TEMA 2

EPISTEMOLOGIA I PSICOLOGIA

HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA DE LA PSICOLOGIA

TEMA 2 – Epistemologia i psicologia

2.1 La revolució científica

Antecedents del canvi de visió

La revolució científica va suposar un canvi en la manera de veure el món. Inicialment, es veia des d’una
perspectiva teològica, espiritual i mística. Però gràcies a la revolució científica, es va començar a veure
des d’una perspectiva més científica, matemàtica i mecànica.
 Resumint…

o Antiga Grècia i Roma: Filosofia psicològica (pas del mite al logos):

Primeres teories interessades en el comportament humà. Forma de fer psicologia basada en els
mites. La font de conducta era l’ànima.
- Naturalisme (Aristòtil) / Espiritualisme (Plató)
o Edat mitjana: saber filosòfic en mas de l’església.
El coneixement està en mans de l’església.
o Renaixement (s. XVII-XVIII): - aquí es on comença el temari de l’examen.
Per explicar els fenòmens no calia fer referència a Déu. L’ésser humà es el que te el potencial
per saber com funcionen les coses.
- Revolució científica
- Racionalisme i Empirisme
Revolució de valors; el pensament es centra en l’ésser humà (raonament, sistemes
sensorials...) i no en Déu.

Canvi en la visió del món:  Es deixa enrere la teologia i s’enfoca més d’una manera científica o mecànica.

Abans Després
Teològica Científica
Espiritual Matemàtica
Mística mecànica

2.1.1 Context renaixentista (S.XVII-XVIII)

Europa gradualment va deixar de concentrar-se en Deu per enfocar-se en l’humà.

 Crisis i revolució: Es van produir canvis en la organització social i el pensament de l’edat mitjana 
Establiment de les bases del món modern.

Política: Fi del feudalisme i inici dels estats-nació.

Religió: Reforma i contra-reforma, escissió de l’església cristiana en protestantisme i catolicisme – tots

volen preservar respectives ortodòxies + Inquisició.

Humanisme: Interès per temes centrals en el potencial humà per conèixer el món (arts, ciències, política...)

 4 temes centrals característics del humanisme del Renaixement:

Individualisme
Religió personal
Fort interès pel passat
Antiaristotelisme

Il·lustració: Canvi de pensament, confiança en la raó i l’experiència humana que va substituir (de manera
gradual) la fe en la religió i en l’autoritat tradicional. La nova religió es la ciència.
 Físics-astronòmics: Alguns físics i astrònoms que van contribuir al fi del geocentrisme i l’inici de
l’heliocentrisme (arguments basats en la fe són desplaçats per la lògica, les matemàtiques, l’experiència i
la raó), són:

Copèrnic: Va postular la teoria heliocèntrica que defensa que la Terra no és el centre del sistema solar.

Kepler i Galileu: Van explicar, mitjançant les matemàtiques, els moviments planetaris.

Newton: Va postular la llei de la gravitació universal. Els principis de la ciència newtoniana defensen que
Déu ha creat però no intervé. Per tant, l’explicació de la voluntat de Déu no és vàlida. A més, els seus
mètodes de verificació es basen en la observació, la deducció matemàtica i l’experimentació.
També va explicar científicament els fenòmens naturals.
Per últim, defensa que una teoria ha de poder proporcionar una explicació de tots els fenòmens en qualsevol
àmbit, de manera que defensa la universalitat de les teories.

 Èxit de l’observació empírica i la deducció matemàtica i l’enfocament que l’Univers és una màquina van
propiciar el “convertiment” de la ciència com una nova religió.
 Es comença a preocupar-se per la ment, en comptes de l’anima, és a dir, s’estudia l’ésser humà. A més,
hi ha nous enfocaments (racionalisme, empirisme i associacionisme i positivisme).

2.2 Racionalisme, Empirisme i Positivisme

Plató i Aristòtil van originar el racionalisme i l’empirisme, dues tradicions filosòfiques diferents però a la
vegada amb aspectes comuns.

Punts en comú:

- Tracten d’explicar l’origen del coneixement.

- Bases del coneixement: les idees (innates/derivades de l’experiència).

Grans diferències:

Empirisme Racionalisme
 Ment passiva, automàtica, mecànica. Ment activa, confereix significat.
Sensació + lleis de l’associació. Sistema racional que dirigeix.
Ment no afegeix elements. Ment afegeix elements.
Interès pel contingut de la ment. Pel contingut i les capacitats/facultats.
Causes mecanicistes de la conducta. Raons de la conducta.
MÈTODE INDUCTIU. MÈTODE DEDUCTIU.

RACIONALISME: Confereix importància a la raó. Acció de la raó sobre la informació que arriba del
exterior per donar-li significat. Actiu.
La informació sensorial en si mateixa no té cap valor. Es a través de la activitat de la ment com arribem a
conèixer la realitat de les coses.

EMPIRISME: Passiu. No hi ha res d’actiu a la nostra ment. L’important son les sensacions i les lleis de
l’associació. Una sensació es l’impacte d’un estímul físic en els nostres òrgans sensorials.

Totes dues doctrines diuen que hi ha dos fonts d’informació: la ment i la informació que arriba pels nostres
sentits. Uns donen la importància a la via molt mes que a l’altre, i els altres al revés.

2.2.1 Racionalisme
Doctrina filosòfica que considera que la raó és la via segura per a l’obtenció del coneixement. També
accepten al importància de la informació sensorial, però postulen que, a través d’una ment activa, s’arriben
a conèixer els principis no presents en aquesta informació. Sostenen que la ment és més que una col·lecció
d’idees derivades de l’experiència sensorial.

A més, també defensen l’existència d’idees innates i de veritats a les que només podem arribar a través de
la deducció lògica (vs inducció), l’anàlisi, l’argument... ja que no es poden descobrir a través dels sentits.

Finalment, creuen que no només és important el contingut de la ment, sinó també els mecanismes i
capacitats que processen aquest contingut.

RENÉ DESCARTES (1596-1650) – Fundador del racionalisme modern.

MECANICISME: Defensa que l’Univers i tota la naturalesa són màquines creades per Déu. (Però poden
arribar a ser descobertes gràcies a la raó i a la ciència). L’Univers és una sofisticada màquina que no té
poder diví o sobrenatural, que funciona mecànicament.

També defensa que el coneixement de la voluntat de Déu és competència de la Teologia, la religió i la fe,
però el descobriment de les lleis de la naturalesa és competència de la raó i la ciència.

DUALISME INTERACCIONISTA CARTESIÀ: L’ésser humà està format per dues substàncies que
interaccionen entre sí:  (hi ha una part biològica i una part espiritual, no tangible) – Dualisme.

- La matèria (res extensa): El cos  material i mecànic, que produeix moviments reflexes, moviments
voluntaris i passions (causades pel conflicte ment-cos).
- L’espiritual-immaterial (res inextensa): La ment i l’ànima  idees, voluntats i enteniment (exclusiu
de l’ésser humà)
Es composa de les idees innates. No les em après amb la nostra interacció amb el mon exterior sinó que
estan inscrites en la nostra ment per Déu. (no provenen de la experiència)
 Interaccionista: intenta explicar com es relaciona el cos i la ment
 Glàndula pineal: es el que connecta lo immaterial amb lo material.

LES IDEES INNATES La base del pensament són les idees:

 Idees innates – inscrites en la ment des del naixement, per Déu.

 Idees derivades de la raó (activitat de pensar): permeten conèixer com és en realitat el món extern i
accedir a la veritat.
 Gracies a elles percebem la realitat i la informació sensorial que ens arriba.

CIÈNCIA CARTESIANA: INTUÏCIÓ I DEDUCIÓ

 Ciència cartesiana: la ciència no es mes que activar una idea innata a la nostra ment.
v Intuïció: una ment obté una idea clara; no pot dubtar de la seva validesa.
v Deducció: a partir d’aquesta idea, es poden deduir moltes altres idees vàlides.

 Dignitat de la introspecció: mètode subjectiu. (l’experiència es purament subjectiva).

Fenomenologia: Estudi intuïtiu/introspectiu de la naturalesa. Puc dubtar de l’existència d’un món físic
(inclús del meu propi cos), però no puc dubtar de l’existència de mi mateix. Cogito ergo sum.

CONTRIBUCIONS A LA PSICOLOGIA
Ø Anàlisi mecanicista de la conducta (humans i animals màquines creades per Déu).
Ø Cervell com a mediador de la conducta.
Ø Especifica relació ment-cos.
Ø Investiga l’animal per entendre l’humà.
Ø Destaca l’experiència subjectiva.
Ø Estimula reaccions posteriors.

 També rep crítiques perquè moltes de les seves idees no eren susceptibles de ser comprovades
científicament

LEIBNIZ (1646-1716)

MONADOLOGIA: Defensa que l’univers està format per petites partícules independents (mònades o
unitats d’energia psíquica). Cada mònada o partícula és activa i té capacitat de consciència.

Poden variar en claredat de pensament (diferent intel·ligència): escala gradual, diferencies quantitatives.
 Plantes, microbis, insectes, animals, humans, Déu.

El cos humà, es una agrupació de mònades amb diferents estats de consciència, dominats per l’ànima
(dualisme).

EL PENSAMENT Distingeix entre l’inconscient i el conscient. En aquest últim es troben les grans
percepcions i en l’inconscient les petites (per sota del llindar de consciència).

 Petites percepcions: inconscients (per sota del llindar de la consciència)

 Apercepcions: agrupacions de petites percepcions. Conscients, clares i diferenciades (per damunt del
llindar)  quan ens parla d’apercepció ens parla de l’atenció voluntària.
 La raó només pot operar sobre les apercepcions (conscients).

INFLUÈNCIES DE LEIBNIZ:

Primer en la història del pensament en parlar del conscient i de l’inconscient.

- Idea desenvolupada després pel psicoanàlisis.

Primer en adoptar la noció de llindar.

- Concepte desenvolupat després per Herbart i fonamental per la psicofísica de Fechner.

La seva filosofia va ser present a:

 - Conceptes claus en l’obra de W.Wundt (apercepció).
- La Psicologia de l’acte de F. Brentano i els seus deixebles
- La Psicologia Humanista basada en la idea del creixement personal.

KANT (1724-1804)

DOBLE FONT DE CONEIXEMENT (dades sensorials + ment activa):

v Realitat fenomènica: L’activitat de la ment imposa les seves característiques (categories innates – a
priori – del pensament que organitzen la informació sensorial).
v No experimentem una realitat objectiva, sinó una forma d’aparença creada per la ment fruit del contacte
amb el món.
 Hi ha unes categories innates que son les que ens ajuden a interpretar la informació sensorial. La realitat
es diferent a lo que jo percebo.

CLASIFICACIÓ DE LA REALITAT:

Noumeno (realitat física) i Fenómeno (realitat tal i com la percebem, regulada per l’enteniment i sensibilitat
 les “aparences”).

 Mai podrem tenir un coneixement cert del món físic. – sempre passa pel filtre de la ment (coneixem les
“aparences”).
o Assegura que la psicologia (l’estudi de la ment) mai podria ser una ciència experimental perquè la ment
no és algo físic.

HERBART (1776-1841)

MECÀNICA FÍSICA:

v Les idees tenen energia pròpia, i atrauen/eviten idees compatibles/incompatibles (no calen lleis
d’associació com deien els empiristes)  Idees complexes.
v Lluita per a guanyar expressió en la consciència. (autoprotecció  tendència d’una idea per a buscar
l’expressió conscient).
v D’acord amb els empiristes en que les idees deriven de l’experiència (sensorial), però en contra diu que
aquestes un cop existeixen, tenien vida pròpia.
 Intenta explicar com es creen les idees complexes. Es formen gràcies a la ment activa (no parla de lleis
mecàniques com els empiristes). Aquests idees busquen la salvació (autoprotecció). Volen expressar-se
en la consciència.

Pren les idees de Leibniz:

v Apercepció: conjunt d’idees compatibles que han aconseguit expressar-se conscientment

  relació amb el concepte d’atenció voluntària:
La massa aperceptiva conté totes les idees a les que estem atenent, i dirigeixen la percepció del món a
través de l’estructura d’aquella massa aperceptiva.

INFLUÈNCIA DE HERBART:

v Repressió d’idees: les idees “perdedores” són expulsades a la perifèria de la consciència on es mantenen
en estat inconscient.
o La teoria de les idees, juntament amb les nocions d’inconscient, repressió i conflicte, van anticipar les
teories dinàmiques de l’inconscient (Sigmund Freud).

v Llindar de la consciència: límit que havien de superar les idees per poder ser percebudes per la ment.
o Concepte de llindar important per a la psicofísica de Fechner.

 Influències dels racionalistes en la Psicologia, entre d’altres:

o Psicoanàlisi
o Psicofísica
o Wundt i Bretano
o Humanisme i Gestalt

2.2.2 Empirisme

 El coneixement deriva de l’experiència.

Doctrina filosòfica que considera que l’experiència és la font primària de tot coneixement, però no l’aporta
per si sola. Els processos intel·lectuals següents es centren en aquesta experiència sensorial per formular
proposicions.

Neix quan filòsofs de França i Gran Bretanya neguen l’existència d’idees innates de Descartes (i dels
racionalistes alemanys), afirmant que totes les idees deriven de l’experiència. Busquen, com Newton o
Galileo, explicar tots els successos mentals mitjançant algunes lleis o principis.
John Locke i el seu Assaig sobre l’enteniment humà donen el tret de sortida a l’empirisme.

Associacionisme (branca de l’empirisme): Teoria psicològica que explica la unitat de la consciència des de
l’associació d’idees. Defensa que les experiències sensorials (percepcions) deixen rastres que, associats amb
d’altres en formaran de més complexes, determinant la continuïtat de la vida mental que es veu en les
reflexions.
Va néixer amb l’assaig Tractat sobre la Naturalesa Humana del filòsof Hume, on va explicar la unitat de la
consciència amb l’associació d’idees, entesa com una força similar a la gravetat que unia les impressions
sensorials en cadenes de pensament.

o Formulen una sèrie de lleis associatives de les idees (vida mental). Lleis automàtiques i mecàniques
que van combinant idees simples per formar complexes.

FRANCIS BACON (1561-1626) – Precursor de l’empirisme.

 Èmfasis en l’observació i en l’objectivitat. Tot el que hi ha a la natura es pot descobrir mitjançant

l’observació directe i objectiva.

EMPIRISTE RADICAL: És considerat un empirista radical, ja que defensava que s’ha d’investigar la
natura des d’una posició naturalista i mecanicista, evitant la teologia. La naturalesa només es pot entendre
mitjançant l’estudi directe i objectiu.

Per tant, el mètode que s’ha de seguir és la inducció: partir d’allò que s’observa per a generalitzar-ho.

Inducció:

o Repetició d’observacions
o Confecció d’una taula de “descobriments”
o Establir a partir de la taula una llei general hipotètica.
o Realitzar experiments fructífers que verifiquin la llei.

ERRORS DE L’OBSERVACIÓ IMPARCIAL:

v Prejudicis personals o ídols de la caverna: experiència prèvia, educació, personalitat,... de l’observador.

v Prejudicis culturals o ídols de la tribu: forma de pensar típica de cultura o societat de l’observador.
v Prejudicis del llenguatge o ídols del mercat: ús de paraules vagues, inexactes, falses.
v Prejudicis dogmàtics o ídols del teatre: adherència cega a la autoritat, dogma o tradició.

THOMAS HOBBES (1588-1679)

Defensava el materialisme postulat per Galileo, que defensava que l’Univers està únicament compost de
matèria i moviment, i el mecanicisme, que assegura que l’home és una màquina que funciona dins d’un
altra màquina, l’Univers.

Per tant, tenia una visió mecanicista, materialista i hedonista de l’home:

Aquest es podria entendre com si fos una màquina a la cerca d’impressions sensorials plaents. La voluntat
tant sols era un desig experimentat abans de passar a l’acció.

CONSCIÈNCIA: (No idees innates) – Formades per:

 Sensacions: efecte mecànic dels estímuls sobre els sentits.
 Imatges mentals: sensacions que romanen més enllà de la presència de l’estímul.
 Idees i processos mentals: moviments del sistema nerviós en resposta a estímuls externs (funcionen per
associació).
 Sentiments: vivències de plaer/dolor que acompanyen als tres anteriors.

JOHN LOCKE (1632-1704)

Assaig sobre l’enteniment humà (1690) – carta magna de l’empirisme modern. Volia: “estudiar els orígens,
l’abast i certesa de l’enteniment humà, juntament amb els fonaments i grau de creences, opinions i
assentiments”.

IDEES: Tots els continguts que passen per la ment quan una persona està pensant, incloent les impressions
sensorials, percepcions, conceptes, estats d’ànim, propòsits etc.
Per tant, es podria definir una idea com l’objecte de l’enteniment quan una persona pensa. Tot i això, tota
idea, per molt abstracta o complexa que pugui ser, s’origina a partir de l’experiència sensorial més simple.
De manera que cap idea és innata. Si es vol conèixer la seva naturalesa, cal reduir-les a idees més simples.

EXPERIÈNCIA EXTERNA VS EXPERIÈNCIA INTERNA

Experiència externa: Procedent dels sentits externs i originen les idees de sensació, la matèria primera del
coneixement. Aquestes són les primeres en arribar a la ment a través dels sentits externs, entren
inevitablement a l’enteniment, són indivisibles i poden procedir conjuntament de dos sentits.

Experiència interna: Procedent de la reflexió sobre les operacions mentals i originen les idees de reflexió,
les quals són una espècie de sentit intern que informa a la ment de les diferents operacions que s’estan duent
a terme, com ara pensar, dubtar etc.

Idees de reflexió: Base dels associacionistes

 Combinació: idees simples juntes formen una complexa.
 Comparació: relacions entre idees (semblança, proximitat,...)
 Abstracció: aïllar una idea de totes les que l’acompanyen a la vida real.
 Connexions associatives: marginals, per repetició, producte de l’hàbit o l’atzar.

QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES DE LES COSES

 “Poders” que tenen els cossos en el món físic per crear idees en la ment.

o Qualitats primàries: Objectives; substàncies materials que generen idees de figura, solidesa, extensió,
moviment etc. – el que està físicament present.
o Qualitats secundaries: Subjectives; deriven de la interacció sensorial amb les substàncies (colors,
sabors, sons etc.) – el que s’experimenta psicològicament (depenen de la percepció).

GEORGE BERKELEY (1685-1753)

Estava en contra del materialisme, no acceptava l’extensió com a substància real, autònoma i independent,
sinó que defensava l’immaterialisme o idealisme

L’IMMATERIALISME (o idealisme)

Està basat en la idea de que el ser és percebre o ser percebut i l’objecte de coneixement són les idees
procedents de les percepcions (les coses únicament existeixen quan són percebudes per algú). A més, va
qüestionar la teoria Lockiana de les qualitats primàries, ja que ell només acceptava l’existència de les
qualitats secundàries.

PERCEPCIÓ DE L’ESPAI I LA PROFUNDITAT

Considerava que l’espai absolut era una qualitat dels cossos, igual que Newton i Locke. Va publicar l’Assaig
d’una teoria de la visió, en el qual demostrava que era impossible la percepció directa de l’espai i la
profunditat, ja que la retina és bidimensional. No podia ser real perquè no podia ser percebut directament i, a
més, la noció de profunditat depenia de l’aprenentatge i la pràctica.

ASSOCIACIONISME: Teoria psicològica que explica la unitat de la consciència amb el principi de

l’associació d’idees.
Pertany a una doctrina filosòfica de l’empirisme, però no tots els filòsofs empiristes van ser associacionistes.
L’associacionisme neix amb l’assaig Tractat sobre la Naturalesa Humana de David Hume.
o Explica la unitat de la consciència amb l’associació d’idees, entesa com una força similar a la gravetat
que unia les impressions sensorials en cadenes de pensament.
DAVID HUME (1711-1776)
Considerava a l’home com a un objecte natural que podia ser observat i una observació objectiva podia dur a
trobar explicacions vàlides sobre el seu comportament.

Va explicar la unitat dels continguts mentals amb tan sols l’associació d’idees: una força cohesiva
(equivalent a la gravetat) que feia innecessària la noció metafísica d’una ànima. També va desenvolupar
l’explicació causal basada en conceptes associacionistes.

CLASSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS MENTALS Va distingir dues classes de percepcions:

o Impressions: equivalents a les nostres sensacions i emocions.

Es presenten a la ment amb força i vivacitat.
o Idees: còpies de les impressions guardades en la memòria.
S’empraven després en els processos de pensament.
Aquestes eren molt més dèbils i borroses.

Percepcions simples vs complexes: segons el criteri de divisibilitat.

o Impressions simples: equivalents a les sensacions d’un receptor sensorial. Provenen dels sentits
o Impressions complexes: resultat de la combinació de vàries impressions simples. Les més freqüents
degut a l’activació simultània dels receptors sensorials.

o Idees simples: copies de les impressions simples

o Idees complexes: còpies de les impressions complexes

ASSOCIACIÓ D’IDEES

Va assegurar que el funcionament mental es fonamenta en els 3 principis bàsics (unificadors) associatius:

o Semblança: el pensament passa fàcilment d’una idea a una altra quan hi ha un elevat grau de similitud.
o Contigüitat (espai o temporal): les impressions que succeeixen juntes en l’espai/temps tendeixen a
unir-se en el pensament.
o Causa-efecte: quan pensem en l’efecte tendim a pensar en la causa que el va produir, i a la inversa,
pensar en la causa ens porta a pensar en l’efecte.

CAUSALITAT

Va explicar la CAUSALITAT en base a conceptes associacionistes. D’on sorgeix la nostra idea de

causalitat?
 Definició objectiva de causalitat:

Un objecte precedent i contigu a un altre. Per dir que una cosa és causa de l’altre, cal simplement que siguin
contigües en l’espai i en el temps i que es conjuntin contínuament (mateixa causa sempre mateix efecte).

 Definició psicològica de causalitat:

Tenim la tendència instintiva (degut a hàbits creats en el nostre sistema nerviós) a creure en la relació causal
entre esdeveniments, encara que no els experimentem directament.

Mai podem saber que dos esdeveniments van junts a no ser que els experimentem junts. Per tant, la
causalitat no és una necessitat lògica (NO tenim experiència directa d’ella), sinó una experiència
psicològica.

Per concloure que dos successos estan relacionats causalment cal observar:

Ø Continuïtat: causa-efecte en l’espai i en el temps.

Ø Precedència temporal: la causa ha de ser sempre anterior a l’efecte.
Ø Consistència: unió constant entre la causa i l’efecte.

 Utilitzem la causalitat constantment per explicar fets i conèixer les seves causes i per poder preveure
esdeveniments futurs i controlar-los.

Pensem que és així perquè en el passat i fins ara sempre ha estat així (un altre hàbit psicològic: creure que el
futur sempre serà com el passat). Per tant, duem a terme un procés d’inducció que ens pot dur a cometre
errors.

DAVID HARTLEY (1705-1757) – L’associacionisme psicofisiològic.

Va presentar proposicions psicològiques basades en enunciats fisiològics per explicar els processos
nerviosos subjacents.

VIBRACIONS I “PETITÍSSIMES VIBRACIONS”

Va aplicar la teoria vibratòria de Newton al sistema nerviós. D’aquesta manera, va acabar amb la doctrina
dels esperits animals de Descartes. Defensava que el cervell, la medul·la i els nervis eren fibres continues
(cordes), constituïdes per petitíssimes vibracions en les quals s’originaven els processos mentals i els
moviments corporals.

Sensacions: vibracions dels nervis perifèrics i la medul·la espinal, generades pels receptors sensorials en
contacte amb objectes externs.
Idees i imatges: vibracions molt dèbils de la substància cerebral – perdien intensitat de camí al cervell...

La contigüitat i la repetició de les vibracions de les fibres nervioses generen associacions simultànies i
successives:

Simultànies: quan les sensacions ocorrien al mateix temps.

Successives: quan les sensacions ocorrien en successió.

JAMES MILL (1773-1836)

Va desenvolupa una versió de l’associacionisme que es va anomenar Física (o Mecànica) Mental, la qual
defensava que la ment era un mecanisme (passiu) perfecte, on els seus engranatges eren les sensacions i les
idees simples, regulades per les lleis de l’associació. A més, també garantia que l’única llei fonamental era la
continuïtat.

Idees complexes: Simple suma o juxtaposició de les impressions (o d’idees simples) que havien arribat
juntes a la ment a través dels sentits.

Per últim, també deia que la força de l’associació depenia de la intensitat i la freqüència.

JOHN STUART MILL (1806-1873)

És un dels filòsofs que més ha contribuït al desenvolupament de la Psicologia com a ciència. Era fill de
James Mill, el qual el va utilitzar per educar-lo seguint els principis de l’associació d’idees.

Va revisar i re-elaborar un nou enfocament associatiu anomenat Química mental, la qual defensava que
l’associació d’idees pot generar una idea totalment nova, no reductible a idees o sensacions simples.

També defensava que els fenòmens mentals són com els fenòmens naturals, succeeixen amb naturalitat i són
susceptibles a l’anàlisi estadístic. A més, poden predir-se si coneixem les lleis que les provoquen, tot i que
no es poden predir amb exactitud, ja que desconeixem moltes de les lleis que les causen i pel gran número
de variables que intervenen.

Resum Empiristes / Associacionistes

 Neguen l’existència d’idees innates.
 Tot el coneixement (consciència, idees) prové de l’experiència sensorial.
 Postulen lleis associatives.
 Postulen una ment passiva.
 Mètode científic: inductiu, observació.
  L’adequada integració de les dos disciplines (racionalisme i empirisme) és el que ha permès construir
aquest sistema que anomenem ciència.
SENSACIONALISME FRANCÈS

De l’empirisme britànic el qual basa el coneixement en l’experiència, neix el sensacionalisme francès, el

qual posa èmfasi en la sensació a l’hora d’explicar l’experiència.

Aquesta última corrent té molt en comú amb els empiristes, ja que totes les idees provenen de l’experiència i
poden explicar-se per les lleis de l’associació. A més, posa èmfasi en les sensacions, dons considera que són
la base de l’evolució del coneixement.

Principals Hedonistes (consideren que les facultats mentals són producte del plaer i del dolor intrínsec de la
sensació. ) francesos:

- Pierre Gassendi
- Étienne Bonnot de Condillac
- Julien de la Mettrie
- Claude Helvétius

ÉTIENNE BONNOT DE CONDILLAC (1715-1780)

Defensava que les facultats mentals humanes deriven de les sensacions i els records d’aquestes sensacions
(+ sentiments bàsics: plaer/dolor). El record d’una sensació agradable ens genera plaer i ens fa desitjar-ho
més. En canvi, el record d’una sensació desagradable ens provoca dolor i es fa desitjar-ho menys.

METÀFORA DE L’ESTÀTUA:

Per explicar l’origen del coneixement provinent de les sensacions, utilitza una metàfora sobre una estàtua:
Aquesta pot percebre, recordar i sentir, però l’únic sentit que té és l’olfacte.

- Olor a rosa: aquell olor serà l’Univers – atenció

- Olor a rosa (passat) i a clavell (nou) – comparació
- L’olor a rosa perdura – memòria
- Percepció de semblança entre dues olors – judici
...

2.2.3 Positivisme

Doctrina filosòfica que defensa que qualsevol proposta ha de ser científica per ser vàlida.
Moviment que assegura que la ciència pot resoldre tots els problemes, l’única condició és que ha d’estudiar
el que es pot experimentar directament. A més, també defensa que tot el coneixement, fins i tot el moral,
deriva de l’experiència.

AUGUST COMTE (1798-1857)

Insistia en equiparar el coneixement amb l’observació empírica. Per aquest motiu, defensava que qualsevol
fenomen s’ha d’estudiar des del punt de vista de la ciència, de manera s’ha d’experimentar el fenomen
directament i públicament  Observació pública.

Observació pública: només podem estar segurs del que observem públicament i que podem compartir.

Reformisme social: interès en la ciència per canviar la societat.

“Conèixer per predir”: la ciència ha de ser pràctica i no especulativa (interessat en la ciència com a eina per
a millorar la societat).

L’evolució de la societat i del coneixement s’explicava en tres etapes històriques:

LLEI DELS 3 ESTADIS

1. Teològica  superstició i misticisme: Els fenòmens naturals s’explicaven en funció de causes

externes – la voluntat i capricis dels Déus.
2. Metafísica  principis o lleis invisibles: La raó prevalia sobre la fantasia, però l’explicació del per
què dels fenòmens naturals no es podien verificar.
3. Científica  descripció sobre explicació, predicció i control dels fenòmens. Estadi positiu.

Religió de la humanitat: analitza el positivisme com si fos una religió.

Estableix una Jerarquia de les ciències: de la més bàsica fins la més desenvolupada. (no compta la
psicologia)

Assegura que no podem observar públicament l’experiència conscient (contrari a la introspecció, contrari a
empiristes).

Dos mètodes per estudiar a l’individu objectivament:

Frenologia: estudi de l’ésser humà individual, relaciona processos del cervell amb l’anatomia.
Sociologia: estudi de la ment a partir dels meus productes (conducta manifesta).

RESUM
Racionalisme Obtenció del coneixement a través de la raó.
 Empirisme El coneixement parteix de l’experiència.
Associacionisme Explica la unitat de la ment a través de l’associació d’idees.
Sensacionalisme Èmfasi en la sensació a l’hora d’explicar l’experiència.
Positivisme L’únic coneixement vàlid és el científic (l’observable).

2.3 Frenologia, fisiologia i psicofísica

Conèixer el Sistema Nerviós va proporcionar les bases per l’establiment de la Psicologia Científica, que es
va allunyar de forma definitiva dels plantejaments metafísics anteriors centrats en allò “immaterial”. Es va
anar separant de les arrels filosòfiques que la van originar, i es va anar equiparant a les altres ciències
naturals. També va començar a quedar clar que els fenòmens psíquics deriven de l’activitat del sistema
nerviós i són fenòmens naturals.

2.3.1 Frenologia

Teoria segons la qual el caràcter i els trets de personalitat podien ser determinats, basant-se en la forma del
crani (prominències i cavitats), ja que les facultats mentals estaven localitzades en diferents àrees cerebrals.

FRANZ JOSEPH GALL (1758-1828):

Considerava que la magnitud de les facultats de cada individu es podia determinar examinant les
prominències i cavitats del crani.

Tres principis frenològics:

1) La ment està dividida en facultats mentals innates.

2) Localització de les facultats mentals en àrees cerebrals concretes.
3) La superfície del cervell té prominències i enfonsaments que es reflecteixen en el perfil del crani.

LA MENT

Va dividir la ment en 27 facultats (més tard es van arribar a formular 43), dividides en:

Facultats intel·lectuals: Perceptives vs Reflexives

Perceptives - Ex: sentit de la forma, mida, pes i resistència, color etc. Sentit del temps, Capacitat de
càlcul, llenguatge...
Reflexives: Comparació i causalitat.

Facultats emocionals: Impulsives vs Afectives

Impulsives – Ex: desig de viure, golafreria, afany de destrucció, combativitat, adhesivitat etc.
 Afectives – Ex: sentiment de cautela, autoestima, fermesa...

LA PRÀCTICA FENOLÒGICA: Va realitzar estudis comparatius amb cranis de tot tipus de persones,
des de delinqüents fins a pacients psiquiàtrics – elaboració del mapa de les facultats mentals (craniometria).

Creia que les facultats mentals eren modificables mitjançant l’educació. Per això defensava que era
important realitzar un estudi de les peculiaritats de cada persona el més aviat possible, per a poder tractar o
compensar els trets no desitjables. Feia aquests estudis palpant el cap, mesurant cada una de les
característiques que suposadament es reflectien en la superfície cerebral.

- Era important realitzar un estudi de les peculiaritats de cada persona el més aviat possible, per
poder tractar o compensar els trets no desitjables.
- Feia aquests estudis palpant el cap, mesurant cada una de les característiques que suposadament es
reflectien en la superfície cerebral.

ERRORS

Ø Observar el crani en un únic individu i ho generalitza a tots.

Ø Localització estricte de les facultats mentals, algunes molt abstractes.
Ø Suposició relleu cerebral = cranial.
Ø Seguidors de Gall exageraven la credibilitat de la frenologia:
- Es va descobrir que característiques de la part dreta del crani de Napoleó no quadraven amb el
caràcter de l’emperador. (Napoleó tenia com a dominant l’hemisferi esquerre)
- Es va descobrir que les àrees de la raó i la reflexió del crani de Descartes no eren de mida singular.
(Sempre s’ha sobreestimat la racionalitat dels filòsofs)

Aportacions:

Ø Primers en buscar la ubicació de les funciones del cervell de forma empírica – Relació cervell-conducta.
Ø Anàlisi objectiu i materialista de la ment: ja es podia explicar objectivament i en funció de causes
naturals.
Ø Va més enllà de les idees-sensacions.
Ø Aporta informació pràctica i és una disciplina en que remarca la importància: tenien explicació de la raó
de caràcter, de conductes aberrants...
Ø Influeix en l’educació  gimnàstica del múscul mental.

Primers dubtes sobre la frenologia

Pierre Flourens – ablació experimental.
 Paul Broca – estudis sobre afàsia.

PIERRE FLOURENS (1794-1867)

Va treballa amb animals (gossos i coloms) perquè va observar que el seu cervell era semblant al dels
humans. D’aquesta manera, va extirpar sistemàticament teixit per veure conseqüències en la conducta. Va
concloure que l’extirpació del cervell no destruïa la “amativitat”, sinó la coordinació de moviments.

Localització vaga: En general, els resultats eren favorables a la localització, però aquesta era molt menys
concreta que la que havien suposat els frenòlegs.
Tanmateix, va trobar en animals joves que quan la lesió era molt petita, les àrees intactes assumien les
funcions de les parts lesionades.

PAUL BROCA (1824-1880)

Va estudiar a un pacient de 30 anys que es trobava en un psiquiàtric. No va trobar anomalies físiques ni

intel·lectuals. A la mort d’un pacient va fer una autòpsia i va trobar una lesió a la circumval·lació de
l’hemisferi esquerre (frontal inferior)  Afàsia de Broca (motora).

D’aquesta manera va demostrar que l’àrea del llenguatge no es trobava on deien els frenòlegs.

2.3.2 Psicofisiologia

S’ocupa del funcionament del Sistema Nerviós (Central i Perifèric) i de com aquest reacciona davant els
estímuls externs.

Al S.XIX es van fer grans descobriments en anatomia i funcionament del Sistema Nerviós, que van afavorir
l’eclosió de la Fisiologia Experimental. Aquesta disciplina es pot considerar independent a partir del 1833
quan Johannes Müller va fundar el primer laboratori d’investigació a la Universitat de Berlín.

Pioners
Charles Bell (1774-1842) – F. Magendie (1783-1855)
J. Müller (1801-1858)
 Rellevants per la Psicologia
H. Von Helmholtz (1821-1894)
Ernst H. Weber (1795-1878)
Gustav Theodor Fechner (1801-1887)

CHARLES BELL (1774-1842) i F. MAGENDIE (1783-1855)

Charles Bell: El 1811 estudiant conills (utilitzant electricitat) descobreix que els nervis sensitius accedeixen
a la medul·la per les banyes posteriors i els nervis motors per les banyes anteriors.11 anys després François
Magendie fa el mateix descobriment.

 Diferència anatòmica i funcional nervis sensitius i motors.

LLEI DE BELL-MAGENDIE

Va quedar demostrat científicament que els nervis no eren “tubs buits” pels quals circulaven esperits animals
(Descartes), ni una sèrie de conductes de “vibracions” (Hartley). També va quedar demostrat que programes
sensitius i motors van per separat:

- Estímul  Impuls  Cervell

- Cervell  Impuls  Músculs/Glàndules.

JOHANNES MÜLLER (1801-1858)

Va postular la doctrina sobre les Energies nervioses específiques la qual amplia la llei de Bell-Magendie.
Aquesta considera que cada un dels òrgans sensitius és sensible a determinats tipus d’estimulació
(estimulació adequada). Per aquest motiu, descriu 5 tipus diferenciats de nervis sensitius (els 5 sentits
clàssics).

També defensava que som conscients de les sensacions, no de la realitat física, ja que el SN és el mediador
entre el món físic i la consciència: Per això considerava que la naturalesa del nostre sistema central, i no la
naturalesa dels estímuls físics, determina les nostres sensacions.

Per tant, la nostra naturalesa del nostre sistema central, i no la naturalesa dels estímuls físics, determina les
nostres sensacions.
H. VON HELMHOLTZ (1821-1894)

FISIOLOGIA SENSORIAL. Distingeix entre:

 Sensació: procés purament fisiològic.

 Percepció: no només depèn de l’anatomia fisiològica sinó també de l’aprenentatge i variables
psicològiques personals. Necessita al SN central, una organització i un judici.

Percepció del color: Diferents longituds d’ona = Percepció de diferents colors.

Ell considera que l’existència de diferents receptors, no només una energia específica, que combinats
produeixen diferents sensacions.

Percepció auditiva: Diferents receptors per captar diferents freqüències.

Percepció de l’espai i de la profunditat: Constància perceptiva.

També va estudiar la velocitat dels impulsos nerviosos (en granotes). D’aquesta manera, va introduir a la
psicologia els estudis cronomètrics i el temps de reacció.

Cronometria mental: estudi i medició del temps que requereixen els processos psicològics.

2.3.3 Psicofísica

Disciplina científica que estudia les relacions entre els fenòmens físics i psicològics.

 Els antecedents són deguts especialment a Weber, però va ser G.T Fechner qui la va desenvolupar i
preparar per a ser la base de la Psicologia Científica pròpiament dita.

ERNST H. WEBER (1795-1878)

Els seus estudis sobre llindars sensorials van ser molt rellevants per a l’estudi de la sensació i la percepció.

LLINDAR SENSORIAL: Quantitat d’energia d’un estímul que és necessària per a produir una sensació.
És a dir, Només estimulen els nostres sentits aquells estímuls que estan compromesos dins d’una gamma
energètica determinada.

Especialitzat en fisiologia sensorial: la seva recerca més important es va centrar en el sentit del tacte.

v La sensibilitat tàctil segons ell comprèn 3 sentits:

 - Pressió
- Temperatura
- Localització

LLEI DE WEBER:

 Primera llei quantitativa de la història de la psicologia.

 Experimentació del pes segons cada individu.
 Va ser la primera manifestació d’una relació sistemàtica entre l’estimulació física i l’experiència
psicològica.
GUSTAV T. FECHNER (1801-1887)

Pare de la Psicofísica. Interessat en medicina, física i matemàtiques.

Defensava que la magnitud d’una sensació (mental) ha d’estar relacionada amb la magnitud de l’estímul
(físic). Va considerar impossible mesurar directament la sensació i va buscar la forma indirecta de fer-ho.
Per aquest motiu, es va basar en un principi establert per Weber, el qual mesurava indirectament la sensació
mitjançant un llindar:

LLINDAR = Mesura indirecta de sensació

Llindar màxim: magnitud a partir de la qual ja no notem canvis en la sensació.

Llindar mínim: magnitud mínima necessària per captar l’estímul.

Llindar diferencial: quantitat que s’ha d’afegir per a notar canvis.

LLEI DE WEBNER-FECHNER: estableix la relació entre els increments de sensació i els estímuls. És la
primera llei quantitativa de la història. Tot i així, no va resoldre el problema de la relació entre ment i
conducta, però va demostrar que es podien mesurar els successos mentals i relacionar-los amb successos
físics.

A més, va donar peu al treball posterior de Wundt i va tenir una gran influència sobre Ebbinghaus, sobre
Freud i sobre la Psicologia en general.