Ponent: Eva Marin Doctora en Química i llicenciada en Belles Arts i actualment és la responsable de la conservació del patrimoni de la fundació concòrdia farmacèutica. La fundació concòrdia Farmacèutica, és una entitat benèfica fundada l’any 1998 i l’any 2019 va entrar al consell de col·legis de Farmacèutics de Barcelona. És una fundació que té com a objectiu salvaguardar i donar a conèixer el patrimoni històric i professional de la Farmàcia Catalana. Actualment conserva 15.000 objectes fruits de donacions de Farmàcies Catalanes; això permet apropar la ciència a les persones, apropant a la història i els procediments que es feien servir a través d’exposicions i treballs de recerca monogràfics col·laborant amb altres entitats similars com el museu de Medicina. Actualment s’està fent la recuperació i museïtzació de la Farmàcia Pinyol de Llardecans, del segle XIX, que està tota decorada amb motius vegetals, i s’està desmuntant el mobiliari per fer una restauració. És una Farmàcia molt emblemàtica on s’hi conserven llibres, documents farmacèutics de receptes, de fórmules magistrals, llibres de registres, anotacions... Aquesta és una Farmàcia on es veu clarament que l’espai de la farmàcia, és a dir, el que veu la gent, no defineix la història de la Farmàcia, ja que la part de la rebotiga tenia llocs essencials pel farmacèutic com el laboratori, el celler i el jardí botànic. Aquesta part de la rebotiga serà molt important ja que serà un espai on el farmacèutic estarà allunyat del client, serà el seu lloc íntim, on crearà les fórmules magistrals, estudiarà les receptes, experimentarà, resoldrà problemes... D’aquesta manera surten les Farmacopees, que són llibres on apareixen receptes de manera organitzada amb formes farmacèutiques, amb informació de preparació, ingredients, conservació seguint la tradició galènica dels mestres... La Farmacopea de Barcelona, “Concordie Apothecariorus”, creada l’any 1511, és la primera Farmacopea redactada per farmacèutics, ja que les altres Farmacopees estaven redactades per metges. Anteriorment a la Farmacopea, els apotecaris feien els remeis a la seva manera, com se’ls hi havia ensenyat a ells i depenent del farmacèutic, la preparació era diferent. Per això va sorgir la necessitat d’homogeneïtzar i fer els remeis de la mateixa manera. També es va veure un gran canvi de la Farmàcia popular, que era domèstica i econòmica i estava feta amb plantes del entorn i no era gens precisa ja que feia servir un sistema de mesura propi de la medicina i la farmàcia. Gràcies a la revolució científica que es dona a Europa, es comença a desenvolupar el mètode científic i es comença a obtenir informació a través dels experiments buscant la quantificació. Patrimoni Històric. Fundació Concòrdia Farmacèutica
L’objectiu és el d’obtenir informació científica mitjançant experiments. Aquests canvis suposen
el descobriment de nous instruments de recerca com el termòmetre i el microscopi. Es formen les societats científiques on a partir d’aquí, la ciència i tot el desenvolupament científic s’agruparà en activitats organitzades. Antoine Lavoisier, fundador de la química moderna, postula l’ús de la balança, escriu un llibre on homogeneïtza la terminologia i crea nous aparells de laboratori en base a l’experimentació. Cal destacar el paper de la seva dona, Marie-Anne, experimentadora científica que va ajudar al seu marit durant la seva carrera. A Europa comencen a haver-hi les reformes socials i higienistes, i lentament comencen a arribar a Espanya. Al 1865 apareix a Espanya la farmacopea on s’hi recopilen normes especifiques redactades en forma de monografies. Gràcies a les reformes, al segle XIX, hi ha una adaptació de la rebotiga a la nova situació. El farmacèutic haurà d’experimentar per si mateix i entrarà en crisis a causa de molts esdeveniments nous i nous instruments de treball. L’any 1815 apareix el col·legi de Sant Victorià, on es fan estudis reglats amb formació teòrica sòlida i amb molta practica experimental per anar assimilant tot el que està per venir (industrialització). Per tant, podem dir que el farmacèutic es va haver d’anar adaptant als nous temps. Al segle XX, apareix la industrialització, que va acompanyada d’un augment de la demanda de medicaments, millora d’estratègies de sanitat i per tant, una millora en l’esperança de vida. Comencen a arribar medicaments estrangers, i com a conseqüència a Catalunya, s’intentaran adaptar com poden intentant produir amb massa, i gràcies a això, neixen els laboratoris annexes de les rebotigues que després s’acabaran transformant amb els grans laboratoris que coneixem avui en dia. Un clar exemple, és el laboratori del Doctor Andreu. A més aquí, s’ha de sumar la publicitat, on el farmacèutic ho aprofita per vendre més i apropar-se al moviment artístic. També trobem el cas de la saga Domènech, que va ser una farmàcia molt ben decorada i que pretenia arribar a la gent a través de la publicitat ja que sabien la importància d’aquesta i per això, avui en dia se’l considera un innovador, ja que feia servir la ciència per donar suport al que venia. Gràcies a les etiquetes del laboratori, es podia veure l’evolució de la família (generació de farmacèutics) i la importància que tenia la publicitat. Pel que fa la meva opinió, he trobat la xerrada molt interessant ja que m’ha permès veure que durant la història hi ha hagut molt avenços científics que han fet possible arribar al punt on estem avui en dia. També la importància dels farmacèutics, dels metges, dels químics i més Patrimoni Històric. Fundació Concòrdia Farmacèutica
científics que gràcies a les seves aportacions hem après moltes coses que actualment encara es fan servir.
Els folkloristes valencians. Paradoxes, tòpics i realitats/ Los folcloristas valencianos. Paradojas, tópicos y realidades: Llicó magistral llegida en el solemne acte d'obertura del curs 2018-2019