TEMA 5

GESTALT

HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA DE LA PSICOLOGIA

TEMA 5 – Gestalt

5.1 Introducció i antecedents

5.1.1 Introducció

 Corrent de pensament dins la Psicologia moderna.

 Sorgeix a Alemanya a finals del S.XIX principis del S.XX.
 Els principals representants van treballar al Institut de Psicologia de la Universitat de Berlín.
 Disciplina plural (aplicable gairebé a tots els fenòmens psicològics): va plantejar interpretacions
alternatives a la psicologia alemanya del moment (Wundt) com també a les tradicions nord-americanes
com l’estructuralisme i el funcionalisme o el conductisme.

GESTALT: terme sense traducció al català/castellà precisa. Aproximadament:

Configuració, forma, figura, aspecte, conformació, estructura etc.

Ø Psicologia científica, que s’ocupa de l’estudi de la consciència humana amb mètodes experimentals.
Ø Objecte d’estudi: experiència, processos mentals i esdeveniments conscients.

La Psicologia de la Gestalt és un tipus de psicologia científica que s’ocupa de l’estudi de la consciència

humana amb mètodes experimentals. De manera que el seu objecte d’estudi és l’experiència, els processos
mentals i els esdeveniments conscients. A més suposa un contrapunt a la psicologia alemanya del
moment, la de Wundt.
 5.1.2 Antecedents

I. KANT (1724-1804)

Experiència conscient: Interacció entre l’estimulació sensorial i les accions de les facultats de la ment.
Aquesta experiència no es pot reduir a l’estimulació sensorial.
És diferent als elements que la composen.

v La ment (segons Kant) o cervell (segons la Gestalt):

- “Afegeix” quelcom que no és present a la informació sensorial.
- Canvia l’experiència sensorial, l’estructura, la organitza.

v Important diferència entre percepció i sensació. (Percepció  Sensació).

ERNST MACH (1838-1916)

 Físic i filòsof austríac.

v Diferencia dos tipus de percepcions que eren independents dels elements que les composaven:
- Forma de l’espai: captem l’essència dels elements, independentment de les característiques
sensorials.
- Forma del temps: una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat o temps de
presentació (més/menys ràpid).

v Davant d’una gran varietat d’elements sensorials tenim una mateixa percepció.

CHRISTIAN VON EHRENFELS (1859-1932)

 Va estudiar amb Brentano.

 Va escriure Uber “Gestaltqualitäten” al 1890.
 Va elaborar les teories sobre forma i temps de Mach, afirmant que les nostres percepcions contenen
Gestaltqualitäten (qualitats de la forma), que no estan contingudes en els elements d’una sensació.

Mach i Ehrenfels Es basaven en la idea de John Stuart Mill de la química mental segons la qual les
sensacions es fusionen podent emergir una sensació completament nova.
Mill, Mach i Deien que a partir de alguns elements podem tenir una altre percepció.
Ehrenfels  Teories en que els elements encara eren necessaris per a fer sorgir la experiència
de la forma.
La Gestalt Donarà la volta a aquest raonament: el tot domina les parts (i no al revés).
PSICOLOGIA DE L’ACTE

 Importants: Franz Brentano i Carl Stumpf.

v Psicologia centrada en els ACTES de percebre, sentir o resoldre problemes.

v Defensa la fenomenologia, el fet de no utilitzar la introspecció per estudiar els elements mentals sinó els
fenòmens mentals.

5.2 Fundadors de la Psicologia de la Gestalt Max Wertheimer (1880-1943)

Joves investigadors alemanys de la Universitat de Frankfurt i Berlín. Wolfgang Köhler (1887-1967)
Tots van ser estudiants o col·laboradors de Carl Stumpf (Psicologia de
Kurt Koffka (1886-1941)
l’acte).

Defensaven que les qualitats sensorials només apareixien posteriorment com a resultat de l’abstracció o
l’elaboració analítica. De manera que a partir de veure alguna cosa podem descomposar-la en les seves parts
aïllades.

5.2.1 Max Wertheimer (1880-1943)

 Va ser el fundador d’alguna manera.

 Neix a Praga.
 Estudia amb Ehrenfels i Stumpf.
 Es doctora amb Külpe a Würzburg.
 Desenvolupa les seves idees principalment a Alemanya, entre Praga, Viena i Berlín.
 Amb la pressió del nazisme, marxa als EUA, s’instal·la a Nova York.

5.2.2 Wolfgang Köhler (1887-1967)

 Va concloure que els animals si que tenen certa intel·ligència.

 Nascut a Estònia.
 Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf.
 L’Acadèmia Prussiana de Ciències el convida a l’estació d’antropoides de Tenerife per estudiar els
ximpanzés.
 Especulacions sobre el seu paper d’espia per a l’exèrcit alemany durant la primera guerra mundial
semblen confirmades, però quan els nazis arriben al poder canvia completament de parer.
5.2.3 Kurt Koffka (1886-1941)

 Organitzador i sistematitzador de la Psicologia de la Gestalt (fonaments, principis, experiències...):

- Principis de la Psicologia de la Gestalt (1935).
 Nascut a Berlín.
 Va treballar sota la direcció d’Stumpf.
 Era treballant amb Külpe a Würzburg abans que arribés Wertheimer.
 El 1927 accepta una plaça a EUA.

5.3 Plantejaments teòrics i metodològics

5.3.1 Plantejaments teòrics

La Gestalt volia estudiar la consciència com un tot, no per parts.

Centraven el seu atac en l’elementarisme (Wundt, conductistes, funcionalistes, psicofísica...  enfocament

molecular, el qual defensava el fet que l’experiència conscient no es podia reduir a elements sense
distorsionar el significat real. A més, deia que l’estudi de la consciència es centrava en l’experiència
fenomenològica (el fenomen tal i com apareix) de la conducta dirigida a un objectiu (intencionada).

 Enfocament molar: l’experiència conscient no es pot reduir a elements sense distorsionar-ne el

significat real.
 Psicologia holista: (vs. L’elementarista o atomista).
 L’estudi de la consciència es centrava en l’experiència fenomenològica.
(Fenomen: tal i com apareix, el que es dona), de la conducta dirigida a un objectiu (intencionada).

o Principi de la totalitat: El fonament primari de la nostra experiència no el constitueixen els elements

individuals sinó al reves: cada part individual depèn del tot (Gestalt), i les seves qualitats estan
determinades per l’estructura en el qual s’integren.
 El tot es més que la suma de les parts, i anterior a aquestes.

o Cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions.
- La construcció (Gestalt) és en certa manera independent de les peces (es poden substituir). Si manca
alguna peça l’estructura global encara es pot identificar.

o Caràcter primari de la Gestalt i secundari de les qualitats sensorials aïllades.

o Les qualitats sensorials només apareixen posteriorment com a resultat de l’abstracció o elaboració
analítica.
o La realitat psíquica és unitària. Només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural. No s’ha
d’estudiar la ment demostrant com els elements es combinen en el tot sinó com s’hi subordinen.

5.3.2 Plantejaments metodològics

o La investigació psicològica es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida

eren els fenòmens i no els elements sensorials aïllats.

o L’estudi es basa en l’experiència en tant la seva configuració i presència actual i global, sense
descompondre-la, combinant a la vegada la descripció, l’experimentació rigorosa i l’aplicació de les
matemàtiques.

o Condicions experimentals recreades amb el màxim de realisme, el més semblants possibles a

l’experiència habitual/natural.
- Descripció de l’experiència directa tan natural i plena com sigui possible.
- L’experimentació i l’observació han d'anar de la mà.

o Utilitzaven el mètode introspectiu però no per a investigar peces aïllades (sensacions, sentiments,...)
sinó experiències globals amb significació, i intactes (no aïllades).

5.4 Percepció
5.4.1 Fenomen Phi (moviment aparent)

Es considera el punt de partida de la Gestalt.

Pare de la idea: Max Wertheimer a un tren camí a Viena (1910).

 No és el descobridor del moviment aparent (la creació de pel·lícules havia començat 25 anys abans) però
si va ser qui va explicar els fenòmens en termes psicològics, d’una forma diferent:
- El tot era diferent a la suma de les parts, la Gestalt NO emergeix dels elements individuals.
- Allò significatiu és l’organització, no els elements.

 Intrigat per la percepció del moviment  fenomen Phi o moviment aparent:

- Les percepcions s’estructuren de forma diferent a l’estimulació sensorial.
- Percepció de moviment on no n’hi ha.
 - Estudi amb estroboscopis i taquistoscopis.

 A partir d’una elements i percepcions externes tenim la sensació de que es mouen coses que en realitat
no ho fan. Es preguntava com es podia fer que la nostra ment veies moviment en alguna cosa que no es
mou.

 Va utilitzar el Taquistoscopi: aparell que permet presentar dos estímuls lluminosos en successió
temporal i ritme pautat.
Possibilitat de mesurar les variacions de l’efecte percebut en funció del temps de separació entre les
dues presentacions:

- Successió
- Simultaneïtat
- Moviment  Fenomen Phi.

Fenomen Phi: Excitacions continues i discontinues òptiques produeixen percepció semblant al moviment
continu.

Wertheimer va observar que en funció del temps que passava entre estímuls, el subjecte té una sensació de
successió (interval llarg entre presentacions), si passa a ser menys temps és una sensació de simultaneïtat
(interval molt curt entre presentacions) i va descobrir que si deixava un temps entre el que havia deixat
primer i el de després, teníem la sensació de moviment.

L’aparença de moviment era una experiència diferent a la realitat física, que ja no es podia explicar en
termes elementaristes o mitjançant l’anàlisi sensorial.

Amb el fenomen Phi s’inicia l’escola de la Gestalt, al principi preocupada sobretot per la PERCEPCIÓ.

Es comencen a postular diferents regles d’organització perceptiva:

Ø Isomorfisme i teoria de camps.

Ø Llei de Prägnanz.
Ø Constància perceptiva.
Ø Lleis Gestaltiques.

5.4.2 Isomorfisme i teoria de camps

Si no es podia explicar l’experiència de determinats fenòmens psicològics a través dels processos sensorials..
com es podien explicar?  Isomorfisme i TEORIA DE CAMPS.

v El cervell té camps de forces electromagnètiques que estan estructurats.

v L’existència d’aquests camps és prèvia a l’estímul sensorial. Quan aquest arriba interactua amb el camp,
hi influeix i és modificat.

Experiència conscient: Interacció entre l’estímul sensorial i el camp de força del cervell. Es creen camps
d’activitat.
Els camps d’activitat cerebral (el tot) transformen les dades sensorials (les parts) i els atorga significat.

Isomorfisme psicofísic: Els patrons d’activitat del cervell i els patrons de l’experiència conscient són
estructuralment equivalents (no idèntics).
Segons aquesta teoria, el cervell no és un receptor/registrador passiu d’informació sensorial.

El funcionalisme, l’estructuralisme i el conductisme proposaven el contrari: les sensacions es combinaran de

forma automàtica (lleis d’associació).

Gestalt: cervell és la configuració dinàmica de forces que transformen la informació sensorial.

5.4.3 Llei de Prägnanz

Prägnanz: essència o significat últim de l’experiència.

v Les configuracions que es creaven, eren el resultat de forces que interactuaven. Aquestes forces físiques
es distribueixen de la forma més senzilla i simètrica possible. Per tant, si seguim l’isomorfisme
psicofísic, les experiències mentals també seran simples i simètriques.

v La informació sensorial pot ser incompleta o fragmentada, però quan interactua amb un camp de força
cerebral, la informació s’organitza i es completa.
 Aquesta organització (experiència cognitiva resultant) sempre serà el més bona (simètrica, regular,
simple) com sigui possible.

5.4.4 Constància perceptiva

Davant d’estimulacions sensorials diferents, percebem el mateix objecte físic.

Això els empiristes ho expliquen a través de l’aprenentatge: aprenem a “corregir” aquestes diferències.
Gestalt: reflex directe de l’activitat continuada del cervell.

5.4.5 Lleis Gestaltiques

Són lleis que actuen com a factors d’agrupació, que configuren els estímuls en estructures més simples i
conegudes, per a dotar-los de significat.

 Llei relació figura-fons: El conjunt figura-fons constitueix una totalitat o Gestalt. La nostra percepció
separa el camp perceptual en dues parts:
- Figura: és clar, uniforme, és el focus d’atenció (és dominant i destaca de l’entorn).
- Fons: difús, qualsevol cosa sobre la que no prestem atenció.
 En funció d’on posem el focus de la nostra atenció, podem canviar el fons per figura i la
figura per fons.

 Llei de continuïtat: Els estímuls que tenen continuïtat amb altres estímuls, s’experimenten com a
unitat perceptiva.

 Llei de proximitat: Quan els estímuls estan junts, es tendeixen a agrupar com a una unitat perceptiva.

 Llei de semblança: Els objectes que són similars tendeixen a agrupar-se com a unitat perceptiva.

 Llei de inclusió: Quan hi ha més d’una figura, s’acostuma a veure la figura que conté major número
d’elements. Camuflatge.
 Aquesta llei va en contra dels empiristes que deien que la percepció de determinats elements es
basava en l’experiència.

 Llei de tancament: Les figures incompletes s’acostumen a percebre com si fossin completes.

5.5 Aprenentatge i insight

Es va començar parlant de percepció però gràcies a Köhler van començar a estudiar l’aprenentatge. Els de la
Gestalt van plantejar una alternativa a les interpretacions mecanicistes dels conductistes. Deien que davant
d’un problema, el nostres cervell perd l’estat d’equilibri. A causa de la tensió d’aquest desequilibri, es
genera motivació per solucionar el problema i tornar a l’estat d’equilibri.
Tanteig cognitiu (vs tanteig conductual): És l’etapa prèvia a l’insight, i es basa en la resolució de problemes
basat en l’exploració perceptiva de l’entorn, intentant diferents solucions de forma cognitiva, fins que es
trobava la solució.

 D’aquesta manera no ho faríem segons els conductistes, ja que aquests feien per assaig i error, és a dir, a
l’atzar. Aquest tanteig ens porta a parlar de l’insight.

L’insight és el fenomen que es dona quan un individu resol un problema.

Köhler va estudiar amb ximpanzés penjant un plàtan al sostre d’una habitació on es trobaven els
ximpanzés i caixes. Va observar dues coses: o bé que apilaven les caixes per pujar o que ajuntaven pals
per arribar. També va fer problemes de desviament amb gossos, per exemple posar el menjar a l’altra
banda d’una reixa, de manera que el gos quedava pensant i el fet de conèixer l’entorn feia que donés la
volta.

o Va dividir l’estudi en dues parts:

1) Estadi de pre-solució: calibren la situació, proven diferents hipòtesis (tanteig cognitiu).
2) Insight: de cop l’animal “sap”, “entén”, “compren”, allò que ha de fer per resoldre el problema.

 L’aprenentatge obtingut es pot generalitzar a altres tipus de problemes.

o Característiques de l’Insight:

Passen de pre-solució a solució de forma sobtada i completa.

L’execució de l’acció-solució és uniforme i lliure d’errors.
La solució és retinguda per un considerable període de temps.
El principi obtingut es pot generalitzar a altres tipus de problemes.

Aquest tipus de coneixement va en contra dels conductistes i per tant en contra de l’assaig i l’error. Els de la
Gestalt consideraven un tipus de conducta animal intel·ligent degut a que som capaços de percebre i
entendre les relacions estructurals i instrumentals, i els conductistes no. A més deien que gràcies a la
comprensió de la situació en tant la seva estructura global i posterior reestructuració s’arriba a la solució i no
al atzar com deien els conductistes.
5.5.1 Transposició

5.6 Pensament productiu

Wertheimer (el pensament productiu vs pensament reproductiu).

Ø Aplicacions pedagògiques.
Ø Els sistemes educatius imperants basats en la repetició i memorització  impedien el
desenvolupament de la comprensió i creativitat.
Ø Repetició i memorització només porta a aprenentatges trivials.
Ø Gestalt: proposen tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la
comprensió.

Pensament productiu: Fins llavors els sistemes educatius estaven basats en la repetició i la memòria, però
Wertheimer assegurava que aquesta forma d’estudiar només portava aprenentatges trivials. Per aquest motiu,
la Gestalt va proposar un tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la
comprensió.

Ø Comprensió implica:
- Factors emocionals, actituds, percepcions i intel·lectes.
- S’ha d’ordenar i reordenar cognitivament el problema, fins a arribar a la solució.
- Camp psicofísic: relació entre l’estímul i el subjecte. Diferent per a cada individu, tot i que
objectivament és el mateix estímul.
- Per l’aprenentatge cada subjecte ha d’estructurar els elements de la tasca a realitzar.

Aquesta comprensió implica diverses coses com les emocions, les percepcions i intel·lectes i, a més, s’ha
d’ordenar i reordenar cognitivament el problema fins arribar a la solució. També cal tenir en compte el camp
psicofísic, és a dir, la relació entre l’estímul i el subjecte, diferent per a cada individu tot i que objectivament
és el mateix estímul.

Ø Problema = desequilibri cognitiu.

Ø Solució = restabliment de l’harmonia cognitiva.
Ø Aprenentatge i resolució de problemes:
- Són personalment satisfactoris.
 - Governats per reforç intrínsec.

Tenir un problema ens porta a un desequilibri cognitiu i la resolució d’aquest problema al restabliment de
l’harmonia cognitiva. De manera que l’aprenentatge i la resolució de problemes son personalment
satisfactoris i estan governats per reforç intrínsec.

La Gestalt va dur a terme diversos experiments, un d’aquests consistia en recordar una sèrie. Van dividir
una mostra en dos grups. Uns havien de memoritzar la sèrie mentre que l’altre havia de trobar un patró.
 El pensament productiu es l’aprenentatge i resolució de problemes basats en aquests principis moltes
avantatges sobre la simple memorització mecànica.

5.7 Tº de camps de Lewin

Kurt Lewin (1890-1947): Va treballar en psicologia aplicada, la qual aplica el coneixement a les situacions
reals humanes. Quan va estar a EEUU va ser el director del Institut Tecnològic de Massachusetts en el
centre d’investigació en Dinàmica de Grups. Va ser un dels psicòlegs més importants del segle X. La seva
obra es una aplicació dels principis de la Gestalt a temes com la motivació, la personalitat i les dinàmiques
de grups. Va ser el fundador de la psicologia social.

Teoria de camp: va destacar la importància de les forces dinàmiques complexes que actuen sobre una
persona en un moment donat. (S’ha de restar importància a instints, mesures, tipologies...)
- Les forces dinàmiques (i no essències internes) determinen la conducta.

o Comportament resultat d’un camp de forces que interactuen.

o Els components adquireixen valències + o – i actuen com a forces d’atracció o repulsió d’intensitat
variable.

o Persona = un component més, considerada una unitat.

o Estat d’equilibri o tensió depèn de les forces que actuen.
o Conducta = resultant de la dinàmica de forces interactives.

5.7.1 Espai de vida

Totes les influències d’una persona en un moment donat  coneixement de:

Ø Successos interiors (gana, pena, cansament).

Ø Successos exteriors (restaurants, altres persones, senyales de tràfic etc.)
Ø Experiències anteriors (saber que algú és agradable o no).
Principi de contemporaneïtat: Un succés psicològic ho és sempre que és present en l’espai de vida, només
així podrà influir en el nostre pensament i conducta.
Una experiència passada només serà un succés psicològic sempre que s’evoqui en el present.
També poden ser successos imaginaris.

5.7.2 Motivació
Les persones busquen un balanç psicològic, però les necessitats psicològiques i biològiques creen tensió en
l’espai de vida. Aquesta tensió es redueix amb la satisfacció de la necessitat.

Efecte Zeigarnik: Recordar més tasques incompletes que completes. Quan tenim al davant una tasca a
resoldre, entrem en un estat de tensió.

5.7.3 El conflicte
Lewin va descriure el conflicte experimental.

Tres tipus de conflicte:

1) Aproximació-Aproximació: atracció per dos objectius agradables al mateix temps. Possible

desencadenant una vegada escollida una opció.
2) Evitació-Evitació: rebuig de dos objectius desagradables al mateix temps.
3) Aproximació-Evitació: és el més difícil de resoldre perquè implica un únic objecte amb valència +/-.
Possibilitat de successius acostaments/allunyaments.

5.7.4 Dinàmica de grups

Un dels seus experiments més importants va ser la dinàmica de grups on aplica els principis Gestaltics als
grups.

Ø Grup = sistema físic / Cervell = sistema físic.

En els dos casos, la conducta dels elements individuals es determina per al configuració del camp
d’energia existent.

La naturalesa de la configuració del grup influirà molt en la conducta dels seus membres (interdependència
dinàmica entre els membres).

Estils de lideratge:

 Grup democràtic: El líder anima a fer un anàlisis grupal i la participació de tots en la presa de decisions.
 Grup altament productiu i amistós.
 Grup autoritari: El líder pren les decisions i després comunica als altres que poden fer o no.
 Grup altament agressiu.
 Grup laissez-faire: no es prenen decisions, i els membres poden fer el que volen.
 grup improductiu.
 Conclou que el líder influeix en la caracterització del grup (Gestalt) i a la vegada en l’actitud i
productivitat del grup.

5.8 Trajectòria i destí de la Gestalt

La psicologia de la Gestalt després de 1933 es va traslladar als EEUU, però van trobar diversos problemes,
entre altres el fet de que existia el conductisme.

Ø Koffka, Wertheimer i Köhler: EEUU

Ø Migracions  Punt d’inflexió.
Ø Als EUA la Gestalt perd força per diverses raons:
No suport de la ciència alemanya.
Dificultats idiomàtiques i de traducció.
Complexitat dels conceptes.
Absència suport acadèmic.
Conductisme.

Va tenir valuoses aportacions en diferents camps:

- Psicologia escolar.
- Psicologia social.
- Psicologia de la personalitat.
- Psicodiagnòstic.

5.9 Impacte
Crítiques

 Termes i conceptes centrals poc precisos i difícils de concretar experimentalment.

 Els conductistes van atacar la preocupació de la Gestalt per la consciència: era un retrocés a l’antiga
metafísica que just s’acabava de superar.

Aportacions

 Oposició a l’estructuralisme i al conductisme extrem.

 Enriquiment de la psicologia als EUA.
 Influència en gairebé tots els aspectes de la psicologia moderna.