de dades per a treball de camp
que sovint es combinen amb un receptor de GPS incorporat en el dispositiu i amb comunicacions
sense �l per a rebre les dades geoespacials. Els SIG mòbils solen utilitzar interfícies d'usuari molt
simpli�cades basades en pantalles tàctils.
Un altre tipus d'aplicacions de SIG mòbil són els serveis basats en la localització(/Ciutada/Informa-
t/Diccionaris/Servei-basat-en-la-localitzacio). Es tracta d'aplicacions destinades al públic en general o
a co�lectius especí�cs que proporcionen informació especí�ca de llocs en funció de la localització
36 de 46 22/10/2021 17:06
d'un dispositiu sense �l.
Altre programari relacionat amb els SIG
Els SIG es complementen amb altres tipus de programari especialitzat que genera o utilitza dades
geoespacials o simplement espacials, o bé que permet la gestió de bases de dades. Entre el
programari relacionat amb els SIG cal destacar:
• programari de disseny assistit per ordinador (CAD o DAO): són programes generals de dibuix
tècnic. En el context de la informació geoespacial, s'utilitzen per a la producció de cartogra�a
digital.
• programari de teledetecció: són programes de processament digital d'imatges, especialitzats
en el tractament d'imatges de satè�lit. Alguns programes de SIG incorporen la funcionalitat
més bàsica de processament d'imatges dels programes de teledetecció.
• sistemes de gestió de bases de dades: són programes d'informàtica general especialitzats en
l'organització, emmagatzematge, gestió, modi�cació, recuperació i seguretat de les dades en
una base de dades, d'acord amb un determinat model de dades subjacent. Els SIG els utilitzen
per a la gestió de les dades d'atributs temàtics o, en el cas de les bases de dades espacials, per
a la gestió de tota la informació geoespacial, tant de les dades espacials com temàtiques.
• programes de tractament de dades de GPS: són programes per a realitzar operacions auxiliars
sobre les dades captades mitjançant receptors de GPS, com és ara correcció diferencial,
plani�cació de la recollida de dades, conversió de formats, etc.
• programes de topogra�a digital: són programes per a operar amb dades de mesuraments
topogrà�cs i aplicar mètodes especí�cs de topogra�a i enginyeria civil (geometria de
coordenades o COGO). Es poden implementar com a subsistema en un SIG o en un programa
de CAD, però també com a programa independent.
• programes de fotogrametria digital: són programes per a la producció de cartogra�a digital
mitjançant restitució fotogramètrica. Solen anar acoblats a programes de CAD.
• programes d'estadística: són programes especialitzats en l'anàlisi estadística general que
permeten ampliar les possibilitats d'anàlisi estadística de les dades dels SIG.
• programes de geoestadística: són programes especialitzats en la interpolació de dades
espacials mitjançant mètodes de geoestadística. Alguns programes de SIG incoporen aquesta
funcionalitat en un mòdul especí�c propi.
Principals orientacions funcionals en la utilització dels SIG

Hi ha dues maneres principals d'utilitzar els SIG:
• utilització dels SIG en mode producte: és l'ús dels SIG orientat a l'anàlisi o plani�cació.
Implica tasques complexes, singulars i interpretatives. Es caracteritza per la complexitat de les
operacions d'anàlisi. La utilització del SIG és singular, restringida a les �nalitats d'un projecte
especí�c. Genera informació molt elaborada, en forma de productes estables (mapes,
llistats,...) que s'interpreten o apro�ten de forma diferida, no interactiva. L'usuari �nal
interacciona més amb els productes que amb el sistema d'informació. Requereix usuaris
experts, que coneguin a fons la funcionalitat del SIG.
• utilització dels SIG en mode consulta: és l'ús dels SIG orientat a la gestió. Les tasques a
realitzar són simples, repetitives, informatives o executives. Planteja una major necessitat
d'operacions e�cients de recuperació interactiva de la informació. La utilització del SIG és
regular i s'enquadra en el funcionament quotidià d'una organització. Recupera informació
37 de 46 22/10/2021 17:06
enregistrada o poc elaborada en resposta a preguntes i productes simples i ben de�nits.

Genera productes molt més efímers, d'apro�tament immediat. L'usuari �nal interacciona
directament amb el sistema. L'usuari �nal és un usuari no expert que necessita aplicacions
personalitzades. L'usuari expert s'encarrega de l'administració de la base de dades i de la
programació d'aplicacions a mida.
La taula següent resumeix les principals implicacions de la utilització dels SIG orientada a anàlisi o a
gestió, pel que fa a la informació, necessitats de plani�cació del sistema i requeriments
d'interactivitat, personalització i funcionalitat.
Implicacions de la utilització dels SIG orientada a anàlisi o a gestió. Font: Elaboració pròpia.
Laurini and Thompson (1992) donen una classi�cació més detallada dels principals tipus
d'orientacions de la utilització dels SIG, que es caracteritzen pel predomini d'una o altra funcionalitat
i que permet diferenciar més els diversos tipus d'utilització dels SIG orientada a l'anàlisi:
• producció de cartogra�a: informatització del dibuix per a produir dades cartogrà�ques

digitals i documents de publicació.
• cartogra�a temàtica: elaboració de mapes de presentació de dades temàtiques, cartogra�a
estadística, atles.
• anàlisi cartogrà�ca: resolució de tasques d'anàlisi amb operacions de geoprocessament com
la superposició.
• anàlisi espacial: càlcul d'estadístics espacials a partir de propietats i relacions espacials de les
entitats o fenòmens.
• modelització espacial: aplicació de models estadístics o matemàtics per a predicció o
simulació.
38 de 46 22/10/2021 17:06
• gestió de dades: organització i manteniment de bases de dades per a obtenir d'informació en

resposta a consultes i tasques especí�ques.
• visualització i consulta: exploració del contingut d'informació i navegació sobre el mapa per a
resoldre tasques ocasionals. Actualment realitzada principalment per mitjà d'aplicacions web
de serveis de mapes.
39 de 46 22/10/2021 17:06
Orientacions funcionals dels SIG. Font: Adaptat de Laurini and Thompson (1992).
La taula següent resumeix la funcionalitat requerida i predominant en cada una de les diferents
orientacions funcionals d'utilització dels SIG.
40 de 46 22/10/2021 17:06
Funcionalitat predominant en les diferents orientacions funcionals dels SIG.

Font: Elaboració pròpia.
Temes relacionats
• Base de dades espacial(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Base-de-dades-espacial)
• Cartogra�a co�laborativa(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Cartogra�a-col-laborativa)
• Geocodi�cació(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Geocodi�cacio)
• Georeferenciació(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Georeferenciacio)
• Infraestructura de dades espacials(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Infraestructura-de-dades-
espacials)
• Model de dades ràster(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Model-de-dades-raster)
• Model de dades vectorial(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Model-de-dades-vectorial)
• Neogeogra�a(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Neogeogra�a)
• Servei basat en la localització(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Servei-basat-en-la-localitzacio)
• SIG de participació pública(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/SIG-de-participacio-publica)
• Sistema de referència espacial(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Sistema-de-referencia-espacial)
• Superposició(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Superposicio)
• Xarxa geosocial(/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Xarxa-geosocial)
Referències
41 de 46 22/10/2021 17:06
Abler, R. (1987) "The National Science Foundation National Center for Geographic Information and
Analysis", International Journal of Geographic Information Systems, 1, 4, 303-326.
Aronson, P. (1987) "Attribute handling for geographic information systems" in Chrisman, N.R. (ed.)
Proceedings of the Eighth International Symposium on Computer-Assisted Cartography, AUTO-
CARTO 8, Baltimore, 1987. Falls Church, Virginia: ASPRS-ACSM.
Aronson, P. and Morehouse, S. (1983) "The ARC/INFO Map Library. A design for a digital geographic
database" in Proceedings of the Sixth International Symposium on Computer-Assisted Cartography,
AUTO-CARTO 6, 1983. Falls Church, Virginia: ASP-ACSM.
Bickmore, D.P. and Shaw, M.A. (1963) Atlas of Great Britain and Northern Ireland. Oxford: Clarendon
Press.
Burrough, P.A. (1986) Principles of Geographical Information Systems for Land Resources
Assessment, Oxford: Clarendon Press.
Chrisman, N. (1988) "The risks of software innovation: a case study of the Harvard Lab", The
American Cartographer, 15, 3, 291-300
Conolly, J. and Lake, M. (2006) Geographical Information Systems in Archaeology. Cambridge:

Cambridge University Press.
Cook, B.G. (1978) "The structural and algorithmic basis of a geographic data base" in Dutton, G. (ed.)
Harvard papers on geographic information systems: First International Advanced Study Symposium
on Topological Data Structures for Geographic Information Systems. Vol. 4. Cambridge,
Massachussets: Laboratory for Computer Graphics and Spatial Analysis, Harvard University.
Cooke, D. F. and Max�eld, W. H. (1967) "The Development of a Geographic Base File and its Uses for
Mapping" in Urban and Regional Information Systems for Social Programs: Papers from the Fifth
Annual Conference of the Urban and Regional Information Systems Association. Kent, Ohio: Center
for Urban Regionalism, Kent State University.
Couclelis, H. (1992) "People manipulate objects (but cultivate �elds): beyond the raster-vector debate
in GIS" in Frank, A.U.; Campari, I. and Formentini, U. (eds.) Theories and methods of spatio-temporal
reasoning in geographic space. Berlin: Springer Verlag.
Cowen, D.J. (1988) "GIS versus CAD versus DBMS: What are the di�erences?", Photogrammetric
Engineering and Remote Sensing, 54, 11, 1551-1555.
Cowen, D.J. (1990) "Unit 1 - What is GIS?" in Goodchild, M.F. and Kemp, K.K. (eds.) NCGIA Core
Curriculum in GIS. Santa Barbara, California: National Center for Geographic Information and
Analysis, University of California at Santa Barbara.
http://www.geog.ubc.ca/courses/klink/gis.notes/ncgia/u01.html#UNIT1(http://www.geog.ubc.ca
/courses/klink/gis.notes/ncgia/u01.html#UNIT1) [consulta 23 gener 2013]
Dangermond, J. (1983) "ARC/INFO. A modern GIS system for large spatial data bases" in Proceedings
of the American Congress of Surveying and Mapping Fall Meeting, 1983. Falls Church, Virginia: ACSM.
Dangermond, J. (1986) "Geographic database systems", Geo-Processing, 3, 1, 17-29.
Dangermond, J. and Smith, L.K. (1988) "Geographic information systems and the revolution in
cartography. The nature of the role played by a commercial organization", The American
Cartographer, 15, 3, 301-310.
42 de 46 22/10/2021 17:06
Egenhofer, M.J. (2002) "Toward the semantic geospatial web" in Proceedings of the Tenth ACM
International Symposium on Advances in Geographic Information Systems, McLean, Virginia.
ESRI (1990) Understanding GIS: The ARC/INFO Method, Redlands, California: Environmental System
Research Institute.
Fonseca, F. and Sheth, A. (2002) "The Geospatial Semantic Web", UCGIS White Paper.
Foote, K.E. (1995) "Geographic Information Systems as an Integrating Technology: Context, Concepts,
and De�nitions" in Foote, K.E. and Lynch, M. (eds.) The Geographer's Craft Project. Boulder,
Colorado: Department of Geography, The University of Colorado at Boulder.
http://www.colorado.edu/geography/gcraft/notes/intro/intro.html(http://www.colorado.edu
/geography/gcraft/notes/intro/intro.html) [consulta 23 gener 2013]
Frank, A.U. (1984) "Requirements for database systems suitable to manage large spatial databases"
in Marble, D.F. (ed.) Proceedings of the International Symposium on Spatial Data Handling, Zürich,
1984. Zürich: IGU Commission on Geographic Data Sensing and Processing.
Goodchild, M.F. (1990) "Spatial information science", in Proceedings, Fourth International Symposium
on Spatial Data Handling, Zurich.
Goodchild, M.F. (1992) "Geographical Information Science", International Journal of Geographical

Information Systems, 6, 1, 31-45.
Goodchild, D. (1997) "Unit 002 - What is Geographic Information Science?" in NCGIA (2000) NCGIA
Core Curriculum in GIScience. Santa Barbara, California: National Center for Geographic Information
and Analysis, University of California at Santa Barbara. http://www.ncgia.ucsb.edu/giscc/units
/u002/u002.html(http://www.ncgia.ucsb.edu/giscc/units/u002/u002.html) [consulta 23 gener 2013]
Jones, C. (1997) Geographical Information Systems and Computer Cartography. Harlow, UK:
Longman.
Laurini, R. and Thompson, D. (1992) Fundamentals of Spatial Information Systems, London, UK,
Academic Press Ltd.
Longley, P.A.; Goodchild, M.F.; Maguire, D. and Rhind, D.W. (2005) Geographic Information Systems
and Science (2nd ed.), Chichester: Wiley.
Maguire, D.J. and Raper, J. (1990) "Design models and functionality in GIS" in Proceedings of the
Seminar on GIS Design Models and Functionality. Leicester: Midlands Regional Research Laboratory,
University of Leicester.
Marble, D.F. (1979) "Database management approaches to handling cartographic data", Panel
discussion in Chamberlain, J.E. (ed.) Proceedings of the Third International Symposium on Computer-
Assisted Cartography, AUTO-CARTO III, San Francisco, 1978. Falls Church, Virginia: ACSM.
Masser, I. (1988) "The Regional Research Laboratory initiative. A progress report", International
Journal of Geographic Information Systems, 2, 1, 11-22.
NCGIA (1989) "The research plan of the National Center for Geographic Information and
Analysis", International Journal of Geographic Information Systems, 3, 2, 117-136.
Nunes, J. (1991) "Geographic space as a set of concrete geographical entities" in Mark, D.M. and
Frank, A.U. (eds.) Cognitive and Linguistic Aspects of Geographic Space. Dordrecht, Netherlands:
43 de 46 22/10/2021 17:06
Kluwer Academic Publishers.
Peucker, T.K. and Chrisman, N. (1975) "Cartographic data structures", American Cartographer, 2, 1,
55-69.Rhind, D. (1988) "A GIS research agenda", International Journal of Geographic Information
Systems, 2, 1, 23-28.
Peuquet, D.J. (1979) "Raster processing: an alternative approach to automated cartographic data
handling", The American Cartographer, 6, 2, 129-139.
Rhind, D. (1988) "Personality as a factor in the development of a discipline. The example of computer-
assisted cartography", The American Cartographer, 15, 3, 277-289.
Smith, C. (1967) "The New Haven Census Use Study: A General Description" in Urban and Regional
Information Systems for Social Programs: Papers from the Fifth Annual Conference of the Urban and
Regional Information Systems Association. Kent, Ohio: Center for Urban Regionalism, Kent State
University.
Star, J. and Estes, J. (1990) Geographic Information Systems: An Introduction. Englewood Cli�s, New
Jersey: Prentice-Hall.
Tobler, W.R. (1959) "Automation and cartography", Geographical Review, 49: 526-534.
Tomlin, C.D. (1990) Geographic Information Systems and Cartographic Modeling. Englewood Cli�s,
New Jersey: Prentice-Hall.
Tomlinson, R.F. (1967) An Introduction to the Geographic Information System of the Canada Land
Inventory. Ottawa: Department of Forestry and Rural Development.
Tomlinson, R.F. (1984) "Geographic Information Systems -- a new frontier", The Operational
Geographer, 5, 31-35. [Reproduït a Peuquet, D.J. and Marble, D.F. (1990) (eds.) Introductory Readings
in Geographic Information Systems. London: Taylor & Francis.]
Tomlinson, R.F. (1988) "The impact of the transition from analogue to digital cartographic
representation", The American Cartographer, 15, 3, 249-261.
Wilson, J.P. and Fotheringham, A.S. (2007) The Handbook of Geographic Information Science. Malden,
MA: Blackwell Publishing.
Lectures recomanades
Burrough, P.A. and McDonnell, R.A. (1998) Principles of Geographical Information Systems, (2nd.
edition) Oxford, UK, Oxford University Press.
Laurini, R. and Thompson, D. (1992) Fundamentals of Spatial Information Systems, London, UK,
Academic Press Ltd.
Longley, P.A.; Goodchild, M.F.; Maguire, D. and Rhind, D.W. (2005) Geographic Information Systems
and Science (2nd ed.), Chichester: Wiley.
44 de 46 22/10/2021 17:06
Webs relacionats
BetaPortal(http://betaportal.icgc.cat/)
Biblioteca(http://biblioteca.icgc.cat/search/query?theme=icarcat)
Botiga electrònica(https://ebotiga.icgc.cat/)
Cartoteca digital(http://cartotecadigital.icgc.cat)
Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya(http://www.cccartografica.cat)
Espaigea - Divulgació de la geologia a Catalunya(https://espaigea.cat/)
Guia de carrers(http://mercuri.icc.cat/website/guia/carrerer.html)
Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya(http://www.ide.cat)
Instamaps(https://www.instamaps.cat)
Registre Cartogràfic de Catalunya(http://www.rcc.cat)
Revista Catalana de Geografia(http://www.rcg.cat/)
Xarxa GNSS CatNet(http://catnet-ip.icgc.cat)
Ajuda
Sobre el web(/Web/Ajuda/Sobre-el-web)
Accessibilitat(/Web/Ajuda/Accessibilitat)
Reutilització de la informació (/L-ICGC/Informacio-

publica/Transparencia/Reutilitzacio-de-la-informacio)
Preguntes freqüents(/Web/Ajuda)
Connecta
Contacte(/L-ICGC/Contacte)
RSS Actualitat(http://www.icgc.cat/ca/rss/feed/actualitat)
Registra't(/Registre)
RSS Allaus(http://www.icgc.cat/rss/feed/icgc_infobpa_ca.rss)
Enquesta de satisfacció(/L-ICGC/Informacio-publica
/Transparencia/Bon-govern/Avaluacio-dels-serveis-publics
/Enquesta-de-satisfaccio)
45 de 46 22/10/2021 17:06
Avís legal(/Web/Ajuda/Avis-legal): ©L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les
dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una
llicència específica.
(/)
Torna
amunt
RSS Terratrèmols(http://www.icgc.cat/rss/icgc_infosis.rss)
(https://twitter.com
(https://www.facebook.com
(https://www.youtube.com
(https://www.slidesh
(http://atencio
/ICGCat)
/ICGCat)
/ICGCat)
/ICGCat/ca/serveis
/presentations
/xarxes-
i-missatgeria-
instantania
/xarxes-
socials/
46 de 46 22/10/2021 17:06

Icgc - Sig

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Icgc - Sig

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sistema d'informació geogràfica. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Sistema-d-informaci...

Institut Cartogrà�c i Geològic de Catalunya(/ca/)

Sistema d'informació geogrà�ca

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona

La característica més rellevant i diferenciadora dels sistemes d'informació geogrà�ca és el fet

El programari de SIG és programari especí�c que proporciona totalment o parcialment la

5.6 SIG en components

La dècada de 1960. Naixement dels SIG

de distribució d'informació de recursos naturals del govern de Canadà anomenat GeoGratis.

La dècada de 1970. Desenvolupament experimental

La dècada de 1970 fou el període d'experimentació i desenvolupament d'estructures de dades,

Són especialment remarcables en aquest període els desenvolupaments realitzats en centres

La dècada de 1980. Desenvolupament comercial i implantació efectiva

Gràcies a la disponibilitat de programari de més prestacions i �abilitat, o de millors interfícies i més

La dècada de 1990. Desenvolupament tecnològic i difusió

La dècada de 1990 és en el camp dels sistemes d'informació geogrà�ca el període de

• consulta interactiva (interfícies grà�ques i mètodes dinàmics de selecció espacial)

Aquestes noves capacitats i formes de concebre l'organització i ús de la informació geoespacial i del

• automatització de la producció cartogrà�ca (dibuix i emmagatzematge d'informació grà�ca)

• implementació de funcions d’anàlisi (interrelació, anàlisi cartogrà�ca, del terreny,...)

La dècada de 2000. Desplegament a Internet i estandardització

En el terreny del desenvolupament tecnològic i de l'ús professional de la informació geoespacial, la

La majoria de�nicions de sistema d'informació geogrà�ca són de �nals de la dècada de 1980 o

• capacitat d'integració (d'interrelació espacial) de la informació

El debat ràster - vector

• la resolució o detallde la representació espacial obtinguda:

superfícies de cost, anàlisi espacial,...), excepte anàlisi de xarxes, més fàcils de

Afortunadament, el debat ràster - vector es tancà amb un resultat pragmàtic. Ambdues

El debat caixa d'eines - base de dades

El debat sobre si un sistema d'informació geogrà�ca és un conjunt d'operacions d'anàlisi i

El debat objectes - camps

El debat ràster-vector es reproduí a la dècada de 1990 en termes conceptuals en el debat objectes -

Darrera d'aquestes dues conceptualitzacions de l'espai geogrà�c es poden identi�car,

En aquest sentit el desenvolupament dels SIG com a sistemes d'informació ha afavorit el

La ciència de la informació geogrà�ca

La �nalitat de la ciència de la informació geogrà�ca és formalitzar els conceptes subjacents de la

El web semàntic geoespacial

El desenvolupament de la tecnologia dels SIG a Internet a �nals de la dècada de 1990, en forma de

Entre aquests nous usos o activitats cal esmentar l'anomenada neogeogra�a(/Ciutada/Informa-

El web semàntic geoespacial és encara en curs de desenvolupament, sobretot pel que fa a la

Els SIG en el marc de les tecnologies de la informació geoespacial

El desenvolupament dels SIG a Internet i l'adopció d'arquitectures orientades a serveis (o

Para�lelament, pel que fa al camp de la informació geogrà�ca, el ventall de tecnologies emprades

Diversi�cació, especialització i integració amb altres tecnologies de la informació i de les

Fonaments dels SIG

Organització temàtica i espacial de les dades

En els sistemes d'informació geogrà�ca, doncs, la unitat d'informació conceptual i operativa és la

Representació espacial explícita

sistemes d'informació geogrà�ca tenen capacitat per a generar posicions geomètriques a

Capacitat de realitzar operacions espacials

La representació espacial explícita permet als sistemes d'informació geogrà�ca realitzar

• calcular propietats espacials dels objectes espacials (longituds, superfícies, etc.).

Informació espacial i informació temàtica

La georeferenciació (/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Georeferenciacio)és la representació de la

La georeferenciació és fonamental en la cartogra�a digital i en els sistemes d'informació geogrà�ca,

ja que gràcies a la georeferenciació és possible visualitzar conjuntament, combinar i relacionar

Funcionalitat dels SIG

• Entrada i edició de dades

• Geoprocessament i anàlisi cartogrà�ca

Entrada i edició de dades

• La digitalització manual, en particular, és idèntica a l'edició, ja que comprèn les diverses

El que diferència l'entrada de dades de l'edició és la �nalitat:

La conversió de dades inclou també el canvi de representació espacial, per passar de la