Esteve Costa Domingo

Recensió de: “¿Què es la història?”

Carr, Edward Hallet: “Què es la història?” Edward Hallet Carr; traducció
per Joaquín Romero Maura -: Edició a cura de l’Editorial Seix Barral S.A;
Barcelona -Caracas- Mexico, , 7a edició 1978-223 p 19cm; (col·lecció
biblioteca breve) Títol original: What is history? Londres 1961,
conferencies “George Macaulay Trebelyan” dictades a la universitat de
Cambridge entre gener i març de 1961. –bibliografia p 215-217 Índex per
capítols P.221.
– ISBN -84 322 0145 6

“Què és la història?” és una obra didàctica de Edward Hallet Carr. Carr es

un gran historiador i biògraf especialista en història de la Unió Soviètica
adamés d’una figura intel·lectual molt influent en la seva època. En l’obra
que ens ocupa l’autor pretén respondre a la pregunta que li dona títol a
l’obra i paral·lelament ens diu com ha de ser per a ell un bon historiador.
L’obra esta extreta d’una sèrie de conferencies fetes per Carr a Londres al
1961. Durant l’obra l’autor utilitza els pensaments i teories de personatges
com Acton, George Clarck, Marc Block, Lucian Felonme collyngwood..., i
les visions del relativisme i el marxisme sobre la historia i historiografia
per respondre les diferents qüestions. Ens mostra les diferents visions i
teories sobre els diferents temes que tracta, els analitza i en treu unes
conclusions. En els primers capítols ens parla de la relació de la història
amb els fets, amb l’individu i la societat, referen als fets Carr es pregunta,
que es un fet? i quins criteris diferencien els fets de les altres dades del
passat. Considera que els fets son les dades bàsiques de la historià que un
historiador selecciona perquè considera que tenen mes importància. Cal
tenir molt en comte quina interpretació li dona l’historiador segons la
circumstancies socials i històriques que ell ha viscut i la seves idees.
L’historiador ha de analitzar, desxifrar els documents(fonts
historiogràfiques) per poder-los fer servir per seleccionar els fets a
remarcar. Carr arriba a la conclusió que la història es resultat d’un procés
continuat d’interacció entre l’historiador i els seus fets, un “diàleg sense fi
entre present i passat”. La relació a la societat i l’individu, son sempre
inseparables, començant pel propi historiador que com a tot ésser hagi
hagut moldejat per la societat on ha crescut, societat a l’hora moldejada
pels propis individus. L’autor defineix els individus com a unitats socials
des de el moment en que neixen, i són aquests individus els que
protagonitzen els fets històrics que l’historiador ha d’estudiar. En el 3er
capítol l’autor ens mostra el debat de si sa de considerar la història com una
ciència o no, i la influencia de la moralitat(judicis morals) en ella. Carr
esmenta que després de Darwing s’introdueix la història en el camp de les
ciències naturals(societat com a organisme),adamés afirma que en totes les
llengües europees menys al anglesa(autors que la volen qualificar com a
humanitat) la paraula ciència avarca l’historia. L’autor arriba a la conclusió
que els historiadors, científics i especialistes de les ciències socials estan
treballant en diferents branques del estudi del home, el món que l’envolta i
els afectes sobre aquest. L’objectiu d’aquest investigació es augmentar la
comprensió y la desviació del ambient per l’home, totes es pregunten el
“perquè?” d’alguna cosa, el que els fa ser ciències. Tan mateix la història
esta subjecte a una sèrie de judicis morals poc recomanables per part dels
historiadors que han d’intentar ser el màxim d’objectius i imparcials que els
sigui possible(totalment es impossible). En els últims capítols Edward
Hallet Carr analitza les causes de la història, aquesta com a progrés i els
horitzons que se li obren coma a ciència. L’historiador sa d’ocupar de
reunir les causes dels fets i establir una certa jerarquia causal segons la
importància. Ha de tenir en comte i analitzar el comportament humà com a
factor que pot determinar la causa d’un fet històric, també cal a destacar
l’atzar com a factor però sense exagerar-ne la seva importància. Cal
diferenciar entre causes racionals i accidentals, les ultimes no es poden
generalitzar. L’historiador s’ha de cuidar de veure en que quines
conseqüències poden o van desembocar les causes d’un fet, l’autor afegeix
que entenent el present com a una cosa conceptual l’historiador ha
d’analitzar el passat preguntant-se cap a on anirà el futur, es fa la pregunta
“a on?”. En referència al progrés es un error equilibrar-lo amb la evolució,
el progrés es tracta de l’incorporació de les tècniques adquirides i
experiències de les generacions precedents, d’una generació a la següent, es
un procés infinit i lent amb alts i baixos no es igual a tots els llocs, ni
tampoc es lineal, hi ha elements regressius que el frenen. L’historia es una
ciència progressiva que vol penetrar cada cop mes profundament i
àmpliament en uns aconteixemens també progressius. El progrés de la
història s’aconsegueix pel conducte de la interdependència i la intervenció
entre fets i valors. La darrera part del llibre son reflexions del autor envers
l’historia i la societat i el camí que aquesta ha de seguir, afirma que hi ha
temor als canvis per guardar-se d’idees considerades radicals que plantegin
canvis ràpids, tanmateix diu que es optimista amb el pervenir de la historia
i historiografia, de les seves paraules s’en pot extreure una certa fe en la
societat i l’home. En conclusió la obra de Carr es perfila com a instructor
de com a de ser el diàleg entre l’historiador i el document i la societat per
construir una historiografia al màxim de fidedigna.