TREBALL FI DE POSTGRAU

APLICACIONS DE COMPETÈNCIES EMOCIONALS

DINS CONTEXTOS EDUCATIUS D’INFANTIL I
PRIMÀRIA

PLA DE CENTRE PER A LA CONVIVÈNCIA I EL BENESTAR EMOCIONAL

Míriam Coll Torres

DNI 46.955.931 M
 ÍNDEX

1. Contextualització Pàgina 3

2. Objectius Pàgina 5

3. Metodologia i seqüenciació Pàgina 7

4. Observacions i seguiment de les aplicacions Pàgina 14

5. Conclusions Pàgina 15

6. Bibliografia Pàgina 16

Annexos Pàgina 17

2
 1. Contextualització

Sóc mestra titulada d’educació especial i en llengua estrangera. Fa 8 anys que la meva
plaça és al CEIP Els Tamarells, situat a S’Arenal de Palma. La meva arribada al centre fou en
comissió de serveis ja que el director del centre em va reclamar com a cap d’estudis, càrrec
que he exercit durant 5 cursos acadèmics. Actualment estic en comissió de serveis a la
Conselleria d’Educació i Formació Professional, coordinant un programa des de la Direcció
General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa.

En el curs 2019-2020 tant la secretària del CEIP Els Tamarells com jo vàrem presentar la
dimissió dels nostres càrrecs respectius a la Conselleria d’Educació i Formació Professional
fruit de la desafecció vers com s’estava desenvolupant el projecte de direcció i el que
realment necessitava el centre i la població del mateix.
No obstant això, som diversos els professionals del centre que estimam la nostra escola, la
seva comunitat i la seva barriada. Pensam que, actualment, el centre i tota la comunitat
educativa passen per una fase de desmereixement, provocant que part del professorat del
centre estigui concursant i, per tant, desestabilitzant la plantilla del centre i, el que és més
important, alimentant el desànim dels docents que romanen al centre i que creuen en una
altra manera de treballar i de viure l’educació. Creim que l’alumnat de la nostra barriada
ha d’ésser considerat de manera íntegra i digna, atenent a la seva globalitat, com a
persones que són, en el seu barri i en el bressol de les seves respectives famílies.

Pel que fa a les característiques del centre, l’escola es va obrir l’any 1989 i consta de 18
aules d’educació́ infantil i primària, aula d’informàtica, aula de música, aula de llengua
anglesa, biblioteca, menjador, tres aules de suport, aula d'audiovisuals, aula de religió, sala
de psicomotricitat/gimnàs, dos patis i altres zones d’ús com ú́ , com ara dues sales de
mestres, secretaria, una petita sala de reunions i despatx de l’orientadora i PTSC del centre.

En relació a l’entorn social el centre està ubicat al municipi de Palma, al nucli de S’ Arenal el
qual queda dividit pel torrent dels Jueus, que exerceix de límit entre els municipis de Palma i
Llucmajor.

S'Arenal és una zona de costa baixa amb llargues platges, amb un enfocament
eminentment turístic. El nivell acadèmic de la famílies és majoritàriament d'estudis primaris.
La majoria de la població́ treballa al sector terciari, especialment a establiments de
temporada, per tant només treballa una part de l’any. Moltes famílies encara pateixen la
crisi econòmica i són a l'atur,situació agreujada per la COVID-19. Per aquest i altres motius,
la població de S'Arenal presenta constants moviments que fan que, al llarg de tot el curs, es
produeixin constants altes i baixes en la matrícula de l’alumnat.

La majoria dels alumnes viuen a s'Arenal, encara que també n'hi ha dels nuclis de Ses
Cadenes, Les Palmeres i Sa Torre entre d'altres. La gran majoria dels alumnes arriben al
centre a peu, encara que una part ho fa amb vehicles privats. Són pocs els alumnes que
arriben en transport públic.

3
El projecte educatiu fou revisat i aprovat pel Claustre i pel Consell Escolar durant el curs
2020-2021. Són molt pocs els canvis que es van introduir respecte a l’anterior (aprovat al juny
del 2011) i el centre continua sense disposar d’una línea educativa pròpia ni definida per
part del claustre, a més de la complexitat que ha suposat avançar a nivell pedagògic des
de l’inici de la pandèmia per la Covid-19.

Per altra banda, en els darrers cursos escolars el lideratge des de la direcció s’ha mostrat
feble i, inclús, en crisi. No es tracta d’una opinió personal, sinó d’una dada extreta de la
rúbrica d’autoavaluació de centre que facilita com a eina el Programa de Millora i
Transformació de la Conselleria d’Educació i Formació Professional i que, per altra banda,
fou exposada i compartida en el darrer claustre del curs 2019-2020. Aquesta situació ha
provocat que la pedagogia del centre continuï sense definir-se des del curs 2015-2016, data
de l’inici de l’últim mandat.

4
 2. Objectius

És evident que la nostra tasca laboral és necessària com a individus que som per la nostra
supervivència en aquesta societat, però aquesta concepció no és l’exigida per
desenvolupar la funció docent i, menys encara, per estar al capdavant d’un centre
educatiu.

La meva inquietud, per tant, és proposar un projecte o esborrany de projecte de direcció

per tal de poder-lo traslladar a una taula de negociació amb els companys compromesos
sincerament amb el CEIP Els Tamarells i detallar, ampliar o rectificar aquelles qüestions que
trobem oportunes en equip. Una vegada tinguem la redacció feta voldria que es decidís,
també dins aquest equip de feina, quines seran les persones que estaran al capdavant del
projecte. És a dir, qui serà que comptarà amb el nomenament com a equip directiu des de
la Conselleria d’Educació i Formació Professional, en el cas que el projecte guanyi la
candidatura.

Una de les propostes que voldria desenvolupar en el marc d’aquest projecte de direcció és
un pla de centre per a la convivència i el benestar emocional, tot rompent un poc
l’esquema inicial que proposa generalment la Conselleria d’Educació i Formació
Professional, ja que el punt de partida és el meu convenciment que podem construir de nou
el centre, des dels fonaments, a partir d’un únic projecte que englobi els diferents projectes i
plans de centre normatius, però també els propis; un projecte que sigui un document viu, la
guia de centre i a l’abast de tota la comunitat educativa, que respongui a la realitat del
que es respira (o es respirava, i d’aquí el desig de retornar a aquesta sensació o, si més no,
de crear un espai de convivència saludable per tota la comunitat educativa); un projecte
que respecti les sinèrgies i els possibles canvis de rumb donades les incorporacions de nous
professionals i la formació que vivim en grup i individualment, però sense que es perdi el
rumb que s’hagi marcat i que respecti l’essència del centre; un projecte que faci de recull i
vertebri les nostres opcions educatives, particularitats del centre i d’organització interna i
funcionament general de la comunitat. En definitiva, l’objectiu, més que elaborar el
document, és crear i creure en el nostre propi ideari, la nostra identitat, marcant el rumb a
seguir, amb un lideratge clar, orientat i convençut mitjançant la definició del rol del
professorat i dels diferents òrgans de govern (lideratge vertical vs. lideratge horitzontal) i de
l'alumnat com a agents actius del procés d'ensenyament-aprenentatge, fomentant la
participació, la comunicació i la interdisciplinarietat a través de les assemblees de classe,
tutories, reunions de cicle, de departament i de claustre, tecnologies de la informació, etc...
És a dir, plasmar tot el que realment és un centre, el nostre centre, independentment que
l’administració, requereixi després diferents documents o projectes (PEC, CC, Pla de
convivència, PAT, etc).

Aquest seria l’objectiu de cara al centre, no és poca cosa, però cal que centri l’atenció i la
tasca en relació a aquest treball de fi de postgrau, ja que ni el temps ni l’espai és suficient
per elaborar tot l’esmentat, a més que seria incongruent, amb tot l’esmentat, fer-ho de
manera individual, quan he argumentat la necessitat que sentim de fer-ho en equip, de
construir conjuntament. Per altra banda, a més, si ho fes individualment, seria molt difícil que
tingués èxit dins de la comunitat educativa, ja que estic parlant de SENTIR, EMOCIONAR-SE,
IL·LUSIÓ, i això no ho puc viure jo per la resta de l’equip educatiu. Si ja sabem que els
alumnes aprenen gràcies a l’emoció, per nosaltres és evident que treballar sentint,

5
emocionant-nos i mantenint la il·lusió fa que la nostra feina sigui, en realitat, un meravellós
regal.

6
 3. Metodologia i seqüenciació

Donada la meva situació laboral actual (no estic en el centre educatiu en actiu) i la
particularitat que el PLA DE CENTRE, com a document, és el que jo present, la metodologia
a seguir en aquest treball de fi de postgrau consisteix en definir l’esquelet o les línies que
emmarcaran el pla que propós i que hauria de ser acabat de definir de manera conjunta
amb la comunitat educativa.

Seria ideal poder presentar tot un pla en sí, però aquesta tasca comptaria amb dos
inconvenients importants, com ja he anticipat en el punt anterior:
1. No estaria consensuat amb la comunitat educativa del centre
2. No compliria amb els requisits que se’ns exigeixen per a la presentació del treball de
fi de postgrau, ja que segons la normativa de la Conselleria d’Educació i Formació
Professional, la llargària del mateix seria més extensa que les 20 pàgines que se’ns
permet elaborar,tenint en compte la llargària del projecte de direcció i dels apartats
dels quals ha de comptar aquest treball de fi de postgrau i que no formen part del
propi projecte.

Per altra banda, cal ser realistes: podem dissenyar un pla excel·lent, però que no fos pràctic,
que no respongués al contexte en el qual ens volem centrar, o que caiguem en l’error de
romandre només en la teorització… Cal, per tant, conformar-se, ara per ara, en l’esquelet i
permetre que el propi pla i les persones que el faran créixer, viure i desenvolupar-se, siguin
les que decideixin cap a on ha de portar a terme la seva expansió. Això implicarà acceptar
que aquest “esborrany” de Pla de centre pugui sofrir modificacions o que, inclús, acabi
essent un projecte completament diferent al que present.

Pens que és essencial que es tengui en compte una foto de la situació actual del centre (de
qualque manera ja ha estat expressat al contexte) i que també es faci una projecció sobre
l’ideari de centre que voldríem (tot tenint en compte que ara per ara no el puc dissenyar
conjuntament amb l’equip docent). A partir d’aquí, es tractaria de dissenyar el pla
d’accions o actuacions que es portaran a terme per arribar a l’escola desitjada, motiu pel
qual caldrà tenir en compte a l’equip impulsor del centre, la previsió emocional de l’equip
docent (per iniciar el projecte, no vol dir que a continuació, la resta de la comunitat
educativa no sigui inclosa), el pla de formació del centre i la pròpia organització de la
institució educativa.

7
 Fotografia del centre:
SITUACIÓ ACTUAL DEL CENTRE
Punts febles
- Inexistència d’una línia pedagògica
d’escola
- Manca de lideratge
- Enyorança del “sentiment tamarindo”
(pertinença i amor pels Tamarells)
- Necessitat de compensar les
desigualtats de la població i no
existeix un pla d’impacte consensuat.
- Manca de compromís i continuïtat
amb el Programa de Millora i
Transformació (PMT) de la Conselleria
d’Educació i Formació Professional
Punts forts
- Pla de coeducació iniciat
- Pla de convivència amb inclusions
restauratives
- Llarg recorregut en formació en
Aprenentatge Cooperatiu (AC)
8
IDEARI: INICIAM EL SOMNI
L’escola que volem
- Els nostres valors
- Educació com a compensació de
desigualtats
- Pla de convivència amb mesures
restauratives (vs punició)
- Aprenentatge competencial
- Emocions: la base per l’aprenentatge
- Actituds docents: tots els alumnes tenen
capacitats
- El punt de partida han de ser sempre les
potencialitats dels alumnes
- Sistematitzar l’aprenentatge cooperatiu i
anar cap a l’Aprenentatge Servei (ApS) i
el voluntariat
- Treballar per projectes
- Aprofitar la diversitat com al nostre fort,
aspecte enriquidor, i superar les
mancances i dificultats lingüístiques
- Pla d’acció Tutorial (PAT): cap a
l’educació emocional a l’aula
ACCIONS PREVISTES (àmbits d’actuació)

- Preveure i planificar temps i espai per dedicar a les emocions a nivell de

professorat (per començar) i així reprendre amb el benestar dins el grup de
companys creat anteriorment. Cal que el tracte que ofereixi l’equip directiu sigui
genuí i sentit, basat en les necessitats emocionals del grup de feina. (EMOCIONS)
- Revisió seriosa del Projecte Educatiu de Centre (PEC), no com a document que
s’arxiva: reflexió seriosa dels valors que ens distingeixen i que ens condueixen pel
nostre camí particular. Establir la coherència amb el mètode pedagògic.
(EMOCIONS+REFLEXIÓ PEDAGÒGICA)
- Sistematitzar l’Aprenentatge Cooperatiu (AC). Són 3 anys ja de formació i encara
no s’ha implementat en el centre amb garanties. Ha de ser assumit per tota la
comunitat, sense distinció. (PMT-EQUIP IMPULSOR + ORGANITZACIÓ DE CENTRE).
Comptar amb l’assessorament del CEP de Palma, si fos necessari (FORMACIÓ)
- Acabar el desplegament del currículum reforçant la idea que els aprenentatges
són competencials, sense descuidar l’ACTITUD DELS DOCENTS: tots els alumnes
tenen capacitats (FORMACIÓ + REFLEXIÓ PEDAGÒGICA)
- Formació en actituds docents i en les emocions com a base de l’aprenentatge
(FORMACIÓ + REFLEXIÓ PEDAGÒGICA)
- Flexibilitzar horaris, reorganitzar àrees i/o agrupacions d’alumnes (ORGANITZACIÓ
DE CENTRE)
- Millorar resultats en competències lingüístiques (FORMACIÓ)
- A partir dels plans de coeducació i convivència, anàlisi de la situació, estudi de
propostes i aprofitar els elements proactius per donar passes en aquesta línia
(FORMACIÓ + REFLEXIÓ PEDAGÒGICA)
- Aprofundir i treballar seriosament en el Programa de Millora i Transformació (PMT)
de la Conselleria d’Educació i Formació Professional. (REFLEXIÓ PEDAGÒGICA)

9
 ÀMBITS D’ACTUACIÓ
EMOCIONS
Acollida del professorat. Que no sigui només
documental, com en altres ocasions. Cal un
acompanyament real per part d’un
company antic del centre.
Dinàmiques de coneixement a principi de
curs. Són necessàries i una vegada
començam a rodar, incloure’n de breus a
l’inici de les reunions / coordinacions. Cal
mantenir el benestar, igual que feim o
hauríem de fer amb les dinàmiques d’AC.
No oblidar les trobades fora del centre. No
són obligades, evidentment, però fan
créixer el vincle i el benestar entre els
membres del claustre (dinars, sopars, cap
de setmana en família a un hotel, torrada,
festes del centre, etc)
Trobada mensual (per exemple) per anar
mesurant com estam. Fer ús dels cercles
restauratius i valorar si es sistematitzen al
centre. Preguntes tipus: com estam? Que
modificaríem? Què necessitam? Cap a on
volem anar?
10
REFLEXIÓ PEDAGÒGICA
(A partir del treball en emocions i cohesió
del equip docent, es va traslladant la
conversa a qüestions pedagògiques i que,
es vincularan amb qüestions organitzatives i
de funcionament de centre)
→ Les conclusions han de ser sempre
públiques i cal que documentem el procés
seguit.
→Compromisos i acords palpables, que es
portin a terme i que quedi clar el termini per
portar-los a terme, qui són els encarregats i
com es portarà a terme l’acció.
→Avaluació de les accions desenvolupades
i que aquesta permeti la reflexió i la nova
presa de decisions per continuar amb les
actuacions.
→Actitud equip directiu: escolta activa i
actuació eficaç davant dels compromisos
adquirits.
Reformulació dels valors del centre (veure
proposta a l’annex 1)
Treball des de l’equip impulsor i els cicles
sobre el desplegament del currículum.
Trasllat del debat a nivell de claustre
(afecta l’organització i funcionament del
centre)
Reformulació de les competències i actituds
dels docents. Quin ha de ser el nostre rol? Si
el model d’escola canvia, quin paper juga
ara el/la mestre/a? (Acompanyar amb
formació, si escau)
PMT: reactivar els processos iniciats i, si cal,
iniciar la formació perquè tota la comunitat
n’estigui assabentada i, sobretot,
connectada i en sintonia. Possibilitar el
lideratge distribuit. Evidentment, implicarà
canvis en l’organització i el funcionament
del centre a mesura que s’avanci en els
 diferents procesos de PMT. De nou, aquest
processos implicaran avaluació, reflexió i
nova presa de decisions.

EXEMPLES DE RECURSOS:
- Vídeo Xarxa PIP Rol del mestre
- Dinàmica en rotllana: El meu nom, d’on ve? Per què me’l vàren posar? Què
implica en mi? Després del cerlce de paraula, cada mestre escriu el seu nom en
gran a un fol, ben gran i colors. El fol va rodant i cada company/a afegeix una
decoració/motiu colorit. Exemple: El meu nom
- La làmpada d’Aladí:
https://docs.google.com/document/d/1brWtPhOu6dPGm9RgpMjCRgHFEBpLQpkL
z28Yg65kA78/edit?usp=sharing
- https://drive.google.com/file/d/1yR_igTx8yuCraGiJWr0t2kOJGxLUMi-S/view?
usp=sharing

FORMACIÓ ORGANITZACIÓ DE CENTRE

Propostes fruit de les converses Potenciar l’equip impulsor.

pedagògiques mantingudes al llarg del
temps compartit amb el claustre. S’hauríen
d’estudiar, ordenar, modificar, ampliar,
sintetitzar, etc. Entre parèntesi indicam amb
qui col·laborar, a qui contractar o
possibilitats per investigar)
Autoconeixement i avanç per desenvolupar
una major maduresa:
https://drive.google.com/file/d/
1XHexfbwo3HzjB1lfZ5Sjxt0Cc1Hp_cfe/view?
usp=sharing

Aprenentatge cooperatiu: si realment Horaris: de nou la importància de la

s’opta per la metodologia en qüestió, és
necessari, després de tots els anys de
formació feta per part del claustre, que es
sistematitzi i quedi instaurat com a propi del
centre. (CEP DE PALMA i EQUIP IMPULSOR
DEL CENTRE AMB EL RECORREGUT JA FET DEL
CENTRE). Veure els següents documents:
- https://docs.google.com/
presentation/d/
1GuQhRVyX7X71ZdX6l64eEwQgrdQU
iCbry2ths1A7BgY/edit?usp=sharing
- https://docs.google.com/
document/d/
1UpTTgOQklNVaWubuFJVktC5IbML5
ZAOet-mGihl2zhU/edit?usp=sharing
Pla de convivència: el pla fou revisat i
aprovat el curs 18-19, tot i així encara hi ha
propostes pendents d’aplicació i manca
molta sensibilització perquè sigui un
projecte sentit. Possibillitat d’incloure
flexibilització en funció de les aplicacions
didàctiques que es vagin introduint. Tot i
l’esmentat, sembla que pot ser un bon inici,
basant-nos en la Concreció Curricular,
estudiar quan i quines àrees es
desenvoluparan mitjançant projectes (si es
porten a terme íntegrament d’aquesta
manera) i determinar quines àrees o
continguts queden fora dels projectes. En
funció d’aquesta primera classificació,
determinar quines franges horàries són més
pertinents per la tasca a desenvolupar i
sempre en funció de l’edat escolar a la que
ens dirigim.
No descartar agrupaments en els quals
mesclam els alumnes o mantenim certs
apadrinaments.
Projecte d’hort:
https://drive.google.com/file/d/15rT74gIRCS
vn62-jlbAsk50fBpD3dQqd/view?usp=sharing

11
pràctiques restauratives. (VICENÇ RUL·LAN).
Veure el document de centre:
https://docs.google.com/document/d/
1zz0GfRqa89hPYwvrwiT_e4dlukWRrY-
wWP4AN1Y6Phs/edit?usp=sharing
Actituds docents i emocions com a base
pels aprenentatges: no ens podem
permetre el luxe de comptar amb una part
del claustre que no veu oportunitats en la
diversitat i que no creu en què tot l’alumnat
té capacitats. Hem de caminar cap a
l’atenció de les intel·ligències múltiples, cap
als tres nuclis d’intel·ligència que té tota
persona (cap, cor, budells), cap a la
creació de vincles vertaders, afectivitat
conscient i creació d’entorns segurs. (PEPA
HORNO, RAÜL GENOVÉS)
Recursos de Pepa Horno per a la reflexió i
pràctica educativa:
- https://drive.google.com/file/d/
1n9bId-fyC6uCg3tMxU4MJeB-
ptmZKvND/view?usp=sharing
- http://www.pepahorno.es/
educando-la-alegria/
Entrevista, programa de formació i Treball
d’investigació del Dr Genovés:
- 7.r.genoves@uib.es_.pdf -
- https://drive.google.com/file/d/
1zITh0zyLH2kslX9qNeZXR_bAJYL9JFYb
/view?usp=sharing
- https://drive.google.com/file/d/
1Fh4sfxTgE406Mn2b6YIm48n2onussl2I
/view?usp=sharing
Llengües: com portar a terme el tractament
de les llengües a nivell de centre. Anàlisi de
la formació portada a terme per un centre
de la zona i definir la nostra metodologia
(TRANSFERÈNCIA DEL CEIP BADIES-CEP DE
PALMA)
Educació Emocional, ApS, model alumnat
ajudant: integrar l’educació emocional al
currículum (veure proposta a l’annex 2),
estudiar la possibilitat d’ampliar projectes
anteriors d’ApS i/o cooperació (veure la
12
Incloure’l a la concreció curricular i treballar
conjuntament des de la tutoria, evitant que
la tasca recaigui en l’especialista que pot
atendre al grup de manera quinzenal. Els
projectes són compartits i sentits per tota la
comunitat.
Grups Interactius: mantenir i/o impulsar els
grups interactius mitjançant els quals es
propicia la participació de les famílies a
moments acadèmics, a més d’incentivar
l’alumnat amb la presència dels seus
familiars.
Organització de comissions mixtes: donar
més força i visibilitat a les comissions mixtes,
que ja es van proposar fa uns anys i que no
semblen tenir presència al centre.
D’aquesta manera s’implica a tots els
membres de la comunitat educativa,
incloent la presa de decisions. Per tant,
“l’escola que volem”, es veurà reformulat
en el moment que aquestes comissions
tornin a ser efectives. Això implica que cal
estar obert als canvis i tenir una actitud
flexible. Si és necessari, sol·licitar
assessorament, tot i que l’esperat és que el
canvi sigui fàcilment inclós en la nostra
organització gràcies a la implementació del
Programa per la Millora i la Transformació
(PMT)
Convocatòria unificada de programes de
formació i innovació educativa i de
programes educatius (2021-2022) de la
Direcció General de Primera Infància,
Innovació i Comunitat Educativa
> Conèixer l’oferta de programes > Servei
de Normalització Lingüística i Formació >
APS Serra de Tramuntana ;
> Conèixer l’oferta de programes > Servei
d’Innovació Educativa > Ciutadania Global
i transformadora

Així mateix, lectura de l’article de Roser

Batlle

Art i filosofia 3/18: cap a la reflexió, la

construcció de persones crítiques i la
necessitat de poder externalitzar allò que
ens corrou per dins. Estudiar programes,
propostes i formacions del Grup IREF
(https://drive.google.com/file/d/1huSr4SrivR
7VGRlvgU2LdrTJsDLm1jA_/view?
usp=sharing )

Matemàtiques manipulatives: inquietut que

roman entre el professorat engrescat
donades les característiques motivadores
del mètode socràtic i del rol que
desenvolupa el mestre. L’alumne és el
centre de l’aprenentatge, promociona el
desig de saber, promou l’aprenentatge
significatiu i permet l’autoregulació de
l’alumnat.
Indagar a partir de la lectura de l’article de
Nati Bergadà:
- https://natibergada.cat/
matematiques-manipulatives/
Web d’activitats:
- https://sites.google.com/site/
seselva1/Home/zona-dintercanvi/
projectesdelsassessoraments/
matematica-manipulativa

13
 4. Observacions i seguiment de les aplicacions

Els plans o projectes estratègics solen tenir un esquema molt definit, tot i que per qüestions
que ja han quedat definides anteriorment (estam en el marc d’un treball de fi de postgrau),
jo he anat als punts clau. Serà necessari, per tant, a partir d’aquest document, elaborar un
projecte estratègic en el qual quedi reflectit el què, el com, el quan, qui són els responsables
i com s’avaluaran els canvis que es volen introduir al centre.

Pel seguiment i avaluació del pla es comptarà amb els mitjans que proposa la Conselleria
d’Educació i Formació professional, és a dir, el sistema o eina de gestió i millora de
Programació General Anual PGA-Memòria, així com les avaluacions periòdiques que es
porten a terme des d’Inspecció Educativa un cop entra en vigor el nomenament del nou
equip directiu. No obstant això, es planteja una revisió trimestral de la PGA, així com
l’elaboració del Pla d’Avaluació de centre, que va més enllà de les dades quantitatives.

14
 5. Conclusions

I el desig en totes aquestes formulacions no és altra que procurar un entorn segur pels
nostres alumnes, on l’afectivitat conscient del professorat sigui una realitat per poder
construir aprenentatges des de les vivències somato-sensorials, inicialment, treballant a
continuació la intel·ligència socioemocional i, finalment, la intel·ligència analítico-sintètica.
Es tracta, a mode d’exemple, d’adonar-se’n que si biològicament, els menors no estan
preparats per iniciar la lectoescriptura fins els 7-8 anys (intel·ligència analítico-sintètica), hem
de canviar radicalment la nostra forma de treballar des dels 3 anys; cal que les actituds dels
docents ressonin en consonància amb els ritmes dels alumnes, i és que no podem pretendre
que arribin com a lectors al primer cicle de primària. Es fa necessari el diàleg intern entre el
professorat, el debat pedagògic, l’arribada a consens i poder viure i sentir la labor docent
des dels nostres cors.
L’esmentat és just un exemple basat en un aprenentatge molt concret, el de la
lectoescriptura, però que pensam que és fonamental extrapolar a la resta d’aprenentatges.

No podem pretendre treballar seguint les mateixes fórmules que s’aplicaven quan nosaltres
érem alumnes també i, per desgràcia, encara abunden aquestes pràctiques. No es tracta
d’abolir-les, es tracta de fonamentar què feim i com ho feim a cada moment. La nostra
expectativa, desitjant uns altres resultats, no s’adapta a la realitat si feim les coses igual que
quan els resultats no són els esperats.

Aquest treball de fi de postgrau, segurament, sigui en gran part un ideari d’allò que seria
desitjable implementar als centres educatius. Seria ideal poder haver-lo pogut fer seguint la
meva idea inicial, com a pla estratègic des d’un possible nou equip directiu i poder disfrutar
del procés i girs dels quals es nodreix tot projecte sentit.

Això no implica que l’ideari no hagi de veure la llum. Disposar del coneixement és la primera
passa per arrencar els nostres somnis…

15
 6. Bibliografia

Álvarez, M. (2001). Diseño y evaluación de programas de educación emocional. Barcelona,

Ed. Cisspraxis.

Bisquerra, R.; Pérez, N. (2007). «Las competencias emocionales», en Educación XXI, 10, 61-82.
Universidad de Barcelona.

Fundación Gizagune Fundazioa (s.d.). Eskola bakegune

https://wwww.eskolabakegune.euskadi.eus

Gardner, H., (1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica, Barcelona, Paidós.

Bisquerra, R. (2012). Orientación, tutoría y educación emocional. Madrid: Síntesis

16
ANNEX 1. PROPOSTA DE REFORMULACIÓ DELS VALORS DE CENTRE

Pedagogia progressiva: Acompanyar a l’alumne durant tot el procés educatiu oferint un

ensenyament i avaluació de qualitat, actiu i personalitzat, a través de metodologies
educatives innovadores basades en la Neurodidàctica que permeten que l’alumne participi
activament en el seu procés d’aprenentatge i fomenten la conducta cooperativa. El
mestre/professor acompanya, crea, ajuda, anima i reforça. Durant la tasca d’ensenyament-
aprenentatge, el més important és el procés i no el resultat immediat. Parar esment a la seva
individualitat i a l’assoliment d’aquelles habilitats i capacitats bàsiques per a la vida que
permetran als nostres infants enfrontar-se a un futur canviant i incert.

Participació de les famílies: Les famílies han de compartir els mateixos valors que l’escola
promou. El seu paper és fonamental en el procés formatiu de l’alumne, per això és important
la implicació conjunta. Volem afavorir aquest treball, a través de diferents estratègies:
tutories, reunions amb els professors de cicle, xerrades i taules rodones, entrevistes amb
l’equip directiu, orientació familiar, progenitors delegats de curs, oferta d’activitats lúdiques i
culturals.

Convivència: la bona convivència és un element necessari per a desenvolupar un projecte

educatiu de qualitat. És per això, que volem generar un clima emocional positiu al centre i a
l’aula que faciliti les relacions i l’actitud activa front la diversitat entre tots els membres de la
Comunitat Educativa. Creim que la disciplina preventiva és preferible a la correctiva, i així
trobam que s’ha de reflectir en les mesures correctores i en la nostra pràctica.

Compromís amb l’entorn: L’escola, amb una perspectiva humanitària, promou en la nostra
Comunitat el valor de la solidaritat obrint un ventall de possibilitats en la gestió dels
sentiments que les desigualtats socials i culturals en el nostre entorn proper, país i món,
generen en els nostres alumnes. Tenim com a fita crear consciència, sensibilitzar i implicar a
tota la comunitat educativa a través de diferents activitats i actuacions que es duen a
terme al llarg del curs. Els projectes d’aprenentatge-servei (ApS) poden donar un valor
afegit al creixement personal dels nostres alumnes.

Respecte per la diversitat: Aprendre a viure junts desenvolupant la comprensió de l'altre i la

percepció de les interdependències. L'escola hauria de ser un dels llocs per excel·lència on
s'exerceixi la tolerància, es respectin els drets humans, es practiqui la democràcia i
s'aprengui la diversitat i riquesa de les identitats culturals (Declaració de 1994, de la
Conferència Mundial de l'Educació). Cal entendre la diversitat com a enriquin¡ment i no
com a motiu d'enfrontament. L'aprofondiment en el concepte de desenvolupament humà
en el sentit cultural ampli, integrador i humanístic i l'aprofondiment en el concepte d'escola
inclusiva són els dos fonaments d'una institució educativa que acull i educa en la diversitat.

Solidaritat i cooperació: Fomentar la solidaritat. Forma part d'una educació de la ciutadania

plantejar-se les qüestions de la solidaritat com un element més dels programes i pràctiques
educatives en totes les seves dimensions (familiar, comunitària, nacional i internacional).
Els projecte d’ApS combinen intencionalitat pedagògica i intencionalitat solidària. Apostar
perquè els joves puguin transformar la seva realitat, i per uns projectes educatius que els
permetin conèixer les causes de problemes globals com la pobresa, la injustícia alimentària

17
o el canvi climàtic, entre d’altres. El que volem són joves empoderats com agents de canvi,
disposats a buscar solucions a aquestes problemàtiques adaptades a les seves possibilitats,
que incorporin com a valor el fet d’assumir la construcció d’alternatives. La formació
compartida de tots els agents educatius i l’obertura d’espais de treball i de reflexió amb la
participació de centres, famílies, entitats i moviments socials, resulten imprescindibles per
imaginar projectes que ens facin avançar cap a una escola oberta a l’entorn, i
compromesa amb la justícia global.
El model d’alumnat ajudant com a mitjà per a la millora del clima de centre, el
desenvolupament personal i social dels ajudants i dels ajudats, així com la major
disponibilitat per a l’aprenentatge per totes les parts.

Llengua, cultura i diversitat: Prioritzar la llengua pròpia de la societat d'acollida com a vincle
comú i mitjà d'inclusió en la comunicació educativa i en la construcció de la cultura cívica
comú, i al mateix temps promoure el respecte a la pluralitat de llengües, cultures i religions.
Dosificar l'ús i l’aprenentatge de les grans llengües de comunicació i promoure una
familiarització amb les llengües pròpies dels països d'origen dels alumnes. Cada llengua
parlada en el món representa una manera única de veure l'experiència humana i fins el
món mateix. La diversitat lingüística és un preuat capital de la humanitat i la desaparició de
qualsevol llengua comporta un empobriment de la reserva de coneixements i d'instruments
de comunicació intra i interculturals. En una mateixa aula la diversitat lingüística, pel que fa
al coneixement de la llengua escolar és enorme en el nostre centre. Les qüestions
implicades en l’escolarització de la infància dels alumnes d’origen estranger no són
exclusivament lingüístiques i, fins i tot, en molts casos els “problemes” lingüístics amaguen
altres realitats molt més importants per comprendre el desenvolupament d’aquestes
criatures. No obstant això, també és cert que els aspectes específicament lingüístics
relacionats amb el domini de la llengua de l’escola per part de l’alumnat d’origen
estranger han de tenir un espai per a la reflexió per tal de millorar els processos
d’ensenyament-aprenentatge.

18
ANNEX 2. PROPOSTA PER INTEGRAR L’EDUCACIÓ EMOCIONAL EN EL CURRÍCULUM
(Hauria de quedar inclós al Pla d’Acció Tutorial-PAT)

La idea és estudiar les dinàmiques i propostes que es presenten a l’enllaç per tal d’ajustar-les
a la nostra realitat i estudiar quines opcions ens plantejam per l’etapa d’Educació Infantil,
sense descartar l’estudi compartit amb l’escoleta municipal i l’IES de referència de la nostra
barridada.

PRIMER CICLE SEGON CICLE TERCER CICLE

1.Habilitats per a la vida 1.Habilitats per a la vida 1.Habilitats per a la vida

- Estils de comunicació - Estils de comunicació - Estils de comunicació
- Expressió emocional - Expressió emocional - Expressió emocional
- Assertivitat - Assertivitat/saber dir - Assertivitat
- Autoestima que no - Autoestima
2.Educació en valors - Autoestima 2.Educació en valors
- Solidaritat 2.Educació en valors - Solidaritat
- Respecte - Solidaritat - Respecte
- Medi ambient - Respecte - Medi ambient
- Cooperació - Medi ambient - Cooperació
3.Tractament de conflictes - Cooperació 3.Tractament de conflictes
- Concepte de 3.Tractament de conflictes - Concepte de
conflicte - Concepte de conflicte
- Identificació i conflicte - Identificació i
tractament de - Identificació i tractament de
conflictes tractament de conflictes
- Interessos-posicions conflictes - Interessos - posicions
- Tipus de resposta als - Interessos - posicions - Tipus de resposta als
conflictes - Tipus de resposta als conflictes
4. Educació en drets conflictes 4.Educació en drets humans
humans 4.Educació en drets humans - Igualtat
- Igualtat - Igualtat - Llibertat
- Llibertat - Llibertat - Gènere-rols
- Gènere-rols - Gènere-rols - Drets socials
- Drets socials - Drets socials 5. interculturalitat
5. interculturalitat 5. interculturalitat - Estereotips
- Estereotips - Estereotips - Apropament a altres
- Apropament a altres - Apropament a altres cultures
cultures cultures - Comunicació
- Comunicació - Comunicació intergeneracional
intergeneracional intergeneracional - Grups humans
- Grups humans - Grups humans

Font: Fundación Gizagune Fundazioa

(https://www.eskolabakegune.euskadi.eus/es/web/eskolabakegune/materiales-
convivencia )

19