Patrimoni Històric.

Fundació Concòrdia Farmacèutica

Concòrdia i Patrimoni de la Rebotiga de Farmàcia

Ponent: Eva Marin
Doctora en Química i llicenciada en Belles Arts i actualment és la responsable de la conservació del
patrimoni de la fundació concòrdia farmacèutica.
La fundació concòrdia Farmacèutica, és una entitat benèfica fundada l’any 1998 i l’any 2019 va
entrar al consell de col·legis de Farmacèutics de Barcelona. És una fundació que té com a
objectiu salvaguardar i donar a conèixer el patrimoni històric i professional de la Farmàcia
Catalana. Actualment conserva 15.000 objectes fruits de donacions de Farmàcies Catalanes;
això permet apropar la ciència a les persones, apropant a la història i els procediments que es
feien servir a través d’exposicions i treballs de recerca monogràfics col·laborant amb altres
entitats similars com el museu de Medicina.
Actualment s’està fent la recuperació i museïtzació de la Farmàcia Pinyol de Llardecans, del
segle XIX, que està tota decorada amb motius vegetals, i s’està desmuntant el mobiliari per fer
una restauració. És una Farmàcia molt emblemàtica on s’hi conserven llibres, documents
farmacèutics de receptes, de fórmules magistrals, llibres de registres, anotacions... Aquesta és
una Farmàcia on es veu clarament que l’espai de la farmàcia, és a dir, el que veu la gent, no
defineix la història de la Farmàcia, ja que la part de la rebotiga tenia llocs essencials pel
farmacèutic com el laboratori, el celler i el jardí botànic.
Aquesta part de la rebotiga serà molt important ja que serà un espai on el farmacèutic estarà
allunyat del client, serà el seu lloc íntim, on crearà les fórmules magistrals, estudiarà les
receptes, experimentarà, resoldrà problemes... D’aquesta manera surten les Farmacopees,
que són llibres on apareixen receptes de manera organitzada amb formes farmacèutiques, amb
informació de preparació, ingredients, conservació seguint la tradició galènica dels mestres...
La Farmacopea de Barcelona, “Concordie Apothecariorus”, creada l’any 1511, és la primera
Farmacopea redactada per farmacèutics, ja que les altres Farmacopees estaven redactades
per metges.
Anteriorment a la Farmacopea, els apotecaris feien els remeis a la seva manera, com se’ls hi
havia ensenyat a ells i depenent del farmacèutic, la preparació era diferent. Per això va sorgir la
necessitat d’homogeneïtzar i fer els remeis de la mateixa manera. També es va veure un gran
canvi de la Farmàcia popular, que era domèstica i econòmica i estava feta amb plantes del
entorn i no era gens precisa ja que feia servir un sistema de mesura propi de la medicina i la
farmàcia.
Gràcies a la revolució científica que es dona a Europa, es comença a desenvolupar el mètode
científic i es comença a obtenir informació a través dels experiments buscant la quantificació.
Patrimoni Històric. Fundació Concòrdia Farmacèutica

L’objectiu és el d’obtenir informació científica mitjançant experiments. Aquests canvis suposen

el descobriment de nous instruments de recerca com el termòmetre i el microscopi.
Es formen les societats científiques on a partir d’aquí, la ciència i tot el desenvolupament
científic s’agruparà en activitats organitzades.
Antoine Lavoisier, fundador de la química moderna, postula l’ús de la balança, escriu un llibre
on homogeneïtza la terminologia i crea nous aparells de laboratori en base a l’experimentació.
Cal destacar el paper de la seva dona, Marie-Anne, experimentadora científica que va ajudar al
seu marit durant la seva carrera.
A Europa comencen a haver-hi les reformes socials i higienistes, i lentament comencen a
arribar a Espanya. Al 1865 apareix a Espanya la farmacopea on s’hi recopilen normes
especifiques redactades en forma de monografies.
Gràcies a les reformes, al segle XIX, hi ha una adaptació de la rebotiga a la nova situació. El
farmacèutic haurà d’experimentar per si mateix i entrarà en crisis a causa de molts
esdeveniments nous i nous instruments de treball. L’any 1815 apareix el col·legi de Sant
Victorià, on es fan estudis reglats amb formació teòrica sòlida i amb molta practica experimental
per anar assimilant tot el que està per venir (industrialització). Per tant, podem dir que el
farmacèutic es va haver d’anar adaptant als nous temps.
Al segle XX, apareix la industrialització, que va acompanyada d’un augment de la demanda de
medicaments, millora d’estratègies de sanitat i per tant, una millora en l’esperança de vida.
Comencen a arribar medicaments estrangers, i com a conseqüència a Catalunya, s’intentaran
adaptar com poden intentant produir amb massa, i gràcies a això, neixen els laboratoris
annexes de les rebotigues que després s’acabaran transformant amb els grans laboratoris que
coneixem avui en dia. Un clar exemple, és el laboratori del Doctor Andreu. A més aquí, s’ha de
sumar la publicitat, on el farmacèutic ho aprofita per vendre més i apropar-se al moviment
artístic.
També trobem el cas de la saga Domènech, que va ser una farmàcia molt ben decorada i que
pretenia arribar a la gent a través de la publicitat ja que sabien la importància d’aquesta i per
això, avui en dia se’l considera un innovador, ja que feia servir la ciència per donar suport al
que venia. Gràcies a les etiquetes del laboratori, es podia veure l’evolució de la família
(generació de farmacèutics) i la importància que tenia la publicitat.
Pel que fa la meva opinió, he trobat la xerrada molt interessant ja que m’ha permès veure que
durant la història hi ha hagut molt avenços científics que han fet possible arribar al punt on
estem avui en dia. També la importància dels farmacèutics, dels metges, dels químics i més
Patrimoni Històric. Fundació Concòrdia Farmacèutica

científics que gràcies a les seves aportacions hem après moltes coses que actualment encara
es fan servir.