Professional Documents
Culture Documents
Tema 5
Tema 5
GESTALT
5.1.1 Introducció
Ø Psicologia científica, que s’ocupa de l’estudi de la consciència humana amb mètodes experimentals.
Ø Objecte d’estudi: experiència, processos mentals i esdeveniments conscients.
I. KANT (1724-1804)
Experiència conscient: Interacció entre l’estimulació sensorial i les accions de les facultats de la ment.
Aquesta experiència no es pot reduir a l’estimulació sensorial.
És diferent als elements que la composen.
v Davant d’una gran varietat d’elements sensorials tenim una mateixa percepció.
Mach i Ehrenfels Es basaven en la idea de John Stuart Mill de la química mental segons la qual les
sensacions es fusionen podent emergir una sensació completament nova.
Mill, Mach i Deien que a partir de alguns elements podem tenir una altre percepció.
Ehrenfels Þ Teories en que els elements encara eren necessaris per a fer sorgir la experiència
de la forma.
La Gestalt Donarà la volta a aquest raonament: el tot domina les parts (i no al revés).
PSICOLOGIA DE L’ACTE
Defensaven que les qualitats sensorials només apareixien posteriorment com a resultat de l’abstracció o
l’elaboració analítica. De manera que a partir de veure alguna cosa podem descomposar-la en les seves parts
aïllades.
o Cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions.
- La construcció (Gestalt) és en certa manera independent de les peces (es poden substituir). Si manca
alguna peça l’estructura global encara es pot identificar.
o L’estudi es basa en l’experiència en tant la seva configuració i presència actual i global, sense
descompondre-la, combinant a la vegada la descripció, l’experimentació rigorosa i l’aplicació de les
matemàtiques.
o Condicions experimentals recreades amb el màxim de realisme, el més semblants possibles a l’experiència
habitual/natural.
- Descripció de l’experiència directa tan natural i plena com sigui possible.
- L’experimentació i l’observació han d'anar de la mà.
o Utilitzaven el mètode introspectiu però no per a investigar peces aïllades (sensacions, sentiments,...) sinó
experiències globals amb significació, i intactes (no aïllades).
5.4 Percepció
5.4.1 Fenomen Phi (moviment aparent)
Þ No és el descobridor del moviment aparent (la creació de pel·lícules havia començat 25 anys abans) però
si va ser qui va explicar els fenòmens en termes psicològics, d’una forma diferent:
- El tot era diferent a la suma de les parts, la Gestalt NO emergeix dels elements individuals.
- Allò significatiu és l’organització, no els elements.
• Va utilitzar el Taquistoscopi: aparell que permet presentar dos estímuls lluminosos en successió temporal
i ritme pautat.
Possibilitat de mesurar les variacions de l’efecte percebut en funció del temps de separació entre les
dues presentacions:
- Successió
- Simultaneïtat
- Moviment à Fenomen Phi.
Fenomen Phi: Excitacions continues i discontinues òptiques produeixen percepció semblant al moviment
continu.
Wertheimer va observar que en funció del temps que passava entre estímuls, el subjecte té una sensació de
successió (interval llarg entre presentacions), si passa a ser menys temps és una sensació de simultaneïtat
(interval molt curt entre presentacions) i va descobrir que si deixava un temps entre el que havia deixat primer
i el de després, teníem la sensació de moviment.
L’aparença de moviment era una experiència diferent a la realitat física, que ja no es podia explicar en termes
elementaristes o mitjançant l’anàlisi sensorial.
Amb el fenomen Phi s’inicia l’escola de la Gestalt, al principi preocupada sobretot per la PERCEPCIÓ.
Si no es podia explicar l’experiència de determinats fenòmens psicològics a través dels processos sensorials..
com es podien explicar? à Isomorfisme i TEORIA DE CAMPS.
Isomorfisme psicofísic: Els patrons d’activitat del cervell i els patrons de l’experiència conscient són
estructuralment equivalents (no idèntics).
Segons aquesta teoria, el cervell no és un receptor/registrador passiu d’informació sensorial.
v Les configuracions que es creaven, eren el resultat de forces que interactuaven. Aquestes forces físiques
es distribueixen de la forma més senzilla i simètrica possible. Per tant, si seguim l’isomorfisme psicofísic,
les experiències mentals també seran simples i simètriques.
v La informació sensorial pot ser incompleta o fragmentada, però quan interactua amb un camp de força
cerebral, la informació s’organitza i es completa.
Þ Aquesta organització (experiència cognitiva resultant) sempre serà el més bona (simètrica, regular, simple)
com sigui possible.
Això els empiristes ho expliquen a través de l’aprenentatge: aprenem a “corregir” aquestes diferències.
Són lleis que actuen com a factors d’agrupació, que configuren els estímuls en estructures més simples i
conegudes, per a dotar-los de significat.
§ Llei relació figura-fons: El conjunt figura-fons constitueix una totalitat o Gestalt. La nostra percepció
separa el camp perceptual en dues parts:
- Figura: és clar, uniforme, és el focus d’atenció (és dominant i destaca de l’entorn).
- Fons: difús, qualsevol cosa sobre la que no prestem atenció.
à En funció d’on posem el focus de la nostra atenció, podem canviar el fons per figura i la figura
per fons.
§ Llei de continuïtat: Els estímuls que tenen continuïtat amb altres estímuls, s’experimenten com a unitat
perceptiva.
§ Llei de proximitat: Quan els estímuls estan junts, es tendeixen a agrupar com a una unitat perceptiva.
§ Llei de semblança: Els objectes que són similars tendeixen a agrupar-se com a unitat perceptiva.
§ Llei de inclusió: Quan hi ha més d’una figura, s’acostuma a veure la figura que conté major número
d’elements. Camuflatge.
à Aquesta llei va en contra dels empiristes que deien que la percepció de determinats elements es
basava en l’experiència.
§ Llei de tancament: Les figures incompletes s’acostumen a percebre com si fossin completes.
Es va començar parlant de percepció però gràcies a Köhler van començar a estudiar l’aprenentatge. Els de la
Gestalt van plantejar una alternativa a les interpretacions mecanicistes dels conductistes. Deien que davant
d’un problema, el nostres cervell perd l’estat d’equilibri. A causa de la tensió d’aquest desequilibri, es genera
motivació per solucionar el problema i tornar a l’estat d’equilibri.
Tanteig cognitiu (vs tanteig conductual): És l’etapa prèvia a l’insight, i es basa en la resolució de problemes
basat en l’exploració perceptiva de l’entorn, intentant diferents solucions de forma cognitiva, fins que es
trobava la solució.
Þ D’aquesta manera no ho faríem segons els conductistes, ja que aquests feien per assaig i error, és a dir, a
l’atzar. Aquest tanteig ens porta a parlar de l’insight.
Köhler va estudiar amb ximpanzés penjant un plàtan al sostre d’una habitació on es trobaven els ximpanzés
i caixes. Va observar dues coses: o bé que apilaven les caixes per pujar o que ajuntaven pals per arribar.
També va fer problemes de desviament amb gossos, per exemple posar el menjar a l’altra banda d’una reixa,
de manera que el gos quedava pensant i el fet de conèixer l’entorn feia que donés la volta.
o Característiques de l’Insight:
Aquest tipus de coneixement va en contra dels conductistes i per tant en contra de l’assaig i l’error. Els de la
Gestalt consideraven un tipus de conducta animal intel·ligent degut a que som capaços de percebre i entendre
les relacions estructurals i instrumentals, i els conductistes no. A més deien que gràcies a la comprensió de la
situació en tant la seva estructura global i posterior reestructuració s’arriba a la solució i no al atzar com deien
els conductistes.
5.5.1 Transposició
5.6 Pensament productiu
Ø Aplicacions pedagògiques.
Ø Els sistemes educatius imperants basats en la repetició i memorització à impedien el
desenvolupament de la comprensió i creativitat.
Ø Repetició i memorització només porta a aprenentatges trivials.
Ø Gestalt: proposen tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la
comprensió.
Pensament productiu: Fins llavors els sistemes educatius estaven basats en la repetició i la memòria, però
Wertheimer assegurava que aquesta forma d’estudiar només portava aprenentatges trivials. Per aquest motiu,
la Gestalt va proposar un tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la
comprensió.
Ø Comprensió implica:
- Factors emocionals, actituds, percepcions i intel·lectes.
- S’ha d’ordenar i reordenar cognitivament el problema, fins a arribar a la solució.
- Camp psicofísic: relació entre l’estímul i el subjecte. Diferent per a cada individu, tot i que
objectivament és el mateix estímul.
- Per l’aprenentatge cada subjecte ha d’estructurar els elements de la tasca a realitzar.
Aquesta comprensió implica diverses coses com les emocions, les percepcions i intel·lectes i, a més, s’ha
d’ordenar i reordenar cognitivament el problema fins arribar a la solució. També cal tenir en compte el camp
psicofísic, és a dir, la relació entre l’estímul i el subjecte, diferent per a cada individu tot i que objectivament
és el mateix estímul.
Tenir un problema ens porta a un desequilibri cognitiu i la resolució d’aquest problema al restabliment de
l’harmonia cognitiva. De manera que l’aprenentatge i la resolució de problemes son personalment satisfactoris
i estan governats per reforç intrínsec.
La Gestalt va dur a terme diversos experiments, un d’aquests consistia en recordar una sèrie. Van dividir
una mostra en dos grups. Uns havien de memoritzar la sèrie mentre que l’altre havia de trobar un patró.
Þ El pensament productiu es l’aprenentatge i resolució de problemes basats en aquests principis moltes
avantatges sobre la simple memorització mecànica.
Kurt Lewin (1890-1947): Va treballar en psicologia aplicada, la qual aplica el coneixement a les situacions
reals humanes. Quan va estar a EEUU va ser el director del Institut Tecnològic de Massachusetts en el centre
d’investigació en Dinàmica de Grups. Va ser un dels psicòlegs més importants del segle X. La seva obra es
una aplicació dels principis de la Gestalt a temes com la motivació, la personalitat i les dinàmiques de grups.
Va ser el fundador de la psicologia social.
Teoria de camp: va destacar la importància de les forces dinàmiques complexes que actuen sobre una persona
en un moment donat. (S’ha de restar importància a instints, mesures, tipologies...)
- Les forces dinàmiques (i no essències internes) determinen la conducta.
Principi de contemporaneïtat: Un succés psicològic ho és sempre que és present en l’espai de vida, només així
podrà influir en el nostre pensament i conducta.
Una experiència passada només serà un succés psicològic sempre que s’evoqui en el present.
També poden ser successos imaginaris.
5.7.2 Motivació
Les persones busquen un balanç psicològic, però les necessitats psicològiques i biològiques creen tensió en
l’espai de vida. Aquesta tensió es redueix amb la satisfacció de la necessitat.
Efecte Zeigarnik: Recordar més tasques incompletes que completes. Quan tenim al davant una tasca a resoldre,
entrem en un estat de tensió.
5.7.3 El conflicte
Lewin va descriure el conflicte experimental.
La naturalesa de la configuració del grup influirà molt en la conducta dels seus membres (interdependència
dinàmica entre els membres).
Estils de lideratge:
• Grup democràtic: El líder anima a fer un anàlisis grupal i la participació de tots en la presa de decisions.
à Grup altament productiu i amistós.
• Grup autoritari: El líder pren les decisions i després comunica als altres que poden fer o no.
à Grup altament agressiu.
• Grup laissez-faire: no es prenen decisions, i els membres poden fer el que volen.
à grup improductiu.
Þ Conclou que el líder influeix en la caracterització del grup (Gestalt) i a la vegada en l’actitud i productivitat
del grup.
5.8 Trajectòria i destí de la Gestalt
La psicologia de la Gestalt després de 1933 es va traslladar als EEUU, però van trobar diversos problemes,
entre altres el fet de que existia el conductisme.
- Psicologia escolar.
- Psicologia social.
- Psicologia de la personalitat.
- Psicodiagnòstic.
5.9 Impacte
Crítiques
Aportacions