Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Apunts Tema 1

    Uploaded by

    Fabian Lopez Ubeda
    13 views26 pages

    Original Title

    APUNTS TEMA 1

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    13 views26 pages

    Apunts Tema 1

    Uploaded by

    Fabian Lopez Ubeda

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 26
    AA i aR Lart és una activitat creativa, individual o coHlectiva, que utilitua ele- ‘ments materials per expressar la realitat, les emocions i les idees. Liart és, per tant, Yexpressié per mitja de la qual I'ésser huma manifesta la seva ten- dencia natural cap a la bellesa. El procés creador té dues fases: Ia idea i la realitzaci6. Totes dues poden ver TOES por Un matele individl; Bitlgrat “que de-vegades Ia idea pot ser obra dalga que no intervé directament en la realitzacié practica. Aixi, per exemple, en el procés delaboraci6 dun edifici, Varquitecte el dissenya i Yar. esd el construcix; una escultura, en canvi, sol ser dissenyada i elaborada per V'artista, tot i que de vegades pot ocuparse de la reslitzaci6 un altre arte- 8; la pintura és, do fet, Ia que eondonsa on Tobra el treball dun tnie artifex. Malgrat que al larg de la historia ols artistes han corcat Ia bellesa i la perfeccié, no podem descartar altres opcions, sobretot a partir del periode romantic, quan aquests dos objectius han estat poc 0 gens valorats i, on canvi, Tart ha cercat la provocacié, la controvérsia, la critica i, fins i tot, el rebuig de determinats sectors. Per tenir una visié completa del procés artistic, hem de tenir en compte Yomissor o artista i ol receptor o elient, i, per comprendre una obra dart, hhem d'analitzarda des de dos punts de vista: el formal o plastic i el de con- tingut 0 significat. Aquests dos punts de vista necessiten basarse en una informacié previa i uns coneixements de composicid i de tecnica, ‘També cal posseir gust estétic i comprendre el significat del tema. Un primer requisit per enfrontarse a Yobra dart és evitar els aprioris- ‘mes estétics o ideoldgics que en condicionen Ia valoraci6. Cal fer un esforg por situarse en l'espai i en el temps en qué Vobra va ser feta i aixi, des de dintre, poder entendrela malgrat que no es comparteixin una estatica 0 uuna ideologia determinades. També cal fugir de le influzncia del tema, que pot ser més o menys agradable i que pot condicionar la visié de obra. Liart abstracte, pel fet de formularse només en termes plasties (linies i colors), ha ajudat # comprendre la forma per damunt del simple reconeixe- ment de lobjecte, i ha fet evident que una pintura o una escultura no és bo. pa o dolenta pel tema reprosentat, siné per la perfecta adequacié plastica al contingut. En definitiva, hem de valorar lobra diert en si mateixa, com ‘una nova realitat: la realitat plastica. —~ La histbria de Mert com a disciplina cerea de descobrir i condixer els valors statics que han predominat: a cada civilitzacis, i de fer un compendi o un re. eum sistematic dole diferents lenguatges formals utilitzate a cada tpoca per expressarse artisticament. Aixd déna Iloc als estls i les tendéncies que Fhisto- riador defineix mitjancant lagrupacié dobres emb caracteristiques semblanta. Per aixd, Whistoriador utilitza diferents metodologies, des de les forma listed; contrades en ls aspects plastics de Tobra, les iconografiques, inte- ressades en el tema, Ies iconologiques, que cerquen le interpretacié del te- ma, i les que contren Yatencié en qtiestions socioldgiques, tecniques i de ginere, fins a les més recente, que apliquen a fart els métodes semiologics © 'analisi dels signes, que s'empren en la cultura visual. Tots aquests m- todes cerquen de comprendre més profundament lobra i no eén excloents contro si, siné complementaris, wrt com a document social Lobra dart informa de la histdria i es conver: teix aixi en un document grific dun temps i un pais, una cultura o una civilitzaci6, Per aixd ol seu coneixement 63 indispensable per compren- dre el paseat. La pintura, lescultura, ol gravat, Tarquitectura i els objectes artistics en general ens ofereixen imatges i continguis que es complementen amb alld que narren les erdniquos i altres textos histd- rics, Ens proporcionen una suecessié dimatges estatiques que es poden contemplar com una pellfeula del que he estat Ia vida de la humanitat des de la Prebistoria fins als nostres dies. art com a patrimoni La Unesco (Organitzacié de les Nacions Uni- des per a !Educaci6, Ia Ciéncia i Ja Cultura) en el seu programa afirma que “els béns culturals s6n un dels elements fonamentals de la civilitza- ci6 i de la cultura dels pobles*, i que aquests n0- més assoleixen ontitat si en “coneixem amb preci- s8i6 els origens, la histdria i ambient". En la Convencié de !Haia de l'any 1954 Yobra dart va ser roconeguda per la Unesco com un bé cultural que ha de ser conservat, restaurat, pro- mocionat i mostrat. Per aixd, periddicament, aquest organisme declara Patrimoni Cultural de la Humanitat diversos conjunts monumentals de totes les epoques i cultures, des de les coves @’Al- tamira 0 Alhambra de Granada fins a la Tarra: gona romana o el Park Gell de Gaupl. Els museus i ‘art Els museus s6n llocs destinats a conservar, cexposar, divulgar i estudiar obres dart. Es poden lassificar on pablics i privats. Els museus publics sinicien al final del segle XYILL, gairebé tots com a resultat de In donacié do les colleccions dart de les monarquies. Uns neixen per la desaparicié daquesta monarquia, com per exomplo el Musée du Louvre, i altres per cessié, com el Museo del Prado, el qual tam- bé incorpora obres religioses desamortitzades dels convents al segle XIX. 1 Museo de! Prado 6s fa primera pinacotece mun- dal. Consena i expose les cobleccions reais | ets uadres relgloses de lantic Museo de le Trinidad rocedents de le desamartitzacié de Mend 31 segie AX, ain com tamdé els procecents de dona- cons Ide compres. 40 4.Vart ‘3s anys després dels fets, Gova va documentar en aquesta pints la Huita desiguat de! poble de Madrid contra Pnvasor frances el 2 de malg de! 1808. 1 pat! des eons forme part del conjunt monumental de fAlhambra que é> un dels Dens cuftarels que le Unesco ha deciarat Paton de f Humanitat Bls muséus privats van Iligats @ los colec- ions particulars i als artistes mateixos, Els mu- seus de coPleceis s6n molt comuns als paisos anglosaxons i als Estats Units; entre daltres, des- taquen la Wallace Collection a Londres i la Fryck Collection a Nova York. Entre els museus dartis- tes hem de destacar el Musée Rodin, a Paris, ol Museo Sorolla, a Madrid, el Museu Picasso, a Barcelona i Paris, o el Museu Dali, a Figueres. En Fectualitat shan construit musous nous i centres dart ligats « fundacions o institucions, com per exemple Caixa Forum a Barcelona i Ma- arid, Bs Baluard a Pslma de Mallorea 0 la Fun- dacié Tapies e Barcelona, tots amb la doble fina- litat doferir al ptiblic exposicions permanents j exposicions periddiques. Els darrers temps shan obert a Espanya una gran quantitat de muscus d'art contemporani: ol ‘Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 2 Max rid, el MACBA a Bareslon, IIVAM a Valencia, el Guggenheim a Bilbao, ete., entre molts d'altres. Les anomenades belles arts s‘han classificat ‘tradicionaiment en dues grans categories: aris majors i arts menors, La primera categoria in- togra principalment Tarquitectara, Yescultuta i la pintura, juntament amb d'altres que els s6n afins com ara el dibuix, el gravat i el mosaic. La sego- na comprén entre diltres manifestacions artisti- ques, la miniatura, lorfebreria, ol tapis, la ceri mica, el vidre i el mobiliar Pers, des del punt de vista de Nestudi, avui no solament ¢s valoren les manifestacions artisti- ques tradicionals sin6 també les d'eparicis recent com, per exemple, el videoart i l'art per ordins- dor (computer art o net art) LIVAM (Insttut Vaencid Art Modem) ha fet de fa clutat de Valénci un referent obi {it per ais amants de fart contemporanl 12 pintura &5, probablement, ls tpologia atistica més ‘coneguca | admirade pel gran pdblic. Aquest trptic, ‘Allegorla del carro de enc, del Bosc, pitat vers fany 11500, encare sorprén | inguieta, ‘Aquest 20f8 moble (1902-1906) de Caspar Honan, dls- ‘senyat per al sal6 principal de la Casa Led Morera (Bar~ Celons),reflectan fo importincia que e! Hodemisme vo _atorgar a !art del mebiler. 5 a 2 pla urbanistic de Londres projectat per Christopher Wet ef 1666 combina els trogatsortogonal | radial ‘Lurbanisme es converteix, aixi, en el mare on #instalen les arquitectures i els monuments i on es crea un paisatge urba. Tipologicament podem classificar Iurbanisme com a puntual, de ciutat ide paisatge. aL ss defineix per les pla- ‘ces i els petits o grans espais publics creats a Jes ciutats amb una formulacié que determina Tordre de Tespai urba vircumdant, »L explica un concepte més global, que busca de relacionar el tragat ‘urba duna manera coherent creant una xarxa de carrers intercomunicats. Des de les primeres civilitzacions, la tipologia ‘ha estat doble: Ialtaidial i Yortogo: ‘Aquosta, amb ols carrers que s'encreuen ‘en angle recte, 6s Ia més comung; també nomena hipodimica, perqué Ia seve ereacié Satribueix a HIPODAM DE MILST, topdgraf i ge ‘meta grec del segle V a.C. Durant el Renai- xement, sorgeixen els projectes de ciutat ide- ‘al, normalment fots per a un princep 0 un tira, i de ciutats utdpiques, que afegeizen al ‘tracat un plantejament social now. ©) Per urbanisme de paisatge o de jardins stentén Vorganitzacié coherent d'uns espais ‘complementaris d'una villa, un palau o un cas- tell, 0 com a pares urbans, dintre de la ciutat, destinats al leure, al descans i al contacte ‘amb la natura, ‘exemple cubonisme punta, i pag del Campidaglo,projecade per Mau Arcs. | {ue cs we comertr an made de realzalons posters chicago fou s primera cluta on stecificaren gratacels ala deere de! segle AIX. A par- tir datehores, aquests edicts configuren ef skyline, 0 slluetz de fa clutat, com a ele ‘ment caracteristc del pasatge ub. Lurnanisme ae palsaige combina tpologies naturals | arqultectdniques, com es reflec teal lardin del Principe del pal Aranjuez, del segle AVM, clement deutor de mo- ‘els francesos ard(GitBOiuF® es defineix comunament. com art de projectar i construir edificis o expais per_ a I'is de les persones, i és considerada com a art pel fet que comporta una voluntat esti ‘Des de les primeres construccions arquitectoni ‘ques fins als edificis moderns, l'arquitectura sha Dasat en tres principis ja definits per VFFRUVI en cls deu libres del tractat De Architecture. Segons aquest arquitecte roma del sogle I aC, Tobra ar- quitectonica havia de tenir aquestes qualitats: itas\(fermesa), és a dir, solidesa cons Les insues romanes eren eds uns quant pisos, tal com es veu en aquests ma- )OHiLEABMutiital), és a dic, complir amblla be , ‘ 1a duna insula de cat Ot, amb hablatges de logue, excel comune | bo- ) Venustai(elegincia), és a dir, enix harmonia $U6 Sue me ce fowes Tipologies arquitectiniques Larquitectura, segons le fancid que fa, pot ser dividida en dos grans grups: arquitectura civil i arquitectura religiosa. jaqULSEEEA CNA os divideix en arquitecta- ra doméstica, lidice, institucional, commemorsti- ‘va, comercial i dinfraestructures. a) de la Roma an- tiga, ha adoptat tres formes: insulla 0 casa de pinoujamugp casa unfamiliar Lillo casa al camp. Al larg de la histdria de art, les insulae han estat poe ostudindes, on part a causa del seu cardcter massiu i popular, i shan valorat; més sim com os . les edificacions ocupades per les lasses diri- Farane wom de Parl, ooa da angtctes socqees Hesos arf ce Mae, a, genta, com els palaus i els eastells, i, a partir bat any 2005, del Renaixement, les villes suburbanes i, a Franga, els anomenats hétel, 68 a dir, petits = palaus dintre de la ciutat—— ~ }) Liarquitectura Hides 14 els exemplos més des- tecats a Roma, amb els teaires, els @mifites- . ‘tres, els circs, les termes i les palestros; també en sén exemples els estadis moderns i els po- liesportius, els teaires, els cinemes i altres es pais per al leure i Tesbargiment. Els musous jg #imclouen també en aquest apariat, tot i que eevee ae en aquest cas els aspectos Kidies s6n um com- kaa[> plement de la funcié cultural ide consorvacis, 9 {is ects datquns ghntaments, com el de Salarnan- {@, 5én exempies magnitics darqutectur Insitucoral {pan tngut une gran importinci af larg del hits 4) Dintre de Verquitectura commemorativa cal esmentar els arcs de triomf, els obelises, els ‘monuments, 168 columnes commemoratives, ete, També shi han dincloure els monuments funeraris com ara pirtmides, hipogeus, masts bes, panteons i sepultures, aquestes darreres a rig cami entre Tarquitectura i Yescultura. ©) [anquiteetaivalGomereial esta formada princi palment per Hotges de contractacié, duanes, mereats, grans magatzems, centres comer- cals, ete. 1) Warquitectura d'infraestructures amb I ini autopistes, ponts, eqiieductes, estacions i acro- ports ‘Tisiquitectura:religiosajesta destinada prin- cipalment al culte i té Fexpressié més genuina en els temples. Els egipcis, els grees i els romans dedicaven temples als sous déus; les catedrals medievals, les eaglésies del Renaixement i els ‘temples actuals s6n també espais dedicats al cul te. A linterior dels temples s'hi troben espais que han adquirit singulartat arquitectinica, com Jes capelles devotes, votives i funeraries, que pre senton caracterfatiques propies. ts grans centres comercils actuals tenen fantecedent en les galeries del segle AIX ‘com fa Vitor Emanuele i de Giuseppe Meroom a Mis. Enginyera | arquitecture e5 donen fa ma en les infzestructures noves, com es veu en cf Puente del Amilo (1992), 2 Seva, obra del valenci8 Santiago CAATTANA Entre es tpologies arquitectiniques destaquen, prncipalment des del Romani fins ot Barros, les catedrals A la fotografla,facana gatica de la Catedral ce"Reis. Caracteristiques de l'arquitectura Globalment, Taxquitectura t€ dos elements os tructurals essencials: lespai interior i lespai exterior o volum; i un tercer clement més super- ficial: Yornamentacié. Lerquitectura tanca i estructura en una forma externa un espai interior i forma aix{ un conjunt en el qual no només tenen interés ols cloments arquitectinice, espais, murs, voltes, columnes, fi nestres i obertures, sind també molts dels objeo- tes que conté: clements ornamentals, escultures, pintures, mobiliari de caracter litirgic o civil, ote. En la configuracié de Yarquitectura hi inter- venen essencialment quatre factors: 4) Els cixos de composicié general, que determi nen éls recorreguts principals i secundaris « través de Tespai arquitectinie. ) Els murs i les formes que emboleallen i defi- neixon lespai. ©) La Tum i el color. ) Les proporeionsy/entesos com la magnitud de Tedifici respecte de Thome, que ens permeten distingir entre arquitectura antropocéntrica i arquitectura monumental. Elements materials i técnies Lianilisi de Tobra arquitectonica des del punt de vista técnic exigeix de tenir en compte, d'una ban: da, cls materials amb qué estit feta i, d'una altra, ls elements técnics: sostenidors i sostinguts. Materials En arquitectura els materials arquitectonies fan ues funcions: la constructiva i Tornamental. Al larg de la historia els materials constructius mée utiitzats han estat ol fang cuit, Ia fusta i la peda, fins que al segle XIX os va comengar a fer servir el ferro, Yacer, ol vidre i el formig6 armat, i, més endavant, altres metalls i materials sintétics. En- fre cls materials constructius, shi troben també cls materials aglomerants, com Ia eale i el ciment. Fins al segle XIX la utilitzacié dun material 0 un altre es relaciona amb el medi geogritfic: per exemple, a zones amb pocs arbres larquitectura arquitravada se substitueix per la de volta. Els materials ornamentals més utilitzats s6n: Testue i els emblanquinets o eixalhats, els guixos, els mosaics, les porcellanes i els aplacats de pe- dra o de fusta, Hi ha també els falsos materials, que substitueixen un material noble, conservant- ne Taparenca, tot i no tenir-ne les qualitats. i temple diefest (mijans s. Va.C.) 65 un exemple dargultectur que compte les tres normes vitraienes: frmits (soldesa consructva), ula (vital, en aquest as com a sentueri diefest | Atera) i venustas (eleganci), ‘Aquest divertimento, fet per Francesco Bonnowy al Palazzo Spada de Roms (1655), {de parets convergents i sostre descendent cap al fons, aconseguelx enganyar-nas en {er nos creure que Fespal és molt profund, quan de fet lo distance € de menys de nou metres. 4.Lart © 9 Elements sostenidors TIPUS DE MUR El mur. fis un suport de caire continu que tenca Fedifiei pels costats i el compartimenta in- teriorment, Pot ser de cdrrega, també anomenst paret mestra, quan forma part de Vestructura sostenidora, i de separacié, utilitzat en la com ‘partimentacié dels espais interiors. En un mur cal considerar tres clements dife- rents: Yaparell, el parament i les obertures. a) Liaparell és la forma com es troben disposats: © aparellats els materials utilitaats per a la ‘construceié. Els podem classificar en regulars i irregulars segons Testructura. b) El parament 0 superficie del mur pot estar ‘a la vista 0 es pot amagar recobrintlo amb ‘una cape de morter de ciment o de caly (ar gamassa). smagunora(ierelarh ©) Les obertures del mur, és a dir, les portes i ms les finestres, s6n elements essencials per & weal Yhabitabilitat de Vedifici: obren acceseos, per- = moten Ventrada de Hum i la ventilacié i des- | | carreguen els murs. A les portes i les fines- 8 i 1 Mindar, part inferi tres cal considerar: el llindar, part inferior ie bas ge sine de Ia porta, o Tampit, part inferior de les fi be forces ave supers | bestres, i ls muntants, part lateral de por A ‘Mrecnment pe sports 0 mun tes i finestres. KZ fants 1360 anutiades af tera. > tro raitectsa eta Columnes, pilars i pilastres. Sén els suports verticals que serveixen per sostenir Jes cobertes i cls ares i, de vegades, per reforgar els murs. 0) Lajcotuming t Telont sone dor vertical més € je, De seccié circular, i, gene ralment, de forma cilindrica, consta diaquests tres elements principals: sobre Ia qual descansa 1 fust. La base pot ser simple o bé ostar composia de sdcol i dtuna o més motilures docoratives (tor i esedcia). ~ {ifist{s part contral de la columma entre la ‘pase i el capitell. Pot ser llis, acanalat, 08 frit, entorxat o salomdnic. Liengruiximent del fust a la part central s'anomena éntasi, -\HI/eapifall!o part superior de 1a columns. Bs la part que té més riquesa decorativa. Da- ‘mnt el capitell descansen Tare i Yentaula- ‘ment. ) BI/pilae és un clement eostonidor vertical de seccié rectangular, cruciforme o poligonal, xnés robust i massis que una columna. 9 Lalpilastralés un pilar adossat a la paret. De Ja mateixa manera que In columns, tant Ia pi: Instra com ol pilar tenen base a la part infe rior i capitella le part superior. ELEMENTS D'UNA COLUMNA La colina sun element ssteridordesecié cular. Quen es wobe assed of msc rep el 40 + 4.Lart anaes! Altres elements sostenidors. Hi ha altres ele- ‘ments sostenidors, que poden descanser al terra 0 no, Entre els primers hi haz 2) Els gOnFafGHt/OTeStREpy, ae win ee ix ports verticals d'obra massissa adossats a un mur. S6n caracteristics del Romanic i el Gotic. bE que 65 qualzevol suport vertical, normalment de fusta, coronat per una pega horitzontal anomenada sabata. o) Les que s6n escultu- yes femenines i masculines, respectivament, que substitueixen el fust duna columna una pilastra. Entre els elements sostenidors que no descan- sen al terra hi ha: les ménsules, les carteles i als permodols. Elements sostinguts Element horitzontal que transmet les cirregues de la coberts de manera vertical. La llin- da permet Itis de la coberta plana o arquitravada. un element corbat que desvia lateral mont les carregues de la coberta. La utilitzacié de Tare va fer possible iis de cobertes de volta i va permetre alleugerir els murs i fer-los més alts. Les parts principals d'un are s6n: les dovelles, les im ppostes, la linia dimposta o d'arrencada, la um, la sagita, la clau, els salmers, lintradés i lextradés. Segons Ia forma, els arcs més comuns sén el de mig punt, l'apuntat, el de ferradura i el peral- tat, Atenent « la funci6, es distingeixen Fare for- mer, parallel a Teix longitudinal de les naus; el toral, transversal al mateix eix (també anomenat faixé, sobretat en el Romanic, perque cenyeix la volta); i Yarchotamt, un arc rampant que descarre- az les voltes als contraforts exteriors de Vedific. Son les ‘que recolzen a la linda i exerceixen cdrregues verticals sobre els clement sostenidors. En los construccions en qué es fan servir la fusta o la pedra, la coberta plana no pot cobrir espais gaire amples, pord actualment, els nous materials, com el formigé armat o les bigues d'acer, permeten cobrir espais molt amples. En larquitectura clas- sica els elements que componen la coberta plana s6n: Yentaulament, que consta de tres parts (ar- quitrau, fris i cornisa) i el fronté amb el timpa el seu interior, un espai triangular situat a la fagana contre la cornisa i la teulada do dos vessants. A lesquera, ctbtides del bale princbal dun edie de 1880 construt 2 Gorlte (Atemanye); a la crete, _atlents de! paleu lar Gals (1715) ae rage. ENTAULAMENT DORIC PRIBITIU INTRA Les primitives solucions teeniques per sos. Aquest entramat de fusta que permetla feni una coberta van orginar els Gefniius cobrirFedifii amb una teulada de dos entaulaments clsics vessants va orginar af tronté. ARC IELS SEUS ELEMENTS oy ari “ f rosea opal deli- ovotla ——____=_ Tay ‘aiper texas igs Fina linia dimpestes saimer — tant Cobertes corbades o de volta, Son les co- bertes originades pel moviment longitudinal o de rotacié d'un are generador. Descarreguen cl sou pes sobre els murs o pilastres. “Aquest tipus de coberta permet cobrir grans es: pais i donar moviment al conjunt, # diferdncia de Vestatisme propi del sistema adovellat. Les més habituals s6n: la volta i la cépula. També cal es: mentar el cimbori, que és una estructura quadra- da, octagonal o prismatiea que, com la capula, es construcix damunt del creuer d'una església. La volta. Es una coberis de secci6 corba, ori- ginada pel desplagament dun are generador al Marg d'un eix longitudinal, que cobreix T'espai comprés entre dos murs o entre dos rengles de pilars o columnes. ‘Les voltes, igual que els ares, estan constitu des per dovelles; 1a dovella central s'anomena elau. Normalment es construeixen per trams oberts a Yexterior per uns espais anomenets Iu- ‘netes, que permeten la iHuminacit interior. Hi ha molts tipus de volta, perd cls més comuns s6n Ja volta de cand, Ja darestes, Ja de creueria i la volta sobre petxines. A aquestes s‘hi han dafegir, durant el periode gotic, la volta estrellada, la sex- partida ila de ventall La cpula. Hs una volta semicsférica que est formada pel moviment rotatori dun are generador, sobre la seva clau o dovelia central que tanca Tare. Per passar d'una planta quadrada a una de cir- cular hi ha dues maneres de fer-ho: per mitja de trompos i per mitja de petxines. Les trompes én uns petits elements semicdnics que, coHlo- eats a Tangle dels murs, converteixen un espai interior quadrat en un d'octagonal. Les petxines 96n els elements que ocupen els Hocs buits entre ‘ls arcs quo sostenen la ciipula. De vegades es decoren amb pintures i relleus. La clipula, en la qual es poden identificar parts diferents, pot ser només una semiesfera o estar constituida pel tambor, que és un snell octago- na} o cilindric sobre l qual s'assenta la cdpula quan se li vol donar més alcada, la cipula propia. ment dita o casquet i la Ilanterna o coronament. ‘entrada de Hum habitualment es fa a través de Jes obertures o finestres del tambor i la Tlanterna. Els tipus de cGpula més habituals han estat: la de mitja taronja, leHliptica, loval, Ia bulbosa j la gallonada. En Vactualitat destaca In ciipula geoddsiea, formada per una estructura reticuls- da, metallica o de plastic, materials Heugers que ‘permeten cobrir espais de grans dimensions. 42 + 4.Uart VOLTA DE CAND arc de ig pont VOLTA OE CREUERIA Les petxines resolen Teniog dels base cc lar de I ctpula amb tna planta quacrads. VOLTA D'ARESTA (par extarier) Voltes, La volta de creveria representa un gan avers tecnic sobre fa daresta perqué Farmadura formade pels arcs apuntats ofereix ef doble avantatge de Ser mes Teugera i més fexibie. 1.4 LA PLASTICA La plastica, o arts de ia imatge, engloba to- tos les manifestacions pictoriques i escultoriques, La diferencia entre pintura i escultura es troba ex la seva representaci6: bidimonsional en la pri ‘mora i tridimensional en la segona. El relleu es cultric 6s un intermedi entre totes dues. Obres siniques i obres miiltiples. En el ter- reny pictorie, generalment, les obres s6n realitze- cions ‘niques i originals. Hl gravat, on canvi, pressupose una repeticié més 0 menys extensa dun original. En Fescultura aquesta multiplicitat es déna, sobretot, en les obres de bronze, perqud aquesta tdenica permet ferne un nombre iHimi- tat do cbpies. ‘Temitiqués! Tant en les obres viniquos com cn les obres miltiples, es tendeix a representar iematiques/divarsee; les més valorades sén lem Fes ligioses i les mitologigiés. També sén molt abun- danta les obres de tema historic) els retrate, les escenes de genere, populars i aristocratiques, les natures mortes i els florers, els paisatges, les mo- Fines, los allegorios i, on Vactualitat, les introdu- dos pels ismes del segle XX, quo sinveressen per des vmaiques metafsiqus, surzeliste, dnt ques, cindtiques i abstractes. ‘Tanmateix, molts dels moviments d'avantguar da que es produeixen des del segle XX es poden incloure en les tematiques tradicionals. Hs el cas de Yart pop, sorgit eap al 1950, que reflecteix la societat de consum com els pintors holandesos del sogle XVI reflectien el seu mén. Dm Hoocr: Dana bevent amb dos homes (1638) Une escena de aénere caraceristca de ls pinture Estdtue eqdestre del re Flip IV ala Plaza de Oren- te de Mediid, bt de Fle tro Tacea. &s un exemple de tematicarevaistca, ‘Arromo Lon integra la Slcteca Nacional, a Madrid, en un paisatge urd resolt de ma er Aiguratva, de gran preciss | pertecta captac ambiental | lumina. ait’ vy st ean la repeticié duna imaige a 210 ampolles de Coce-Cola, obra pintada per Andy Wawro, aque ef resultat Sassembi a un gran anu 1.Lart © 13 1.5 L'ESCULTURA Lescultura esta pensada per ocupar un loc coneret. Aixd comporte certs condicionaments, com, per exemple, que el punt de vista sigui dni ‘0 miltiple, frontal o circular; també Ia distancia fisica quo bi ha entre oseultura i espectador, fet que obliga Tartista a ponderar la mida de Yeseul- tura perqud Vobra sigui vista perfectament, A més, la relacié de Tescuitura amb Tarquitectura és fonamental, principalment perqué ocupa al- tars {fornfcules, slhora que en els monuments ¢3 relaciona amb Vespai urba. ‘MiqueL ANGEL doia que Vescultura es fa “per forza di levare’, 68 a diz, traient material d'un bloc de fusta, de pedra o de marbre, Al llarg de la historia, perd, Tescultura sha fonamentat en tres solucions: el modelatgo, el tallat i el buidatge. En eljmodelati@ V'artista dona forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines, pre- nent com a base materials meHleables com la ce- ra, el guix o Targila. ‘Elifallal consisteix a evar i rebaixar material d'un bloc de pedra, de marbre o de fusta. MIQUEL AncEt, de manera ideal, deia que ei bloc de mate rial conté dintre seu Tobra, i que I'inic que ha de for lescultor és troure'n el material sobrer. Elybuidatgo, és una técnica eseultdrica per mnitja de la qual sobté un motile a partir d'un ‘model realitzat previament en cera o amb un al- tre material maHeable. El motlle sutlites des prés en el procés de fosa per reproduir Fescultu- ra en motall, generalment en bronze. Els materials Des de Fantiguitat classica, el migEbrel és el ‘material de Tescultura per antonomasia. La seva duresa fa que toleri els cops del cisell sense que whi facin fissures; perd, si l'escultor comet un error és dificil de rectificarlo. Son materials més Aiictils i tous Talabastre i In pedra caledria. Ex- tro els materials petris, el el més diffe de tallar. Pel que fa a le ‘es més comu- nes s6n el boix, la caoba i la noguera. ‘Tot i que en J'antiguitat els marbres i Jes pe- dres os van policromer, 6 Tescultura amb fusta Ja que recorre a la pintura per procurar un ace bat més vorsomblant, que reforei la correspon- déncia entre Tobra i la realitat representada. Ge- neralment, lescultor fa la talla i posteriorment, ea procedeix a policromar i daurar els vestits mitjangant pigments i lamines de pa dor que s'a pliquen sobre la superficie. En aquest procés també os pot encammar, és a dir, pintar amb el eo- 14 © 4. Lart a Verge amb infant (5. Xi) de Fermi ta de Nuestra Sefore del Castilo, 2 Fuendejlén, € un exernpe de tla en {usta poleromads, ‘cues Arges va dea aigunes obres n= ‘cabades, com aquest Cscleu barbut (519), que ens permeten observa la tecnica escultanea basada en fa Idea (que Fobra sobte per forza c levare. |B] monument equestre de bronze dedicat a Felip M (A617), fet per Ganscxocra | Petro Taccr,presidebs fa Plaza Mayor de Mac Cnnsocosin resumen en el seu Mercuri (1564) la deologla manierista: multpictat de punts de vis- ‘2 utitzact6 del bronze a TS Jor de la carn les mans, el rostre i les parts nues Gel cos. Per donar més realisme a les imatges, shi afegeixen ela anomenats postissos: unglos de anya, dents de pasta, ulls de vidre, lagrimes de , pestanyes naturals i vestits i joies. La ta la policromeda s'ha utilitzat principalment en la imatgeria, és dir, en Yescultura dimatges rel: wioses, on Ia qual excolicix la produccié dels es caltors espanyols, especialment durant el Barroc. ‘Un material apte per fer els esbossos era el fang cuit. La cera, menys utilitzada, també ha servit com a material per a figures petites. Pel que fa als metalls, el més utilitzat és el bron: ze, His models del motlle solen fer-se amb cera. En In tecnica tradicional, es fan uns petits forats al La sirena varada (1972) aCavardo Chtuna, stuada Sota un pont de! Paseo dela Caste- motile i shi aplica escalfor per tal que la cera es” # Madi tuna runcid Bordenacté de Tespal urs desfaci i surti a Vexterior; Vespai que la cera deixa buit, somple introduint per un forat el metall fos. TEGNICAALAcERAPEROUDR > També s‘utilitzon on Vescultura alguns mate [- riala nobles relacionais amb lorfebreria, com ara | (1) Tor, Yargent, el jade, 'atzabeja i el vori fi ‘Al sogle XX, Vescultura ha incorporat mate- Ah vials com Tacer inoxidable, el formigé, el fer- i nN 9, Ia tela encolada, el cartré, cls acrilics, etc. af zc Els instruments Leescultor transforma la matéria pressionant- la o colpejantla amb instruments diversos, sc gons que sigui tova o dura. Per aixd, la msjoria, de les eines de Vescultor sén punxants o tallants El primer pas és el desbastat, que es fa amb ‘un punter. Es continua amb cisells, que sén ef nes tallants de tall recto, i amb gibies, que te- nen el tall corbat. Amb el marbre es fa servir el ‘isell dentat gairebé fins a aconseguir la forma desitjada. El pas sogtient és el de Yallisat, que en la fusta es fa amb limes o paper de vidre, i en el ‘arbre es fa amb pedra tosca i abrasius. En el modelatge les eines sén: puntes de fus- ta, paletes i draps humits, Modeletge esi Salcura Encoleda (1 Es fa un motte de fang, (2) Sobre ef mote ra es fon surt (as “perd”) pols conductes inte- | ae tna us cpa cores ara ra rors Un vega aed vera ato Troe feu ede conuctede ut qu pov e) eet cnet, avon an de ‘pas dal metal fs. (2) quest Sgur de feng nro, amb un puns scala a igure de ‘ereda ex cobebcamd ura es capa de mite Titer fina i ezeuen le rests ple fo ‘il era debate descober les entocs- ras encara ober, Ee habia que fragment dures dls cna) S'abocs ol bore fos pal de Fine os questa a nsir del brome rat soporar bourse Amb Fareaer, Is ce 6) Estanquen als ferasi a ple ltrs, atant © 15 Liescultura té dues formes de representacié: el ple volamy 0 escultura exempta i el(réllew El primer ha tingut dues formulacions en relacié amb Yespectador: la unifacialitat, és @ dir, un Janie punt de vista optim frontal, i le iilifacia= litat o multiplicitat de punts de vista dptims. Per a Miquel, ANGEr Yescultura havia de ser unifacisl, malgrat que es treballés en tot el seu volum; en canvi, els manicristes dofensaven la ‘moltifacilitat. El mateix Benvenutto CxtiNt de- fonsava que Tescultura és set vegades millor que Ia pintura, perqué aquesta només 46 un punt de vista i Tescultura en t6 yuit. EI Féllew és Ja forma descultura que sacosta ‘més a le pintura, perd no fa servir el dibuix i al color, sind ols diversos tipus de relleu per aconee- iguir perspectiva i profunditat en la ropresenta- ci6. Halt relleu ve ser una escultura gairebé exempta, que sobresurt més de la meitat del sew volum, mentre que en el{miigyrelleu només sobre- surt Ia meitat de In figura i ol Wbaix relleu té un sgruix inferior « mitja figura. qual que Ghibertia la seve Porta det Porads, Roar juga amb 2s diferents tus de relleu a ia Porta de Vinfern (1880- $917), as quale afegel figures exernptes 0.ce ple vou. 16 Les tes Graces (1816) diAntonio Cavous és obra Perseu (2554), de Benve- UF Semple ciesculture concebuda per ser nulto Cem e5 tobe © mig cam Contemplacs des de diversos punts de vista fire Fescuitua fel detaliisme de Yorrebreia Donareuo utiliza diversos th pus de reileu per donar pr funditat a les escenes ‘questa Cantora (1435-1459). ‘Amb els fis0s que decoren el Partené, del segle Va. a rAcrOpol Aten stnice TTrenguatge poste que inurden Fesculvra europea de tots es temps, des det én ford firs as nestres des 1.6 LA PINTURA La pintura és in manifestacio artistica que el piiblic coneix més bé, tot i que el procés delabora- 6 pictorice és complex. En la majoria de casos es parteix de diversos dibuixos, esbossos i estudis que permeten al pintor una primera aproximacié a Tobra definitiva. Es evident que aquest procés és diferent segons els artistes, perd durant els perio. des histbries anteriors al segle XIX la majoria de pintors partion duns tragos fets a manera d'esbés, 1ide vegades produfen una obra acabada de format, petit, enomenada modello, perqud Yaprovés el pax fré abens de ferla a una mida més gran. Els instruments Els instruments del pintor s6n tradicionalment tres: Ja paleta, el pinzell i Tespatula. La paleta 68 ol suport sobre el qual ol pintor posa els pig: ‘ments que fara servir en Vobra. El pinzell és 1 na que, en actuar sobre els suports, els impri- meix, Lespatula s'utilitza per barrejer colors, aplicarlos i estendre capes de fons i de pintura. Altres instruments utilitzats pela artistes per apli- car Ia pintura s6n: les mans, els tubs que vessen directament el color damunt del suport, trossos de tela por al frottage, esprais, etc, Els pinzells serveixen per a altres técniques com Iaquaretla i 1 guaix o aiguada, Les eines del dibuixant s6n el apis i la plo- ma. A partir del sogle XVII també os fa sorvir Ia mina de plom i, des del 1790, un conglomerat de raft i argila inventat per CONTE { conegut com a apis Coté. La ploma també ha tingut una evo- Iucié notable i, de les canyes, utilitzades durant, els primers segles, i los plomes d'ocell,stha passat als actuals plomins o tremps de metall. Per dibui- xar sobre paper es fa servir la sanguina o llapis vermell en forma de barretes, el carbonet, ele pas tele i les ceres. Altres instruments més secunda- ris dol dibuix i la pintura sén el cavallet, el regle, Yesfumf i Taguantabrag. Els suports El primer suport de la pintura va ser la paret de les coves, i per aixd les obres pintades en aquest suport constitueixen el que anome- nem art parietal. Perd, els suports més utilitzats al larg de la historia de Tart, hhan estat Ia fusta i la tela. Normalment Ja primera és anomenada taula i Ia se- gona eng. El long va eubstituir a taula partir del segle XVI. El terver suport és el mur, que déné nom a 'anomenada pintura mural. Les t&eniques pictbriques ‘murals s6n: el frese i el tremp. {2 gran aportacié de lo pintura abstracts és Iabséncia de tema, o, més ben dit el fet ‘que fo pintura 2igui ella mateina el tema. Ab doncs, a Groc | OF de Mark RareHo (1956), 2 fa vistble ald merernent formal, sense la nfuencia Fale tangible. Lamina de Itreyclopéeie amb e's ns- ‘uments de pntor: aguentabras, pine 2els, espatues i paletes. En aquest deta dA egotia de a Pint 1B de Verses hi veiem el cava i To- guaniabras. I primer suport pictéric van ser les parets de les coves prenistéiques. Sén especisiment remarcables les pintures de cova catamia, 4.Uart © 17 Altres suports menys uilitzats sén ¢l coure, el lauté i el zene, i oneara s6n més rars la pissarra, €l vori, el vidre i el eristall. Cal afegirhi encara el pergami, de gran im portancia en Tart de la ikluminacié, que va tenir el moment més esplendorés a 'Edat Mitjana amb In miniatura, com també el cartré, la cartolina i el paper, que s6n suporis idonis per al dibuix, la quarella, Taiguada, el pastel, la cera, ote. Et plas tc { el cos huma -pintat o tatust- tanquen la re- lacié de suports artisties Les técniques En la majoria de técniques artistiques pictori- ‘ques es combinen dos constituents indispensables per aconseguir el color: els pigments de color i els aglutinants. Ja a la Prehistoria, s'obtenien pigments a partir del carbé vegetal, la sang i la caseina barrejats amb greix animal, que feia Ja funcié daglutinant. Les principale taeniques pictoriques tradicio- nals sén: el frese, el tremp, loli i lencdustica. a) Bl frese. Hl frese és la modalitat més usual de la pintura mural. Es realitza gobre un arrebos: sat de cale frese quo serveix de suport per als diversos pigments dissolts en aigua. Després de la primera capa shi aplica una segona pre- paracié, que consisteix en una capa de calg i ‘una alira de sorra. Aquesta baxreja de calg i sorra rop el nom demblanquinament. La rea~ liteacié del frose no permet rectificacions. En cl fresc es fa servir la sinopia, és a dir, un dibuix preparatori que ¢s fa damunt Yexrebos- sat i que permet fizar’els contorns de Yobra i ‘marcar les jornades en qué es fara. >) Bl tremp, La tenica del tremp va ser utiliza da inicialment com a pintura mural. General ‘ment 65 rovell dou barrejat amb lates de brot de figuera i aigus, i va ser uilitzat pels pintors renaixentistes. De vegades e'afegia al fresc per conseguir veladures. ©) Loli, La tdenica de Yoti sobre taula o sobre eng, que ja era coneguda des de Tantiguitat, consisteix en una barreja de pigments amb ol, generalment de llinassa o de nou. Entre els avantaiges que ofereix destaquen el color bri- ant i la possibilitat de rectifiear. @ Vaquarelia, Només fa servir colors transpe- ronts i Heugers, aglatinats amb goma arabige, sense utiliteacié del blanc. ©) El guaix o aiguada és semblant 2 Taquaretla. Consisteix en la utilitzacié de colors opses, tuna mica pastosos, i'is del blane. 18 + 1.Lart ‘Sobre els murs de la capella Srencaccl, Lx Madonna c'Ogntssant (1506-1510) Pee wine de Plorénca, Masacoo va de Goro é> un exemple de plata af aint Lexpulsié del Perads, un fresc temp Sobre tala, caractefstica de ue sadscrv als corrents humenistes. {Genie entetior a fo intreduccié de Vol ia tecrice de Val, permet aconsegulr un detallsee pictoric més gran, tal com es pot senar en Fobve ts Hore de Du del cancellr Ron (C. 1435) de Jan wn Evo. | ) Liencaustica. Bs una preparacié de colors di- Jute on cera fosa, que fa d'aglutinant, ‘Al segle XX, lexperimentacié artistica va facili- tar laparicié daltres tecniques pictdriques, que os caracteritzaren per I'is de materials i objectes poc relacionats fins aquell moment amb la practica ar- tistice. Aixi, per exemple, la pintura matérica i el collage incorporen materials i textures diversos, com ara terres, minerals, fotografies, retalls de diaris i revistes, ete. Aix, el cinetisme, que cerca el ‘moviment de le composicié i utiitea amb aquest fi cenganys do porspectiva i efectes optics, també in- trodueix en obra elements afegits i ginys técnics. Déelira banda també aparegueren noves barre: gos sintatiques com lserflic, consistent en una combinacié de molecules d'acrilat en emulsié amb Tagua, Aquesta técnica pictorica, utilitzada a partir de le dacada del 1940, ea caracteritza per un assecatge molt rapid, un acabat amb fcc. tes daquareHa o oli segons el seu grau de disso- uci6 i la possibilitat de ser emprada en diversos tipus de superficie. Una tecnica eminentment decorativa és la la- ca. Bs dorigen xinés i consisteix en un vernis dur i brillant fet amb latex, un producte que s'0b- 16 especies arbories de ! Extrem Orient. 1,7 EL DIBUIX El dibuix és, goncralment, le fase privia de la realitzacié artistica. Tanmateix, a partir del segle XVII agafa un caracter individualitzat que el po- ‘tencia i el converteix en un element artistic per si mateix. Una de les caracteristiques que nor- ‘malment s'associon al dibuix és Ia seva rolativa bnevetat Pexecuci6, perd aquesta apreciacié no sembla gaire exacta avai, quan ol dibuix os desfa de la funcié instrumentel que he tingut en temps passats i assoleix categoria artistica propit Segons la tdenica utilitzada, los eomposicions so- bre paper tenen denominacions diferents. Les més comunes s6n el dibuix a lapis, el dibuix a tinta, el carb6 i la sanguina, aquesta darrera feta amb ‘un Tapis de color vermell. També cal afegir: a) El pastel, fs una teenica que s‘executa en sec. El pigment utilitzat es mol amb un aglutinant 8 base de color i es conforma en barretes cilin- driques. b) La cera. Es més grassa i consisteix en una bar- reja de colors amb cora liquida. Eni plisticapictoca, faquarelia assole fa majors ‘eaat durant el Renaixement alemany, especie ‘ment amb Daren, amb els pntors angiesos ~Comsta ‘3c, Tasen-iamb els impressionistes frances. ‘0070 Cxctca: Vallecas melody (1972). Es pintors pop van utilizar fs pinture acrica, [a textua Brilant ela qual reforava el missatge. ireda | ma (2003) anton’ Téres mestre a forge que la plntura matéricat8 en infor. maisme, 4.Lart © 19 Dunen, gran greva- or, tant mlogratic ‘com ealcografc, v8 utiitzar el gravat com 2 vehicle per Una de les caructeristiques més rellevants del gravat és la seriaci6, 6 2 dir, Ia possibilitat de ser reproduit més d'una vegada. La imatge que ha de gravar tindra com a suport el paper i de vyogades la tela. Per estampar el dibuix es fa ser- ‘ir une premsa, Bls diversos métodes dimpres- si6 sobre paper o tela s6n aquests: 4) Improssié en relleu o zilografia, en la qual le superficie, generalment de fusta, que impri- ‘meix la imatge té rellew }p) Le improssié en buit o gravat al buit, en Ie ‘qual la matriu, generalment do coure, es dibuk xa a base de soles; 0s fa servir en les tcniques del gravat al burf i a Taiguafort. Aquesta dar- era consisteix a sotmetre la planxa a Vaccié corrosiva dun acid cobrintne préviament amb tuna capa protectora les parts que eal preservar. © En Ia impressié planografice 0 Hitografia es dibuixa sobre una matriu de pedra, que no 1a gravada ni tallada en rellev, ni se sotmet a Tacci6 de Yacid. 4) En Ja impressio a partir de plantilla o serigra- fia In imatge s‘obté transferint el color, a tra vés duna matriu de seda, a la superficie del paper. - ©) Una altra técnica és l'esgrafiat, semblant al ‘gravat ja que el dibuix resultant no té relleu st 16 que esta enfondit. Ble avengos tecnologics i la fotografia, | més recentment el laser ila informatica, que han pro- vocat grans canvis en les técniques dimpressié, ‘han fel possibles noves formes de reproduc dels gravats que incorporen processos fotomeci- nics i digitals, per avaler, la mort |e dade (1513) Proanest va Introduir fel tema de les ru: nes romanes als ‘seus gravats, nno- eois no exempta de creativat. Hi ha dues modalitats de gravets: el gravat de creacié i el gravat de traduceié o reproduc tié. El primer, com indies el nom, erea una obra ‘original que després ser reproduida un nombre ide vegades variable, segons la tenica elegida. El sgravat de traduccié 0 reproduccié copia, com Ia fotografia moderna, una pintura, uns escultara, uma arquitectara, ete. Al peu dele gravats s’bi indiguen els noms de Yautor de Tobra original, del gravador i, de veg des, el del dibuixant que fa el dibuix pergud el sgravador el copii damunt le matriu. Gora va ser Pntroductor de la nova tecnica itogrfica 3 capanye, Aquesta obra, C1 relloneyador Mariano Ce Baton (1819), pertany 9 lz sere Toros 3 Sordevs, 20 A 1.9 ALTRES TIPOLOGIES ARTISTIQUES Bn aquesta analisi de les teeniques artistiques no es poden deixar desinentar altres disciplines que, tot i ser considerades menors, resulten igualment importants a Thora de valorar el feno- rmen artistic en totes les seves dimensions. Miniatura. La miniatura es coneix també com a art de Ja iHuminacié, Bs, en realitat, una pintu- a al tremp de petites dimensions, feta sobre un pergami o un paper, que s'utilitza per decorar manuserits. El pergam{ procedeix de le pell de Tovella, Ia cabra i le vaca, que ee sotmeten a un procés de neteja i poliment fins a tonir la finor desitjada. En el cas dels més lnxosos, poden es- tar tenyits amb porpra o un altre color. Un cop preparat el suport, s‘encola el pergami amb dife- rents capes i, una vegada sec, shi aplice In pintu- ral tremp. Per evitar la barreja tonal, es deixa assecar cada color abans d'aplicar-ne cl sogtient. Gusrav unr: Judt (1901), A parte de Durant el periode gic, la pléstica e= Bn cas d'anar enriquit amb or, aquest saplica en le nfiuéncta deis mosaics beans, Foz va expreszar amb forge a través dels vn llee mitontunt uit litwinn fe ie For com @ material pictorc ha aribat vali, com aquests de fe Slnte-Cha- Pri iganes fs as nasies des. pele de Parts, El vitrall. Fl vitrall 0 vidriora de colors es tre- balla a la manera d'un mosaic damunt un dibuix provi. Les peces, una vegada pintades, s'intro- dueixen al forn perqué el color s'integri amb el vidre; després suneixen les vores amb plom, es munten en una estructura de ferro i, finalment, es coHoquen a les obortures (finestrals i rosas. ses) de les esglésies i d'altres edificis. El mosaic. S'utilitza com a paviment o per adomar murs. Es compon de tosseltes, peces pe- tites de pedra, marbre, granit, lapislatzuli, etc Sogons la mida i la reyularitat de les peces es classifiquen en tres grups: 'opus sectile, amb tes- selles grans; 'opus tessellatum, amb peces més re- gulars que les anteriors; i J'opus vermiculatum, amb tesseltes petites i de formes diverses. La ceramica. Abraca la larga gamma de pro- ductes quo siobtenen modelant masses dargila i 5, te toc remo de! mosec ve ser perfecioeds per la pstea bean tia, va cob els murs en =ubSttu del free Com eo pol veure 8 SantApotnare Muovo de Ravenna, # coceié per mitja del foc (eventualment es reco- breixen amb una capa impermeable deemalt 0 4e vernis) i es decoren amb pintura. Solen ser objectes quotidiens (vaixelles), rituals (urnes { vasos por a incineracié) o simbélies (osta- ‘uetes votives). Los coramiques poroses sén tarries i permeables, com Ia terracuita i la isa. Les impermeables, que deuen les propietats a la vitrfieacié de la pasta # altes temperatures, s6n el gres i la porcellana, altres terres. Les peces obtingudes se sotmeten » ) Pat ce cerdm- ca de Manises de) Seale HY, de carat amb reflex Apollo | els quatre elements, metabic Dau _ghup excuttvc de porcelans, 4.Uart © 21 1.10 L'ART EN LA CULTURA DE MASSES Des de finals del segle XIX, amb el suport dels nous avengos cientificotaenics, sshan desenvolu- pat noves formes d'expressié que ols artistes han explorat amb resultats sorprenents. Amb T'ajut dels mass media, els nous llenguatges do V'art Ga fotografia, el cinema, el video, el cartell i el ‘edmic) han construit el nou imaginari icbnic de Ja societat global contemporinia. La possibilitat do difondre massivament els productes artistics sobre un suport tecnoldgic ha permés una demo- cratitzacié cultural que ha fet de Tobra dart un objecte de consum popular. La fotografia Liany 1816 ol fisic francés Joseph-Nieéphore [NIEPCE va realitzar ls primera fotografia. La ci mera portatil, el color i la cimora digital han po- pularitzat aquest mitja d'expressié que permet captar una imatge concreta sobre una superficie cen dues dimensions. Aquesta caractoristica rela- ciona la técnica fotografiea amb la pintura, Els primers fotdgrafs van concebre els seus treballs a manera de composicions pictériques, en un °5- til academic, i especialment en els goneres del re- ‘rat, el paisatge i el document o crénica dels fets. La fotografia artistica, perd, no cerca necessaris- ‘ment Ia realitat, siné una recreacié que conjuga aspectes pictdries com la composicié, la Tum i ls colors. Per aixd, la fotografia, que ha servit a molts pintors com a substitut dels dibuixos preparato- ris, ha demostrat Ja seva capacitat dadaptarse a criteris compositius, personalitats artistiques i visions de la reslitat molt diferents i ha esdevin- gut un mitja molt dictil a la libertat creativa, El cinema EI cinema, inventat pels germans LUMIARE Yany 1896, no ha renunciat mai a ser un mitia dentroteniment, si bé també ha demostrat la se- ‘va enorme eficicia com a vehicle de transmissié ideoldgica i de creacié artistica. La miisica, que des de linici va acompanyar les imatges, i les in- novacions téeniques, especialment ¢l so i el color, hhan fet del cinema un art complet que integra la imatge, la mésica i la paraula en una unitat inse- parable. Els moviments i enquadraments de Ia cera (eubstituta mobil del mare pictoric), els recursos de la Tlum i Yeaconografia han estat utilitzats di de linici per diversos moviments artisties i realit- zadors que han creat un lenguatge artistic i estd- tie personal. 22 + 4.art ta Rav: Hegre { blane (1926), Les fotografes de Man Ray estan relacionades amb els Drincuis moviments artistes panisencs de fa década de! 1920. En aquestainstantini, Btematca, b composi Ia llum tenen shore infuéncia | intencionaitt pictériques. Fotogrema GE gablnet del doctor Caigarl (1920), peliieuls cestétien expression/sta Grigits pec Robert Uew. La stor de i reaiat provoceds per Fis de I ria cago- bal I anguiose contibvelc a crear una sensacié dangobe | desconcert El cartel Dos de la seva aparicié al finel del segle XVII, el cartellisme, molt vinculat al mén de la publi- citat, ha estat un reflex fidel de Vart i de les im quietuds socials de cada apoce. El cartell fusions la imatge i la paraula en un tot que, sense negar Ja possibilitat de segones lectures, tingui per aguell a qui s'adreca una significacié precisa, cla rai directa, Bl pintor francés TOULOUSELAUTREC, a la fi el sogle XIX va establir els fonaments del carte- lisme modern: sssimilacié d'un producte a una porsona o un model icdnic conegut, adaptacié de Ja tipografia a Vestatica i el missatge, i simplifica- i6 de formes itis de colors vius i contrastats. El comic El naixement del cdmic es remunta al 1896, quan un diari de Nova York publica les aventures do Yellow Kid do R. F. OUTCAULA. Aquest llenguat- ge narratiu, que explica una historia mitjancent tuna successié de vinyetes que integren dibuix i ‘text i que va ser anomenat odmic pel cardcter hu- moristic do les primeres publicacions, va mostrar ‘una gran capacitat de comunicacié amb pablics hheterogenis. Per aixd, el cdmic ha cultivat tots els ‘temes i ha incorporat estils de dibuix i narratius malt diversos, La conjuncié de la imaige i el text per explicar ‘una accié temporal el relaciona amb el cinema, perd el separa de la pintura, que condensa el temps narratiu en un ol instant. A la fi de la d@- cada de! 1960, alguns artistes van utiitzar el lon- sguatge i el format del comic per als sous quadres. EL video i les noves tecnologies En la segona meitat del segle XX, el video sha obert un espai propi en el mén de Tart gri- cies a la seva gran versatilitat creativa a partir de la manipulacié d'imatges noves, o bé ja edits: dos; i a la capacitat de provocar la reflexié sobre 1 poder de la comunicacié i de la imatge. Avui, el videoart forma part de les principals colleccions dart contemporani i la seva presen- ia on ele museus modifica la manera tradicional @interaccié amb obra d'art, i promou una parti- cipacié més activa de lespectador. Els darrers anys, lanomenat computer art 0 ‘net art ha suposat la susbtitucié de les taeniques artistiques mecdniques per les digitals i, poten- ciant encara més la participacié de Nespectador, ha trencat el concepte de musou tancat, on fer accessible Lobra d'art en una galeria online. Tououse-Laurnec: Confetti (1895), Motta (Hove York). Tots els elements que inte- gen aquest cartall es troben Saviament interrelacionats per tal de desenvotupar amb eficicla el seu propdsit publ ‘tar. Les fries compostves ) Planta: pot ser de tipus diferents segons Tes til, Yépoca i la funci6. En arquitectura religio- sa en frogiients les formes de crew Matina i ren groga i les plantes basilical i circular, i els espais més caracteristics e6n les naus con- i tral i laterals, les capolles, el creuer, Yabsis, el deambulatori i Tat. ©) Algat: conjunt d'elements arquitectinies verti- G o cals, Shi identifiquon els elements sostenidors (iaurs, columnes, pilastres 0 pilars), i els ele- ments sostinguts (arcs, voltes, cipules, tem- O lal al br, cimbori i arquitean). I Un aspecte fonamental on arquitectura és Ia tuneié, 68 « dix, Fobjectiu. amb qué ha estat pro- jectada Vobra funci6 utilitarie, teatral, espectla + permet de conéher la densi rel de tots els elements (sostnidors j sastin- tiva, simbalica, comercial, etc), i el simbolisme Gu que contornen un ef estaba a rec proporcione! ere foes les pats de Yedifici (poder politic, religiés 0 econdmic). de Fobra. oOo] _o o 24 6 4,Vart a Finalment, també és important condixer els antecedents de lobra i les influéncies poste: rior, ila relacié amb altres de semblants del ma- texx autor o de la mateixa escola, i identificar les diferéncies 0 coincidéncies amb altres solucions coetdnies i dépoques anteriors o posteriors. 1.12 ANALISI DE L'OBRA D'ART: ESCULTURA I PINTURA Por fer un estudi complet d'una obra plastica cal comengar amb una analisi formal, per identi- ficarne els elements de qué consta, i, a continua- {1 museu 65 un foc dptin per mosvar | guordar tots mena ebres, moat que sovint cié Yanalisi conceptual, per estudiar-ne el sign’ Feat, Finslment, se'm fa una analisi tecnica, 2 220teualzn. oft, el Cento ce Arte Rena Sofa de Madi, centrada en el suport, ols materials, ote ha d'identificar si obra En una exculture abstracts, com escultdrica s'ha realitzat de manera que ea pu- ‘ui obsorvar des d'un sol punt do vista (uni STioanai een on'tperance, | cial) o des de perspectives diverses (multifa- Derque, per a Fartsta, ef tema cial), El ritme de obra indica l'equilibri entre = lesperimentaci6 de les for ls buits i les parte plenes, entre les ombres i Gener ees os Jes Ilums. A més, s‘ha de definir el tipus de cro-

    You might also like