SI UD1 Part1 Val

MODUL
Sistemes Informàtics
UNITAT 1
Estructura funcional
Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

UNITAT 1. COMPONENTS D’UN SISTEMA INFORMÀTIC
ÍNDEX
1. Introducció.
2. La Unitat Central de Processos.
3. El sistema de memòria.
4. El sistema de busos
5. El sistema d'entrada / sortida
6. Unitats d'emmagatzematge secundari

1. Introducció
L’arquitectura dels ordinadors
• L’arquitectura dels ordinadors és l’estudi de la seva estructura, funcionament i

disseny.
• Fonamentalment es refereix a aspectes de maquinari, tot i que també pot
afectar problemes de programari.

1. Introducció
La màquina de Turing
• Alan Mathison Turing va ser un matemàtic, informàtic, criptògraf i
filòsof anglès.
• Va desenvolupar un hipotètic model computacional que permetia resoldre

qualsevol problema matemàtic sempre que es reduís a un algorisme.
• D’aquesta manera, serà possible calcular funcions donades a partir de les operacions
més simples, per molt complex que sigui l’algorisme inicial.

1. Introducció
• Aquest model es coneix com la màquina de Turing.
• Els components d'aquesta màquina són:
Memòria
Cap de lectura-escriptura
Processador
• El model té un alfabet d’entrada i sortida, un símbol anomenat blanc, un conjunt d’estats

finits i un conjunt de transicions entre aquests estats.

1. Introducció

1. Introducció
La memòria és una cinta dividida en cel.les en cada una de les quals un símbol es
emmagatzemat.
Emmagatzema tant la informació d’entrada com d'eixida, així com els passos
intermedis que s’han dut a terme per resoldre l’algorisme.
Degut al multiple ús de la memòria i la impossibilitat de conèixer els passot intermitjos la

cinta ha de ser il.limitada.

1. Introducció
• Capçal de lectura / escriptura: pot realitzar quatre operacions:
• Moure una posició cap a la dreta (en relació amb la posició)
• Mou una posició cap a l'esquerra.
• Llig el contingut de la cel·la
• Escriu un símbol

1. Introducció
• Processador: és un dispositiu que cumpleix dos funcions:
Hi ha un registre que emmagatzema l'estat en que es troba el processador .
Hi ha un cert nombre de possibles estats interns.
Per un altra banda: hi ha una taula que conté les

instruccions del que fa la màquina en cada moment del temps. S’encarregarà de dir
quin serà el nou estat, el símbol que s’haurà d’escriure a la cinta i la direcció que
prendrà el fus('huso') (en funció del caràcter llegit i de l’estat actual).

1. Introducció
• Tot i ser només un model teòric, es considera una màquina pel fet que el seu
funcionament es redueix a operacions tan senzilles i reals que s’ajusten a la
definició del dispositiu.

1. Introducció
Exemple de màquina creada per Mike Davey

http://www.youtube.com/watch?v=E3keLeMwfHY

1. Introducció
Arquitectura de Harvard
• Es caracteritza per tenir separada la memòria de dades de la memòria del programa i, al

seu torn, lligada a la CPU mitjançant busos independents i permet que la CPU accedeixi
simultàniament a les dues memòries.
• Aquest fet fa que utilitzi dispositius d'emmagatzematge físicament separats per a

instruccions i dades (diferència fonamental amb von Neumann)

1. Introducció
Arquitectura de Harvard
• Com que les instruccions i les dades s’emmagatzemen en diferents memòries, té
l’inconvenient d’haver de dividir-les.

1. Introducció
Arquitectura de Von Neumann
• El 1944 John von Neumann va descriure un model d’ordinador amb un programa
emmagatzemat a la memòria elèctrica.
• El que pretenia Von Neumann era construir un ordinador amb un programa

emmagatzemat, per al qual necessitava connectar permanentment les unitats d’ordinador
i coordinar l’operació sota control central.

1. Introducció
• Als primers ordinadors, les dades i el programa no s’emmagatzemaven a la memòria.

Aquest concepte va ser tan important i decisiu que va donar lloc al concepte d’arquitectura
de Von Neumann.
• Segons l'arquitectura de von Neumann, un ordinador està format per:
Unitat lògica aritmètica (ALU).

Unitat de control (UC)
Memòria
Dispositius d'entrada i eixida

1. Introducció

1. Introducció
• Unitat Aritmètica-Lògica (ALU)

Realitza operacions elementals com a sumes, restes i operacions lògiques (AND, OR i NOT
entre d’altres). Les dades amb què s’exploten provenen de la memòria principal i
s’emmagatzemen temporalment en alguns registres ALU.
Les operacions lògiques són implementades utilitzant dispositius electrònics que s'anomenen
portes lògiques que són la base de la implementació de circuits de commutació integrats en un
xip.
AND A · B
OR A+B

1. Introducció
• Unitat de control (UC)

Interpreta cada una de les instruccions del programa en llenguatge de màquina i
genera els senyals per modificar els registres i / o les posicions de la memòria
principal. Cal conèixer la ubicació de memòria de les instruccions que cal executar,
contem amb la ajuda d'un punter que s'anomena contador de programa.

1. Introducció
Memòria principal
Correspon a RAM( Random Access Memory) és un dispositiu electrònic que

funciona a velocitats molt altes. No obstant això, té una capacitat reduïda i un preu
relativament alt. Està format per un conjunt de cel·les de la mateixa mida. Cada cèl·lula sol
estar formada per un conjunt de bits que s'anomenen punters de memòria.
Aquests punters tenen dos possibles valors 0 o 1, que corresponen a diferents estats
de tensió. Tant les dades com les instruccions de màquina, s’emmagatzemen a les cel·les.

1. Introducció
• Memòria principal

1. Introducció
• LA RAM guarda les dades que s'estàn utlitzant en este moment, quan els equips estàn
engegats i operatius.
• Quan s’apaga, la informació que conté s’esborra.
• La seva capacitat d’emmagatzematge es mesura avui en gigabytes (GB),
essent habitual en l’actualitat: 8 GB, 16 GB ...

1. Introducció
• Hui en dia, els ordinadors tenen memòria RAM en molts components interns.
• Per exemple, al processador (memòria caché, registres), als lectors òptics (memòria
intermèdia o memòria caché) o a les targetes gràfiques (vídeo o memòria gràfica), tot i
que, quan parlem de memòria RAM, parlem principalment de mòduls de memòria que
són insertats a la placa base.

1. Introducció
• Les dades de la memòria principal s’organitzen en una mena de quadres
numerats de manera que tota la informació es puga localitzar ràpidament.
• La bústia de correu s’anomena ubicació de memòria i el seu número

d’identificació s’anomena adreça de memòria.

1. Introducció

1. Introducció
ETIQUETA DESCRIPTIVA FITXES DE MEMÒRIA
(a continuació es mostren les fitxes)
Mòdul de memòria RAM (DDR3)

1. Introducció
• Els paràmetres fonamentals d’aquest tipus de memòria són:
• Velocitat o temps d'accés. A menor temps d'accés que tinga la memòria més ràpid
serà. Per exemple, una memòria DDR3-1600 pot tenir una velocitat d’accés de 5
nanosegons.

1. Introducció
• Velocitat de rellotge:corresponent a la DDR té un màxim de 533 Mhz, les
memòries DDR2 aconsegueixen la velocitat de 1200 MHz (la velocitat màxima
estàndard és de 800 MHz) i les memòries DDR3 de 2133 MHz, sent aquesta part
superior encara superable. Com més gran siga la velocitat del rellotge, millor serà
el rendiment de la memòria RAM del nostre ordinador.

1. Introducció
Memòria principal
• Voltatge: es determinat pel tipus de memòria i la tecnologia. Un voltatge més alt
significa un consum i una temperatura més elevats, tot i que de vegades millora el
rendiment. Alguns fabricants ofereixen mòduls d’alt rendiment amb un voltatge més
alt i una millor refrigeració. Les memòries DDR3 redueixen el consum d’electricitat
un 30% perquè el voltatge que necessiten és molt inferior (1,5 V) en comparació amb
les memòries DDR2 (1,8 V) o DDR (2,5 V).

1. Introducció
Unitat d’entrada / eixida
S'abrevien I/O (Input/Output) són els interfaços que les diferents unitats funcionals
(subsistemes) d’un sistema de processament d’informació utilitzen per comunicar-se
entre elles o els senyals (informació) enviats a través d’aquestes interfaços.
Les entrades són els senyals que rep la unitat, mentre que les eixides són els senyals
que aquesta envia.
Transfereix la informació mitjançant canals associats (busos) a aquestes unitats

1. Introducció
PRINCIPAL
MEMÒRIA
PERIFÈRIC
CPU
PERIFÈRIC BUSOS
UC
Unitat d'entrada / sortida
Instruccions de control i
PERIFÈRIC
adreces de dades
ALU
PERIFÈRIC

2. La unitat central de processament (CPU)
Components
La unitat central de processament (CPU)

És l’autèntic cervell de l’ordinador, controla i governa tot el sistema.
La CPU (Central Process Unit), consisteix en un circuit que interpreta i executa les
instruccions dels programes emmagatzemats a la memòria i que també pren les dades
de les unitats d’entrada, les processa i les envia a les unitats d'eixida o als perifèrics.
Podem resumir que s’encarrega del control i del processament de dades.

Components
• La unitat central de processament (CPU)
Està format per:
• Unitat de control (UC). Interpreta i executa les instruccions de la màquina

emmagatzemades a la memòria principal i genera els senyals de control necessaris per
executar-les.
• La unitat aritmètica-lògica (UAL o ALU). Rep les dades sobre les quals realitza operacions
de càlcul, comparacions, presa de decisions lògiques (àlgebra de Boole) i retorna el
resultat. Tot això sota la supervisió de UC.
• Els registres:on la informació temporal s'emmagatzema, constitueix l'emmagatzament

temporal de la CPU

Components
• Freqüència de rellotge
L'ordinador funciona de forma sincronitzada (mode síncron), seguint una
seqüència ordenada d'operacions al llarg del temps. Per a això, necessiteu un
rellotge que genere impulsos, que marque el començament, la durada i el final
de cada operació.
Aquest nombre d’impulsos es mesura en milions per segon o megahertz

(Mhz).

Components
• Freqüència de rellotge
La freqüència del rellotge determina la velocitat en la transferència de
dades entre dos dispositius connectats al mateix bus. Per transferir les
dades completament, poden ser necessaris diversos cicles de rellotge.
Un dels primers PC comercials tenia un processador de 2 MHz, és a dir,

2.000.000 de cicles per segon. Les actuals superen els 4 GHz.

UNITAT1. COMPONENTS D’UN SISTEMA INFORMÀTIC
Components
La llargària de les dades del treball
Determina la quantitat d'informació que la CPU és capaç de fer
simultàniament a cada pols de rellotge. Es mesura en bits.

Execució d’instruccions
Totes les instruccions de màquina residents a la memòria principal passen per una
sèrie de fases que van des de la seva captura fins a la seva interpretació i execució.
Aquestes fases són les següents:
Carregant, cercant o llegint.

Decodificació.
Execució.
Increment del contador de programa

Una vegada conegudes les fases i els registres, explicarem com

funcionen:
• Carregant, cercant o llegint: La unitat de control envia l'adreça de la instrucció que

s'executa a la memòria principal, que s'emmagatzema al comptador de programes (CP)
i activa els senyals de control.
• Decodificació: la UC reb les instruccions, les analitza,i on siga apropiat, llegeix els
operands des de la memòria principal (RAM), enviant la seva adreça i activant els
senyals de control.

• Execució: la ALU baix el comandament de la UC,realitza les operacions i

emmagatzema el resultat als registres o a la memòria principal.
• Increment del contador de programa: és per que la següent instrucció siga

executada. Hi ha instruccions que poden modificar el registre de CP, donant lloc a
bifurcacions. Una d’aquestes bifurcacions, són les causades per
interrupcions,externes o internes.

El futur dels processadors
"El nombre de transistors en un xip es duplica aproximadament cada dos anys ".
Gordon Moore
Cofundador d'Intel
Actualment s’allotgen més de 10 milions de transistors en un espai lleugerament

més gran que la punta d’un bolígraf.

El futur dels processadors
El futur dels microprocessadors passarà per resoldre els següents punts claus:
• Reducció de l’energia que consumeixen.
• Reducció d’espai.
• Reducció de despeses en refrigeració.

Arquitectures multicore
Aquesta arquitectura ha revolucionat la manera de veure el processament de dades. No
només es parla d’un processador que funciona a una velocitat acceptable, sinó que ara
es parla de nuclis que divideixen el treball per treballar més ràpidament i amb més
eficàcia. El primer processador multicore del mercat va ser l’IBM Power 4 el 2000.
Una alternativa als processadors multicore són els sistemes multiprocessador, és a dir,
una placa base que pot allotjar dos o més processadors. El rendiment és molt bo, però
és més car.

UNITAT1. COMPONENTS D’UN SISTEMA INFORMÀTIC
3. El sistema de memòria
La memòria és l’element encarregat d’emmagatzemar la informació que necessita

l’ordinador, per tant, les instruccions que formen els programes i les dades l’utilitzen en la
seva execució.
Es divideix en cel·les o paraules que s’identifiquen mitjançant una adreça i en què es duen
a terme operacions de lectura i / o escriptura.
L’element bàsic de la memòria digital és el flip-flop(bioestable), un dispositiu electrònic

capaç d’emmagatzemar un bit.
Històricament, hi ha hagut dos tipus de memòries: memòria interna i memòria

externa.

Jerarquia de memòria
Per optimitzar els temps en què el processador obté dades de la memòria, el diferents
tipus de memòria estàn classificats en la jerarquia de memòria.
S’utilitza per millorar el rendiment de diferents tipus de memòries.
La memòria s’organitzarà de més ràpida a més lenta, cosa que, com a norma general,
també mantindrà l’ordre de menor a major (en termes de capacitat d’emmagatzematge).

Les característiques requerides dels informes són les següents:
Capacitat d'emmagatzetmatge
Velocitat: donada pel temps d'accés, menor temps d'accés més ràpida serà.
Cost per bit: a igual capacitat 1 GB de memòria,costarà més per bit que 250 GB
de memòria. La memòria ideal serà aquella que tingui molta capacitat
d’emmagatzematge, que funcioni a velocitats elevades (amb un temps d’accés
molt baix) i que costi pocs diners.

El problema és que quan es creen memòries amb un temps d’accés molt curt, el cost
augmenta molt. Les memòries més ràpides són més cares (el cost per bit és molt alt), per
tant, es construeixen memòries ràpides però amb poca capacitat. En canvi, quan es
construeixen memòries amb molta capacitat, són molt lents.
La solució és utilitzar cada memòria diferent per a un propòsit específic, amb el qual es
poden classificar jeràrquicament les memòries per nivells.

En general, cada nivell jeràrquic només es pot relacionar amb el nivell superior i /
o posterior.
La distribució jeràrquica de les diferents memòries depèn de la seva proximitat al

processador.

Jerarquia del memòria
Registres
Memòria caché
RAM
Disc dur
Emmagatzematge de xarxa

Nivell 0. Registres
Són memòries molt ràpides però amb poca capacitat. Estan integrats al processador.
Aquests registres emmagatzemen dades transitòries que utilitza el processador,
generalment resultats d'operacions matemàtiques. Si el processador utilitza certs
valors repetidament, ells també s’emmagatzemen als registres.
Utilitza tecnologia SRAM.

Nivell 0. Registres
Tipus:
• Registres de dades
• Registres de memòria
• Registres de propòsit general
• Registres punt flotant
• Registres constants
• Registres de propòsit específic

Nivell 1. Memòria caché
És una memòria més petita i ràpida. Situat entre la memòria principal i el processador.
El seu objectiu és emmagatzemar una còpia de les dades ubicades a la memòria

principal que s’utilitzen àmpliament o s’espera que s’utilitzin en un futur immediat.
Quan s’accedeix a les dades, es col·loquen a la memòria caché. La segona vegada

que s’accedeixi a aquestes dades, no caldrà accedir a la memòria principal, ja que les
dades ja estan a la memòria caché.

Un resum de l'operació de memòria caché podria ser el següent:
La CPU sol·licita contingut des de la ubicació de memòria.
Comprova la memòria caché d'aquestes dades.
Si és així, l’obté de la memòria caché (ràpidament).

Si no, llegeix el bloc requerit de la memòria principal a la memòria caché.
A continuació, els lliura de la memòria caché a la CPU.
La memòria caché inclou etiquetes per identificar quin bloc de memòria principal
hi ha a cada slot de caché.

Un resum de l'operació de memòria caché podria ser el següent:

Nivell 2. Memòria principal o RAM
S'insereix a la ranura de la placa base.
És una unitat que es divideix en cel·les que s’identifiquen mitjançant una adreça. Està
format per blocs o xips de circuits integrats, capaços d’emmagatzemar i conservar
valors binaris. Més endavant, s’explicarà en profunditat.

Nivell 3. Disc dur o memòria secundària
És un dispositiu d’emmagatzematge d’informació no volàtil, és a dir, conserva la informació

encara que no tingui corrent elèctric. Utilitza un sistema de gravació magnètica per
emmagatzemar dades digitals.
Aquest nivell inclou el mecanisme de memòria virtual, que utilitza espai al disc per manejar la
memòria. La memória virtual permet als programes utilitzar més memòria que la que
disposen físicament.

Nivell 4. Emmagatzematge extern a xarxes
L'emmagatzematge de xarxa s'està popularitzant donat el creixement i la millora de les xarxes
en termes de velocitat i rendiment. Actualment, les necessitats d’informació són que s’hi pot
accedir des de qualsevol dispositiu i des de qualsevol lloc, cosa que vol dir que hem
d'emmagatzetmar les dades en la xarxa.
Sistemes popular són NAS ( Network Attached Storage), encara que últimament
l'emmagatzatment a la xarxa és cada volta més popular.

t
Una de les aplicacions més utilitzades és Dropbox.

Emmagatzematge secundari
El que està més en ús són els dispositius SSD ( memòria flash)
El disc dur ha estat durant molt de temps el mitjà d’emmagatzematge per
excel·lència, però ara les unitats SSD donades les seves avantatges acabaran amb
el mercat de les unitats magnètiques.

Emmagatzematge secundari. El disc dur
Les característiques d’un disc dur són les següents:
És on sol residir el sistema operatiu.
És un dispositiu no volàtil.
La informació resideix a la superfície de les plaques metàl·liques.
Conté peces mecàniques i electròniques.
És un sistema de gravació magnètica i digital.
L’accés a la informació és accés aleatori.

Interfície del disc dur
És la interfície actual per excel·lència. Utilitzeu una transmissió de dades de bus

sèrie. Hi ha versions SATA 1, SATA 2 i SATA 3. Permet connectar en calent, que és la
propietat que alguns dispositius tenen per connectar-se i / o desconnectar-se de
l’ordinador mentre està encès i funciona correctament.

SSD
El terme SSD ve del acrònim Solid State Device i encara que són
conegudes com a unitats d'estat sòlid: en castellà no és correcta la traducció d'unitat
per a "disco", ja que no tenen eixos, capçals i plaques rotatives internes.
Són dispositius basats en memòria flash. Per tant, és 100% electrònic i no té

elements mecànics en moviment que puguen produir fricció.

SSD
Els discs SSD normals inclouen dues zones de memòria, una on s’emmagatzema
informació i una altra que s’emmagatzema a la memòria cau de la memòria RAM.
Aquest últim fomenta un accés més ràpid a les dades.
Per tant, té una part de memòria no volàtil on s’emmagatzemen les dades i una
part volàtil que actua com a memòria cau i li dóna velocitat.
Els temps de cerca i latència són inferiors als dels discs durs tradicionals.

Unitats o discs SSD
Avantatges de SSD vs HD
Com que no hi ha parts mecàniques, el consum d’energia és inferior.
Produeixen menys calor.
Són silenciosos.
Tenen un pes inferior.
El temps de cerca és constant.
La lectura és més ràpida.
El rendiment no baixa a mesura que s’omple el disc.

Unitats o discs SSD
Desavantatges de SSD vs HD
En les lectures i escriptures seqüencials poden ser més lents.
En cas d'error, la cel·la es destrueix, de manera que la possibilitat de
recuperació és remota.
Són més cars.

SI UD1 Part1 Val

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

SI UD1 Part1 Val

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MODUL

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

L’arquitectura dels ordinadors

• L’arquitectura dels ordinadors és l’estudi de la seva estructura, funcionament i

• Fonamentalment es refereix a aspectes de maquinari, tot i que també pot

afectar problemes de programari.

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

• Alan Mathison Turing va ser un matemàtic, informàtic, criptògraf i

• Va desenvolupar un hipotètic model computacional que permetia resoldre

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

• Aquest model es coneix com la màquina de Turing.

• Els components d'aquesta màquina són:

• El model té un alfabet d’entrada i sortida, un símbol anomenat blanc, un conjunt d’estats

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Degut al multiple ús de la memòria i la impossibilitat de conèixer els passot intermitjos la

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

• Capçal de lectura / escriptura: pot realitzar quatre operacions:

• Moure una posició cap a la dreta (en relació amb la posició)

• Mou una posició cap a l'esquerra.

• Llig el contingut de la cel·la

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

• Processador: és un dispositiu que cumpleix dos funcions:

Hi ha un registre que emmagatzema l'estat en que es troba el processador .

Hi ha un cert nombre de possibles estats interns.

Per un altra banda: hi ha una taula que conté les

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Exemple de màquina creada per Mike Davey

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

• Es caracteritza per tenir separada la memòria de dades de la memòria del programa i, al

• Aquest fet fa que utilitzi dispositius d'emmagatzematge físicament separats per a

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

• Com que les instruccions i les dades s’emmagatzemen en diferents memòries, té

l’inconvenient d’haver de dividir-les.

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Arquitectura de Von Neumann

• El 1944 John von Neumann va descriure un model d’ordinador amb un programa

emmagatzemat a la memòria elèctrica.

• El que pretenia Von Neumann era construir un ordinador amb un programa

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Arquitectura de Von Neumann

• Als primers ordinadors, les dades i el programa no s’emmagatzemaven a la memòria.

• Segons l'arquitectura de von Neumann, un ordinador està format per:

Unitat lògica aritmètica (ALU).

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Arquitectura de Von Neumann

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Arquitectura de Von Neumann

• Unitat Aritmètica-Lògica (ALU)

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Arquitectura de Von Neumann

• Unitat de control (UC)

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Arquitectura de Von Neumann

Correspon a RAM( Random Access Memory) és un dispositiu electrònic que

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Arquitectura de Von Neumann

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma-SI

Arquitectura de Von Neumann

• Quan s’apaga, la informació que conté s’esborra.

• La seva capacitat d’emmagatzematge es mesura avui en gigabytes (GB),

essent habitual en l’actualitat: 8 GB, 16 GB ...