CULTURA

EUGENI S. REIG - 13 desembre 2010 7.00 h

La lluna, la pruna
CLAR I EN VALENCIÀ
Hi ha una cançó popular molt coneguda que fa:
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
¿Quin significat té aquesta cançó? Hi ha una interpretació freudiana que
explica que la lluna, la pruna, és una xiqueta, que son pare la crida
perquè vol mantenir relacions sexuals amb ella i que sa mare el que no
vol és que el pare mantinga aquestes relacions incestuoses amb la filla.
És una interpretació que considera que eixes cançonetes populars són
reminiscències d'una tradició oral antiquíssima, que es pot remuntar
fins al neolític, moment en el qual comença a establir-se el tabú de
l'incest que sempre s'ha considerat causa de degeneració de l'espècie
humana.
Aquesta explicació freudiana la trobe complexa, entravessada, rebus-
cada i estranya. Crec, francament, que eixa no és l'explicació, encara que
té lògica.
L'explicació verdadera podem trobar-la en boca d'alguns vells camperols
mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen “la lluna, la bruna”.
Sense cap mena de dubte, la versió original era eixa. La paraula bru
s'aplica al color que és fosc, obscur, negrós. Evidentment, la lluna, la
bruna és la lluna fosca, la que no es veu, és a dir, la lluna nova anome-
nada astronòmicament noviluni. És la fase de la lluna en la qual els raigs
del sol il·luminen la cara oposada a la que es veu des de la Terra i, per
tant, la lluna no es veu, està fosca.
¿Què vol dir son pare la crida, sa mare no vol? ¿Qui són el pare i la mare
de la lluna? Metafòricament, el pare és el Sol i la mare la Terra. Son pare,
el Sol, la crida, és a dir vol il·luminar la cara visible de la lluna, vol que
entre en la fase de lluna creixent i que, a poc a poc, avance cap a la fase
de lluna plena en la qual, el pare Sol, la dominarà totalment. I sa mare,
la Terra, no vol que això passe, vol que la cara visible de la lluna continue
fosca, que el Sol no s'apodere d'ella. Considere que eixa és l'explicació i
que, per consegüent, la versió correcta de la cançó és:
La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
Cançoneta que, originàriament, es cantaria quan hi havia lluna nova.
Altres versions són: “La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li crida
/ i son pare no ho vol”, “La lluna, la pruna, / i el sol mariner, / son pare
la crida, / sa mare també”, “La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare
li pega, / son pare no vol” i moltes més. Fins i tot he arribat a sentir: ”La
una, la pruna...”.
Considere que els valencians faríem molt ben fet si ens esforçàrem a
recuperar l'ús, tant en la llengua culta com en la parla quotidiana, del
nostre vocable ancestral bru i, a poc a poc, deixàrem d'usar la paraula
castellana moreno. Sobre la variant moré m'estime més no fer cap
comentari.

Extret del Punt Avui+