Un conjunt és una agrupacié d’objectes anomenats elements, En general, els conjunts es representen amb majtiscules (A, B, ...) Tentre claus ({})1 els seus elements amb Iletres mintiscules: A= {a,e, i, 0, u} Es poden expressar de dues formes: y Per Extens o Enumeracié: s’escriuen tots els seus elements: A = {Osca, Saragossa , Terol} Y Per Comprensié: s‘especifiquen propietats dels seus elements: A= {x/ x és provincia d’Arag6} En ocasions, per a representar conjunts senzills ay s'utilitzen els Diagrames De Venn que son cercles a 0 ovals amb elements en el seu interior. “b | S’anomena Conjunt Buit al conjunt sense elements. \e/ Es representa per @ . Els elements repetits d'un conjunt sols s‘expressen una vegada, 1 2.- Relacions Entre Conjunts Amb els conjunts i els seus elements podem establir varies relacions: + Sia és un element del conjunt A, es diu que | aPertanyal conjunta. S’escrluz ac A Sa no és un element del conjunt A, es diu que a No Pertany al conjunt A. S’escriu: a¢ A Dos conjunts s6n iguales si tenen els mateixos elements, ésa dir, qualsevol element d’ A és de BI viceversa. SIA = {Osca, Terol, Saragossa} y B= {x/ és provincia d’Arag6}, aleshores A = B La Igualtat De Conjunts és una Rela d’Equivaléncia, ja que compleix les propietats: a) Reflexiva: A =A. b) Simétrica: Si A = B, aleshoresB = A. c) Transitiva: Si A = BiB =C, aleshoresA=C. ‘A#B_ Dosconjunts son distints si no son iguals, és a dir, si A té al menys un element que no es de B o Bté al menys un que no és d’ A. eRel ions Entre Conjunts (cont Sitots els elements d’ A pertanyentambéaB, —} Acesta inclés en B. CO En elxe cas, A és un subconjuntde B. SIA —B1A#B, A és un subconjunt propi de B. Sitots els elements d’ A pertanyena B o Aesta inclés 0 és igual a B. és una relacié d’ordre, ja que compleix les propietats: a) Reflexiva: ACA. b) Antisimatrica: Si A cB iB AUB={a,b,c, d} La Uni6 de Conjunts té les propietats Commutativa, Associativa i Existéncia d'Element Neutre (2) La Interseccié de dos conjunts Ai B és = ANB | un nou conjunt que conté a els elements Ce comuns d' Aj de B. Si A={a, b, c} iB={b, c,d} > ANB={b,c} La Interseccié de Conjunts té les propietats Dos conjunts son disjunts si no tenen cap element comi, és a dir, si ANB = & La Diferancia de Conjunts o Conjunt - Diferéncia d’ Ai B esta format pels elements d’ A que no estan en B SiA={a, b, c}iB={b,¢,d} > A- La Diferéncia de Conjunts no cumplix la prop. Commutativa. Quan calculem A - B, generalment BCA UA-B 44.- Parell Ordena Un parell ordenat, escrit (a,b), és una seqiiéncia de dos elements on un d’ells és el primer (el a en el nostre cas) I altre és el segon (el b) Sia #b aleshores (a,b) # (bya) . Si (a,b) = (cd), aleshoresa = cy b=d. Per a tres elements, s'anomena Tripleta ordenada I pera n elements, n-tupla. = Producte Cartesia El Producte Cartesia d’ AI B, escrit A x B, és un nou conjunt format por tots els parells ordenats en els que el primer element és d’ Aj el segon de B. AXB = {(a,b) /a< A, b< B} {a,b,c} | B={1,2} , aleshores: AXB = {(a,4), (a,2), (by4), (b,2), (¢,4), (G2)} El Producte Cartesia ne compleix la Propietat Commutativa. si Calcula tots els subconjunts A = (a, b,¢, d). {Quins sén propios? 2. Dibuixa Diagrames de Venn que representen als conjunts Ai B i que cumplelxen, ACB W)ANB=B GANBYS 3. SIA={a, b,c}, B= {b, c}i C= {6}, calcula els segients conjunts: (ANB (BUC (A-B 4, DonatsA= {0, 1, 2,3, 4, 5}, B= (0, 4, 8), IC = (0, 2,4, 6, 8, 10). troba cadascun @AUB @)BUC (ANB dels conjuntede la dreta BNC (@B-C H AuB-C 5. SiM és el conjunt delsmesos de any, ‘J= (Gener, Juny, Juliol}. (@ Jus wow = (Juny, Juliol, Agost) i (saw @snsum W= {Desembre, Gener, Febrer}, (@M-(suW) = @J-s calcula cadascun dels conjunts: 6. Ombrejales regions que representen: (@) AN BNC) () A- (BNC) @AUB-C) a 7 ;Una Correspondancia és una relacié binaria entre dos conjunts. En el exemple de la dreta, l'element 4 del conjunt X es relaciona amb l'element a del conjunt Y, el 2 amb la diel 3 amb la bilac. s‘anomena Conjunt Ir s‘anomena Conjunt Final Exercici: Utilitza diagrames de Venn per a representartres correspondéncies des de el conjunt de les vocals als digits utilitzats en el sistema de numeracié en base 4, x ¥ Una Aplicacié o Funcié és una correspondencia en la que a tots i a cadascun dels elements del conjunt inicial els correspon un Gnic element del conjunt final. Una aplicacié des de Xa ¥ la representem f: X Exercici: Utilitza diagrames de Venn per a representartres ‘aplicacions des de el conjunt de les vocals al dels digits utilitzats en el sistema de numeracié en base 3. Y Existeixen tres tipus d’Aplicacions: z os Y Una Aplicacié és Injectiva si a cada Af) element del conjunto inicial li correspon un, tz al valor distint en el conjunt final. iy Y Una Aplicacié és Sobrejectivao ‘Suprajectiva si a tots els elements del Cconjunt final els correspon al menys un valor del conjunt inicial. ¥ Una Aplicaci6 és Bijectiva 0 Biunivocasi és, *, eA ala vegada, Injectiva | Sobrejectiva, és a dir, (x =) sia tots els elements del conjunt final els (se correspon un iinic valor del conjunt inicial. ey Hiha Aplicacions que no sén de cap tipus dels anteriors. Exe mb diagrames de Venn, estableix, si pots, una aplicacio injectiva, una sobrejectiva i una bijectiva: a) Des de el conjunt de les vocals al dels digits del sistema de numeracié de base 4. b) Des de el conjunt de les vocals al dels digits del sistema de numeracié de base 6. c) Des de el conjunt de les vocals al dels digits del sistema de numeracio de base 5. 8