EL LLENGUATGE É S FRUIT DE LA

SOCIETAT I DE L’ESTIMA
Tema 1.-
Emperador Frederic II
• L’emperador Frederic Ii d’Alemanya, Itàlia, Borgonya i Sicília es
va proposar descobrir la “llengua de Déu” en l’any 1211 i
pensà que aquesta es manifestava de forma espontània en els
nens que mai havien escoltat la llengua de sa mare, per la qual
cosa va ordenar que dotzenes de nens foren educats en
silenci, però per a sorpresa de l’Emperador, la “llengua de
Déu” no es va manifestar i els nens foren incapaços de parlar,
a més de morir tots amb pocs anys de vida.
(Referenciado de: www.xatacaciencia.com/psicologia/niños-salvajes-que-se-criaron-sin-contacto-
humano)
Jan Amós (Comenio o Komensky)
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
Jan Amós Comenius és considerat el pare de la Pedagogia.
Fou el primer a fer llibres il·lustrats pensats per a l’educació
dels xiquets, ja que ell defensava un ensenyament
experimental i quan era impossible tindre davant allò
sobre el que es parlava, la millor cosa era tindre la seua
representació al davant. Va defensar la introducció del
teatre a les aules, així com una educació per a nens i nenes
sense maltractaments, centrada en l’alegria i la motivació
de l’alumne. Per a Comenius l’alumne és el centre de
l’educació, no el mestre, la figura del qual passa a ser la
d’un acompanyant de l’alumne en el seu camí durant
l’aprenentatge.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
Va ser seguidor de Ratke, pedagog alemany a qui li devem
el terme “Didàctica”.

Comenius proposa una sistematització de la pedagogia i

d’acord amb la teoria de heliocèntrica de Copèrnic, el nen
ha de ser l’eix al voltant del qual gire l’educació i no al
voltant del mestre que és una figura “secundària” en
aquest procés.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
Teòleg, filòsof i pedagog va defensar l’important paper que
l’educació tenia en el desenvolupament de les persones i va
indicar que a més era la base per a la cooperació intel·lectual i
política entre els estats que duria a una “federació entre els
pobles”.

El 1632 la seua obra Didàctica Magna el va fer famós a tota

Europa. Entre les idees a destacar el paper tan rellevant que li
va donar a l’estudi de les llengües.

El 1654 dóna a conéixer la seua obra Orbis Pictum, primer

llibre il·lustrat pensat per a l’educació dels xiquets centrat en
l’educació del llatí.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
Com a alumne sempre va ser contrari al mètode tradicional.
Quan llegia en llatí a Ovidi, Virgili o Ciceró expressava als seus
professors la seua opinió sobre el que havia llegit i s’atrevia a
criticar obertament els pensaments dels autors. Era un alumne
directe, que pensava lliurement i que plantejava preguntes
desconcertants als seus professors.

Criticava el mètode memorístic emprat per l’ensanyement de

l’època. Conscient de la pèrdua de temps que aquest tipus
d’ensenyament suposava per als alumnes es va decidir a
escriure llibres per a l’aprenentatge de llengües d’una manera
natural, tal i com s’aprén una llengua quan ets un nen. Els seus
mètodes se centraven en l’aprenentatge de frases, no de regles.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
El sistema d’ensenyament de Comenius se centrava en
aquestes passes:

Comprendr Retindre Practicar

e (Autocracia (Autopraxia
(Autopsia) ) )
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
El seu mètode pedagògic es basava en els procediments
naturals:

Observaci
Inducció Sentits Raó
ó
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
_ Per ensenyar-aprendre Comenius va recomanar seguir
aquesta via: anar del que ja es coneix al que es desconeix,
del que és més fàcil a allò que implica major complexitat.
_Comenius insta a formar primer la comprensió de les
coses, després emprar la memòria i per últim fer servir la
llengua i les mans.
_ Va acabar amb la pràctica de les escoles de basar
l’ensenyament en el coneixement dels clàssics i va situar el
nen i el jove com a observadors de la natura, de la qual
aprenien emprant la pròpia llengua i no el llatí.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
Comenius proposava una educació comprensiva, basada
en la raó i no en la memòria. Allò que s’aprenia havia de
romandre en l’individu durant tota la vida.

Comenius explicava que a l’ésser humà se li havia donat

l’oportunitat de poder disposar d’una perfectibilitat
contínua i interminable que li permet ser creatiu i poder
educar-se al llarg de tota la vida. És un deure de la persona
aprofitar les qualitats que li han estat entregades.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
Comenius va exigir amb força que l’educació primària fóra
obligatòria per a tots els ciutadans i va indicar que la
responsabilitat de l’educació d’un país estava en les
autoritats guvernamentals, les quals eren responsables de
la seua difusió i organització.
Per als menuts procedents de famílies amb pocs recursos
demanava que reberen roba, llibres i materials escolars
debades perquè d’aquesta manera pugueren tindre les
mateixes oportunitats que la resta de menors.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)

Les escoles havien de tindre arbres al voltant. Les

aules havien de tindre quadres a les parets. Els
tallers haurien d’estar junt als camps de joc.
Va incitar els governs que invertiren en educació
sense estalviar en despeses.
Va comprometre la humanitat en un canvi
educatiu que ens duria a l’Escola Moderna, de la
qual el podem considerar el seu “creador”.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)

Per a Comenius l’educació havia d’iniciar-se a la llar (partia

de les idees defensades per la Reforma), i per això els
pares tenien la responsabilitat de ser els primers
educadors dels seus fills. I quan parlem de pares,
Comenius, assenyala especialment a la mare, per això han
de ser educades elles prèviament, per poder desenvolupar
aquesta important tasca després de tindre fills.
Va parlar de la importància que tenia l’educació en els sis
primers anys de vida (orígens dels jardins d’infància en
l’actualitat). Per a Comenius: “Únicament és ferm allò que
s’aprén en els primers anys de vida”
Jan Amó s (Comenio o Komensky)

Planteja un ensenyament mixte, comú per als dos gèneres,

doncs considera la dona dotada d’enteniment, àgil i
capacitada per a la ciència, de la mateixa manera que parla
de la seua capacitat per a ocupar llocs de responsabilitat i
realitzar missions importants. No aconsegueix entendre
per què s’allunyava les dones del coneixement i de
l’enteniment científic.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
Comenius estava convençut que una bona educació
aconseguiria crear una humanitat pacífica que acabara amb
les guerres al món.

El 1650 a Transilvània, funda l’escola Omniscientífica que

animava a lluitar contra la brutícia per evitar les malalties i les
epidèmies, desterrar la ignorància i promovia l’educació de
les persones senzilles, de les classes més desfavorides a nivell
social. El teatre podia considerar-se com una tècnica perquè
els alumnes aprengueren a autocontrolar-se i no tingueren
vergonya d’expressar-se en públic, al temps que
l’aprenentatge dels textos els podia ajudar a guanyar
seguretat.
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
En la Consulta General Comenius es mostra crític amb la
Providència. Pensa que l’ésser humà no pot confiar-li la
seua vida perquè té el dret i l’obligació de crear i canviar el
món d’acord amb la seua manera de pensar.

Comenius va definir l’educació “com a l’art de fer germinar

les llavors interiors, les quals es desenvolupen no per
incubació sinó quan s’estimulen amb les experiències
escaients, suficientment diferents i riques, sentides sempre
com a noves, fins i tot per a qui les ensenya”
Jan Amó s (Comenio o Komensky)
Paper del docent:

_ El docent ha de ser un model per als alumnes.

_ El docent ha de conéixer bé allò que ensenya, a més no
ha d’avançar en els coneixements que imparteix, mentre
l’alumne no haja assolit els coneixements previs.
_ Per a Comenius l’ofici de docent era el més noble de tots.
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) Thomas Hobbes (1588-1679)

En el Segle XVIII Jean- Jacques Rousseau va contradir la visió

que anteriorment Hobbes havia donat al voltant de l`ésser
humà.
Per a Hobbes, T. “l’home era dolent per natura” i era la societat
aquella que controlava els seus instints primaris, mentre que per
a Rousseau, J-J. “l’home era bo per natura”, naixia sense
“contaminar” i era el contacte amb els adults i la societat aquells
que feien que es corrompera.
Jean-Jacques Rousseau
Els “experiments” que es van dur a terme com a conseqüència
d’aquesta teoria i la trobada en diferents èpoques dels que han
estat anomenats “nens salvatges” han demostrat que Rousseau
estava equivocat en la seua valoració, la qual cosa no vol dir que
Hobbes fora qui tinguera la raó. Les dues apreciacions són
subjectives, massa genèriques i no contrastades amb la realitat
per la qual cosa són falsos arguments o “fal·làcies”.

Els “nens salvatges” o “nens llop” que s’han anat trobant en

diferents moments i llocs del món han estat sempre nens que han
viscut confinats pels adults o abandonats en la natura (hi ha
documentats 20 casos d’aquestos abandonaments de menors).
Víctor de Aveyron (un bosc del Languedoc, situat al Sud de
França), és el cas més conegut a nivell internacional.
Jean-Jacques Rousseau
Se suposa que Víctor d’Aveyron patia un transtorn de l’espectre
autista i la seua família el va abandonar per no comprendre un
comportament tan estrany. Les marques que tenia al cos quan el
van trobar parlaven d’abusos comesos sobre ell abans que fóra
abandonat. Es mostrava indiferent a tot i a tots. No prestava
atenció a ningú. Encara que el seu aspecte físic va millorar amb
les atencions que se li van donar i també augmentà el seu grau
de socialització, va ser impossible ensenyar-li a parlar o a
acceptar les normes de comportament que demana la societat.
Humberto Maturana

Maturana, H. (1992) en relació al llenguatge va dir que malgrat

la necessitat d’emprar el cervell per a estar en el llenguatge, el
fenomen del llenguatge no té lloc en el cap, ni consisteix en un
conjunt de regles, sinó que aquest té lloc en l’espai de les
relacions humanes.