Sonia Sánchez jorge

Grau en Psicologia
Grup: 16 B
Prof. Brenda Montañés Masias

ACTIVITAT DE CLASSE
Qüestió 1:
Com creieu que l’autoobservació i l’autoreactivitat pot afectar en un cas d’obesitat?A
través dels registres que es farien en aquest cas, de la seva ingesta diària de cada menjar,
l'ajudarà a aprendre a tenir control de què ha de menjar i a través de les teràpies pot
aprendre a tenir una relació saludable amb el menjar.
I en el cas d’un trastorn obsessiu compulsiu?En aquest cas s'haurien de fer uns
registres per poder identificar les diferents obsessions i compulsions que puguin sorgir en el
subjecte. D'aquesta manera el pacient és més conscient d'aquesta problemàtica i pot
establir unes pautes per millorar el seu autocontrol i intentar disminuir aquestes obsessions.
Qüestió 2:
Llegiu el text de la diapositiva següent i expliqueu, amb les vostres paraules, els
dilemes i alternatives que té l’observador en aquesta situació.
Una persona necessita ajuda; circumstància que ens demana algun compromís moral.
Podem arribar a sentir la necessitat d’involucrar-nos i ajudar. Però nosaltres som
observadors. Fins a quin punt i de quina manera (si n’hi ha) ho podríem fer? En quina
mesura l’observador, suposadament neutral, haurà de respondre al dolor o a les dificultats
que observa de molt a prop?
-No podem donar directament unes pautes per proporcionar ajuda, però sí que podem
anotar la seva problemàtica i fer alguna interpretació de manera objectiva. A la mateixa
vegada que, el pacient se sent escoltat i pot sentir-se millor compartint el que li passa i amb
aquesta recopilació d'informació, ajudarem a la intervenció que faci el responsable d'aquest
cas fent que la intervenció sigui més efectiva.
-Com a observadors, no podem fer una intervenció terapèutica, però quan l'hi estiguem
escoltant podem tenir una actitud assertiva, d'aquesta manera, li transmetem confiança que
farà que el subjecte se senti tranquil en aquesta situació difícil per a ell.