Un bon disseny de design thinking seria l’Òpera de San Francisco.
L'Òpera de San Francisco s'enfrontava a uns recursos limitats
i a un públic cada vegada més reduït. No obstant això, gràcies a la metodologia Design Thinking es va trobar una solució que li va permetre posicionar-se com un nou referent a nivell mundial. D'aquesta manera va néixer Barely Opera, un esdeveniment que ha aconseguit donar-li un aire nou a la producció operística de la ciutat californiana. Barely Opera es presenta com una alternativa a l'òpera tradicional, més econòmica i assequible tant per a la pròpia Òpera de San Francisco com per als usuaris (molts d'ells gent jove o estudiants).
Un altre exemple de Design Thinking exitós el trobem a SAP. L'empresa
de programari de gestió i ERP ha utilitzat el Design Thinking per millorar els seus productes de manera interna. Calia adaptar el programari per fer-lo més senzill i manejable. I, sobretot, que respongués a les necessitats reals dels usuaris en el seu dia a dia. Gràcies a l'ús de la metodologia Design Thinking això ha estat possible. Això ha permès adaptar els productes de SAP millor a les necessitats concretes dels seus clients. S' ha millorat l' experiència d' usuari tenint en compte les opinions dels propis clients, s'ha optimitzat la interfície i, en conjunt, s'ha obtingut una experiència més eficient i àgil en tots els sentits.
El banc espanyol és un altre dels millors exemples de Design Thinking
exitosos. Gràcies a aquesta metodologia, BBVA s'està acostant la tecnologia i humanitat, aconseguint una experiència d'ús molt més propera i amable. Partint de la necessitat de l'usuari de sentir-se més segur quan utilitza els caixers, BBVA, al costat de la firma IDEO, han redissenyat els caixers automàtics adaptats a aquestes necessitats. El resultat ha estat un terminal que ofereix una experiència d'usuari molt més senzilla, on s'ha simplificat el teclat i la visualització, així com una pantalla que aporta més privacitat i, amb ella, més seguretat.