Competic 2 C2

C OMPETIC 2-
T
ecnologia digital i ús de
l'ordinador i del sistema
operatiu.
N OM I
COGNOMS:................................
ÍNDEX DE CONTINGUTS
Autoria.......................................................................................................................................2
T-1. DISPOSITIUS PORTABLES.........................................................................................3
pràctica 1: Introduir els conceptes i termes dels dispositius mòbils...............................................................3
Introduir els conceptes i termes dels dispositius mòbils.............................................................................3
Pràctica 2: Conèixer les utilitats dels dispositius portables ........................................................................3
T-2. ÚS DELS DISPOSITIUS PORTABLES................................................................................4
Pràctica 1: Conèixer els diferents tipus de dispositius portables...................................................................4
Pràctica 2: Configurar dispositius portables per treballar amb l'ordinador.......................................................6
Pràctica 3: Emprar dispositius portables per emmagatzemar i recuperar informació...........................................6
Pràctica 4: Emprar l'agenda electrònica i sincronitzar-la amb l'ordinador........................................................8
Pràctica 5: Emprar el mòbil i l'ordinador...............................................................................................9
Pràctica 6: Conèixer les últimes tecnologies sobre tecnologia mòbil..............................................................9
T-3. TECNOLOGIA DE LA CONNECTIVITAT...........................................................................10
Pràctica 1: Definir el concepte de xarxa..............................................................................................10
Pràctica 2: Conèixer una breu història de les xarxes................................................................................11
Pràctica 3: Funcionament i principals característiques de les xarxes amb cable...............................................11
Pràctica 5: Entendre i conèixer les utilitats de les xarxes.........................................................................13
Les utilitats de les xarxes es poden concentrar en dos grans blocs:..............................................................13
T-4. CONCEPTES AVANÇATS DE SISTEMES OPERATIUS...............................................................13
Pràctica 1: Instal·lar i configurar de manera adient dispositius perifèrics......................................................13
Pràctica 2: Instal·lar, gestionar i desinstal·lar programari.........................................................................14
Pràctica 4: Emprar la compressió i descompressió de fitxers......................................................................17
Practica 5: Conèixer els avantatges i inconvenients de comprimir informació.................................................23
Practica 6: Valorar la importància de realitzar un manteniment.................................................................23
Practica 7: Conèixer diferents metodologies per mantenir el sistema informàtic.............................................25
Practica 8: Configurar i personalitzar elements del sistema.......................................................................26
Practica 9: Actualitzar el sistema......................................................................................................28
T-5. LA SEGURETAT AL MÓN DIGITAL................................................................................34
Pràctica 1: Entendre el concepte i valorar la importància de la seguretat......................................................34
Pràctica 2: Valorar la importància de realitzar còpies de seguretat..............................................................34
Pràctica 3: Entendre la importància d'actualitzar el sistema......................................................................35
Pràctica 4: Conèixer els tipus de còpies de seguretat..............................................................................35
Pràctica 5: Emprar programari de còpia de seguretat..............................................................................35
Pràctica 6: Instal·lar, configurar i emprar programari de protecció i seguretat (antivirus, tallafocs, etc..................36
Pràctica 7: Conèixer els mètodes de prevenció i protecció que es poden adoptar.............................................38
T-6. EMMAGATZEMATGE AL NÚVOL.................................................................................38
T-7. ESCRIPTORIS VIRTUALS.........................................................................................39
T-8. SISTEMES DE GEOCALITZACIÓ..................................................................................40
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c2n2/index 2
AUTORIA
Esther Subias ,Azu Vázquez ,Pep Mòdol.
TEMA 1
T-1. DISPOSITIUS PORTABLES
PRÀCTICA 1: INTRODUIR ELS CONCEPTES I TERMES DELS DISPOSITIUS MÒBILS.
INTRODUIR ELS CONCEPTES I TERMES DELS DISPOSITIUS MÒBILS
Podem definir els dispositius mòbils o portables com aquells aparells els
quals són fàcilment transportables a causa de la seva mida i el seu pes. Es
tracta d'un tipus de dispositius que existeixen des de fa relativament pocs
anys, atès que les tecnologies, a mesura que han anat avançant, han
multiplicat les possibilitats dels aparells alhora que aconseguien reduir les seves proporcions i
establir preus competitius fins al punt que podem dur eines de gran capacitat guardades dins de
qualsevol butxaca.
L'oferta de dispositius mòbils és àmplia i variada: reproductor d'MP3, PDA, "notebooks", telèfons…
PRÀCTICA 2: CONÈIXER LES UTILITATS DELS DISPOSITIUS PORTABLES .
La utilitat dels dispositius portables, com la de qualsevol altra eina, radica

en la possibilitat de donar resposta a les nostres necessitats.
Actualment, algunes de les principals utilitats d'aquests dispositius són:
• La portabilitat. Les seves petites proporcions i el seu minvat pes
atorga a les persones usuàries la possibilitat de dur-los a sobre amb
comoditat, podent-los emprar en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Per contra, hem de
ser conscients que aquesta característica porta intrínseca una vulnerabilitat: l'alta
portabilitat implica vulnerabilitat en cas de pèrdua o sostracció.
• L'entreteniment. Gran part dels dispositius portables actuals integren reproductors
multimèdia, permetent la visualització de, per exemple, música i vídeo.
• La connexió. Molts dels dispositius actuals permeten connectar-nos a Internet i navegar-hi.
TEMA 2
T-2. ÚS DELS DISPOSITIUS PORTABLES
PRÀCTICA 1:
1: CONÈIXER ELS DIFERENTS TIPUS DE DISPOSITIUS PORTABLES
Alguns dels dispositius portàtils més emprats actualment són els següents:
"Netbook". Es tracta d'una tipologia d'ordinador portàtil de reduïdes mides i

de baix cost, específicament dissenyat per ser traslladat d'un espai a un
altre. Generalment no tenen unitat de CD i són utilitzats per a tasques
bàsiques d'ofimàtica o per navegar per Internet.
PDA o Assistent Digital Personal (de l'anglès "Personal Digital Assistant").

Malgrat que en els seus orígens aquest petit ordinador complia
específicament les funcions d'agenda electrònica, actualment permet
realitzar nombroses funcions alternatives (com ara escoltar música o
consultar el correu electrònic).
GPS. Es tracta d'un Sistema de Posicionament Global ("Global Positioning System",

en anglès) que permet determinar via satèl·lit la posició exacta on ens trobem
ubicats. Actualment és un recurs molt pràctic a l'hora de viatjar en cotxe, ja que
en conèixer el punt de partida i el d'arribada, l'aparell determina les diferents
rutes possibles entre ambdós punts.
Reproductors multimèdia. Depenent del dispositiu, permeten reproduir àudio o àudio i vídeo.
Consoles portàtils. Actualment les principals companyies de videojocs han

optat per oferir eines d'entreteniment portàtil que solen agradar a grans i petits.
Càmeres digitals. La majoria de càmeres digitals actuals permeten gravar

imatge fixa i imatge en moviment amb àudio (és a dir, es poden utilitzar tant per
fer fotos com per gravar vídeos). Les dades queden habitualment desades en una
targeta de memòria.
Telèfons mòbils. Actualment aquests dispositius serveixen molt més que per
trucar, ja que integren en un sol aparell gran part de les possibilitats
anteriorment citades: configurar una agenda, reproduir elements multimèdia,
fer fotos, gravar vídeos, jugar a jocs….
Telèfons intel·ligents. Es tracta d'un ordinador de butxaca que permet realitzar

funcions de telefonia i que també pot ser anomenat Smartphone. Té el seu propi
sistema operatiu, el qual li permet instal·lar aplicacions. Per conèixer més sobre
la història dels telefòns intel·ligents es pot visitar l'article relacionat de la
viquipèdia.
Tauletes tàctils. Es tracta d'una modalitat d'ordinador portàtil dotat d'una

pantalla tàctic. S'utilitza habitualment un estilet, una vara semblant a un
bolígraf modern que permet interactuar amb la màquina d'una manera efectiva.
Lectors de llibres electrònics. El lector de llibres electrònic o e-reader és un dispositiu que
permet llegir e-books o llibres electrònics. D'aquesta manera, no s'ha de confondre el dispositiu de
lectura (e-reader) amb el contingut digital d'aquest (e-book).
PRÀCTICA 2: CONFIGURAR DISPOSITIUS PORTABLES PER TREBALLAR AMB

L'ORDINADOR
Actualment, la majoria de dispositius portables comptem amb una connexió

USB que permet interactuar amb l'ordinador a través d'aquesta connexió.
Generalment, no cal fer cap tipus de configuració atès que la majoria de
dispositius comptem amb una tecnologia "Plug and play" ( que es podria
traduir com "endollar i emprar"), que ens permet poder utilitzar un
dispositiu sense necessitat de configurar el nostre ordinador. Per fer-ho, cal
que el nostre sistema operatiu suporti el dispositiu que volem connectar.
Alguns dispositius específics sí que requereixen la instal·lació i configuració d'un programari
específic del fabricant. Si ens trobéssim en aquest cas, simplement hauríem d'introduir el
programari proporcionat junt amb el dispositiu, executar-lo en el nostre ordinador i seguir les
instruccions que s'hi indiquin.
PRÀCTICA 3: EMPRAR DISPOSITIUS PORTABLES PER EMMAGATZEMAR I RECUPERAR

INFORMACIÓ
La gran majoria de dispositius portables tenen una targeta de memòria que ens permet
emmagatzemar i recuperar informació. Malgrat aquest fet, existeixen una sèrie de dispositius
portables específicament dissenyats per a aquesta finalitat.
Les memòries USB o targetes de memòria. Actualment solen tenir una

capacitat d'entre 2 i 32 Gb i de les quals podeu trobar més informació a
l'apartat d'aquests materials titulat treballar i desar informació a memòries
usb.
Els discs durs externs. Es poden connectar al nostre ordinador mitjançant

un cable USB i tenen l'avantatge de disposar de gran capacitat per
emmagatzemar dades (actualment ja hi ha al mercat discs durs externs de
1.5 Tb a un preu assequible). Una varietat dins d'aquest producte són els
discs durs reproductors multimèdia, els quals porten incorporat un
programari que els permet reproduir arxius desats en ells. Per exemple, si
desem una pel·lícula en un disc dur extern reproductor multimèdia podem
visualitzar-la simplement connectant l'aparell a una televisió.
Com guardar en un dispositiu d'emmagatzematge USB

Guardar en un Pen drive arxius del nostre ordinador (Pen drive, Disc extern, etc..) Arxius que tenim
en el nostre ordinador.
Els motius per a realitzar aquesta operació poden ser diversos, ja sigui per deixar-los a algun amic,
per tenir una còpia de seguretat dels nostres arxius, preparar un Pen drive amb programes
portables per utilitzar en altres ordinadors, etc.
Per guardar arxius en un Pen drive, podem seguir els següents passos:
Introduïm el Pen drive al port USB del nostre ordinador.
Anem ara a buscar la carpeta del nostre ordinador on tenim l'arxiu que volem guardar, la
obrim, dins d'ella fem "clic" amb el botó dret del ratolí sobre l'arxiu i en les opcions del
menú que ens mostra, premem sobre "Enviar a ".
En les opcions que ens mostra busquem la referent al nostre Pen drive i premem sobre ella.
S'iniciarà la transferència del fitxer cap al Pen drive.
Quan finalitzi l'operació, només resta extreure el dispositiu USB, seguint les instruccions :
* Retirar l'equip un dispositiu d'emmagatzematge massiu USB.
* Els dispositius externs d'emmagatzematge que es connecten al PC mitjançant cable

USB, com ara: discs durs externs, MP3, Pen drive, lectors de targetes, etc., han de ser
detinguts abans de procedir a la seva extracció o retirada del nostre equip.
* Si aquest dispositiu el "extraiem directament del PC" el podríem fer malbé, perdre les
dades contingudes en ell i en cas extrem, danyar el port USB de l'ordinador, per tant,
sempre abans de retirar una unitat externa connectada per USB al nostre equip hem
detenir-la, utilitzant per a això per exemple, la "Extracció segura de dispositius
d'emmagatzematge massiu USB".
* El procediment seria el següent:

Punxeu sobre la icona que indica dispositius usb connectats que
trobareu en el grup d'icones que teniu al costat del rellotge.
Torneu a prémer sobre el següent

avís que us mostra referent a la
"Extracció segura del dispositiu
d'emmagatzematge massiu USB".
Per acabar us indicarà que ja podeu retirar sense problemes.
Simplement el traieu de l'ordinador i ja està.
I recordeu que encara que aquest tipus de dispositius USB es poden connectar a l'ordinador tot i
que estigui engegant-se , hem d'observar sempre aquestes indicacions a l'hora de retirar l'equip.
Si volem dipositar en una carpeta determinada del Pen drive o Disc extern, en lloc
d'utilitzar "Enviar a" podrem utilitzar l'opció "Copiar", després accedim al Pen drive o Disc
extern , obrim la carpeta i dins d'ella, fem "clic" amb el botó dret del ratolí i en les opcions
del menú que ens mostra premem sobre "Pegar o Enganxar" .
Amb tots dos mètodes tindrem una còpia d'aquest arxiu o carpeta guardada en el nostre Pen drive
o Disc extern, o ... .
http://youtu.be/kefo_9ultag
PRÀCTICA 4: EMPRAR L'AGENDA ELECTRÒNICA I SINCRONITZAR-LA AMB

L'ORDINADOR
Tal i com succeeix amb molts dels dispositius mòbils actuals, és possible
que per sincronitzar l'agenda electrònica amb l'ordinador no ens calgui cap
instal·lació prèvia o que, al contrari, calgui instal·lar algun tipus de
programari subministrat pel fabricant la primera vegada que connectem el
dispositiu a l'ordinador.
A l'hora de sincronitzar l'agenda electrònica amb l'ordinador, es pot fer

referència a l'intercanvi de dos tipus de dades:
Els contactes. És a dir, les dades personals d'altres persones que tenim desades en els nostres
dispositius.
El calendari, incloent les cites i esdeveniments que el componen.
PRÀCTICA 5: EMPRAR EL MÒBIL I L'ORDINADOR
La telefonia mòbil és un camp en plena efervescència que avança a passos de

gegant. Cada dia es descobreixen i es creen noves funcions, moltes de les
quals mostren la seva màxima potencialitat o utilitat en combinar-se amb les
possibilitats que ens atorga un ordinador.
En el següent tutorial es mostren els passos seguits per establir una de les
accions més habituals d'interacció entre l'ordinador i el mòbil: la descàrrega
de fotos realitzades amb el telèfon en el nostre disc dur.
http://youtu.be/s6gkfnit9ak/
emprar el mòbil i l'ordinador
PRÀCTICA 6: CONÈIXER LES ÚLTIMES TECNOLOGIES SOBRE TECNOLOGIA MÒBIL
La tecnologia mòbil és un camp que avança cada dia, gràcies a la gran

inversió que s'hi fa i a l'alta qualificació dels i de les professionals que
hi treballen.
Dins de la tecnologia mòbil, el camp amb més auge és el de la telefonia, la qual està
immersa en el desenvolupament de la seva quarta generació de terminals, concepte més
conegut amb les sigles 4G. Aquest concepte implica poder treure el màxim profit al
nostre aparell, tot aprofitant les possibilitats d'Internet alhora que combina altres usos i
tecnologies (com poden ser les “wi-fi”).
Una altra línia de desenvolupament altament interessant és aquella que posa les
tecnologies mòbils a disposició de la ciutadania, buscant que l'ús d'aquestes tecnologies
sigui un fet profitós que faci la vida una mica més còmoda. Per exemple, es tracta de les
noves aplicacions que permeten pagar petites compres a través del telèfon mòbil o
aquelles que permeten que les persones cegues puguin interactuar amb un caixer
automàtic des del seu telèfon.
TEMA 3
T-3. TECNOLOGIA DE LA CONNECTIVITAT.
PRÀCTICA 1: DEFINIR EL CONCEPTE DE XARXA
Podem definir una xarxa com un conjunt de dispositius electrònics

(ordinadors, impressores, servidors, …) connectats entre si (amb
cables o sense cables) i que tenen la possibilitat de poder
comunicar-se entre ells, per exemple mitjançant l'intercanvi de
dades.
En funció de l'ús i la distribució geogràfica, alguns dels principals tipus de xarxes són els següents:
Una xarxa PAN ("Personal Area Network"). És una xarxa d'ús personal que cobreix petits
espais. Aquestes xarxes permeten intercanviar dades entre ordinadors i perifèrics i altres
dispositius quan es troben dins la mateixa zona, per exemple utilitzant tecnologies
"Bluetooth" o mitjançant infrarrojos.
Una xarxa LAN ("Local Area Network" o xarxa d'àrea local). És una xarxa ubicada dins d'un
mateix espai. Per exemple, s'utilitzarà una LAN per connectar els diferents ordinadors d'una
llar o els d'una empresa ubicada en un mateix edifici.
Una xarxa MAN ("Metropolitan Area Network"). És una xarxa que pot estar distribuïda per
diverses zones d'una mateixa ciutat.
Una xarxa WAN ("World Area Network") fa referència a una xarxa interconnectada a nivell
mundial, la qual cosa implica una infraestructura molt més important que en els tres casos
anteriors.
PRÀCTICA 2: CONÈIXER UNA BREU HISTÒRIA DE LES XARXES
Molts i moltes de nosaltres no vam sentir parlar d'Internet fins als anys 90 i no
vam entendre el concepte fins que ens vam posar davant d´un ordinador i vam
començar a interactuar-hi. Però la història es remunta molt més enllà.
Les xarxes naixen de la possibilitat d'interconnectar diversos ordinadors entre si de manera que
puguin intercanviar dades. La xarxa més antiga és l'anomenada ARPA ("Advanced Research Projects
Agency"), la qual va néixer l'any 1966 a petició del govern d'Estats Units i amb l'objectiu de
descentralitzar l'emmagatzematge de la informació.
Partint del projecte ARPA, l'any 1969 es va crear la primera xarxa que enllaçava les universitats
d'UCLA i Standford per mitjà d'una línia telefònica commutada.
Al llarg de les següents dècades es van realitzar grans avenços, gràcies als esforços individuals i
institucionals, que portaren al desenvolupament de diferents protocols de xarxa, per exemple el
TCP/IP.
L'any 1990 un equip coordinat per Tim Berners-Lee, el qual va ser creador del llenguatge HTML,
construí el primer client web (al qual va anomenar "World Wide Web").
Actualment, el nombre de persones que utilitzen Internet a nivell mundial supera els mil cinc-cents
milions.
Per a més informació podeu consultar l'article "Historia de Internet" de la Viquipèdia .
PRÀCTICA 3: FUNCIONAMENT I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE LES

XARXES AMB CABLE.
Es tracta del mètode més tradicional. Al principi era l'única opció a l'hora de crear
una xarxa amb... o sense accés a Internet. Implica una major inversió pel fet d
´haver de cablejar les sales, ja que cal crear un accés punt a punt al llarg de tot
el tram entre el lloc de treball fins a l'armari de comunicacions que contindria
equips com l'enrutador i el commutador.
Originalment l'avantatge d'usar connexions amb cable proporcionava una major rapidesa a l'hora de
transmetre dades entre els elements d'una xarxa, alhora que eliminava les interferències que
podrien ocasionar altres elements "wi-fi".
Actualment els cables de coure són els més utilitzats per distàncies curtes (interconnectar
ordinadors, perifèrics… ) dintre d'un mateix espai físic, com podria ser un edifici. L'existència de
PLC (controladors lògics programables) automatitza i facilita el procés. Per exemple, l'ADSL o Linía
d'Abonat Digital Asimètrica (Asymmetric Digital Subscriber Line, en anglès) és una transmissió
analògica de cables digitals de coure. S'anomena asimètrica perquè en ella la capacitat de
descàrrega i la de pujada de dades no coincideixen (la primera és major que la segona, adaptant-se
a les necessitats de la majoria de persones usuàries, que descarreguen més dades de les que
publiquen). Per a majors distàncies se solen utilitzar els cables de fibra òptica.
PRÀCTICA 4: FUNCIONAMENT I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE LES

XARXES SENSE CABLE.
Es tracta d'un mètode que permet que els diferents elements d'una xarxa estiguin
interconnectats entre si i/o a la xarxa d'Internet, permetent l'intercanvi de dades,
sense necessitat d'un mitjà físic com és el cable.
Aquesta tecnologia es troba en contínua actualització aconseguint majors velocitats de transmissió

dia a dia. Com tot element sense cable, el seu principal avantatge radica en la possibilitat de
mobilitat dels diferents dispositius electrònics, els quals es poden moure lliurement sense
necessitat d'estar connectats físicament a un punt concret. A més, la menor necessitat
d'infraestructura de telecomunicacions implica una menor despesa econòmica a l'hora d'instal·lar la
xarxa.
Per tal de poder-nos connectar sense cables, és necessari la participació dels elements anomenats
punts d'accés, que són antenes repetidores de senyal. Aquests elements emeten senyals que són
recollits pels diferents dispositius inal·làmbrics, com per exemple la tarja que porten integrada els
ordinadors portàtils.
Algunes de les principals tecnologies de connexió sense cables són les següents:
Wi-Fi. És la més coneguda en el nostre entorn, present a gran part dels nostres dispositius
(portàtils, telèfons intel·ligents, tauletes…). El nom prové de Wi-Fi Alliance, una
organització comercial que certifica estàndards relacionats amb xarxes sense cables en
dispositius electrònics.
Bluetooth. Es tracta d'una tecnologia que permet intercanvi de dades entre dispositius
mitjançant radiofreqüència.
Infrarojos. La tecnologia d'infrarojos ens permet el traspàs de dades entre dos dispositius,
els quals un fa d'emissor i l'altre de receptor, sent els dos imprescindibles per a establir la
comunicació.
GSM, 3G i 4G. El Sistema Global per a les Comunicacions Mòbils (Global System for Mobile
communications, en anglès) és un sistema estàndard de telefonia mòbil digital que integra
diverses funcions, com ara navegar per la xarxa, consultar el correu electrònic o enviar SMS.
Es considera un estàndard de segona generació, també anomenat 2G. L'arribada de la 3G o
UMTS implica, entre d'altres, una millora substancial en la velocitat de navegació, que la 4G
(quarta generació de tecnologies de telefonia mòbil, la qual es basa completament en IP)
torna a superar (proporcionant velocitats majors 100 MB/s en moviment i 1 GB/s en repòs).
PRÀCTICA 5: ENTENDRE I CONÈIXER LES UTILITATS DE LES XARXES.
LES
UTILITATS DE LES XARXES ES PODEN CONCENTRAR EN DOS
GRANS BLOCS:
Utilitats comunicatives. L'existència de les xarxes ha suposat un

gran avenç, ja que ens permet comunicar-nos a nivell mundial de
manera senzilla i assequible per a tothom de la nostra societat
(actualment hi ha espais, com poden ser les biblioteques municipals, que posen a disposició
dels ciutadans i les ciutadanes ordinadors amb connexió a Internet de manera gratuïta).
La tecnologia actual permet tant la comunicació sincrònica (és a dir, al mateix moment mitjançant
eines com xats, audioconferències o videoconferències) com asincrònica (distanciada amb el
temps, per exemple mitjançant l'ús de fòrums).
Utilitats informatives. L'existència de les xarxes (especialment d'Internet) ens proporciona

l'accés a un enorme volum d'informació relacionada amb qualsevol tema. És una finestra
oberta al món a la qual podem accedir des de la nostra pròpia llar i a qualsevol hora.
TEMA 4
T-4. CONCEPTES AVANÇATS DE SISTEMES OPERATIUS
PRÀCTICA 1:
1: INSTAL·LAR I CONFIGURAR DE MANERA ADIENT DISPOSITIUS PERIFÈRICS
Tal i com comentàvem anteriorment, és habitual que els dispositius més usats (com ara les
memòries USB) disposin de la tecnologia “Plug and play”, que ens permet poder utilitzar un
dispositiu sense necessitat de configurar el nostre ordinador. Amb tot, també es pot donar el cas,
en dispositius menys habituals, d'haver de procedir a configurar els "drivers" de certs dispositius.
A continuació es presenta un tutorial on es mostra la instal·lació i la configuració d'una tauleta

digital.
http://www.youtube.com/watch?v=nrkfhmiiekg
Videotutorial: Instal·lació d'una tauleta
PRÀCTICA 2: INSTAL·LAR, GESTIONAR I DESINSTAL·LAR PROGRAMARI
Desinstal·lar un programa
Desinstal·lar un programa en Windows 7 és molt
fàcil, de tota manera ja són diversos els amics que,
acostumats a Windows XP ens han contactat
preguntant com es desinstal·lar un programa. Allà
anem llavors:
Primer has d'anar al tauler de control, buscar
Programes i fer clic a Desinstal·la un programa (1)
Ara apareixerà una llista de programes, busca el que vulguis desinstal·lar i marca-ho amb un simple
clic (2) finalment fes clic a Desinstal·la (3). El procés de desinstal·lació depèn del programa i
segurament et farà més preguntes específiques.
Instal·lar Programari a Windows 7

Des d'un DVD o CD
Insereix el DVD o CD amb el programa

si es tractava d'un. Molts discos
iniciaran
automàticament un quadre de diàleg
amb instruccions sobre com instal·lar
el programari. Si un quadre de diàleg
no apareix, examina el contingut del
disc, específicament per a un
"Setup.exe" o arxiu "install.exe". Feu
doble clic en aquest arxiu per
instal·lar el programari.
Des d'una pàgina Web
Vés a la pàgina web que conté un link per descarregar el

programari si està disponible en línia. Feu clic a l'enllaç de
descàrrega. Un quadre de diàleg s'obre. 3Selecciona "Obre" o
"Executar" per instal·lar el programa immediatament o
"Guardar" per descarregar l'arxiu perquè es pugui posar en
marxa més endavant. Desa el fitxer si no està segur de la
font del programa, i després escanegeu amb un programa
antivirus. Feu doble clic al fitxer per instal·lar el programa al
teu ordinador.
Des d'una xarxa
Instal·la un programa des d'una xarxa si està disponible. Aquest pot ser el cas, per exemple, per al
programari utilitzat per la teva empresa. Feu clic al botó Inici de Windows i feu clic a "Tauler de
control". Selecciona "Programes", després "Programes i característiques". Seleccioneu "Instal·lar un
programa des de la xarxa" al menú de l'esquerra. Fes clic al programa que vols instal·lar i fes clic a
"Instal·lar"
A continuació es presenten uns videotutorials que mostren com instal·lar, gestionar i desinstal·lar
programari.
https://www.youtube.com/watch?v=zskmf6clh6a
https://www.youtube.com/watch?v=plpnia0k1ww
Desinstal·lar un programa
PRÀCTICA 4: EMPRAR LA COMPRESSIÓ I DESCOMPRESSIÓ DE FITXERS
Descripció del Winrar

El programa Winrar és el compressor (i descompressor) més utilitzat. Si utilitzem programes
d'intercanvi com emule o Kazaa se'ns farà gairebé imprescindible, ja que moltes de les
descàrregues (per exemple, discs sencers, programes, imatges de Nero, Clone, etc ..) vindran
comprimides, i per poder utilitzar el que ens descarreguem haurem de descomprimir. Les
pel·lícules o les cançons soltes possiblement no requereixin la utilització de cap programa de
descompressió, però en la resta de casos és pràcticament segur que sí que ho necessitem.
L'extensió típica d'un arxiu comprimit en Winrar és "rar", però això no obsta perquè amb el mateix
programa podem descomprimir altres formats, altres extensions, com ara "zip".Així, amb tenir
Winrar també podrem descomprimir arxius pertanyents a "Winzip". Però això no és tot, i també
podem utilitzar parcialment arxius comprimits en altres formats, com per exemple "ace", "cab",
"arj", "LZH" o "tgz".
En un ús comú, aquestes últimes extensions no seran molt utilitzades. Si de cas l'extensió "ace", que
sí que és comú utilitzant emule, o "arj", vell format de compressió però cada vegada més en desús.
El que s'ha dit fins ara d'aquestes extensions obeeix al fet que si ens descarreguem algun arxiu
d'aquests tipus, podrem descomprimir amb el nostre "Winrar", però el cas contrari, a l'hora de
comprimir un o diversos arxius, el format comprimit amb aquest programa serà sempre " rar ", que
al cap i a la fi és el més funcional de tots.
Abans de passar a descriure mètodes senzills de compressió i descompressió amb aquest programa,
cal dir que un cop instal·lat el programa al nostre ordinador (que s'instal·larà normalment en arxius
de programa \ winrar \), ens apareixerà un accés directe que ens permetrà accedir a la
següent finestra:
Finestra de Winrar
Realment, utilitzar el programa d'aquesta manera, obrint i utilitzant des de dins d'ell, a més de ser
més enrevessat, també és un procés més lent, ja que podem utilitzar winrar simplement amb clicar
amb el botó dret del nostre ratolí i utilitzant les diferents opcions que ens possibilita (tant de
compressió com de descompressió). Vegem-ho:
Comprimir Descomprimir
Comprimir un arxiu ràpidament.
El programa Winrar serveix per comprimir i descomprimir arxius. Una primera funció, simple i
ràpida seria la de comprimir qualsevol tipus d'arxiu de manera directa. Per a això, no cal obrir el
programa en si, sinó que haurem de dirigir-nos a la carpeta on tinguem situat el fitxer o fitxers a
comprimir. Un cop estiguem en aquesta carpeta i hagem seleccionat el o els arxius (per seleccionar
diversos, simplement s'hauria de passar el ratolí, amb el botó esquerre apretat, per sobre d'ells), en
definitiva, quan tinguem l'element seleccionat que vulguem comprimir, el que farem serà prémer
amb el botó dret del ratolí i no sortiran una sèrie d'opcions com en la imatge de sota.
Imatge 1
Com podem observar, les funcions que ens interessen són les que tenen a l'esquerra el símbol de
Winrar, i hi ha quatre possibles opcions. Passem a veure cadascuna d'elles:
1. "Afegir a l'arxiu ...". Amb aquesta opció, en picar
sobre ella el que ens apareixerà serà una finestra, com
la imatge següent:
En ella, observarem que ens donen diferents opcions,
diferents pestanyes, i potser la més important sigui la
que se'ns mostra a "Partir en volums", ja que aquí
podrem configurar si el que volem és que ens
comprimeixi l'arxiu i ens ho divideixi perquè càpiga en
un cd (650 o 700 mb) o en un disquet (1,44), etc, i de
superar aquesta grandària, el que farà serà crear-nos
diferents arxius rar, numerats; o si no piquem en
aquesta opció, simplement ens comprimirà el o els
fitxers seleccionats en un sol arxiu rar, tingui la mida
que tingui.
Seguidament es donaria a acceptar i l'arxiu començaria
a comprimir. Realment, un cop seleccionada qualsevol
de les opcions, la forma de comprimir és la mateixa, i
apareix la següent finestra, que un cop finalitzada la
compressió es tancarà automàticament:
Si l'arxiu és gran, podem triar l'opció de picar en

"segon pla", i l'arxiu es seguiria comprimint (o
descomprimint, segons el cas) en un segon pla,
apareixerà una icona a la barra de tasques, al costat
del rellotge de Windows.
2. "Afegir a" *. *. Rar ". En aquesta opció, la finestra acord apareix a la imatge 2 no apareixeria, i
la compressió seria automàtica. Apareixerà l'arxiu rar a la mateixa carpeta on tenim el o els arxius
que desitgem comprimir.
3. "Afegir i enviar per email". Aquí la possibilitat que se'ns brinda és la de poder comprimir un
arxiu i enviar-lo directament a través de correu electrònic a algú que desitgem que el rebi. Aquí
ens apareixeran les finestres que hem denominats imatge 2 i imatge 3, i els passos a realitzar són
exactament igual que ho afirmat anteriorment, amb la novetat que un cop acabat el procés de
compressió, winrar obrirà automàticament el programa de correu que tinguem ( outlook,
Incredimail, etc ..) per realitzar des d'allí l'acció d'enviar l'arxiu comprimit a un altre usuari).
4. "Afegir a" *. *. Rar i enviar per email ". Igual que ocorria en l'apartat 2 respecte de l'apartat 1,
en aquest cas, l'única diferència amb l'apartat anterior (3) és que aquí no se'ns obrirà la finestra de
la imatge 2, i directament començarà el procés de compressió, per posteriorment obrir-se el
programa de correu que tinguem i des d'allà enviar l'arxiu rar creat.
Descomprimir un arxiu ràpidament.
La simplicitat del compressor winrar és que, així com els passos

per comprimir han resultat senzills i intuïtius, el procés
contrari, per descomprimir, es pot dur a terme amb la mateixa
facilitat, ja que l'únic que canvia és que es fa un camí de volta,
però les opcions i els passos són els mateixos. Vegem-ho.
Com podem observar, les possibilitats per a descomprimir es mostren clarament, ja que al costat
d'elles torna a aparèixer el símbol de winrar, amb el que ens hem de centrar en elles per
descomprimir. Analitzem de nou cadascuna de les opcions:
1. "Extreure fitxers ...". Optant per aquesta possibilitat, se'ns tornarà a obrir una finestra, la
següent:
Aquí recomano no canviar la configuració que se'ns dóna, i simplement ens limitaríem a mostrar on
volem que l'arxiu o els arxius que tinguem comprimits es descarreguin. Per a això seleccionarem la
carpeta on vulguem situar els arxius producte de la
descompressió (podem crear una carpeta nova, per
exemple, i potser sigui el més convenient, perquè un cop
descomprimits els arxius aquests no es barregin amb
altres possibles arxius que nosaltres tinguem amb
anterioritat). Així, un cop localitzada la carpeta on es
descomprimiran els arxius, es donaria a acceptar i
apareixeria una finestra com la següent (que és la finestra
que apareixerà a tot descompressió també):
Aquí, com en el cas anterior de la compressió, també podem optar perquè la descompressió es
realitzi en un segon pla, i ens apareixeria la icona de winrar a la part inferior dreta de la
pantalla, al costat del rellotge de Windows.
2. "Extreure aquí". Amb aquesta opció el que s'aconsegueix és celeritat, ja que no hem d'estar
buscant una carpeta on ubicar els arxius que s'extreguin de l'arxiu o arxius rar, però també podem
amb això barrejar els arxius descomprimits amb arxius que tinguem en aquesta mateixa carpeta
amb anterioritat, de manera que el recomanable, en cas d'utilitzar aquesta opció, és crear una
carpeta nova i introduir-hi l'arxiu rar que es vulgui descomprimir, per així no barrejar arxius.
3. "Extreure a *. * \". Aquesta opció és un compendi de les dues anteriors, i així en aquesta el que
s'aconsegueix és descomprimir determinat arxiu rar dins d'una carpeta concreta, que serà sempre
amb el mateix nom que l'arxiu rar, i aquesta carpeta s'allotjarà a la mateixa carpeta en què es trobi
l'arxiu rar que es descomprimeix.Es guanya velocitat, ja que no ha de triar la carpeta on
emmagatzemar els arxius resultants de la descompressió, però també s'aconsegueix seguretat, en
no barrejar en cap cas aquests arxius amb arxius anteriors.
Altres utilitats interessants.

Una altra utilitat interessant és la possibilitat d'analitzar,
abans de comprimir, el grau de compressió i l'extensió que
tindrà el fitxer comprimit. Així, dins de la " finestra de winrar
"(primera de les imatges d'aquesta pàgina), tenim el botó
d'informació, que ens obre una finestra com la següent:
Com podem observar, en aquesta finestra que se'ns obre,
entre altres opcions hi ha la de "estimar", i amb ella podrem
analitzar com quedarà l'arxiu comprimit i l'extensió i
compressió que tindrà. Això en arxius petits no és molt
important, però sí en arxius grans on es dubta sobre si
entrarà o no en un cd, per exemple, i no hem de comprimir
si després ocuparà més del que el nostre cd admet, per
exemple. Així, un cop estimat ens apareixeran les dades tal
com segueixen:
En l'exemple que hem posat, que és el mateix arxiu que

hem posat per a la resta d'ocasions, la compressió estimada
és relativament poca, ja que roman al 98%, però en altres
ocasions la compressió sí que seria important. A més,
encara que no puguem comprimir molt els arxius, sí que ens
pot interessar utilitzar la compressió pel fet de reunir una
sèrie d'arxius (els que siguin) en un de sol, comprimit. Això
és el que passa quan s'ha de penjar alguna cosa a internet,
que ha d'anar reunit en un sol arxiu, i la forma més lògica
és utilitzant un compressor com el winrar
https://www.youtube.com/watch?v=4ix6jiwgkhy
Compresió i descompressió de fitxers
PRACTICA 5: CONÈIXER ELS AVANTATGES I INCONVENIENTS DE COMPRIMIR

INFORMACIÓ.
Els principals avantatges de comprimir informació són:
La reducció de la mida del fitxer permet que en desar-lo ocupi menys espai i que trigui
menys temps en ser adjuntat (per exemple, per ser enviat via "e-mail").
La compressió permet unir diferents elements en un sol arxiu. Per exemple, si comprimim
una carpeta tots els fitxers que contingui quedaran unificats fins el moment de la
descompressió.
El principal inconvenient de comprimir informació és que cal que l'ordinador emprat tingui
instal·lat un programari específic que sigui capaç de descomprimir la informació que ens arribi
comprimida. Si no tenim aquesta aplicació, no podrem accedir als fitxers.
Actualment hi ha compressors de caràcter lliure i gratuït que ens podem descarregar a través
d'Internet. Un exemple seria l'Izarc.
PRACTICA 6: VALORAR LA IMPORTÀNCIA DE REALITZAR UN MANTENIMENT.

Realitzar un bon manteniment del nostre ordinador és bàsic si volem treure-li el màxim profit i
allargar la seva vida útil.
Alguns consells per realitzar un bon manteniment podrien ser:
Realitzar un manteniment físic de la màquina i els perifèrics.
Pot definir-se com el conjunt d'accions i tasques periòdiques que es realitzen a un ordinador per
ajudar a optimitzar el seu funcionament i prevenir (com diu el seu nom) errors seriosos, perllongant
així la seva vida útil. Aquestes accions i tasques periòdiques poden sintetitzar-se en una sèrie de set
passos.
Neteja interna del PC:
Aquesta tasca busca retirar la pols que s'adhereix a les peces i l'interior en general del nostre PC.
Primer de tot ha de desconnectar els cables externs que alimenten d'electricitat i proveeixen
energia a la nostra PC i dels altres components perifèrics.
Per a aquesta neteja es pot utilitzar algun aparell bufador o una petita aspiradora especial
acompanyada d'un pinzell petit. Posar especial èmfasi en les rodalies al Microprocessador i a la Font
Revisar els connectors interns del PC:
Assegurant-nos que estiguin ferms i no fluixos. Revisar a més que les targetes d'expansió i els
mòduls de memòria estiguin ben connectats.
Neteja del monitor del PC:
Es recomana destapar el monitor del PC només en cas que es vagi a reparar doncs després
d'apagada emmagatzema molta energia que podria ser perillosa, si no és el cas, sol bufar aire a
l'interior per les reixetes i netejar la pantalla i el filtre de la pantalla amb un drap sec que no deixi
residus ni pelusses.
Atendre el ratolí:
Sota el ratolí o ratolí hi ha una tapa que pot obrir-se simplement girant en el sentit indicat en la
mateixa tapa. Netejar la boleta que es trobi dins amb un drap que no deixi borrissol així com els
eixos i evitar que hi hagi algun tipus de partícules adherides a ells.
Si és un ratolí òptic, mantenir sempre net el pad (o coixinet on s'usa el ratolí, això és vàlid per a
qualsevol tipus de ratolí) i evitar que hi hagi partícules que obstrueixin el lent.
La disquetera:
Hi ha uns disquets especials dissenyats per netejar el capçal de les unitats de disquet. Abans d'usar-
los, bufar aire per la safata d'entrada (on s'ingressen els disquets).
Els CD-ROM, DVD, CD-RW:
En comptar tots ells amb un dispositiu làser no es recomana obrir-los si no està capacitat per fer-
ho. Hi ha uns discs especialment dissenyats per netejar els lents d'aquest tipus d'unitats.
La superfície exterior del PC i els seus perifèrics:
És recomanable per a aquesta tasca una tela humitejada en sabó líquid o una substància especial
que no continguin dissolvents o alcohol per la seva acció abrasiva, després d'això utilitzar novament
un drap sec que no deixi borrissol.
Guardar només aquella informació que ens sigui necessària i evitar convertir l'ordinador
en un magatzem de dades que no ens són útils.
Instal·lar només els programes que utilitzarem i desinstal·lar els no utilitzats de manera
adequada
Tenir instal·lat i actualitzat un programari de seguretat que ens ajudi a prevenir
l'existència de programari maliciós, el qual afecta seriosament el rendiment del nostre
ordinador i pot arribar a inutilitzar-lo.
A més, també cal conèixer les diferents metodologies per mantenir el sistema informàtic .
PRACTICA 7: CONÈIXER DIFERENTS METODOLOGIES PER MANTENIR EL SISTEMA

INFORMÀTIC.
Controlar els fitxers de "log"
Els fitxers de "log" són registres de successos que es produeixen en el nostre ordinador, de manera
que si s'ha produït algun problema, sempre es guarda un registre del que ha passat al visor de
successos. Aquests registres poden ser de nivell informatiu, errors del sistema o alertes de
seguretat donats en un període de temps determinat.
Els fitxers de "log" es poden consultar seguint la ruta "Configuració > Tauler de control > Eines
administratives > Visor de successos".
Revisar el rendiment del processador
Per revisar el rendiment de l'equip ens podem centrar en el consum de CPU i memòria utilitzada
pels programes executats en aquell moment. Tant un alt nivell de la CPU com de la memòria
utilitzada produiran lentitud en el funcionament de l'equip i de les tasques associades. Cada
programa executat consumeix una part fixa de memòria, mentre que la CPU varia en funció dels
processos simultanis que s'estiguin executant.
Per revisar el rendiment del processador hem de clicar simultàniament les tecles "Ctrl + Shift + Esc"
(malgrat que també podem accedir-hi indirectament a través del més conegut "Ctrl + Alt + Supr",
seleccionant la pestanya "Administrador de tasques").
Revisar els espais lliures als dispositius d'emmagatzematge
A continuació us presentem un petit videotutorial que mostra com revisar l'espai lliure de
dispositius d'emmagatzematge.
https://www.youtube.com/watch?v=svyqsxgpoui
Videotutorial: Revisar els espais lliures als dispositius d'emmagatzematge .
PRACTICA 8: CONFIGURAR I PERSONALITZAR ELEMENTS DEL SISTEMA.
Aspecte de l'escriptori
Per modificar l'aspecte de l'escriptori al vostre gust, podeu consultar el següent tutorial:
http://youtu.be/yagbnua0h0w
Menús
A continuació es presenta un petit tutorial que mostra com configurar el menú d'inici del nostre
sistema operatiu:
http://youtu.be/t950a5ryjbo
Barres d'eines
A continuació es presenta un petit tutorial que mostra com configurar la barra de tasques del
sistema.
http://youtu.be/frlljnc76ec
Opcions d'accessibilitat
En parlar d'opcions d'accessibilitat fem referència a

aquelles petites configuracions que podem fer en el
sistema per tal que la nostra interacció amb aquest ens
sigui més còmoda.
Si tenim algun problema visual, ens pot anar molt bé

canviar les opcions d'aparença, que ens permeten canviar
els colors de les finestres i botons (podent escollir entre
opcions de gran contrast), així com modificar la mida de
la font.
Per accedir a aquestes opcions hem de seguir la següent
ruta: clicar amb el botó dret a sobre de l'escriptori de
treball i seleccionar la pestanya "Aparença".
Unes altres opcions de configuració referents a l'accessibilitat són aquelles que fan referència a l'ús
del ratolí i que ens permeten opcions com ara escollir la velocitat del doble clic o canviar els
botons primari i secundari en els cas de ser esquerrans.
Podeu accedir a aquestes opcions a través de "Configuració > Tauler de control > Mouse > Propietats
del Mouse".
A més, trobareu un apartat específic sobre accessibilitat amb múltiples opcions a escollir a l'apartat
Opcions d'accessibilitat (el qual trobareu a "Configuració > Tauler de control > Opcions
d'accessibilitat").
PRACTICA 9: ACTUALITZAR EL SISTEMA.
Actualitzacions MICROSOFT Microsoft publica les actualitzacions dels seus sistemes operatius i
aplicacions mitjançant la plataforma Windows Update cada segon dimarts de cada mes. Això vol dir,
que (deixant el dimecres per treballar) el dijous ja tenim un munt d’equips que no estan
actualitzats i, per tant, es sap per on atacar-los. Consultant algunes bases de dades OSVDB, CVE
Details, US Cert, etc…; una mica de Google Search i imaginació, es pot fer mal a un sistema.
Comprovar les actualitzacions i programar que s’executin cada cert temps és fàcil i us
evitarà molts problemes.
Per començar, s’ha de partir d’un sistema operatiu modern, que estigui al dia.
Configuració Windows Update
En el tauler de control del sistema operatiu es troba la icona d’accés a les actualitzacions i
configuració de l’entorn.
Des del tauler de control, s’accedeix al control de Windows Update.
Segons el sistema operatiu, s’hi accedeix des de diferents llocs:
Windows 7, des de l’escriptori, clicar a Inici > Tauler de control > Windows Update.
Windows 8 / 8.1, des de l’escriptori, clicar a Inici amb el botó dret > Tauler de control > Windows
Update.
Windows 8 / 8.1, també s’hi pot accedir movent el cursor a la part superior dreta, esperar que es
desplegui la barra lateral, clicar a Configuració > Tauler de control > Windows Update.
Al final, les tres opcions visualitzen la mateixa pantalla (Windows 7 a l’esquerra, Windows 8.1 a la
dreta), on el primer que es visualitza és si hi ha actualitzacions pendents d’aplicar. Per comprovar
noves actualitzacions manualment, clicar l’opció Buscar actualizaciones.
Si es vol canviar la configuració de les actualitzacions automàtiques, clicar a Cambiar

configuración.
La pantalla permet especificar la configuració per les actualitzacions importants:
Instalar actualizaciones automáticamente (recomendado). D’aquesta forma ens podem
mig oblidar d’aplicar les actualitzacions més crítiques, indicant el dia i l’hora en que es farà
aquesta acció. Pels equips clients, no crítics, és la més recomanable perquè ho faci tot sol.
Descargar actualizaciones, pero permitirme elegir si deseo instalarlas. Permet tenir el

control sobre què s’instal·la al sistema. Un cop descarregades surt un avís. L’aplicació de les
actualitzacions permet desactivar les que no es volen i procedir a la instal·lació de la resta. És la
recomanable pels servidors o sistemes crítics.
Buscar actualizaciones, pero permitirme elegir si deseo descargarlas e instalarlas. Igual

que l’anterior, però amb la diferència que no descarrega les actualitzacions si no s’han aprovat.
No buscar actualizaciones. Doncs això, no actualitzarà el sistema. Millor no marcar aquesta

opció a no ser que sigui un equip desconnectat de qualsevol xarxa i sense possibilitat d’introduir
dispositius externs. Cosa gairebé impossible avui dia.
Indicar el dia i hora que es duran a terme les actualitzacions. En Windows 8/8.1, es configura el
dia i hora a partir de la finestra de manteniment, que s’hi accedeix clicant la frase “Les
actualitzacions s’instal·laran automàticament durant la finestra de manteniment” que es
troba sota la selecció d’actualitzacions importants.
TEMA 5:
5:
T-5. LA SEGURETAT AL MÓN DIGITAL
PRÀCTICA 1: ENTENDRE EL CONCEPTE I VALORAR LA IMPORTÀNCIA DE LA

SEGURETAT.
La seguretat és un concepte bàsic dins del món de la tecnologia. En parlar de

seguretat no només hem de tenir en compte emprar programari per protegir la
nostra màquina (antivirus, antiespies, tallafocs), sinó que aquest comença pel
fet d'utilitzar el sentit comú a l'hora d'interaccionar amb les diferents eines
tecnològiques i Internet: la prevenció és un fet bàsic.
Partint d'aquesta premisa en aquest mòdul es tractaran el següents continguts:

Valorar la importància de realitzar còpies de seguretat
Entendre la importància d'actualitzar el sistema
Conèixer els tipus de còpies de seguretat
Emprar programari de còpia de seguretat
Instal·lar, configurar i emprar programari de protecció i seguretat (antivirus, tallafocs, etc.)
Conèixer els mètodes de prevenció i protecció que es poden adoptar
PRÀCTICA 2:
2: VALORAR LA IMPORTÀNCIA DE REALITZAR CÒPIES DE SEGURETAT.
Una realitat desafortunada, no desitjada però possible, pot ser perdre les dades
del nostre ordinador. L'atac d'un virus, una baixada de tensió, una inundació, un
robatori, l'esborrament accidental d'un fitxer, un document que s'ha fet malbé i
no podem recuperar… les opcions són múltiples i ens solen arribar de manera
totalment inesperada.
En aquest context, tenir a la nostra disposició còpies de seguretat de les nostres

dades és un fet bàsic que ens possibilitarà poder recuperar la informació davant d'algun problema
amb el nostre equip informàtic.
PRÀCTICA 3:
3: ENTENDRE LA IMPORTÀNCIA D'ACTUALITZAR EL SISTEMA.
Mantenir actualitzat el sistema operatiu és un fet bàsic si volem que el nostre ordinador funcioni en òptimes
condicions.
No totes les actualitzacions tenen la mateixa importància. Per exemple, podem decidir ignorar-ne algunes
referents a programes perifèrics que no fem servir però, en cap cas, podem deixar de banda aquelles que
afectin a la seguretat i al rendiment del sistema.
Actualitzar el nostre equip ens servirà per poder atendre a noves necessitats i utilitzar noves tecnologies que en
el moment de desenvolupar el sistema operatiu encara no existien. Però el fet més important, com comentàvem
anteriorment, és cobrir amb actualitzacions les amenaces de seguretat que han sorgit des del moment que el
“software” va sortir al mercat.
PRÀCTICA 4:
4: CONÈIXER ELS TIPUS DE CÒPIES DE SEGURETAT.
Existeixen tres tipus de còpies de seguretat en funció de les dades a

desar:
Còpia de seguretat total. Triant aquesta opció és copiaran tots
els arxius seleccionats. És el tipus de còpia més recomanada si
manegem un volum relativament reduït de dades.
Còpia de seguretat incremental. Triant aquesta opció es realitza
només una còpia d'aquells elements que han canviat des de l
´última còpia de seguretat. Davant de la necessitat de restaurar
les dades, hem de disposar de la còpia de seguretat total així com
de les còpies de seguretat incrementals fetes seguidament.
Còpia de seguretat diferencial. Triant aquesta opció es realitza només una còpia d'aquells
elements que han canviat des de l´última còpia total de seguretat. Una còpia diferencial
anul·la l'anterior del mateix tipus, de manera que davant la necessitat de restaurar les
dades, hem de disposar de la còpia de seguretat total així com de la darrera còpia de
seguretat diferencial.
PRÀCTICA 5: EMPRAR PROGRAMARI DE CÒPIA DE SEGURETAT.

Una de les maneres més senzilles de realitzar còpies de seguretat és utilitzar les
eines incloses en els propis sistemes operatius. Per exemple, algunes de les
darreres versions de Windows (XP Professional, per exemple) integren
aplicacions per a la creació de còpies de seguretat de manera fàcil, a les quals
podem accedir seguint la ruta "Inici > Tots els programes > Accessoris > Eines
del sistema > Còpia de seguretat".
Com a alternativa a aquesta opció, a continuació presentem dos programes de còpia de seguretat
que podem descarregar gratuïtament des d'Internet:
Cobian Backup
Fiabee
Podeu ampliar aquesta informació: Guia de còpies de seguretat (Fundació Centre de Seguretat de
la Informació de Catalunya) http://www.cesicat.cat/fitxers/publicacions/guia%20copies%20de
%20seguretat.pdf
PRÀCTICA 6: INSTAL·LAR, CONFIGURAR I EMPRAR PROGRAMARI DE PROTECCIÓ I

SEGURETAT (ANTIVIRUS, TALLAFOCS, ETC.
Conèixer i configurar sistemes de protecció
És important tenir en compte que necessitem protegir el nostre

ordinador de tots aquests riscos. Tot i que hi ha solucions molt
complertes en el mercat, són de programari propietari i de pagament, i
per això no en recomanem cap en especial. No obstant això, hi ha
diferents solucions de lliure distribució que, de forma conjunta, ens
ajudaran a mantenir-nos el més protegits possible.
Tallafocs
Un tallafocs és, senzillament, un filtre que ens ajuda a prendre control sobre totes les
comunicacions que entren i surten del nostre ordinador (o de la màquina -per exemple el servidor-
on estigui instal·lat), permetent o tallant el pas del flux d'informació. Els moderns sistemes
operatius porten incorporada aquesta funcionalitat. Ens ajuden a detectar comunicacions no
esperades i no desitjades i, per tant, a prevenir possibles abusos.
Antivirus
Existeixen multitud de programes (gratuïts i de pagament) per tal de prevenir-los i cal parar
atenció en la importància de mantenir actualitzat el banc de definicions de virus d'aquests
programes, de manera que les noves possibilitats d'infecció siguin neutralitzades a temps. A diari
apareixen noves versions i mutacions dels virus, que a vegades es propaguen molt ràpidament a
nivell mundial. Aquesta actualització, general, es realitza de forma automàtica per part del propi
programa antivirus.
Per a sistemes operatius “Windows”, us recomanem provar Avira o Avast, per exemple, tot i que no
són les úniques possibilitats existents (podem aprofitar el fòrum del tema per comentar-ne
d'altres). Per a sistemes “Linux” i “Mac” CLAM AV és de molta utilitat (que en la seva versió per a
“Windows” es diu “Clamwin”)
Generalment, qualsevol programa antivirus (gratuït o de pagament) ens permet decidir què volem
que es faci quan es realitza una detecció: intentar esborrar l'arxiu infectat, tractar de neutralitzar
la infecció o ficar l'arxiu en “quarantena” (cal tenir en compte que si esborrem els arxius, i són
arxius de sistema que han estat infectats, podem alterar el correcte funcionament del nostre
ordinador).
Antiespies
Existeixen diferents solucions antiespies de caràcter gratuït, com ara Spybot-Search & Destroy o
Spywareterminator. Són de configuració molt similar als antivirus i ens permeten detectar
possibles programes espies i decidir què és el que volem fer-ne. Sovint, les actualitzacions de les
definicions d'amenaces cal realitzar-les de forma manual.
A continuació us mostrem una sèrie de videotutorials relacionats amb la instal·lació, la configuració

i l'ús de programari de protecció i seguretat.
http://youtu.be/gs00weyctqc
Instal·lació d'"Avira" (antivirus i antiespies)
http://youtu.be/yhnbztasvhc
Instal·lació d'"Avast" (antivirus i antiespies)
http://youtu.be/npccsylyoma
Configuració del "Firewall" (tallafocs) de "Windows"
PRÀCTICA 7: CONÈIXER ELS MÈTODES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ QUE ES PODEN
ADOPTAR.
Tal i com hem comentat en ocasions anteriors, el concepte més bàsic a l'hora de
cercar la seguretat és emprar el sentit comú.
A continuació farem un repàs dels principals mètodes de prevenció i protecció,

tractats al llarg dels materials, que es poden adoptar per afavorir el bon
funcionament del nostre ordinador:
Tenir el sistema operatiu al dia pel que fa a les darreres actualitzacions relacionades amb la
seguretat.
Disposar de còpies de seguretat de les nostres dades.
Tenir instal·lat i actualitzat programari de seguretat (antivirus, antiespies, tallafocs). Si
utilitzem unitats extraïbles per moure informació entre diferents ordinadors (per exemple,
el de casa i el la feina) programes com "Mx One Antivirus" que examinaran automàticament
cada dispositiu USB que connecteu al vostre ordinador i us informaran si el procediment és
segur.
TEMA 6:
T-6. EMMAGATZEMATGE AL NÚVOL
L'emmagatzematge al núvol (Cloud storage, en anglès) permet als usuaris i

usuàries allotjar les seves dades en espais d'emmagatzematge virtual. Les
persones interessades en utilitzar aquest servei poden llogar o comprar l'espai
que necessitin, tot i que alguns serveis permeten ser utilitzats (amb una
capacitat limitada) de manera gratuïta.
L'emmagatzematge en núvol compta amb alguns avantatges, entre ells:

Podem accedir a les dades a qualsevol hora i des de qualsevol lloc, sempre que tinguem un
dispositiu adequat i connexió a Internet.
És més econòmic que l'emmagatzematge en local, ja que no s'han de comprar equips ni perifèrics o
dispositius.
Sol tenir sistemes de còpies de seguretat i recuperació de la informació.
Permet configurar les dades a diferents nivells de privacitat (la informació pot ser pública,
restringida a algunes persones o només accessible per part del propietari o propietària).
No està subjecta a les condicions ambientals (incendis, inundacions…)o robatoris en el domicili
propi.
Com a principals inconvenients podem trobar problemes de privacitat (hem de comprovar bé quina
és la política de l'empresa que fa l'allotjament), incompatibilitats amb alguns dispositius o
disponibilitat (aquesta està subjecta a la necessitat de connexió i pot entrar en conflicte si l'espai
d'allotjament té algun problema tècnic, normalment de caràcter puntual).
Sent Dropbox i Google Drive alguns dels serveis més coneguts, però també n'hi d'altres.
TEMA 7:
7:
T-7. ESCRIPTORIS VIRTUALS.
Els escriptoris en línia o escriptoris virtuals descriuen la possibilitat de treballar en un entorn
d'escriptori més enllà del nostre ordinador, accedint a un espai ubicat a Internet.
Alguns dels escriptoris en línia més coneguts són Netvives, Igoogle i EyeOs. A continuació es pot
veure un vídeo mostrant les possibilitats d'aquesta darrera eina:
http://youtu.be/-26p2rtngyy
TEMA 8:
T-8. SISTEMES DE GEOCALITZACIÓ.
La geolocalització o georreferenciació permet conèixer la posició d'un espai mitjançant un sistema
de coordinades. En aquest sentit, les TIC posen a la nostra disposició una sèrie de programes i
aplicacions que permeten entrar en contacte i extreure'n el màxim profit de les dades
geogràfiques.
A continuació es mostren dos tutorials que et permetran, emprant l'eina Google Maps, trobar una
adreça i definir un itinerari.
http://internet-y-ordenadores.practicopedia.lainformacion.com/google/como-encontrar-una-direccion-
en-google-maps-3523
http://internet-y-ordenadores.practicopedia.lainformacion.com/google/como-encontrar-una-ruta-con-
google-maps-3527

Competic 2 C2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Competic 2 C2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

C OMPETIC 2-

INTRODUIR ELS CONCEPTES I TERMES DELS DISPOSITIUS MÒBILS

PRÀCTICA 2: CONÈIXER LES UTILITATS DELS DISPOSITIUS PORTABLES .

La utilitat dels dispositius portables, com la de qualsevol altra eina, radica

"Netbook". Es tracta d'una tipologia d'ordinador portàtil de reduïdes mides i

PDA o Assistent Digital Personal (de l'anglès "Personal Digital Assistant").

GPS. Es tracta d'un Sistema de Posicionament Global ("Global Positioning System",

Consoles portàtils. Actualment les principals companyies de videojocs han

Càmeres digitals. La majoria de càmeres digitals actuals permeten gravar

Telèfons intel·ligents. Es tracta d'un ordinador de butxaca que permet realitzar

Tauletes tàctils. Es tracta d'una modalitat d'ordinador portàtil dotat d'una

PRÀCTICA 2: CONFIGURAR DISPOSITIUS PORTABLES PER TREBALLAR AMB

Actualment, la majoria de dispositius portables comptem amb una connexió

PRÀCTICA 3: EMPRAR DISPOSITIUS PORTABLES PER EMMAGATZEMAR I RECUPERAR

Les memòries USB o targetes de memòria. Actualment solen tenir una

Els discs durs externs. Es poden connectar al nostre ordinador mitjançant

Com guardar en un dispositiu d'emmagatzematge USB

* Retirar l'equip un dispositiu d'emmagatzematge massiu USB.

* Els dispositius externs d'emmagatzematge que es connecten al PC mitjançant cable

* El procediment seria el següent:

Torneu a prémer sobre el següent

PRÀCTICA 4: EMPRAR L'AGENDA ELECTRÒNICA I SINCRONITZAR-LA AMB

A l'hora de sincronitzar l'agenda electrònica amb l'ordinador, es pot fer

PRÀCTICA 5: EMPRAR EL MÒBIL I L'ORDINADOR

La telefonia mòbil és un camp en plena efervescència que avança a passos de

emprar el mòbil i l'ordinador

PRÀCTICA 6: CONÈIXER LES ÚLTIMES TECNOLOGIES SOBRE TECNOLOGIA MÒBIL

La tecnologia mòbil és un camp que avança cada dia, gràcies a la gran

Podem definir una xarxa com un conjunt de dispositius electrònics

PRÀCTICA 2: CONÈIXER UNA BREU HISTÒRIA DE LES XARXES

PRÀCTICA 3: FUNCIONAMENT I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE LES

PRÀCTICA 4: FUNCIONAMENT I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE LES

Aquesta tecnologia es troba en contínua actualització aconseguint majors velocitats de transmissió

Utilitats comunicatives. L'existència de les xarxes ha suposat un

Utilitats informatives. L'existència de les xarxes (especialment d'Internet) ens proporciona

A continuació es presenta un tutorial on es mostra la instal·lació i la configuració d'una tauleta

Videotutorial: Instal·lació d'una tauleta

PRÀCTICA 2: INSTAL·LAR, GESTIONAR I DESINSTAL·LAR PROGRAMARI

Instal·lar Programari a Windows 7

Insereix el DVD o CD amb el programa

Vés a la pàgina web que conté un link per descarregar el

Des d'una xarxa

PRÀCTICA 4: EMPRAR LA COMPRESSIÓ I DESCOMPRESSIÓ DE FITXERS

Descripció del Winrar

Si l'arxiu és gran, podem triar l'opció de picar en

Descomprimir un arxiu ràpidament.

La simplicitat del compressor winrar és que, així com els passos

Altres utilitats interessants.

En l'exemple que hem posat, que és el mateix arxiu que

Compresió i descompressió de fitxers

PRACTICA 5: CONÈIXER ELS AVANTATGES I INCONVENIENTS DE COMPRIMIR

Els principals avantatges de comprimir informació són:

PRACTICA 6: VALORAR LA IMPORTÀNCIA DE REALITZAR UN MANTENIMENT.

Revisar els connectors interns del PC:

Neteja del monitor del PC:

La superfície exterior del PC i els seus perifèrics:

PRACTICA 7: CONÈIXER DIFERENTS METODOLOGIES PER MANTENIR EL SISTEMA

Controlar els fitxers de "log"

Revisar els espais lliures als dispositius d'emmagatzematge

Videotutorial: Revisar els espais lliures als dispositius d'emmagatzematge .

PRACTICA 8: CONFIGURAR I PERSONALITZAR ELEMENTS DEL SISTEMA.

En parlar d'opcions d'accessibilitat fem referència a

Si tenim algun problema visual, ens pot anar molt bé