Psicologia del desenvolupament II: Adolescència,

maduresa i senectut
Grau en Psicologia
Prof. Neus Ramírez Nieto

TREBALL INDIVIDUAL
Sonia Sánchez Jorge

Psicologia del desenvolupament II: Adolescència, maduresa i senectut.

Prof. Neus Ramírez Nieto
2n Grau en Psicologia 16 B
Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia
(Uni
versitat de Vic- Universitat Central de Catalunya)
[Vic, 26 de setembre de 2022]

Página 1|5
Psicologia del desenvolupament II: Adolescència,
maduresa i senectut
Grau en Psicologia
Prof. Neus Ramírez Nieto

A partir del que hem treballat a classe respon a les següents tasques.
Ho has d’entregar abans del 14 d’octubre a través del Moodle de l’aula virtual. Aquest
vídeo et pot ajudar a recordar el treballat de manera simple.
https://www.youtube.com/watch?v=LHKCSBbP0uE ( 3min)
1)A quin estadi del Desenvolupament moral segons Kohlberg, corresponen les
següents expressions:
-No he d’enemistar-me amb aquest company, perquè sempre m’explica el que no
entenc: Estadi 2.
-No he d’enemistar-me amb aquest company, ja que tothom espera que sàpiga
comportar-me: Estadi 3.
-Jo no dic mentides; possiblement no em cauran les dents, però em poden castigar:
Estadi 1.
-He de tolerar als que són diferents; parlant arribarem a un acord: Estadi 4.
-Jo no dic mentides; si tothom ho fes, la vida seria impossible: Estadi 5.
-He de tolerar als que són diferents perquè tot el món té uns drets i ninguna llei ni
costum la pot violentar: Estadi 5.
2) Quina és la correcta? Segons Kohlberg, quan un infant creu que és correcte
actuar segons l’autoritat, per tal d’evitar el càstig, aquest infant està incoant en…
-Estadi 1 :Moral heterònoma que es dona dels 0 als 7 anys
-Estadi 2: Orientació al relativisme instrumental, que es dona dels 4 als 7 anys
-Estadi 1: Moral heterònoma, que es dona dels 4 als 7 anys
-Estadi 2: orientació al relativisme instrumental, que es dona dels 8 als 12 anys.
Una persona que no està d’acord amb una norma social, per exemple el límit de
velocitat, però ho compleix perquè és una regla social, es troba a l’estadi,
segons Kohlberg
-Estadi 2: Orientació al relativisme instrumental, que es dóna dels 4 als 7 anys
-Estadi 4: Etapa de responsabilitat, que es dona als 12 anys
-Estadi 6: Etapa tots som iguals. Hem de fer tots iguals
3) Kohlberg presentava dilemes morals per descobrir l’estadi evolutiu moral de
les persones.
Publicats en Colby, A. y Kohlberg, L., The Measurement of Moral Judgment,
vol.1"Theoretical Foundations and Research Validation", Cambridge University Press,
1987.
En aquesta tasca us proposo que treballem el desenvolupament moral i la seva relació
amb el desenvolupament social i cognitiu.

Página 2|5
Psicologia del desenvolupament II: Adolescència,
maduresa i senectut
Grau en Psicologia
Prof. Neus Ramírez Nieto

En la tasca 3 treballarem aquests processos del desenvolupament en l’etapa post

convencional o basada en el principi en base a uns dilemes morals que plantejava
Kohlberg. Aquest autor plantejava a les persones una sèrie de dilemes morals i
proposava que es posessin en el lloc del protagonista i que diguessin què hauria de fer
i per què. Et proposem que en aquesta tasca t’imaginis que ets un adolescent de 14
anys i responguis al dilema com si tinguessis aquesta edat. A part d’escriure la
resposta que donaria el nen/a, també cal que argumentis i referenciïs la teva resposta
des del marc de la teoria de la Psicologia del Desenvolupament. Per a fer-ho has
d’utilitzar un mínim de tres conceptes relacionats amb el desenvolupament moral.
També pots utilitzar conceptes propis del desenvolupament social i cognitiu.
L’extensió màxima per a donar resposta a un dilema i argumentar la resposta és de
mitja pàgina.
És imprescindible que senyalis en negreta els conceptes propis de l’assignatura que
utilitzis per argumentar la resposta en relació al dilema moral escollit.
Et proposem dos dilemes morals per tal que puguis escollir el que prefereixis. És
indispensable respondre a un mínim d’un dilema, tot i que si responguessis als dos
dilemes i ho fessis de manera correcta es tindria en compte favorablement en la
valoració d’aquesta tasca.
1)Exemple de dilema moral de Kohlberg: El dilema de Heinz
El dilema de Heinz “A Europa hi ha una dona que pateix d’un tipus especial de càncer
i que morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar. És
una forma de radi que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La
droga és cara, però el farmacèutic la cobra 10 vegades més cara del que li ha costat a
ell fer-la. Ell va pagar 200 dòlars pel radi i cobra 2.000 dòlars per una petita dosi del
medicament. El marit de la dona malalta, Heinz, demana ajuda a tothom qui coneix
per demanar prestats els diners, però sols pot aplegar uns 1.000 dòlars, que és la
meitat del que costa el medicament. Diu al farmacèutic que la seva esposa s’està
morint i li demana que li vengui el medicament més barat o que li deixi pagar-lo més
endavant. El farmacèutic diu: «No; jo el vaig descobrir i vull fer diners venent-lo».
Heinz està desesperat i pensa que atracarà l’establiment per robar la medicina que
necessita per a la seva dona. Ha de robar la medicina Heinz? Per què o per què no?”
Félix López; Itziar Etxebarria; María Jesús Fuentes (1999). Desarrollo afectivo y social
(pàg. 187).
Resposta:
Sí que hauria de robar la medicina perquè està en joc la vida de la seva dona, i l'amor
per ella va per sobre del que és ètic o del que no és ètic. També es pot veure des de
la perspectiva de què el farmacèutic tampoc esta sent ètic, ja que pensa únicament en
els diners abans que en la vida d'una persona, es veu una clara falta d'empatia i
moralitat per part del farmacèutic.
Aquest posicionament el podríem defensar des de L'estadi
quatre moral de Kohlberg: Responsabilitat i compromís. Pel fet que encara que
no sigui ètica la decisió que ha pres, està fent el que ell considera que és just, ja que,
des de la perspectiva de l'ètica, tampoc seria ètic deixar morir a la seva dona i tampoc
és ètic que el farmacèutic estigui pensant únicament en els diners abans que en la
Página 3|5
Psicologia del desenvolupament II: Adolescència,
maduresa i senectut
Grau en Psicologia
Prof. Neus Ramírez Nieto

vida d'una altra persona.

També hem de tenir en compte que estarem pensant de manera emocional i no
racional, la qual cosa, pot haver-hi com a conseqüència anar a la presó i a més
estem traint els nostres propis principis o valors ètics. Abans de prendre una decisió
com aquesta hauríem de pensar com ens sentiríem després d'haver hagut de fer
certes coses per haver aconseguit la medicina, s'ha de pensar si de veritat estaríem
satisfets de nosaltres mateixos, a causa del fet que, per aconseguir la medicina hem
hagut de trair tant la nostra personalitat com els nostres valors socials, morals i
ètics.
Probablement, tant si tinguéssim 14 anys com 20 o com 50 la nostra elecció seria
robar aquesta medicina sense pensar ni en les conseqüències que podríem tenir ni
els valors que estiguéssim traint ni ens sentiríem del tot còmodes amb aquesta elecció
o no. Perquè a vegades pensem des de la part més límbica i emocional de nosaltres
mateixos deixant a part la nostre part més racional, ja que, la por a perdre a aquell
ésser estimat barrejat de la desesperació dintre d'una situació límit fa que fem coses
que en una situació normal no faríem. No és ètic i tampoc just, però a vegades les
emocions s'apoderen de nosaltres i ens saltem totes les regles que facin falta per
poder ajudar als que estimem.
2)Exemple de dilema moral de Kohlberg: El dilema de José
El dilema de José “En José és un nen de 14 anys que desitjava molt anar a un
campament. El seu pare li va prometre que podria fer-ho si estalviava ell mateix el que
costava; llavors en José va treballar de valent en una botiga i va aconseguir l’import
requerit i una mica més. Però poc temps abans que comencés el campament, el seu
pare va canviar d’opinió. Alguns dels seus amics havien decidit anar a pescar i al pare
d’en José no li arribaven els diners per a acompanyar-los; per tant, va dir a en José
que li donés els diners que havia estalviat amb el seu treball a la botiga: en José no
volia deixar d’anar al campament i va pensar a negar-se a facilitar els diners al seu
pare. “Hauria de negar-se, en José, a donar els diners al seu pare? Per què? El pare
d’en José, té dret a demanar-li els diners? Té alguna cosa a veure facilitar-li els diners
amb ser un «bon fill»? Què és pitjor, que un pare trenqui la promesa que va fer al seu
fill o que un fill falti a la paraula que va donar al seu pare? Per què? Per què s’ha de
complir una promesa?” Linda Davidoff (2003). Introducción a la psicología (pàg. 460
Resposta:
En José no hauria de donar-li els diners al seu pare, perquè el pare li va fer una
promesa al seu fill, la qual cosa, li ha costat molt d'esforç i si li dona els diners aquell
esforç no hagués valgut la pena. En aquest cas ens podem posicionar en l'estadi 4:
Responsabilitat i compromís moral de Kohlberg, ja que hem de fer el que és just i
tenir una empatia, i el pare no ho està sent. El pare en demanar-li al José aquests
diners no esta sent coherent amb el que li va dir a en José de què s'havia de guanyar
els seus propis diners, perquè, ell li està demanant al seu fill diners quan se'ls ha de
guanyar ell mateix i està preferint trencar una promesa i ser injust per anar de pesca
amb els seus amics, el que deixa visible una gran falta d'empatia.
Moltes vegades els pares ens castiguen i no ens donen tot el que els hi demanem, per
què un fill no podria fer el mateix amb el seu pare si aquesta petició no li sembla
justa? D'aquesta manera, José haurà après el valor de guanyar diners i el pare el

Página 4|5
Psicologia del desenvolupament II: Adolescència,
maduresa i senectut
Grau en Psicologia
Prof. Neus Ramírez Nieto

valor de complir una promesa.

Seria molt pitjor faltar a la promesa perquè estàs jugant amb la il·lusió, esforç i
confiança del teu fill. Una promesa s'ha de complir, perquè si faltes a la teva paraula
perds tota la teva credibilitat i perdràs també la confiança que el teu fill ha tingut en tu
mateix. En aquesta situació en José pot estar sentint el que s'anomena faula
personal, ja que s'està sentint incomprès i també estarà dubtant si seguir el que
deia Kohlberg en el seu estadi moral 3: Expectatives interpersonals. Pel fet que,
en aquest estadi sempre es farà que els pares et demanen.
Però en definitiva, en José hauria de fer-li veure al pare que una promesa s'ha de
complir i que anirà a aquell campament perquè s'ho ha guanyat amb el seu esforç i
hem de ser responsables amb el que diem i posar-nos en el lloc de l'altra persona
abans que en els nostres propis interessos quan es tracta de la il·lusió i esforç d'una
altra persona, hem de ser menys egoistes i més justos i empàtics.

Página 5|5