ARXIUS I FONTS DOCUMENTALS PER A RECUPERAR LA

MEMÒRIA DE MESTRES I ESCOLES: UNA EINA DE TREBALL

INTERESSANT, ÚTIL, NECESSÀRIA I D’APLICACIÓ
DIDÀCTICA A LES AULES.

Wilson Ferrús Peris

ARCHIVO GENERAL E HISTÓRICO DE DEFENSA (AHD)

Els expedients complets relatius als Consells de Guerra celebrats en
Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme seguits per la Jurisdicció de
l’Exèrcit de Terra, el TMT 1r, es troben dipositats a l’AHD, situat al Paseo
de Moret, 3, pavelló 4, de Madrid. Allí trobarem tota la documentació
referida a les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca, Càceres,
Badajoz, Albacete, València, Alacant i Castelló. Així, doncs, ja no en
trobarem cap als magatzems del Govern Militar de València ni en les seues
delegacions a Alacant i Castelló. Tots es troben a l’AHD després que a
finals del 2008 s’iniciara el trasllat i concentració de tota aquesta
documentació, dispersa per tota Espanya en diversos fons situats a Madrid,
València, Alacant, Castelló i Cartagena, amb l’objectiu de poder-los
conservar, catalogar i digitalitzar i posar-los a l’abast dels investigadors.
Així, en juny de 2009 el TMT 1r autoritzà la consulta lliure de tot aquest
fons documentals.

L’horari de consulta dels expedients de dilluns a divendres des de les 9h.

fins a les 14h. però no es poden sol·licitar expedients després de les 13 i no
se serveix documentació per a la seua consulta després de les 13’30h. Es
poden fer consultes, peticions i sol·licituds de pressupostos per correu
electrònic a archivo-historico-defensa@oc.mde.es.

En la majoria dels sumaris et trobes diversos encausats que eren jutjats al

mateix temps, raó per la qual alguns expedients són molt llargs.

Hi ha molts pocs sumaris digitalitzats, la major part d’ells segueix en paper,

raó per la qual les reproduccions, que se poden sol·licitar i obtenir sense
problemes, han de ser majoritàriament mitjançant fotocòpia, que, a més,
dependrà de l’estat de conservació de l’original, que en el cas dels sumaris
que vénen de València, com ja hem dit, no està en molts bones condicions.
Doncs, no solament van sofrir les conseqüències de la riuada sinó que, a
més, es trobaven literalment emmagatzemats en els soterranis de la
Delegació Militar més que arxivats, en condicions lamentables i amb pocs
mitjans per a conservar-los en condicions adequades.
L’accés a cadascun dels sumaris és molt ràpid i senzill, puix, estan
ordenants alfabèticament. Al costat de cada persona hi consta el núm. del
Sumari, l’any en què comença el procés, la caixa on està arxivat i l’ordre. A
continuació farem la petició de consulta relacionant el nom i cognom de la
persona i el número de la caixa i l’ordre. També podem sol·licitar la
reproducció total o parcial de l’expedient.

Les relacions dels encausats es poden consultar d’una manera senzilla,

còmoda i ràpida a:

https://patrimoniocultural.defensa.gob.es/es/centros/archivo-general-
historico-defensa/documentos

Tanmateix, si el mestre o la mestra de qui busquem informació, malgrat ser

valencià o haver exercit la docència a la Comunitat Valenciana, va ser jutjat
per altre Tribunal Militar Territorial (2n, 3r, 4t) ens hem d’adreçar a altres
arxius que els custodien i hem de sol·licitar autorització (no són de lliure
accés com l’AHM de Madrid):

a)Tribunal Militar Territorial Segon (TMT 2n). Sevilla

Àrea d’actuació: Andalusia, Ceuta i Melilla
La sol·licitud de consulta dirigida a: Auditor Presidente del Tribunal
Militar Territorial Segundo.
Carrer Eduardo Dato, 21. 41018 Sevilla.
Telèfon: 954-987867
archivohdetmt2@oc.mde.es
Els fons estan repartits entre Sevilla, Almeria, Granada, Málaga i Ceuta.

b)Tribunal Militar Territorial Tercer (TMT 3r). Barcelona

Àrea d’actuació: Catalunya, Aragó, Navarra, Illes Balears.
La sol·licitud de consulta dirigida a: Auditor Presidente del Tribunal
Militar Tercero
Plaça Portal de la Pau, s/n. 08002 Barcelona.
Telèfon: 93-3169300
archivotribunalmilitarbcn@oc.mde.es
Els fons estan repartits entre Barcelona, Saragossa, Palma de Mallorca.

c)Tribunal Militar Territorial Quart (TMT 4t). A Coruña

Àrea d’actuació: A Coruña, Pontevedra, Zamora, Palència, La Rioja,
Vizcaya, Lugo, Astúries, Salamanca, Cantàbria, Navarra, Àlaba, Ourense,
León, Valladolid, Burgos, Guipúscoa, Sòria (només en part, la resta al
TMT 3r).
La sol·licitud de consulta dirigida a: Auditor Presidente del Tribunal
Militar Cuarto
Plaça de Santo Domingo, s/n. 15071 A Coruña.
Telèfon: 981-214287
tmt4.amnistias@oc.mde.es
Els fons estan concentrats en dos arxius militars de Ferrol.

d)Tribunal Militar Territorial Cinqué (TMT 5é). Santa Cruz de Tenerife

Àrea d’actuació: Illes Canàries.
La sol·licitud de consulta dirigida a: Auditor Presidente del Tribunal
Militar Quinto
Avinguda 25 de Julio, 3. 38004 Santa Cruz de Tenerife.
Telèfon: 922-293923

https://patrimoniocultural.defensa.gob.es/sites/default/files/2017-
02/Gu%C3%ADa%20Localizaci%C3%B3n%20Fondos%20Judiciales_OC
T_2015.pdf

ARCHIVO GENERAL MILITAR (AGM)

Es tracta d’un Arxiu Nacional històric que custòdia valuosa i interessant
informació relativa a la Guerra Civil (parts d’operacions, moviments
d’unitats...), la repressió franquista (camps de concentració, batallons de
treball...), la División Azul i les Milicias Nacionales (Falange i Requetès),
Hospitals de campanya, Capitanies Generals, Casa Militar de Franco,
Acadèmies i Centres d’Ensenyança, la postguerra (fortificacions dels
Pirineus, Marroc), els butlletins de la secció d’intel·ligència de l’Estat
Major Central... Compta amb molts fons procedents de l’arxiu de
Salamanca. Conté milers de documents imprescindibles per a estudiar i
entendre la més recent història d’Espanya.

Els seus fons són de difícil o impossible accés perquè molts dels documents
porten marques de reserva o confidencialitat. Però, amb tota probabilitat
des del Ministeri de Defensa es donarà un pas definitiu perquè la
documentació anterior a 1968 puga ser de consulta pública.
https://elpais.com/politica/2018/09/16/actualidad/1537121723_032402.htm
l?id_externo_rsoc=FB_CC

Es troba a:
C/ Vallespín, 19
05001 – Àvila
Tlf. 34-920352521
archivomilitaravila@et.mde.es
Es necessària l’autorització prèvia:
http://www.ejercito.mde.es/Galerias/Descarga_pdf/Unidades/Madrid/Ihcm/
a-avila.pdf

ARXIU DEL REGNE (AR)

En aquest arxiu s´hi troben molts dels expedients del Tribunal de

Responsabilitats Polítiques de Carlet, Sagunt i València però no estan tots.
La majoria dels expedients que encara no han arribat a l’arxiu es troben al
Tribunal Superior de Justícia, però el seu accés és difícil i no hi ha molta
predisposició a facilitar-lo. Cal fer una instància i esperar que et contesten.

En l’Arxiu del Regne també estan els expedients carceraris que s’hi
trobaven a l’Arxiu del Centre Penitenciari de Picassent. Els primers a
arribar van ser els expedients de totes les dones, els quals ja deixaren de
consultar-se a l’ACPP. Ja hi deuen estar tots.

El procés de consulta per als dos tipus d’expedients és molt senzill. Pel que
fa als Tribunals de Responsabilitats Polítiques podem buscar la persona
alfabèticament en tres relacions diferents, una referida a Carlet, altra a
Sagunt i altra a València. Quan trobem la persona que ens interessa només
cal prendre nota de la Caixa i la Signatura i obtindrem l’expedient complet.
Si necessitem una reproducció també se’ns facilita, digitalitzada. Pel que fa
als expedients procedents de l’ACPP, també tenim diversos volums on
estan relacionades les persones que van estar empresonades segons el
centre penitenciari de procedència (Santa Clara, Porta-Coeli, Provincial de
Dones…). Només cal buscar la persona i anotar la referència, Caixa i
Signatura. L’expedient es pot consultar, això sí d’un en un, i després es pot
sol·licitar també una reproducció del mateix, complet o parcial.

Passeig de l’Albereda, 22 - 46010 València

Telèfon: 96 120 67 30
arv@gva.es
Horari: Dilluns, dimecres, dijous i divendres de 9:00 a 14:30 h i dimarts de
9:00 a 18:00 h.
http://www.ceice.gva.es/es/web/archivo-del-reino

ARXIU HISTÒRIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA (AHCV)

Aquest arxiu, situat en l’avinguda Campanar, 32, és un dels més útils i dels
que més informació ens pot aportar a l’hora de completar, contrastar o
corroborar la informació que puguem tenir sobre els i les mestres.

Hi podem trobar tres fons documentals: els expedients administratius o

personals de la majoria de mestres de la província de València des de finals
del segle XIX; els expedients de l’alumnat de l’Institut Lluís Vives de
València des de 1860 fins a 1940; expedients d’apertura d’escoles privades,
molts d’aquests també en l’AUV.

Respecte al primer, hi podem consultar dos tipus d’arxius. Un, el

majoritari, compost per expedients que contenen una informació bastant
completa de cadascun del professorat que exercí en la província de
València. Quan no hi trobem l’expedient anterior respecte a algun mestre,
en la majoria dels casos el trobarem, amb tota probabilitat, en l’altre arxiu.
També podem trobar informació respecte al mateix mestre en els dos
arxius, quan això ocorre és perquè aquest segon arxiu sol contenir
expedients que aporten informació complementària respecte a l’anterior o
els expedients de jubilació que potser no consten en l’altre. Els expedients
inclosos en el primer arxiu estan perfectament catalogats i ordenats pel
personal de l’AHCV mentre que els que trobarem a l’altre arxiu, si bé estan
ja catalogats i ordenants alfabèticament, encara no els hi trobem ordenants
internament de manera cronològica, cosa que no és cap obstacle per a
poder-los consultar i utilitzar. Els primers expedients provenen del
Ministeri d’Educació mentre que els segons arriben des dels Serveis
Territorials, de manera que, en aquests moments estan totalment
centralitzats i es poden consultar acudint a un únic arxiu, la qual cosa no
significa que encara no quede algun expedient administratiu o personal en
l’AGA.

L’Expedient administratiu, que podem trobar en aquests dos arxius de

manera complementària o individualitzada, conté, entre d’altra
documentació, la següent:

-El certificat de naixement del mestre amb dades referents a la data i el lloc
de naixement i als seus familiars.
-El certificat de la concessió o expedició del Títol de Mestre de Primera
Ensenyança, on trobem no solament la data en què va obtenir el títol sinó,
en ocasions, també la data en què va finalitzar els estudis i la qualificació
final. També hi consta el tipus de Títol de Mestre (en cas que fóra
Elemental o Superior) i la Normal on va cursar la carrera. En alguns casos,
aquesta informació que també podem obtenir-la en l’AGA.
-Els diversos Fulls de Serveis que el mestre va presentant al llarg de
l’exercici de la seua professió amb les finalitats més diverses.
-La participació en els diversos concursos de trasllats on participa i llocs
escolars que sol·licita.
-Preses de possessió i cessament de cadascuna de les escoles per on passa.
-Peticions o sol·licituds d’excedències, de reconeixement de serveis, de
triennis, de reintegració en el Cos, de baixes per malaltia, de permisos per
absentar-se del seu lloc de treball...
-Sol·licitud de places d’interins, bàsicament per part dels Cursetistes de
1936, amb aportació d’avals.
-Expedients governatius en els pocs casos en què així succeeix.
-Procés per a l’obtenció de la jubilació voluntària o forçosa.
-Comunicats i resolucions dels diversos moments pels quals passa el seu
expedient de depuració, ja siga confirmacions, habilitacions, cessaments o
sancions.
-Procés per a l’obtenció del reconeixement de l’antiguitat i el reingrés en el
Cos, en el cas dels mestres que van ser apartats del servei, els Cursetistes
del 1936 o els mestres del Pla Professional de 1931.
-Els vots de gràcies obtinguts pels mestres en cadascun dels seus destins i
el perquè d’eixa concessió...

Com podem comprovar, una informació important, bàsica diríem nosaltres,

sobre tot per corroborar la informació obtinguda i facilitada per testimonis
orals i a través dels records.

Tots aquests expedients, que estan en molt bon estat de conservació, es

poden consultar en sala de dilluns a divendres entre les 9 i les 14 h. No
estan digitalitzats però es pot obtenir fotocopia digital sempre i quan es
respecte la legislació vigent. També es poden fer consultes a través del
correu electrònic, ahcv@gva.es.

ARXIU CENTRAL DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ (ACME)

Aquest arxiu està situat des de 1973 a Alcalá d’Henares, al Paseo de

Aguadores, núm. 2, en una part de la 8a planta del mateix edifici on s’ubica
l’AGA. Les consultes es poden realitzar en la pròpia sala habilitada amb
eixa finalitat o a través de carta o e-mail. Tant si les consultes es fan en sala
o per correspondència, es poden sol·licitar i facilitar còpies de la
documentació. El correu electrònic per a posar-se en contacte o sol·licitar
algun tipus de documents, expedients o informació simplement és
archivo.central@mecd.es

Els arxius referents als expedients de depuració del personal docent ja no es

troben en aquest arxiu del Ministeri d’Educació, ministeri al qual arribaven
procedents de les comissions de depuració provincials una vegada conclòs
l’expedient, perquè van ser transferits a l’AGA i allí es poden consultar.

Per altra banda, els expedients personals o administratius del Magisteri així
com els expedients de jubilació tampoc s’hi troben ja en aquest arxiu des
que van ser transferits a les diverses comunitats autònomes. En el nostre
cas, ja hem explicat que es poden consultar d’una manera prou còmoda i
accessible a l’AHCV. No obstant això, alguns d’aquests expedients, tant
personals com de jubilació, els trobarem a l’ACME, si bé de manera
repetida en la gran majoria dels casos. També hi podem consultar els
expedients d’expedició del Títol de Mestre de Primera Ensenyança que
s’obrien a petició del propi mestre i que aquest havia de sol·licitar al MEN.

A més, encara podrem trobar i consultar a l’ACME les propostes de revisió

dels expedients de depuració que des del Jutjat Superior de Revisions es
transmet a l’aleshores Ministeri d’Educació Nacional. De totes maneres,
tots els documents referents a aquesta proposta de revisió els podem trobar
també dins del propi expedient de depuració del mestre.

És per això que, malgrat pensar que tots els documents els trobarem als
expedients de depuració dipositats a l’AGA o als expedients personals que
es troben a l’AHCV, paga la pena revisar els documents que encara es
conserven en aquest arxiu perquè sempre podrem trobar informació que ens
aporte llum o ens complete la informació de què disposem sobre algun dels
mestres.

Per altra banda, també és possible trobar en aquest arxiu documentació

referida a l’expedient de depuració republicà, el conegut com a Expedient
Roig, o al propi expedient de depuració franquista.

Aquesta documentació es troba catalogada i ordenada en caixes. Per a

identificar i trobar el document cal indicar el número de la caixa i a
continuació l’ordre o el número de l’expedient.

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/archivo-
central/portada.html;jsessionid=86F7D7B599874F7BB42DFE29A410B64
9
ARXIU CENTRE PENITENCIARI DE PICASSENT (ACCP)

En aquest arxiu es conservaven i es concentraven els expedients carceraris

de tots els antics centres penitenciaris que hi havia a la província de
València. Ací podíem trobar, o almenys hauríem de trobar, tots aquells
mestres que tant abans com després de la Guerra Civil van estar
empresonats durant aquell període de temps en alguna de les presons
existents. En aquest arxiu s’han anat concentrant, des que es va construir el
centre penitenciari, tots els expedients de presos procedents de la Presó
Cel·lular, la coneguda com a Model, de la Provincial de Dones, de l’antic
convent de Santa Clara, de l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis i del
de Santa Maria del Puig, convertits en presons, i fins i tot del camp de
concentració de Porta-Coeli.

Tots els expedients estaven catalogats i ordenants, de manera que era

bastant fàcil la seua consulta i accés. Cada expedient constava de dos
números, un correspon a la caixa en què es trobava i l’altre al número
d’orde o d’expedient.

En aquests moments, és possible que ja s’hagen transferit tots els

expedients a l’Arxiu del Regne. Ací és on haurien d’estar ordenats també
en caixes i segons el número d’expedient de cadascun, així com també
agrupats segons el centre penitenciari d’origen des del qual van arribar a
Picassent.

Serà difícil trobar aquells que durant un temps il·limitat (podia ser hores,
dies o mesos) estigueren privats de llibertat en alguna presó local o
comarcal.

Els expedients estan en un bon estat de conservació i, exceptuant algun

document, es poden llegir fàcilment. Altra qüestió és la comprensió del
contingut de l’expedient, doncs, algunes dades són contradictòries i no tots
els expedients segueixen el mateix procediment ni les mateixes pautes, fins
i tot aquestes contradiccions apareixen en un mateix expedient, depenia del
funcionari encarregat de complimentar els documents. Sí que implica certa
dificultat a l’hora d’interpretar els documents, la pròpia mecànica del
procés i el llenguatge específic usat.

En aquests expedients podem trobar informació sobre les circumstàncies i

les causes de la detenció, els centres de reclusió pels quals va passar, el
certificat de la sentència del Consell de Guerra, que recull la condemna i
els “fets provats”. També hi trobarem informació sobre concessions de
llibertat condicionada o atenuada i amb quines condicions es concedeixen,
sol·licituds de commutació de pena, reduccions de pena pel treball i
liquidacions de condemna. L’execució i el compliment de la sentència, així
com el llicenciament definitiu també es troba en aquest expedient. Algunes
dades personals i ideològiques també consten entre aquests documents i
podrem inferir i intuir les circumstàncies personals per les quals hagué de
passar el mestre.

Una documentació molt interessant que ens ofereixen dades molt concretes
per a entendre les circumstàncies i les causes de la repressió que van patir
aquests mestres de la República amb tota la seua duresa i crueltat. Una
informació, per altra banda, compatible i complementària de la que
trobarem en els expedients dels Sumaris dels Consells de Guerra.

ARXIU DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA (AUV)

Aquest arxiu es troba a l’avinguda Blasco Ibáñez, núm. 30, de la ciutat de

València, en el mateix edifici on es troba la Facultat de Filosofia i Ciències
de l’Educació. El seu horari de consultes és de dilluns a divendres des de
les 9 fins a les 14h. I també els dilluns i dimecres per la vesprada, entre les
16 i les 18’15 h. A través del seu correu electrònic, arxiu.historic@uv.es,
podem fer consultes, demanar informació i aclarir dubtes abans d’acudir-hi.

Conserva documents històrics de la Universitat de València des de mitjans

del segle XVI fins al segle XX. Interessant és el fons de l’antiga Escola de
Magisteri que va ser transferit a aquest arxiu. Aquest és un fons molt
important i extens però està encara en aquests moments en ple procés de
catalogació i disposa d’una mínima part del seu total catalogat, ordenat i
accessible. No es conserva en aquest arxiu cap expedient de depuració ni,
lògicament, tampoc cap expedient administratiu. Però sí que hi ha els
expedients dels Cursetistes de 1936 i també s’hi troben els estudiants de
Magisteri del Pla professional.

No obstant sí que és possible trobar algun esborrany o informe previ dels

expedients de depuració, fins i tot algun informe incomplet, entre els
documents que conformen el fons de l’Escola de Magisteri, catalogat o no,
tenint en compte que la Comissió de Depuració núm. 2 s’establí en l’Escola
Normal a partir del 5 d’octubre de 1940. Aquesta Comissió, com totes les
altres, no solament recollia els informes preceptius, formulava els càrrecs i
realitzava una proposta de confirmació en el càrrec o de sanció, sinó que
també realitzava treballs previs, consultes, indagacions, investigacions...
Els primers documents s’enviaven, almenys s’havien d’enviar, a Madrid a
la Comissió Superior Dictaminadora però els altres podien no transmetre’s
i es quedaven, per tant, als arxius on tenien la seu, en aquest cas l’Escola
Normal.

Buscar aquesta informació en l’AUV, d’on potser arriba procedent de

l’antic Arxiu de l’Escola Normal pot resultar tediós i poc gratificant, i
potser només ens pot servir per a identificar o posar-nos en el camí d’algun
dels mestres depurats. Un treball molt costós, tenint en compte que la major
part d’aquest fons no està catalogat, i que podem identificar el mestre a
través de les resolucions publicades en diaris oficials i tenim els expedients
de depuració localitzats a l’AGA, on normalment està tota la
documentació.

El que sí que hi podrem trobar a l’AUV és una gran quantitat d’expedients

acadèmics ja catalogats. Encara que no estan digitalitzats són fàcilment
identificables i es pot obtenir còpia. També s’hi poden buscar expedients
acadèmics que encara no estan catalogats i localitzar-los, bé aportant les
dades personals del mestre o bé amb les dades aproximades en què va
cursar la carrera.

Els expedients els trobarem sota dues denominacions diferents, que cal fer
constar per a identificar-los i localitzar-los: Expedients acadèmics i Escola
de Magisteri. Hi ha d’altres, d’entre 1910 i 1931, procedents de l’Escola de
Magisteri que no estan catalogats però sí que identificats i consten al fons
denominat Expedients antics.

És també molt interessant la consulta dels expedients d’apertura d’escoles

privades (entre les quals ens trobem les escoles laiques i racionalistes). Són
fàcils de trobar i de consultar i es pot realitzar la recerca a través del nom
de l’escola, del nom del mestre o de la mestra o a través del nom del
col·legi.

ARCHIVO GENERAL DE LA ADMINISTRACIÓN (AGA)

De consulta obligada i imprescindible per a obtenir informació sobre

l’educació en general i sobre els expedients de depuració en particular. És
la matèria prima per excel·lència en qualsevol treball d’investigació o en
qualsevol indagació o recerca que tinga com a objecte la depuració i la
repressió del Magisteri Primari, més encara si el que volem és anar més
enllà d’una simple anàlisi quantitativa del tema. No pot haver cap treball al
respecte que es considere complet si prèviament no s’han analitzat,
interpretat, contrastat i comparat la gran quantitat de dades i
d’interessantíssima informació que ens aporten aquests expedients. El
primer pas ha de ser la identificació dels mestres a través de les resolucions
i disposicions oficials i indagant en el record i el testimoniatge oral, però el
segon pas ha de portar-nos necessàriament a escodrinyar entre els
documents que conformen els expedients de depuració amb la finalitat de
poder conèixer el procés depurador, les seues causes i conseqüències, el
perfil ideològic i professional del mestre republicà, acostar-nos a aquest
tipus de repressió que sofriren milers de mestres republicans per a poder
analitzar-la, conèixer els i les mestres que patiren més directament aquesta
repressió apropant-nos a les seues vides robades i trencades..., i els
expedients de depuració seran la base, una font primordial d’informació,
per aconseguir eixos objectius. A partir d’ací podrem indagar en altres
arxius i altres camps, però la base ineludible està en aquesta font
documental.

A l’expedient de depuració trobarem dades personals, professionals i també

ideològiques, moltes d’elles de manera explícita però d’altres
implícitament, entre línies o de manera irònica o, fins i tot sarcàstica.
També hi trobarem dades, noms, referències a altres personatges o
protagonistes locals: informadors, avaladors, denunciants, representants del
Nou Règim, de les noves institucions, les persones amb qui s’identifiquen
les noves autoritats i els nous ideals... També podem reconèixer la persona,
les seus pors o la seua valentia, la força o la debilitat, l’autocensura, l’exili
interior, l’autonegació, la necessitat de sobreviure, la humiliació..., el
trencament dels somnis, la pèrdua d’il·lusions...

Normalment, en cada expedient de depuració trobarem: Full d’obertura de

l’expedient; la sol·licitud de rehabilitació junt a la Declaració Jurada i els
avals, informes o certificats que acrediten el que afirma o la seua bona
conducta; informes preceptius de l’alcalde, del comandant del post de la
Guàrdia Civil, del rector i d’un veí representant dels nous ideals; Plec de
Càrrecs; Plec de Descàrrecs acompanyat novament d’informes i certificats
positius; proposta de sanció de la Comissió Depuradora provincial;
proposta de la Comissió Superior Dictaminadora; resolució definitiva del
Ministeri; sol·licitud de revisió acompanyada novament d’avals, informes i
documentació; proposta del Jutjat Superior de Revisions.

En alguns expedients, en pocs, s’inclou també l’interessantíssim Expedient

Roig, l’expedient de depuració republicà, que encara ens aporta més
informació del mestre i les seues activitats professionals i polítiques durant
la República. Entre els documents que hi podem trobar està la sol·licitud de
readmissió, la Declaració Jurada, els certificats acreditatius de
l’organització de la qual declara la seua pertinença i el full de serveis.
Als expedients de depuració, en ocasions també hi apareixen informes
sol·licitats per la pròpia Comissió, al marge dels preceptius, denúncies
voluntàries de veïns o veïnes del poble, en unes ocasions signades i en
altres anònimes, ampliacions de les declaracions jurades de puny i lletra del
mestre que aporten més dades personals i ideològiques del mestre...

Cal afegir, per altra banda, que no sempre apareixen tots els documents que
haurien de constar. Normalment no hi és la resolució final del Ministeri
d’Educació Nacional, encara que coincideix normalment amb la proposta
de la Comissió Superior. Altres vegades falten alguns dels informes
preceptius i, en poques ocasions, algun document com ara la proposta de
sancions.

L’expedient és de fàcil localització a l’AGA, estan agrupats per províncies

i consta de lligall, número d’expedient i signatura. Es poden consultar en
Sala de dilluns a divendres entre les 8’30 i les 14’30h. Però també es poden
fer consultes, peticions i obtenir informació a través del seu correu
electrònic aga@mecd.es. Gran part d’aquests expedients estan digitalitzats i
és pot sol·licitar la reproducció dels expedients en paper o en format
digital, en cas que siga possible.

Una informació fonamental, bàsica per a un estudi d’aquestes

característiques, que després caldrà completar amb altra derivada de la resta
dels arxius consultats.

A més d’aquests expedients de depuració, a l’AGA també podrem trobar

alguns Expedients de concessió de Títol de Mestre de Primera Ensenyança,
Expedients personals i Expedients de jubilació, també de fàcil accés i
identificats igualment amb un número de lligall, un número d’expedient i
una signatura. Expedients de jubilació i personals hi ha pocs però de
concessió de Títol n’hem identificat una gran quantitat. De totes formes la
informació que contenen aquests expedients es pot trobar en els arxius de
l’AHCV i l’AUV.

Aquest arxiu és molt important perquè en ell es conserva la història més

recent, fonamentalment la del segle XX, encara que també hi trobarem un
important fons documental de la segona meitat del segle XIX, i fins i tot
documents del segle XVIII, encara que lluny de l’objecte del nostre
propòsit. Els fons de què consta s’han anat construint a base de
transferències dels organismes públics de l’Administració Central i també
amb documents procedents de les institucions politicoadministratives de
l’època franquista, 1939-1975, excepció feta de Defensa i Afers Estrangers.
En aquest important arxiu estan dipositats, doncs, els expedients de
depuració de funcionaris dels diversos Ministeris, excepte els del Ministeri
de Justícia que estan també a l’AHN, és a dir, els fons i les sèries
documentals destinades a la repressió interna i el posterior control dels
ciutadans no afectes al règim. També hi consta en aquest arxiu la
documentació dels tribunals de primera Instància i Instrucció i Municipals
de la província de Madrid. Els documents dels diferents organismes
institucionals del Règim Franquista, com els d’Auxili Social, la Secció
Femenina o l’organització sindical, també els podem trobar ací.

Els documents que han perdut validesa o tenen un marcat interès històric
haurien d’haver-se transferit a l’Arxiu Històric Nacional però continuen
conservant-se a l’AGA per falta d’espai en aquell, el qual es troba en
aquests moments saturat. Els fons documentals relatius als Tribunals
d’Ordre Públic i als Tribunals de Responsabilitats Polítiques, és a dir els
fons i les sèries documentals sobre el control, vigilància i repressió judicial
dels no afectes al règim, estan custodiats al CDMH i allí per tant hem de
dirigir-nos per a consultar-los.

http://www.mecd.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/aga/portada.ht
ml

ARXIUS MUNICIPALS

Els arxius municipals consultats aporten poca informació donat que solen
estar molt limitats respecte a la documentació que conserven amb
anterioritat a 1940. No s’hi conserva, no ja el llibre d’Actes de la Junta
Local d’Ensenyança Primària anterior al període republicà, sinó ni tan sols
el del Consell Local, o almenys no està localitzat ni catalogat, a l’igual que
ocorre amb altre tipus de documentació que hauria d’estar però no s’hi
troba, indispensable per a fer una anàlisi de la història de l’educació a
nivell local, com són, per exemple, les memòries anuals de les escoles
nacionals. L’únic que, amb molta sort, hi podem aconseguir consultar són
els Llibres d’Actes de les Sessions celebrades pel Ple l’Ajuntament, on
podem trobar alguna informació complementària o aclaridora d’algun
aspecte de la investigació, sobretot pel que fa a la perspectiva històrica de
l’educació local.

I això és així perquè la majoria dels arxius han sofert diversos incendis i
destruccions intencionades o, simplement esporgues per la saturació de la
documentació, cosa que ha fet que en l’actualitat siga una tasca impossible
el poder treure dades concloents o significatives no ja respecte a la
depuració dels mestres de la República sinó ni tan sols per a reconèixer els
i les mestres que al llarg del temps han anat passant per la població o la
quantitat i l’evolució de les escoles nacionals o privades existents en cada
municipi o el nombre d’alumnes existents per escola, la contractació dels
docents, el preu de les classes... No hi ha cap registre de temes
d’ensenyament o d’educació, d’escoles o mestres, d’alumnat.

No obstant, aquesta situació no és igual en tots i cadascun dels arxius

municipals. El primer lloc on ens hem de dirigir, si pretenem obtenir
informació local o comarcal, és a l’arxiu del municipi. Caldrà contactar en
l’Ajuntament i sol·licitar informació sobre les condicions i l’ús públic que
es pot fer de l’arxiu i del seu fons.

ARXIU CENTRE DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

(ACDMH)

L’arxiu del CDMH de Salamanca està constituït per tres fons documentals,
el del Tribunal Nacional de Responsabilitats Polítiques, el de la Delegació
Nacional de Serveis Documentals i el del Tribunal Especial per a la
Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.

Respecte als fons documentals produïts pel Tribunal Nacional de

Responsabilitats Polítiques i el Tribunal d’Ordre Públic, que com ja hem
dit estaven dipositats a l’AGA, ens trobarem amb un problema a l’hora
d’investigar els mestres que van ser sotmesos a aquest tribunal especial,
puix, els fons dels diversos Tribunals Regionals, entre els quals estava el de
València, i dels Tribunals Provincials d’Instrucció estan disseminats en els
arxius de les antigues Audiències Territorials o, en el millor dels casos,
s’han transferit a la xarxa d’Arxius Històrics Provincials o als arxius
històrics regionals o nacionals, en el nostre cas a l’AR. Els fons
documentals de Responsabilitats Polítiques que no s’hi troben a l’AR
potser estiguen a l’arxiu del Tribunal Superior de València, però el seu
accés és molt complicat.

Els documents procedents de la Delegació Nacional de Serveis

Documentals els trobarem organitzats en tres seccions. La de Serveis
Generals, que únicament conté la documentació que la Delegació Nacional
usava en el seu funcionament diari. La Secció Politicosocial, constituïda
per documents confiscats a institucions o persones afectes a la República o
que lluitaren contra l’alçament militar i que eren usats en les diversos
mecanismes de repressió, una informació amb la qual es formà un fitxer
d’aproximadament tres milions de persones per a facilitar informes
d’antecedents a aquells organismes del franquisme que ho pogueren
sol·licitar; són destacables els documents procedents dels tribunals militars
i populars. La Secció Especial, relativa a la maçoneria i altres associacions
que el franquisme relacionava o assimilava a ella, conté expedients
personals i d’institucions i existeix un fitxer que els recull tots i els fa
fàcilment localitzables.

El fons del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el

Comunisme conserva la documentació produïda per aquest tribunal. Entre
la documentació podem consultar els Expedients de Causes, els llibres de
sentències, Diaris de Sessions, Registre d’entrades i eixides... Interessants
són els processos oberts, uns 60.000, en els quals es recullen dades
personals dels encausats. Hi ha també un fitxer del Servei d’Executòries
que s’encarregava del seguiment dels condemnats.

Des de fa poc, també podem consultar la informació produïda per la Causa

General relativa a la província de València, que es conservava en 29 caixes
a l’Arxiu Històric Nacional dins del fons de la Fiscalia del Tribunal
Suprem, en el CDMH, on ha estat transferida. Una de les fonts més
importants i interessants per a analitzar i investigar la repressió franquista,
ja que tenia una finalitat exclusivament informativa i recollia informes,
testimonis, declaracions, fotografies, noms al voltant d’aquells que es van
mantenir fidels al govern de la República amb la intenció de criminalitzar
les seues actuacions i servir com a complement de l’actuació dels Tribunals
Militars i de Responsabilitats Polítiques.

L’accés a tota aquesta informació és molt senzill. Les persones que van ser
jutjades pel TERMC estan en una base de dades que es pot consultar a
Internet, així com també els i les mestres dels quals hi puga constar
documentació en qualsevol dels fons documentals i seccions comentades, a
través del Portal de las Víctimas de la Guerra Civil y represaliados del
Franquismo, que trobareu en la mateixa pàgina del CDMH. A través del
Portal de Archivos Españoles (PARES) podem trobar i obtenir imatges
digitalizades i fitxes descriptives de la Causa General (
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=0), a
l’igual que informació de mestres exiliats o emigrats a través del Portal de
Movimientos Migratorios Iberoamericanos.

Una vegada localitzats els mestres que ens interessa investigar només cal
adreçar-nos al CDMH i sol·licitar-los via e-mail: cdmh@mecd.es

Si volem fer la consulta en Sala per veure els documents originals o obtenir
còpies certificades podem acudir al CDMH, ubicat al carrer de Gibraltar,
núm. 2, de Salamanca, de dilluns a dijous entre les 8h i les 20’30h i els
divendres de 8 fins a les 19’45 h.

http://pares.mcu.es/
http://pares.mcu.es/victimasGCFPortal/staticContent.form;jsessionid=C6C
75AADA7298C18A6D809A6FE2D2795?viewName=presentacion

DIARIS OFICIALS
La primera font d’informació i d’anàlisi la constitueixen necessàriament els
diaris oficials, aquestes publicacions es converteixen en el punt de partida
per a qualsevol investigador, especialment si té com a objecte l’estudi de la
depuració del Magisteri Primari. Això sí, tenint en compte les seues
limitacions, puix, és bàsic per a l’estudi quantitatiu d’aquest procés de
depuració però del tot insuficient per a la seua anàlisi qualitativa i l’estudi
complet d’aquest mecanisme de repressió franquista.

Dos són els diaris oficials des d’on podem elaborar el llistat dels mestres de
la República que van exercir durant el període bèl·lic i que es van sotmetre
al procés de depuració posterior, a altres, dels quals no hi hagué resolució
definitiva perquè no es van sotmetre a expedient, haurem d’arribar d’altra
manera, fonamentalment a través del testimoni oral i la memòria.

Aquestes resolucions es publicaven, o almenys s’havien de publicar, al

Butlletí Oficial del Ministeri d’Educació Nacional (BOMEN) i al respectiu
Butlletí Oficial de la Província (BOP). Qualsevol dels dos és vàlid per a
confeccionar el primer llistat de mestres republicans que van ser depurats i
en ells es poden trobar la pràctica totalitat de les resolucions dels
expedients de depuració, sancionadores o de confirmació en el càrrec, això
sí, en pocs casos trobarem la resolució dels expedients de revisió que els
intuirem a partir de les propostes del Jutjat Superior de Revisions, inclòs a
l’expedient de depuració i a l’ACME.
En les resolucions publicades als diaris oficials consta sempre el nom i
cognom del mestre i l’acord dictat, normalment la localitat on exercia, i de
vegades la categoria professional (propietari, interí, substitut, particular,
alumne, cursetistes, pla professional...). La condició de mestre propietari,
és a dir els funcionaris de carrera, amb la identificació del lloc on exerceix
està clara, però no així la dels mestres que no tenien plaça en propietat.
Aquests mestres apareixen algunes vegades barrejats en una mateixa llista
sense indicar la categoria professional de cadascú ni, molt menys, el lloc on
exercien. Com que els cursetistes de 1936 no tenien plaça en propietat i la
majoria d’ells exercia en qualitat d’interins no hi consta, en la majoria dels
casos, el poble on desenvolupaven el càrrec en 1939; cosa semblant ens
ocorre amb les últimes promocions del Pla Professional que tampoc tenien
plaça en propietat; per altra banda, també ens hi podem trobar alumnes de
Magisteri identificats com a mestres del Pla Professional i a l’inrevés. Per
altra part, algunes vegades no coincideixen les dades personals, el nom i/o
els cognoms, entre aquestes publicacions oficials i els expedients analitzats,
quan açò ocorre hem optat sempre per posar les dades que apareixen al seu
expedient de depuració.

En definitiva, per a poder elaborar un llistat amb les dades quantitatives de

la depuració hem de partir d’ací.

No és necessària la revisió del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) perquè, si

bé al principi les resolucions es publiquen primer en el Butlletí de la Junta
de Defensa Nacional d’Espanya (BJDNE) i des d’octubre de 1936 en el
BOE, per Orde de 27 de novembre de 1937 (BOE de l’1 de desembre)
s’acorda la seua publicació en el BOP corresponent donada l’envergadura
del procés, la seua complexitat i la gran quantitat d’expedients de depuració
que s’estaven i s’anaven a produir i que podia arribar a col·lapsar el BOE;
és una mesura que tracta d’agilitzar i descongestionar el procés. El que sí
que haurem de consultar ineludiblement, si el que volem és extreure el
llistat dels mestres depurats i sancionats en la zona republicana, és la
Gaceta de la República (GR), el diari oficial del govern d’Espanya en la
zona republicana entre 1936 i 1939. En aquesta publicació oficial trobarem
el mateix que en les de la zona nacional: la resolució que dicta la sanció, el
nom i cognom del mestre sancionat i el lloc en el qual exercia.

Els BOMENs els podem consultar a la Biblioteca de la Universitat de

València, els BOPs a l’Arxiu de la Diputació Provincial i a l’Hemeroteca
Municipal de València. Mentre que les Gacetes es troben a les Col·leccions
Històriques del Servei de Legislació de l’Agència Estatal BOE del
Ministeri de la Presidència.

Però no solament és interessant i necessari per a l’estudi de la repressió,

podem trobar molta informació i variada sobre qualsevol aspecte d’història
de l’educació sobre la qual vulguem indagar. Podem també trobar
informació sobre escoles, institucions, mestres, població... Només hem
d’escriure allò que estem investigant al cercador i triar l’interval de temps
que ens interessa.

https://www.boe.es/buscar/gazeta.php
ALTRES:

PREMSA HISTÒRICA ESCRITA

http://prensahistorica.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos
%2Fpresentacion

BIBLIOTECA NACIONAL

http://www.bne.es/es/Inicio/index.html

DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA. ARXIU GENERAL I FOTOGRÀFIC

http://www.archivo.dival.es/val

MUSEO VIRTUAL DE HISTORIA DE LA EDUCACIÓN

http://www.um.es/muvhe/

http://www.museodelnino.es/

http://www.museopedagogicodearagon.com/

file:///C:/Users/ferru/AppData/Local/Packages/Microsoft.MicrosoftEdge_8
wekyb3d8bbwe/TempState/Downloads/publicaciononline_16_01_guia1%2
0(1).pdf

http://institucional.us.es/museopedagogia/

https://fcce.us.es/sites/default/files/docencia/ENSEÑANDO%20Y%20APR
ENDIENDO%20CON%20EL%20MUSEO%20PEDAGÓGICO.pdf

https://museos.xunta.gal/es/mupega

ALTRES PÀGINES D’INTERÉS

http://www.patrimonieducatiuvalencia.com/

http://www.patrimonioeducativo.es/

http://www.fundacionginer.org/documenta.htm
RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS DE MADRID

http://www.edaddeplata.org/edaddeplata/Archivo/archivo/content.jsp?guid
={EF1B0FCB-C6BD-4774-B2AE-75B8C1AB1D87}

http://www.residencia.csic.es/doc/doc.htm

TESTIMONIS ORALS: Directes/Indirectes

https://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223113/3039
17