LLENGUA CATALANA PER A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Curs 2020-2021

Pràctica enregistrada de pronunciació

Aquesta exposició consisteix a llegir: a) amb una pronúncia tan correcta i adequada com pugueu i b) amb una
entonació adequada un dels textos següents. Les xiques poden optar per la versió A i els xics per la versió B. Convé que
anoteu prèviament el text amb el SAÓ (http://sao.dlsi.ua.es). Després l’assageu a casa tantes vegades com vulgueu i
l'enregistrareu i enviareu al prof. l’àudio que en resulte. Recordeu que podeu treballar la fonètica amb l’ajuda del Fonet
(http://www.iifv.ua.es/web_uem/contingut_ind.php?id=84#.WckxxxTxBlQ).

- Textos per a la lectura

Versió A

Els quintigèmins de Raymond Devos

ELLA: Merda, i cinc vegades merda! Jo sí que he tingut problemes! És veritat. De problemes, n'he tingut sempre...
d’ençà que vaig nàixer!... Què dic? Abans! Els meus problemes són prenatals!

Poc abans de nàixer jo, ma mare va anar a visitar una vident, que li va predir: "Vosté tindrà quintigèmins, senyora!".
Aleshores ma mare va comprar cinc bressols, i va triar cinc noms: Pere, Pau, Joan, Jordi i Jaume. Jo vaig nàixer el
primer... vull dir, la primera. Tot el món esperava els altres... però... piuffff! No va aparèixer ningú més. Aleshores ma
mare va dirigir tot el seu amor cap a mi. Em va posar els cinc noms i vaig ser engrunsat, vull dir... engrunsada en cinc
bressols diferents!... Em balancejaven, si puc dir-ho així, d'un bressol a un altre. Ah, jo sí que he tingut una infantesa
dolorosa!. Ma mare sempre em tractava com si jo fóra tots els seus fills... i, tant si em deia Pere, Pau, Joan, Jordi o
Jaume, jo sempre era el seu preferit. O preferida?... No, no, preferit! Menjava per quatre... per no abusar. A classe, havia
d'estar sempre entre els cinc primers. A casa, quan feia pinta d'estar avorrida, ma mare em deia: "Vés a jugar amb els
teus germans!". Aleshores jo eixia al pati a jugar a pilota tot... tota sola! De tant en tant, la mare deia: "No vos sent!". I
jo cridava: "Empoma-la Pau! Passa-me-la Jaume... que jo li passaré la pilota a Joan i Joan li la passarà a Jordi!".
Intentava no deixar-me ningú... perquè si no la mare s'hauria espantat.

Versió B

Els quintigèmins de Raymond Devos

ELL: Merda, i cinc vegades merda!. Jo sí que he tingut problemes! És veritat. De problemes, n'he tingut sempre...
d’ençà que vaig nàixer!... Què dic? Abans! Els meus problemes són prenatals!

Poc abans de nàixer jo, ma mare va anar a visitar una vident, que li va predir: "Vosté tindrà quintigèmins, senyora!".
Aleshores ma mare va comprar cinc bressols, i va triar cinc noms: Teresa, Vanessa, Mònica, Joana i Isabel. Jo vaig
nàixer la primera... vull dir, el primer. Tot el món esperava les altres... però... piuffff! No va aparèixer ningú més.
Aleshores ma mare va dirigir tot el seu amor cap a mi. Em va posar els cinc noms i vaig ser engrunsada, vull dir...
engrunsat en cinc bressols diferents!... Em balancejaven, si puc dir-ho així, d'un bressol a un altre. Ah, jo sí que he
tingut una infantesa dolorosa!. Ma mare sempre em tractava com si jo fóra totes les seues filles... i, tant si em deia
Teresa, Vanessa, Mònica, Joana o Isabel, jo sempre era la seua preferida. O preferit?... No, no, preferida! Menjava per
quatre... per no abusar. A classe, havia d'estar sempre entre els cinc primers. A casa, quan feia pinta d'estar avorrit, ma
mare em deia: "Vés a jugar amb les teues germanes!". Aleshores jo eixia al pati a jugar a pilota tota... tot sol! De tant en
tant, la mare deia: "No vos sent!". I jo cridava: "Empoma-la Teresa! Passa-me-la, Vanessa... que jo li passaré la pilota a
Mònica i Joana li la passarà a Isabel!". Intentava no deixar-me ningú... perquè si no la mare s'hauria espantat.