RENT

EL MUSICAL

Katia de Toledo
2n RFP Escola Aules.

JONATHAN LARSON: VIDA I OBRA

Jonathan Larson, nascut a White Plains (NEW YORK) el 4 de Febrer de 1960. Va ser un exits
compositor, actor i msic; criat sota la religi jueva pels seus pares: Allan i Nanette Larson. Durant la
seva poca escolar va tocar instruments com la tuba i la trompeta a la orquestra de l'escola. Tamb, va
formar part del cor i va ser instruit en piano. Se'l considerava un gran intrpret i msic, motiu pel qual
va rebre varios papers protagonistes durant la poca de l'institut a White Plains High. Algunes de les
seves primeres influncies venen de figures del rock com Police, Elton John o Billy Joel. Ms tard, una
de les seves principals influncies i figura de gran admiraci seria STEPHEN SONDHEIM, amb el qual
va coincidir una de les nits que Tick Tick Boom! estava sent representada.
Va assistir a la ADELPHI UNIVERSITY a Garden City (LONG ISLAND) on va ser becat per quatre anys
consecutius per les seves dots interpretatives. Aqu va ser on va comenar a fer petites composicions
com la de The Book Of Good Love (El libro de buen amor) amb el que va ser el seu tutor Jaques
Burdick. Desprs d'haver-se graduat en Belles Arts, Larson va formar part d'un concurs/taller d'estiu
d'arts escniques a Michigan, en el qual va participar com a pianista, all va guanyar la Equity Card
que el va fer membre de Actor's Equity Assosiation.
Ms endevant, Larson es va mudar a un loft (sense calefacci) al cinqu pis d'un edifici de la
cantonada del carrer Greenwhich amb carrer Spring al Lower Manhattan. Els seus coneguts ms
propers, que tamb vivien en condicions similars, describien l'apartament com el pitjor entre ells. Cada
nadal Jonathan Larson convidava els seus colegues de feina, companys i amics a passar la nit i
celebrar-ho i desprs de sopar, tenien usualment actuacions musicals o "performances" de Jonathan o
els seus convidats.
Durant molts anys va ser cambrer del Moondance Diner durant els caps de setmana. All va ser con va
conixer a Jesse L.Martin (Tom Collins a la producci original de l'espectacle RENT). Aix li permetia
dedicar-se a la composici entre setmana i comenar a crear els seus ms grans reconeixements. La
seva feina com a cambrer i el seu dia dia a New York el va inspirar per crear el musical Tick Tick...

Boom!, en el qual el protagonista vol ser cambrer per la seva vocaci es veu frustrada per la seva
incapacitat de realitzar-la (Podriem considerar-ho un alter ego de Jonathan Larson).
Tick Tick...Boom! es va estrenar a l'Off-Broadway al 2001. Explica l'histria d'en Jon, un aspirant a
compositor que viu al New York dels anys 90 i t la preocupaci d'haver-se equivocat de vocaci per la
seva falta de reconeixement en la seva passi. La histria s autobiogrfica. Inicialment era una obra
per ser interpretada per un sol actor (1990), desprs de la seva mort (1996) va ser revisada i posada
apunt pel dramaturg David Auburn, que la va tornar una obra per ser representada per tres actors i va
ser llavors quan Tick Tick...Boom! va fer la seva premiere al Off-Broadway al 2001. Des d'alhesores el
show va tenir diverses produccions arreu:

2005

London

2009

West End

2011

West End

2011

Un tour per amrica i diverses produccions locals.

Va ser en aquell moment en el que Jonathan Larson es va poder trobar amb el seu idol i gran referent,
Stephen Sondheim. Que posteriorment va fer de mecenes a la producci de Rent el musical.

LA BOHME DE PUCCINI

La Bohme de Giancomo Puccini (compositor), Luigi Ilica i Guiseppe Giacosa (llibretistes) s una
pera escrita originalment en itali entre el mar de 1893 i el desembre de 1895, consta de quatre
actes (denominats quadres) i es basa en les Scnes de la vie bohme de Henry Murger. Va ser
representada per primer cop al Teatro Regio de Tor el dia 1 de Febrer de 1896. L'obra va ser dirigida
per Arturo Toscanini.
L'obra va tenir una bona acollida i la seva estrena va ser exitosa. No obstant l'xit de l'estrena, la crtica
de Tor no va ser del tot bona i es va mostrar reservada. Amb el temps, per, La Boheme s'ha convertit
en una de les peres ms reconegudes i ms tpiques a tots els repertoris. Una de les obres ms
emblemtiques pel pblic d'arreu. A Catalunya va ser estrenada al Teatre del Liceu el 10 d'Abril de
1898 (per primer cop a Espanya)

Breu argument

ACTE I

(Nit de nadal a un tic bohemi)

Dos companys de pis, Rodolfo i Marcello comparteixen unes golfes velles en les quals un d'ells pinta
mentre l'altre mira per la finestra. No tenen combustible i fa fred i per tal d'escalfar-se, cremen
manuscrits d'un drama que Rodolfo estava escribint per fer foc. Colline, que s filsof, entra a escena
congelat de fred i molt empipat. Schaunard, msic, porta menjar, fusta, vi i diners i explica als seus
amics el motiu de la seva riquesa: fa un treball per un cavaller angls. Mentre mengen i beuen entra
dins la trama Benoit, que s el llogater buscant el pagament del local. Ells aconsegueixen que
s'emborratxi i el disuadeixen de pagar el lloguer, quan Benoit comena a relatar les seves aventures
amoroses. Explica que est casat i davant d'aix tots reaccionen amb indignaci i el fan fora de
l'habitaci sense haver-li pagat la renda. Decideixen utilitzar els diners de Schaunard per passar la nit i

divertir-se per Rodolfo es nega, dient que prefereix quedar-se a treballar. s en aquest moment que
Mimi pica la porta per demanar ajuda per encendre la seva espelma i un cop ha marxat torna de
seguida per haver oblidat la seva clau. En aquell moment s'apaguen totes les llums mentre busquen la
clau. Rodolfo la troba per la guarda perqu la recerca sigui ms llarga i Mimi es quedi una estona
ms. En quant les seves mans es troben tots dos personatges comparteixen les seves vides i explicar
les seves respectives histries. Sn interromputs pels seus amics, que venen a buscar Rodolfo, i ell
abans que entrin els adverteix que no est sol i que baixar de seguida. Aix que tots dos, Mimi i
Rodolfo, surten proclamant el seu amor.

ACTE II
(Al caf Momus)
Els bohemis compren regals i seuen per sopar. Apareix Musetta amb un nou amant, un conseller
d'Estat. Marcello que ja havia sortit amb Musetta anteriorment es posa gels cosa que noms fa que
Musetta senti ms inters i el provoqui.

ACTE III
(Una entrada a Pars)

Els bohemis canten dins la taverna. Apareix Mimi i Marcelo acudeix a trobar-la. Mimi confesa que nota
a Rodolfo distant amb ella i no sap el motiu. Marcello li diu que parlar amb el seu amic i Mimi s'amaga
rere un arbre.

Surt Rodolfo i Marcello li demana qu li passa amb Mimi. Ell intenta esquivar-lo per al final li ho
confessa: Mimi est molt malalta i ell no la pot ajudar. De manera que vol deixar la relaci que t amb
ella perqu ella trobi un amant ms ric que la pugui ajudar.

Mimi que no sabia res t un atac de tos i es descobreix. En aquell moment Marcello sent a Musetta

riure dins de la taverna i hi entra mort de gelosia. Rodolfo i Mimi volen separar-se per senten un amor
tant fort l'un per l'altre que decideixen esperar fins la primavera. Marcello i Musetta, en canvi, no
recuperen la seva relaci.

ACTE IV

(Les golfes dels bohemis)

Ja ha arribat la primavera i mentre que Rodolfo i Marcello es dediquen a les seves respectives arts,
senten enyor de les seves parelles. Tenen gana, i esperen que tant Colline com Schaunard portin
menjar, per aquests noms porten pa i arengada. Malgrat la mala situaci ells simulen un banquet i
fan una festa.

De sobte arriba Musetta amb Mimi en braos moribunda i interromp la seva gresca. Tothom va a cercar
ajuda per la malalta. Marcello i Musetta es reconcilien i van a buscar utensilis; Colline empenya la seva
gavardina per comprar medicines, alhora suggereix que Schaunard els deixi sols. Alhesores Mimi i
Rodolfo es tornen a confessar el seu amor i recorden l'escena de la seva coneixena.

En sentir un atac de tos de Mimi, Schaunard entra en escena. Al cap de poc temps entren Marcello i
Musetta amb medicines i un maneguet. Ella resa una oraci que acaba sent en va perqu Mimi mor en
aquell moment. Rofolfo en adonar-se'n, la crida dos cops, intilment i aix representa el final de la
pea.

RENT: CANVI DE PARADIGMA

RENT significa tantes coses per a la gent en general. Va ser el primer musical en dcades que va fer
que el pblic ms jove s'hi sents realment identificat. Parla amb veu prpia sobre les preocupacions i
amb una fora singular, tracta tots els seus problemes. Aquest musical revolucionari va posar fi a la

gran divisi entre la msica pop i la msica de teatre, que en aquell moment, a Broadway no s'havia
acabat d'aconseguir tant com en el moment que Rent va aparixer. Representa els joves d'una
generaci que carreguen i critiquen la societat, la economia i la forma de funcionar que tenia (i t) el
mn. Representen joves que desprs de graduats senten com totes les seves capacitats es veuen
anulades per una dutxa de realitat al seu damunt on el mon real els fa adonar-se que cap ideal no paga
el lloguer ni les factures. Aix, a ms a ms de la poca en la qual ens situa Larson, ens porta a
conixer uns personatges afectats pel virus de la SIDA, que fa que visquin vides curtes plenes
d'emocions i buida de promeses de futur. Els personatges, per exemple, del Collins i l'Angel es canten
l'un a l'altre T'abrigar en la que diuen que per molt que l'amor no es pugui comprar, es pot llogar.
Aix simbolitza molt b el fet que per molt que el seu amor no duri eternament, i la seva felicitat ser
breu, ser seva per el temps que ells decideixin i es fan crrec del que viuen.

A ms a ms, la paraula RENT tamb significa estripat (Com el cartell de l'actual producci indica). Era
el significat preferit de Larson ja que certament els personatges del musical es debaten entre desitjos i
conflictes: comoditat o idealisme, amor o orgull, rabia i dolor, por a la intimitat o la por a ser ferit. RENT
significa estripat pel que fa a la seva relaci amb el pagament del lloguer i tamb significa esquinat
pels sentiments de dolor, una cosa que gaireb tots els personatges de la obra experimenten en algun
moment de l'espectacle. Tot el mn complex i profund que guarden aquestes quatre lletres tant simples
al darrera noms confirma la grandesa d'un musical com aquest.

Larson era un pioner en unificar o combinar la tradici de Broadway amb la msica pop contempornia,
una tasca molt difcil que en molts havia fracassat anteriorment. Desprs de set anys d'intents i de
reescriure molts cops el seu espectacle, Larson va aconseguir el que buscava.

Explorant tot una mica he decidit fer una petita comparaci entre RENT i la Boheme i buscar totes les
seves diferncies i similituds per desprs comentar-ho i prendre'n conclusions:

DIFERNCIES

SEMBLANCES

A RENT l'historia transcorre el East Side de

Nove York mentres que a la Boheme passa a
Italia.

A totes dues obres, els protagonistes tenen

ocupacions artstiques i les mateixes
preocupacions

Mentres que a RENT, el personatge de

l'Angel que correspondria a Schaunard mor, Tant a RENT com a la Boheme, Mimi pateix d'una
a la Boheme no ho fa.
malaltia que provoca la seva mort (Final
alternatiu a RENT)
A Rent, el personatge del Roger decideix
entre altres raons deixar a la Mimi perqu
sucumbeix als gelos que t de Benny, que
anteriorment havia sortit amb Mimi, cosa
que a la Boheme no especifica.

A les dues representacions, el personatge de

Roger s esquerp i pateix tormentat per la
malaltia de la Mimi ( i a RENT la seva prpia) que
fa que acabin la seva relaci.

Rent se situa a la poca dels anys 90

mentres que la Boheme s contempornea a A Rent al igual que a la Boheme, el grup d'amics
l'epoca en que va ser escrita. La dcada de
s slid i acaba ms unit del que comena.
1890.
Comparteixen les seves histries i s'uneixen a
mesura que es desenvolupen.

A RENT es tracten temes ms

contemporanis com la homosexualitat o la
SIDA quan a la Boheme ho fan sobre la
tuberculosi que era el conflicte de l'poca

Totes dues obres tracten temes conflictius de

l'poca en que estan ambientades. Respiren les
ambicions i desitjos dels personatges que es
veuen frustrades pel context.

En resum crec que RENT s una evoluci acurada i molt detallada del que Puccini va escriure: des
dels noms dels personatges que guarden una similitud molt estreta fins a la trama argumental que tret
de detalls temporals com l'espai i les costums del temps en el que viuen, tot guarda molta relaci entre
si i personalment trobo que s molt interessant que Larson escribs i composs el musical perqu en ell
podem veure trets de gust personal com el de mantenir la melodia de La Boheme com a leid motiv del

Roger i la can que vol composar (Que tornem a sentir al final de You Eyes en el moment de la
suposada mort de la Mimi).

EL CONTEXT HISTRIC

RENT, se situa en l'poca dels anys 90 com he citat anteriorment. Aquesta poca, juntament amb el
lloc en el qual la histria transcorre, ens donen molta informaci i aporten moltes caracterstiques a tots
els personatges. En una ciutat com New York, les drogues eren molt populars i noms feien que
guanyar adeptes. Aix, al igual que a molts altres pasos, juntament amb la creixent acceptaci de la
homosexualitat arreu del mn, va portar a haver-hi molts ms casos de la malaltia del SIDA a causa de
la falta d'higiene a l'hora de drogar-se o la falta de coneixement de mtodes anticonceptius per evitar el
contagi de la malaltia.

Els personatges de l'historia que tractem es veuen afectats per la malaltia, per alhora d'enfrontar-se a
aquesta malaltia s'enfronten metafricament a un New York i un mn malalt de moltes altres coses: La
falta de conscincia i generositat (com veiem reflexat en personatges de la Allison o en alguns
moments el Benny o el senyor Grey). El personatge del Mark, que pren el rol de narrador de tota la
histria d'alguna manera, critica durament al igual que la resta dels seus companys a la can Rent la
societat i la falta de recursos. Angelen un moment de ironia t una intervenci en la que parla de que
Nova York s el centre de l'univers i els temps no acompanyen, tot i que acaba dient que tot podra
anar a pitjor, cosa que noms ens deixa veure un cop ms la personalitat optimista i esperanadora
d'Angel cap a la mala situaci que els toca viure.

Per altra banda, tot i que la situaci econmica i vital dels personatges no sigui la idnia, crec que una
de les mximes de rent, una llic per a tots s el lema de no day but today que est imprs amb tinta
a cada paraula del gui i del que els personatges prenen la decisi de fer. No es deixen vencer pel

New York dels 90, per la societat ni el virus, sino que viuen en base a les circunstancies i sobreviuen el
temps i el lloc en que els ha tocat viure.

RENT: LA PRODUCCI ORIGINAL AL MN (INCLS

BARCELONA 1999)

El 26 de gener de 1996 es va representar per primer cop el musical RENT a la ciutat de Nova York, dos
dies desprs de la mort del seu autor. Lespectacle es va convertir rpidament en un fenomen que va
canviar la histria del gnere i va connectar amb una nova generaci que sidentificava amb aquests
personatges que lluiten per mantenir el seu entorn, amenaat per la malaltia i la mort, que saferren a la
vida, que desperten el seu costat ms creatiu i, sobretot, que compten la seva vida en moments
damor.

TEATRE ON ES VA REPRESENTAR

Nederlander Theatre

DATA DE L'ESTRENA

29 d'Abril de 1996

NUMERO DE REPRESENTACIONS

5,123

CAST ORIGINAL

Taye Diggs, Wilson Jermaine Heredia, Jesse L.

Martin, Idina Menzel, Adam Pascal, Anthony
Rapp, Daphne Rubin-Vega, Fredi Walker

DIRECTOR

Micael Greif

COREOGRAF

Marlies Yearby

PRODUCCI

Jeffrey Seller, Kevin McCollum, Allan S.

Gordon and New York Theatre Workshop

DIRECCI DE L'ORQUESTRA

Steve Skinner

ESCENOGRAFIA

Paul Clay

VESTUARI

Angel Wendt

LLUMS

Blake Burba

SO

Kurt Fischer

La producci a Barcelona de RENT es va estrenar per primer cop de la ma de la productora Focus el

dia 29 d'Octubre de 1999 al Teatre Principal i va ser dirigida per Abby Epstein. Ms tard van fer una
breu estada al Teatre Coliseum de Madrid des del 10 d'octubre fins el 26 de novembre de l'any 2000.
Va acollir artistes com: Daniel Angls com Mark Cohen, Mimi Marquez interpretat per Sandra de
Victoria, Tom Collins per (Miquel Fernndez, Angel dumott Schunard era en Jano, Maureen Johnson
de la ma de Manoli Nieto, Joanne Jefferson interpretada per Damaris Martinez o Benjamin Coffin III
que era en Jorge Martinez Hidalgo.

RENT: LA PELLCULA (COMPARATIVA AMB EL GUI DE

RENT)

La pellcula de RENT, va ser una de les moltes adaptacions cinematogrfiques que s'ha fet de obres
de teatre musical com: Mamma mia, Sweeny Todd o Into The Woods entre altres. Amb la caracterstica
de que primer va existir el musical que la pellcula a diferncia de motls altres exemples que van
inspirar-se en l'argument de cine en adaptaci musical de la historia.

DATA D'ESTRENA

23 de nov. de 2005

ON

ESTATS UNITS

DIRECCI

CHRIS COLUMBUS

IDIOMA ORIGINAL

ANGLS

MSICA DE

JONATHAN LARSON, ROB CAVALLO, TIM

PIERCE,

JAMIE

MUHOBERAC,

DOUGH

MCKEIN
CANONS MS EMBLEMTIQUES

RENT O SEASONS OF LOVE

MONTATGE

RICK PEARSON
IDINA MENZEL, ANTHONY RAPP, ADAM

CAST PROTAGONISTA

PASCAL, ROSARIO DAWSON, JESSE

L.MARTIN, WILSON JERMAINE HEREDIA,
TRACIE THOMS

La gran diferncia entre RENT el musical i la pellcula de RENT s que suprimeixen molts nmeros
com (Halloween, Happy New Year, Goodbye Love, Contact) i fragments dels que la pellcula inclou
com el propi RENT

Pel que fa a l'argument s fidel al que la histria original narra, a ms a ms mant molts dels actors
que van representar la versi original a l'Off-Broadway i a Broadway posteriorment com sn Jesse
L.Martin o Idina Menzel entre altres.

RENT: ELS REVIVALS A LONDRES I NOVA YORK

Donada la seva popularitat en creixement i la necessitat d'estar en un teatre de dimensions superiors

Rent va traslladar-se del Workshop Theatre al Nederlander Theatre al carrer 41 de Broadway el dia 29
d'abril de 1996. A Broadway el Show va ser molt ben rebut i va aconseguir un aplaudiment unnime de
la critica i l'audiencia. Va guanyar molta popularitat de boca-orella a ms a ms pel fet que van ser uns
dels creadors del que coneixem com la LOTERY, la venda de 21 tickets per primeres files a meitat de
preu o en aquell cas a un preu molt econmic que permetia a tothom que no s'ho pogus permetre
veure l'espectacle. La producci noms va fer que guanyar encara ms popularitat i va ser nominada a
10 premis Tony el 1994 guanyant-ne 4:

Millor actor repartiment

Millor llibret musicals

Millor Banda Sonora

Millor Actor de Repartiment (Heredia)

Al 2006 el dia 24 d'abril es va reunir per fer de nou una representaci al Nederlander Theatre. En
aquesta funci es van invertir milions de Dolars per a la fundaci de Jonathan Larson (Jonathan Larson
Performing Arts Foundation i Friends Indeed) i per el New York Theatre Workshop. Els memebres de
l'anterior repartiment i de les primeres gires tamb van ser convidats per representar com a tema final
Seasons Of Love, al final de la funci.

Rent va acabar el dia 7 de setembre del 2008, desprs de 12 anys d'espectacle als escenaris i ms de
5.123 funcions. Es va convertir en el 8 musical de ms llarga vida a Broadway. La producci va
recaptar 280 millions de dolars i en el moment del seu tancament erael segon musical que ms temps
portava a Broadway desprs del Fantasma de la Opera (Vuit anys de diferencia)

La darrera funci a Broadway va ser enregistrada i projectada al cinema com a RENT: Filmed Live on
Broadway, el setembre del 2008 i va ser editada el 3 de Febrer del 2009 per formats DVD i Blu-Ray.

RENT: EL REVIVAL DE BARCELONA

A Barcelona RENT va tenir un impacte important i des de la primera representaci s'ha representat
moltes vegades a arreu com a taller o workshop com l'nima de l'espectacle demana. Recordo la
representaci que es va fer a l'escola Aules a l'espai B com un taller d'estiu, on sense buscar-ho
(perqu crec que va superar totes les expectatives) es va crear un espectacle de nivell profesional ple
de vida i de riquesa.

Aquest taller i la necessitat de crear de l'equip de RENT va impulsar a Sussanna Domnech, Daniel
Angls, Nil Bofill, Jordi Taixs, Miquel Tejada i Victor Arbelo o a dur a terme tota la tasca de buscar i
aconseguir els drets de RENT per tornar a dur la joia a Barcelona.

Els processos de castings van ser multitudinaris, van obrir casting per tot Catalunya i aix va fer que
tinguessin una alta participacio i que la gent n'estigus alerta arreu.

Es va presentar oficialment el Cast al Setembre de 2015 presentant artistes com:

Mireia rrit com Mimi Marquez

Victor Arbelo com Roger Davis

Nil Bofill com Mark Cohen

Albert Bolea com Angel

Xavi Navarro com Tom Collins

Ana Herebia com Maureen Johnson

Queralt Albinyana com Joanne Jefferson

Roger Berruezo com Benjamin Coffin III

I la resta de l'elenc interpretada per artistes com: Lu Fabrs, Iban Valero, Edgar Martinez, Victor
Gomez, Jana Gomez, Marc Gomez, Carol Gonzalez, Lucia Torres,

Aquest RENT va ser decidit que es represents al Casino de L'Aliana del poblenou, un Casino/Teatre
con anteriorment l'escola havia representat MATILDA com a mostra general. Volien recollir l'anima
okupa i desgarbada del RENT orginal, interpretant el musical en un nou Off-Barcelona fent el
paralelisme amb Broadway.

Va tenir la seva estrena el 26 de Gener de 2016 i va fer la seva darrera funci el dia 20 de marc de
2016. El temps que va compendre RENT va estar molt ben acollit per l'audiencia i la forta representaci
publicitaria va aconseguir que moltissima gent conegus el musical ms enll dels adictes que ja el
coneixien i esperaven amb ansies que arribs de nou a la ciutat.

RENT va prendre la iniciativa de recuperar la tradici de la lotery aqu. Oferia entrades a 20 euros a
molt bones localitats per veure l'espectacle una hora abans de cada funci. Aix va permetre que molta
gent ms pogus veure-la a preu econmic i que la gent que ja n'havia gaudir repets totes les vegades
que volgus i l'atzar li permets...

LLIURE ELECCI 1: JONATHAN LARSON, UN FANTASMA

REAL?

La soptada mort de Jonathan Larson la nit abans de veure el seu xit en la nit de l'estrena de RENT va
general la llegenda urbana de que sempre que RENT s representada a qualsevol lloc d'arreu del mn
el fantasma o per dir-ho d'una altra manera, la presncia de Jonathan es manifesta.

s un fer que obviament no pot tenir cap mena d'explicaci lgica i que noms afecta a aquells que
creuen en la superstici, i com a persona supersticiosa i espiritual com sc m'ha cridat molt l'atenci fer
una anlisi o comentar per sobre el fet. Si ms no podem dir que s un fet mgic i trgic alhora. El geni
es va quedar sense veure la repercusi que el seu treball tenia i el que queda d'ell es manifesta a cada
punt del planeta on RENT es representa.

Em recorda casos com els de Van Gogh mort en la indigencia sense poder comprovar el que el seu art
posteriorment va afectar a l'historia del mn.
En la meva opini, crec que l'impacte de la mort del compositor i director, creador en si de l'obra, de
manera tant brutal ha fet que l'espectacle guanyi un punt ms mgic del que ja va deixar construit
Larson. Em pregunto si seria diferent si no hagus mort mai i avui en dia segus produint xits.
Realment i per acabar amb la reflexi, penso que lamentablement i per circumstncies inevitables ens
vam perdre tot el que aquest home tenia per oferir al mn per per altra banda i amb dos musicals tant
espectaculars i meravellosos com Rent o Tick Tick...Boom! Ha pogut plasmar una crtica i deixar una
marca a la histria del teatre musical i de Broadway imborrable.

LLIURE ELECCI 2: BREU ENTREVISTA A ALBERT BOLEA

(EXPLORANT A ANGEL)

COM DESCRIURIES L'ANGEL?

L'ANGEL S UN PERCUSIONISTA QUE VIU A NOVA YORK A L'EAST SIDE. S UN NOI ALEGRA
AMB MOLTES GANES DE VIURE. MALALT, PER QUE DECIDEIX APOSTAR PER LA VIDA. LA
COSA QUE FA QUE TINGUI TANTA LLUM S QUE INTENTA REPARTIR-LA I FA QUE LA SEVA
ENERGIA ES CONTAGII PER LA RESTA

COM AFRONTA LA SEVA MALALTIA?

JO VAIG DECIDIR QUE L'ANGEL NO ERA COM EL ROGER QUE VIU DARRERA LA MALALTIA O A
TRAVS DE LA MALALTIA MS B, L'ANGEL EN CANVI VIU PER SOBRE DE LA MALALTIA, SAP
QUE LA T PER DECIDEIX APOSTAR PER VIURE APROFITAR LA VIDA AL MXIM I DISFRUTARLA

DE QUINA MANERA MODIFICA LA VIDA DEL TEU PERSONATGE EL PERSONATGE DEL TOM
COLLINS?

REALMENT, JO CREC QUE EL TOM COLLINS A L'ANGEL EL MODIFICA SIMPLEMENT AMB EL

FET QUE L'ANGEL S'ENAMORA D'ELL I APOSTA PER LA SEVA RELACI DURADERA FINS QUE
LA VIDA ELS PERMET. JO CREC QUE S MS EL TOM QUE S'ENGANXA DE L'ENERGIA DE
L'ANGEL, L'OBSERVA I VEU AQUESTA PASSI PER VIURE. CREC QUE S MS L'ANGEL QUE
MODIFICA EL COLLINS QUE A LA INVERSA

PER QU CREUS QUE ANGEL ES TRAVESTEIX?

CREC QUE EL QUE EL PORTA A TRAVESTIR-SE S QUE S MOLT ARTISTA, I UNA DE LES
SEVES VESSANTS S L'ANGEL VESTIT DE DONA. NO COM A UNA FALTA D'IDENTITAT, ELL VOL
APOSTAR PER EXPLORAR EL SEU JO TANT MASCUL COM FEMEN. QUAN CONEIX A TOM
COLLINS VA VESTIT DE NOI PERQU TREBALLA AL CARRER COM A NOI, DESPRS VEIENT
QUE TOM COLLINS ACCEPTA TOTES LES SEVES VESSANTS I ORIENTACIONS ES VESTEIX DE
NOIA PER PER AIX NO CREC QUE TINGUI UN PROBLEMA D'IDENTITAT SEXUAL SINO QUE
HO VEIG COM UNA COSA QUE LI AGRADA I QUE DISFRUTA FENT.

QU CREUS QUE NECESSITA EL PERSONATGE DE L'ANGEL PER SOBREVIURE?

COM DIU LA CAN MEASURE YOUR LIFE IN LOVE NECESSITA AMOR. ESTIMAR, SENTIR-SE
ESTIMAT I VIURE AMB INTENSITAT. ELL ES CONFORMA AMB POC, HOY VIVO AQUI, MAANA
VIVO ALL VIU EL DIA A DIA AMB INTENSITAT, REPARTEIX AMOR I S GENERS AMB TOTHOM,
COM VEIEM A L'ESCENA AMB EL TOM COLLINS QUE EL RECULL SENSE CONIXE'L DE RES I
L'AJUDA SENSE ESPERAR REBRE RES A CANVI

ngel s amb diferncia el ms intelligent en aquesta histria, un heroi del collectiu. Ella s gaireb
d'un altre mn en el seu Zen comprensi del mn. La seva saviesa, la seva compassi... Ella hi s per
ensenyar als altres (i nosaltres) una valuosa lli, per veure el mn en termes del que podem oferir, el
que podem donar i que podem fer el mn una mica millor si compartim el que portem dins.. Com diu

Collins a Roger en l'acte II, "ngel va ajudar a creure en l'amor. No puc creure que no est d'acord."

Compararia, salvant les distncies, a Angel amb Jesucrist. D'alguna manera tots dos estan envoltats de
la gent amb la que ning vol relacionar-se: malalts, pobres I ell ofereix tot el que t, dona tot del que
disposa a aquesta gent perqu els estima i s'envolta de tots ells. Tamb actua sense la preocupaci
per la repercusi que aix t, m'explico: a l'Angel li s indiferent el que pensin d'ell quan va vestit de
dona o quan porta una disfressa de santa claus. Ell simplement viu segons els seus ideals lliurement
respectant i estimant a tot aquell amb qui s'envolta. Per aix s un dels personatges que ms admiro
juntament amb el seu company el Tom Collins i per aix opino que la mxima de rent Measure Your
Life In Love contant amb personatges com el de l'Angel a la historia guanya molt ms sentit.

En resum aquest treball ha resultat molt enriquidor i considero que m'ha ensenyar moltes coses i
detalls sobre el musical que no coneixia. Crec que ha vingut proposat com una mena de castic i he
tingut la sort de poder gaudir-lo finalment com si no ho hagus estat. M'enduc el que he aprs i la frase
que el geni que va composar i crear RENT va dir a la seva obra a travs del personatge de Mark
Cohen:

EL CONTRARI A LA GUERRA NO S LA PAU, S LA CREACI.

Katia de Toledo