You are on page 1of 4

Estadística.

Classe pràctica tema 3


Distribucions Normal, binomial i Poisson

Objectiu de la classe: Calcular probabilitats associades a variables aleatòries que segueixen les
distribucions Normal, binomial o Poisson.

1. La longitud de certes peces a la sortida de màquina segueix una distribució Normal amb
mitjana 100 mm i desviació tipus 5 mm. Si es consideren acceptables les longituds situades
en l'interval (88; 112):
a) Calculeu la proporció d'unitats que seran rebutjades.
b) Si la màquina es descentra i passa a fabricar al voltant de 110 mm, quin serà el nou
percentatge de peces rebutjades?

2. S’omplen paquets de cafè de valor nominal 500g (valor que apareix a l’etiqueta del
producte) amb un pes real que segueix una distribució N(501g; 3g). Quin és el pes que serà
superat pel 80% dels paquets?

3. La longitud d'una molla en repòs ha de ser de 7,0 ± 0,1 mm. Si es vol produir menys d'un
1% de defectes, quines de les següents màquines es podria utilitzar:
a) Produeix unes longituds que es distribueixen segons N(6,99; 0,03)
b) Les longituds es distribueixen segons N(7,00; 0,05)
c) Les longituds es distribueixen segons N(7,00; 0,01)

4. Un procés fabrica un cert producte amb una longitud que segueix una distribució normal
amb µ = 12 cm i σ = 1 cm. Les toleràncies són (10,72cm; 13,28cm). Quina és la probabilitat
que en una mostra de 15 unitats es trobi alguna defectuosa?

5. Un fabricant de menjar per a gossos ven el seu producte en sacs amb un valor nominal de
4 kg. El seu procés d'envasament es pot centrar en el valor que li interessi però sempre
presenta una variabilitat caracteritzada per σ = 200 g.
a) En quin valor s'ha de centrar si està disposat a produir un 1% del sacs amb un pes per
sota del valor nominal?
b) Si 1 kg de producte val 1 €, quin sobrecost representa complir amb la condició
anterior?
c) Les reformes per aconseguir que σ = 50 g valen 1.000 €. Si la màquina se centra per
produir un 1% de sacs per sota del valor nominal, i cada dia omple 1000 sacs, quant de
temps trigarà a amortitzar la inversió?

6. Atenent al que s’indica a la normativa sobre el pes de productes envasats (BOE de 4-11-
2008, a Atenea), en els seus articles 7 i 8, i considerant que la proporció “suficientemente
pequeña” a que fa referencia l’apartat 7b és del 1 per mil, indica quins dels següents
processos permeten omplir paquets d'arròs amb un pes nominal de 1000 g
a) N(999; 2) b) N(1000;3) c) N(1100;20) d) N(1000; 8)
7. Un taller mecànic rep una comanda per a la fabricació d'una peça que posteriorment ha
d'encaixar amb altres per muntar un cert mecanisme. La cota crítica d'aquesta peça és el
diàmetre d'un eix que té unes toleràncies de 2,50 ± 0,10 mm. Les peces se sotmeten a una
inspecció del 100% i si el diàmetre està fora de toleràncies es llença la peça i això significa
una pèrdua de 5 €.
Per a la fabricació d'aquesta peça es tenen 3 opcions:

Practica tema 3 210216 1


1) Utilitzar una màquina que ja té el taller (cost de compra = 0) que fabrica aquestes peces
amb una variabilitat de σ = 0,05 mm i com és molt difícil mantenir-la perfectament centrada
en el valor nominal, es considera que fabricarà amb un descentrament de 0,05 mm.
2) Comprar una màquina de segona mà al preu de 25.000 €. Aquesta màquina fabrica amb
una variabilitat de σ = 0,04 mm i a efectes del càlcul de la proporció de defectes que
produirà, es considera un descentrament de 0,04 mm
3) Comprar una màquina nova, amb l'última tecnologia, que té un preu de 200.000 € i que
fabrica amb una variabilitat de σ = 0,01 mm i es considera que estarà descentrada 0,01 mm.
Indiqueu de forma raonada quina d'aquestes 3 opcions sortirà més barata al taller tenint
en compte que la comanda és de 500.000 peces (s’ha de subministrar aquesta quantitat),
que el cost de fabricació d’una peça és el mateix en els tres casos, i que si es compra una
màquina, sigui nova o de segona mà, només servirà per realitzar les peces d'aquesta
comanda i es considera que després no tindrà cap valor residual.

8. Es fabriquen uns circuits formats només per una font d’alimentació i una resistència.
Considerarem que totes les fonts d’alimentació donen exactament 100V però que el valor
de les resistències segueix una distribució N(µΩ; 1Ω) on el valor de µ pot ser escollit. Si el
corrent I que circula pel circuit té unes toleràncies de 10±3A, calcula quin ha de ser el valor
de µ per minimitzar el nombre de circuits defectuosos.

9. Un client ens fa una comanda d’un producte que té una cota crítica amb especificacions
25±2,5 mm acceptant un percentatge fora de toleràncies de com a màxim l’1%. Amb la
màquina que tenim per fer aquesta peça fabriquem 100 unitats seguides i obtenim una
estimació de σ igual a 1 mm. La màquina es pot centrar en el valor que convingui. Podem
servir-lo? Dona arguments a favor i en contra.

10. Una màquina fabrica un 10% de peces defectuoses.


a) Quina es la probabilitat de que en una mostra de 100 hi hagi més de 92 bones?
b) S’agafen 3 mostres de 50 peces. Quina es la probabilitat que totes 3 tinguin menys de
5 defectes?

11. Una màquina fabrica peces amb una cota crítica X que segueix una distribució N(25 mm;
0,5mm). Les especificacions de la cota són 25 ±0,9mm. Calcula la probabilitat de què en un
lot de 300 peces, hi hagi:
a) Menys de 15 defectuoses (fora de toleràncies)
b) 20 defectuoses
c) Més de 275 correctes.

12. Una màquina fabrica peces amb una cota crítica X que segueix una distribució N(25mm;
0,5 mm). Les especificacions de la cota són 25±0,8mm. Calcula la probabilitat de que en un
lot de 300 peces hi hagi més de 35 defectuoses.

13. Produïm unes peces amb una longitud que es distribueix normalment amb una mitjana de
20 mm i una desviació tipus de 1 mm. Una peça es considera que té una longitud correcta
si la seva mida és de 20mm±2mm. Quin és el nombre màxim de peces que podem deixar
examinar si pretenem que, amb un probabilitat del 90%, ens detectin un màxim de 3 peces
defectuoses?

14. Una empresa ven sabates a través d’una pàgina web. L’empresa permet que si el client no
està satisfet li torni les sabates en el termini d’una setmana. El cost que a l’empresa li
representa la devolució d’un parell de sabates és de 8€ i li tornen el 10% de les que ven. Si

Practica tema 3 210216 2


un mes ha venut 150 parells, quina és la probabilitat que els costos de devolució superin
els 120€?

15. El pes d’un comprimit té unes especificacions de 1g ±0,1g. En un laboratori el procés de


producció genera comprimits que tenen un pes X que segueix una distribució N(1g; 0,04g).
Si en una capsa hi ha 30 comprimits amb pesos independents, calcula la probabilitat de
que tots els comprimits de la caixa compleixin les especificacions.

16. Una empresa admet producte d’un proveïdor si arriba amb un 5% de peces defectuoses
com a màxim. Per tal de comprovar si un lot rebut es correcte, es segueix el següent
procediment: s’extreu una mostra de 20 peces i s’accepta el lot si conté com a màxim una
peça defectuosa.
a) Quina és la probabilitat que un lot amb un 4% de defectes sigui rebutjat?
b) Quina és la probabilitat que, si el proveïdor fabrica amb un 4% de defectes, almenys un
lot dels últims 10 hagi estat rebutjat?

17. En una assignatura es fan 3 exàmens. Els exàmens són tipus test i cada pregunta té una
opció correcta i 3 incorrectes. Cada examen consta de 25 preguntes i s’aprova si es
responen 15 o més correctes. Quina és la probabilitat d’aprovar algun dels 3 exàmens si
sempre es responen totes les preguntes a l’atzar?

18. Es generen 16 números aleatoris d’una distribució definida amb la següent funció densitat
de probabilitat :
1, 0≤𝑥≤1
𝑓 (𝑥) = {
0, altrament
Calcula la probabilitat de que 4 d’aquests números siguin més grans que 0,5.

19. La probabilitat de que els congeladors de la marca QuinFred tinguin algun defecte de
fàbrica és de 0,025. La botiga de Granollers el mes passat va vendre 20 congeladors
d’aquesta marca. Quan hi ha algun defecte el client sempre reclama i se li canvia el
congelador i a més a més en compensació se li regala un “val-xec” per valor de 15€, quina
és la probabilitat de que el més passat la botiga hagués de compensar amb “vals-xec” per
valor de 45 o més euros?

20. El número d’aturades diàries en una línia de producció segueix una distribució de Poisson
amb λ=3. El cost que suposa cada aturada s’estima en 50€. Quina és la probabilitat de que
el cost causat per les aturades de la línia en una setmana (5 dies laborables) superi els
1000€?

21. El nombre de cafès diaris que serveix una màquina de cafè es pot considerar una variable
aleatòria que segueix una distribució de Poisson amb una mitjana de 100 cafès al dia. Si
cada cafè (tassa) gasta 7 g de cafè (gra) Quant cafè ha de tenir la màquina perquè la
probabilitat de que s’acabi en el període de dilluns a divendres (ambdós inclosos) sigui
menor de l’1%?

22. El nombre d’avaries mensuals d’un cert ascensor es pot caracteritzar com una variable
aleatòria que es distribueix segons una distribució de Poisson amb λ=1 averia/mes.
a) Quina és la probabilitat de que s’avariï més de 2 vegades en un mes?
b) Quina és la probabilitat de que s’avariï més de 10 vegades en un any?
c) Que és més probable: que s’avariï una vegada en un mes, o 12 vegades en un any?

Practica tema 3 210216 3


23. Una xarxa de carreteres conté 10 punts negres (alta probabilitat d’accident). El número
d’accidents diaris en cada punt negre és independent dels altres i es pot modelar
mitjançant una distribució de Poisson amb λ=0,05 accidents/día. Quina és la probabilitat
que en una setmana no es produeixin accidents en els 10 punts negres.

24. Una línia aèria ven més bitllets que places hi ha als avions ja que han detectat que en promig
un 2% dels passatgers no es presenta. Si el benefici que representa un bitllet venut son 800
€ i la indemnització que s’ha de donar a un passatger que no te plaça per overbooking són
2000 € (inclou l’import del bitllet), si un vol té 156 places, quants bitllets han de vendre per
maximitzar l’esperança matemàtica de benefici?

25. Dona dos exemples de variables aleatòries on seria raonable utilitzar com a model teòric
una distribució de probabilitat: a) Normal, b) Binomial, c) Poisson i d) equiprobable.

26. Indica quina distribució de probabilitat podria servir per explicar el comportament de les
següents variables: 1) El nombre d’ampolles d’aigua que es compren cada dia en una
màquina de vending; 2) El nombre de peces fora de toleràncies del total de fabricades durant
1 hora; 3) El nombre de visites diàries a una pàgina web; 4) el nombre de persones que van
un dia a la consulta d’un metge; 5) el que triga un metge en atendre cada consulta.

Practica tema 3 210216 4

You might also like