Wuolah Free 9

9.
pdf
user_2110622
Historia de España
1º Asignaturas comunes
PAU Cataluña
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
UNITAT 9 PRIMO DE RIVERA
El 1923 la situació política espanyola s’havia fet molt difícil i era patent la incapacitat dels partits
dinàstics i de l’oposició per dur a terme un canvi polític.
En un context de crisi política i social, el 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera, capità
general de Catalunya, es va pronunciar contra la legalitat constitucional, donant un cop d'Estat i es
va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a les mans dels militars. El rei va encarregar al
general rebel la formació d’un govern. Es van dissoldre les Corts, es van suspendre les garanties
constitucionals i es va declarar l'Estat de guerra. Tots els governadors civils de les províncies van ser
cessats assumint les seves funcions els governadors militars.

Amb la Dictadura de Primo de Rivera es culmina la fallida de l'Estat liberal i s'inicia un llarg període
de crisi i oscil·lacions polítiques que arriba fins a la Constitució de 1978. En cap cas suposa una
situació excepcional el que ocorre a Espanya perquè l’estil dictatorial de govern respon a un corrent
antiliberal i contrarevolucionari que s’imposa en diversos països en la dècada de 1920 i 1930. La
Dictadura va ser un intent de solució autoritària a la crisi del sistema de la Restauració, però
va fracassar.
CAUSES DEL COP D'ESTAT
Per a entendre el cop d'Estat de Primo de Rivera cal situar-lo amb precisió en el joc de les
circumstàncies polítiques que el van fer possible, tant les externes (internacionals), com les internes
(nacionals).
Circumstàncies d'orde internacional
• El triomf de la Revolució Russa, que va causar un justificat temor entre les classes burgeses a
què el contagi revolucionari es propagués als seus propis països. A Espanya, el 1921, s’havia
fundat el Partit Comunista que recolzava la revolució bolxevic.
• La crisi de la democràcia i el sorgiment immediat del feixisme italià, contrarevolució

preventiva sorgida a Itàlia per conjurar el perill d’una revolució marxista. A Europa central,
al Japó, als Balcans s’instauraven règims autoritaris i a Alemanya ja planava l’ombra de
Hitler. Tot això semblava indicar que la democràcia es batia en retirada per totes les bandes
davant de l’avanç dels autoritarismes i els totalitarismes.
• Crisi econòmica del capitalisme. Les grans diferències socials que havia generat el
capitalisme feia necessària la intervenció de l'Estat per solucionar dels problemes que
s’havien anat gestant amb la revolució industrial.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5434222
Circumstàncies específicament espanyoles
Es van convertir en un camp abonat per a l’aparició d’un règim autoritari.
• L’esgotament del sistema de la Restauració: la inestabilitat i el bloqueig del sistema polític

parlamentari, així com el desprestigi derivat del continu frau electoral, la inoperància dels
partits polítics junt amb una radicalització del socialisme (creació del Partit Comunista).
Sembla, segons alguns historiadors, que més que posar fi a un règim caduc i anquilosat, el que
pretenia era evitar que el règim polític acabés democratitzant-se. Fos quina fos la raó, la
Dictadura va ser una solució inconstitucional per frenar la possible reforma del sistema que podia
resultar amenaçadora per a certs sectors i interessos socials.
• El creixent protagonisme de l’exèrcit en la vida política, que ja s’havia manifestat amb la

crisi de 1917. El seu protagonisme polític caminava paral·lel amb la seva ineficàcia com a
cos armat, posat en evidència en el desastre d'Annual, que va ser una gran humiliació per a
l’exèrcit.

• La greu situació de l'orde públic i, en general, el cansament del poble i dels grups polítics i
socials davant de la situació que es vivia. La corrupció política, l’alça de preus i la sagnia
permanent del Marroc reclamaven una solució dràstica.
• La por de les classes acomodades a una revolució social davant de l’auge de la conflictivitat
obrera i camperola. Això feia pensar que un govern autoritari podria frenar el moviment
obrer i l’agitació social.
• L’auge dels nacionalismes perifèrics i l’augment de la influència del republicanisme. El

nacionalisme català i basc era mal vist tant per l’exèrcit com pels grups d’ideologia
conservadora.
• Evitar que les Corts exigissin responsabilitats pels fets de la guerra del Marroc (informe
Picasso).
¿Quieres saber todo sobre la EVAU de este año? Pincha aqui! #ObjetivoEVAU
IDEOLOGIA I SUPORTS
Ideologia
El pensament de Miguel Primo de Rivera es forja en la mentalitat jeràrquica militar i en el rebuig als
polítics professionals, identificant-se com un profund patriota, catòlic i tradicional. El seu lema és
“Pàtria”, “Religió”, “Monarquia”. El seu tarannà personal és impetuós, admira Mussolini i practica
el paternalisme i el populisme en els seus actes de govern.
En realitat, no podem parlar d’una formulació ideològica estructurada, tan sols d'elements
conservadors i mentalitat castrense (militar), barrejats amb ideals regeneracionistes. S’invoquen
els principis d’eficàcia, orde i autoritat, buscant la legitimació, no per les paraules, sinó pels fets i
les realitzacions.
A mesura que passen els primers moments de la Dictadura, comencen a donar-se les aspiracions
d’institucionalització i la ideologia del règim va perfilant-se, a poc a poc, a mesura que avança
l’acció del govern: antiliberalisme i Estat fort i intervencionista de caràcter conservador i
monàrquic, amb una base de catolicisme social.

Suports
A l'inici de la Dictadura de Primo de Rivera, aquests són els suports:

• El Rei
• Els sectors conservadors catòlics i tradicionalistes
• L'exèrcit, que encara que no és monolític en el seu suport a Primo de Rivera, és totalment
monàrquic.
• Empresaris i patrons temorosos de reivindicacions sindicals i de situacions violentes; sobretot
la burgesia catalana.
• Un molt reduït nombre d’intel·lectuals conservadors que valoren els ideals regeneracionistes
del règim.
• L'Església
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la UGT mantenen una postura prudent i no ataquen al
nou règim; per la qual cosa, aquest permet que segueixin obertes les Cases del Poble, i que es
segueixi publicant el periòdic “El Socialista”. Aquestes dues organitzacions, PSOE i UGT, van
arribar, fins i tot, a col·laborar amb el règim (Largo Caballero va ser membre del Consell d'Estat).
Només el 1929 es van mostrar oposats al dictador i van prendre una clara posició a favor de la
democràcia i de la república.
ETAPES
1. DIRECTORI MILITAR (desembre de 1923 a desembre de 1925)
Composició: Presidit per Miguel Primo de Rivera i integrat només per militars.
Mesures preses:
Les primeres mesures van mostrar el seu caràcter dictatorial: suspensió del règim constitucional,
dissolució de les cambres legislatives, cessament de les autoritats civils, prohibició de les activitats
dels partits polítics i dels sindicats. Tot això va anar acompanyat de la militarització de l’ordre públic
i d’una repressió del sindicalisme més radical (cenetistes) i dels comunistes. Com era d’esperar,
Primo de Rivera es va atribuir la potestat de governar a base de decrets.
Objectius:
Amb el desig de dur a terme una regeneració política es planteja els següents objectius:
a) Liquidar el caciquisme
Es va elaborar un Estatut Municipal i un altre Provincial. Es van dissoldre tots els

ajuntaments que van ser substituïts per juntes de vocals associats, constituïdes, per sorteig,
entre els majors contribuents de cada localitat i persones més votades en anteriors eleccions.
Els governadors civils, que ara eren militars, van dur a terme una labor d'inspecció en els
municipis petits, a fi de detectar les irregularitats i els casos d'immoralitat. Més endavant,
aquesta tasca investigadora dels ajuntaments va ser encomanada a uns delegats governatius
militars. Els resultats no van ser els esperats, perquè moltes vegades aquests militars,
utilitzats per controlar la vida dels ajuntaments, van caure en els mateixos vicis, donant-se
casos de corrupció i a vegades es van convertir en substituts dels antics cacics.
b) Solucionar el problema del Marroc
Partidari de l’abandonament, ja que era conscient de la impopularitat de la causa

marroquina, considerava que era millor gastar els recursos dins del país i no malgastar-los en
empreses exteriors. Aquest plantejament li comporta alguns problemes dins de l'exèrcit. Va
iniciar conversacions amb Abd el-krim (concedir-li autonomia i força militar) però aquestes
no van portar a res, perquè el líder marroquí anava estenent cada vegada més la seva
influència pel Protectorat. No podent arribar a un acord, va pensar fins i tot en un
semiabandonament, mantenint un nombre més limitat d’efectius i, per tant, un cost menor.
Abd el-Krim cada vegada avançava més, arribant a controlar una extensa zona. La seva
força el va portar a plantejar-se actuar contra França, que tenia el protectorat de la zona sud,
però va patir una gran derrota contra els francesos.
Aquesta nova situació va fer que, per acabar de forma definitiva amb aquest problema,
França i Espanya arribessin a acords per iniciar una acció coordinada que aviat va donar els
seus fruits. Espanya va aconseguir un gran èxit amb el desembarcament d'Alhucemas,
sorprenent Abd el-Krim, que es va veure atacat per dos fronts, la qual cosa li va fer demanar
l'inici de conversacions que van ser rebutjades. Nous combats el van portar a la rendició. El
problema del Marroc arribava a la seva fi convertint-se en l’èxit més espectacular de Primo
de Rivera.
c) Frenar els nacionalismes
Ben rebut pels nacionalistes (desitjosos de restablir l'orde), aviat es va demostrar que Primo
de Rivera estava en contra d’aquests. Així va arribar a confondre els sentiments

nacionalistes amb el separatisme. Per això, va adoptar mesures com la supressió de la
Mancomunitat de Catalunya, la prohibició de l’ús del català, de l’himne i la bandera
catalana, la sardana, va clausurar l'Orfeó Català i l'estadi del Futbol Club Barcelona (per les
xiulades a l'himne espanyol).
d) Ordre Públic
Actuació repressiva contra els desordres públics (confonia la delinqüència amb les protestes
i les reivindicacions de la classe obrera). Es van prohibir les manifestacions i es va establir la
censura de premsa. Es van detenir i empresonar alguns responsables obrers; després, la
repressió es va exercir sobre intel·lectuals, cenetistes i nacionalistes. També es va reactivar
l’antic Sometent (ciutadans armats voluntaris) per col·laborar amb el manteniment de l’ordre
públic.
Per a promoure l’adhesió al nou sistema es va crear un partit únic, que seria un instrument
per a la vertebració del règim i l’execució de la seva política regeneracionista: la UNIÓ
PATRIÒTICA.
L’objectiu d'aquest moviment era crear un conjunt apolític d’espanyols que ocupés el lloc
dels corruptes partits polítics. No obstant, va evolucionar convertint-se en un partit
governamental, a semblança del partit feixista italià, sense un programa ideològic definit i
amb la missió primordial de proporcionar suport social a la Dictadura i seguir les directrius
del poder. Els afiliats del nou partit procedien bàsicament de les files del catolicisme, del
conservadorisme (mauristes), dels funcionaris de les administracions i dels cacics rurals.
2. DIRECTORI CIVIL ( desembre de 1925 a gener de 1930)
Després de l'èxit del Marroc, inicia aquest nou període donant cabuda en el seu govern a civils i fent
creure a l'opinió pública que es tornava “quasi” a la normalitat anterior. Era la manifestació que la
transició política no s'acabava. Presidit per Primo de Rivera, el formaven quatre militars i set civils,
entre ells José Calvo Sotelo (maurista).
Institucionalització del règim
El camí cap a un règim autoritari va començar amb la convocatòria d’una Assemblea Nacional
Consultiva, els integrants de la qual van sortir de la Unión Patriótica; havia d’elaborar una
Constitució amb què quedaria definitivament trencat el pilar fonamental del sistema de la
Restauració: la Constitució de 1876.
L'Assemblea va tenir un caràcter autoritari. Els seus membres no eren triats per sufragi sinó per
designació entre els ciutadans pertanyents a les grans institucions públiques (municipis, universitats,
administracions, patronals i representants obrers), per funcionaris de l'Administració i per
representants socials triats des del poder. El sufragi universal va quedar relegat a l’oblit.
L'avantprojecte de Constitució va ser molt laboriós, va trobar grans dificultats i al final no va

prosperar per tres causes fonamentals:
• No s'havien realitzat eleccions constituents i la formació de l'Assemblea Nacional Consultiva

no era representativa en la seva composició perquè 400 dels seus membres pertanyien a la
Unión Patriótica.
• Tenia importants carències democràtiques: no contemplava la sobirania nacional ni la divisió
de poders.
• La dimissió de Primo de Rivera el 1930.
Política econòmica i social
La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional, iniciada en els

“feliços anys vint”, després de la Primera Guerra Mundial.
a) Punts bàsics de la política econòmica:
Proteccionisme i intervencionisme estatal
La política intervencionista va ser instrumentada pel ministre d'Hisenda, José Calvo Sotelo,
canalitzant-se a través del Consell d'Economia Nacional, sense l’autorització del qual no
podia establir-se cap activitat econòmica.
La pràctica econòmica de la Dictadura va tenir un marcat caràcter proteccionista i una

marcada tendència a la creació de monopolis entre els que cal destacar la Companyia
Telefònica Nacional d'Espanya, per a l’explotació del servei telefònic; encara que,
l’endarreriment tecnològic en matèria de telecomunicacions la va fer dependre de la
companyia nord-americana ITT. I CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de
Petrolis,
S.A.) per a l’extracció, elaboració i venda de productes petrolífers; encara que en realitat el
projecte va quedar reduït a la fase final de distribució a través d'una àmplia xarxa de
gasolineres.
Obres d'infraestructura
L'Estat va promoure les obres públiques. Es va produir una ampliació i millora de les
comunicacions perquè les autoritats del règim van comprendre que un dels obstacles més
greus per al desenvolupament econòmic era la insuficiència de la xarxa viària i
d'infraestructures en general.
Es va iniciar l'arrencada de la radiodifusió privada amb Ràdio Barcelona i Ràdio Madrid, que
exercirien un paper molt important en l'època republicana i durant la Guerra Civil.
Les comunicacions ferroviàries van rebre un notable impuls i la xarxa de carreteres es va
ampliar en més de 5000 km.
Agricultura i política hidràulica
L’agricultura va seguir en mans dels grans propietaris sense que es realitzés cap reforma,
encara que sí es va promoure el regadiu a través de la creació de les Confederacions
Hidrogràfiques que van ser un dels èxits més importants de la Dictadura en matèria
hidràulica. Aquestes pretenien l'aprofitament integral de tots els recursos hidràulics
(regadius, energia hidràulica, regulació de conques, transports fluvials…) en el territori on

fos possible fer-ho de manera global i coherent. Van constituir la pedra angular del Pla
Hidrològic Nacional.
Desenvolupament industrial
Es va aprovar un Decret de Protecció de la Indústria Nacional que preveia la concessió

d’ajudes estatals a les empreses que no podien competir amb l’exterior.
Els resultats de la gestió econòmica de la Dictadura van ser molt positius, la qual cosa va
contribuir notablement a la pau social de la dècada dels anys 20. De fet, el proletariat
industrial va estar prou tranquil fins al final de la dècada, col·laborant fins i tot amb el règim
en alguns moments, encara que aquesta actitud de col·laboració, o de no bel·ligerància,
radicalitzaria a algunes organitzacions obreres.
Els índexs econòmics van millorar en tots els seus aspectes, destacant la progressiva
disminució del pes de l'agricultura en el conjunt de l'economia, tant en el que afectava a la
seva participació en el PIB com en el nombre d'espanyols que treballaven en ella. Això
donava a entendre que el país avançava en la seva modernització. Però la política econòmica
va provocar un notable creixement del dèficit pressupostari i un pronunciat endeutament de
l'Estat. L’auge econòmic de la Dictadura es va mostrar al món en dos magnífics aparadors:
l'Exposició Universal de Barcelona i l'Exposició Iberoamericana de Sevilla.
b) En política social:
La Dictadura va posar en marxa un model de regulació del treball que pretenia eliminar els
conflictes socials per mitjà de la intervenció de l'Estat, la integració dels sectors moderats del
moviment obrer i la repressió de les organitzacions més radicals. Per aquest fi es va crear
l'Organització Corporativa Nacional, inspirada en el feixisme italià, que agrupava patrons
i obrers en grans corporacions (sindicalisme vertical) i regulava els conflictes laborals a
través dels Comitès Paritaris, formats per igual nombre de patrons i obrers, per a
determinar les condicions de treball així com la mediació i arbitratge en cas de conflicte.
Aquests comitès van trobar el suport de la UGT, mentre que la CNT era prohibida.
Educació i cultura durant la Dictadura
L'esforç de Primo de Rivera en el terreny de l'educació va ser considerable, com l’acredita l'elevat
nombre d'escoles que es van alçar per tot el territori, fins en nuclis de poca població. Es van
construir, a més, moltes escoles anomenades “Normals”, que eren centres especials per a la formació
de mestres, als que se’ls va millorar també el salari.

Però la Dictadura va entrar ràpidament en conflicte amb els educadors, els estudiants i amb les
forces progressistes en general, a causa de les restriccions que es van imposar a la llibertat de càtedra
i a l'activitat universitària. Alguns intel·lectuals de renom van pagar amb el desterrament la seva
actitud (Unamuno).
El 1929, quan la Dictadura iniciava el seu declivi irreversible, es van produir xocs entre els
estudiants i les forces de l'ordre públic, la qual cosa va obligar al tancament de la Universitat.
L'oposició a la Dictadura
Va venir marcada, entre altres causes, per la persistència de la Dictadura en el poder i l'oposició de
diversos sectors de la societat que qüestionaven la falta de llibertats, l'arbitrarietat i la censura del
règim. Així, l'oposició va ser protagonitzada per:
• Els partits polítics prohibits: monàrquics i republicans. Els antics partits dinàstics (liberals i
conservadors) criticaven l'excessiva durada del règim. Els republicans van organitzar
l'anomenada Aliança Republicana, que va aconseguir unir a diverses faccions del moviment
i desenvolupar una àmplia campanya propagandística a l'exterior.
• El nacionalisme català, fins i tot en sectors que, com la Lliga Regionalista, havien acollit la

Dictadura amb evident simpatia.
• El moviment obrer. La prosperitat econòmica de la Dictadura es va veure afectada per la

repercussió que va tenir a Espanya la crisi de 1929: devaluació de la pesseta, fugida de
capitals i dèficit en la balança de pagaments. Tot això va tenir un greu impacte en obrers i
camperols.
• Els intel·lectuals i universitaris, criticaven obertament al sistema i, fins i tot, a la persona del
rei i al dictador. Com a resposta a aquesta oposició es va produir el desterrament d'Unamuno
a Fuerteventura, la destitució de la Junta de l'Ateneu de Madrid, el tancament de la revista
“Espanya” de Manuel Azaña, l'enfrontament amb Valle-Inclán, Ortega i Gasset, Blasco
Ibáñez i Menéndez Pidal. Incidents estudiantils al març de 1929. Tancament de les
universitats de Madrid i Barcelona.
• L'exèrcit no estava unit en el seu suport al dictador. El 1925 s’havia produït un cop militar
protagonitzat pels oficials d'artilleria i un intent d'insurrecció a València i Ciudad Real (1929) en
el que estaven implicats l'exèrcit, el polític conservador Sánchez Guerra i sectors obrers.
La caiguda de la Dictadura i els últims governs de la monarquia
El dictador constata que no compta amb els suports dels capitans generals i Alfons XIII, temorós
que el desprestigi creixent de la Dictadura afecti la mateixa monarquia, retira la confiança al
dictador. És per això que Primo de Rivera dimiteix (gener de 1930). El rei accepta la dimissió i
encarrega la formació d'un nou govern al general Berenguer. Així duu a terme el restabliment
progressiu de la llibertat d'expressió i d'organització política a fi de convocar unes eleccions
generals. Davant de la lentitud del procés, l'oposició i l'opinió pública mostren el seu
descontentament cap al que irònicament denominen la Dictablanda.
A l'agost de 1930, es signa el Pacte de Sant Sebastià: reunió dels grups d’oposició a la dictadura
(catalanistes, republicans i socialistes, amb l'adhesió de la CNT) per a acordar una insurrecció
definitiva que posi fi a la monarquia. S'estableix un comitè revolucionari que haurà de convertir-se
en el govern provisional de la futura República. Es fixa com a data per a la insurrecció el 15 de
desembre però tres dies abans els capitans Galán i García Hernández protagonitzen un
pronunciament per la república a Jaca i el dia 14 ho fa l'aeròdrom de Quatre Vents, però la
insurrecció fracassa i s'afusella als aixecats. El comitè republicà central és detingut i processat.

Al febrer de 1931 es constitueix un nou govern presidit per l’almirall Aznar. Per evitar un desastre
de les forces monàrquiques, en comptes d'eleccions generals convoca eleccions municipals per al 12
d'abril. Encara que s'intentava tornar a la normalitat com si res hagués passat, les eleccions es
presentaven com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia.

Wuolah Free 9

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free 9

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

9.

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

CAUSES DEL COP D'ESTAT

Circumstàncies d'orde internacional

• La crisi de la democràcia i el sorgiment immediat del feixisme italià, contrarevolució

Es van convertir en un camp abonat per a l’aparició d’un règim autoritari.

• L’esgotament del sistema de la Restauració: la inestabilitat i el bloqueig del sistema polític

• El creixent protagonisme de l’exèrcit en la vida política, que ja s’havia manifestat amb la

Reservados todos los derechos.

• L’auge dels nacionalismes perifèrics i l’augment de la influència del republicanisme. El

Reservados todos los derechos.

A l'inici de la Dictadura de Primo de Rivera, aquests són els suports:

1. DIRECTORI MILITAR (desembre de 1923 a desembre de 1925)

Es va elaborar un Estatut Municipal i un altre Provincial. Es van dissoldre tots els

Reservados todos los derechos.

b) Solucionar el problema del Marroc

Partidari de l’abandonament, ja que era conscient de la impopularitat de la causa

c) Frenar els nacionalismes

Reservados todos los derechos.

Institucionalització del règim

L'avantprojecte de Constitució va ser molt laboriós, va trobar grans dificultats i al final no va

Reservados todos los derechos.

Política econòmica i social

La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional, iniciada en els

a) Punts bàsics de la política econòmica:

Proteccionisme i intervencionisme estatal

La pràctica econòmica de la Dictadura va tenir un marcat caràcter proteccionista i una

Agricultura i política hidràulica

Reservados todos los derechos.

Es va aprovar un Decret de Protecció de la Indústria Nacional que preveia la concessió

Educació i cultura durant la Dictadura

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

• El moviment obrer. La prosperitat econòmica de la Dictadura es va veure afectada per la

Reservados todos los derechos.

You might also like