Hydroelectric Power from Evaporation: Two Case Studies

TDR “Centrals hidroelèctriques per evaporació” .
Eli Soler Arrufat
Centrals hidroelèctriques per

evaporació
Alumna: Eli Soler Arrufat

Professora: Maria Dolors Puertas
Curs acadèmic: 2n de Batxillerat
Centre: IES Lluís de Peguera.
TDR “Centrals hidroelèctriques per evaporació”. Eli Soler Arrufat
Abstract
English
Electricity can be generated by harnessing the power of evaporation by separating two bodies of
water. The first of a constant level and a second isolated one without any significant water intake
other than the first body. By building a dam and separating the two bodies the level of the second
will slowly drop due to evaporation while the level of water of the first remains constant, this differ -
ence of elevation between the levels of water is in turn a source of potential energy. This potential
energy can be harnessed and turned into electricity by building a hydroelectric power plant with its
dam and turbines. Since the second body must have as little water intake other than the first body
(through the hydroelectric power plant) a perfect location for such a project would be a dry area
with high temperatures, thus making a desert an ideal place. Both examples which are presented
here are in such deserts and in natural depressions next to bodies of water of which their level re-
mains constant. These places are the Dead Sea basin and the Garabogazöl and the power that
could be produced under ideal circumstances is of 67,94MW in the former and 23,51MW in the lat-
ter. Given the geopolitical stance of both regions, the prices of electricity, the cost of building the
projects and the ecological concerns none of the projects are viable economically speaking without
subsidies form the governments which are unlikely due to greater interests in competing industries.
Pàgina 2 de 47
Español
Se puede generar electricidad a partir de la evaporación separando dos cuerpos de agua. El pri-
mero de nivel constante y el segundo aislado sin ninguna fuente significante de agua a parte del
primer cuerpo. Construyendo una presa que separe los dos cuerpos el nivel de agua del segundo
bajará lentamente a causa de la evaporación, mientras el nivel del primero es constante, la dife-
rencia de elevación entre los niveles de agua representa una energía potencial. Esta energía se
puede aprovechar convirtiéndola en energía eléctrica construyendo una central hidroeléctrica con
su presa y sus turbinas. Dado que el segundo cuerpo debe tener el mínimo de agua proveniente
de cualquier fuente que no sea el primer cuerpo (que proviene a través de la central hidroeléctrica)
un lugar perfecto seria una zona seca con altas temperaturas, así siendo un desierto un lugar
ideal. Los dos ejemplos presentados aquí están en desiertos y en depresiones naturales al lado
de cuerpos de agua los cuales el nivel es constante. Estos lugares son la cuenca del Mar Muerto y
el Garabogazöl y la potencia que se podría producir en condiciones ideales es de 67,94MW por
el primero y 23,51MW por el último. Dada la situación geopolítica de las dos regiones , los precios
de la electricidad, el coste de construcción de los proyectos y los posibles impactos ecológicos
ninguno de los proyectos es viable económicamente sin subvenciones del los gobiernos que son
improbables dados el mayor interés en industrias competidoras.
Pàgina 3 de 47
Índex
Abstract 2
Índex 4
Índex de símbols i abreviacions 6
Índex de figures 7
Introducció 9
Objectiu 9
Introducció teòrica 10
Precedents 11
Projecte Atlantropa 11
Presa de la Mar Roja 12
Projecte de la depressió de Qattara 13
Funcionament 14
Fonaments físics 14
Requeriments 16
Desnivell 16
Evaporació i Precipitació 16
Tipus de instal·lacions 17
Turbines 17
Tipus de turbina 17
Principals models de turbina 18
Possibles projectes 19
Projecte del Garabogazköl 19
Càlcul de l’energia 24
Càlcul de les canonades 25
Viabilitat 27
Viabilitat econòmica 27
Cost 27
Infraestructura 27
Preu de l’electricitat 29
Producció 29
Viabilitat geopolítica 29
Estabilitat del govern 29
Conflictes 29
Conseqüències ecològiques 30
Alteracions al clima 30
Augment de la salinitat 30
Projecte de la Mar Morta 31
Càlcul de l’energia 34
Problema de la canonada 34
Pàgina 4 de 47
Viabilitat 35
Viabilitat econòmica 35
Cost 35
Preu de l’electricitat 36
Producció 36
Viabilitat geopolítica 37
Estabilitat del govern 37
Conflictes 37
Conseqüències ecològiques 37
Alteracions al clima 37
Augment de la salinitat 38
Conclusions 39
Annexes 40
Comparació amb els resultats de l'Institut de Geografia de l’Acadèmia Russa de les Ciències al
Garabogazköl 40
Enllaç Mar Morta-Mar Roja 41
Revisitar la possibilitat de l’Atlantropa al segle XXI 41
Bibliografia 42
Pàgina 5 de 47
Índex de símbols i abreviacions
Eanual ...................................... energia que es pot generar anualment (J)

Ec ...................................... energia cinètica (J)
Ep ...................................... energia potencial en joules (J)
Ev ...................................... baixada anual del nivell de l’aigua (m)
g ...................................... acceleració de la gravetat gravetat ( m2/s)
h ...................................... desnivell (m)
m ...................................... massa(kg)
P ...................................... potència(w)
Q ...................................... cabal (m3/s)
R ...................................... precipitació anual (m)
r ...................................... radi (m)
s ...................................... superfície ( m2)
t ...................................... temperatura mitjana ( Cº)
T ...................................... temps(s)
v ...................................... velocitat (m/s)
Vanual ...................................... volum anual d’aigua (m3/any)
ρ ...................................... densitat de l'aigua ( kg/m3)
Pàgina 6 de 47
Índex de figures
Índex de figures
Figura 1: Diagrama del funcionament d’una central hidroelèctrica per evaporació.........................10
Figura 2: Representació artística de la Mar Mediterrània després del Pojecte Atlàntropa[5]............11
Figura 3: Mar Roja[6]....................................................................................................................... 12
Figura 4: Mapa del Projecte de la depressió de Qattara[7]..............................................................13
Figura 5: Turbina axial[10]................................................................................................................ 17
Figura 6: Turbina radial[10]............................................................................................................... 17
Figura 7: Turbina tangencial[10].......................................................................................................17
Figura 8: Gràfic que compara els diferents tipus de turbines[11]......................................................18
Figura 9: Vista del Garabogazköl[11]................................................................................................19
Figura 10: Vista de l'estret entre el Garabogazköl i el Mar Caspi[12]................................................19
Figura 11: Vista general del Mar Caspi[11].......................................................................................19
Figura 12: Vista del Garabogazköl al 1972[12].................................................................................20
Figura 13: Vista del Garabogazköl el 1987[12].................................................................................20
Figura 14: Mapa topogràfic del Garabogazköl[17]............................................................................21
Figura 15: Procediment de mesura amb el gimp............................................................................21
Figura 16: Detall del recompte de píxels........................................................................................22
Figura 17: Contorn de la superfície sota els 4,5 metres.................................................................23
Figura 18: Superfície corresponent a -4,5m pintada amb negre.....................................................23
Figura 19: Histograma del nombre de píxels segons cada color....................................................23
Figura 20: Gràfic dels preus de contrucció de les línies elèctriques[24]............................................28
Figura 21: Central elèctrica a Türkmenbaşy amb transformadors i torres d’alta tensió[25]...............28
Figura 22: Mar Morta...................................................................................................................... 31
Figura 23: Gràfic de la recessió de la Mar Morta en funció del temps............................................31
Figura 24: Gràfic de la disminució de la superficie de la Mar Morta en funció del temps................32
Pàgina 7 de 47
Figura 25: Relleu de la Mar Morta[33]...............................................................................................32
Figura 26: Gràfic de la baixada del Nivell de la Mar Morta( en blau) amb la línia de tendència (en
lila) i la fórmula de la funció d’aquesta línia....................................................................................33
Figura 27: Gràfic de l'elevació de la tuberia i la longitud d’aquesta.( elaboració pròpia utilitzant
Google Earth Pro))......................................................................................................................... 35
Figura 28: Mapa del recorregut planificat de la tuberia per evitar grans canvis d'elevació. En marró,
traçat des de Haifa fins a la Mar Morta ( elaboració pròpia utilitzant Google Earth Pro))................36
Figura 29: Salines a la Mar Morta...................................................................................................38
Figura 30: Planta d’ICL a la Mar Morta...........................................................................................38
Figura 31: Ruta de l’enllaç entre la Mar Morta i la Mar Roja...........................................................41
Pàgina 8 de 47
Introducció
Objectiu
L’objectiu d’aquest treball de recerca és investigar i avaluar la viabilitat de les centrals hi -
droelèctriques per evaporació. Amb aquesta finalitat s’ha fet un estudi que inclou tres pre-
cedents de projectes d’aquest àmbit i dos de nous que he proposat.
L’interès en aquestes centrals i l’electricitat que produirien prové de que seria energia to-
talment renovable i amb l’explotació ja gairebé total globalment de l’energia hidroelèctrica
convencional, les centrals hidroelèctriques per evaporació podrien fer reviure una indús-
tria.
Pàgina 9 de 47
Introducció teòrica
Aquest treball de recerca pretén respondre si són viables les “centrals hidroelèctriques per
evaporació” (aquest ha estat un terme que he hagut de crear donat que no n'existeix cap
en català per definir el concepte). Aquestes centrals funcionen aprofitant l’energia solar
que evapora aigua d’un cos, aprofitant la reducció que provoca en el nivell i creant un cor -
rent d’aigua que passi per turbines elèctriques i generant electricitat.
Aquesta només és una opció viable si el cos del qual prové l’aigua és l’oceà o un cos d’ai-
gua estàtic i l’altre n’és un aïllat excepte per la presa on es localitzen les turbines i sense
cap font d’aigua excepte la pluja (que és inevitable, però és millor com menys n’hi hagi).
D’aquesta manera el lloc òptim pel el projecte és una depressió en el desert (on hi hagi
poca precipitació), i al costat de l'oceà. La depressió serveix de segon cos d’aigua on
s’evapora i està connectada únicament a l'oceà per la presa i les turbines. Afortunada -
ment, hi ha moltes depressions en zones desèrtiques al costat del mar i sols requeririen
la construcció d’un canal que anés des de l’oceà fins a la depressió i la central hidroelèc-
trica. De fet, hi ha alguns precedents de projectes així (planejats) que tot i aconseguir cert
suport puntualment mai es van acabar realitzant.
R
Cos1
Turbina
h V
Ev
Cos2
Figura 1: Diagrama del funcionament d’una central hidroelèctrica per evaporació
Pàgina 10 de 47
Precedents
Projecte Atlantropa
El precedent amb més ressò és probablement el Projecte Atlantropa [5] que pretenia fer
una presa a l’estret de Gibraltar i fer-hi una planta hidroelèctrica. Aquest projecte es va
proposar com una alternativa al cicle constant de guerres europees on el projecte requeri-
ria tants recursos que Europa s’uniria en el projecte.
Figura 2: Representació artística de la Mar Mediterrània després
del Pojecte Atlàntropa[5]
Pàgina 11 de 47
Presa de la Mar Roja

Un altre precedent és el pla de fer una presa la Mar Roja [6]. Aquest és el que es qualifica-
ria de més difícil de realitzar degut a la inestabilitat de la zona, donada la guerra al Iemen
on hi hauria part de la presa.
Figura 3: Mar Roja[6]
Pàgina 12 de 47
Projecte de la depressió de Qattara

El precedent que va estar més a prop de realitzar-se va ser “el projecte de la depressió de
Qattara”[7]. Aquest planejava construir un canal des de la mar Mediterrània fins aquesta
depressió i fer-hi una central hidroelèctrica.
Figura 4: Mapa del Projecte de la
depressió de Qattara[7]
Pàgina 13 de 47
Funcionament
Fonaments físics
Hi ha 2 fonaments físics vitals pel funcionament d’aquestes centrals. El primer és el de
l’evaporació. En un llac o llacuna a menys de 200m la baixada del nivell del mar per l’eva-
poració segueix aproximadament la següent fórmula [8]:
Ev=75 t /1000−R
Equació 1
On Ev és la baixada anual del nivell de l’aigua en metres, t és a temperatura mitjana en Cº

i R és la precipitació anual en metres.
El segon principi és el de l’energia potencial.
Ep=m· h· g
Equació 2
On Ep és l’energia en joules, m és la massa en kg, h és el desnivell en metres i g l’acce-

leració de la gravetat gravetat en m/s2
L'evaporació crea un volum d’aigua disponible per generar energia (Ev · superfície) que
ens permet relacionar les dues fórmules . També s’hi pot afegir el rendiment i es pot subs -
tituir g per 9’8 m/s2. La massa en kg es calcula com desnivell evaporat en metres multipli-
cat per la superfície o àrea del llac (en m 2) multiplicat per 1000 (ja que la densitat de l’ai-
gua és de 1kg/dm3 o 1000kg/m3)
(m= Ev·s· ρ)
Equació 3
Pàgina 14 de 47
On m és la massa d’aigua evaporada en kg, Ev el desnivell evaporat en metres, s la su-
kg
perfície en m2 i ρ la densitat en 3.
m
El càlcul de l’energia que es pot generar anualment en joules és:
Eanual=Ev· s· ρ · h· g
Equació 4
On h és la caiguda entre els dos cossos d’aigua en metres i g l’acceleració de la gravetat
en m/s2.
Si es busca la potència (P) en watts s’ha de dividir pel temps en segons (en aquest cas un
any en segons que és 60·60·24·365,25 =31557600 segons)
Eanual
P=
T
Equació 5
Ev·s· ρ · h·g
P=
31557600
Equació 6
Com que sabem que la densitat de l’aigua és 1000 kg/m 3 i l’acceleració de la gravetat és
de 9,8 m/s2 la fórmula es pot simplificar.
Ev·s· 1000 ·h· 9,8

P=
31.557 .600
Equació 7
Ev·s·h
P=
3220,16
Equació 8
Pàgina 15 de 47
Requeriments
Desnivell
El desnivell “h ” dicta quanta energia potencial posseeix l’aigua del cos elevat i per tant, el
potencial de generació d’electricitat.
Ep=m·h·g
Equació 9
Com que l’exponent de h és 1 , l'energia potencial augmenta de manera lineal respecte h.

Donat que la font d’aigua és el mar, si hi ha un desnivell serà en una depressió per sota
del nivell del mar.
Evaporació i Precipitació
L’evaporació d’un cos d’aigua fa que una quantitat d’aigua abandoni el cos via aquesta
evaporació, ja que passa a estat gasós. Aquesta quantitat és la mateixa que després po-
dem tornar al cos fent-la passar per turbines i generant electricitat (sense tenir en compte
la precipitació o altres fonts d’aigua). D’aquesta manera el cos no guanya ni perd aigua i el
nivell és constant.
Hi ha diversos factors que influeixen sobre l’evaporació. Principalment, són la temperatu-

ra, que com més alta més evaporació i la pressió atmosfèrica que a mesura que disminu-
eix l’evaporació puja (aquest és el motiu per el qual es pot fer bullir aigua en un buit a tem-
peratura ambient).
La precipitació en contrasts fa tot just el contrari, que el nivell de l’aigua d’aquest cos pugi,
sigui directament via precipitació sobre el cos o indirectament via precipitació a un riu que
desemboca al cos (com en el cas del riu Jordà que s’explicarà posteriorment).
Per tant, idealment voldríem que el cos d’aigua fos a un lloc amb molt poca precipitació,
una temperatura elevada i poca pressió atmosfèrica (per tant, en una alta elevació).
Les dos condicions inicials són assequibles en depressions en deserts però la tercera és
impossible, ja que l’aigua que faríem passar per les turbines ha de sortir del mar i per tant,
l’elevació ha de ser inferior a 0 m.
Pàgina 16 de 47
Tipus de instal·lacions
Turbines
Una turbina és una màquina que transforma energia d’un fluid en energia cinètica en for -
ma de rotació[9]. Hi ha diferents aplicacions per les turbines i per a cada tipus diferent de
turbina. Les més comunes són: les de vapor que transformen la pressió del vapor en ener-
gia cinètica, les d’un reactor que fan el mateix amb l'expansió de gasos en una combustió
i per últim les hidroelèctriques que transformen l’energia de l’aigua, sigui en pressió o en
energia cinètica, a energia cinètica en la rotació de la turbina.
Tipus de turbina
Dins de les hidroelèctriques es poden classificar en turbines d’acció i de reacció. En les

d’acció la pressió de l’aigua és la mateixa que l’atmosfèrica i la direcció i el sentit movi-
ment de l’aigua es correspon amb el de les turbines. Les de reacció funcionen amb una
pressió superior a l’atmosfèrica que es redueix a mesura que circula per la turbina trans-
formant l’energia potencial de la pressió en energia cinètica a la rotació de la turbina, la di-
recció de la rotació és la mateixa que la de la turbina, però el sentit és contrari.
També es poden diferenciar entre axials, radials i tangencials depenent de la direcció en

la qual es mou l'aigua[10].
Figura 5: Turbina axial[10] Figura 6: Turbina radial[10] Figura 7: Turbina tangencial[10]
Pàgina 17 de 47
Principals models de turbina
Els 3 models de turbina més implementats són les Peiton, les Francis i les Kaplan. El ren-
diment d’aquestes varia segons diversos factors com la caiguda (h), el cabal o la velocitat
de l’aigua.
Figura 8: Gràfic que compara els diferents tipus de turbines [11]
Pàgina 18 de 47
Possibles projectes
Projecte del Garabogazköl

El Garabogazköl és una depressió poc profunda que forma part del Mar Caspi. El Mar
Caspi i el Garabogazköl són units per un estret que fa aproximadament uns 172 metres
d’ample en el punt més estret[12].
Figura 11: Vista general Figura 9: Vista del Figura 10: Vista de l'estret entre
del Mar Caspi[11] Garabogazköl[11] el Garabogazköl i el Mar Caspi[12]
En total la superfície de la zona inundada de la depressió és d’uns 18000 km 2 , tot i que

aquesta canvia segons l’estació i l'evaporació corresponent.
De fet, en les dècades dels 70, 80 i 90 es va evaporar una part significant de l’aigua i s’hi
va fer una presa per reduir-ne el flux cap a dins de la depressió, això demostra que fer-hi
una central és físicament possible[11].
Pàgina 19 de 47
Figura 12: Vista del Garabogazköl al

Figura 13: Vista del Garabogazköl el 1987[12]
1972[12]
La universitat Ruprecht Karl de Heidelberg va proposar fer-hi una central elèctrica que fun-
cionés a base de l’osmosi (energia osmòtica). I aproximaven la producció d’electricitat en
almenys 5 Giga watts[14][15].
La quantitat d’aigua que entra al Garabogazköl cada any de mitjana és de 20,3 Km 3 se-
gons l’Acadèmia Russa de les Ciències[16].
A partir d'aquí s’hauria de crear artificialment un desnivell per poder transformar l’energia
potencial en cinètica i en electricitat. Un gran desnivell resultaria en una gran reducció de
la superfície del Garabogazköl, el que provocaria una disminució en la massa d’aigua eva-
porada i del potencial de generar electricitat. Per tant, el desnivell planejat és de 4,5m [17]
Per trobar la diferència de superfície entre el nivell inicial de l’aigua i el final (4,5 metres
menys) s’ha analitzat un mapa topogràfic seguint els següents passos.
S’ha adquirit el mapa topogràfic a partir de l’article anterior.
Pàgina 20 de 47
Figura 14: Mapa topogràfic del Garabogazköl[17]
Amb el programa de retoc fotogràfic Gimp s’ha realitzat l’equivalència km/pixel [18]
i per tant km2/pixel.
Per això s’ha mesurat la distància equivalent a 175 km en l’eix de les x.
Figura 15: Procediment de mesura amb el gimp
Pàgina 21 de 47
En el nostre cas tenim 691 píxels que equivalen a 175 km.
Figura 16: Detall del recompte de píxels
Per tant , com que els píxels són quadrats, la longitud del costat d’un píxel és de 175/691
km que és igual a 0,2532 km/pixel i per tant la superfície equivalent d’un píxel és de 0,064
km2/píxel .
Com s’ha dit utilitzarem una caiguda d’aproximadament 4,5 metres per calcular la superfí-
cie. Amb aquesta caiguda s’ha dibuixat sobre el mapa topogràfic el contorn corresponent
a aquesta caiguda.
Posteriorment, s’ha omplert de color negre.
Pàgina 22 de 47
Figura 17: Contorn de la superfície Figura 18: Superfície corresponent a -4,5m
sota els 4,5 metres pintada amb negre
Després s’ha contat el nombre de píxels mitjançant l’histograma.
Figura 19: Histograma del nombre
de píxels segons cada color
El nombre de píxels resultant ha estat de 260730. Aplicant el factor de 0,064km/px resulta

en 16722km2 .
Pàgina 23 de 47
Càlcul de l’energia
Per calcular l’energia produïda necessitem saber la precipitació i temperatura mitjana i do -

nada la falta d’informació pública sobre aquesta en la depressió, utilitzarem les dades de
precipitació a Türkmenbaşy[19] que està a uns 75 km de la depressió. Aquí la precipitació
anual és de 126 mm o 0,126 metres i la temperatura mitjana és 15,1 Cº. Aplicant l’Eq.1
Ev=75 t /1000−R
Ev=75 ·15,1/1000−0,126
Ev=1,0065
Sabent l’evaporació ja es pot calcular l’energia i aplicant l’equació (4).
Eanual=Ev·s· ρ ·h·g
Eanual=1,0065 · 16722·1 06 · 1000 · 4,5· 9,8
Eanual=7,422 ·10 14 J
A partir de l’energia i el temps es pot calcular la potència.
E
P=
T
7,422 ·10 14 J
P=
31.557 .600 s
P=23,51 MW
Aquesta seria la potència ideal que pot variar en funció del rendiment, canvis en la precipi-
tació i temperatura...
Pàgina 24 de 47
Càlcul de les canonades
Per dirigir l’aigua a la o les turbines es necessita fer ús de canonades, en aquest cas amb
l’evaporació sent generalment constant podem aproximar-ne la secció.
Tenint en compte que la central no estaria funcionant constantment sinó que només ho fa-
ria durant les hores de més demanda es podria suposar un funcionament del 35% del
temps.
Es pot calcular el Volum anual a partir de la superfície i Ev.
Vanual=s· Ev
Equació 10
Vanual=1,0065 ·16722 ·1 06
Vanual=1,683 ·10 10 m 3 / any
A partir del volum/any podem extreure el cabal de 35% d’un any.
1,683· 1 010 m3 100 anys 1 any en funcionament 3

· · =1523 m / s
any 35 anys en funcionament 365,25 · 24 ·3600 s
Haurem de calcular també la velocitat de l’aigua, suposem la massa a 1kg.
Ep=h·g·m
Ep=4,5 ·9,8 ·1
Ep=44,1 J
Ara passem d’energia potencial a cinètica.
1
Ec= · m·v 2
2
Equació 11
1
44,1= ·1· v 2
2
Reordenant i operant;...
Pàgina 25 de 47
v= √(44.1· 2)
v=9,39m/ s
A partir de la velocitat i el cabal podem calcular la secció de la canonada amb la següent

fórmula.
Q=v·s Equació 12
i aleshores;
Q
s=
v
On Q és el cabal en m3 /s , v és la velocitat en m/s i s la secció en m2
1523m 3 / s
s=
9,39 m/s
s=162 m2
Per passar de secció a radi hem de tenir em compte com es calcula la superfície d’un cer -
cle.
s=π · r 2Equació 13
162 m 2=π · r 2
r=7,1809 m
Això és el radi suposant una sola canonada, es podrien fer diverses canonades, que su-
messin una secció de 162 m2 si resultés més convenient.
Pàgina 26 de 47
Viabilitat
Viabilitat econòmica
Cost
Tot i que el Turkmenistan té un índex de desenvolupament humà baix comparat amb occi-
dent, específicament un 0,715 (en comparació Espanya té un 0,904), els salaris són relati-
vament alts, ja que la indústria dels combustibles fòssils aporta molta riquesa al país i a
més el cost per viure en una zona tan remota i tan lluny de la producció de productes de
primera necessitat és alt[20][21].
El salari mensual mitjà del Turkmenistan és de 1270 euros/mes, per tant, la mà d’obra se-
ria notablement més cara que en els països veïns com l’Uzbekistan on el salari mensual
mitjà és de 105 euros/mes[22].
Infraestructura
La infraestructura a Àsia central és molt menys desenvolupada que a occident, especial-

ment a zones tan remotes com el Garabogazköl on sols passa una carretera. Els materi-
als de construcció haurien de ser portats des de Türkmenbaşy , a 130 km per la carretera,
ja que és el lloc més proper on es disposa de port, aeroport i tren[23].
També s’haurien de construir noves línies elèctriques que connectessin la central de Ga-
rabogazköl amb la xarxa elèctrica, per facilitar l’exportació de la producció elèctrica. El
més convenient seria l'ús de línies elèctriques d’alta tensió de 400 kV ja que aquestes líni-
es són molt comunes internacionalment.
Preveient futura expansió de l'ús de la nova xarxa les noves línies elèctriques es farien
[24]
per poder tolerar fins a 750 MVA així el preu per 10km seria de 3.000.000 € .
Pàgina 27 de 47
Figura 20: Gràfic dels preus de contrucció de les línies elèctriques [24]
La nova línia finalitzaria a la xarxa elèctrica del Turkmenistan donada la falta d’informació
sobre aquesta he hagut d'utilitzar imatges per satèl·lit per determinar on hi ha torres d’alta
tensió i a partir d'aquí on és aquesta xarxa elèctrica[24].
Figura 21: Central elèctrica a Türkmenbaşy amb
transformadors i torres d’alta tensió[25]
Pàgina 28 de 47
Suposant la longitud de la línia la mateixa que la carretera que va des de la central de

Türkmenbaşy fins a la de Garabogazköl, la distància seria de 129 km que amb el preu an-
teriorment mencionat de 3.000.000€/10km resultaria en un cost de 38.700.000€ per la
construcció de la nova línia[24][25].
Preu de l’electricitat
El Turkmenistan al ser una dictadura és pràcticament impossible trobar els preus de l’elec-
tricitat, però al ser un gran exportador d’electricitat que promou la construcció de noves lí-
nies elèctriques per aquesta funció es poden mirar els preus dels països fronterers com a
referència.
L’Iran al ser un dels principals productors mundials de petroli i combustibles fòssils el preu
de l’electricitat és molt baix a 0,005 dòlars per kWh [26], en contrast al Pakistan, a on s'estan
construint i ampliant línies elèctriques per exportar-hi electricitat des del Turkmenistan el
preu de l’electricitat és de 0,056 dòlars per kWh [27].
Producció
Els 23,51MW resulten en 206088660 kWh produïts anualment. Suposant que aquesta
electricitat es vengués al preu del Pakistan s’aconseguiria uns ingressos de 11540964 dò -
lars anualment.
Viabilitat geopolítica
Estabilitat del govern
El Turkmenistan és considerat el país més estable de l’Àsia central [28]malgrat el seu siste-
ma de govern autoritari, això fa que no hi hagi cap amenaça interna. Tot i que l’onada de
refugiats provinents de l'Afganistan escapant dels talibans podria desestabilitzar el país.
Conflictes
El règim talibà a L'Afganistan i la inestabilitat que el procedeix és una amenaça cap a la

infraestructura elèctrica que serveix per exportar electricitat al Pakistan .
Pàgina 29 de 47
Conseqüències ecològiques
Alteracions al clima
Al reduir la superfície i subseqüentment l’evaporació, la temperatura en l’entorn immediat

augmentaria perquè es duria a terme menys vegades la reacció endotèrmica d’evaporació
de l’aigua (que absorbeix energia, en forma de calor). En aquest cas no es preocupant la
desertificació com la que va tenir lloc al Mar d’Aral després de la seva disminució en su-
perfície ja que la zona ja és completament desèrtica.
Augment de la salinitat
La salinitat del Garabogazköl també s’estima en un 35%, aquesta amb la separació per-
manent que causaria la construcció d’una presa augmentaria, però l’augment de la salini-
tat seria menys alt per volum evaporat que en un cas en el qual l'aigua provingués dels
oceans (com el cas de la mar morta) degut a que la salinitat del Mar Caspi és molt baixa
en un 1,2% comparat amb el 3-4% dels oceans[29].
Pàgina 30 de 47
Projecte de la Mar Morta

La Mar Morta és un cos d’aigua salada a l’orient proper entre Israel, Cisjordània i Jordà-
nia[30].
Figura 22: Mar Morta
L'única font d’aigua significant del cos és el riu Jordà [31]. El cabal del riu Jordà disminueix
constantment perquè una part cada cop més gran de l’aigua s’utilitza en irrigació, per això
el nivell de l’aigua del mar negre també baixa. En conseqüència la salinitat del cos puja,
cosa que permet una extracció molt rendible de sals.
Figura 23: Gràfic de la recessió de la Mar Morta en funció del temps
Pàgina 31 de 47
Des de l’any 1980 concretament l’ampliació dels projectes d’irrigació corresponent amb
l’augment de població a la zona i la pujada de demanda de productes agrícoles ha provo-
cat que el cabal del riu Jordà disminueixi ràpidament. Conseqüentment el nivell de la Mar
Morta ha baixat i ha provocat que la seva superfície també es redueixi.
Figura 24: Gràfic de la disminució de la superficie de la Mar Morta
en funció del temps
La disminució de la superfície no és proporcional a la baixada del nivell de la Mar Morta ja

que el relleu no és regular com es pot veure a la figura següent[32].
Figura 25: Relleu
de la Mar Morta[33]
Pàgina 32 de 47
Aprofitant aquesta baixada del nivell de la Mar Morta i l’altitud negativa d’aquesta es pot
proposar un projecte que utilitzi aquesta energia potencial i transformar-la en elèctrica. Per
saber aquesta baixada i preveure la dels anys per venir s’ha fet una regressió lineal de les
dades del 1980 fins al 2016.
Figura 26: Gràfic de la baixada del Nivell de la Mar Morta( en blau) amb
la línia de tendència (en lila) i la fórmula de la funció d’aquesta línia
Pàgina 33 de 47
Càlcul de l’energia
A partir d’aquí podem extreure que cada any es preveu una baixada de 0,84 metres en el
nivell de la Mar Morta, aquesta dada en la fórmula representa l’Ev.
Amb les dades de la baixada del nivell (Ev) , Superfície (s) i Desnivell (h) ja podem fer els
càlculs inicials.
Eanual=Ev·s· ρ ·h·g
Eanual=0,84 · 605 ·1 06 ·1000 · 430,5 ·9,8
Eanual=2,144 · 10 15 J
A partir de l’energia anual en podem extreure la potència.
E
P=
T
2,144 · 1015 J
P=
31.557 .600 s
P=67940685 W =67,94 MW
Problema de la canonada
En aquest cas com s’ha vist anteriorment la tant l’evaporació com la superfície com el nivell de la
Mar Morta varien i en alguns casos d’una forma imprevisible conseqüentment el cabal que passa
per la canonada també ho seria. Addicionalment tenint en compte la longitud i relleu de la canona-
da hi hauria una pèrdua de càrrega significant i per últim donada la situació de conflicte bèl·lic de
la zona és impossible donar amb seguretat una ruta per la canonada i llavors aquest efecte de la
pèrdua de càrrega és impossible de calcular amb cap exactitud.
Tot això suposa que qualsevol càlcul de la secció de la canonada fos tan sols una aproximació i
impossible de portar a la pràctica.
Pàgina 34 de 47
Viabilitat
Viabilitat econòmica
Cost
El cost augmenta en funció de la longitud de la canonada i les instal·lacions relacionades

donat que la canonada inicialment puja s’hauria d’utilitzar un sistema de bombeig amb un
alt rendiment per poder seguir generant energia en la posterior turbina i que l'energia ge-
nerada superi la consumida per la bomba. Els càlculs anteriors suposen un rendiment del
100%.
Figura 27: Gràfic de l'elevació de la tuberia i la longitud d’aquesta.( elaboració pròpia
utilitzant Google Earth Pro))
Pàgina 35 de 47
Figura 28: Mapa del recorregut planificat de la tuberia per evitar grans canvis
d'elevació. En marró, traçat des de Haifa fins a la Mar Morta ( elaboració
pròpia utilitzant Google Earth Pro))

Tenint en compte la longitud de 141 Km per un terreny que no és pla i a més és urbanit-
zat, el que faria necessari soterrar la canonada en alguns trams, el cost seria molt alt.
Preu de l’electricitat
El preu de l’electricitat a Israel per habitatges és de 0,174 dòlars per kWh [34].
Producció
Suposant el preu al quual es ven l’electricitat és l’anterior es poden calcular els ingressos
teòrics anuals.
1000 kW 1h
67,94 MW· ·31.557 .600 s· =595562040 kWh
1 MW 3600 s
0,174 $
595562040 kWh· =103627795 $
1 kWh
Pàgina 36 de 47
Viabilitat geopolítica
Estabilitat del govern
Qualsevol projecte que tingui una durada de construcció superior al mandat del govern
pateix ser cancel·lada pel següent govern. En aquest sentit com més estable políticament
sigui un estat i com menys polaritzada sigui la política més probable és que un projecte de
gran durada sigui acabat. En aquest sentit Israel celebra eleccions cada 4 anys i no hi ha
cap límit d’anys en el que un primer ministre pot tornar a ser escollit consecutivament[35][36]
[37]
.
Tenint en compte el nombre de partits polítics a Israel i el fet que és pràcticament impossi-
ble aconseguir una majoria absoluta qualsevol govern ha de ser en forma de coalició, això
en fa del govern un òrgan fràgil i susceptible a discussions internes, també fa que aprovar
pressupostos sigui més difícil perquè cada partit en la coalició busca beneficiar el seu
electorat per sobre de tot. Amb aquest populisme és molt difícil que s’aprovés fer un pro -
jecte d’aquesta escala i duració.
Conflictes
L’Àrea de la Mar Morta és històricament una de les zones menys estables i amb més con -
flictes del món, actualment L’estat d’Israel, Cisjordània i Jordània exerceixen autoritat a la
zona. Tenint en compte els conflictes entre aquestes autoritats qualsevol alteració de l’en-
torn podria causar tensions, sobretot tenint en compte que la mar morta delimita la fronte-
ra entre Jordània i Israel i Cisjordània.
Conseqüències ecològiques
Alteracions al clima
L'augment de la superfície de la Mar Morta causaria un augment en l’evaporació, cosa

que pot tenir conseqüències com l’augment de la humitat i la disminució de la temperatura
en l’entorn immediat perquè l’evaporació de l’aigua és una reacció endotèrmica i absor-
beix energia en forma de calor.
Pàgina 37 de 47
Augment de la salinitat
No hi hauria cap conseqüència nociva per la vida del mar ja que, com diu el nom, a la Mar
Morta no hi ha gaires organismes, i els que ho fan són microscòpics que han evolucionat
en aquestes condicions tan extremes, que hi visquin donada la seva salinitat actual que és
del 35%[38]. Tot i això, sí que en canviaria la composició, el 53% de la sal de la Mar Morta
és clorur de magnesi en lloc de clorur de sodi, que és la sal dominant en l’aigua salada
dels oceans. La Mar Morta també conté una quantitat de bromurs molt més alta que els
oceans (de fet la més alta de qualsevol cos d’aigua al món, això fa que en surti més profi-
tosa l’extracció[40][41].
Figura 29: Salines a la Mar Morta Figura 30: Planta d’ICL a la Mar Morta
a) b)
Figura 21 . a) b).
L’extracció d’questes sals és feta per ICL, una multinacional que també és present aquí a
Catalunya i que és propietària de les mines de Súria i sallent.
Pàgina 38 de 47
Conclusions
La producció d’electricitat amb centrals hidroelèctriques per evaporació tan sols és possible ener-
gèticament en zones amb altes temperatures i poca precipitació, cosa que tan sols es dona en de-
serts calorosos. Coincidentment, això fa que en aquestes zones (almenys les estudiades aquí)
econòmicament sigui més viable la construcció de panells solars que són una tecnologia desenvo-
lupada i provada. A més al ser deserts la població sol ser molt baixa junt amb el consum d’electri-
citat absolut, addicionalment l’índex de desenvolupament humà i, per tant, el consum d’electricitat
per capita tendeix a ser baix en les zones desèrtiques amb l’excepció de països productors de
combustibles fòssils on el consum d’electricitat per càpita és molt alt, però al tenir aquests com-
bustibles fòssils com a font d’energia molt barata fa que les centrals hidroelèctriques per evapora-
ció siguin inviables sense subvencions d’aquests governs, que a més són molt poc probables do-
nat que les empreses productores de combustibles fòssils tenen molta influència en els governs
dels països on es produeixen i s'enduen totes les subvencions i subsidis.
Els requeriments geogràfics de dos cossos d’aigua amb el segon amb el màxim desnivell negatiu i
superfície es compleixen en molt pocs llocs del món i l’electricitat que es podria produir en el total
de tots els llocs és molt petita sobre el total i per això no se’n fan estudis. Els únics llocs on els re-
queriments es complirien i l’electricitat produïda seria significant a escala global com en el Projecte
Atlantropa o el de Qattara el cost inicial del projecte seria tan alt i les conseqüències ecològiques
tan severes que tampoc seria viable.
En conclusió les centrals hidroelèctriques per evaporació tan sols podrien existir per subvencions
públiques amb interès de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle generant energia reno-
vable precisament en llocs on aquestes subvencions són molt improbables.
Pàgina 39 de 47
Annexes
Comparació amb els resultats de l'Institut de Geografia de

l’Acadèmia Russa de les Ciències al Garabogazköl
L’estudi de l’Acadèmia Russa de les Ciències afirma que cada any al Garabogazköl es
produeix una evaporació de 17 a 23Km3 cada any amb una mitjana de 20,3Km 3 cada
any[16].
L’evaporació calculada aquí és.
Evaporació=Ev·s
Equació 14
Tenint en compte que en aquest cas la superfície no és la superfície reduïda per la baixa-
da del nivell de l'aigua sinó que n’és la inicial, ja que l’estudi rus ho ha fet així.
Evaporació=1,0065 · 1,84 ·1 010

10 3
Evaporació=1,85196 · 10 m /any
1,85196 ·1 010 m3 /any=18,5196 K m3 /any
La diferència absoluta és de 1,7804Km3/any.

La diferència relativa sobre les dades de l’estudi rus és de 0,0877 o del 8,77%.
Donat que Ev ja s’ha calculat amb temperatures i precipitacions mitjanes seria ideal que el
resultat hagués sigut el mateix que el de l’Acadèmia Russa de les Ciències, la diferència
en els resultats obtinguts aquí pot provenir del fet que les dades de les temperatures i les
precipitacions tot i ser les mitjanes no són exactament al Garabogazköl sinó del lloc més
proper amb dades meteorològiques públiques.
Pàgina 40 de 47
Enllaç Mar Morta-Mar Roja
Ja existeixen plans per fer un enllaç entre la mar morta i un altre cos d’aigua, en aquest
cas la Mar Roja[42], aquests plans, però segueixen una ruta diferent, la canonada tindria
una longitud molt diferent i el propòsit principal no és la generació d’electricitat sinó que és
mantenir el nivell d’aigua de la mar morta.
Figura 31: Ruta de l’enllaç entre la Mar Morta i la Mar Roja
Revisitar la possibilitat de l’Atlantropa al segle XXI

Fa pràcticament un segle, en l’any 1928 quan el projecte Atlantropa va ser proposat el projecte va
ser titllat de surrealista i impossible fins i tot es va arribar a dir que no hi hauria prou producció de
formigó globalment per a construir-lo. El problema a l’hora de construir quelcom de tal magnitud i
massa que sigui massís (és a dir que tot el volum estigui ocupat per material, una estructura mas-
siva) és que la base que es necessita augmenta exponencialment en funció de la massa, ja que
no només ha de suportar la força en aquest cas de l’aigua sinó de la mateixa presa (i, per tant,
com més gran sigui la presa més gran la massa i la base i, per tant, la presa també es farà més
gran, aquest cicle segueix fins que es troba un equilibri). La diferència entre fa gairebé 1 segle i
ara és que en l’actualitat tenim materials que podrien substituir el formigó com el que sosté la for-
ça, el més prometedor d’aquests materials és el grafè, que és més dur que el diamant, més resis-
tent que l’acer[43] i molt lleuger (molt poc dens, no es pot comparar amb cap altre material perquè
el grafè té una estructura bidimensional que de per si no ens permet determinar-ne la densitat en
massa/volum). Aquests nous materials junt amb noves tecnologies podrien permetre’n la construc-
ció així tanmateix com en alguns aspectes l’avanç tecnològic respecte fa 92 anys fa més viable fí-
sicament la construcció, altres avanços fan que una estructura així sigui tan vulnerable i les conse-
qüències de la seva destrucció tan desastroses equiparant el diluvi universal descrit a la bíblia que
tampoc se’n creu viable la construcció. Aquests avanços que fan que sigui menys viable són els
de la invenció de la bomba atòmica i el míssil balístic intercontinental, només amb aquests es po-
dria relativament fàcilment destruir instantàniament la presa i inundar una àrea comparable a la
d’argentina[44][45] causant immesurable destrucció.
Pàgina 41 de 47
Bibliografia
L’estil de la bibliografia és de numeració única[46], així està en ordre en que es cita.
1. Nick Ottens, Atlantropa: The German Plan to Dam the Mediterranean [en línia]. Never Was
Magazine [Consulta: 11 de desembre 2021].
Disponible a: < https://neverwasmag.com/2015/09/atlantropa-the-german-plan-to-dam-the-
mediterranean/ >
2. David Kneas, Unbuilt and Unfinished [en línia]. ResearchGate [Consulta: 11 de desembre
2021].
Disponible a: < https://www.researchgate.net/figure/Atlantropa-an-unbuilt-oceanic-dam-
that-would-have-closed-off-the-Mediterranean-Sea-at_fig2_335534748 >
3. Jim Gower, A sea surface height control dam at the Strait of Gibraltar [en línia]. SpringerLink
[Consulta: 11 de desembre 2021].
Disponible a:< https://link.springer.com/article/10.1007/s11069-015-1821-8 >
4. Archyde, A dam on the Strait of Gibraltar, a crazy project that could have a future [en
línia] archyde [Consulta: 11 de desembre 2021].
Disponible a:< https://www.archyde.com/a-dam-on-the-strait-of-gibraltar-a-crazy-project-
that-could-have-a-future/ >
5. Wikipedia contributors, Atlantropa [en línia] Wikipedia, The Free Encyclopedia [Consul-
ta: 28 d’abril de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Atlantropa >
6. Wikipedia contributors, Red Sea Dam. [en línia] Wikipedia, The Free Encyclopedia
[Consulta: 28 d’abril de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Red_Sea_Dam >
7. Wikipedia contributors, Qattara Depression Project [en línia]. Wikipedia, The Free
Encyclopedia [Consulta: 28 d’abril de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Qattara_Depression_Project >
Pàgina 42 de 47
8. Wikipedia contributors, Evaporación [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia [Con-
sulta: 19 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://es.wikipedia.org/wiki/Evaporaci%C3%B3n >
9. Wikipedia contributors, Francis turbine [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia
[Consulta: 23 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Francis_turbine >
10. Fernández Díez, Pedro. Tubinas hidráulicas [en línia] Universidad de Cantabria [Con-
Disponible a:< http://www.ing.una.py/pdf_material_apoyo/turbinas-hidraulicas.pdf >
11. Amul Ghimire, Dadi Dam Dahal, Nischal Pokharel, Sailesh Chitrakar. Opportunities
and Challenges of introducing Francis Turbine in Nepalese Micro Hydropower Projects [en
línia] ResearchGate [Consulta: 23 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.researchgate.net/figure/Turbine-application-range-chart-of-
different-turbine-types-15_fig1_334901089 >
12. Wikipedia contributors, Garabogazköl [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Garabogazk%C3%B6l >
13. Wikipedia contributors, Kara-Bogas-Gol [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia
Disponible a:< https://de.wikipedia.org/wiki/Kara-Bogas-Gol >
14. Wikipedia contributors, Osmotic power [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Osmotic_power >
15. Holger Dambeck, Grüner Strom aus süßem Wasser [en línia] Der Spiegel [Consulta: 27
d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.spiegel.de/wissenschaft/technik/osmosekraftwerke-liefern-oekostrom-
aus-salzwasser-und-suesswasser-a-823820.html >
Pàgina 43 de 47
16. Kurbanov, Redzhep, Coastal dynamics of Garabogazköl bay of Caspian Sea [en línia]
Harvard [Consulta: 27 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2016EGUGA..18..707K/abstract >
17. Выручалкина, Татьяна , Vyruchalkina, DEVELOPMENT OF A DIGITAL ELEVATION

MODEL OF KARA-BOGAZ-GOL BAY [en línia] ResearchGate [Consulta: 28 d’agost de 2021].
Disponible a:<
https://www.researchgate.net/publication/341221033_DEVELOPMENT_OF_A_DIGITAL_
ELEVATION_MODEL_OF_KARA-BOGAZ-GOL_BAY >
18. Marc Antoni Soler Conde, María Dolores Riera Colom, Tutorial d'anàlisi d'imatge me-
tal·logràfica amb el GIMP [en línia] UPC [Consulta: 28 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://upcommons.upc.edu/handle/2099.2/895 >
19. Wikipedia contributors, Türkmenbaşy, Turkmenistan [en línia]. Wikipedia, The Free
Encyclopedia [Consulta: 29 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/T%C3%BCrkmenba%C5%9Fy,_Turkmenistan
>
20. United Nations Development Programme, Turkmenistan [en línia]. United Nations De-
velopment Programme [Consulta: 29 d’agost de 2021].
Disponible a:< http://hdr.undp.org/en/countries/profiles/TKM >
21. United Nations Development Programme, Spain [en línia]. United Nations Develop-
ment Programme [Consulta: 29 d’agost de 2021].
Disponible a:< http://hdr.undp.org/en/countries/profiles/ESP >
22. SalaryExplorer, Average Salary in Turkmenistan 2021 [en línia] SalaryExplorer [Con-
Disponible a:< http://www.salaryexplorer.com/salary-survey.php?loc=222&loctype=1 >
Pàgina 44 de 47
23. Google Maps, From Türkmenbaşy to Grabogazköl [en línia] Google [Consulta: 31
d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.google.com/maps/dir/T%C3%BCrkmenba%C5%9Fy/Kara-Bo-
gaz-Gol/@40.0487 553,52.9147192,16228m/data=!3m1!1e3!4m14!4m13!1m5!1m1!
1s0x402c141fafff1bb1:0x97 d580bb3355532b!2m2!1d52.9759299!2d40.0336591!1m5!
1m1!1s0x4032a630fad4c469:0xef 6c6ebc11d39f1e!2m2!1d52.926788!2d41.042801!3e0 >
24. Juho Yli-Hannuksela, THE TRANSMISSION LINE COST

CALCULATION [en línia] VAASAN AMMATTIKORKEAKOULU UNIVERSITY OF APPLIED
SCIENCES Sähkötekniikan koulutusohjelma [Consulta: 31 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.theseus.fi/bitstream/handle/10024/29401/Yli-Hannuksela_Juho.pdf >
25. Google Maps, City Electric Substation [en línia] Google [Consulta: 31 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.google.com/maps/place/City+Electric+Substation,+Turkmen-
bashi,+Turkmenista n/@40.0093049,52.9257931,666m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!
1s0x402c16c516061d91:0xb1 45e290aeff3b09!8m2!3d40.0097723!4d52.9276181 >
26- Global Petrol Prices, Iran electricity prices [en línia] Global Petrol Prices [Consulta: 31
d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.globalpetrolprices.com/Iran/electricity_prices/ >
27. Global Petrol Prices, Pakistan electricity prices [en línia] Global Petrol Prices [Consul-
ta: 31 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.globalpetrolprices.com/Pakistan/electricity_prices >
28. BBC, Turkmenistan country profile [en línia] BBC [Consulta: 31 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.bbc.com/news/world-asia-16094646 >
29. Wikipedia contributors, Garabogazköl Salinity, Turkmenistan [en línia]. Wikipedia, The
Free Encyclopedia [Consulta: 2 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Garabogazköl#Salinity >
Pàgina 45 de 47
30. Wikipedia contributors, Mar Morta [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia [Con-
sulta: 2 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Morta >
31. Yale Enviroment 360, the dead sea is dying can a controversial plan save it? [en línia]
Yale Enviroment 360 [Consulta: 2 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://e360.yale.edu/features/the_dead_sea_is_dying_can a_controversi-
al_plan_save_it >
32. Wikipedia contributors, Dead Sea Receding shoreline [en línia]. Wikipedia, The Free
Encyclopedia [Consulta: 2 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Dead_Sea#Receding_shoreline >
33. Nadav Lensky, Seasonal variations of halite saturation in the Dead Sea [en línia]
ResearchGate [Consulta: 2 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://www.researchgate.net/figure/a-Location-map-b-Dead-Sea-elevation-
land-and-lake-floor-and-c-Dead-Sea-level_fig4_308127365 >
34. Global Petrol Prices, Israel electricity prices [en línia] Global Petrol Prices [Consulta:
31 d’agost de 2021].
Disponible a:< https://www.globalpetrolprices.com/Israel/electricity_prices/ >
35. Wikipedia contributors, Elections in Israel [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia
[Consulta: 3 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Elections_in_Israel >
36. Wikipedia contributors, Prime Minister of Israel [en línia]. Wikipedia, The Free Ency-
clopedia [Consulta: 3 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Prime_Minister_of_Israel >
37. Wikipedia contributors, 2021 Israeli legislative election [en línia]. Wikipedia, The Free
Encyclopedia [Consulta: 3 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/2021_Israeli_legislative_election >
Pàgina 46 de 47
Disponible a:< https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Morta >
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/ICL_Group_Ltd. >
40. ICL, Our Mission [en línia] ICL [Consulta: 21 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://www.icl-group.com/ >
41. ICL Ibèria, ICL Súria i Sallent [en línia] ICL [Consulta: 21 de setembre de 2021].
Disponible a:< https://www.icliberia.com/ >
42. Wikipedia contributors, Dead Sea Water Conveyance [en línia]. Wikipedia, The Free
Encyclopedia [Consulta: 11 d’octubre de 2021].
Disponible a:< https://en.wikipedia.org/wiki/Red_Sea
%E2%80%93Dead_Sea_Water_Conveyance >
43. Wikipedia contributors, Grafè Propietats Mecàniques [en línia]. Wikipedia, The Free
Encyclopedia [Consulta: 5 de desembre de 2021].
Disponible a:< https://ca.wikipedia.org/wiki/Graf%C3%A8#Propietats_mec%C3%A0niques
>
44. Wikipedia contributors, Mar Mediterrània [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia
[Consulta: 5 de desembre de 2021].
Disponible a:< https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia >
45. Wikipedia contributors, Argentina [en línia]. Wikipedia, The Free Encyclopedia [Consul-
ta: 5 de desembre de 2021].
Disponible a:< https://ca.wikipedia.org/wiki/Argentina >
46. UPC, Citar i elaborar la bibliografia [en línia] UPC [Consulta: 9 de desembre de 2021].
Disponible a: < https://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/citar-elaborar-
bibliografia#inclou-idees-altres-autors-text-parafraseja >
Pàgina 47 de 47

Hydroelectric Power from Evaporation: Two Case Studies

Uploaded by

Document Information

Original Description:

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Hydroelectric Power from Evaporation: Two Case Studies

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TDR “Centrals hidroelèctriques per evaporació” .

Eli Soler Arrufat

Centrals hidroelèctriques per

Alumna: Eli Soler Arrufat

el Garabogazöl y la potencia que se podría producir en condiciones ideales es de 67,94MW por

de la electricidad, el coste de construcción de los proyectos y los posibles impactos ecológicos

improbables dados el mayor interés en industrias competidoras.

Índex de símbols i abreviacions 6

Índex de símbols i abreviacions

Eanual ...................................... energia que es pot generar anualment (J)

Figura 1: Diagrama del funcionament d’una central hidroelèctrica per evaporació.........................10

Figura 2: Representació artística de la Mar Mediterrània després del Pojecte Atlàntropa[5]............11

Figura 3: Mar Roja[6]....................................................................................................................... 12

Figura 4: Mapa del Projecte de la depressió de Qattara[7]..............................................................13

Figura 5: Turbina axial[10]................................................................................................................ 17

Figura 6: Turbina radial[10]............................................................................................................... 17

Figura 7: Turbina tangencial[10].......................................................................................................17

Figura 8: Gràfic que compara els diferents tipus de turbines[11]......................................................18

Figura 9: Vista del Garabogazköl[11]................................................................................................19

Figura 10: Vista de l'estret entre el Garabogazköl i el Mar Caspi[12]................................................19

Figura 11: Vista general del Mar Caspi[11].......................................................................................19

Figura 12: Vista del Garabogazköl al 1972[12].................................................................................20

Figura 13: Vista del Garabogazköl el 1987[12].................................................................................20

Figura 14: Mapa topogràfic del Garabogazköl[17]............................................................................21

Figura 15: Procediment de mesura amb el gimp............................................................................21

Figura 16: Detall del recompte de píxels........................................................................................22

Figura 17: Contorn de la superfície sota els 4,5 metres.................................................................23

Figura 18: Superfície corresponent a -4,5m pintada amb negre.....................................................23

Figura 19: Histograma del nombre de píxels segons cada color....................................................23

Figura 20: Gràfic dels preus de contrucció de les línies elèctriques[24]............................................28

Figura 22: Mar Morta...................................................................................................................... 31

Figura 23: Gràfic de la recessió de la Mar Morta en funció del temps............................................31

Figura 25: Relleu de la Mar Morta[33]...............................................................................................32

lila) i la fórmula de la funció d’aquesta línia....................................................................................33

Google Earth Pro))......................................................................................................................... 35

Figura 29: Salines a la Mar Morta...................................................................................................38

Figura 30: Planta d’ICL a la Mar Morta...........................................................................................38

Figura 31: Ruta de l’enllaç entre la Mar Morta i la Mar Roja...........................................................41

Figura 1: Diagrama del funcionament d’una central hidroelèctrica per evaporació

Figura 2: Representació artística de la Mar Mediterrània després

del Pojecte Atlàntropa[5]

Presa de la Mar Roja

Figura 3: Mar Roja[6]

Projecte de la depressió de Qattara

Figura 4: Mapa del Projecte de la

On Ev és la baixada anual del nivell de l’aigua en metres, t és a temperatura mitjana en Cº

El segon principi és el de l’energia potencial.

On Ep és l’energia en joules, m és la massa en kg, h és el desnivell en metres i g l’acce-

On m és la massa d’aigua evaporada en kg, Ev el desnivell evaporat en metres, s la su-

El càlcul de l’energia que es pot generar anualment en joules és:

Ev·s· 1000 ·h· 9,8

Com que l’exponent de h és 1 , l'energia potencial augmenta de manera lineal respecte h.

Hi ha diversos factors que influeixen sobre l’evaporació. Principalment, són la temperatu-

Dins de les hidroelèctriques es poden classificar en turbines d’acció i de reacció. En les

També es poden diferenciar entre axials, radials i tangencials depenent de la direcció en

Figura 5: Turbina axial[10] Figura 6: Turbina radial[10] Figura 7: Turbina tangencial[10]

Principals models de turbina

Figura 8: Gràfic que compara els diferents tipus de turbines [11]

Projecte del Garabogazköl

En total la superfície de la zona inundada de la depressió és d’uns 18000 km 2 , tot i que

Figura 12: Vista del Garabogazköl al

S’ha adquirit el mapa topogràfic a partir de l’article anterior.