You are on page 1of 25

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Introducci als SO (I)

Xavier Tartera

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Caracteritzaci dels sistemes operatius, tipus i aplicacions


Els protagonistes principals dels
sistemes informtics sn el
maquinari i el programari.
Aquests dos elements sn bsics
per al correcte funcionament
dun sistema informtic.
Altres components que tamb cal
destacar sn els elements
humans i la informaci.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Els components fsics i lgics d'un sistema informtic. El


programari base
Un sistema informtic s el
conjunt delements
necessaris per a la
realitzaci i lexplotaci
daplicacions
informtiques. Shi
inclouen els elements de
programari, de maquinari i
els humans.
Podem definir la
informtica com la cincia
que estudia el tractament
automtic i racional de la
informaci.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC


En un sistema informtic hi ha els elements constitutius interrelacionats segents: la
part fsica, la part lgica i la part humana. En un sistema informtic a ms dels elements
fsics, lgics i humans tamb podem trobar un altre element no menys important com
pot ser la informaci.
Lelement fsic dun sistema informtic tamb es coneix
amb el nom de maquinari (hardware). El maquinari
(hardware) fa referncia a tot all que podem veure i
tocar (el monitor, el teclat, la CPU, etc.).

El programari (software) t lorigen en les idees


(conceptes) i s compost per tot all que fem servir en el
camp de la informtica que no podem veure ni tocar (per
exemple, els jocs dordinadors, els programes de
comptabilitat, els sistemes operatius, etc.).

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

El programari bsic s el conjunt de programes que lequip fsic necessita per a tenir
capacitat de treballar. Aquests configuren el que sanomena en un sistema informtic el
sistema operatiu (per exemple, Unix, Linux, etc.). En altres paraules, el programari bsic
s format per tots els programes que capaciten el maquinari per a poder funcionar
correctament.
El programari daplicaci sn els programes que fan que lordinador desenvolupi una
tasca determinada.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Dins del que hem anomenat part humana, podem distingir els elements segents:
Usuari. s la persona que utilitza la informtica com a eina per a desenvolupar el seu
treball o com a ajuda en una activitat. Cal tenir uns coneixements informtics basics i,
particularment, tenir uns grans coneixements sobre el funcionament de laplicaci
informtica que est utilitzant, com, per exemple, lusuari daplicacions ofimtiques.
Personal informtic. s el conjunt de persones que desenvolupen diferents funcions
relacionades amb la utilitzaci dels ordinadors en una empresa. Controlen i manipulen
les mquines perqu donin el servei adequat als usuaris.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

El personal informtic
El personal informtic es pot classificar en els grups segents:
Direcci. Entre altres funcions t la de coordinar i dirigir la part informtica o algunes
de les seves rees (un departament, una rea de programaci, una rea danlisi,
etc.).
DAnlisi. El personal que pertany a aquest grup s el responsable dintentar trobar
millores informtiques o solucions als problemes que es plantegin. Segons el tipus
danlisi poden ser:
Analistes funcionals. Busquen solucions generals a un problema determinat.
Analistes orgnics. Les solucions proposades pels analistes orgnics sn ms
concretades o especificades.
Segons lobjectiu de lanlisi que en facin poden ser:
Analistes de sistemes. Socupen de buscar millores o solucions a problemes
quant al sistema (per exemple, millorar el sistema operatiu, les comunicacions,
etc.).
Analistes daplicacions. Socupen de buscar millores o solucions quant als
usuaris per a les aplicacions que utilitzen o possibles aplicacions futures que
hagin dutilitzar.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC


De Programaci. El personal de programaci tradueix al llenguatge de
programaci les solucions proposades pels analistes. La seva funci tamb s
la de fer la traducci de les diferents accions al llenguatge natiu de la mquina
(llenguatge mquina). Per a comprovar que la traducci funciona, utilitzen jocs
dassaig que sn proposats pels mateixos analistes. Els programadors poden
ser:
Programadors de sistemes. Tradueixen les accions relacionades amb el
sistema i expressades en llenguatge natural, utilitzant llenguatges de
programaci.

Programadors daplicacions. Tradueixen les accions relacionades amb


un problema de gesti, de disseny, etc., expressades de manera natural,
utilitzant els llenguatges de programaci.
Explotaci. El personal dexplotaci sencarrega dexecutar els programes o
les aplicacions i de comprovar el funcionament dels equips i dels sistemes.
Operadors. Sencarreguen del funcionament, lexecuci i els processos
directes del sistema, la preparaci dels suports, els perifrics i el material
informtic.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Llenguatges de programaci
Els llenguatges de programaci sn un
conjunt de regles o normes que fixen la
sintaxi que cal utilitzar per a donar ordres
a un ordinador. El llenguatge C o el
llenguatge Cobol en sn alguns exemples.

Llenguatge mquina
El llenguatge mquina s el llenguatge
utilitzat pels ordinadors. s format per
senyals binaris. Els senyals binaris sn
formats per dos estats: activat i desactivat
(on/off)

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Definici de la informaci
La informaci s el resultat de la manipulaci de les dades.
La informaci s tota forma de representaci de fets, objectes, valors, idees, etc., que
permet la comunicaci entre persones i ladquisici del coneixement de les coses.
La informaci s formada per les dades. Les dades sutilitzen per a produir informaci
que ens ajuda a prendre decisions. Les dades sn fets o objectes que no han estat
manipulats.

Podem classificar les dades segons els tipus segents:


Numriques. Formades per nombres (0, 1, , 9).
Alfabtiques. Formades per lletres (A, B, , Z).
Alfanumriques. Formades per tots els carcters.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

lsser hum expressa, comunica, emmagatzema i manipula la informaci mitjanant


un sistema numric -amb el sistema decimal i un sistema alfabtic -amb un llenguatge
o idioma determinats-.
lordinador, a causa de la construcci basada fonamentalment en circuits electrnics
digitals, tracta aquests dos sistemes utilitzant el sistema binari i un sistema de codis.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

El sistema binari
Per a un ordinador totes les dades sn nombres: les xifres, les lletres, qualsevol
smbol, i fins i tot les instruccions sn nombres. Aix vol dir que qualsevol quantitat,
frase o dada semmagatzema en forma de nombre o ms concretament, en forma de
zeros i uns.

Lordinador pot representar les dades


de dues maneres:
mitjanant sistemes numrics,
mitjanant codis alfanumrics.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Tota la informaci, les dades i els carcters sn formats per bits. Aleshores, a
cada carcter shauria de fer correspondre un bit. Per tant, si utilitzem
aquests smbols, noms podem representar la informaci mitjanant els bits
de dos carcters: lun assignat al bit 0 i, laltre, al bit 1.
Com que tenim i utilitzem ms de dos carcters, aquest sistema no s el ms
adient per a representar la informaci. Per aix, es va decidir treballar en
grups de quatre bits, anomenats quartets, per a representar tots els
carcters. El nombre total de combinacions possibles amb els bits 0 i 1
serien: 16 (24 = 16). Aix permet representar tots els nombres i alguns
carcters ms, per no tots els smbols.
Finalment, es va decidir treballar en grups de vuit bits, que dna 256
combinacions possibles (28) i permet representar tots els smbols.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Hi ha confusi respecte als smbols de les unitats de mesura de la informaci,


ja que no sn part del SI. La prctica recomana que el bites representi amb el
smbol b i el byte amb el smbol B.
Les segents sn les principals unitats de mesura informtica:

Un kilobyte sn 1.024 (210) bytes. El smbol s kB. s una unitat de mesura


comuna per a la capacitat de memria o emmagatzematge dels
microordinadors. Els PC dIBM ms antics, per exemple, tenien una capacitat
mxima de 640 K, o prop de 640.000 carcters de dades.
El megabyte (MB) s una unitat de mesura de la quantitat de dades
informtiques. El smbol s MB. s un mltiple binari del byte, que equival a
220 (1.048.576) bytes i a 1.024 kB, tradut a efectes prctics com a 106
(1.000.000) bytes.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC


Un gigabyte s una unitat de mesura informtica equivalent a 210 megabytes (1.024
MB). El smbol s GB. De vegades, en llenguatge informal, els gigabytes sanomenen
gigues.
Duna manera similar, un terabyte (TB) s igual a 1.024 gigabytes o 240 bytes.
Un petabyte(PB) s igual a 1.024 terabytes. 1 PB = 210 TB = 220 GB = 230 MB = 240 kB =
250 bytes.
Un exabyte s una unitat de mesura informtica i el seu smbol s EB. Equival a 260
bytes o a 1.024 petabytes.
Un zettabyte s una unitat de mesura informtica i el seu smbol s ZB. Equival a 1.024
(210) exabytes o 270 bytes.
Un yottabyte s una unitat de mesura informtica i el seu smbol s YB. Equival a 1.024
(210) zettabytes, o 280 bytes.
Un brontobyte s una unitat de mesura informtica i el seu smbol s BB. Equival a
1.024 (210) yottabytes, o 210 bytes.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Sistemes de representaci de la informaci numrica


Un sistema de numeraci s el conjunt dels smbols i les normes que sutilitzen per a la
representaci de la informaci numrica. En tot sistema de numeraci hi ha una base
del sistema que indica el nombre de smbols que podem utilitzar.
Sistema decimal. El sistema decimal s el ms conegut, ja que lutilitzem contnuament.
s format per deu smbols (0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9) amb els quals es pot representar
qualsevol quantitat numrica. Aquest sistema tamb s conegut com de base 10. s un
sistema de valor posicional.

Sistema binari. s el sistema de numeraci que utilitzen internament els circuits digitals
que configuren el maquinari dels ordinadors actuals. La base s 2, i aix vol dir que es
fan servir dos smbols per a representar la informaci, que sn 0 i 1. Cadascun daquests
smbols s conegut per la paraula bit (de langls binary digit). Una combinaci de vuit
bits sanomena byte (per exemple, 10011001).

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Sistema octal. La base s 8. Per tant, els


smbols que es poden aplicar sn 0, 1, 2, 3, 4,
5, 6 i 7.

Sistema hexadecimal. La base s 16. Per


aquest motiu, es fan servir setze smbols, dels
quals els deu primers sn els nombres 0, 1, 2,
3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, i els sis segents sn les
lletres A, B, C, D, E, F (els valors respectius sn
de 10 per a A, 11 per a B, 12 per a C, 13 per a
D, 14 per a E i 15 per a F). Per exemple, 19AC3
s un nombre en base hexadecimal.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Teorema fonamental de la numeraci (TFN)


Els sistemes de numeraci sn posicionals; s a dir, el valor relatiu de cada smbol s
determinat pel seu valor absolut i per la seva posici relativa respecte de la coma
decimal. Tot nombre es pot convertir al sistema decimal, utilitzant el teorema
fonamental de la numeraci.
El teorema fonamental de la numeraci (TFN) diu que el valor decimal
duna quantitat expressada en altres sistemes de numeraci sexpressa
segons el polinomi segent:

en qu el smbol b representa la base i x sn els dgits del nombre.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Conversi entre sistemes de numeraci


Conversi duna base b a base 10.
Representeu el
numeraci.

en base 10 segons el teorema fonamental de la

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Conversi duna base b a base 10


Hi ha diversos mtodes, per el ms
fcil s el de divisions successives
per la base. Es tracta danar dividint
el nombre i els quocients successius
entre la base fins que trobem un
quocient ms petit que el divisor
(base). La uni de tots els residus
obtinguts escrits en ordre invers i de
lltim quocient ens donar el
resultat buscat.

Passeu el nombre
a base 2.
1.- 75/2 = 37 + residu 1
2.- 37/2 = 18 + residu 1
3.- 18/2 = 9 + residu 0
4.- 9/2 = 4 + residu 1
5.- 4/2 = 2 + residu 0
6.- 2/2 = 1 + residu 0
El resultat s:
1.- 1 (ltim quocient)
2.- 0 (ltim residu)
3.- 0 (penltim residu)
4.- 1 (antepenltim residu)
5.- 0 ()
6.- 1 ()
7.- 1 (primer residu)
El resultat ser:

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Conversi de base b a base b.


El mtode que sha de seguir pot ser el segent:
Passar el nombre en base b a base 10.
Passar el resultat anterior a la base b.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC


Hi ha una regla que ens permet passar ms directament de binari a octal i de binari a
hexadecimal.
Pas binari-octal:amb el nombre binari fem grups de tres dgits comenant per la dreta
i desprs el passem a octal.

Pas binari-hexadecimal:amb el nombre binari fem grups de quatre dgits comenant


per la dreta.

SISTEMES OPERATIUS MONOLLOC

Entrega parcial exercicis del treball 1 : Pt1-Conversi-unitats

You might also like