LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIO (1902-1931) Per qué, després del desastre del 98, el sistema de la Restauracié va aconseguir perdurer durant tot el primer tere del segle XX EL regnat Alfons XIIT va coincidir amb la crisi 4 cl cal-lapse Final de la Restauraci6. Ala falta de ‘apacitat del sistema per ampliar (a base social, Shi van afegir daltres problemes: les conseqiin” ies del desastre del 98, la divisi6 i la fragmenta- 6 dels parits del torn, Lincrement de Loposicis, {a guerra al Maroc i a conflictivtat socal. Tot i que la Restauracié va sobreviure a les crisis del 1909, 1917 1 1921, el suport Alfons XII al pronunciament del general Primo de Rivera el 1923 va acabar amb el sistema, malgrat que la ‘monarquia va aconsequir mantenirse fins al 1931. | Catalunya, aquesta etapa es va ceracteritzar per tuna fora agitacié social {per la irupeié electoral el catalanisme, que culmina amb la creacio de La Mancomunitat, el primer ens dautogovern catala des del 1714, a ‘eum om watnoc1 EL REFORMISME DINASTIC 1 desaste de 1898 vo palesar les detictncis del régim de a Restauracié va doar lnc aun reformisme politic basatenlsidees regeneraionstes.Poc temps després, el 1902, a majoia dedat del ‘mona Alfone Xl va marcarelcomencament de Is segona etapa de a Restaura. 111. El fracas del primer govern regeneracionista £11899 arena regent, Maria Cristina, va atorgr la confianga per formar govern aun nou lider conservador, Francisco Sitvela, Com ja saps, aquest govern va impulsar una poltie reformist iva donar entrada a figures alienes 2 la potica anterior, com el general Carlo Polavii el ier del conservadorime caala, Manuel Duran Bas Ais 05 va proposar un project de descentralitzacié administrativa i una nova potica pressupostiria que apujava els trbuts sobre els productes de primera necesita i ceava impostos novs per poder agar els deutes contrets durant a guerra de Cuba Les noves crregues fiscal imposades pel ministre Vilaverde van ‘riginar una forta protesta a Catalunya pel setembre del 1899: els comerciants,basicament de Barcelona, es van negara pagar la co: trbueistrimesteal Va ser la protesta conegds com a Tancament de Caines (rege lta 7). Un mes després el govern va prendre la determinaci embargar cs morosos, per alcalde de Barcelona el doctor Bartomeu Robert 5 va nagar 2 executar els embargamens va presenta la dimisié, EI moviment va provocar una vaga general de comerciants que es va estendre a Sabadell, Mataré, Manresa i Vilaanca. Com ares posta el govern va empresonar els morosos, va suspend les 3 ranties constitucioale a Barcelona durant cizeat mesos i va deca rar Festat de guerca, En desacard amb les mesures repressives, Duran i Basi Poavej van imi, ft que evidenciava el facds del primer intent de regenerar la vida politica espanyol, 1 Tancament de Caises va comencar una dindmica que va sign ficar la ruptura enee ls elts econamiques de Catalunya ies par tts dinates el prncpi dela consolidacié del eatalanisme com 2 alternative ala caduca politica de la Restouracié.També va posat fia Fespert de regeneraié, que havia drat amb prow fees un any, el 1901 es vareprendreel ton dindsti 11.2. Les opcions del reformisme Aa primavera del 1902, en fr setze anys, & monarca Alfons Xl va pula al tron. Els primers anys dl seu regnat van estar marcats els intents de reforma o regeneracis,promoguts pes qu, des de fini des de fora dl govern, lamaven per una renovacié moral de Ia vida social politica que posés fia caciquisme ial falsejament slectoral Dins dels corrents reformistes o regeneracionstes es poden Aecencir diverses tendencies: ‘iar a lca de Sane Jame en suport a doc. tor Robert alee de Barcslora per sta Ses tran dl Taneament de Caen (BER ELTAVCAMENT.OE CAKES hen de pga to lq port ln sea Fm (-) | hen de conti ales cregues e (Ett sols ian sun jst equate. 5 es canto ons, cada vada cents, han aot dete Fins 2 exams el desemvelupanent de es nests ings aa jade tet imposible que pu em asf enous imposes peas (.) Pr an cde Cte de tt oss ‘ue idle cirque en queda Gin aga enar-oe de bea dea conc tance testes eabient. Manes era Sd Pmarert 1. En qu es baa la potsa des gris br celnins?Gura mesua de fora popesaven? aura tng acts de punt "es de dl de ees 4: Govern. Carestra dl 1907+ Le dels partits del torn dinastie: va tenir una gran importancia fing al 1912 \ es basava sobretot en la ertica del frau electoral ia {or una “revolucié des de dalt” per evitar Ia “revolucié des de baie’. Van destacar Francisco Silva i Antonio Maura, del Partido Conservador, José Canalejas, del Parti Liberal, + La dels partts marginats del sistema (republicans, socialists, Alfons XI amb Canales, 1912. PEE 7 6. EL facis dels primers governs regeneracinis- ‘ts, el Tancament de Cases i les sves conse- auencies a Catalunya. 7. Les opcons reformist les forces politiques de dine {de fora del sistema, '. Les rans que van portar Antonio Maura a fer la seva proposta de “revlucid des de dalt” i es refomes que va emprendre. 9. Els objectius que persequia el reformisme ti- beralessevesactuacions principal2 LES FORCES POLITIQUES D'OPOSICIO Loposicié a la Restauracé era epresentada, fonamentalment, pel republicanisme, pel carisme, pel nacionaisme catalase i per les dues tendéncies del movimentobrer, fanarqusta ila socal ‘Aquesta oposci,excepte la catalaista, no va aconseguirpatici= par en el govern ni atcuar una altenatva de gover fins al 1930, Lun cop exhaurides totes les possiblitats del regim > La Repiblca, 2.1. Elnou republicanisme d'Unién Republicana sezos an republicanism va ser el principal grup de Yoposicis politica + Republicans. va consiuir de manera permanent a rinria prlarentria més hombrosa al Congrés de ipuats. La seva fore er notable ales Zones urbanes on elvot es podia expresso ab mes Miberta lin Sempona ae fuanca dels caccs era malt mas eda, Arb el nu segle es va broduiruna evolucé del republicnisme strc, en qué els parts ‘ders hegembncs del erode anterior van pereeprotagonisme. ‘Aques nou republicanism es va caractertzar pelt de ser un am- ppli moviment social, de caracter retormista, que va agrupar sectors BBR. ELRADICALISME LERROUXISTA____ stgnancs. dt Pacts J Sie frets, asp hue Riga. ‘Fes Cx log els artis pans cata sets a are un class» Sant Sebastavescquren expe, a Ca fot dels ates uns qu te pric en 6 aor pecs eh ln da runs fo precede de mle exp Fecneremet, per toes os frees epblianes spares (Cid coepromt oma ann per tts presets epee Ye ala saul dela qs catalan Bsa an lpi outodeterinaci eoreretada ene poet Fatt Con ‘sje autumn propose inet pt ple ce Catan "cepa pera volute a major es cain expe ‘son finan ott poe sua unberal Iie sxe eto ‘Amis o més es coor un Cont Revohionor prs par Nita Alas Zonora vo preperer ua ve genera Fue moi no ve arbor ofr va fr un pronuncionent rer 9 Joc (ue ve hear por frcr fo preemaci ela Replies fbr dal 1931 ell Aznar va omar un now ver. Com 0 port de Fear parlor as a Into consina von enw leans mpl poral 12 dbl dl 1931. Aques comic s von convert ‘eon pb abe la mnarqu i els von quonyar le ean dots repcones 1 14 debe del 1931 sv prociomar la Segona Rapa bea Espenyela el Com vclucionar pres per Neato ‘Alcalé Tomer ox comarir en gover provi. Aqua tromic di, eva badonor Expanyfop a ech laf de la menorqvia no vo ser lah dune revoluc, sin dl detioroment del siemo poli, comenga 1898, rogesinament oft dun’ fs crisis del 1909, ol 1917 1211923, | deiioment depresigit durant la dead, Lesorrment del 1931 fy el reaka dua ergs cin ‘ucional que ds governs deb monciquia von se incor cde race | que va poor B ol siden eondivciondl de la Rouse ji, mb, la menarqic mata. (RHE. COMITE REVOLUCIONARI spanyos org de es ensanyes soils an ptuné cam popular qe demana utc un tepals ave ee mou 3.90 Toa Posates les sees espernces er epbicaepble Jo (alms os cane er sero, hem vlgu tama a demands pls proce fens del ll ee than baat cata eave incon fan snabaa aber, aan be Samana terse ers han af com a ances anes Cone fe) tom ls gue wan ow eicombrds, estate un slag bat {at cenocadee per un gone de dcada, lsvument dun fe se tres Garmin. eter am nel bes ‘Gan acqusee omiptet (3. enn extras a foals eg sf encase eset sev la mano as aus dea Rin {abla epi sole Base de soba nacional repre tertads onus atembos contin, Dag eo Exp. nya del fur (-) que copia es aprons unt ‘ronomica 2 Juste sail (~). Mees, esate ‘onc de totam ea nse report. Sunn les fro dt poet ple amb crc de govern rrovions, aes Espanya ms hoa Wy Sep! ane Cont toto ata asts)(Bes LAINSURRECCIO DE JACA DE CUATRO VIENTOS. 12 de denne dl 190, un parle se Shans dl gue sha eiplst, ee capitan: (Glin {Gari Hemdnde ates companys et G eporyeatea 15 eva msg se ‘Shade unto Vetas de Maid La crac de 2a fou suc pr na ‘elurnsit,| eS mx sponses Yan = (BRR, LAINTERPRETAGO DUN MIsTORADOR Imanetes de sare, ve dei perl srs faite wna dete de rogn one canis 3 eer Berenguer Tale rans propltaris ond ules depron a fmua va fas, Sls ars pats leg. Ni ue te ates no van tee pu eos tev ce einen lr apincon nit fons improvsaver ca da slicors que a ou eget ura cones Inara fers per acs epi ue |s rosssere (see sels ngen cele parts 2. vss is Let cero (806385), soit 94 eta ine pa Ene (ost de tes) bait omdaiaten Espanyol sha poctanat la Re ls defenses dyin cas, Fret rpubcan homens a cp ‘tena sel) (Boas La ust ig aap stars ml pe posarf'Caniqaa ol degavel pa Linentar | tables cation dls 1a aly acceptor com ala v2 aver enpararae ene fine pr ce hue a sera neat menaga pega eas apcar urs terapten fet de Afr 192. (Tadst ces) Ans Xie 198 1 Do. 4 fer gue 1930 moar Sense? Oa vse Pace de Sot Set? Gul ea signa? One objects pone foie? Gut van serdar wept ae tlre? 2 oc. 2 Guests fel Conte Rela pans eh vw se eg haa? Qa age Sie objects 2 bo. 3: Ques movers uur a peters endarcat Tamora? Pe qu van farsa? 4 Dos. 415: Fer gb seco del 131 2 ser un lel from monn epi une ret ve? One 5 Do. 6: Guna itreta oe tse es causes de Tenderacnere Sela mone 292? =u 6 eu dba en pales, Un ha de eles a cnt de Iona to ag de rine fe Rv Tate ones {Bt distur un ein ropubic.Bgumeres pine esos post en les econ municas del M dab del 3931,