Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc

NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

1.4 Estructura d’un sistema operatiu.

L’estructura d’un sistema operatiu varia en funció de molts paràmetres, però tots ells
es poden estructurar en tres parts: el nucli o kernel, les utilitats de baix nivell del sistema i la
interfície d’usuari.
El nucli o kernel
El kernel és el nucli del sistema operatiu i es considera la part més essencial. És el
programari responsable de facilitar als distints programes accés segur al maquinari del
ordinador.
Accedir directament al maquinari d’un ordinador pot ser molt complex, per això el
nucli implementa una sèrie d’abstraccions del maquinari per a facilitar l’ús d’aquests als
programadors i així amagar la complexitat real. Quan arranca el ordinador, el kernel es
carrega en memòria i actua directament sobre el maquinari.
Les utilitats de baix nivell
Entenem per utilitats de baix nivell del sistema operatiu el conjunt de programes que,
sense formar part del nucli, ajuden a l’usuari en la seva tasca. En realitat no són més que
programes que s’executen sobre el nucli.
La interfície d’usuari
La interfície d’usuari pot consistir en una interfície gràfica i/o en un intèrpret de
comandaments en línia, també denominat shell.
El shell funciona com la part més externa del sistema operatiu. La seva missió és la
d’interactuar amb l’usuari, facilitant-li l’ús dels comandaments. A través de la interfície, el
sistema operatiu rep les ordes de l’usuari i les envia al nucli per a ser executades. Quan un
usuari escriu un comandament, aquestes instruccions són traduïdes i interpretades pel
shell i enviades al kernel, que les processa i acciona a través del maquinari.
La interacció de l’usuari amb la interfície gràfica del sistema operatiu es pot realitzar
mitjançant dos possibilitats:
 Mitjançant la línia de comandaments, l’usuari introdueix les ordres escrivint
paraules i símbols en el teclat.
 Mitjançant la interfície gràfica, l’usuari va seleccionant icones o opcions dels menús,
utilitzant generalment el ratolí.
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

1.5 Classificació dels sistemes operatius.

Els sistemes operatius es poden classificar a partir de diversos paràmetres. Entre les
classificacions més habituals estan les que es basen en el nombre d’usuaris, en el nombre
de processos, en el nombre de processadors o en el temps de resposta.

1.5.1 Segons el nombre d’usuaris.

Segons el nombre d’usuaris que els sistemes operatius poden suportar de manera
simultània, estos es poden classificar en monousuari i multiusuari.
 Monousuari: són els sistemes operatius que atenen peticions d’un sol usuari. Per
exemple: MSDOS.
 Multiusuari: aquestos sistemes com Windows XP o Linux, poden atendre diversos
usuaris al mateix temps, així, tenim distintes persones connectades al mateix temps a
una màquina, executant els seus processos o aplicacions.

1.5.2 Segons el nombre de processos.

 Monotasca: són aquells en què els recursos del sistema de computació són assignats a
un programa fins a completar la seva execució i, per tant, només permeten una tasca
al mateix temps.
 Multitasca: estos sistemes permeten la realització de diverses tasques al mateix temps,
com poden ser escriure un text, escoltar música o descarregar dades d’Internet. En
estos casos, estos programes coincideixen en l’emmagatzemament principal i el
processador va canviant ràpidament d’un treball a un altre. Els sistemes multitasca
poden tindre diversos programes en memòria principal, de manera que si un d’ells
ha d’esperar que es completi un procés (per exemple, de transferència de dades o en
espera d’una E/S de dades), un altre que no estigui en aquesta situació es pugui
executar.
Els sistemes informàtics actuals funcionen sobre sistemes operatius multitasca.

1.5.3 Segons el nombre de processadors.

En funció de les quantitat de processadors utilitzats en el sistema, es pot diferenciar
entre sistemes monoprocessador i sistemes multiprocessador:
 Monoprocessador: aquests sistemes disposen d’un sol processador per atendre els
usuaris.
 Multiprocessador: són aquells que disposen de diversos processadors que s’utilitzen
en un mateix sistema. Per a incrementar el poder de processament. Dins d’aquest
tipus tenim: els sistemes operatius de xarxa i els sistemes operatius distribuïts.
 Sistemes operatius de xarxa: aquests sistemes mantenen a dos o més ordinadors
unides a través d’algun mitjà de comunicació, de manera que puguin compartir
els diferents recursos i la informació del sistema, encara que cada màquina
executi el seu propi sistema operatiu local.
Aquests sistemes són semblants als sistemes operatius d’un sol processador
però amb característiques afegides com, per exemple, que disposen de
controlador d’interfície de xarxa, de SO per a connexió, per a accés a arxius
remots, etc.
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

 Sistemes operatius distribuïts: són aquells que permeten distribuir treballs, tasques
o processos entre un conjunt de processadors, encara que aparegui davant dels
usuaris com un sistema operatiu d’un sol processador.
En aquest sistema els usuaris no són conscients del lloc on s’executen els
seus programes o on es troben els seus arxius, ja que l’administra el sistema
operatiu automàticament. Aquests SO s’utilitzen en Superordinadors com els
que es troben en centres de càlcul.

1.5.4 Segons el tipus de resposta.

Segons el tipus de resposta que proporcionen als usuaris podem diferenciar entre:
Sistemes operatius per lots (tipus “‘batch’”): aquests sistemes van ser comercialitzats amb
l’objecte d’augmentar la capacitat de processament de programes. En ells, els jobs o
programes dels usuaris són agrupats físicament en forma de lot i remesos al sistema que
els processa seqüencialment.
La comunicació de les persones amb el ordinador es realitza a través de perifèrics. La
velocitat d’operació és molt baixa, comparada amb la del processador, pel que a causa
del processament seqüencial, pot ocórrer que la major part del temps el processador
estiga inactiu, a l’espera de dades de E/S.
En els sistemes per lots, els temps de resposta són d’hores o de dies i això influïa
negativament en la productivitat. El programador havia d’esperar un cicle complet per a
verificar que només va cometre un error tipogràfic.

Sistemes operatius de temps compartit: en els sistemes de temps compartit l’usuari treballa
en un terminal de E/S (teclat + monitor) i pot interactuar amb el sistema en cada fase
d’execució de la seva tasca. Cada comandament de l’usuari és interpretat i executat de
seguida i en cas d’error es notifica immediatament. El programador prepara normalment
els seus programes en el propi terminal a través d’un editor de text, els compila, els
executa i verifica el resultat. En cas d’error els corregirà i repetirà el procediment.
Es considera que un sistema de temps compartit és eficaç si dóna resposta en uns
segons.

Sistemes operatius de temps real: els sistemes de temps real estan destinats per a
aplicacions de mesurament i/o control que exigeixen la monitorització constant d’un
instrument, una activitat o un procés físic, amb temps de resposta normalment estrictes.
S’utilitzen en aplicacions on s’han de processar un gran nombre de successos, i en les
que la importància la tenen els processos en compte dels usuaris. Molts d’aquests
sistemes són construïts per a aplicacions de control de trànsit aeri, reserva de bitllets,
control de malalts greus, autopistes, sistemes de seguretat dels cotxes, etc.
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

1.6 Història dels ordinadors i els sistemes operatius.

L’evolució dels ordinadors i els sistemes operatius és paral·lela

Per a entendre què són els sistemes operatius, és necessari entendre com han estat
desenvolupats. Raó per la qual veurem a continuació l’evolució històrica d’aquests: des
dels primers sistemes fins als actuals.

Podem distingir bàsicament tres categories d’ordinadors atenent a la seva grandària,

a la seva capacitat de càlcul i, en conseqüència al seu preu:
 Els mainframes: o grans ordinadors que es troben en els centres de càlcul i en
les grans empreses.
 Els miniordinadors: van aparèixer a meitat dels anys 60 i són més petits i
menys cars que els sistemes basats en mainframes. Es troben en la majoria de
les mitjanes empreses.
 Els microordinadors: són els denominats ordinadors personals d’ús domèstic.
Van aparèixer en els 70 i són encara més xicotets i barats que els anteriors.
Per a veure com ha estat l’evolució històrica dels sistemes operatius, podem parlar de
les següents fases, que coincideixen amb les diferents generacions dels ordinadors:
 Primera generació ( 1946 a 1955): aquesta fase es caracteritza per l’absència dels
sistemes operatius. La única cosa que existia era el maquinari propi de
l’ordinador. Es treballa en llenguatge màquina i totes les instruccions es
codificaven a mà en binari.
En 1942, en la Universitat de Pennsylvania, van dissenyar l’ENIAC (
Electronic Numerical Integrator and Computer), el primer ordinador de
propòsit programable. Ocupava tota una habitació.
En aquesta generació contínua la carència de sistemes operatius tal com els
coneixem en l’actualitat. Els sistemes operatius van començar simplement com
una transició entre treballs, així, mentre un treball estava en execució tenia el
control total de la màquina. Al finalitzar la tasca, el control era tornat al
sistema operatiu, que s’encarregava de mostrar els resultats i començar el
treball següent. Per a dur a terme aquest treball, s’usaven targetes perforades.
Els ordinadors estaven basats en vàlvules de buit.
Cada treball es carregava manual i individualment.
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

 Segona generació (1955 a 1964): La introducció del transistor a mitjans

d’aquesta dècada va suposar un canvi radical. Apareixen els primers sistemes
operatius per a sistemes compartits amb multiprogramació i
multiprocessament.
A aquesta generació s’incorpora també el processament per lots (batch), que
consisteixen en l’execució seqüencial de programes (jobs) en el ordinador.

 Tercera generació (1964 a 1974): a l’abril de 1964 es presenta l’IBM 360,

màquina que inaugura una nova generació gràcies a l’aparició dels circuits