PUNT DE PARTIDA: UNA VIDA MES LLARGA ols 80 arys de era conse uencia, sobretot de les delicients condicions higiéniques, de la desnuticid | de les ons. Aquesta si sontrasta amb la que viuen els jovesj els infants dels paisos en deser- 3s condicians minimes. nfeccions est mot luny de nes minmes condicions pores del da, dowe higléniques, amb una gran part de les da i amb una alimentacio varia | Whit s problemes de salut que ens afecten? n les seves Causes? Poclem intervenir en la nostra re més suposa, nevessé Eat (any) + bone Esperanca de via al 90119113621 7651 T98) "796% 7967"7971 19811991 200712005 aurant as time Ns), Nesperanga a Salut (OM ue en molt s dels ©) wwwe-cnilla.cat/osemeo1 ses ‘Organitzacié Mundial de la Salut argon molt distintes les Cau (ows) del planet. oe mot 8 Sere 2008 inal ian per [OMS, cor preguntas seguents: i alas canoes ) Quina és la principal causa de pen) ae brie 2 nce aves de mat 2 MEE 2005 tages© Salut i qualitat de vida Amb lau 5 mata 9) benestar fisic, mental i social que aquesta den E @ La salut duna persona no pot definir estat isc, sind que és necessa mental En qualsovol cas, la idea de matali sind que ha de ser més nents os m per exer quesia forma dentendre la salut. U ‘que std infuit tant per la per la satista vida © De qué depén la salut? lu una persona me © Ambientals. megiambiental. ‘¢ Genaties, Deponen de la info ENQUESTA SOBRE VALORACIO DE LESTAT DE SALUT DELS ESPANYOLS Salut no pot limitar-se ple el con Lexpressio qualitat de vida siutltze sa ciosa | incloure benestar. a objectiva 0" Anseptcie™ Dont Moko que te sania, | factors 2. Influeixen o determinen? Sobre la salut de les persones poden influirdiversos (rife ¢s mostra la importanciarelativa de les diferents ca “otal detuncions eco ae net a) En quine de totes les causes de mort rfl tors, encara que no tots tenen el matelx pes en totes les circumstinicies. En el ses de defuncid a Espanya. tides influeix més Festi de vida personal? Per qué? b] Hiha alguna d’aquestes causes en la qual na afect en absolut esti de vida personal? Ju cA qué poden deure's les dferéncies que s'observen se sifca la resposta, (85Les MCV: LA PRIMERA CAUSA DE MORTALITAT EN EL MON Les relat iovasculars (MCV) consti imera causa de deluncié al mén, especialment en els paisos desenvolupats. Ei seu nom prové del grec kardia (r’) | del vasculum (‘vas renut), perqué afecten o cor o els vasos sanguinis 3. Un dia qualsevol, en un tloc qualsevol LUAndreu té 30 anys treballa des de fa dos en una immobiliaria. Ha passat el ‘mati acompanyant uns clients, anant d'un costat a un altre i han acabat dinant junts en un restaurant. En les postres, Andreu comenca a sentir malestar al centre del pit, té sensacié de mareig i un lleuger dolor al muscle ‘esquerre. Pensa que potser ha menjat massa, o massa rapid, que ha tingut un mati molt atrafegat i hauria c'anar-se'n a descansar a casa, Sense temps per 2 prendre una decisié, sent que el dolor es fa més agut i una forta opressi6 al pit i dificult respirar. Els seus companys de taula abserven alarmats la seva pallidesa i el seu gest de dolor i decideixen dur-lo al Servei d'Urgéncies d'un hhospital proper. Tan bon punt arriben a I'hospital, i després de comentar els simptomes amb el metge, aquest decideix ingressar-lo en la UVI (Unitat de Vigilancia Intensiva). UAndreu no s'ho pot creure. "Perd qué2, qué m’ha passat?’ El metge li recomana que es tranquiblitzi i li contesta: és malt probable que cstigui tenint un infart de miocardi 3) Quins simptomes han alarmat els companys de 'Andreu? } Qué significa que est tenint “un infart de miocardi"? cl Tenen totes les persones el mateix rise de patir un infart? = Qué és un infart? El cor huma té a penes la grandéia dun puny i,no obstant aid, és el mdscul més for del cos. Amb cada batsc, envia sang carregada doxigen i nutrients a tot 'organisme. Al ‘anita seu tom, el mi jorninat miocardi, obté oxigen i nutes @ través de la sit sang que li arriba per les artéries coronaries, que es ramifiquen en multtud de canilars. Linfar de miocardi pentany a! grup de les ms vasculars (MCV). Quan es pi dueik un infart ol flux de la sang que ci cor es bloquela La sang deta danibar @ uns 6 cfoxigen i nutes. és la mont del teit muscular | danyss permanents al cor Sil bloqusig és solam redueik el ux de sang a una zona del cor, es produebs un fort dolar al pit, denominat angina, E no $e solen produit danys inv bes al miocard, pera és un simptoma que alguna cosa no va bé al cor. Lint de mio | carci també es denomina atac cardiac. sea Sant Les artes condnes enotenclcor m Simptomes d'un infart yen el mise carSac Ws de miocardi greus comencen generalment com un dolor 0 malesta al centie del pit que dura uns quants minut 0 tendeix a repeti-s. El dolor o maesta pot iad Pals Dragos, el muscle esquere, els coves, la mandibula 0 fesquena A més, i pot *-fleutt pera respira, nausees 0 vomis, marjos,suor eda i pllice 3s MCV s6n malaties greus ila supervvencia depén mat del temps que passa el mala fins ser atés per un especalsta. Cada segon hi compta. Per aid, cal actuer amb rapide <2 i durel mala un hospital proper Sno hi ha un hospital pr ar el m éugencies Fundacié Espanyola cy= Per qué es produeix? ifars de miocerci e una de les famiicacions de Vaéria uent de clo 8 e dipésit de lipids ( de Vanéria es fa menor ila les zon p bes que tar nels ¥ nt ina trombos! coronaria, Frowes aga rent dea placa de ori estray la Num oe Varia. enornina accident cerebrovascular EI sistema circulatori El sistema circulator! inclou el cor, els vasos sanguin ila sang. 4. Cor. Funciona com una bomba que impulsa la sang a circular. Esta diviat ‘en quatre cavitats: dues auricules | dos ventricles. 2, Arteries, Vasos que duen la sang des dels ventricles del cor cap alls organs. Les seves parets s6n fortes, amb una potent musculatura, perd elastiques. 8. Venes. Vasos que condueixen la sang des dels organs a les auricules del cor. Les seves parets son més fines que les de les arteries, 4, Capiblars, Vasos de diametre molt redul. Formen denses xarves en Interior dels érgans que connecten les arteries amb les venes, 8, Sang. Esta formade per: a. Plasma sanguini. Liquid d'aspecte groguenc format fonamentalment pper aigua (9196) en la qual es troben dissoltes una gran varietat de ‘substancies, com nutrients 0 diéxid de carboni. Célules sanguinies: its ems = Glébuls vermells o eritrdcits o hematies. Cétiules que han perdut el nuclli shan transformat en bossetes plenes d'un pigment, denominat hemoglobina, que funciona ‘com a transportador d'oxigen, ~ Glébuls blancs 0 leucécits. Céllules amb nucli que intervenen en la defensa de organisme. = Plaquetes 0 trombécits. Fragments de cétlules que intervenen en la coagulacié de la sang. nd ace owes a SeesRISC I FACTORS DE RISC Per qué una una matali langant una p tars ino fi ona determinada pateix un osa, com prendre aigua no MCV. intervenen dive la malatia Totes les per 3s tenen el matetx ts ‘que és impossib! X. si que podem sab probabittat Et risc es mesura per la probabilitat que un esdeveniment _ = a = = = - = pe = - - — - © Factors de risc d’expressar el risc serum mawoUoeweRM | — ltl tl co poet, es oonpe css ay moma LEN ACCIDENT DE COTE ‘entre 6000, Fs i Ee I aS ae tei Tae om] ~ Rafer un sector de a poblct i8 més exposal). Per a conseq cia [BV ACDIDENT ONG ete 500000 PER UN LLAMP nie 10 mils A 6. Expressar i valorar el rise En la taula apareixen dades sobre el nombre de defuncions, totals i per accidents de ‘transit, ocorregudes en 2004 a Espanya i referides al total de la poblacié, DEFUNCIONS WOMES BONES «| TOTAL -AcoDENS 210 1268 578 TALS igoeor | esa | saseza POBLACIO TOTAL 2osa%6 | zea 7a | 42717 084 Suposant que aquests dades es mantinguessin similar, express esc que fun espanyol de morir ‘en un accident de transit e'acord amb ks indicacions segues 4) Probbilitat que té una persona de mari en un any per un accident de tri 1) Protobilitat que té un home de morir en un any per aquest motu ©) Probabitat que tun home espanyol de morr accident de transit en es prbxims 20 ams, 4) La sensacié de sé a matexasigul la que sigui la forma en que estigu expressada? En quin cas tens una major sensacié de sc? 68= Factors de risc de les MCV Que és Lepidemiologia os a i ‘el colesterol "bo" i malaties. | és a i el colesterol “dolent”? Et cofesterol no es disol en la sang, de manera que necessita prot {que el transportn, es lipoproteines. ‘Nh ha das tipus + Lipoproteines alta densitat coinc (HDL): si el colesterol viata unit a ‘aquesteslipoprotenes se lanome: ra coesterol de les HD, coleste rol "bo", ja que el conducixen al fetge, on és destrut ale rise es reduce + Lipoproteines de baixa densitat (LDU): si el colestero viata unit 3 elles es denamina coesterol de les DL ocolesterol“dolent’ ja que es anté-en el tise de MCV marcadors de isc” anita a imalmert hiperglucémia, Sedentarisme, obesitat, estrés. = 1 nombre dobesos ha augment or 80 que probablement | — preocupantment a Espanya forma indrecta, 6s a ls ulin anys. fa hiperten- 7. Quina into diagram de que el taba: cor de“~*~ PROVES DIAGNOSTIQUES tic sobre © que ha ocorregut, comrevar si el cor ha pati da (Qué és un marcapassos ot valorar els riscos fututs, fquerekk fer mitiples andlsis i proves diver- artificial? Es un petit apareil que es coloce sota la pel del pit que consts una pia dos eléctrades que es fan ariar ala superficie del cor. Lapaell produeix pelites | constants descarregueseléc- vues que granteven el oteesn- | Eleetrocardiograma crdnic | suficent del cor quan produeix de manera natural ci6 del cor fs transmeten per una s aracteris jament en Je televisio 0 udiada posteriorment 9. Canvis en la freqiiéncia cardiaca Un ECG pot servir per a descobrir anomalies greus en el funcionament del cor, per® també proporciona informaci6 sobre el seu funcionament normal. Podem utilitzar-lo, per exemple, per a calcular la frequéncia cardiaca (nombre de batecs del cor en ‘un minut) 0 comprovar com aquest ritme s'accelera (taquicardia) en una situacio d'estrés, En la imatge apareix un electrocardiograma d'una persona sana, en reps, i un altre obtingut quan aquesta persona es troba en tuna situacié angoixant. 9 amps (xgene) folded 2] Justfca quin dels dos ECG corespon a la stuacié normal en quin es detectataquicdra 1 Caleta la frequtnciacardiaca en es ds casos ) Com és eregste que apareix en un ECG quan e cr deixa de bate= Mesura de la pressié arterial La pres: io es mesura amb un mninat esfigmomandmetre, que mesura la sobre les parets de les arteries (normaime les del brac). Sobtenen dos valors, que cortesponen a ‘¢ La pressié maxima o sistolica, Es le maxima p moment q La pressié 3 irima pressié en la paret Cor esta relaxa Es cons ona intemal ralisis ‘TIPUS D/ANALISL PARAMETRE \VALORS NORMALS. Hemograma o recone d's | ematas (tbls js) 4-56 mins Ares tps caus Lcd (tls lanes) 45-11 mir! mL stud del coagulacie pera mesuaro tags que tes | Paquetes 185-450 mierinL 2 cogil l sang Taesear TAO-220 maid ow ins de 58 mpl tot mens de 150 ml Buca 70-100 mal Bioguimia, per eanéber alive de deterinaes moles on plasma sanguin. Radiograties i escdner 0 TAC n RAIGS X Aquesis rags travessen el cos i s6n ab bits, is. En sot, les vades er Imaige un encétal 0 Ecogratia Endoscdpia 9 que rebote sn capiades per un aparel rminat ecdgrat analiza |HABITS D’ALIMENTACIO SALUDABLES © wove-citacavoremens | A W20 v ous nee ap aan Consell Europeu dintormacio | ea iy 9 alcament a sev te a au ina sobre 'imentacid: Per a saber ; ise pees s és duu més sobre alimentacié @ sianfca un es = Una dieta equilibrada junt dels aliments que prenem détiament constitueixe ia. Aquests al s6n extremiadament varias, | amb ells es poden confeccionar les Gieles més alver Gietes s6n sa ue apons tos els tpu iens i en les quan. jsme en bon estat | aconseguir 0 manteni 12. Pobresa 0 opuléncia? LLalimentaci6 es troba liga als problemes cardiovascular, tant per escassesa com per excés de nutrients. Al llarg dela hist®= ria Shan produit importants canvis en V'aimentacié que han influiten la ineidencia d'aquestes malalties. questa cireumstan- cia ha dut @ encunyar dues expressions estretamentrelacionades: ~ Transiciénutricional, que es produeix quan "augment de poder adquisitiu duna poblacio permet substituir una dieta pobra en nutrients per una altra cada vegada més rica, i que arriba a convertir-se en opulenta. = Transicié epidemioldgica, que expressa el descens de les mallties infec~ = Moraine nestes ro cioses i, paraFlelament, 'augment de les no infeccioses, com les MCV o el Moran pe mais ec eancer 4} Expl a relacié que es mostra entre la transiciénutrcional ila transcé epidemio- legis +) La rafica correspon a un pais desenvlupat, com Espanya, En qué ens basem per 2 fer aquestaafirmacio? ©) Podria comesponde aun pais en desenvolupement? Per que? (ceteats, legums, fruit 21 30%, tenir en compie que: + Els greixos contenen molta energia. Un gram de gfeix propotciona el dable dene gia que un gram de glicd: ‘© Els greixos saturats, 1s") augmenten la con i dal grev0s origen vegetal, sin m seques: pipes de gras 08 anin cacauets, nous, ameties ccansalada)® La dieta mediterrania ~ Els ce quests cereals e: Una p = Els ‘Les proteines 0 Ei princi is aliments. greix Una ceta saluaable he dincloure uns si acions al da do ata Tvercura tesa. La dieta mediterrania es c = Aliments funcionals aliments erriq jonals $61 105 essencials (0 ls alin ‘* Bacteris probietics, Collaboren en la digestio Altres components, c is acids grassos segons alguns investgadrs.protegeien de les maltese) cor, es oben fn els pavas grassos 0 baus Aliments | nutrients ‘Agencia Espanyola de Seguretat ‘Almentaria i Nutricié (entre ares ccoses estratégia NAOS), Les substancies que ingerim, tant sblides com liquides, e denominen aliments. Després de la digest els aliments proporcionen nutrients que passen a la sang que els distriouetx per fot arganisme. Els nutrients poden ser inorgénics, com !'- dua iles sals minerals, | organics, com els glicids, es lipids, les proteines ies vita- mines. Diacord amb els nuttients que aporten, els iferents aliments ocupen diferents fun- clons: -Funcié plastica. Sutlitzen per a construir la nostra propia matéria i, abi, créixer 0 Teposar els materials perduts. Aquesta funcis la fan els aliments rics en proteines ‘en sals minerals. Funcié energética, Aliberen energia i axl podem fer el trebell muscular o mante- nir la temperature del cos. Tenen funcié eneigética els aliments amo abundants Alicids 0 lipids. + Funcié reguladora. Fan possible que tots els processos que tenen lloc en el nos- {te cos es desenvolupin amb nocmalitat.Tenen funcié reguladora els aliments que poten sals minerals ivtamines. s que &s saludable menjar ualsevol pus delsEXERCICI FiSIC I CONTROL DEL PES 1a braver industria tes coms processades sén exempies ties do ‘meniarsinsans principal causa obesit en els palses desenvolupats, tit Tel sexe pero IMC ds un bon ©) vovew.2-crutia.cat/o4emens Ministeri de Sanitat i Consum (Enquesta Nacional de Salut, Espanya 2008). exclusiu dels palsos deservoly calza algun pals en rvolupament amb ais indexs cobesiat A qué po doures? 3 de! nostre organisme per a emmagatzemar energiai usar-la més endavant va ular fora ure en condicions desc: nar En el mén @l qual tot corwida al ‘obestat sha transforrat en un {LOBESITAT AL MON = Obesitat | sobrepes ingesté excessiva dal tun esti de vida sed el 145M de la poble- 1 38.546 t€ sobr nts Sdn les dades de la poblaci infant i jwvenl: el 139% és obesa i el 26340 t6 sobrepes siagnostiquen utltzant index de massa corporal (IMC). ividint el pes en quios per la tall e petsona que té un IMC su 3s obese, luna persona obese de par un accident cerebrovascular augmenta si fexcés de 18 concentrat en la 20na de la cintura| el vente, Aid es diu obesitat central, 's Organs interns, Es considera que hi ha obe- fmetre de la cintura és iqual 0 superior a 102 cm en els homes 88 om en les dones, ™ Efectes beneficiosos de l’activitat fisica es po stan rl isica s'entén qualseval fo Se 2 un ginnas ni fer espe s wen las activitats de tots 7 anar a institut caminan, en lc danarhi amb moto o que thi duguin am ccobee; pular ner les dagalar fascensor, 0 jugar un partt de futbol o anar a la piscina ar ia beneficis a Torganisme perqué: enfontelx el cor, els mUscUls i els 0; augmenta laportacié doxigen al cos; ajuda 2 baixar de pes i redueix estes fensio aneral la quanttat Ge sucre | pds en la sang | milora la circulac san iELS PERILLS DEL TABAC considerava, si n estucis Mott pi nega inten tabaquisme nyols fur = Un factor amb molt de risc Elum cel a vid de carbo El quitra és una viscosa barteja d'almenys 3000 substancies quimiques qu mulen en els pulmons. Se sospita que a 0 son substancies cance- rigenes. Hina una fora relacié ente el c&ncer de habit de furarA més, els cients han exposat fundades teories Is components del tabac poden provocer la malatia Fins | tt e deixar sduel Ia pos volupa-la, Encara que també ni ha dors que mai desenvolupen un cAncer de puimé. Gens, dieta i MCV Es factors gent uti fns tt ‘ominada hipercolesterolémia familiar Aquesta malatia alana | pot alectar divers s afar, i en a muta dung rovoca nivel tui absent en la deta. La Cade vegada es descobreen més inter (ons, la dist ies MCV. encara que les rl complexes. Un exemple & nat geno- sialmenten am siiltat de tot en la societal de Fabund Laciéncia que mma es denomina nutrigendmica. £ s fecomanacions dietétiques al genorma ab milorarla seva salut Nations + Ecerarsh era} Braun @® Orn amore Ovtenncionm Eues@ Netine Basin ©ceimi + Brsconn Dmetinisarna-+_ Fert Cm oy Ovi !Mondxid de carbori oor He ron 210 ee © aubstancia que rovoca cncer Qué és una substincia ccancerigena? Es una substincia capag de danyar es ‘gens encarregats de controlar a divs celular. En un oganisme sa, el itme a que es dvidebeen les celles est cone tuolat | solament es dvideixen quan és rnecessari, En una persona que té can- cer, algunes célules es reproduciven Sense control i originen una massa de ceHlules denominada tumor. Les cules del tumor poden desprendre’s i envar altres tits (metdstas} en es |qualses farmen nous tumors. b els ments que tenim sobreLA CIENCIA | ELS SEUS METODES CORRELACIO | CAUSALITAT a, cadeveniments (variables) estan corelacionats si en augmentar el valor ctun puja el de tale (corelacio osi- Mal, Daa (correlacié negative), Per exemple, segons les estacistiques, les epiaérnies Go grin és eran one {ures £07 ean ag ar. Sip | eines temperatures estan correlacionacies, Vol alxd cit que los bale ton pera, Tres ai ma causa de la Grin? Que dos esdeveniments estiguin correlacionats no significa, hocexeicment que Un sigui la cause de late, Quan dos esdeveniments, per exemple les baixes ‘temperatures (A) ita grip (8), estan coreleconats hi ha com a minim quatre poss. bits 1. Analitzar totes les possbiitas. A pot ser la causa de B. Les banes temperatures de Mhivern sin la causa de Tepidemia de gio B pot ser la causa de A. La grip 6a causa dels banestempera- tures Un tercer esdeveniment pot ser la causa de la relacié entre A Sere 1B. El viru dela aio €s més estable a temperatures baxes tes ee manté actiu en Fae durant més temps, aixies propaga amb més Renee facta A pot ser la causa de B, alhora que B és la causa de A. fred ee la causa dela grip ial seu torn la grip és la causa de les baines se aaa temperatures. Hi ha alguna cosa més que correlacis entre les baxes temperature a grip? Es fel descobi elacionsente dos esdeveniments.o més, erb nos fc provr qu un Gels dos él causa de Tate Mecanisme de relacié — 3. Trobar el mecanisme... Conduir begut i tenir un accident de Variable ocutta : 7 4, Variable oculta... La causa és el virus dela grip ila relacié €s la Trobar el tereeresdeveniment (variable aculta) en un JE major estbltat del virus a baxes temperatures primer moment permet explicar la relacié entre els dos esdeveniments. 5. Experimentar... Les sufocacions estiuenques i el consum de Qgelats estan correlacionats, Augmentant o disminuint el nombre de — = Ggelats consumits per un grup de persones padrem detectar i aug- Experimentar menten o disminueixen les sufocacions. Aix! podrem deduir si els. Igelats sn Ia causa de les sufocacions 0 no, coed 8000 ) Cieare