Ud01. Introducció Als Sistemes Informàtics

Sistemes operatius monolloc UD 01 – Introducció als sistemes informàtics
UD 01 – Introducció als sistemes

informàtics
Sistemes operatius monolloc
PROFESSOR: JUAN MANUEL GANDIA MIRA

CURS: 2023-2024
GRUP: 1r CFMN
CICLE: Sistemes microinformàtics i xarxes
Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 1

Índex
Introducció.......................................................................................................................................3
Sistemes informàtics........................................................................................................................3
Hardware. Definició i elements..............................................................................................4
Tipus de hardware..............................................................................................................4
Software d’un sistema informàtic...........................................................................................5
Tipus de software...............................................................................................................5
Llicències software.......................................................................................................5
Copyright i copyleft.................................................................................................6
La informació i els sistemes de numeració......................................................................................7
Informació numèrica..............................................................................................................7
Sistemes de numeració......................................................................................................7
Operacions amb dades numèriques...................................................................................7
Conversió de base 10 a base X.....................................................................................8
Conversió de base 2 a base octal i hexadecimal...........................................................8
Altres tipus de dades...............................................................................................................9
Mesures de la información...............................................................................................11
Sistema operatius...........................................................................................................................12
Elements i estructura d'un sistema operatiu.........................................................................12
Funcions...............................................................................................................................13
Processos..............................................................................................................................14
Sistemes d'arxius..................................................................................................................15
Interfície d'usuari..................................................................................................................17
Classificació i característiques dels sistemes operatius........................................................17
Segons la utilització dels recursos...................................................................................18
Segons el nombre de processadors que pot gestionar......................................................18
Segons el nombre d'usuaris..............................................................................................18
Aspectes a tenir en compte..............................................................................................18
Sistemes operatius actuals....................................................................................................19
Bibliografia....................................................................................................................................20

Introducció
El ser humà ha sigut capaç d’adaptar-se als canvis des de temps prehistòrics. Ha anat evolucionant
en tots els aspectes de la vida i per a aconseguir aquesta evolució, ha treballat per a millorar les
ferramentes segons les seues necessitats.
Cada pas que ha fet el ser humà cap endavant ha derivat en l’aparició de ferramentes cada vegada
més complexes fins arribar a crear màquines per a poder treballar i sobreviure. Però com s’utlitzen
aquestes màquines? No tots saben fer ús d’elles, per això s’ha generat la necessitat de crear un
element que actui com a intermediari entre l’usuari i la màquina.
Un d’aquests elements que han actuat com a intermediari han sigut el sistemes operatius. Ells han
ajudat als usuaris menys experts a poder utilitzar màquines molt complexes.
Algunes de les característiques dels sistemes operatius són:
 Evolució continua i ràpida.

 És l’intermediari entre l’usuari i el hardware.
 És un element indispensable per al funcionament dels ordinadors i dispositius portàtils com
telèfons mòbils, tauletes, etc.
 Permet interactuar amb diversos dispositius.
Sistemes informàtics
Un sistema informàtic és un conjunt de recursos que estan formats pel hardware, el software i les
persones que l’utilitzen i que ens permet donar resposta a infinitat de problemes.
HARDWARE RRHH
SOFTWARE
Figura 01. Elements d’un sistema informàtic

Hardware. Definició i elements
El hardware són els elements físics d’un sistema informàtic. Són una part fonamental què ha
evolucionat de forma molt ràpida i ha aconseguit millorar les prestacions a un nivell impensable
anys enrere.
Tipus de hardware
Entre els elements hardware podem diferenciar dos categories que depenen de la forma de
connectar-se a un equip informàtic:
 Per un costat estarien els elments hardware de l’interior de l’ordinador. Són aquells que
estan connectats directament a la placa base.
 L’altra opció són els elements exteriors, que són aquells que es connecten a l’oridnaodr des
de l’exterior a la carcasa.
En el cas dels elements exteriors també podem fer una classificació amb 3 categories:
◦ Perifèrcis d’entrada.
◦ Perifèrics d’eixida.
◦ Perifèrics d’entrada i eixida.
En la següent taula es mostra un exemple d’elements classificats segons el tipus de hardware què
són:
EXTERIOR
INTERIOR
ENTRADA EIXIDA ENTRADA – EIXIDA
Microprocessador Teclat Monitor Memòria USB
Targeta de xarxa Ratolí Impressora Disc dur extern
Targeta de so Escàner Altaveus
Targeta de vídeo Micròfon Projector
Memòria RAM
Disc dur
Font d’alimentació
Figura 02. Classificació d’elements hardware

Software d’un sistema informàtic
El software són les aplicacions i/o programes que permeten a l’usuari poder interactuar amb els
elements hardware per tal de realitzar tasques de manera més còmoda i eficient.
Tipus de software
Podem diferenciar diferents tipus de software segon la seua funció dins del sistema.
 Software de base: un exemple de software de base serien els sistemes operatius. Aquests
programes permeten comunicar als usuaris i la resta d’aplicacions amb el hardware.
 Software d’aplicació: són les aplicacions i programes que ens permeten realitzar unes
tasques més específiques dins del nostre sistema. En aquest cas, podem incloure dos
subtipus.
▪ Software d’aplicació horitzontal: són aplicacions que ens permeten realitzar tasques
quotidianes al nostre sistema, com escriure un text o realitzar funcions
matemàtiques.
▪ Software d’aplicació vertical: són aplicacions preparades per a realitzar tasques més
específiques que demanda l’usuari o una empresa.
 Software de diagnòstic: són els programes que podem utilitzar per a realitzar tasques de
manteniment, reparació i/o detecció de falles dins d’un sistema informàtic.
Llicències software
Una llicència software serveix per a dotar al programa de certs requisits que poden influir en la
manera d’utilitzar-lo, modificar-lo, millorar-lo, distribuir-lo i comercialitzar-lo.
Les llicències software les podem classificar en dos grans grups. Per un costat tenim les llicències
de software propietari i, per altre, tenim les llicències de software lliure. Les seues propietats són:
 Software propietari: es tracta de software amb llicència propietària o no lliure. Un usuari ha

d’adquirir una llicència per a poder fer ús d’ell. Les característiques més habituals
d’aquestes llicències són:
▪ No permeten la seua distribució.

▪ Queda prohibit l’accés al seu codi font.

 Software lliure: es tracta de software que garanteix a l’usuari la possibilitat de realitzar 4

accions sense restricció alguna. Les 4 accions són:
▪ Deixa utilitzar el programa en qualsevol context.

▪ Pot compartir còpies del programa amb altres usuaris.
▪ Podem treballar amb el codi font, ja siga per modificar-lo o millorar-lo.
▪ Si es realitza una modificació i/o millora, permet la seua difusió.
Quan la llicència del software compleix aquestes 4 condicions, aleshores estem parlant de software
de domini públic. En el moment que la llicència té algun tipus de requisit concret, ja entrem en
diferents tipus de llicències que graduen la permisivitat que l’usuari pot tenir sobre el software.
Aquest tipus de llicències són més o menys permisives segons els requisits d’ús del software i hi ha
diferents organismes que s’encarreguen de definir-les com són el projecte GNU o la Creative
Commons.
Copyright i copyleft
Els termes copyright i copyleft són els elements legals on es regulen els permisos d’ús d’un
programa o qualsevol altre tipus de creació que haja sigut enregistrat en els organismes competents
en matèria de propietat intel·lectual.
Amb una llicència copyright, tots els drets, modificació, distribució i/o millora del software
corresponen a l’autor. Aquests tipus de llicències serien per als software propietaris.
Per contra, si volem que el nostre software i versions posteriors, siguen distribuides com a software
lliure, aleshores haurem d’escollir una llicència de tipus copyleft.
Figura 03. Logotips de les llicències software

La informació i els sistemes de numeració
Un sistema informàtic sols entén la informació en codi màquina, per tant, si volen introduir un
missatge en el nostre sistema, caldrà fer servir una correspondència entre el nostre missatge i el codi
màquina. Per a aquest fi tenim els sitemes de numeració, ja què una màquina sols entén dos estats:
engegat i apagat, és a dir, 1 o 0.
Informació numèrica
Com que un equip sols entén la informació en forma d’1 i 0, qualsevol missatge que volem que siga
interpretada pel sistema ha de ser una successió d’aquests elements.
Sistemes de numeració
Quan parlem de dos elements, volem dir que és tracta d’un sistema que sols pot representar dos
valors. Aquest sistema rep el nom de sistema binari.
Aquest sistema presenta cert grau de dificultat per a l’usuari a l’hora de convertir la informació en
codi màquina. Existexien altres sistemes de numeració que permeten fer un poc més àgil aquesta
conversió. Es tracta dels sistemes octal, hexadecimal i decimal. Cadascun d’aquest sistemes treballa
amb la base que el seu nom indica, és a dir, octal, amb base 8; hexadecimal, amb base 16; i decimal,
amb base 10. En el cas del sistema binari, la base és 2.
Operacions amb dades numèriques
Per a convertir qualsevol número al sistema decimal, podem fer servir el teorema fonamental de la
numeració, ja què el sistema decimal és un sistema de númeració posicional, és a dir, hem de tenir
en compte la posició que ocupa cada dígit del número i en quina base estem treballant.
L’expressió matemàtica del teorema fonamental de la numeració és la següent:
Figura 04. Teroema fonamental de la numeració

Conversió de base 10 a base X
Per a fer una conversió d’un número decimal a qualsevol de les bases què anem a treballar (binari,
octal, hexadecimal), tant sols cal divisions successives del número per la base fins que el quocient
obtingut siga menor que la base en què operem.
Figura 05. Exemple de conversió de número decimal a binari
En l’exemple anterior podem observar que l’últim quocient té el valor 1 i és menor que la base 2,
per tant, ja no hem de tornar a dividir aquest valor. Per a formar el número binari, agafem l’últim
quocient obitingut i anem afegint els residus de les operacion anteriors.
En el vídeo que teniu al següent enllaç, teniu explicat com fer la conversió binari – decimal i
decimal – binari.
https://www.youtube.com/watch?v=c-hyLLdDt7I&t=6s
Conversió de base 2 a base octal i hexadecimal
Per a fer aquestes conversions tenim 2 opcions. A continuació es comenten cadascuna d’aquestes.
OPCIÓ 1
Per a convertir un número binari a base octal, hem d’agrupar el número en blocs de 3 bits i hem de
començar per la part dreta. Si en la part esquera el bloc de 3 bits queda incomplet, afegirem 0 a
l’últim bloc.
Per al cas de passar de binari a hexadecimal, hem d’agrupar el número en blocs de 4 bits i hem de
començar per la part dreta. Si en la part esquera el bloc de 4 bits queda incomplet, afegirem 0 a
l’últim bloc.
Una vegada tenim fetes les agrupacions, si coneguem l’equivalència entre els digits binari i els
hexadecimals o octals, hem de sustituir cada bloc agrupat pel dígit equivalent del sistema desitjat.

Figura 06. Taula equivalències sistemes de numeració
OPCIÓ 2
La següent opció consisteix en realitzar primer una conversió de binari a decimal. Aquesta
conversió la podem fer amb el teorema fonamental de la numeració. I a continuació, fer la divisió
del número obtingut entre la base desitjada.
Altres tipus de dades
Quan volem introduir altre tipus d’informació en la nostra màquina com per exemple un text, no
podem fer servir aquests sistemes de numeració. Per a aconseguir-ho s’utilitza una codificació
especial que té certes particularitats. Aquesta codificació rep el nom d’ASCII i té les següents
característiques.
El codi ASCII es un sistema de codificació que asigna un valor numèric únic a diferents caracters
què utilitzem en la comunicació electrònica.
Existeixen diferents versions que s’utilitzen per a codificar cadenes de text de qualsevol idioma a
codi màquina.
La versió amb 7 bits és la què s’utilitza per a l’anglés i té opció de representar fins a 128 caracters
diferents. Per a les llengües d’Europa occidental es fan servir 8 bits.

Tenim una versió què rep el nom d’Unicode, amb una codificació que fa servir fins a 16 bits per a
representar caracters, que engloba a totes les coficiacions i idiomes coneguts.
https://symbl.cc/es/unicode/table/
En la següent taula teniu un exemple de codi ASCII.
Figura 07. Taula de codi ASCII de 7 bits

Mesures de la información
La unitat mínima d’informació que s’utilitza en la informàtica és el bit, de les paraules en anglés
(binary digit), què equival a cadascun dels estats comprensinbles per una màquina.
Segons com s’agrupe la informació, és a dir, la longitud de bits que s’intercanvia amb la màquina,
rep un nom distint.
 Nibble → agrupació de 4 bits.

 Byte o octet → agrupació de 8 bits. 1 Byte = 8 bits
 Paraula → agrupació de 2 bytes.
 Doble paraula → agruapció de 4 bytes.
 Paraula quàdruple → agrupació de 8 bytes.
Com podem mesurar la quantitat d’informació què volem intercanviar amb la nostra màquina? O
quina capacitat té el nostre equip? Per a poder mesurar aquests valors fem servir el bit o el byte.
En les unitats del sistema internacional, per a passar d’una escala superior o inferior, solem dividir
per 1000 o multiplicar per 1000, respectivament. En el cas dels sistemes informàtics aquesta
conversió es veu alterada per la següent equivalència:
1024 Bytes = 1 kByte
Figura 08. Mesures de quantitat d’informació

En la imatge anterior es pot observar que per a fer un canvi d'una unitat d'informació a una altra,
superior o inferior, tan sols cal dividir o multiplicar per 1024 (210).
En la següent taula tenim els canvis d'escala tant en unitats del sistema internacional com en unitats
d'informació.
Figura 09. Mesures de quantitat d’informació
En les activitats de la unitat et proposem diferents exercicis per a treballar aquests canvis d'escala.
Intenta-ho i al mateix temps prova a convertir el Bytes en bits.
Sistema operatius
El sistema operatiu és el software més important dins d'un sistema informàtic. És l'element que
actua com a interfície entre l'usuari i la màquina. Principalment les seus funcions són:
1. Permet comunicar a l'usuari i altres programes amb el hardware.

2. S'encarrega d'administrar els recursos hardware del sistema, és a dir, assigna de forma
controlada els processadors, la memòria, el sistema d'arxius i els dispositius d'E/S.
El sistema operatiu i els seus elements
Elements i estructura d'un sistema operatiu
El sistema operatiu és el software més gran i complex d'un equip informàtic i està format
bàsicament pels següents elements:
 El nucli. En ell les instruccions s'executen en mode privilegiat i té accés a tota la memòria. A
més pot accedir a tot el hardware disponible.
 Els serveis. L'administració del hardware es realitza sota la petició dels serveis, per mig de
la interfície de cridades al sistema.

 Les interfícies d'usuari i aplicacions, que permeten la comunicació entre l'usuari, les
aplicacions i l'equip informàtic.
Figura 10. Estructura i ubicació del sistema operatiu dins d'un sistema informàtic
Funcions
Una de les principals funcions del sistema operatiu és que semble una tasca senzilla utilitzar els
elements hardware per part de l'usuari. Com pot passar això? El sistema operatiu abstrau la
complexitat dels controladors de cada component hardware i facilita a l'usuari el poder comunicar
amb el hardware per mig de les diferents interfícies, ja siguin interfícies d'usuari o d'aplicació.
 Una interfície d'usuari és aquella que proporciona un entorn per mig de comandaments,
gràfics o llenguatge natural, per a què l'usuari puga comunicar-se amb el sistema operatiu.
 Una interfície d'aplicació és el conjunt de ferramentes en forma d'entorn que permeten als
programes utilitzar els recursos hardware.
I com aconseguiex abstraure la complexitat dels controladors?
El sistema operatiu s'encarrega d'administrar els recursos hardware per a què treballen de forma
conjunta i efectiva en l'execució de processos gràcies a la gestió de diferents elements:
➘ Processos. Per mig d'algorismes de planificació gestiona l'ús del processador per part dels
processos.
➘ Memòria. És l'encarregat d'assignar o alliberar els processos de la memòria principal.
➘ Comunicació. És el responsable d'establir la comunicació i sincronització entre processos.
➘ E/S (entrada/sortida). Actua de controlador dels dispositius perifèrics per a l'entrada i sortida
de dades.

➘ Sistema d'arxius. Gestiona l'emmagatzemament secundari per mig de directoris i arxius.

➘ Seguretat. És el supervisor i qui monitoritza l'accés dels usuaris i les aplicacions del sistema.
Processos
La idea fonamental que tenim d'un sistema informàtic consisteix en un dispositiu que està capacitat
per a executar ordres agrupades en forma de programes.
Mentre un programa no es troba en execució, no serà res més que un arxiu de dades en un mig
d'emmagatzematge.
En aquest sentit, podem entendre el concept de procés com un programa que s'està executant.
Però què passa quan executem més d'un procés a l'hora? Si tenim en compte que molts processos
precisen dels mateixos recursos a la vegada, el sistema operatiu s'encarrega de planificar la millor
estrategia per a què, en qualsevol moment, els recursos estiguen sempre utilitzant-se de la forma
més eficient possible, a més d'assegurar-se que determinats processos puguen utilitzar eixos
recursos sempre que ho requereixin.
D'aquesta manera, els processos passen per diferents estats que defineixen en quin moment de
l'execució es troben.
Figura 11. Estats d'un procés
a) Nou procés: quan un procés és creat.

b) Preparat: en aquest moment, el procés està preparat per a fer ús del processador. El
planificador de processos del sistema operatiu és qui decideix quan entra el procés a
executar-se.
c) En execució: quan el procés s'està executant. El planificador és qui decideix quan abandona
el processador.
d) Bloquejat o en espera: des de l'estat d'execució, un procés pot passar a l'estat de bloquejat o
en espera.
e) Acabat: és un estat al qual s'hi arriba un cop el procés ha finalitzat tota la seva execució i
estarà a punt per tal que el sistema n'alliberi quan pugui els recursos associats.

Sistemes d'arxius
Entenem per sistema d'arxius la manera com s'organitzen, nomenen, emmagatzemen i manipulen els
arxius i directoris què utilitza el sistema operatiu.
En un sistema operatiu, la ubicació de qualsevol arxiu està determinada per la seua ruta o path, que
consisteix bàsicament en una successió de noms de directoris separats per un caracter especial,
segons la jerarquia i que acaba amb el nom de l'arxiu.
Exemple
 En un sistema Windows: C:\user\docs\Letter.txt
 En un sistema Linux: /home/user/docs/Letter.txt
Figura 12. Exemple de ruta per a l'arxiu Letter.txt
En funció de si utilitzem un sistema d'arxius al nostre equip informàtic o un altre, els arxius estaran
definits per una série de característiques o atributs:
 Nom. Segons el sistema d'arxiu que utilitze el nostre sistema, la longitud en caracters del
nom de l'arxiu varia. Hi ha certs caracters que no es poden fer servir quan fiquem el nom a
un arxiu.
 Tipus d'arxiu. Ens indica si és un text, un vídeo, un audio, una informació comprimida o
altre tipus d'arxiu. També es coneix amb el nom d'extensió de l'arxiu i va després del nom i
un punt.
 Mida. Indica la quantitat d'espai que ocupa l'arxiu en la memòria on estiga ubicat.
 Ubicació. La ruta de l'arxiu.
 Permisos. Serveix per a conéixer quins permisos d'accés tenen els usuaris del sistema.
 Dates. Tenim informació sobre diferents dates, la data de creació; la data de la darrera
modificació; o la data de l'últim accés.
Cada sistema operatiu fa servir diferents sistemes d'arxius. A continuació es mostra una taula resum
amb les principals característiques dels sistemes d'arxius més habituals:

Família sistema operatiu Sistema d'arius i característiques

FAT 32
 Particions de fins a 2 TiB.
 Arxius de fins a 4 GiB
 No permeten gestionar permisos per diferents usuaris.
 No és transaccional
exFAT
 Particions de fins a 512 TiB (màxim recomanat)
 Arxius de fins a 16 EiB (límit teòric)
Windows  No permeten gestionar permisos per diferents usuaris
 Per defecte, no és transaccional, però se li pot afegir supor
per a ser-ho
NTFS
 Particions de fins a 16 TiB (màxim 256 TiB)
 Arxius tan grans com la partició
 És més eficient que FAT32
 Permet gestionar permisos per diferents usuaris
 Sistema de fitxers transaccional
ext3
 Particions de fins a 16 TiB
 Arxius de fins a 2 TiB
 Pots convertir arxius d'ext2 a ext3 sense necessitat de fer
una còpia de seguretat i restaurar els arxius.
Linux ext4
 Particions de fins a 1 EiB
 Arxius de fins a 16 TiB
 És compatible amb ext3, i ext3 és compatible amb ext4
 Permet gestionar permisos per diferents usuaris
 Sistema de fitxers transaccional
HFS+
 Particinos de fins a 8 EiB
 Arxius tan grans com la partició
 Suporta encriptació d'arxius
 Utilitza el sistema de codificació de caracters Unicode
APFS
 Particions de fins a 7,5 EiB
Apple
 Arxius de fins a 2 EiB
 Evita la duplicitat d'arxius
 Podem clonar el sistema d'arxius sense ocupar espai
adicional
 Soporta arxius menuts
 Sistema segur gràcies al suport per a la compressió i
encriptació
Figura 13. Taula de sistemes d'arxius i característiques

Interfície d'usuari
La interfície d'usuari és l'element que permet a l'usuari comunicar-se amb el sistema operatiu.
Existeixen 3 tipus d'interfícies què podem coexistir dins d'un mateix sistema operatiu:
a) Interfície de línia de comandaments (CLI). Els usuaris utilitzen els comandaments, que són
ordres escrites en un llenguatge comprensible per als sitema operatiu.
b) Interfície gràfica (GUI). La majoria dels sistemes operatius actuals proporcionen una
interfície gràfica d'usuari que presenta un entorn visual amb elements com escriptoris,
finestres, menús, icones o botons amb els què l'usuari interactua i envia ordres al sistema
opeartiu.
c) Interfície de llenguatge natural (NUI). La interacció amb els equips informàtics es realitza
mitjançant el reconeixement dels moviments o accions naturals de l'usuari. Moltes
d'aquestes interfícies actuals, fan servir el llenguatge natural.
Quina interfície és millor? No existeix una interfície millor que altra, cadascuna té les seues
avantatges i els seus inconvenients depenent de l'usuari i la finalitat per a la què es vol utilitzar:
Interfície Avantatges Desavantatges

 Accés a totes les funcionalitats del
 Requereix coneixements dels
sistema
CLI comandaments
 Facilitat d'automatizació
 Grau de complexitat alt
 Consumeix menys recursos
 Facilitat d'ús
 Accions limitades a la interfície
GUI  Estandarització
 Consumeix més recursos
 La utilitzen la majoria de programes
 Facilitat d'ús sense necessitat d'un
 Imprecissions
NUI dispositiu apuntador (ratolí, per exemple)
 Accions simples
 Intuïtiva
Figura 14. Avantatges i desavantatges de les interfícies d'usuari
Classificació i característiques dels sistemes operatius
Existeixen multitud de sistemes operatius per a cobrir les diferents necessitats dels usuaris. En
funció de les seues característiques, tradicionament s'han diferenciat i classificat segons el número
d'usuaris que el poden utilitzar, el número de tasques què poden realitzar o el número total de
processadors.

Segons la utilització dels recursos
Monotasca: només pot executar una tasca. Fins que no acabi una, no pot començar una
altra.
Multitasca: poden executar més d'una tasca simultàniament. Si la CPU disposa de més
d'un nucli, les tasques es poden executar realment de forma simultània. Si només es disposa
d'un nucli o el nombre de tasques és més elevat, el sistema reparteix el temps de CPU entre
les diferents tasques, donant la sensació que s'estan executant de forma simultània.
Segons el nombre de processadors que pot gestionar
Monoprocessador: encara que la màquina disposi de més d'un processador (o un

processador amb més d'un nucli), només pot fer treballar un.
Multiprocessador: si la màquina disposa de més d'un processador (o processadors amb
més d'un nucli), és capaç de repartir les tasques entre tots.
Segons el nombre d'usuaris
Monousuari: només poden atendre un usuari. Aquest usuari té accés a tots els recursos de
la màquina.
Multiusuari: més d'un usuari pot utilitzar els recursos de la màquina. En funció del tipus
d'usuari, es poden configurar diferents privilegis.
Aspectes a tenir en compte
Quan anem a elegir un sistema operatiu per al nostre equip informàtic hem de tenir en compte certes
característiques:
 Usuari del dispositiu. Si és tracta d'un ordinador què va a ser per a ús personal o per a un ús
empresarial.
 Requeriments de les tasques a executar.
 Preu.
 Usabilitat del dispositiu. Si cal que dispose d'una interfície senzilla i intuïtiva.
 Eficiència. El sistema operatiu deu estar capacitat per a exprimir al màxim els recursos
hardware de l'equip.
 Compatibilitat. Alguns programes no estan suportats per certs sistemes operatius. També
passa el mateix amb el hardware.
 Tipus de llicència requerida.
 Seguretat.
 Sistema actualitzat.
 Suport tècnic.

 Versió live. Ofereix la possibilitat d'executar el sistema operatiu sense haver d'instal·lar-lo
en el disc dur.
Sistemes operatius actuals
En quant a sistemes operatius monolloc (monousuari) actualment l'empresa Microsoft, amb el seu
sistema Windows, continua siguent el sistema més utilitzat, encara que els sistemes d'Apple van
creixent un número d'usuaris poc a poc. Les diferents distribucions (distros) de Linux, han perdut un
poc de força respecte a anys anteriors, però estan al capdavant com a sistemes operatius de codi
obert.
Figura 15. Quato de mercat dels sistemes operatius 3r trimestre 2022
Com podem veure en el gràfic, també apareix amb una quota ja significant d'usuaris, el sistema
operatiu de Google, el Chorme OS. És un sistema que utilitza el navegador web Google Chrome
com a principal interfície d'usuari on executa aplicacions web.
Si parlem de dispositius mòbils, com teléfons intel·ligents i tauletes, els dos sistemes per
execel·lència són Android, que està basat en Linux i és propietat de Google. I també iOS, per a
dispositius amb sistemes Apple.

Bibliografia
 Sistemes operatius monolloc. Ed. Síntesis. ISBN 978-84-9171-377-7

 https://concepto.de/sistema-operativo/
 https://es.wikipedia.org/wiki/ASCII
 http://martafajardor.blogspot.com/2017/10/ejercicios-del-codigo-ascii.html
 http://martafajardor.blogspot.com/2017/10/ejercicios-de-unidades-de-medida.html
 https://symbl.cc/es/unicode/table/
 https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_smx_m02_/web/fp_smx_m02_htmlindex/
WebContent/u1/a1/continguts.html
 http://somebooks.es/capitulo-4-estructura-del-sistema-operativo-parte-1/4/
 https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_dam_m09_/web/fp_dam_m09_htmlindex/
WebContent/u1/a1/continguts.html
 https://www.sapalomera.cat/moodlecf/apunts/smx/sox/uf1/nf0/1014-Fitxers.html
 https://tecnonucleous.com/2019/02/08/que-es-el-sistema-de-archivos-apfs/
 https://kataix.umag.cl/~ruribe/Utilidades/ext3.pdf
 https://es.easeus.com/partition-manager-tips/sistema-de-archivos-ext2-ext3-ext4.html
 https://www.sapalomera.cat/moodlecf/apunts/smx/som/uf1/nf1/1001-
SistemesOperatius.html?
 https://es.statista.com/estadisticas/576870/cuota-de-mercado-mundial-de-los-sistemas-
operativos/

Ud01. Introducció Als Sistemes Informàtics

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ud01. Introducció Als Sistemes Informàtics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sistemes operatius monolloc UD 01 – Introducció als sistemes informàtics

UD 01 – Introducció als sistemes

PROFESSOR: JUAN MANUEL GANDIA MIRA

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 1

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 2

Algunes de les característiques dels sistemes operatius són:

 Evolució continua i ràpida.

Figura 01. Elements d’un sistema informàtic

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 3

Hardware. Definició i elements

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 4

Software d’un sistema informàtic

 Software propietari: es tracta de software amb llicència propietària o no lliure. Un usuari ha

▪ No permeten la seua distribució.

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 5

 Software lliure: es tracta de software que garanteix a l’usuari la possibilitat de realitzar 4

▪ Deixa utilitzar el programa en qualsevol context.

Figura 03. Logotips de les llicències software

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 6

La informació i els sistemes de numeració

Operacions amb dades numèriques

L’expressió matemàtica del teorema fonamental de la numeració és la següent:

Figura 04. Teroema fonamental de la numeració

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 7

Conversió de base 10 a base X

Figura 05. Exemple de conversió de número decimal a binari

Conversió de base 2 a base octal i hexadecimal

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 8

Figura 06. Taula equivalències sistemes de numeració

Altres tipus de dades

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 9

En la següent taula teniu un exemple de codi ASCII.

Figura 07. Taula de codi ASCII de 7 bits

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 10

 Nibble → agrupació de 4 bits.

1024 Bytes = 1 kByte

Figura 08. Mesures de quantitat d’informació

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 11

Figura 09. Mesures de quantitat d’informació

1. Permet comunicar a l'usuari i altres programes amb el hardware.

El sistema operatiu i els seus elements

Elements i estructura d'un sistema operatiu

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 12

I com aconseguiex abstraure la complexitat dels controladors?

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 13

➘ Sistema d'arxius. Gestiona l'emmagatzemament secundari per mig de directoris i arxius.

Figura 11. Estats d'un procés

a) Nou procés: quan un procés és creat.

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 14

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 15

Família sistema operatiu Sistema d'arius i característiques

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 16

Interfície Avantatges Desavantatges

Classificació i característiques dels sistemes operatius

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 17

Segons la utilització dels recursos

Segons el nombre de processadors que pot gestionar

Monoprocessador: encara que la màquina disposi de més d'un processador (o un

Segons el nombre d'usuaris

Aspectes a tenir en compte

Curs 2023-2024 Juan Manuel Gandia Mira 18

Sistemes operatius actuals

Figura 15. Quato de mercat dels sistemes operatius 3r trimestre 2022