PARLEM DE… LA PEDAGOGIA DEL TEMPS

PARLEM
PARLEMDE…
DE… IDENTITAT I AUTONOMIA [0–6]
PARLEM DE…

Per
arrodonir Per saber-ne més sobre el temps
Vicenç Arnaiz
ARNAIZ, V. (2005): «Educación y tiempo. Procesos y esperanzas», a Indivisa Monografías III. La
arnaiz@cop.es Salle. Centro Superior de Estudios Universitarios, p. 15-26.

ARNAIZ, V. (2006): «L’adaptació dels infants i les seves famílies a les escoletes de Menorca»,
a Anuari de l’educació de les Illes Balears 2006. Palma de Mallorca. Universitat de les Illes Balears.
Fundació Guillem Cifre de Colònia, p. 432-444.

BARON, B. (2005): El meu pare és de plastilina. Barcelona. RBA Ediciones.

Aquesta obra és una proposta de ioga per a pares i fills. Es tracta d’un llibre molt ben il·lus-
trat.

HAWKING, S. (2005): Brevíssima història del temps. Barcelona. Columna.

Hawking, com a gran físic que és, ha escrit nombrosos textos científics, com ara, per exemple
Historia del tiempo: del big bang a los agujeros negros. Aquesta obra que us proposem aquí, consi-
derada de divulgació, està centrada en qüestions tan complexes com estimulants: què en sabem de
l’univers?, com ho sabem?, d’on ve l’univers?, cap a on va? En aquest llibre, s’hi plantegen els aven-
ços cinètics en la recerca d’una teoria unificada completa de totes les forces de la física.

HONORÉ, C. (2005): Elogio de la lentitud. Barcelona. RBA Ediciones.

Vivim a l’era de la velocitat. El món es mou més de pressa que mai. Aquesta obra rastreja la
història de la nostra relació amb el temps i aborda les dificultats i les conseqüències de viure en
aquesta cultura accelerada que hem creat. La filosofia de la lentitud es pot resumir en una sola pa-
raula: «equilibri».

MÈLICH, J. C. (2002): Filosofía de la finitud. Barcelona. Herder.

En tot allò que es relaciona amb l’ésser humà, hi intervé sempre l’espai i el temps, és a dir: la
finitud. Per aquest motiu, l’ésser humà es troba permanentment en un procés de transformació, for-
mació i deformació. L’autor dedica, en aquesta obra, una atenció especial a les transmissions edu-
catives. L’educador ha de donar testimoni de la provisionalitat, de la vulnerabilitat i de les
contingències pròpies de la condició humana.

MONARI, M.; DAVIDDL, E. (2003): Tengo el tiempo en el bolsillo. Barcelona. Tuscania Editorial.
El valor d’aquest conte rau potser en la seva excepcionalitat. És dels pocs en els quals es parla
del temps vinculat a les presses de la vida quotidiana.

WELLS, E. (2003): Com es mesura el temps? Barcelona. Joventut.

Com seria un món sense rellotges i sense calendari? En aquesta obra, s’hi fa un breu i clar re-
corregut històric a través dels recursos i dels instruments que han utilitzat algunes cultures per
orientar-se temporalment.

23 | Guix d’Infantil Núm. 37. Maig-Juny 2007