Roger Vinyoles

El MANUSCRIT PERDUT

Avui m’he llevat d’hora, havia de traduir el manuscrit de l’antic Egipte

que va trobar el meu germà Álvaro, a la piràmide de Ramsés II.

Quan he entrat, no he trobat el manuscrit. He pensat que igual

l’havia guardat ell. L’he trucat, i m’ha dit que ell no l’havia tocat. Ens
hem posat nerviosos els dos. Però no podíem denunciar-ho perquè
era il·legal tenir aquest manuscrit, perquè s’ha d’entregar al museu
de l’antic Egipte.

Vam buscar una solució, vam estar més de 5 hores quan se’ns va
ocórrer que podíem revisar les càmeres, però hi havia un problema,
havíem de demanar a la companyia les gravacions.

Quan vam arribar, ho vam preguntar a una noia d’uns 40 anys. Ens
va dir que el més probable és que no ens deixessin. Ens van portar al
5è pis, una sala bastant luxosa.

Quan va arribar el director, que tenia uns 50 anys, ens va dir que sí,
però li havíem de pagar 90.000 Euros. El meu germà em va dir que
havíem de pagar-ho perquè la inversió podia ser molt més rentable.

Vam acceptar i vam anar al banc a demanar un préstec. L’endemà

vam tornar a l’edifici, vam entregar els diners i ens van donar un disc
amb les gravacions dels últims 15 dies

Vam arribar a casa, vam obrir l’ordinador, vam introduir el disc i vam
començar a mirar-lo. Vam arribar a la part en què ens el robaven,
vam veure com s’obria la porta i vam veure el nostre amic Manu. Sí
el mateix que ens havia de ajudar a trobar el tresor. El meu germà i
jo vam decidir trucar-lo, però no contestava, em va dir que l’havíem
d’anar a veure a casa seva.

Quan vam arribar, va trucar a la porta, ens va obrir un home gran i

forçut, ens va fer passar cap a dins i ens va fer seure al sofà. Deu
minuts després va vindre en Manu. Ens va dir que anéssim a una sala
que hi havia més enllà de la porta, allí vam sentir com ens tancaven
amb clau. Vaig buscar el mòbil vaig encendre’l i vaig intentar trucar a
la policia, però no hi havia cobertura. Vaig encendre la llanterna i
vam observar que només hi havia la porta per la qual havíem entrat i
havia estat tancada, i una finestra, però no era prou gran per
encabir-s’hi.

Vam estar pensant molt de temps, tant que es va fer de nit. Ningú va
trobar una solució.

L’endemà ben d’hora vam sentir com molta gent parlava a l’habitació
del costat, vam demanar socors i vam picar a la paret. Al cap d’uns
segons van aparèixer en Manu, el seu amic robust i un noi prim i alt.

Ens van fer fora, on ens esperava un cotxe, em va prendre el telèfon

mòbil. Vam estar més de tres hores i ens van deixar en una carretera
enmig del desert.

Vam caminar més d’una hora buscant un lloc on dormir. Vam veure
un cotxe esportiu que passava pel costat nostre, vam fer autoestop i
no ens va fer cas.

I llavors, aquell cotxe es va aturar precipitadament davant meu, van

baixar tres homes, ens van agafar i ens van posar al darrere.

Ens van clavar una agulla.

Em vaig despertar en un lloc fosc i petit, sort que no tenia

claustrofòbia, vaig intentar obrir la porta però estava tancada, vaig
intentar comunicar-me amb el meu germà, però no va contestar.

Tenia gana i set, no podia fer res. Vaig dormir.

Em vaig despertar en un cotxe, anava molt ràpid, anava a la part del

darrere, em vaig fixar i no hi havia més carretera, només hi havia
caiguda al buit, ja faltava menys, i menys, i quan vaig caure...I Em
vaig despertar, estava tot suat, encara era al mateix lloc. No podia
fer res, tenia tanta gana que m’havia marejat. Vaig sentir passes i
vaig demanar socors.

Un noi va obrir la porta, i em va preguntar què hi feia allí, dins del

bany portàtil. Jo li vaig explicar tot, i que el bany estava buit per dins.

Va ser en aquell moment quan vaig recordar-me del meu germà. Vaig
explicar que havia de buscar al meu germà, ell em va dir que tenia un
equip de rastrejadors.

Només van passar dues hores quan vam trobar al meu germà, que
estava tirat en un cementiri.

Vam preguntar si podia buscar en Manu i el seu amic robust. La seva

resposta va ser afirmativa.

No el van trobar fins l’endemà, ens va dir que eren a l’Egipte. Ja no

podíem fer res, en Manu ja devia haver trobat el tresor de Ramsés II,
però ell no el sabia traduir, què estava passant? Segurament havia
contractat algú, o alguna cosa per l’estil. El meu germà i jo vam anar
a l’aeroport a buscar un vol cap a l’Egipte.

Ja érem a l’aeroport, volàvem en classe turista, perquè en aquell

moment no ens sobraven els diners. Vam estar 5 hores. Vam llogar
un cotxe i vam anar cap a la piràmide. Els vam veure a ells parlant
amb un noi amb un camell. Vam anar per darrere i els vam prendre
la bossa amb el manuscrit. Vam marxar corrent, el meu germà i jo
corríem molt, perquè la nostra afició era l’atletisme, vam engegar el
cotxe i vam marxar, ens vam amagar, vam llogar un hotel d’una
estrella per estar allí uns quants dies, no era gaire car, valia 10 euros
la nit.

Vam estar-hi deu dies. Aquell dia vam anar a buscar el tresor, aquest
cop sí que el tenia. El vaig traduir, hi deia que dins de la piràmide de
Ramsés II... i allí s’haurien de seguir una sèrie d’instruccions.
Ens vam dirigir a la piràmide, allí vam entrar per una entrada secreta
que ens proporcionava el manuscrit, vam entrar i vam buscar el
tresor.

Quan vam sortir, vam sortir amb quatre sacs plens de joies, or i tot
tipus de coses de valor.

10 anys després, el vaig trobar treballant d’escombraire, i li vaig

recordar:

-Si no m’haguessis defraudat, ara estaries molt millor.